Biografía de Beethoven

Música clásica. Clasicismo musical vienés. Compositeros clásicos siglo XIX. Obras

  • Enviado por: Jazzfree
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
cursos destacados
Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información

publicidad

Índex:

  • Biografia pg.1

  • Característiques musicals pg.2

  • Significat de... pg.3

  • Audició pg.4

  • Fotografies pg.5

  • 1.Biografia:

    Va néixer a Bonn al 1770 i va morir a Viena el 1827. Era un compositor alemany. El seu primer mestre de música va ser el seu pare, Johann (1740-1792). En el 1782, va substituir a Neefe en el òrgan de la capella del elector i al següent any en la clau de la cort. La seva primera obra escrita va ser una serie de Variaciones para clave sobre una marcha de M. Dresler (1782). En 1787, va marxar a Viena per estudia amb Mozart, també a Viena vivien Haydn i Schubert, però per motius familiars va tenir que tornar a Bonn. En Bonn va assistir als cursos de filosofia de la universitat. En 1792, es va traslladar definitivament a Viena. Al any següent va començar les leccions amb Haydn, quan el seu mestre va marxar a Londres, Beethoven va perfeccionar els seus coneixements de contrapunt amb J. Schenk, que va marxar amb G. Albrechtsberger, y va estudia amb A. Salieri. Aviat es va revelar com a pianista i compositor, però molt especialment en improvisador. El 1795 va tenir molt d'èxit al presentar-se davant el públic. Un any més tard va donar concerts a Nurenberg, Praga, Dresde i Berlín, Va tocar davant Feredico Guillermo II.

    El 1796 va notar els primers síntomas de sordera.

    Beethoven li va dedicar la sonata 53, coneguda com la Aurora al conde de Waldstein, gracies a aquest fet, va cridar l'atenció a Rudolf, el duc i al conde de Lichnowsky, Lobkowitz, Esterhazy i Kinsky. Els seus últims anys van ser difícils, l'èxit i la glòria arribaven lentament.

    Entre els seus amics destaquen la família Brunswick, el violonista Schuppanzigh i el director d'orquesta Schindler.

    La novena simfonia i alguna altra de les seves darreres obres no les va poder sentir mai perquè s'havia tornat sord.

    El que més li agradava era passejar pel bosc i a la vora del riu on anava anotant en un quadern les idees musicals que després li servien per a construir les seves obres.

    2.Característiques musicals:

    Era improvisador.

    Beethoven componia molt lentament, corregia moltes vegades i recollia les seves idees musicals en una quadern.

    Va compondre nou simfonies, concerts per piano i orquesta, sonates per a piano i molta música de cambra.

    Els musicólegs divideixen la música de Beethoven en tres periodes: el primer periode (1793-1802) és la influencia de Haydn i Mozart, en el segon (1802-1827) el de maduració: l'estructura de la obra es cada vegada més personal, i el tercer (1815-1827) és la de la lliberació.

    De les obres que ha escrit, hi han de diferents tipus: obres vocals, obres instrumentals i obres dramàtiques.

    3.Significat de...:

    Simfonia:

    És una composició per una orquestra de tres a quatre moviments de molta extensió, dels quals pel menys el primer té forma de sonata.

    Les primeres simfonies instrumentals van sorgir al principi del segle XVII i servien d'intruducció o obertura, i també d'intermig a obres escèniques o a altres composicions vocals o instrumentals. Al segle XVII, la simfonia tenia tres moviments: allegro, adagio, allegro o presto. En el segle XVIII, la simfonia escènica estaba formada per un únic i ampli moviment; la simfonia de concert estab formada per tres moviments i posteriorment per quatre: el primer, un allegro de forma sonata; el segon, un andante o adagio; el terçer, un minueto o un scherzo; i el quart, un nou allegro de forma sonata o rondó.

    Romanticisme:

    És un moviment artistic i intelectual que va predominar en Europa, durant el segon quart del segle XIX. Que manifesten per l'individualització i l'independecia davant el món clàsic.

    Orquestra simfonica:

    És un conjunt d'instrumentistes que interpreten una obra simfonica. Constituïda per un total de cent instrumentistes. Els instruments d'aquesta orquestra es poden dividir en quatre grups: de corda, uns 66; de fusta, uns 15; de metall, uns 12; i de percussió, uns 10. Escepcionalment integren un piano i un òrgan.

    4.Audició:

    Audició de la setena simfonia de Beethoven, en la sostingut.

    Aquesta simfonia la va compondre en el segon periode (1802-1815) de Beethoven.

    La durada és de 8 minuts i 34 segons.

    Els instruments que hi surten són: piano,instruments de la familia de vent, platerets i altres instruments.

    El ritme es Allegretto(alegra), cosa que fa distingir-se de les altres simfonies.

    Al principi es la part més alegra, de mica en mica la música es va pausant. Comença amb un creixendo de pp a ff. Hi ha parts més ràpides i altres més pausades.