Bobsleigh

Deportes. Juegos Olímpicos de invierno. Velocidad. Características técnicas. Reglas. Historia. Modalidades. Pistas. Pruebas. Dificultades. Competiciones. Trineo. Salida. Llegada. Tripulantes

  • Enviado por: Roger
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad



Bobsleigh esports d’hivern

2007

Escola Bergantí

23/09/2007

Índex

Els Jocs Olímpics d'Hivern----------------------------------------------------------------pag 3 i 4

Introducció del esport de gel: Bobsleigh-----------------------------------------------pag 4 i 5

El bobsleigh, l’skeletoni el luge, la passió per la velocitat-------------------------pag 6 i 7

Característiques tècniques d’un bobsleigh---------------------------------------------pag 7

Les regles-----------------------------------------------------------------------------------pag 7 i 8

Bibliografia--------------------------------------------------------------------------------pag 9

Els Jocs Olímpics d'Hivern

A diferència dels Jocs d'Estiu, els Jocs d'Hivern necessiten unes especials condicions climàtiques (fred i superfícies de neu o gel) i geogràfiques (vessants muntanyencs per a disputar proves d'esquí en altura). Algunes disciplines, com el patinatge artístic o l'hoquei sobre gel, havien format part del programa olímpic en les primeres edicions dels Jocs però, a partir dels anys vint, el Comitè Olímpic Internacional va decidir organitzar els Jocs d'Hivern per separat. La primera edició de l'Olimpíada d'Hivern es va celebrar l'any 1924 a Chamonix (França).

Des de llavors, l'esport mundial tenia dues cites olímpiques ineludibles cada quatre anys: els Jocs d'Hivern en els primers mesos de l'any i els d'Estiu en els mesos centrals del calendari. Aquest sistema es va mantenir fins a 1992: la ciutat francesa de Albertville va ser seu dels esports d'hivern i Barcelona va ser la seu olímpica d'estiu. Però a partir d'aquest moment, el COI va decidir canviar la programació dels Jocs i celebrar els d'Hivern en els anys parells no olímpics (1994, 1998, 2002, 2006, etc.), amb la finalitat de no fer-los coincidir amb els Jocs d'Estiu (1996, 2000, 2004, etc.).

El programa olímpic d'hivern inclou set disciplines que poden agrupar-se en dues grans categories: els esports de neu i els esports de gel.

- Els esports de neu són l'esquí (en totes les seves modalitats: esquí alpí, esquí de fons, esquí acrobàtic, salts, combinada nòrdica i surf de neu) i el biatló (prova combinada d'esquí de fons i tir).

- Els esports de gel són el bobsleigh, (prova de velocitat en trineu sobre una pista gelada; la modalitat en la qual un esportista va tombat de cap per avall sobre una taula rep el nom de skeleton), el curling(esport d'equip en el qual els jugadors aproximen una pedra polida a una diana dibuixada en la pista de gel), l'hoquei sobre gel, el luge(prova de velocitat en la qual els participants van tombats de cap per amunt sobre un trineu) i el patinatge (en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de velocitat en pista curta).

Introducció del esport de gel: Bobsleigh

El bobsleigho bobsledés un esport olímpic d'hivern. Forma part dels esports de descens en trineu, juntament amb el luge i el skeleton.

L'origen del bobsleigh té el seu origen als Alps suïssos a finals del segle XIX. El primer club de bobsleigh del món es va fundar el 1897 a St. Moritz, Suïssa, i des de Suïssa es va difondre a altres parts d'Europa. Les primeres competicions que podem considerar oficials daten del 1914. La Federació Internacional de Bobsleigh es va fundar el 1923.

En les seves primeres dècades de vida el bobsleigh tenia poc a veure amb el que és a l'actualitat, ja que els materials, el disseny i les pistes han canviat completament. En els seus orígens els trineus eren de fusta, encara que aviat van passar a fabricar-ne d'acer. Una novetat important va tenir lloc el 1952, quan es va limitar el pes dels trineus i dels seus ocupants. Abans d'aquesta data els participants havien de tenir un gran pes corporal si volien tenir alguna oportunitat de triomf. La nova norma ho va fer més accessible. No obstant, els principals avenços van arribar en el terreny dels materials, en dos aspectes: els nous trineus d'acer i fibra de vidre per a la fabricació del qual s'utilitzen els últims avenços tecnològics en matèria aerodinàmica, i no menys important, les pistes artificials en les quals es poden arribar a unes velocitats realment increïbles, amb les quals mai haguessin pogut somniar els primers practicants d'aquest esport.

En el bobsleigh existeixen dues modalitats, el bobs a 2 i el bobs a 4 (no existeix el bobsleigh individual). Els primers campionats del món es van celebrar el 1924, solament per al bobs a 4 , mentre que el 1931 ja es va incloure el bobs a 2. Als Jocs Olímpics va debutar ja a la primera edició dels Jocs d'Hivern celebrats a Chamonix, França, el 1924, i el bobs a dos va començar a disputar-se en els de Lake Placid, EUA, el 1932. Des d'aleshores sempre ha format part del programa, excepte als Jocs de 1960 d'Squaw Valley, EUA. Un pas endavant va tenir lloc als Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002 on es van incloure per primera vegada les proves femenines.

Les pistes de gel tenen recorreguts estrets, sinuosos, amb un nombre determinat de girs a dreta i esquerra. La clau del bobsleigh és, normalment, a la sortida. És decisiu que aquests primers metres els tripulants aconsegueixin la major velocitat possible empenyent el trineu, per això han de ser persones fortes i, a més, ràpides. Les diferències entre els participants poques vegades superen les poques centèsimes pel que qualsevol petit error resulta impossible de recuperar. Tot i que el trineu disposa d'un fre, aquest únicament s'usa un cop sobrepassada la línia d'arribada. Les velocitats superen amb freqüència els 150 km per hora i els corredors suporten forces de fins a 4 o 5 G.

Les proves es disputen en dues mànegues, sumant els temps aconseguits en ambdues, i guanyant aquell que totalitza menor temps. En cas d'empat, cosa no infreqüent, no hi ha cap desempat, sinó que es comparteix la medalla.

Tot i que la seguretat ha millorat molt en els darrers anys, i malgrat que els participants van equipats amb casc i vestits especials, de vegades es produeixen accidents en sortir d’una corba, sent un esport molt perillós. En alguna ocasió s'ha produït la mort d'algun participant.

La principal dificultat per a practicar aquest esport radica en el seu elevat cost, especialment de les instal·lacions, el que fa que únicament es practiqui en un nombre molt reduït de països, principalment del nord i centre d'Europa, EUA o Canadà. Hi ha molt poques instal·lacions ja que el manteniment d'un pista exigeix molts recursos que difícilment compensen. Les principals potències són Alemanya, Suïssa i Estats Units.

Fa anys va tenir lloc un curiós episodi. Uns americans que estaven de vacances a Jamaica van presenciar una competició de trineus sobre terra molt popular en aquest país, i que els va recordar vagament al bobsleigh. Aleshores se'ls va ocórrer la idea de preparar un equip de jamaicans per a competir en els Jocs Olímpics de 1988 celebrats a Calgary, Canadà. Així ho van fer i l'equip de Jamaica va participar en aquests Jocs Olímpics, sent una veritable atracció sobretot per als mitjans de comunicació. Encara que el seu resultat lògicament no va ser brillant, aquest episodi va ser motiu per a una pel·lícula de la productora Disney que es va titular "Elegidos para el triunfo"estrenada el 1994 amb bastant èxit. Durant aquests anys Jamaica ha seguit participant en competicions de bobsleigh de forma habitual i amb resultats bastant acceptables.

El bobsleigh, l’skeletoni el luge, la passió per la velocitat.

Una pista de gel en forma de tobogan, un trineu sense motor, i la velocitat són les tres característiques que tenen en comú el bobsleigh,l’skeletoni el luge, tres esports d’hivern que han aconseguit la categoria olímpica. Gairebé desconeguts al nostre país, compten amb un gran nombre de seguidors en les regions alpines de Suïssa, Àustria i Alemanya. La seva febre, però, també s’ha estès a altres racons del món com Canadà, Estats Units, Noruega, el Japó, Austràlia, Argentina, Nova Zelanda, i fins i tot Jamaica.

El bobsleigh,l’skeletoni el lugesón tres disciplines que utilitzen el trineu per baixar sobre pistes de gel a velocitats d’entre 12 i 160 quilòmetres l’hora. Cap de les tres fa servir motor sinó l’impuls d’un dels atletes en començar el descens i l’acceleració natural que provoca el pendent de la pista i el mateix pes del trineu.


La primera de les tres disciplines, el bobsleigh, consisteix en baixar per un tobogan de gel amb corbes de 1.500 metres aproximadament amb un trineu tripulat per 2, 3 o 4 atletes. En canvi en el cas de l’skeleton, el nombre de corredors es redueix a 1.


En les competicions de bobsleightots els corredors s’ajupen per tal de reduir la resistència de l’aire i aconseguir la màxima velocitat. Cadascun d’ells té una funció. El conductor, o driver, que se situa al cap del trineu és l’únic que no s’ajup perquè és el que el dirigeix. El segon evita sempre tocar al pilot, i l’últim és el conegut com l’home de fre o pusher. Ell és el que s’encarrega d’empènyer el vehicle a la sortida i de col·locar el fre després de creuar la línia de meta. La seva funció és determinant, si es té en compte que la velocitat de tota la carrera es guanya en l’impuls que dóna en els primers 50 metres de la sortida. En el cas de l’skeleton, però, totes aquestes funcions les assumeix un sol corredor.


Pel que fa al luge, traducció francesa de l’anglesa sledque significa trineu, comparteix la mateixa filosofia que el bobsleigh, la diferència, però, es troba en la posició dels atletes a l’hora de baixar per la pista que en aquest cas és d’uns 1000 metres, i en la velocitat que s’acosta als 120 quilòmetres l’hora.

En aquesta disciplina els corredors, un o dos, es tomben d’esquenes i dirigeixen el trineu fent de bàscula amb el seu cos i dirigint les fulles del lugeamb unes regnes. L’impuls a la sortida l’aconsegueixen col·locant-se asseguts i amb l’ajut de les mans protegides per uns guants amb pues. Com en el cas del bobsleigh, l’skeleton, l’acceleració que aconsegueixin en els primers metres de la sortida serà decisiva pel resultat final.

Característiques tècniques d’un bobsleigh

Un bobsleigh modern està compost de tres parts: la carrosseria, (las cuchillas) i (el chasis). Existeixen normes estrictes sobre les característiques d’aquets elements, el resta queden a la lliure elecció del equip. (El chasis) i (las cuchillas) normalment són d’acer, peró la carrosseria normalment és de fibra de vidre, (kevlar) i altres materials.

El pes màxim del conjunt, incloent als atletes, es de 390 kg en bob a 2, 340 kg en dones i 630 kg en bob de 4.

Cada és assignat Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Bobsleigh"a un grup segons el resultat de la Copa del Món. En cada grup l’ordre de sortida es decidit per sorteig.

En cada cursa es disputen quatre rondes. El equip que aconsegueix el millor temps és el guanyador. En molts casos el guanyador es decideix per centèsimes de segon. Si el trineu volca però creua la meta amb tots els atletes a dins, el temps es considerat vàlid.

Les regles

Las probes

Els homes disputen dos probes: bobs a 2 i bobs a 4, però les dones només competeixen amb bobs a 2. Els trineus de forma de bala es llisquen per la pista de gel que està en un continu desnivell des de la sortida fins a la meta.

La competició

Els homes disputen quatre curses i les dones dos. Guanya l’equip que inverteix menor temps al final de totes les curses. Els competidors es divideixen en quatre grups, el primer grup del 1 al 15, en el segon grup del 16 al 25, en el tercer grup del 26 al 35, i l’últim grup els restants.

La sortida

Fent servir una senyal acústica o visual els jutges donen el permís per fer la sortida. A partir d’aquí, cada equip té 60 segons per començar la carrera. Els competidors comencen a empènyer el trineu per agafar velocitat i es pugen en el trineu en marxa. En aquesta fase que dura uns cinc o sis segons es recorren els primers 50 metres de la carrera, a una velocitat de 40 km/h. Abans de que s’introdueixin dins del bob.

L’arribada

Una vegada el recorregut ha estat finalitzat els jutges pesen el trineu, inclosa la tripulació, per comprovar que el pes no sobrepassi el pes permès. Es pot incloure pes de manera artificial per tal de guanya velocitat si els tripulants pesen poc, però en ningun cas es pot sobrepassar el límit de pes permès.

Els tripulants

En el bob de dos el pilot es seu a la part davantera del trineu, i l’encarregat de frena a la part del darrere. El pilot és el que dirigeix el trineu per agafar les corbes més ràpides i millor, el fre només s’utilitza després de creuar la línia d’arribada. Es pot arribar a velocitats de fins 135km/h.

En el bob a quatre hi ha dos components que serveixen per empènyer.

La pista

Té una longitud aproximada entre 1.200 i 1.350 metres, amb un desnivell de 120 a 130 metres des de la sortida fins a la meta. Els últims 100 metres de la pista es fan cap amunt per afavorir la frenada.

El trineu

Les dates tècniques són les següents:

Dates

Dos corredors

Quatre corredors

Dones

Longitud màxima

2.70 m

3.80 m

2.70 m

Amplada màxima

0.67 m

0.85 m

0.67 m

Pes màxim

390 kg

630 kg

350 kg