Brigadas internacionales

Historia de España. Segunda república española # Batalla de l'Ebre

  • Enviado por: Niko
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Les Bigades Internacional eren una formació militar de voluntaris estrangers que participarien en la Guerra Civil espanyola per defensar la Segona Republica, els brigadistes venien a lluitar moguts per les seves ideologies antifeixiste. Alguns d'aquest venien per lluitar en una cosa que en el seu pais ja no podien fer res com podien ser els alemanys o els italians. Aques brigadistes no portaven cap tipus d'ajuda armamentística sinó que venien amb molt poca cosa, fins i tot alguns només venien amb que portaven posat, ja un cop aquí sels alimentava i sels donaven armament.

El govern constitucional de la Republica Espanyola va autoritzar la formació militar de les Brigades internacionals el 22 d'octubre del 1936. En realitat els primers voluntaris antifexistes havien arribat a Espanya poc despés de la sublevació e 1936 y el principi de la resistencia popular.

Un decret aparegut en la “Gaceta de Madrid” del 27 de setembre del 1937, firmat pel ministre de la Gurra Indalecio Prieto, va establir l'Estatuto Legal de las Brigadas Internacionales.

Les Brigades Internacionals van arribar a agrupar uns 35.000 homes (pero no més de 15.000 al mateix temps) de diverses nacionalitats i iseologies, tot i que la majoria d'aquests brigadistes arribaven moguts per les seves ideologies antifeixistes. Dels voluntaris extrangers més de la quarta part van ser francesos, però hi van haver més de 3.000 italians y més de 5.000 autro alemans. Segons l'autor Bayac en el seu llibre Les brigades Internacionals, presenta unes xifres

aproximades de la gent i dels llocs de prosedencia d'on venien, les xifres són les seguents: 9.000 francesos, 5.000 alemanys i austriacs, 4.000 polacs, 4.000 balcànics, 4.000 italians, 3.100 britànics, 2.000 belgues, 2.000 nortamericans, 2.500 escandinaus i 2.000 més d'altres nacions.

Les brigades internacionals van participar decisivament en diverses de les principals i decisives batalles de la Guerra Civil: las de la Ciutat Universitària madrileña de la tardó de 1936, el Jarama, Brunete, Belchite y la llarguissima batalla del Ebre.

El comité de Londre per la No-Intervenció en la guerra espanyola, tras llargues negociacions, va arrivar el 5 de juliol de 1938 a un acord per la retirada de les forces extregeres. Evidentment, si no s'hagues fet així el bandol de Franco hauria estat seriament afectat y hauria perdut més. Els voluntaris internacionals constituien una part petitissima en l'ejercit governamental republicà, tant que el bandol soblebat tenia com un component importantíssim en totes les ordres dels aports foranis (legió Condor enviada per Hitler; cents de milers de mercenaris marroquís; cents de milers de soldats enviats per Mussolini- simultaneament uns 50.000--; uns 10.000 soldats enviats per Salazar ). Però era obvi que els sublebats no ho compliren.

En septembre de 1938 Hitler va amenasar a Checoslovaquia per que la ceda la regió dels Sudets de majoria etnica germànoca. Francia i Inglaterra van accedir, trencant els tractes vigents y sense consultar a Checoslovàquia ni a la URSS:en el contuberni de Munich, els primers ministres Chamberlain y

Dalier, junt a Mussolini i Hitler, refan un mapa i l'imponen cam dictat al gocern checoslovac.

El contuberni de Munich tenia una clara significació; es una alianza de Fransa, Inglaterra, Italia i Alemania contra Russia i tambe sens subte contra Espanya. Devant aquesta hostilitat, i en un gran esfors per aconseguirla neutralitat anglo-francesa deslligant-se de tot tipus de vinculació internacional que no fora de les potències occidentals, el govern de la Republica Espanyola va optar par posar fi a la presència de les Brigades Internacionals per tots els motius esmentats avans.

El 28 d'octubre del 1938 Barcelona donà l'adeu al poble espanyol a les Brigades Internacionals, les cuals surtiren del nostre pais per raons d'estat

No els va ser fàcil tornar als seus paisos o a altres. El reccionari govern frances els va prohivira molts el creuament de la frontera (als refugiats antifeixistes alemans, italians, polacs, hungaresos, austriacs a menys que justifiquesin un domicili a Fransa.

Tres mesos després les forses sublevades van asaltar Barcelona. La guerra es prolongaria fins el 31 de marc de 1939.

BATALLES

*Batalla de Brunete

Combat de la Guerra Civil que es donà a terme prop d'aquesta vila de Madrid entre el 5 de juliol i el 25 d'agost del 1937. Va ser iniciada pel general Miajaper trencar la pressió contra els revotats contra Madrid, amb la col.laboracióde la DivisióLister i de les Brigades Internacionals. La legió Condor ajudà als franquistes. En aquesta batalla els republicans guanyaren poc terreny a canvi de les notables pèdues.

*Batalla del Jarama

Episodi de la Guerra Civil espanyola que tinguè lloc a la vora d'aquest riudel 5 al 25 de febrer del 1937. L'exercit franquista dirigit pel generalOrgaz, tenia com a objectiu aillar les comunicacions de Madrid tallant la carretera de Valencia, peròla contra ofensiva de l'exercit republià (Brigades Líster, El Campesino...) ho impedí. Duran els combats es produiren unes deu mil baixes entre mort i ferits en cada bàdol.

*Batalla de Belchite

Acció Bèl.lica de la guerra civil que tingué lloc aprop d'aquesta vila, al front de l'Aragó, a l'agost-setembre de 1937. Fou una iniciativa de l'exercit republica, dirigit pel general Pozas, per aturar la presió de l'exercit rebel al front de N. Finalitzà amb l'ocupacióde la localitat per part de l'exercit republicà, el 6 de setembre, quan l'ofensiva general s'atura a Saragossa.

*Batalla de l'Ebre

Batalla lliurada durant la Guerra Civil entre el 25 de juliol i el 17 de novembre del 1938, va ser la més sagnan i llarga del conflicte (116 dies i sobre els 40.000 morts ). Aquesta batalla s'inicià cuan el bàndol Republicà desencadenà una gran ofensiva a l'Ebre amb l'objectiu d'alleugerir la pressió dels rebels sobre el País Valencià. Va ser una batalla de desgast. Les forces rebels enprengueren la contra ofensiva el 6 d'agost, però les tropes republicanes van resistir fins el 2 de setembre, els rebels apartir d'aquell temps no van para de guanyar terreny fins que van aconseguir que els republicans comensesin a recolar i pertant es van veure obligats a replegar-se a l'altre bande del riu. El 17 de nobembre és pot dir que és pot donar per finalitzada questa batalla. Va ser una batalla guanyada pels franquistes ja que els republicans no estaven gens preparat per realitzar una batalla de desgast, perque no tenien l'armament necessari per.

realitzar aquest tipus de Batalles, amés tampoc podien presumir d'una disciplina militar que li portès a la victòria cos aque els franqueistes si ho tenien, i sobretot, la gran superioritat aeria dels franquistes que va ser un dels principals motius de la derrota republicana

Les Brigades Internacionals

Vídeos relacionados