Biología

Organismos # Codi genètic. Proves bioquímiques. Anèmia

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad
publicidad

PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny 2002,
Convocatòria titular (Sèrie 3)

La prova consta de quatre exercicis. L'exercici 1 (3 punts) és comú. Dels exercicis 2 (3 punts), 3 (2 punts) i 4 (2 punts) hi ha dues opcions: A i B. Heu de respondre l'exercici 1 i escollir entre una de les dues opcions. En cap cas podeu respondre amb un exercici de l'opció A i un altre de l'opció B.


 

Exercici 1
La taula següent mostra la composició lipídica de diferents membranes en cèl·lules de mamífers i d'una membrana bacteriana (les dades expressen el percentatge en relació als lípids totals de la membrana).
 
 

Tipus de lípid

Lípid de membrana

Membrana d'eritròcit

Membrana plasmàtica

Embolcall nuclear

Membrana interna mitocondri 

Membrana bacteri

Fosfolípids

Fosfatidilcolina

23

28

55

48

-

Fosfatidiletanolamina

20

15

24

30

100

Fosfatidilserina

11

7

4

-

-

Esfingomielina

18

14

2

-

-

Esterols

Colesterol

25

20

5

-

-

Altres

 

3

16

10

22

-

(adaptat de Bioquímica, Junkerman i Möhle. Ed. Piràmide)


 

1) (1 punt)

a) Esmenteu dues diferències importants en la composició lipídica de la membrana dels eritròcits i la membrana interna del mitocondri.

b) Utilitzeu les dades de la taula per justificar el possible origen procariota del mitocondris. Enuncieu alguna altra característica que indiqui la semblança entre els procariotes i aquest orgànul cel·lular.

Biología
2) (1 punt)

Observeu la figura. Representa un fragment de la doble capa lipídica de la membrana plasmàtica d'una cèl·lula animal. Identifiqueu els tipus de lípids que hi estan representats. Quina propietat comuna d'aquestes substàncies resulta clau per realitzar la seva funció ? Expliqueu-ho.


 

3) (1 punt)

Descriviu els diferents mecanismes de transport que permeten el pas de compostos a través de les membranes cel·lulars. Contesteu en forma de esquema.


 
 

OPCIÓ A


Exercici 2a
El carboncle és una malaltia comú entre el bestiar, causada pel bacteri Bacillus anthracis. Els bens o altres espècies de bestiar s'infecten normalment ingerint herba amb espores del bacteri, però la injecció de Bacillus anthracis també produeix la malaltia.

    Louis Pasteur va desenvolupar, l'any 1881, una vacuna per al carboncle, feta a base de bacteris atenuats. El doctor Rosignol no creia en l'eficàcia de la vacuna. Rosignol va aconseguir 50 bens i va reptar Pasteur a que demostrés experimentalment l'eficàcia de la seva vacuna. L'experiment es va realitzar davant la presència de científics, periodistes i públic en general. Va significar un rotund éxit per a Pasteur.


 

1) (1 punt)

a) Quin és el problema que s'intentava resoldre amb l'experiment?

b) Quina era la hipòtesi de Pasteur? I la hipòtesi de Rosignol?


 

2) (1 punt)

Utilitzant els 50 bens, dissenyeu un experiment per resoldre el problema. Indiqueu quins resultats prediu per a l'experiment cadascuna de les hipòtesis.


 

3) (1 punt)

En aquells temps es creia que les espores bacterianes apareixien espontàniament a partir de matèria orgànica en descomposició. Discutiu si aquesta afirmació és vàlida o no.

 

 
Exercici 3a

L'anèmia falciforme és una malaltia greu. Les persones afectades desenvolupen uns eritròcits (glòbuls vermells) en forma de falç (A) més fràgils que els normals (B).

Biología


El trencament d'aquests glòbuls en forma de falç, causa anèmia, que fa als individus que els presenten més vulnerables a altres malalties i a diverses infeccions. L'anèmia falciforme està associada a una alteració de la molècula d'hemoglobina: mentre que l'hemoglobina normal presenta, en una determinada posició, l'aminoàcid glutamat (Glu), l'hemoglobina anormal presenta l'aminoàcid valina (Val).
 
 

1) (1 punt)

a) Argumenteu, fent servir la taula de codons del codi genètic, quin canvi ha de presentar l'RNA de l'hemoglobina anormal

b) Quin és l'origen del canvi d'aminoàcids que presenta la molècula d'hemoglobina anormal? Com s'anomena aquest procès?


Biología




2) (1 punt)

Creieu que l'anèmia falciforme és una malaltia hereditària? Per què?


 

Exercici 4a

Dos esquelets de balenes primitives de fa uns 47 milions d'anys, poden servir per aclarir com aquests animals van colonitzar el medi marí. Els fòssils indiquen que les balenes van evolucionar a partir d'avantpassats primitius dels quals també es van originar els hipopòtams. Diverses proves bioquímiques (moleculars, genètiques i d'altres) ja havien indicat aquest fet però faltava trobar les proves paleontològiques.
 
 

Biología

                                Adaptació de la notícia apareguda a EL PAIS (3 /10/ 01).
 
 
 

1) (1 punt)

Expliqueu dues d'aquestes proves bioquímiques a les que fa referència el text. Per què aquestes proves constitueixen una evidència del parentiu evolutiu entre les balenes actuals i els hipopòtams?


 

2) (1 punt)

a) Quins arguments faria servir en Lamarck per explicar la desaparició de les extremitats de les balenes primitives?

b) Quins arguments faríem servir actualment?


OPCIÓ B

Exercici 2b

1) Comenteu la següent situació tot fent referència al concepte biològic d'espècie: Seria possible obtenir descendència a partir dels espermatotzous del mamut i els òvuls de l'elefanta? Justifiqueu la resposta. (1 punt)


 
 

Biología

Biología

2) (1 punt)

El gràfic següent mostra un possible arbre evolutiu per explicar l'origen de les dues espècies d'elefants que viuen en l'actualitat : l'elefant africà (Loxodonta) i l'elefant asiàtic (Elephas).

a)Quants milions d'any fa que Mammut es va començar a separar de la branca que va conduir als elefants actuals? Què va succeir fa aproximadament uns 10 milions d'anys?

b)Loxodonta i Elephas són dues espècies que s'han originat a partir d'un precursor comú gràcies a un procés anomenat especiació.. Descriviu breument les diferents etapes del procés d'especiació.

3) (1 punt)

Associeu els següents organismes als regnes corresponents.


 

 

 Moneres

  Protists

   Fongs 

 Metazous

  Plantes

Falguera

.

.

.

.

.

Parameci

.

.

.

.

.

Bacteri Escherichia coli

.

.

.

.

.

Esponja

.

.

.

.

.

Llevat

.

.

.

.

.

Algues clorofícees

.

.

.

.

.

Elefant

.

.

.

.

.

Mosquit

.

.

.

.

.

Rovelló

.

.

.

.

.

Homo sapiens

.

.

.

.

.

Exercici 3b

1) (1 punt)

Amb les dades de la taula següent dibuixeu la xarxa tròfica d'un ecosistema marí. Indiqueu a quin nivell tròfic pertany cada grup d'organismes.
 

 Grups d'organismes

Aliments

 Fitoplàncton

 ---------------

 Algues

 ---------------

 Zooplàncton

 Fitoplàncton 

 Bivalves

 Fitoplàncton, zooplàncton i algues

 Peixos

 Fitoplàncton i zooplàncton

 Sèpies

 Peixos i bivalves

 Crancs

 Anèl·lids marins

 Anèl·lids marins

 Algues

 Gavines

 Crancs i peixos


 
 

2) (1 punt)

a) La producció primària dels oceans, 250 g de C/m2/any, és aproximadament 3 vegades menor que la dels continents 750 g de C/m2/any. Expliqueu a què pot ser deguda aquesta diferència.

b) Els afloraments són àrees marines on es produeix l'ascens d'aigües profundes molt riques en nutrients minerals (fósfor, nitrogen…). Relacioneu aquest fet amb l'elevada producció primària d'aquestes zones.


 

Exercici 4b
 

En relació a l'atemptat de les "Torres Bessones" de Nova York s'han escrit multitud d'articles. Aquí hi ha un fragment adaptat d'un d'ells:

"Per determinar la identitat de restes mitjançant el DNA, cal comparar els resultats de les anàlisis amb l'empremta genètica de la persona desapareguda o dels seus parents. Un cabell en una pinta o un resta de saliva en un raspall de dents del desaparegut són enviats al laboratori de la policia de Nova York. (...) En el cas de les restes més malmeses l'obtenció de DNA és complexa, aleshores cal recórrer al material genètic dels mitocondris, per la qual cosa cal comparar les anàlisis amb les d'algun familiar femení (la mare o l'àvia) per determinar la identitat de la persona".(Ciberp@ís, 11 d'octubre 2001).
 

1) (1 punt)

a) Elaboreu un esquema senzill d'un fragment de la molècula de DNA. A l'esquema han d'aparèixer 3 parells de nucleòtids i cal assenyalar els següents components estructurals: bases nitrogenades, desoxirriboses, grups fosfats, ponts d'hidrogen (no cal escriure les fórmules estructurals de les biomolècules, n'hi ha prou fent-ne una representació simbòlica).

b) Justifiqueu per què amb un cabell o amb una mostra de saliva n'hi hauria prou per obtenir l'empremta genètica.

2) (1 punt)

a) Justifiqueu per què la presència de DNA als mitocondris recolza la hipòtesi que aquests provenen de bacteris que van establir relacions de simbiosi amb altres cèl·lules.

b) Expliqueu per què el DNA mitocondrial serveix com empremta genètica d'una persona desapareguda si el comparem amb el DNA mitocondrial de la seva mare o àvia (materna) , però no amb el del seu pare o avi (patern).

PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny 2002, Convocatòria titular (Sèrie 3)
Pautes de correcció

Exercici 1
 

1a) Aquest apartat avalua la lectura de la taula. L'absència de colesterol i d'alguns fosfolípids a la membrana interna del mitocondri, pot acceptar-se com una resposta correcta. També seran correctes les respostes que incloguin la diferent proporció pel que fa a la fosfatidilcolina la fosfatidiletanolamina.

1b) La composició química de la membrana dels bacteris i de la membrana interna del mitocondri mostra alguna semblança: absència de colesterol i d'alguns fosfolípids (que per altra banda estan presents a la resta de membranes eucariotes).

    Caldria que l'alumnat enumerés alguna de les següents característiques, o d'altres possibles:

                - DNA (no aïllat del contingut de la matriu mitocondrial),
                - DNA circular

               -ribosomes a l'interior del mitocondri
                - ribosomes 7S
                - divisió per bipartició independent de la de la cèl·lula
                - ...

2) La figura mostra la presència de colesterol i fosfoglicèrids o fosfolípids (seria correcte que l'alumnat esmentés també els glucolípids). Aquestes molècules mostren caràcter anfipàtic, és a dir, una part de la seva molècula té caràcter polar -afinitat per l'aigua- mentre que l'altre té caràcter apolar -rebuig de l'aigua. Aquesta característica permet als lípids que la presenten constituir bicapes que separen medis aquosos. L'orientació de cadascuna de les capes no és a l'atzar sinó que, mentre la part no polar es recull a l'interior de la bicapa, les parts polars estableixen interaccions amb les molècules d'aigua dels media aquosos.

3) L'alumnat hauria d'esmentar els següents processos.

A) Transport passiu (sense despesa energètica, a favor de gradient,)
            - difusió: pas espontani a través de la membrana
            - difusió facilitada: gràcies a acció de proteïnes transportadores específiques situades a la membrana cel·lular.
B) Transport actiu (amb consum energètic, pot anar en contra de gradient), gràcies a l'acció de proteïnes transportadores específiques situades a la membrana cel·lular.

Tot i que es considerarà correcte amb això, també podria afegirse: endocitosi mitjançada per receptor i pinocitosi

Exercici 2a

 
1a) El problema ha d'estar plantejat en forma de pregunta i referir-se explícitament a la comprovació de l'eficàcia de la vacuna de Pasteur. Per exemple: “¿És eficaç la vacuna de Pasteur per a prevenir el carboncle?”, o “¿Cura el carboncle la vacuna de Pasteur?”. No es donarà cap punt a respostes vagues del tipus “la causa del carboncle” o “la curació del carboncle”.

1b) Les hipòtesis són possibles respostes al problema. La hipòtesi de Pasteur era “Potser la meva vacuna funciona”, mentre la de Rossignol era “Potser la vacuna de Pasteur no serveix de res”. També s'admetran com a correctes les respostes que diguin el mateix amb altres paraules, fins i tot si no comencen amb “Potser”.

2)
- S'han de dividir els animals en dos grups iguals (de 25 bens cadascun) i a l'atzar. El primer grup s'ha de vacunar amb la vacuna de Pasteur, mentre a l'altre grup (el grup control) no se li ha d'aplicar la vacuna (es pot injectar sèrum fisiològic o res en absolut).
- Posteriorment, s'ha de provocar la malaltia en tots els animals de la mateixa manera (per exemple, donant-los de menjar herba amb espores o injectant-los directament el bacteri) i comprovar quins agafen la malaltia, quins es moren i quins no.

Segons la hipòtesi de Pasteur, els animals vacunats no desenvoluparan la malaltia, o la desenvoluparan de manera lleu, mentre els animals del grup control es posaran malalts de carboncle.
Segons la hipòtesi de Rossignol, no hi haurà d'haver diferències significatives, pel que fa al carboncle, entre el grup d'animals vacunats i el grup control.

 

3) L'afirmació explica l'aparició d'espores bacterianes basant-se en la generació espontània i, per tant, és clarament errònia. Les espores bacterianes que es troben a les herbes són filles dels bacteris que es trobaven als cossos dels animals morts de carboncle.


Exercici 3a
 

1a) Al text es diu que l'alteració de la molècula és un canvi de Val en comptes de Glu. A la taula de codons podem veure que els corresponents a Glu son: GAA i GAG, i els corresponents a Val son: GUA i GUG. Per tant, l'origen ha de ser un canvi de U en comptes de A en la segona posició del triplet.

1b) Probablement l'origen del canvi d'aminoàcids és un canvi de nucleòtids en la cadena que es transcriu, del DNA (A en comptes de T) que suposi el canvi que hem esmentat en l'RNA. S'anomena mutació.

Es considerarà encertada una resposta que suposi dos canvis, sempre i quant sigui correcte.

2) Si que és hereditària, ja que està produïda per una modificació en el material genètic dels individus que la pateixen. Per tant, en duplicar-se en DNA durant el procés de meiosi, que donarà lloc a les cèl·lules germinals, també es copiarà aquesta modificació.

Exercici 4a
 

1) El tipus de proves que l'alumnat pot explicar són: moleculars, genètiques i immunològiques (tot i que en molts textos aquestes últimes s'expliquin a part).

- Moleculars: Poden esmentar que tots els éssers vius estan formats per els mateixos principis immediats: glúcids, lípids i proteïnes; també tenen en comú molècules com l'ATP o el NAD; guarden la informació genètica en els àcids nucleics i les reaccions metabòliques són semblants. Aquest fet indicaria un origen comú que ha derivat en la diversitat d'espècies actual. Cal que expliquin que en comparar la seqüència d'aminoàcids d'una mateixa proteïna en diferents espècies, s'ha comprovat que si es tractava d'espècies properes evolutivament, la seqüència era semblant proporcionalment.

- Genètiques: L'alumnat pot esmentar la universalitat del codi genètic i dels àcids nucleics com a dipositaris de la informació genètica. Cal que expliquin que es poden fer experiments d'hibridació de DNA (marcatge radiactiu i dissociació) o de comparació del genoma entre espècies en que aquest sigui conegut.

- Immunològiques: Es poden fer experiments que permeten comparar les reaccions d'aglutinació en diferents organismes. Per a fer-los s'injecta un antigen (que pot ser l'anticós produït per un animal davant l'antigen de l'espècie a estudiar evolutivament). En espècies properes a la del primer antigen la reacció serà semblant, mentre que serà menor si estan evolutivament separades.

Aquestes proves han indicat que existeix un parentiu evolutiu entre les balenes actuals i els hipopòtams. Si per exemple en comparar la seqüència d'aminoàcids d'una mateixa proteïna hi ha molt poques diferències indica que també serà semblant la seqüència de nucleòtids als àcids nuclèics i per tant que ha passat "poc temps" entre l'aparició de les dues espècies (nombre baix de mutacions).


 

2a) Lamarck diria:

        El desús causa atrofia: Les balenes primitives, per adaptar-se al medi, van deixar, generació a generació (per un esperit de superació) d'usar les extremitats per a impulsar-se. Aquest fet els va provocar la seva atròfia.

    L'herència dels caràcters adquirits: Cada generació anava reduint la mida de les extremitats durant la vida de l'individu i aquesta característica la passava als seus descendents.

2b) Actualment ho explicaríem dient que a la població de balenes primitives es va afavorir per selecció natural, aquelles que tenien extremitats més curtes i que, per tant, tenien facilitat per adaptar-se al nou medi (és el medi qui fa la selecció dels més aptes). Segurament aquestes es reproduïen més en alimentar-se millor i passaven els seus gens a la següent generació, incrementant-se així la freqüència gènica de les que duien la mutació adequada (en aquests cas extremitats curtes o atrofiades). La variabilitat inicial entre la població de balenes primitives era deguda a mutacions i a la recombinació durant la meiosi.

 
Exercici 2b
 

1) L'elefanta i el mascle de Mammut pertanyen a espècies diferents. En el cas de poder encreuar els espermatozous del mamut i els òvuls de l'elefanta no s'obtindria descendència. El concepte biològic d'espècie afirma que els individus de la mateixa espècie constitueixen un grup reproductor amb descendència fèrtil. Dos individus de diferentes espècies (com l'elefanta i el mamut) no poden reproduir-se entre si donant descendència fèrtil.

 

2a)
    - Al voltant de 22,5
    - La separació de les dues espècies d'elefants que viuen en l'actualitat.
 
 

2b) L'alumnat pot fer diverses descripcions. En tot cas haurien d'incloure els següents pasos :

 - En una població de qualsevol espècie, com podia ser la precursora dels elefants actuials, els individus, tot i mostrar diferències individuals, poden reproduir-se entre ells.

- El primer pas en el procés d'especiació és l'aparició d'una barrera reproductora que origini dos grups d'individus.

- Aquests dos grups, sotmesos a accions selectives diferents, anirien divergint des d'un punt de vista genètic, ja que combinacions genètiques afavorides en un dels ambients podrien resultar perjudicials a l'altre i viceversa. Fins i tot podria aparèixer alguna nova mutació que s'incorporés a algun dels grups d'individus.

- Tot plegat, després de força generacions, la diferenciació genètica hauria conduït a la impossibilitat de reproduir-se entre els individus dels dos grups. Els dos grups d'individus correspondrien a dues espècies diferents.


 

3)

 

 Moneres

  Protists

   Fongs 

 Metazous

  Plantes

Falguera

.

.

.

.

X

Parameci

.

X

.

.

.

Bacteri Escherichia coli

X

.

.

.

.

Esponja

.

.

.

X

.

Llevat

.

.

X

.

.

Algues clorofícees

.

X

.

.

.

Elefant

.

.

.

X

.

Mosquit

.

.

.

X

.

Rovelló

.

.

X

.

.

Homo sapiens

.

.

.

X

.


 


  Exercici 3b
 

1)

Biología


 Grups d'organismes

Nivell tròfic

 Fitoplàncton

 Productor

 Algues

 Productor

 Zooplàncton

 Consumidor primari 

 Bivalves

 Cosumidor primari i secundari

 Peixos

 Cosumidor primari i secundari

 Sèpies

 Cosumidor primar i secundari

 Crancs

 Cosumidor secundari

 Anèl·lids marins

 Cosumidor primari 

 Gavines

 Cosumidor terciari


 
 
 

2a) Els oceans en relació a la producció es comporten com els deserts, és a dir tenen una producció molt baixa. La raó que explica aquesta diferència és que els productors (fitoplàncton) necessiten llum i nutrients; la llum és abundant a la zonafòtica i es va extingint amb la profunditat, els nutrients, en canvi, són escassos a la zona superficial de l'oceà (on hi ha més llum) i sedimenten al fons (on no hi ha llum i per tant no pot haver-hi fotosíntesi)

2b) En les zones d'aflorament (Costes del Perú, Namíbia, Angola...), aigües profundes riques en nutrients (nitrats, fosfats..) afloren a la superfície i llavors es donen les condicions adequades per a una gran producció, deu o més vegades més elevada que la mitjana dels oceans ja que el fitoplàncton necessita per al seu creixement aquests nutrients que als oceans solen ser limitants. És per això que aquestes zones tenen una gran riquesa pesquera, i constitueixen grans caladors de pesca.


Exercici 4b
 

1a) A l'esquema es valorarà que les cadenes siguin antiparal·leles, la indicació dels ponts d'hidrogen i la complementarietat de bases nitrogenades, així com la adequada cl·locació de les pentoses i els grups fosfats .

1b) En un cabell o en una mostra de saliva s'hi troben cèl·lules. Del nucli de les cèl·lules es pot extreure el DNA, el material genètic del qual es pot obtenir l'empremta genètica.

 
 

2a) La hipòtesi endosimbiont sosté que alguns orgànuls com els mitocondris (i cloroplasts) provenen d'organismes procariotes que s'associaren amb altres cèl·lules. El fet que els mitocondris presentin DNA propi fa pensar que provinguin de bacteris que van establir relacions simbiòtiques amb altres cèl·lules (fa milers de milions d'anys).

2b) Perquè al zigot només poden trobar-se mitocondris de l'òvul de la mare, ja que de l'espermatozoide només penetra el nucli (els mitocondris queden fora de l'òvul durant la fecundació). El pare o l'avi patern, tot i que compartiran DNA entre ells i amb el fill o net desaparegut, no compartiran DNA mitocondrial, ja aquest només prové de la línia materna.