EN LA ACTUALIDAD:

Finalmente veremos algunas características de una de las cajas más importantes en la actualidad, Caixa de Catalunya, para empezar veremos sus:

Orígens i evolució

Caixa Catalunya va iniciar l'activitat a Barcelona amb el nom de Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona el 26 d'octubre de 1926, després de ser inaugurada pel Rei Alfons XIII. La primera seu fou el Palau de la Generalitat. El primer President de l'Entitat va ser Josep M. Milà. El capital fundacional (fons de dotació) aportat per la Diputació Provincial de Barcelona fou de 50.000 pessetes.

La finalitat de Caixa Catalunya era captar recursos per invertir-los principalment en crèdits, en una cartera de títols i en obra immobiliària, mantenint una tresoreria disponible. L'objectiu era contribuir al desenvolupament dels interessos agrícoles, industrials i comercials de la província. Així, doncs, des del començament, Caixa Catalunya va intentar que les seves activitats cobrissin un ampli ventall de necessitats col·lectives. També des de l'inici va aplicar criteris avançats en l'operatòria normal, com per exemple la liquidació d'interessos per dies.

Un dels primers serveis prestats exclusivament per Caixa Catalunya fou el compte del contribuent, per a la liquidació dels tributs de l'Estat a la província. D'altra banda, una modalitat innovadora d'estalvi oferta per l'Entitat fou el compte per als nounats.

Amb l'arribada de la Segona República i la reinstauració de la Generalitat, les diputacions catalanes foren dissoltes i les seves funcions absorbides per la nova Institució. El 24 d'agost de 1931 l'Entitat va canviar de nom i va passar a dir-se Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya. El nou President de la Caixa fou llavors el President de la Generalitat, Francesc Macià.

En 1935, com a conseqüència de la creixent activitat de Caixa Catalunya, va ser inaugurada la nova seu central, situada al carrer de Fontanella, de Barcelona.

Acabada la Guerra Civil, una comissió gestora va fer-se càrrec de la Diputació i l'Entitat va tornar a canviar de nom per dir-se de nou Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona.

Un fet important és que els estalvis fets pels impositors durant els anys de la guerra foren acceptats com a vàlids, un cop acabada aquesta, després d'aplicar-los només un petit coeficient reductor.

A partir del 1953 Caixa Catalunya inicia el seu desenvolupament, aprofitant les possibilitats d'una legislació que, encara que molt lentament, començava a ser menys intervencionista.

En 1957 Caixa Catalunya inaugura la nova seu central, que avui encara ocupa, situada a la plaça d'Antoni Maura/avinguda de la Catedral de Barcelona, en un edifici que anteriorment havia ocupat el Banc d'Espanya.

El 1962 s'aprova la Llei de Bases d'Ordenació del Crèdit i la Banca, que assenyalava noves funcions i operacions de les caixes d'estalvis.

S'inicià així el camí d'equiparació operativa entre caixes i bancs que culminà a final del 1988, amb la publicació del Decret que va derogar el règim limitatiu per a les caixes d'estalvis d'expansió fora del territori de la comunitat autònoma d'origen.

A la segona meitat de la dècada dels setanta, Caixa Catalunya es va anar convertint, pas a pas, en una entitat financera moderna, que actuava en un mercat competitiu amb una àmplia gamma d'instruments financers. Aquesta dinàmica positiva va ser propiciada pel procés paral·lel de liberalització del sistema financer espanyol i per la progressiva aproximació, des del punt de vista operatiu, entre bancs i caixes.

L'any 1977, l'Entitat prengué la denominació actual de Caixa d'Estalvis de Catalunya.

A partir del 1986, ja sota la presidència d'Antoni Serra i Ramoneda i la direcció de Francesc Costabella i, posteriorment, de Josep M. Loza, Caixa Catalunya viu una etapa important de la seva història, amb notables canvis i millores en tots els aspectes d'activitat, que l'ha portada a ocupar el tercer lloc del rànquing de dipòsits de les caixes d'estalvis espanyoles i la novena posició dins del sistema financer espanyol.

Al llarg d'aquest període recent Caixa Catalunya ha potenciat la infraestructura tecnològica, amb la construcció d'un Centre Tecnològic que li ha permès aconseguir els alts nivells de competitivitat que exigeix actualment el mercat financer.

També correspon a aquest període la compra de l'edifici de la Pedrera, monument arquitectònic obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO, que acull la Fundació Caixa Catalunya, creada el 1987 i dedicada a la difusió de l'art i la cultura. Aquest edifici ha estat objecte d'una profunda rehabilitació i condicionament que li ha tornat l'esplendor original.

A 31 de desembre de 1998, Caixa Catalunya té més de 3,3 bilions de pessetes en actius consolidats i disposa d'una extensa xarxa de punts de venda, que a 31 de desembre de 1998, està composta per 884 oficines i complementada per una potent xarxa de 1.071 caixers automàtics. Així mateix, a final del 1998 tenia una plantilla de 4.686 empleats.

Pel que fa al Grup Caixa Catalunya, creat amb l'objecte de posar a l'abast dels seus clients una major i millor oferta integrada de productes i serveis financers i parafinancers, està format, juntament amb Caixa Catalunya, per una gestora de fons d'inversió (Caixa Catalunya Gestió), una gestora de fons de Pensiones (Caixa Catalunya Pensiones), una gestora d'actius titulitzats (Gestió d'Actius Titulitzats), un holding d'assegurances format per dues companyies (Multinacional Asseguradora i Ascat-Vida), una corredoria d'assegurances (Medibarna), una societat de cartera (Invercartera), dos establiments financers de crèdit (Liscat, especialitzat en leasing, i Factorcat, especialitzat en factoring i confirming), una societat de serveis generals (Caixa Catalunya Consulting), un holding immobiliari (Procam), un centre d'oci (Centre Lúdic Diagonal), una empresa hotelera (Sabel Serveis) i un centre comercial (Barnasud). També és detacable la participació en Acesa, Repsol i Retevisión Móvil.

Dins de la contribució que anualment fa al desenvolupament cultural, docent, sanitari, assistencial i de recerca del país a través de la seva Obra Social, el 1998 Caixa Catalunya ha destinat més de 4.100 milions de pessetes al manteniment de la seva important xarxa de 143 equipaments socials (60 corresponents a l'àmbit de la tercera edat, bàsicament els clubs de jubilats Sant Jordi i la Llar Sant Jordi; 74 dedicats a l'obra cultural, com ara la Fundació Caixa Catalunya, el Centre Cultural Caixa Catalunya, les sales de lectura i els centres de cultura; 4 a l'àmbit de la sanitat, 3 destinats a l'ensenyament, i 2 a la defensa del medi ambient, com ara la Fundació Territori i Paisatge) i a la concessió d'ajuts i subvencions a altres entitats i institucions públiques i privades per a la realització d'activitats de marcat caràcter social. El pressupost per a l'any 1999 que és de 4.460 milions de pessetes.

RECURSOS DE CLIENTS:

Més de 2,9 bilions de recursos de clients, que creixen d'un 15,5%

Els recursos de clients totals de Caixa Catalunya han experimentat un fort creixement de 392.900 milions i del 15,5%, fins a deixar el saldo en 2.923.836 milions. Si bé l'evolució dels recursos del balanç també ha estat positiva, d'un 11,1% (per sobre de la mitjana del sector), han estat les modalitats externes (fons d'inversió, fons de Pensiones i productes d'assegurances) les que han crescut de forma més notòria (increments de 165.197 milions i del 34,6%), fins a arribar a un saldo de 642.504 milions (les cessions d'actius efectuades a aquestes modalitats externes depassen de poc els 100.000 milions). Entre les modalitats de dins el balanç, es destaca l'evolució dels dipòsits en comptes corrents, que han acabat l'any amb un saldo de 581.646 milions de pessetes i amb un augment del 22,2%, gràcies a la positiva evolució dels nous comptes corrents a interès variable i, sobretot, de la Llibreta Total.

INVERSIÓ:
Crèdits:

Continua l'elevada activitat creditícia dels darrers anys, amb un creixement el 1998 del 14,4%

El finançament vigent a final del 1998 era d'1.673.856 milions de pessetes, xifra que significa un increment de 211.103 milions i del 14,4% (al nivell consolidat, el saldo del crèdit arriba a 1.771.691 milions). La major part del finançament correspon, com és tradició a Caixa Catalunya, al concedit a través dels préstecs hipotecaris, molt especialment aquest darrer any a través del Crèdit Total Primera Llar, que ha crescut de prop de 110.000 milions. Aquest exercici, el conjunt del crèdit amb garantia real concedit per l'Entitat ha depassat la frontera del bilió de pessetes (cosa que significa un 63,4% del total). No obstant això, de l'evolució de l'any es destaquen també els préstecs personals i els comptes de crèdit, que han crescut, en conjunt, d'un 25%. El finançament concedit a través del descompte d'efectes ha augmentat vora el 40%, fins a 400.000 milions.

Nova rebaixa de la taxa de morositat fins a situar-se en el 2%

Un aspecte especialment positiu de l'any, en relació amb la inversió creditícia, ha estat la notable reducció assolida per la taxa de morositat, que ja s'ha situat en el 2% (0,6 punts per sota la de l'any anterior). En aquest sentit, és significatiu que, tot i l'elevat augment de la cartera de crèdits, el saldo d'actius morosos també s'hagi reduït sensiblement, fins a 33.732 milions, un 11,7% menys que l'any anterior. El grau de cobertura d'aquesta cartera, després de fetes les provisions de l'any i incloent-hi les garanties hipotecàries, era del 137%.

VALORS:

La cartera de valors creix d'un 34,1% i supera els 650.000 milions de pessetes

El saldo de la cartera de valors, tant deute de l'Estat com títols de renda fixa privats o participacions i accions, s'ha situat a final d'any en 656.376 milions, amb un creixement del 34,1% en relació amb el final de l'exercici anterior. Aquest augment ha estat degut, bàsicament, al fort volum de compres fetes, com a inversió ordinària, de bons i obligacions de l'Estat. Una tercera part d'aquesta cartera correspon a títols privats, que, en conjunt, també han crescut, en aquest cas d'un 45%.

Important generació de plusvàlues com a conseqüència de les desinversions efectuades

Entre les inversions en renda variable efectuades per Caixa Catalunya el 1998 sobresurt l'adquisició del 3% de Retevisión Móvil, que s'afegeix a les inversions que hi ha en cartera, entre les que sobresurten els 38.454 milions en Repinves (titular de les accions de Repsol) i els 17.161 milions corresponent al 5,09% d'Acesa. D'altra banda, al llarg del 1998 s'han generat importants plusvàlues, a conseqüència de diverses desinversions efectuades per readequació de l'estratègia inversora o per l'aprofitament de situacions financerament avantatjoses. Aquests han estat els casos de la venda del 5% de Catalana Occident, del 5% de la societat tèxtil Dogi, del 6,99% d'Immobiliaria Zabalburu, del 10% de Cable i Televisió de Catalunya i de la filial Segurcat.

RESULTATS:

El marge bàsic de negoci augmenta d'un 10,5%

El marge financer ha millorat d'un 7,5%, fins a 69.905 milions de pessetes, gràcies, bàsicament, al més bon comportament dels rendiments de la cartera de valors. Així mateix, l'elevat augment de les comissions, d'un 25,2%, ha fet arribar el marge bàsic de negoci fins a 86.059 milions, amb un increment d'un 10,5%. D'altra banda, les despeses d'explotació han mostrat un increment de 8.517 milions (un 14,9%), que deixen el total en 65.672 milions. Aquest augment, degut a l'increment de les despeses generals, a causa de les tasques que s'han fet d'adaptació a l'euro (i també per la prevenció de l'efecte 2000) i del fort pla d'expansió desenvolupat, fa que el marge d'explotació hagi caigut d'un 4,9%, fins a 25.864 milions.

Els resultats operatius del 1998 creixen d'un 50%, fins a arribar a 27.813 milions de pessetes

Els resultats operatius de Caixa Catalunya abans de deduir-ne els impostos arribaven a final d'any a 27.813 milions de pessetes, un 50% més que un any abans. En l'obtenció d'aquests positius resultats han estat determinants la millora del marge bàsic del negoci i les plusvàlues obtingudes en operacions de desinversió en renda variable.

Al nivell consolidat, els resultats operatius han estat de 38.279 milions (un 49% més). Aquests elevats resultats de l'exercici han permès dedicar un volum important de recursos a efectuar un profund sanejament del Grup Assegurador, que li assegurin la salut financera òptima per afrontar amb garanties d'èxit els reptes que el sector assegurador té plantejats.

Finalment, una vegada fetes les dotacions extraordinàries de l'exercici, el resultat comptable de Caixa Catalunya és de 5.850 milions de pessetes (a nivell consolidat, els resultats són de 10.990 milions), import que, després de la provisió per a l'Impost sobre societats, permetrà fer la corresponent dotació al Fons de l'Obra Social, per un import de 3.896 milions, i de destinar els 1.000 milions restants a Reserves.

Els actius totals Catalunya creixen d'un 18,1% i depassen els 3,2 bilions de pessetes i els 19.700 milions d'euros

Els actius de Caixa Catalunya han ultrapassat els tres bilions dos-cents mil milions de pessetes (exactament, 3.289.372 milions), amb un augment de 503.335 milions i d'un 18,1%. La meitat d'aquest volum correspon a la cartera de crèdits, mentre que, des de la perspectiva del passiu, el gran pes recau en el saldo de recursos de clients, que representa un 69,4 del balanç total. A nivell consolidat, la xifra total d'actius arriba a 3.374.446 milions de pessetes (20.300 milions d'euros).