Bullying

Educación. Pedagogía. Sociedad. Acosos escolar. Maltrato. Interés de los padres. Infravaloración de profesores y alumnos. Indisciplina. Inmigración. Violencia entre los jóvenes. Agresores. Marginados. Víctimas. Inteligencia emocional. Consecuencias

  • Enviado por: Neguema
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 58 páginas
publicidad

EL BULLYING

Treball realitzat per:

Tutor:

“L'únic símbol de superioritat

que conec és la bondat.”

Beethoven

PRÒLEG

Les descobertes científiques, el ràpid desenvolupament tècnic, l'estat del benestar i l'interès que desvetlla tot allò que fa possible facilitar la millora vital i social de l'home i que hauria de permetre que visquéssim amb pau i harmonia, no es correspon amb la realitat.

L'orgull, la supèrbia, la importància de pertànyer a un grup, els canvis socials, la crisi de valors humans i una sèrie de diferents circumstàncies empenyen a un grup determinat d'alumnes a practicar “el bullying” com a entreteniment.

Per això, per la seva importància, per la seva actualitat i per l'observació és el tema que he escollit.

INDEX

El bullying

Pròleg…………………………………………………………………………………..2

1. Introducció………………………………………………………………………....6

a) Per què he escollit aquest tema?

b) Objectius

2. Concepte de bullying……………………………………………………………..8

3. Problemàtica a l'escola actual....................................................................10

a) Falta d'interès dels pares

b) Infravaloració del professorat i/o els alumnes

c) Indisciplina

d) Immigració

e) Competitivitat i violència entre els joves

4. Classificació sociològica a l'escola...........................................................17

  • Populars

  • Agressors

  • Normals

  • Independents

  • Impopulars

  • Marginats

  • Víctimes

  • 5. L'importància de la intel·ligència emocional.............................................24

  • En el context familiar

  • En l'escola

  • 6. Classes de maltractaments.........................................................................27

  • Maltractament físic

  • Maltractament verbal

  • Exclusió social

  • 7. Efectes que produeix...................................................................................31

  • Per a la víctima

  • Per a l'agressor

  • Pels espectadors

  • A la llar

  • 8. Com acarar el problema?............................................................................35

  • A l'escola

  • A la llar

  • Actuació dels companys

  • A la societat

  • 9. Possibles solucions....................................................................................39

  • La família

  • L'escola

  • La societat

  • 10. Apreciació personal...................................................................................42

    11. Conclusió....................................................................................................44

    12. Bibliografia.................................................................................................46

    13. Annexes......................................................................................................49

  • Esdeveniments notoris............................................................................50

  • Carta d'una víctima.................................................................................51

  • Comentari personal de la carta...............................................................52

  • El bullying en versió de videojoc.............................................................54

  • La llei del Menor......................................................................................56

  • Contactar en cas de Bullying..................................................................57

  • Agraïments..............................................................................................59

  • 1. INTRODUCCIÓ

  • Per què he escollit aquest tema?

  • Vaig triar un tema que afecta la nostra societat perquè m'agrada conèixer i criticar les injustícies i els problemes que ens envolten.

    M'agrada fer el possible per a què tots aquests defectes desapareguin; sé que molt no en puc fer però com a mínim amb aquest treball puc informar i denunciar aquesta qüestió. I encara que no ho sembli també donc suport a totes aquelles víctimes que cada dia van a l'escola i han d'aguantar que altres les ataquin i els hi arrenquin la llibertat de viure en aquest món felices i sense temors.

    El bullying és un tema d'actualitat que ens afecta a tots directa o indirectament, però hem de ser conscients de que aquest problema ataca la dignitat de persones com poden ser familiars, amics, coneguts o el noi que et creues sempre anant a l'escola.

    Hem de ser conscients de què existeix, de criticar-lo i denunciar-lo ja que aquest problema només el podem solucionar tots junts, unint-nos i treballant per a què aquests maltractaments cessin.

  • Objectius:

  • Alguns dels objectius es poden entreveure a l'anterior punt, però els especificaré i els desenvoluparé per a que a simple vista es puguin identificar i pugueu veure la veritable intenció d'haver triat aquest tema. Els objectius són els següents:

    • Principalment, he triat el bullying per informar i informar-me sobre alguna problemàtica associada a la nostra societat. Podria haver triat algun hobbie però això no m'hauria ensenyat res relacionat internament en aquesta vida, si segurament hauria estat més fàcil i més entretingut però no m'hauria aportat res. En canvi, el tema del bullying, penso que m'aporta molt més: apart que m'agrada saber quins mals ataquen a les persones que conviuen en aquest món i saber si jo puc fer alguna cosa per canviar-ho. Tots vivim en aquest món i no ens podem centrar només en nosaltres mateixos, hem d'obrir els ulls i fer el que puguem per ajudar a altres persones. Hem d'obrir la ment i aconseguir sortir d'aquesta societat egocèntrica i materialista, les persones s'han de respectar i valorar per el seu interior i no per la riquesa que aquesta tingui.

    • Denunciar un problema que afecta cada cop més a més escoles. El bullying existeix i no podem fer com si anés tot bé. Hem de denunciar-lo i fer-ho saber a la gent, per a què aquests puguin reaccionar d'una manera escaient si es veuen envoltats en una situació de bullying, sigui l'element que sigui, víctima, agressor, observador, familiar o mestre.

    • Criticar una societat injusta i perversa. Els ésser humans tenen la capacitat de ser bons i respectuosos, però no sempre la fem servir, moltes vegades ens decantem per la postura més cruel i despietada només perquè necessitem que un altre persona es senti pitjor. Com podem ser tant egoistes? Som capaços de destrossar una vida només per a què la nostra no sigui tan negra. Primer hem de canviar la manera de pensar i desprès aquests problemes s'aniran esvaint poc a poc.

    • Per conscienciar a tothom que això està passant i que es necessita l'ajuda de tots per acabar amb ell.

    • Recolzar les víctimes que cada dia han de passar per aquesta situació. No s'han de rendir, han de seguir lluitant per aconseguir una vida sense agressions. No han de pensar que és culpa seva, ja que ells no han fet res per merèixer això i algun dia s'acabarà i podran viure sense por.

    2. CONCEPTE DE BULLYING

    Les ràpides transformacions de la societat fan que haguem de contemplar amb altres ulls els processos d'ensenyament i aprenentatge, posant especial deteniment en tot allò que representen les relacions entre les persones, la convivència en els centres escolars i, de manera particular, el tractament de les emocions.

    Les relacions entre els iguals tenen un paper molt important, ja que serveixen per socialitzar-nos i aprendre a la mateixa vegada. Aquesta relació generalment és positiva però hi ha ocasions en què es configuren sota un esquema de domini-submissió, que pot portar a processos de maltractament continus.

    La millora de les relacions entre els alumnes ens ha de portar a una reducció significativa de la conflictivitat i a una millora de la qualitat de vida de totes les persones que conviuen en els centres.

  • Què és el bullying?

  • La paraula “bullying” s'utilitza per descriure tipus de comportaments no desitjats per nens i adolescents, que comprenen des de bromes pesades, ignorar, atacs personals i inclòs abusos greus. A vegades és un individu qui fa bullying o un grup. El més important no és l'acció en sí mateixa, sinó els efectes que produeix en les seves víctimes.

    Un alumne està sent maltractat quan està exposat, repetidament i al llarg del temps, a accions negatives per part d'un o més estudiants.

    El maltractament entre alumnes té 5 característiques:

  • Agressió física, verbal o l'exclusió.

  • Existeix un desequilibri (abús) de poder.

  • No hi ha provocació per part de la víctima.

  • Són repetits incidents al llarg d'un període de temps.

  • Hi ha intencionalitat per part de l'agressor o agressors.

  • El bullying no es tracta de conductes organitzades on es busca el mal mutu ni acte de vandalisme que es poden manifestar obertament en l'entorn escolar.

    · És un tipus de violència difícil d'identificar, que a l'escola es manifesta sota la superfície de les relacions observades. Oculta gairebé sempre per als adults, però ben coneguda pels alumnes.

    Segons un estudi, això passa a un de cada quatre alumnes catalans, tot i que la majoria de vegades ningú se n'assabenta. Els alumnes que se senten maltractats pels seus companys tenen por o vergonya d'explicar el que els passa. I això, segons els experts, és un error. El millor que es pot fer és parlar amb els professors o amb els pares, i no quedar-s'ho a dins.

    Suposa una vulneració dels drets fonamentals de l'alumne: dret a no estar sotmès a la humiliació intencional i repetida i a estar segur a l'escola i en tots els àmbits socials.

    3. PROBLEMÀTICA A L'ESCOLA ACTUAL

  • Falta d'interès dels pares

  • La falta d'interès dels pares envers l'educació del seus fills és un fet que es produeix molt sovint.

    Hi ha pares que o per la falta de temps a causa del seu treball, o per la falta d'educació, o per la mala relació entre els seus fills i ells... no s'impliquen en complementar l'educació que els seus fills reben a l'escola ni amb els assumptes que intervenen en aquest àmbit.

    Molts pares no estan a sobre dels seus fills, ni els ajuden a fer els deures que porten a casa, i encara menys els acostumen a que cada dia ho han de fer. També hi han que no acudeixen a les reunions que el centre organitza i no s'assabenten ni de les innovacions ni de les propostes que fan, inclòs molts d'ells tampoc s'interessen pel desenvolupament del seu fill en aquest àmbit i això fa que l'alumne no tingui cap mena de vigilància i s'acostumi a no fer els deures i a no estudiar. Això provoca que aquest suspengui o que tregui unes qualificacions que no estan al seu nivell.

  • Infravaloració del professorat per part dels pares i/o els alumnes

  • Hi ha un greu problema que la família i la societat no saben resoldre.

    La tècnica avança a un ritme vertiginós i ocasiona un desfàs difícil de superar. La crisi de valors i el predomini d'interessos, on el consum i el figurar dominen, fa que es busquin responsables.

    El professor ha passat únicament a impartir coneixements de la seva assignatura, però hi ha molts que encara que dominin la matèria no tenen art en impartir-la i es converteix en insuportable.

    El mestre educador no existeix, l'autoritat i el prestigi se'ls nega i així han passat a ser servidors dels alumnes. I un problema pels pares que només desitgen aprovats sense importar-los res més. Creuen que els seus fills sempre tenen la raó i el professor és el culpable, encara que sempre hi ha excepcions.

    El respecte, els lligams afectius, l'educació i els bons modals no es fan servir ni per uns ni pels altres.

    Els pares responsabilitzen de la formació i l'educació als mestres, oblidant que ells són els prioritaris educadors.

    La falta de temps, de comunicació, les relacions pares-escola quasi no existeixen. En aquest context la societat i els pares responsabilitzen al professor de tots els mals, i aquests per evitar problemes es limiten a deixar anar tot el que contenen els llibres. Hi ha excepcions i es valoren. A més, qui aguanta els alumnes una hora, 60 minuts, 3600 segons?

  • Indisciplina

  • Segons el diccionari, indisciplina es la manca de disciplina. I si busquem ara la definició d'aquesta última trobem que és un conjunt de regles per a mantenir l'ordre i la subordinació entre els membres d'un cos, i l'observança d'aquestes regles.

    És a dir, si portem aquestes definicions en l'àmbit escolar serien totes aquelles accions, paraules, actituds, gestos i reaccions que contradiuen les normes disciplinaries d'un centre educatiu. Aquests fets són perjudicials tant per a l'escola com pel desenvolupament de l'ensenyança.

    La indisciplina en l'escola sovint és causada per:

    • Una monotonia de les classes, els alumnes es poden arribar a sentir avorrits i fan el possible per fer-les més amenes.

    • Perquè els alumnes s'esvaloten a la classe i no saben quan han sobrepassat el límit a causa d'alguna gràcia que els ha fet el professor; i aquest últim no sap com frenar-los.

    • La immaduresa dels alumnes que no comprenen la importància de seguir unes normes morals i ètiques.

    • Quan el professor allarga l'hora i agafa minuts de l'hora de l'esbarjo, els alumnes es posen nerviosos i comencen a desmadrar-se.

    • Per la pèrdua d'educació a l'hora de comunicar-se amb el professor; ja que abans els alumnes es dirigien a aquests parlant-los de vostè, però malauradament, aquest costum s'ha perdut i això ha provocat que la distància entre professor i alumne minvi i es perdi cert respecte, provocant que l'ordre de jerarquia no quedi tan clar.

    • Quan els alumnes abusen de la confiança del professor i no obeeixen les seves ordres.

    • Per la influència de certs individus que en contes d'estar atents a la classe es dediquen a revolucionar a la resta ja sigui per divertir-se o simplement per ser el centre d'atenció.

    • La falta d'ensenyança a casa, ja que molts pares pensen que l'escola s'ha de responsabilitzar de l'ensenyament dels seus fills i no comprenen que hi ha valors que han d'ensenyar-los ells.

    • L'alumne reacciona indisciplinadament perquè a casa mai l'han ensenyat a què per cada norma o regla que trenqui li pertoca un càstig adient.

  • Immigració

  • Durant aquests últims anys, hem pogut veure com ha anat augmentant d'immigració. A partir de 1999 els emigrants legals extracomunitaris han augmentat a prop de 600.000 i aquesta xifra pot arribar als dos milions amb el reagrupament familiar, (i això sense esmentar les noves onades que arriben cada dia). Aquest augment ha anat tan ràpid que ni els serveis socials, ni els sanitaris, ni els educatius han tingut temps d'acoblar-se a la nova realitat.

    Durant els últims deu anys, el nombre d'alumnes estrangers en les escoles no universitàries s'ha multiplicat per deu. Com podem veure en el gràfic següent els estrangers que es matriculen provenen de:

    De tots aquests matriculats, no tots s'incorporen en el mateix curs:

    • Infantil: Hi ha un augment de 55.000 escolaritzats.

    • Primària: Hi ha 12.000 més.

    • ESO: A partir d'aquest curs, l'escolarització disminueix considerablement; es matriculen 12.000 menys.

    • Batxillerat i Formació Professional: Hi ha 5.000 menys.

    • Estudis Universitaris: Hi ha 20.000 menys.

    Podríem dir que gairebé un 70% de tots aquests nou-matriculats no saben expressar-se adequadament en la nostra llengua, i això provoca que no puguin seguir la resta de la classe. No perquè no arribin intel·lectualment sinó perquè no poden fer un seguiment complet de la classe en no entendre perfectament la nostra llengua.

    Per tal de solucionar aquest problema, moltes escoles fan classes particulars a aquests nois i noies per tal de què tinguin més fluïdesa verbal.

    Però el problema de la llengua no és l'únic que tenen. El seu nivell d'educació és més baix que el de la resta, ja sigui perquè en els seus països d'origen no hagin pogut anar a l'escola, com perquè el nivell d'educació dels cursos que s'imparteixen al seu país siguin més baixos que els nostres. Això ha estat un dels principals motius de què el nivell de les nostres classes hagi baixat.

    A més a més, molts immigrants (legals o il·legals) han estat culpats dels problemes de l'augment d'inseguretat i d'actes de violència que creen un clima d'incertesa. Les manifestacions de xenofòbia i racisme com conseqüència d'aquest clima han causat un augment del sentiment d'incomoditat en molts països europeus; un sentiment que ha tingut conseqüències socials i polítiques. Això és un altre problema que s'han d'enfrontar els emigrants en l'escola, ja que no es senten ben acollits dins de les aules; ja sigui per la pressió que fan els pares dels alumnes en la direcció de les escoles com entre els mateixos companys de classe.

  • Competitivitat i violència entre els joves

  • Hi ha qui manté que l'ésser humà és violent per naturalesa.

    I, hi ha qui diu que la violència és un mecanisme après; i per tant, ensenyat, (conscient o inconscientment), per exercir el poder o la defensa.

    El que anomenem violència es manifesta de diverses maneres:

    • Violència física.

    • Violència verbal.

    • Violència psicològica.

    • Violència simbòlica, que es manifesta de forma indirecta, o millor dit, que sembla que no ho sigui.

    Es donen relacions violentes entre iguals, dels de dalt, sobre els de baix i dels de baix sobre els de dalt.

    En l'escola es manifesten, en major o menor mida, totes aquestes violències, d'igual manera que en altres àmbits de les relacions humanes; sempre que s'ha de compartir espai i temps amb altres: la propietat del territori, l'ús de les normes d'utilització d'aquest territori, són motiu de conflicte que poden esdevenir en violència, entesa com agressions a altres.

    L'escola és un àmbit artificial de convivència, en el qual es donen les condicions necessàries per a què apareguin els conflictes. Es força la convivència entre iguals, que han de compartir espais i temps, el qual provoca situacions de lluita pel control dels mateixos: qui, quan i de quina manera s'utilitza aquell territori són qüestions que es solucionen freqüentment amb mètodes violents.

    Igualment obligada és la convivència entre desiguals: pares, professors i alumnes; que es troben en un decorat en la que la seva organització i normes de funcionament arriba des de l'exterior.

    En l'escola estan presents molts elements que afavoreixen l'aparició de conflictes; molts elements que faciliten als alumnes una visió negativa del lloc i de les activitats que en ella es desenvolupen.

    Hi ha múltiples moments per viure l'escola per entorn no neutral: horaris rígids, files per entrar i sortir, per beure, espais reservats o prohibits per edats, tarimes a les aules, etc. L'escola aporta un currículum ocult carregat amb normes, obediència, jerarquia, valors de prestigi, competitivitat, uniformitat, marginació, individualisme, valors dels resultats enfront dels processos, etc.; que no afavoreixen precisament que les persones que en ella conviuen la sentin com a un territori favorable, i encara menys els alumnes que no siguin capaços per les raons que siguin, d'enganxar-se en aquest sistema, en el que passen una gran part dels seus dies, barallant-se per aconseguir-ho o per defensar-se.

    L'escola s'ha convertit en un camp batalla en el que els professors i els alumnes lluiten per aconseguir convertir-la en el que creiem que ha de ser. Però uns creuen una cosa i altres creuen una altra cosa diferent.

    Però no hem de veure només la violència contra els professor; quan existeix  més violència entre els mateixos alumnes: física, verbal, psicològica... i en totes les direcciones.

    4. CLASSIFICACIÓ SOCIOLÒGICA A L'ESCOLA

    En aquest apartat explicaré els diferents tipus d'alumnes que hi ha a les escoles. Encara que em centraré més en l'agressor i la víctima, ja que són els principals implicats en el bullying.

    A través de diferents estudis i investigacions, ha estat possible delimitar els perfils psicosocials dels diferents grups socials que podem trobar dins de qualsevol escola.

    A l'escola trobem les següents classes de grups d'alumnes:

  • Populars

  • Aquest grup està format per tots aquells individus que ja sigui per la seva forma de vestir, de comportar-se o per les seves amistats, són admirats per un gran nombre d'escolars. Són respectats, elogiats, seguits i envejats. Normalment solen ser prepotents i es senten superiors.

  • Agressors

  • No caiguem en l'error de pensar que aquest grup està format tan sols per persones grans i corpulentes. No tenen un tipus de físic ni predeterminat ni establert . Però si que la seva psicologia és la mateixa; tos ells es senten insegurs i inferiors a la resta per diferents motius (ja sigui per problemes familiars, perquè pensen que no seran admesos en cap grup, perquè no s'agraden físicament, perquè es senten inferiors intel·lectualment...) Per afrontar-se a aquest sentiment d'inseguretat actuen amb violència envers els altres. Els agressor gaudeixen de gran popularitat, encara que en sentit negatiu, entre tots els seus companys. No senten empatia pels sentiments dels altres. Interpreten que els seus actes estan justificats per la provocació dels altres, per això la falta de culpa els hi impedeix restituir o reconèixer els seus actes. Solen tenir deficiències en habilitats socials per comunicar els seus desitjos.

    A continuació detallo les característiques principals d'aquest grup:

      • Personalitat:

        • Agressiu i forta impulsivitat .

        • Absència d'empatia.

        • Poc control de l'ira.

        • Percepció errònia de la intencionalitat dels altres (sempre de conflicte i agressió cap a ell).

        • Sense sentiment de culpabilitat (“l'altre s'ho mereix”).

        • Dèficit en habilitats socials i resolució de conflictes.

      • Àmbit social i familiar:

        • Dificultats d'integració social i escolar.

        • Carència de forts lligams familiars.

        • Baix interès per l'escola.

        • Inhibició familiar a la relació fill-violència.

        • Sentiment de falta d'atenció per part dels pares o mestres.

        • Conducta familiar violenta.

    En ocasions els agressors poden portar-se millor quan estan amb la víctima a soles que no pas quan aquests estan amb tota la colla. La pressió dels grups és important en aquestes edats. A vegades no són conscients que estan fent tan de mal, fins i tot poden pensar que s'estan divertint.

    Generalment, quan un agressor ha escollit algú, els altres sabran que aquella persona és una víctima i començaran a fer-li agressions també.

    Per tal de superar aquest problema necessitarien entrenament en el control de l'ira, desenvolupar l'empatia, autocontrol, etc., en definitiva, habilitats socials per saber conviure en societat.

  • Normals

  • Aquests són un grup heterogeni al que pertany la gran majoria. Es troben dins dels paràmetres acceptats per la societat i formen grups d'amics que els permet créixer intel·lectualment i/o personalment. Generalment aquest grup acaba els estudis encara que la seva trajectòria estudiantil no hagi estat brillant. Són els que es deixen influenciar per les tendències del moment.

  • Independents:

  • Són tots aquells alumnes que intenten portar-se bé amb tothom i normalment ho aconsegueixen. No tenen un grup establert, sinó que un dia aniran amb uns i un altre amb uns altres, segons els convingui. No es deixen influenciar pels companys i no suporten que els vulguin controlar. Diuen el que pensen sense que els importin les repercussions físiques o psíquiques, però sempre tenint en compte els sentiments dels altres.

  • Impopulars:

  • Es troben en uns dels últims esglaons dins l'escala social de l'escola. Formen grups petits i passen desapercebuts envers els altres. Són insegurs i tenen por d'expressar-se fora del seu grup ja que no són gaire sociables i perquè els altres grups no els accepten.

  • Marginats:

  • Formen l'últim esglaó de l'escala social de l'escola. Normalment són individus que no són gaire favorables pels cànons estètics del moment. Gairebé sempre treuen bones notes i exceptuant l'educació física ja que solen ser maldestres. No són acceptats pels altres ja que tot aquell que pren contacte amb aquest grup baixa de classe social.

  • Víctimes

  • Existeixen diferents tipus de víctimes i no totes comparteixen les mateixes característiques, però això sí, totes tenen una baixa popularitat entre els seus companys i produeixen ressentiment suficient com per no ser capaços de rebre ajuda dels seus iguals.


    Una víctima típica pateix por per conseqüència d'una infància i adolescència infeliç. Això està associat a una baixa autoestima i a un fracàs escolar; tenen més tendència a depressions, poden fingir malalties i inclòs poden patir un estat d'estrès.

    La seva popularitat entre els seus companys està per sota de la resta i això els impedeix comunicar-se i relacionar-se amb ells.

    Les seves relacions familiars poden ser molt pròximes i també poden estar sobreprotegits i això provoca que no aprenguin a enfrontar-se al món de fora ni desenvolupar-se socialment.

    Sens dubte, tenim que anar en compte i abordar aquella condició indefensa sense culpabilitzar al subjecte, ja que la víctima pot interpretar que el problema està dins de sí mateixa i, en alguns casos, que s'ho mereix, o que creu que no solucionarà res denunciant la seva situació a altres persones; senten que el fet de comunicar-ho a algú només agreujaria la seva situació ja que només els perjudicaria fent que les represàlies es multipliquessin. Per això, s'ha d'ajudar a crear canals segurs de comunicació dins de l'escola que facilitin l'actuació envers aquests casos d'abusos.

    La categoria de víctima engloba tipologies diverses, però sobretot destaquen dues:

      • Víctima - agressor:

    En aquesta categoria es representa la víctima que ha estat atacada molt de temps i després es cansa i usa l'estratègia més corrent per sortir de la situació, m'ataques doncs jo t'ataco. En molts casos el focus de fustigació s'amplia a una tercera persona on es reprodueix el cicle de victimització. Aquests són els menys populars entre els companys i físicament més forts que la típica víctima. Se'ls provoca amb suma facilitat i a l'hora aquests provoquen els seus companys. El clima de classe és aclaparant per alguns dels seus membres, impedint el seu procés educatiu o instructiu, donant missatges d'atac - defensa o poder - submissió.

      • Víctima provocativa:

    Per altre banda, també es pot distingir entre una víctima típica i una víctima provocativa que busca la atenció dels espectadors i molt especialment entre un grup de companys. Aquesta víctima aconsegueix un antagonisme i participa activament en situacions d'agressions. És més activa, assertiva i amb millor autoestima que un altre tipus de víctimes; físicament més forta i amb facilitat a la provocació, solen protestar amb més freqüència els seus professors dient que es fiquen amb ell, encara sent ell l'element provocador de l'agressió. Aquest tipus d'agressió presenta una major dificultat de solució. Se'ls ha d'ensenyar que tenen la responsabilitat de resoldre aquests conflictes i que existeixen altres mitjans més encertats per obtenir atenció, lideratge o fer amistats amb els companys.

      • Personalitat:

    • Personalitat insegura.

    • Baixa autoestima (causa i conseqüència del maltractament escolar).

    • Alt nivell de ansietat.

    • Dèbils. Submisos.

    • Introvertits i tímids. Amb dificultats de relació i d'habilitats socials. Quasi no té amics i generalment està sol.

    • Immadur per la seva edat.

    • Comença tenint trastorns psicològics i tracta d'escapar-se de l'agressió protegint-se amb malalties imaginaries, el que pot derivar posteriorment en trastorns psiquiàtrics.

    • Tenen por i es senten infeliços

      • Aspectes físics:

    • Més freqüentment masculí.

    • Físicament menys forts.

    • Trets físics característics: olleres, obesos, diferent color de cabell, diferent raça. Un cop escollida la víctima explotarien els seus trets diferencials.

      • Àmbit familiar:

    • Sobreprotecció familiar.

    • Nens dependents i enganxats a la llar familiar.

      • Àmbit social:

    • Major dificultat per fer amistats. Els costa fer amics i quan ho fan s'enganxen excessivament a ells creant dependència i llavors es solen sentir obligats a obeir-los inclòs quan no estant d'acord. Això provoca vulnerabilitat social i predisposa a la submissió i a la victimització.

    • Són els menys populars de la classe, amb una ret social pobre que els recolzin (companys i professors). No tenen un grup que els protegeixi del aïllament social.

    • Recorren a la soledat per no patir més bullying i això predisposa els altres a maltractar-lo.

    És freqüent la manca de recolzament per part dels companys que, en el millor dels casos observen sense intervenir i massa sovint s'afegeixen a les agressions i amplifiquen el procés. Això passa per la por de patir les mateixes conseqüències si fan costat a la víctima (mentre agredeixin la víctima, ell no li tocarà rebre) i pel fenomen de contagi social que fomenta la participació en els actes d'intimidació.

    Els adults (pares i mestres), sovint només detecten el problema quan ha pres

    unes proporcions evidents i sovint greus. Cal tenir en compte que els infants

    comuniquen més les situacions de risc a pares i mestres, però en el cas dels

    adolescents el grau de comunicació és notablement inferior.

    La víctima ha d'aprendre a dir no, a expressar les seves idees i desitjos, a comunicar els seus sentiments, per això, han de solucionar aquests guanys amb pràctiques en habilitats socials treballant l'autoestima, la pressió en grup...

    L'estudi de Joventut i seguretat a Catalunya revela els següents percentatges quant als protagonistes dels incidents violents:

    5. L'IMPORTÀNCIA DE L'INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

    La intel·ligència emocional és un ampli ventall d'habilitats i trets de personalitat com l'empatia, l'expressió i comprensió dels sentiments propis i aliens, la independència, la capacitat d'adaptació, la simpatia, la capacitat de resoldre els problemes de manera interpersonal, les habilitats socials, la persistència, la cordialitat, l'amabilitat o el respecte. Així doncs ens referim a la capacitat de controlar i regular els sentiments d'un mateix i de la resta de persones i utilitzar-los com a guia del pensament i de l'acció.

    La intel·ligència emocional es transmet de pares a fills, sobretot a partir dels models que el nen es crea. S'ha comprovat que els nens són capaços de captar els estats d'ànim dels adults.

    El coneixement afectiu està molt relacionat amb la maduresa general, l'autonomia i la competència social del nen.

    La intel·ligència emocional està formada per 5 components bàsics:

    • Autoconeixement emocional.

    • Reconeixement d'emocions alienes

    • Autocontrol emocional.

    • Automotivació

    • Relaciones interpersonals.

  • En el context familiar:

  • La personalitat es desenvolupa mitjançant el procés de socialització, en el qual el nen assimila les actituds, els valors i els costums de la societat. Seran els pares els encarregats principalment de contribuir en aquesta labor, a través dels seu amor i els seus cuidats. Per tant, la vida familiar serà la primera escola d'aprenentatge emocional.

    Per altre banda, també influirà el número d'experiències del nen, repercutint en el desenvolupament de la seva personalitat.

    Partint del fet que els pares són el principal model d'imitació dels fills, seria bo que aquests entrenessin la intel·ligència emocional, ja que els infants així adquiririen aquests hàbits.

    Per tant, els pares haurien de tractar els seus fills com els agradaria que els tractessin la resta. I això constaria de 5 regles fonamentals que no tots els pares segueixen:

    • Ser conscient dels propis sentiments i els dels altres.

    • Mostrar empatia i comprendre els punts de vista de la resta.

    • Fer front de forma positiva els impulsos emocionals i de conducta.

    • Plantejar objectius positius i traçar plans per aconseguir-los.

    • Utilitzar les dots socials positives a la hora de manejar les seves relacions.

  • En l'escola

  • L'escola és un dels mitjans més importants a través del qual el nen aprèn i es veurà influenciat. Per tant, en l'escola s'hauria de plantejar ensenyar els alumnes a ser emocionalment més intel·ligents, dotant-los d'estratègies i habilitats emocionals bàsiques que els protegeixin dels factors de risc.

    Els objectius que es persegueixen amb la implantació de la intel·ligència emocional en l'escola serien:

    • Detectar casos de pobre execució en l'àrea emocional.

    • Conèixer quines són les emocions i reconèixer-les en els altres.

    • Saber classificar aquestes emocions (sentiments, estats d'ànim...).

    • Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries.

    • Prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc.

    • Adoptar una actitud positiva davant la vida.

    • Prevenir conflictes interpersonals.

    • Millorar la qualitat de vida escolar.

    Per aconseguir tot això es necessari un tutor que sigui un model d'equilibri i d'enfrontament emocional, d'habilitats empàtiques i de resolució serena, reflexiva i justa dels conflictes interpersonals, com a font d'aprenentatge per els seus alumnes.

    Aquest tutor ha de saber transmetre models d'afrontament emocional adequats a les diferents interaccions que els alumnes tenen entre si. Aquest tutor hauria de desenvolupar les següents funcions:

    • Percepció de necessitats, motivacions, interessos i objectius.

    • Ajudar als alumnes a establir-se objectius personals.

    • Ensenyar els alumnes a prendre decisions i responsabilitats personals.

    • Orientar personalment a l'alumne.

    • Establir un clima emocional positiu, oferint recolzament personal i social per augmentar la confiança dels alumnes.

    6. CLASSES DE MALTRACTAMENTS

    Quan un és jove, passa la meitat de la seva vida a l'institut, que és un dels llocs on més sovint ocorren els maltractaments. El bullying a l'institut té raons diverses. Quasi tots els maltractaments a l'escola provenen dels alumnes entre ells i, en alguna ocasió, també del professor.

    Un dels problemes del maltractament és que adopta formes molt diferents. Sovint el que passa és evident tant per a la persona que és maltractada com per a la persona que la maltracta (bully). Però, a vegades, un pot no adonar-se que l'estan maltractant i només nota que el fan sentir desgraciat. De vegades passa que un maltracta els altres sense ser-ne gaire conscient. Altres vegades, fer broma pot arribar massa lluny i esdevenir maltractament; pot resultar difícil saber on és la línia divisòria.

    No s'hauria de permetre fer desgraciades les vides d'altres persones a causa del maltractament.

    Una cosa que és evident és que la major part de nosaltres experimentem el maltractament en un moment o en un altre de les nostres vides, i que molts de nosaltres també podem ser maltractadors en un moment o un altre.

    El bullying adopta formes diferents. Uns maltractadors fereixen els sentiments per mitjà de l'insult o la marginació, d'altres fan servir l'agressió física.

    Hi ha diverses possibilitats de classificació de les conductes que poden constituir el maltractament entre alumnes. La següent classificació permet situar-les de manera clara i unívoca:

  • Maltractament físic:

    • Directe: Em refereixo a agredir la víctima picant-la, empentant-la, amenaçar-la amb armes, barallant-se... Aquest maltractament és el que es detecta més ràpidament i el que se li pot parar els peus al maltractador, ja que els seus efectes són perceptibles visualment amb blaus, esgarrapades, ferides, trencaments...

    • Indirectament: Quan a la víctima se li amaguen, roben o se li trenquen els objectes o pertinences.

  • Maltractament verbal:

    • Directe: quan s'insulta, es burla o se li posen malnoms a una persona en concret.

    • Indirecte: Quan parlen malament d'algú, es fan córrer falsos rumors envers aquella persona...

  • Exclusió social:

    • Directe: Quan en aquesta persona se l'exclou del grup, no la deixen participar en alguna activitat, quan se la margina...

    • Indirecte: Quan se l'ignora o se la tracta com si fos un objecte.

    Les tres categories tenen formes directes i indirectes. En les formes directes l'agressor dona la cara; la víctima s'adona de que algú li està fent mal.

    En canvi, les formes indirectes poden ser molt subtils. La víctima s'adona que hi ha alguna cosa que no rutlla però no acaba de saber què falla. El fet que l'agressor no s'identifiqui pot desestabilitzar molt; la víctima arriba a dubtar de les seves pròpies percepcions i això és una font enorme d'estrès i d'ansietat, i això pot provocar greus problemes.

    Pel que fa a la freqüència del tipus d'abús:

    Depenen del motiu pel qual es realitza el bullying, aquest es anomenat de diferents maneres:

    • Homòfob: S'anomena així quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a la seva orientació sexual.

    • Racista: Quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a la seva ètnia o als seus orígens. La gent d'altres països, d'altres religions i d'altres cultures són objectius fàcils perquè tenen característiques pròpies que són molt evidentment diferents i aquestes diferències fàcils són les que els maltractadors prefereixen per a ficar-se amb la gent.

    • Sexual: Quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a les parts íntimes del seu cos.

    • Digital: És quan el mitjà utilitzat és el telèfon mòbil o l'ordinador (missatges de text, e-mails, etc.). Aquests tipus de bullying pot ser més amenaçador perquè empara l'anonimat de l'agressor i, per tant, porta la víctima a desconfiar de tothom.

    • Bullying per ser diferent: Ser diferent és un altra causa de bullying. Moltes persones segueixen modes i procuren no destacar massa. Altres prefereixen vestir-se o semblar diferents com a signe d'individualitat. Alguns tenen una aparença, o actuen de forma una mica diferent de la resta, perquè és la seva manera de ser. També poden ser causa de bullying les persones atractives, ja sigui per enveja o perquè es senten inferiors envers la persona.

    • Bullying per detalls del cos: Tots som iguals en molts aspectes (dos ulls, un nas...) però, al mateix temps, tots som també diferents pel que fa els detalls. Tot això és per a bé ja que, pel que fa a ser atractiu o sentir-se atret per una altre persona, a uns els agrada una cosa i als altres una altra. No obstant això, hi ha persones que es basen en aquestes diferències per fer bullying.

    A nivell general els estudis duts a terme en diferents països conclouen que el maltractament entre alumnes és un fenomen que es produeix en tots els centres estudiats, de manera més o menys greu. S'observen tendències quant a:

    • Gènere: major participació dels nois com a agressors i com a víctimes.

    • Formes més usuals: en els nois formes directes i en les noies formes indirectes.

    • Edat i curs escolar: major incidència entre 11 i 14 anys.

    • Lloc on es produeix l'abús: a Primària en el pati i a Secundària augmenta la freqüència en passadissos i aules.

    7. EFECTES QUE PRODUEIX

    El fenomen del maltractament escolar comporta una sèrie de conseqüències, no només per a la víctima, sinó també per l'agressor i per els espectadors (nens i joves en el procés de creixement i desenvolupament). Serien les següents:

  • Per a la víctima:

    • Conseqüències psíquiques:

    • Por
    • Depressió
    • Inseguretat
    • Ansietat
    • Estrès
    • Dificultats per a dormir
    • Autoimatge negativa
    • Por a anar a escola
    • Problemes de conducta
    • Canvis en l'estat d'ànim
    • Pocs amics.
    • Soledat
    • Infelicitat
    • Aïllament social
    • Trastorns en l'alimentació
    • Dificultats d'aprenentatge
    • Baixa autoestima
    • Idees suïcides
    • etc.

    • Conseqüències físiques:
      • Mal de cap
      • Mal de panxa
      • Desmais
      • Vòmits
      • Hiperventilació
      • Estat d'amnèsia temporal
      • Lesions
      • etc.

  • Per a l'agressor:

        • Aprenentatge de la forma d'obtenir els seus objectius.

        • S'acostuma a la conducta delictiva.

        • Reconeixement social dins del grup.

        • Generalització de les seves conductes a altres àmbits (en l'entorn laboral, vida en parella...).

  • Pels espectadors:

    • Deficient aprenentatge sobre com comportar-se davant de situacions injustes.

    • Observació i reforç de models inadequats d'actuació.

    • Falta de sensibilitat enfront el patiment dels altres.

  • A la llar:

  • A vegades els nens i nenes que són maltractats pels companys ho expliquen de seguida als adults, però d'altres pensen que això els passa perquè son covards, perquè no saben defensar-se, tenen vergonya i ho amaguen als propis pares.

    Alguns nens no ho diuen perquè no creuen que allò que els està passant sigui

    maltractament. Associen el maltractament als atacs físics, però no als insults o a les conductes d'exclusió o aïllament, que poden tenir efectes molt més greus. Encara que aquests nens no ho manifestin verbalment hi ha uns signes externs que ens poden cridar l'atenció i ens podem fer-nos adonar que alguna cosa no va bé.

    Quan un nen és maltractat, la seva vida i les seves accions canvien i surten fora del normal, ja que la seva situació no està dintre d'aquests paràmetres. No s'ha de caure en l'error de pensar que això és “cosa de crios” i que ja passarà, perquè que passi un dia és normal però que passi habitualment ja no ho és.

    Bé, tot això provoca unes conseqüències que tot pare que es preocupa pel seu fill s'ha de donar compte a casa, ja que per culpa d'aquest desequilibri hi hauran uns signes claus que ho demostraran que alguna cosa està passant:

    • Somatitzacions (al matí no es troba bé, té vòmits, mal de cap, mal de panxa…, a l'escola diu que no es troba bé i demana que el vinguin a buscar…).

    • Canvis d'hàbits (fa campana, no vol anar a escola, vol que l'acompanyin o canvia la ruta habitual, no vol anar amb el transport escolar, no vol sortir amb els amics…)

    • Canvis en l'actitud envers les feines escolars (baixa el rendiment acadèmic, etc.)

    • Canvis de caràcter (està irritable, s'aïlla, es mostra introvertit, més esquerp, angoixat o deprimit, perd la confiança en ell mateix…)

    • Alteracions en la gana (perd la gana, o bé torna a casa amb gana perquè li han pres l'esmorzar o li han pres els diners)

    • Alteracions en el son (crida per la nit, té malsons…)

    • Torna a casa regularment amb el vestit o el material esparracat. Té blaus o talls inexplicables…

    • Comença a amenaçar o agredir altres nens o germans més petits.

    • Refusa dir per què se sent malament i insisteix en que no li passa res. Dóna excuses estranyes per justificar tot l'anterior.

    • En casos greus pot arribar a tenir ideacions o a fer intents de suïcidi.

    S'ha de saber diferenciar entre les baralles diàries dels nois, les bromes sense mala intenció entre amics i l'autèntic maltractament. Un nen segurament arribarà a casa un dia i es queixarà perquè l'han pegat o insultat. Aquesta situació sovint és puntual, el nen el dia següent ja ho haurà oblidat i tot desapareixerà d'un dia per l'altre. Hem de diferenciar una baralla inofensiva d'un vertader maltractament.

    No es pot ignorar la crida d'ajut d'un noi que pateix maltractament, però tampoc ens hem de creure tot el que ens diu, ja que els nens acostumen a explicar els fets d'una manera molt més preocupant del que acostuma a ser, i a la seva manera, sense tenir en compte els punts de vista dels altres. Aquests ho expliquen d'una manera per a què els seus efecte siguin més grans del que en realitat ho són. Per això, s'ha de fer una valoració ajustada de la situació.

    8. COM ACARAR EL PROBLEMA?

    Un cop hem detectat el problema, la única manera de combatre el bullying a l'escola és la cooperació de tots els que hi estan implicats: mestres, pares, alumnes, personal no docent...

  • A l'escola

  • Primer de tot l'escola hauria de millorar les relacions interpersonals de la comunitat educativa. La consciència i la implicació activa dels adults són components bàsics per a l'èxit de qualsevol programa d'intervenció.

    En cas d'un desequilibri important de forces, cal actuar amb un procediment altament estructurat que asseguri que els atacs de maltractament s'aturaran i que garanteixi a la víctima una seguretat.

    S'ha de tenir en compte que cada cas de bullying és únic i diferent que els altres, en cada situació hi ha uns aspectes i necessitats diverses, de la mateixa manera que els recursos que es disposen en el centre. Però si generalitzem el procediment que s'hauria de seguir seria el següent:

    • Enfocar la situació sense culpables. Cal centrar-se en el problema i resoldre'l com abans millor. No hem de buscar culpables ja que això només embolicarà les coses. No hem d'atacar directament l'agressor ja que aquest es posarà a la defensiva i no sempre sap que està fent una cosa malament. S'ha d'intentar parlar amb ell i fer-li entendre que el que fa no és correcte. I així, intentar arribar a uns pactes de convivència.

    • Com he dit abans, ens hem d'entrevistar individualment amb els presumptes agressors i amb la presumpta víctima, per veure el origen d'aquest maltractament i intentar-ho solucionar. A més s'han d'establir possibles acords de col·laboració amb les famílies, per tal de solucionar el problema conjuntament.

    • S'ha d'intervenir en els grups dels alumnes implicats, com una activitat de tutoria amb l'objectiu de mostrar la gravetat del assumpte, sensibilitzar els alumnes i modificar els rols i els patrons d'actuació davant una situació d'intimidació.

    • S'ha de fer un seguiment dels incidents amb registre escrit i enquestes repetides per observar els canvis i assegurar-nos que els maltractaments no es segueixen donant.

  • A la llar

  • Si uns pares es donen compte de que el seu fill és una víctima del bullying, primer de tot han de guardar la calma, no s'han de posar histèrics, ni agredir a l'agressor del seu fill, ja que aquest els podria denunciar i tot això no serviria de res.

    El més important en aquests casos es donar-se compte de que el nen està involucrat en una situació així, i si s'ha adonat ja és molt, ja que així es pot començar a solucionar el problema.

    Per començar a intervenir en aquests casos seria bo que es seguissin els següents passos:

    • Hem d'escoltar i mostrar interès per l'assumpte, no ho podem menysprear, ni considerar-ho cosa de nois, ja que no sempre és així, i si el seu fill li ha demanat ajut serà per alguna cosa.

    • Desprès d'escoltar la seva versió dels fets, ens hem d'assegurar que realment ha passat el que ens ha explicat i no és fruit de la seva imaginació ni a agreujat les coses.

    • Un cop estem segurs que el que ens ha explicat és cert, ens hauríem de posar en contacte amb l'escola i sol·licitar l'intervenció i la cooperació del professorat per tal de solucionar el problema.

    • Si desprès d'haver contactat amb l'escola no funciona, ens podem dirigir directament a l'organització de protecció de l'infància: “PROTEGELES” contacto@protegeles.com, o altres, ja que encara que no ho sembli hi ha molts llocs d'informació i d'ajut per actuar contra aquests casos.

    • Heu de fixar una estratègia d'intervenció per acabar immediatament el mal que s'està produint, i per tractar a llarg termini les relacions entre els involucrats.

    • Afavorir una solució adequada i ajustada a l'intensitat de la falta i al mal exercit. S'ha de recolzar al fill ensenyant-lo a assumir la responsabilitat que li correspongui.

  • Actuació dels companys

  • És molt important l'actuació dels companys de l'escola enfront d'un problema de bullying, ja que aquests són els que ho veuen.

    Molts companys encara que ho vegin no fan res, per por a què a ells els passi al mateix. Però jo em pregunto: No tenen remordiments? Veuen que algunes persones estan atacant la llibertat d'una altre i que la estan fent patir, i ells es queden palplantats, veient com la seva vida (ja que viure agredit no és vida) s'està anant per culpa d'uns desgraciats. Haurien de pensar en el que està passant aquesta víctima, s'haurien de posar a la seva pell i llavors segurament farien alguna cosa ja que és indignant que algú visqui amb aquestes condicions.

    Als companys que actuen així, només Se'ls pot definir amb un mot, egoistes. Tant se val si tenen por que els passi el mateix, si tots es plantessin davant de l'agressor o agressors i li diguessin que ja n'hi ha prou, segurament pararia, per això cal que tots sàpiguen que:

    • En la meitat de casos si algú dels que ho està presenciant digues “Ja n'hi ha prou”, l'agressivitat s'acabaria. És difícil fer-ho, però fer les coses bé mai és fàcil. I quedar-se mirant-s'ho només t'iguala a l'agressor.

    • Pots tenir l'oportunitat de fer-li saber a l'agressor que el que està fent no està bé.

    • Si no tens el valor de dir res, ves-te'n del lloc i acut a l'adult més proper i que ell l'ajudi. Això no és “xivar-se”, no entra dins d'aquest concepte, i encara que ho fos, és més important ajudar a una víctima.

    • Si l'escola té un programa d'informació d'agressions, fes-lo servir.

    • Intenta que la víctima ho expliqui els seus pares o a un mestre. Ofereix-li el teu recolzament i acompanya-la si ho necessita.

    • Si la víctima no vol parlar amb ningú, ofereix-li parlar en el seu nom.

    • Involucra tanta gent com puguis, altres amics, companys de classe, pares, mestres... No facis servir la violència contra els agressors.

  • A la societat

  • La societat hauria de posar més de la seva part, ja que tots convivim en aquest món.

    Haurien d'establir normes i proporcionar més recursos que fomentin el civisme i així les coses s'arreglarien més, ja que la principal cosa que falta en aquest món és que les persones siguin més cíviques i respectuoses amb els altres i amb elles mateixes. Tot això es podria aconseguir si:

    • Es fomentessin estratègies públiques per evitar l'exclusió social, per assolir una plena ciutadania.

    • L'escola i la família transmetés als infants i als joves l'educació en valors, en ciutadania, en civisme i en diversitat.

    • Deixéssim de pensar en el fals binomi entre immigració - violència.

    • Els mitjans de comunicació es revisessin i es replantegessin els continguts.

    9. POSSIBLES SOLUCIONS

    Aquest apartat no es refereix a solucionar un cas concret de bullying, sinó a solucionar aquest problema que ataca la llibertat de viure sense temors en aquesta societat.

    Per eliminar el bullying d'aquest món, s'ha d'actuar des de tres punts en concret: la família, l'escola i la societat. No servirà de res que només un o dos d'aquests estaments ho compleixin, la seva solució final depèn de tots.

  • La família

  • És molt important que els tutors legals ensenyin als seus fills el respecte a altres persones, siguin del sexe, raça, religió, cultura...que siguin.

    La família com a nucli primari de la societat té el deure de formar individus respectuosos amb el seu entorn i amb la total convicció de què aquest entorn també li deu respecte.

    Aquest dos punts, educació i autoestima personal, son vitals per a què no es produeixin elements dèbils (víctimes) ni elements negatius (agressors).

    Els han d'ensenyar que no hi ha cap persona igual físicament ni psicològicament, però que això no significa que hagin de tractar-los diferent ni agredir-los, ja que principalment tots som persones.

    També els han de dir i deixar-los ben clar que com éssers humans que som, tenim defectes i per tant ens equivoquem però que també tenim la capacitat de rectificar els nostres actes, i això és una virtut, que farem servir moltes vegades en aquesta vida i que no hem de tenir vergonya en fer-la servir, ja que com he dit abans tothom la realitzarà algun cop.

    Han de saber que si alguna persona del seu voltant s'equivoca no s'han de riure ni criticar-la, sinó fer-la entendre de què el que ha fet està malament i fer-la raonar i pensar per a que ell/a mateix se n'adoni compte i entengui el perquè de l'error.

    Es pot pensar que tot això no té cap relació amb el bullying, però sí que en té, ja que el bullying primer de tot és una falta de respecte que ataca a la persona psíquicament o físicament. Si els nens tot això ho entenen i ho segueixen al peu de la lletra, no s'acabaria només el bullying sinó s'acabarien molts problemes que viuen entre nosaltres i en la nostra societat.

  • L'escola:

  • Els nois estan la major part del seu creixement i desenvolupament en centres educatius, i això fa que aquests els influeixin directament en el seu pensament i en les seves accions.

    Si en els centres des de petits tinguessin una hora a la setmana que els ensenyessin com s'han de comportar en algunes situacions, com han de tractar els altres per a què aquests no es sentin atacats ni dolguts, com és el respecte entre persones, que la diferència de característiques no volen dir res i que darrere d'aquest mantell hi ha persones com tots nosaltres, les coses millorarien molt.

    Pot semblar que és el mateix que han de fer els familiars. En certa manera sí, però a l'escola hi ha un col·lectiu de persones i és més fàcil de tractar per exemple el respecte amb persones de diferents races, sexes, característiques físiques... que en la família que formen tots un grup que el noi ha vist des de petit. A més amb la participació dels dos àmbits, se'ls entrarà millor el cap la importància d'aquests fets.

    Quan els alumnes siguin una mica més grans, se'ls ha de donar a conèixer les injustícies que envolten aquest món i treballar-ho en aquestes tutories. Han de saber que no sempre la vida és justa i que no s'han de quedar de braços plegats, que si veuen alguna cosa que creuen que no és justa, lluitin per aconseguir que ho sigui.

    En els centres els han d'explicar que és el bullying com d'altres problemàtiques (anorèxia, bulímia, racisme...), i què poden fer per fer-li front, ja que són problemes que ens afecten a tots.

  • La societat:

  • Les noves tecnologies, l'estrès escolar i laboral, el consumisme, la globalització... alimenten contínuament noves problemàtiques com el bullying.

    • Els mitjans de comunicació s'han convertit en una font d'informació molt dinàmica i ràpida. Les noticies, els llibres, les pel·lícules, etc, reflecteixen moltes vegades veritables tragèdies i aquesta informació desapareix per donar pas a un altre en un tancar i obrir d'ulls. Això té la seva part positiva, la informació, però aporta una insensibilització de la societat que poc a poc va quedant anestesiada en diversos valors. Aquesta pèrdua de valors comporta moltes vegades una actitud agressiva i d'indiferència envers els altres.

    Dintre d'aquest apartat, mereix un comentari a part, la TELEVISIÓ. Les seves característiques com pot ser una accessibilitat fàcil i un cost suposadament barat per al individu, fan que la seva programació tingui una influència decisiva en el nostre entorn. Aquesta societat té el deure de realitzar programes positius per el desenvolupament d'aquesta. Malauradament, programes com “gran hermano, salsa rosa, sèries mangues...” provoquen efectes molt perjudicials per a tothom.

    • Un llenguatge escàs i moltes vegades barroer, ens porten a utilitzar acudits lesius i poc respectuosos envers els altres. Si s'expliquen acudits racistes, masclistes, violents... només per riure una estona i no ens parem a pensar que més d'una gràcia és una crítica social, estem incrementant la falta de respecte.

    • La poca relació entre les persones que ens envolten. Avui en dia ens tanquem molt en nosaltres mateixos i en les nostres famílies i no ens preocupem si els que ens envolten (veïns, l'home que ens ven el diari...) ho passen malament o el perquè estan més alegres. Ja que tots convivim, hauríem de preocupar-nos els uns dels altres i això faria augmentar el respecte mutu i baixaria el nivell de bullying.

    Hauríem d'intentar canviar tot això ja que ens facilitaria la vida i la convivència. Establir uns lligams forts en valors morals entre els elements de la societat, hauria de donar un món mentalment i físicament sa.

    10. APRECIACIÓ PERSONAL

    Els joves passem la majoria de temps a l'escola i això fa que es converteixi en un escenari on vivim tristeses, alegries, amors i observem diferents maneres de pensar.

    Molts alumnes no poden gaudir plenament aquesta vivència, ja que quan arriben a l'escola només es troben amb agressions, burles o que els ignoren.

    Us imagineu estar sis hores al dia en un lloc tancats on l'únic que us trobeu és rebuig?

    Moltes persones pensen que per quatre baralles no hi ha per tant, però no són només quatre baralles, sinó que són enfrontaments continus i diaris que al llarg de les setmanes es fan insuportables i poden esdevenir greus problemes psicològics i físics a la persona que els rep. Aquestes no tenen cap recolzament entre els seus companys, que fan com si res passés, encara que són els primers observadors i no fan res per aturar aquestes agressions.

    Solucionar una situació de bullying, és difícil, però les víctimes han de ser fortes i lluitar contra aquesta injustícia, ja que val la pena.

    A més, no han de pensar que estan soles, ja que si miren al seu voltant s'adonaran que tant com mestres i familiars estant disposats a donar-los un cop de mà per acabar amb tot això.

    També si ho prefereixen hi ha moltes associacions especialitzades en aquest tema que els ajudaran de la millor manera que puguin.

    Tots hem de treballar per a que aquesta societat avanci cap endavant i no pas cap enrere; que avanci cap a un món amb més tolerància i amb més llibertat, i que no s'estanqui en la injustícia ni en el egoisme.

    Tothom s'ha de preocupar de tothom i així les coses milloraran i aquests desequilibris causats per la ignorància del respecte poc a poc aniran apagant-se i desapareixent.

    En una situació de bullying no s'han de buscar culpables, ja que els agressors són igual de víctimes de la seva inseguretat, com les mateixes persones que reben les agressions.

    S'ha d'ajudar a tots els implicats per a què aquesta situació no es torni a repetir.

    Tots junts hem de lluitar i recolzar aquells que ho necessitin i així formarem una societat més unida i segura, deixant de banda races, cultures, ideals o creences.

    Hem de denunciar aquest problema i plantar-li cara, no li podem donar l'esquena, sempre hem d'afrontar i lluitar tots els inconvenients que ens prepara la vida i així mica en mica ens fem més forts.

    Les víctimes són les principals persones que han de lluitar i superar aquesta situació, però sempre amb el nostra ajud.

    11.CONCLUSIÓ

    El bullying

    (Violència, empaitament i agressivitat d'un grup d'alumnes vers un company)

    L'elecció d'un tema d'actualitat com “el bullying” presenta certes dificultats, ja que ser autora del mateix treball i a la vegada espectadora d'uns fets i unes circumstàncies va fer que hem planteges si seria prou objectiva.

    Per tal d'informar i d'informar-me va ésser necessari documentar-me sobre el tema: llibres, Internet, articles i noticies de diaris i revistes, converses... m'han servit d'orientació, informació i referència.

    La violència, l'assetjament i l'agressivitat d'un grup d'alumnes vers un altre, sembla que ens portin al passat.

    El mal comportament i l'ús de la força: cops de peu, de puny, estrebades, han estat substituïdes per formes més cruels i subtils d'empaitament i això ha generat una nova i greu problemàtica.

    El perquè? El quan i el com? Té cents de respostes. L'on? Ens ve donat, és a l'entorn escolar.

    A partir de la seva aparició a l'escola cada alumne forma part d'un grup d'opinió: popular, normal, independent i agressors que busquen i acaben trobant un company o companys que seran les víctimes.

    Emocions, sentiments i valors propis de la nostra intel·ligència emocional compten pels agressors, i a les víctimes els hi són arravatats.

    Les classes del “bullying” reben diferents noms i els efectes que produeixen tots els coneixem, però millor que ningú, els coneix la víctima i els seus agressors. Els professors, companys, amics i familiars són moltes vegades tot just espectadors.

    El problema té difícil solució, els companys, l'escola, la llar i la societat ofereixen remeis: més vigilància, càstigs, repressió i protecció, no ho resolen.

    Els efectes són aquí. La confusió, el desconcert, l'ignorància i la crisi de valors que patim, afavorits per la manca d'autoritat, de models positius, de bondat i una indulgència il·limitada davant de la malament anomenada llibertat, fan necessari una educació i una formació en la comprensió i el respecte en convivència, adreçar l'actual situació i sobretot fer que en les noves generacions no el pateixin.

    11. BIBLIOGRAFIA

    Javier Sanz - Berta Chulvi. “Matones de pupitre”, 16 de juny del 2005.

    Alicia Rodríguez de Paz. “El acoso escolar empieza con los motes”, 20 de setembre del 2005.

    Miquel Siguan. “Inmigrantes adolescentes”, 13 de juny del 2005.

    Eulàlia Solè. “Mediación contra el acoso escolar”, 17 de juliol del 2005.

    Mercè Beltràn. “Mediación contra el acoso escolar”, 17 de juliol del 2005.

    Iñaki Piñuel. “Violéncia, primeras alarmas”, “Los alumnos deben implicarse en la solución”.

    Javier Cuervo. “El acoso laboral y escolar y un problema”, juliol del 2005.

    J. Recou “Una campanya con mensajes como: buen rollo en la escuela” pretende frenar el acoso, 11 de septembre del 2005.

    David Moller. “Como afrontar situaciones violentas”, març del 2004.

    Ramón Valls. “Educación para la ciudadania”, maig del 2005.

    Eulàlia Solé. “Convivéncia en las aulas”, “Derechos y obligaciones”.

    Raúl Montilla. “Espiral de violéncia juvenil”.

    José Mª Aviles. “Bullying, intermediación y maltrato entre el alumnado”.

    Mª José Diaz. “Conflictos en los centros educativos”.

    Esperanza Navarro. “Causas principales de suicidio entre los jovenes”.

    Joaquim Roglan. “ Toque de reflexión”.

    Adan Macfarlane , Ann Mc Pherson. “Quan els joves són víctimes i agressors”.

    Els articles citats han estat publicats en la Vanguardia, El periodico, A.B.C, La razón i en revistes com Selecciones, Tierra viva, Muy interesante, La clave...

    http://www.mtas.es/injuve/injuve/catalogo/prevencionviolencia.htm

    http://lamalla.net/canal/educacio/noticies/article.asp?id=158263

    http://mobbingopinion.bpweb.net/artman/publish/article_1492.shtml

    http://www.somospadres.com/

    http://www.xtec.es/~jcollell/0Index.htm

    http://www.elpais.es/articulo/20050926elpepusoc_2/Tes/elpporsoc/

    http://www.berrom.com/Inmigraci%C3%B3n-integraci%C3%B3n-racismo.htm

    http://www.redeseducacion.net/violen002.htm

    http://www.acosomoral.org/documentos/Charla_bullying_resumen.doc

    http://ime.paeria.es/recursosdidactics/mediator/material/marc%20conceptes.htm

    http://www.psicologia-online.com/monografias/1/infancia_ie.shtml

    http://fpcee.blanquerna.url.edu/exercicisNTAE/miriam/Nueva%20carpeta/TEMA%201.htm

    http://spaces.msn.com/members/aragonmobbingraulpia1/

    Sosbullying@hotmail.com

    ANNEXES

    A. ESDEVENIMENTS NOTORIS

    La pèrdua de l'autoritat dels professors, els alts indicis de fracàs escolar, els models que transmeten els mitjans de comunicació, l'aparició de bandes i la falta d'educació en convivència han ocasionat molts esdeveniments, com per exemple:

    • El cas Jokin, que ha donat lloc a la primera sentència dictada a Espanya per Bullying.

    • Suïcidi de Cristina C. De 16 anys.

    • L'alumne que va intentar treure la vida clavant-se unes tisores, desprès d'un any d'insults, cridòries i burles pel seu aspecte i la seva forma de vestir.

    • Les ferides causades amb arma blanca per tres estudiants a altres tres companys d'institut en l'Hospitalet del Llobregat.

    • Dades de l'informe sobre violència i bullying en alumnes de primària, ESO i batxiller.

    • El cas de Josep de Mollerussa.

    • Menors que amenaçaven a varis alumnes de l'institut Margarida Xirgu de l'Hospitalet.

    • Denuncia d'una família de Sant Fruitós del Bages al centre escolar pel assetjament de la seva filla.

    • Informació proporcionada per la Segona Trobada de Conducta de Mediadors d'Educació Secundaria de Catalunya.

    • La necessitat de Codis de conducta realitzats pels alumnes d'una classe.

    I totes les víctimes de l'assetjament escolar seleccionades perquè tenen baixa capacitat de resposta o perquè són envejats.

    "El más terrible de todos los sentimientos es el

    sentimiento de tener la esperanza muerta."

    Federico García Lorca

    B. CARTA D'UNA VÍCTIMA

    El següent text, és un escrit d'una noia de 14 anys. Això és només una petita mostra del que milers de nens pateixen en aquesta societat, assetjaments causats pels seus companys. Aquesta noia expressa millor que ningú el que se sent quan algun dels nens que ens envolten són víctimes del bullying.

    << Insultar es lo corriente, te persigue, te amenaza. Me va a insultar debajo de mi casa. Me empujó, me agarraron entre dos. Al principio no me chivé, me quitaban los zapatos, los tiraban, la mochila. Me pidió rollo y dije que no. Una vez entre él y otro quisieron bajarme los pantalones, en el autobús. El conductor pasaba de todo. Yo aterrorizada. Se lo conté a mi madre. Me sigue diciendo, te voy a amargar la vida, te voy a matar. Yo paso, intento hacer como que no me importa. Dejé de ir en el autobús. Pienso todas las noches, mañana que me hará. Una humillación, no se pone la gente de mi parte porque tienen miedo. Un día me tiró una paloma muerta y caca de perro. Y piedras, muchas me tiró. Tuve muchas ganas de “desaparecer”, por no aguantarlo. En serio. No veía otra salida. Se me junta todo. Esto y las notas son la mayor preocupación de mi vida. Tengo un 5% de esperanza en que no tenga que sufrir más, porque es peor que un cáncer y que apruebe el año que viene, que salga adelante y que venga esa sonrisa a mi, para que vuelva a ser feliz y no mire las cosas malas de la vida sino las buenas…. >>

    "Si ayudo a una sola persona a tener

    esperanza, no habré vivido en vano."

    Martin Luther King

    C. COMENTARI PERSONAL DE LA CARTA

    Aquesta noia ens expressa el que sent quan uns xavals abusen d'ella.

    En aquest escrit es veu molt clarament com reaccionen els elements principals que podrien fer que tot això acabés.

    • El primer element és el conductor de l'autobús, el seu rostre està amagat sota una màscara però en realitat tots sabem qui s'amaga darrere seu, és la societat. Si, la societat es comporta com ell, ho veiem però no fem res al respecte, és increïble. “Passem de tot” i pensem que és problema seu, que ja ho solucionarà. Però no ho pot fer tota sola, necessita ajuda.

    • El següent element és la família, com pot ser que aquesta noia tragués la força suficient per explicar-li a sa mare i després de fer-ho, tot segueixi igual. Poder és que no sap com combatreu però la solució no és enviar aquesta noia al psicòleg i ja està, sinó és plantar-li cara al problema i fer tot el possible perquè aquests nois tinguin el que es mereixen i siguin tractats per un professional. Que els adreci un altre cop al bon camí.

    • I l'últim element, i no per això el menys important, són els companys. Aquests com molt bé diu ella, tenen por i per això no fan res al respecte. Doncs a la vida si et deixes dominar per la por o encara pitjor per uns abusadors, estàs mort. Has de plantar cara i lluitar pel que penses que està bé, sinó la teva vida s'haurà acabat.

    Tots aquests abusos que ha rebut, fan que li desaparegui l'esperança i aquesta és molts cops la que ens salva de moltes situacions, si es perd, estàs vençut. Però amb això és amb el que juguen els maltractadors, intenten destruir-te per dintre fins que no siguis capaç de creure ni en tu mateixa, i amb la qual cosa tampoc ets capaç de cridar ajut.

    Hem de ser conscients que tot això esta passant i que moltes persones ho estan patint, i necessiten el nostre suport per tirar endavant, necessiten contagiar-se de l'esperança que a tots nosaltres ens envolta i que pensem que no serveix per res, ells la necessiten més que ningú, perquè dintre del que cap són joves i dèbils, i si no tenen alguna cosa que els faci sortir endavant, tot això pot acabar amb un final fosc, negra i tràgic. Ens necessiten.

    D. EL BULLYING EN VERSIÓ DE VIDEOJOC

    Entreteniment o violència, aquest és el debat sobre un videojoc anomenat Bully (agressor), que tracta d'un noi de 15 anys, Jimmy Hopkins, que estudia en l'institut Bullworth Academy, aquest alumne pateix bullying i per acabar amb el problema, aquest s'haurà de fer respectar, passant del roll de víctima a agressor.

    El personatge es dedica a coaccionar tant els alumnes de l'escola com a professors i a més a més a destrossar el centre, en resum, la diversió d'aquest joc és tenir enfrontaments violents i verbals amb els companys de l'escola i els professors i com tots els jocs hi haurà diverses formes d'abusar, diferents insults...

    Aquest joc representa la problemàtica actual, i per això ha tingut tants problemes per sortir a la venda.

    Es va intentar que sortís a l'octubre del 2005, en no aconseguir-ho per diverses queixes, es va retardar per Nadal, cosa que tampoc ha pogut ser ja que el Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid com Marta Burgos, portaveu de Protegeles.com, volen impedir la seva publicació, ja que és un joc violent sobre un problema actual, i publicant-lo només donaria peu a normalitzar encara més aquest problema. Estant intentant aconseguir firmes per a que abans de la data de sortida (maig del 2006) sigui censurat aquí a Espanya i a altres països, ja que també estant intentant parlar amb associacions de tot arreu per a que sigui censurat internacionalment.

    La defensa de Rockstar Games, empresa que el comercialitza, és que en el joc sortiria indicat que és per majors de 18 anys, però com tots sabem això no serveix per res, ja que en molts casos no es fa cas de les recomanacions i al cap d'un temps, tots els joves hauran sentit a parlar i segurament hauran jugat, sigui perquè se l'han comprat, l'han alquilat o un amic els hi ha deixat.

    Com a jove que soc, sé que tindrà una certa popularitat i un cert èxit perquè com tots sabem, la generació actual té una tendència a jugar amb videojocs violents que la única finalitat que tenen és, simplement, destrossar objectes i barallar-se en qualsevol lloc i amb qualsevol ésser, siguin monstres o persones.

    Amb aquesta reflexió no estic dient que sigui normal ni molt menys, però és una situació que s'està normalitzant i això ha de començar a canviar. Molts de nosaltres tenim una educació que vulguis o no, la nostra consciència sap que està mal fet i seriem incapaços d'emprar tot això a la vida real, però hi ha molts altres que no ho tenen tant clar, i això provoca que amb aquests tipus de jocs es doni peu a que aquests problemes de violència s'estenguin.

    Aquest joc podrà arribar a les mans de qualsevol i em de pensar que un d'ells pot ser el vostre fill, nebot, net...

    E. LLEI DEL MENOR

    La reforma de la llei del Menor, aprovada el divendres 20 de gener, introdueix importants novetats per combatre l'abús escolar i garantir una millora en la defensa de la víctima. Aquesta llei sancionarà al maltractador amb una ordre d'allunyament del centre educatiu i de la víctima per aquells que tinguin conductes d'abús escolar sobre un company.

    La llei reforça les capacitats sancionadores del jutge d'acord amb l'edat del acusat. Pels menors de 14 i 15 anys, el màxim internament serà de 6 anys, i per els de 16 i 17, serà de 10 anys. Després seguiran un període de llibertat vigilada però no obstant, si la conducta del menor no respon satisfactòriament als objectius proposats en la sentència, es podria ordenar el seu trasllat a un centre penitenciari comú.

    La reforma també s'ha dirigit a evitar la victimització del propi jove que estigui internat en un centre de menors davant de possibles abusos per part de membres més grans.

    F. CONTACTAR EN CAS DE BULLYING

    En aquest apartat indicaré uns quants llocs on es podria adreçar qualsevol víctima, familiar o centre escolar per obtenir informació, denunciar algun cas i tenir recolzament exterior.

    Hi ha moltes associacions que ajuden cada dia i no s'aturen en la lluita contra la violència, aquestes són algunes d'elles:

    • Asociación contra el acoso escolar (ACAE)

    És una associació que està situada a Asturies i s'especialitza en l'abús a les aules.

    Avenida Manuel Llaneza nº 63

    33208 Gijón-Asturies

    Mail: acae_asturias@yahoo.es

    Telèfon: 985.15.50.72

    Pàgina web: http://acae-asturias.webcindario.com/ <<

    • Associación contra el acoso escolar de Catalunya (ACAECAT)

    És de la mateixa cadena que l'anterior i està situada a Catalunya.

    Mail: acaecat@telefonica.net

    Telèfon: 600.672.077

    • PRODENI

    És una associació humanitària, sense ànim de lucre, d'àmbit estatal, declarada d'utilitat pública, que el seu fi es la defensa dels drets dels nens, continguts en la Convenció de les Nacions Unides i altres tractats internacionals.

    Apartat de correus 2075

    29080 Màlaga

    Telèfon de Màlaga: 952.91.97.33 // 900.210.800

    Telèfon a la resta d'Espanya: 952.65.76.13

    Pàgina web: <<http://www.prodeni.org/index.htm

    • SOS-BULLYING

    Els autors són ANPE Catalunya i el sindicat independent que lluiten contra el Bullying.

    Mail: sosbullying@hotmail.com

    Telèfon: 620.489.332

    Pàgina web: www.anpebcn.com/sosbullying.html

    • Protegeles

    És una associació sense ànim de lucre que sorgeix com a organització en l'any 2002, però que es va iniciar l'any 2001 amb una línia de denúncia contra la pornografia infantil.

    Mail: <<contacto@protegeles.com

    Pàgina web: <<http://www.acosoescolar.info/index.htm

    • Unitat de suport a la convivència escolar (USCE)

    Ho ha posat en marxa el departament d'Educació i el que fan és atendre les demandes d'informació i orientació, oferir suport i recollir informació dels casos.

    Telèfon: 93 400.69.68

    G. AGRAIMENTS

    I per concloure aquest treball, voldria mostrar el meu agraïment a totes les persones que m'han ajudat a realitzar aquesta feina amb el seu suport.

    Primer de tot, donar-li les gràcies al meu tutor, el senyor Manuel Romero per la seva dedicació.

    També vull agrair a la meva família, per tota la seva cooperació i per totes aquelles converses sobre els temes actuals que han fet possible que triés un tema que ens afecta a tots, el bullying. En especial agraeixo a la meva àvia per tota l'ajuda desinteressada que m'ha donat, fen-me costat amb el seu temps i els seus consells.

    Gracies també a l'associació de SOS-BULLYING per l'informació que em van proporcionar i per la rapidesa de contestar els meus dubtes.

    I per últim, i per això no menys important, el Raül, un home de Saragossa que va començar una lluita contra el mobbing (maltractament a l'àmbit de la feina) i que amb el seu espai ha estat ajudant a tots aquells que necessiten el seu suport degut a algun tipus de maltractament.

    Així mateix, aquest home ha aconseguit crear una associació contra els maltractaments escolars anomenada ASCEME per recolzar a tots aquells nens que ho necessiten. Però això no és tot, aquesta persona tant enfeinada, combatin la seva lluita i ajudant als altres a que ho facin, ha tingut temps també per a mi, responent-me preguntes i dubtes, per això des d'aquí li donc les meves sinceres gracies i us invito a tots a veure el seu espai ja que no hi ha paraules per expressar el recolzament que proporciona dia rere dia. Així que, us deixo la direcció de la seva pàgina a veure que us sembla: http://spaces.msn.com/aragonmobbingraulpia1/

    4