Biblioteques de Recerca

Clasificación de bibliotecas # Estructura. Fons. Noves tecnologies. Planificació. Usuaris

  • Enviado por: Tirulina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 45 páginas
publicidad
publicidad

BIBLIOTEQUES DE RECERCA

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona

Curs 1999-2000 BIBLIOTEQUES DE RECERCA

Caracterització de les biblioteques

Biblioteques al servei del gran públic

biblioteques públiques

biblioteques amb fons especial biblioteques escolars

biblioteques infantils

biblioteques per a cecs

biblioteques hospitalàries

biblioteques mòbils

biblioteques de presó

Biblioteques generals d'investigació

biblioteques generals nacionals preserven el patrimoni nacional

biblioteques universitàries docència

biblioteques parlamentàries propulsar activitat parlamentària i

emmagatzemar material legal.

Biblioteques especialitzades

biblioteques administratives

biblioteques ciències socials

biblioteques geografia i cartografia propulsar la investigació

biblioteques científico i tècniques

biblioteques art

biblioteques biològiques i mèdiques

IFLA

ORGANIGRAMA IFLA

Divisió Secció Taula (mòbils)

-Bib. invest.general nacional

universitària

parlamentàries

-Bib. especialitzades administratives

ciències socials

geografia i cart.

cient. i tècniques

biomèdiques

art

-Bib. servei públic públiques Intranet

hospitals Serveis minories

infantils ètniques i lingüístics

escolars Bibliotecaris i centres

cecs doc. lit. infantil

Biblioteca mòbil

-Control biliogràfic catalogació

bibliografia

classificació

-Col·leccions i serveis adquisicions i intercanvis

llibres i documents rars

publicacions seriades

publicacions oficials

-Gestió i tecnologia conservació mitjans audio

edificis i equips

tecnologia de gestió

la informació

estadístiques

-Formació i investigació escoles bibliotecaris

teoria i investigació biblioteconòmiques

-Activitats regionals

Què és IFLA?

Es forma al 1927 en motiu d'una reunió entre l'ALA i la LA. Té la seva seu a la Haia.

Els objectius estan reflectits als Estatuts de 1976:

- “associació independent no govenamental internacional i sense afany de lucre per promoure la comprensió internacional en matèria de biblioteques de forma exhautiva".

- “canalitzar tot allò que s'està fent en matèria de biblioteques a partir d'organitzar un congrés annual, publicar els grups de treball, recolzant els professionals”.

Estructures

- Consell professional en el qual representades totes les divisions i coordinen els programes i els pressupostos.

- Les divisions i taules representen 53 grups de treball professionals i específics:

450 especialistes generen els programes i el material.

- En total 1200 membres de 122 països.

IFLA genera dos tipus de programes ben diferenciats

1) programa mig termini (cada 4 anys, sectorials)

2) programes fonamentals (5, amb cobertura total)

Treballa amb entitats internacionals:

- UNESCO: nivell de col·laboració intens ( PGI, Copyright...)

- OMPI: nivell observador (Org. Mundial Prop. Intel·lectual)

* Estatus especial amb ISO

MEMBRES ! no vot (afiliat)

! Vot

Poden ser membres entitats i institucions, afiliats també persones.

IFLA journal (trimestral) IFLA anual (recull General Conference) IFLA trends (2 anys

IFLA Medium-Turn Programme (cada 5 anys) IFLA Directory (2 anys)

IFLA Programme IFLA Status and Rules of Procedure

* Per quins canals pot arribar la col·lecció a la biblioteca?

1- de forma gratuïta

2- mitjançant pagament

donatiu: cesió definitiva a canvi de res

dipòsit: cesió no definitiva

llegat: cesió definitiva que conté unes claúsules

intercanvi: s'ha de fixar per escrit i ben estipulat

dipòsit legal: és una llei establerta en tots els països del món lligada amb l'ISBN (obligació de l'editor). És obligació de l'impresor.

Hi ha documents que no cal que portin ISBN com mapes, plànols, partitures, gra-vats. Si es té l'ISBN es pot demanar el DL. El dipòsit legal és la via d'accés més important de la biblioteca nacional. Abans no arriba la solicitud de DL passen dos mesos, però si l'obra no està finalitzada puc demanar pròrroga. Els que han de dur DL són escrits, estampes, enregistraments sonors i films. Menys els segells de

Correus, les publicacions d'ordres religioses, impressos de caràcter social, (però sempre que no incloguin il·lustracions artístiques i textos literaris importants.

Característiques del sector cultural a nivell internacional

  • canvis socioculturals

  • domini de la informació

  • increment del temps lliure

  • diversificació de la cultura

  • increment del nivell educatiu

  • pautes de consum cultural més mòbils

  • nous valors culturals

  • presència d'organitzacions professionals

  • nous mitjans

  • canvis demogràfics

  • envelliment de la població

  • increment de la mobilitat: temporal, permanent

  • tendències mercat serveis cultural

  • símils amb d'altres mercats

  • model dominant: TU

  • productes de consum minoritari/ consum general

Maslou

( piràmide de necessitats)

  • autosuficiència econòmica: subvencions i captació de recursos

  • procés

  • organitzacions professionals de producció d'informació

  • tractament massiu i instantani d'informació

  • resultats

  • compartimentació de la realitat

  • acotació i estandarització de les interpretacions

  • problemes amb la privacitat

  • dificultat per classificar i codificar els nous problemes

Biblioteques Nacionals

Es considera biblioteca nacional aquella que intenta formar una col·lecció amb tot el material de producció nacional i estrangera; és la responsable de rebre el DL; responsable de la bibliografia nacional del país; adaptar i adoptar les normes de treball internacionals; s'ha de responsabilitzar d'organitzar l'intercanvi a nivell nacional; intenta arribar a tothom; abastar la informació a partir de la seva col·lecció i altres.

Els programes fonamentals de la IFLA que afecten a la biblioteca nacional són:

  • UBCIM:

  • -intenta coordinar tot el que es faci al voltant de sistemes i normes per arribar a un control bibliogràfic tan nacional com internacional. Recolza tot l'organigrama IFLA; està al dia en normes bibliogràfiques

    -promoure el format UNIMARC (descripció de documents que permet el "trans-fer" de les dades bibliogràfiques)

    -difondre la seva feina i projectes en els quals està treballant

  • UAP:

  • -és el segon programa fonamental IFLA i assegura la disponibilitat de les publicacions sigui quin sigui el seu suport i la seva edat

    3) PAC:

    -intenta que els materials publicats i no publicats en qualsevol suport es conservin.

    -promoure l'estudi de solucions pel que fa al deteriorament físic dels materials

    -intenta treballar a nivell d'intercanvi internacional de normes sobre la producció,preservació i tractament dels materials

    -promou i recolza totes les iniciatives encaminades a la preservació i conservació dels materials fonamentalment iniciatives institucionals.

    4) ALP:

    -està dedicat a recolzar als bibliotecaris del tercer món.

  • UDP:

  • -facilitar el transfer de les dades bibliogràfiques ja sigui entre biblioteques o biblioteques i usuaris.

    -evidenciar quins són els problemes de transfer

    -controlar el desenvolupament i ús de les normes internacionals

    -recolzar la resta de programes a partir de facilitar el treball d'aquests programes.

    Gestió de les nacionals i altres de recerca

    Quan parlem de gestió per objectius ho fem de tres qüestions:

    1. pertinència

    2. eficiència

    3. eficàcia

    Són tres termes que s'han de lligar per entendre'ls. Ens permetran evaluar

    Objectius

    Recursos Resultats

    S'han de justificar els recursos perquè són pocs i hi ha altres prioritzacions on in-ventar. L'aplicació d'aquest tipus de gestió ens permetrà fer una avaluació. L'avaluació s'aplica des del principi fins al final (monitorització). Avaluar en gestió vol dir contrastar. Hem de veure quins són els objectius, quins els recursos i quins els resultats.

    la pertinència en gestió és l'adequació dels objectius amb els recursos

    1)l'eficiència és l'optimització, arribar a més resultats amb menys recursos

    2)la relació entre resultats i objectius es coneix per eficàcia.

    Què implica la pertinència? És especialment important en el sector públic. Es tracta fonameltalment de perfilar operacions i objectius operacionals que siguin realitzables i que estiguin molt clarificats. Hem de donar un sentit a tot el que es fa en la empresa, perquè ha d'haver-hi transparència. En segon lloc,

    Què entenem per eficiència en gestió? Entendre i fer entendre que els recursos no són gratuïts i no els podem malversar. En tercer lloc,

    Quan parlem d'eficàcia en gestió parlem d'evitar conflictes als objectius, hem d'as-segurarnos que el conjunt de persones implicades treballin per uns mateixos objectius. S'ha d'intentar la implicació dels membres de l'associació als objectius que han de ser mesurables i susceptibles a avaluació i control.

    Per aplicar la gestió per objectius han de tenir uns mínims que són necessitat de priorització. Cada vegada hi ha menys diners, l'únic indicador per avaluar el nostre treball és la satisfacció de l'usuari. Implicar tothom en la preocupació per aconsesguir els objectius finals. Dotar dels mitjans necessaris, recursos a tot nivell i cal distribuir-los en funció dels objectius. El sistema de control i d'informació de gestió tenen molta més importància que en el cas de la gestió tradicional.

    Quins són els diferents models de biblioteques nacionals:

    Hi ha hagut tres generacions de biblioteques nacionals segons Charles Goodrum:

    1) Les que van ser creades al s.XVIII arrel de la desaparició de les biblioteques reials. Totes aquestes reben el DL i constitueixen les col·leccions de lectura més importants. Són unes 20 biblioteques com la de Madrid, París i Londres. Felip V va dictar que la biblioteca nacional era la dipositària del DL. El parlament anglés compra al 1753 col·leccions privades fonamentalment manuscrits i inicia la seva biblioteca nacional. El 1759 aquesta biblioteca comença a rebre la producció escrita del país. A França la biblioteca reial canvia de titularitat i passa a na-cional. Se li afegeix totes les biblioteques disseminades de l'aristocràcia i l'Esglèsia. Amb aquest fons literari, constitueix el fons de la biblioteca nacional francesa. Per qüestions històriques hi ha diferents biblioteques nacionals (però només Turí, Florència i Roma reben el DL).

    2) Des de l'època napoleònica fins a la segona guerra mundial. Característiques similars a les de les biblioteques universitàries i ja tenen un sistema de lectura pública. A aquest bloc pertanyen també les biblioteques sudamericanes tenint en compte, que apareixen en un moment de bonança econòmica a aquests països, però que han caigut en desús. S'hi inclouen unes 50 biblioteques com la de Canadà, Israel, Nova Zelanda, ... més les sudamericanes.

    3) A partir de la segona guerra mundial: Es donen en un moment que conflueixen elements molt interessants amb més espectatives. Són biblioteques amb una nova planta, creades amb uns objectius més moderns. Es creen en països com Noruega i països d'Àfrica (amb el recolzament d'organismes internacionals) i Àsia.

    LA BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA

    Pertany a la segona generació.

    Es dóna en un moment més històric important i que ho permet doncs. La biblioteca de Catalunya neix en l'Institut d'Estudis Catalans al principi era un servei de referència de l'Institut. L'any 1915 es crea l'escola de bibliotecaris a conseqüència de la necessitat d'uns professionals que sàpiguen gestionar la Biblioteca i tres anys després quan surt la primera promoció de bibliotecàries es crea la xarxa de biblioteques populars.

    Antecedents històrics de la biblioteca:

    1907. Es crea la biblioteca de Catalunya com biblioteca referencial de l'Institut d'Estudis Catalans. Té, però, una clara voluntat de conservació i preservació i investigació. Els primers fons són manuscrits, mapes, col·leccions antigues i rares.

    Cronologia

    1914. Aquesta biblioteca es converteix en biblioteca nacional de Catalunya i passa a ser la primera del país i gestionada pel govern autònom gràcies a una junta. Té uns 29.000 volums i uns 250 manuscrits.

    1917. La biblioteca va creixent i aquest any es crea la secció d'incunables, rars, música, material escrit.

    1923. Es crea el departament de gravats.

    1931. Sessió de l'ajuntament de Barcelona de l'espai gòtic i el trasllat dels fons a aquesta secció gòtica es fa durant la guerra civil.

    1939. Es finalitza el trasllat. Té uns 380.000 ítems i a partir d'aquest any es canvia la titularitat de la biblioteca i passa a ser de la Diputació provincial fins el 87, així serà la biblioteca de consulta general i deixa de ser nacional. Durant aquest període cau en desús.

    1978. Es comença una època institucional al país.

    1979. S'aprova l'Estatut de Catalunya. O sigui, que tots els temes de cultura passaran a dependre del govern autònom.

    1981. S'aprova la primera llei de biblioteques de Catalunya i l'estat espanyol. I la biblioteca de Catalunya passa a ser la biblioteca nacional i complirà una sèrie de funcions: rebrà el DL i el difondrà. El problema serà que no pot créixer perquè està ubicada enpatrimoni arquitectònic.

    1987. Es produeix unacord entre totes les institucions del país i creen un consorci que dependrà directament de la Generalitat i s'ocuparà de la gestió de la biblioteca. Així, es creen nous òrgans de govern.

    1989. L'espai i l'estructura de la biblioteca es fan clarament insuficients per a una biblioteca nacional moderna i comencen els estudis.

    1990. Es canvia el quadre directiu i es canvia el tipus de gestió que ara serà per objectius els quals passen per :

    1) cal automatitzar

    2) replantejar-se els sistemes de treball

    1. Juliol de 1990. S'inicia l'automatització i es comencen a fer negociacions per a l'automatització del catàleg retrospectiu.

    2. Això comportava racionalització de l'espai físic i per això varen fixar-se en altres biblioteques nacionals europees.

    1991. S'aprova el “Pla preliminar per a la remodelació de la Biblioteca de Catalunya”. En aquells moments l'accés al catàleg automatitzat és de 7.000 documents.

    1992. Fan la primera avaluació de la primera fase d'automatització. La conseqüència és una redefinició d'objectius. Apareix la figura de l'esponsor. S'inicien bases de dades en CD rom. S'inicen les obres de remodelació arquitectònica.

    El tema fonamental era reubicar el dipòsit 1. Havia d'anar a part, en un edifici particular. I varen optar per traslladar els llibres i el dipòsit a un edifici del centre de Barcelona i la biblioteca no es va tancar al públic gràcies a una camioneta llançadora.

    1993. S'aprova la nova llei.

    1995. S'aprova el decret 300 on es desenvolupa la llei i queda plasmat l'actual organigrama de la biblioteca.

    Havia d'assegurar el futur dels materials. El nou projecte passa per:

  • Cal incrementar l'espai per mantenir la col·lecció i preveure l'increment.

  • Cal reorganitzar els sistemes de treball de la gent i els llocs de treball també

  • Cal reorganitzar la biblioteca nacional per ser una biblioteca nacional del s.XXI.

  • El projecte va ser firmat per Goden que passa per 5 punts:

  • fer un nou espai pel dipòsit de llibres; de 5 plantes sota terra i ha de tenir totes les mesures de preservació i conservació segons el PAC. Els materials molt va-luosos es troben a la planta de dalt, en caixes encuirassades a part. Aquestes 5 plantes representen 7.000 m2 i les prestatgeries ocupen uns 60 km.

  • Fer sala de catàlegs i consulta general suposa uns 3.000 m2 i 2.000 m linials de lliure accés, 10 cabines individuals.

  • Espai destinat a la gestió pels professionals. S'ha previst que es pugui anar creixent gràcies a mòduls molt flexibles. Suposa uns 1.100 m2.

  • Zona de col·leccions especials conté catàlegs de col·leccions especials, sales de consulta d'aquestes, zones de treball i l'equip i dipòsit per aquestes col·leccions. És com una biblioteca dins la biblioteca. Sala de consulta i catàlegs que suposen 360 m2 i zona de treball 390 m2 i les prestatgeries de lliure accés 250 m2 li-nials. En aquí hi ha manuscrits, gravats, col·leccions antigues i rares, mapes i música. Una col·lecció única que hi ha és la col·lecció d'ex-libris (marques de propietat) és la més important d'Espanya.

  • Àrea de difusió general (aquesta més el decret 300 examen de fa dos anys). És nova, no existia abans. És la zona d'exposicions i altres activitats de difusió. Fa 869 m2.

  • LLEI del 81

    LLEI del 93 Bibliografia básica

    DECRET 300

    Comentari del Decret 300 (continuació)

    Art.5

    Gerència

    Modificació de l'art en el punt 5.1 sobre el nivell orgànic de subdirecció general.

    Art.6

    Àrea de tecnologia

    Important el punt 2 que diu que s'ha de preocupar també l'àmbit extern.

    Art.7

    Serveis comuns

    Art. 8

    Servei d'adquisicions organitzar comptes

    Controlar, gestionar l'ingrés de materials

    Gestionar el material bibliogràfic destinat al circuit intern

    Art. 9

    Secció d'Ingrés del DL

    El mateix però amb vies diferents d'ingrés

    Art. 10

    Donatius, compres i intercanvis

    Art. 11

    Servei d'accés i obtenció de documents

    a. gestionar consulta i accés dels documents

    b. acollir i informar als usuaris sobre els materials

    c. organitzar el lliure accés

    d. organitzar prèstec i obtenció

    conclusió: el punt B hauria de dependre de l'àrea de difusió perquè és purament marketing.

    Art. 12

    Es repeteixen funcions de l'article 11 i no hauria de ser així.

    Art. 14

    a. gestionar els materials, l'espai i els equipaments necessaris per a la conservació d'acord amb el programa PAC.

    b. garantir que els procediments tècnics són els adequats.

    c. garantir que el sistema de reprografia és adequat.

    Art. 15

    Gestionar el fons de dipòsit, la seva circulació i inventariar.

    Art. 16

    Es cuida dels llibres però també d'unes bones condicions climàtiques.

    Art. 19

    Administració = servei comú

    Art. 20

    Arxiu Mas Arxiu més importants de Catalunya

    Arxiu Ametller

    LA BIBLIOTECA NACIONAL DE MADRID

    ESTRUCTURA

    1. Sales de fons general 1.

    2.

    3.

    4.

    2. Sales de fons especials 1. Secció de reserva

    2. Seccío Àfrica

    3. Secció Belles Arts

    4. Secció Bibliogràfica

    5. Secció Geografia antiga cartogr.

    6. Secció Hispanoamèrica

    7. Secció de música y palabra

    hablada

    8.

    9. Secció publicacions oficials

    10. Secció publicacions periòdiques

    11. Secció lit. infantil i juvenil

    Aquesta pertany a la primera generació, fundada per Felip V amb 8.000 volums.

    Va rebre en gran part el fons de les desamortitzacions, a prop de 24 convents. El 1858 va crear el “Cuerpo Facultativo” de funcionaris, bibliotecaris, arxivers i arqueòlegs, o sigui, els primers professionals que hi van treballar. Per la direcció han passat persones molt importants.

    Té uns 45.000 m2 (insuficients) i té uns 5.000.000 ítems (la majoria 4.000.000 són llibres). Els catàlegs són de dos tipus:

    a) catàlegs reservats i d'ús intern

    b) catàlegs públics

  • generals: cal destacar el catàleg-diccionari

  • especials: per exemples, de partitures musicals, manuscrits, atles, obres de teatre, gòtics, fulls solts (molt interessant), estampes, i el catàleg Cervantin.

  • Estructura física

    1. Sala general de lectura.

    Creada el 1970, de lliure accés, amb 86 punts de lectura, 7.000 llibres de lliure acc.

    2. Sala universitària i sala d'estudi

    300 punts de lectura amb 10.000 volums de lliure accés. Innaugurada el 1977.

    3. Sala circulant

    Creada el 1933 amb la idea de fer paper de substitució per tapar el buits existents pel que fa a la lectura pública (en l'època de la República). És de lliure accés, amb 20.000 volums.

    4. Saló d'estudi

    364 punts de lectura. Fons més general de la biblioteca. Hi ha uns quants reservats a investigadors. Té 12 pisos de dipòsit i suposa una tercera part del volum total de la biblioteca.

    B) SALES DE FONS ESPECIALS/NUCLIS ESPECIALITZATS

    1. Secció de recerca/ o d'investigadors (Sala Cervantes)

    Es guarden tots els materials de referència especials

  • incunables i rars: té com a material destacable:

  • - fullets del s. XVI al s. XIX

    - 3.000 incunables

    - 35.000 llibres rars

  • manuscrits (àrabs, hebreus…)

  • subsecció molt antiga. L'origen del material d'aquesta és la biblioteca reial, aquí és on s'inclouen els materials provinents de la casa reial. Conté 24.000 volums.

  • teatre

  • creada el 1991. Col·lecció més important de teatre espanyol, sobretot del s. XVII, XVIII i XIX.

  • Cervantes: subsecció creada el 1854. Rep importantíssimes donacions i inclou

  • Al marge de la temàtica cervantina, 15.000 estudis sobre temàtica cervantina i 3.000 fullets.

    2. Àfrica

    1966. Com a secció independent. Té 20 punts de lectura, 15.000 volums i fons importants de fullets (25.000) i 4.000 volums de revista. Secció creada a partir d'una importantíssima donació de Tomás García Figueres.

    3. Belles Arts

    Creada el 1867. Fons molt important pel que fa a dibuixos i gravats d'articles espanyols molt importants. També té importants col·leccions de retrats espanyols (5.000), llibres i il·lustracions i ex-libris (25.000), figurins d'època, i cartells. Té uns 100 punts de lectura i molt especialitzada.

    1. Bibliografia

    1951 per consum intern, però s'obre al públic el 1976. Treballa íntimament amb l'Instituto Bibliográfico, 18.000 volums i 26 punts de lectura.

    2. Geografia i Cartografia

    1831, el 1855 es divorcia de Belles Arts degut a que comença a rebre importantíssimes donacions d'organismes que desapareixen al llarg dels anys. A partir de 1957 comença a rebre el dipòsit legal de mapes. Té uns 500 mapes manuscrits del s.XVIII i uns 50.000 mapes gravats i impresos, 5.000 llibres especialitzats, 5.000 fullets i unes 350.000 postals i 2.000 diapositives. Té 10 punts de lectura.

    3. Hispanoamérica

    1949 com a secció independent a partir d'una donació del Ministeri d'Ultramar. Materials anteriors al s XVIII estan a la secció incunables i rars. 18 punts de lectura. Fons molt important. 60.000 volums.

    4. Música i “palabra hablada”

    Música: és el nucli bàsic, té el seu inici a la biblioteca reial i la desamortització. 1846 s'independitza, mitjans s. XX rep el DL de música. Té materials de teoria i literatura musical ( s. XVII-XX) són 10.000 volums i partitures (s.XVII-XX) Cal destacar les manuscrites (100.000) d'instruments, cartells, anuncis i programes. Té 14 punts de lectura i 2 cabines insonoritzades i una amb piano.

    Fonoteca: Té a la vegada dues parts:

    -música: 1957 sala d'audicions i 3 cabines

    -archivo palabra hablada: emmagatzema veus. Segueix la política d'enregistrar les veus del personatges més importants del país. 110.000 discos negres,16 cab.1 sala d'actes 1 cab.aud.en grup, 1 laboratori d'idiomes.

    9. Publicacions oficials

    1957. Creix definitivament a partir de signar amb UNESCO una sèrie de convenis que garantei-xen l'intercanvi de les publicacions oficials entre les biblioteques nacionals. 15 punts de lectura.

    10. Publicacions periòdiques

    1933. 30 punts de lectura. Creix molt a partir de la recepció del DL. Té uns 1.000.000 volums i 21.000 títols de revista dels quals 5.000 són vius. Tot el material anterior al s.XIX està a la sub-secció de manuscrits i rars.

    11. Literatura infantil i juvenil

    1971. Recull tot el material d'aquesta temàtica. Rep el DL d'aquesta bibliografia i és una secció que organitza activitats extra i té 4.000 títols de revista i 50.000 volums. 12 punts de lectura.

    Secció petita.

    Vídeo de la Biblioteca Nacional de Madrid

    Ampli fons en tots els materials (4 milions de llibres; 23.000 manuscrits; Poeato de Liébano; Biblia de San Juan; Biblia de Ávila; El Poema del Mío Cid; La gran conquista de ultramar; El triunfo de Maximiliano; Libros de horas; 3.000 incunables; la gramática de Nebrija; 200.000 impresos raros y minúsculos; 20.000 dibujos con originales de El Greco, Velázquez, Murillo, Goya, Rembrand, Rubens, Picasso; 600.000 fotografias; 80.000 mapas de los que 500 son ma-

    Nuscritos; 4.000 archivos de ordenador; 20.000 vídeos; discos CD con formatos desaparecidos;)

    En 1712 Felipe V aprobó el proyecto de una biblioteca en palacio con 8 mil volúmenes. Fue la Biblioteca Real. Se ordenó a los impresores que entregaran un ejemplar de cada libro que editaran. En 1827 se transfiere al estado. La desamortización de conventos y demás amplió mucho más el fondo. Los bibliotecarios pasan a ser funcionarios y no criados del rey y los directores son famosos intelectuales y no los confesores del rey. Se construyó un nuevo edificio encargado a Francisco Jaeño. En 1886 se colocó la primera piedra, pero la inestabilidad política para-lizó las obras que se volvieron a poner en marcha para la celebración del 400 aniversario del descubrimiento de América. Se abrió al público. Se convierte en el primer centro hispánico de la cultura. La 2ª República le dio esplendor con un espíritu nuevecentista.

    Durante la Guerra Civil recibió muchos bombardeos, pero ninguno de sus tesoros recibió daños.

    1991. Se convierte en organismo autónomo con lo que amplía sus servicios y le da modernidad. Se convierte en un gran centro de transferencia de información.

    La procedencia de los fondos entran por el DL que recibió una reglamentación en 1958. Muchos de los manuscritos y grandes tesoros estaban en la Biblioteca Real, también acude a grandes subastas, mediante donaciones e intercambio con instituciones.

    Es imprescindible un gran sistema de catalogación:

    - se separan los diferentes materiales

    - se le pone un código de barras

    - se comprueba que no está en el catálogo y se procede a su descripción

    - el usuario puede visualizar la descripción mediante el sistema Ariadna

    - se le asigna la signatura y se coloca en la estantería.

    Tiene diferentes tipos de salas de consulta:

    - salón de catálogos impresos

    - salón de estudio para fondos modernos

    - sala Cervantes para investigadores con manuscritos e incunables

    - sala Goya con dibujos

    - sala de nuevos soportes

    - sala de lectura y prensa

    - sala especializada en medios de comunicación

    - sala de publicaciones en serie

    - sala especializada en biblioteconomía

    La nueva etapa de la Biblioteca Nacional también se amplia en las tecnologías de almacenaje en vídeodisco, multimedia y también de información en CD-rom.

    Ariadna es una base de datos que contiene todos los fondos de la biblioteca, consultándola sin tener que acceder a la biblioteca.

    LA BIBLIOTECA NACIONAL DE FRANCIA

    Els dos equipaments culturals més importants del segle són la Biblioteca Nacional de França i la British Library nova. La biblioteca nacional de França s'ha de remarcar el fet que el segon govern francés apostés tan fort per la biblioteca donant el projecte a un arquitecte molt jove i també que el plantejament d'aquest nou equipament va ser molt modern situant-la a l'extraradi de París ja que podien incrementar l'espai i també reavilitar-lo. La biblioteca nacional de França s'obre al públic en general.

    Vídeo de la Biblioteca Nacional de França

    Presentació del projecte de construcció a les rodalies de París que farà revaloritzar el terreny on està ubicada. No tothom estava d'acord amb el projecte. Es va organitzar un concurs internacional i es va escollir la proposta d'un jove que volia construir una biblioteca moderna, per a tot el públic i informatitzada. El públic en general no veu la utilitat de la biblioteca en el terreny pel qual ha de passar el TGB. Però les obres tiren endavant. Mentrestant es signen convenis amb autors i editors per digitalitzar els llibres. La biblioteca s'obre a les noves tecnologies. Serà la bi-blioteca de la imatge i el so. Hi ha un sistema de rails de 8 km per consultar el dipòsit.

  • oberta a tot el públic

  • projecte poc rendible políticament

  • concepte noucentista de la biblioteca envoltada de la natura, lloc de reflexió i cultura

  • incorporació de les tecnologies i els recursos

  • Quins usuaris preveu la biblioteca nacional de França?

    Tenen lloc els usuaris que són investigadors o estudiosos amb sales especials situades al subsól on disponen de servei de reserva de materials per consultar el dia següent.

    També hi tenen cabuda usuaris que no són investigadors com els estudiants que disposen de la biblioteca de l'escola, però que a la nacional gaudeixen d'un fons molt més ampli.

    Els usuaris han de pagar una petita tarifa, la qual cosa disuadeix als usuaris que no la vulguin utilitzar en el bon sentit.

    La biblioteca és important en tant a la col·lecció com en l'enfocament modern.

    LA BIBLIOTECA NACIONAL DE FRANÇA

    Projecte de la nova biblioteca de 1988 (?):

    1 Vol cobrir els forats evidents de la vella biblioteca del Richelieu.

    2 Configurar una nova biblioteca nacional moderna capaç de donar resposta als investigadors, però també amb la voluntat d'anar configurant un fons enciclopèdic per tal d'abastar nous segments d'usuaris.

    Donar-li, a partir d'invertir dels millors mitjans tecnològics, un caire enciclopèdic i també a través d'una nova política d'adquisicions.

    Caràcter democràtic: ha de respondre a les necessitats del s. XXI i per tant, a les noves necessitats dels usuaris.

    Temes novedosos

    - vol obrir-se a tota la població en general. 2.500.000 usuaris utilitzen els serveis de la biblioteca anualment. Les àrees temàtiques són:

    - ciències i tècniques

    - literatura i art

    - ciències polítiques, jurídiques i econòmics

    - filosofia, història i ciències de l'home i la societat

    - té dos nivells:

    - actua com a biblioteca pública a partir dels 18 anys a partir de l'obtenció d'un carnet amb una petita tarifa. Té 1.500 punts de lectura i té 400.000 llibres de lliure accés i 5.000 publicacions (?)

    - actua com a biblioteca patrimonial de recerca ( no tots els usuaris de la secció pública poden utilitzar la patrimonial ). Té 2.009 punts de lectura, 500.000 llibres de lliure accés que estan en dipòsit.

    - La biblioteca ha previst altres espais:

    - per exposicions (1.400 m2)

    - centres de col·loquis

    - auditori (350 places)

    - sala (200 places)

    - 6 sales més de 50 places cadascuna

    - A més, té serveis de llibreria, restaurant... és de fet, un producte de marketing.

    Fons

    1. Material patrimonial = 11.000.000 de documents

    2. Material de lliure accés = 900.000 volums

    3. Publicacions periòdiques = 500.000 títols (32.000 vius en francès, 9.000 altres..)

    4. Textos digitalitzat = 100.000 llibres que signifiquen 3.000.000 de pàgines digit.

    5. Imatges animades = 80.000 hores

    6. Imatges fixes = 570.000 imatges

    7. Documents sonors = 600.000 hores

    Tot aquest material està incabit en 395 km2 linials de prestatgeria. La previsió a l'increment anual a partir del DL i la política d'adquisicions és de 140.000 volums / anys.

    Aplicacions de les noves tecnologies

    - Consulta del catàleg "in situ" (a la biblioteca) o a distància.

    - Consulta del catàleg col·lectiu de França també en situ i a distància. 13.000.000 de registres que corresponen a :

    Catàleg de la biblioteca

    +

    Xarxa biblioteques universitàries

    +

    Biblioteques municipals (públiques)

    - Reserva de plaça des de casa

    - transport del llibre del dipòsit a l'usuari a través de rails (800 km linials = TAD transport automàtic documents, amb un mínim de 20 m)

    - possibilitat de consultar imatges i textos digitalitzats en un punts especialment preparats i distribuits per __________

    Pressupost

    Edifici = 5.2 milions de francs

    Equipament = 2.000 milions de francs

    Per justificar aquesta inversió tan important només es pot fer obrint els seus ser-veis a tot el públic.

    Planificació espai

    Les 4 torres tenen una alçada de 80m cadascuna

    - sales de lectura 26.000m2

    - acollida (vol dir entrades) i serveis 61.000 m2 = és més gran perquè es vol po-tenciar la relació entre persones i així fer també popular aquest equipament i per rebot la biblioteca. La cultura és intangible i s'aconsella que aquesta vagi acompanyada per quelcom tangible (merchandising) i de rebot doncs, hi ha publicitat per la marca que ens aporta "lo tangible".

    Vídeo de la British Library

    La British Library està concebuda com un centre de recerca i desenvolupament. Disposa d'una àmplia col·lecció de llibres i en tots els suports. La biblioteca es fa responsable de conservar els materials més antics. Una nova edificació per a la British Library al centre de Londres. El cost total de la biblioteca serà de 450.000.000 lliures.

    -botiga de llibres i productes (propis del merchandising), amb la voluntat de fami-liaritzar la biblioteca amb la població i també en els ingressos (taxes fixes)

    -zona de restaurant, cigars...

    -The King's Library (la biblioteca dins la biblioteca) de vidre, encabir la col·lecció personal del rei George IV (60.000 llibres)

    -llibres rars i música: 400 punts de lectura, espai insonoritzat, material de les dife-rents incursions històriques dels anglesos.

    -sala general d'humanitats: 500 punts de lectura = és l'espai més gran

    -India Office

    -Ciència, tecnologia i indústria : treballa molt amb el món de la indústria i tecnolo-gia, 180 punts de lectura.

    Funcionament

    Està suportada econòmicament pel govern (totalment) més aportacions privades.

    Les seves funcions no estan regulades per llei, no especifica quines són. Gestionada per la British Library Board, està conformada per un cosell consultiu, tots els mem-bres estan remunerats (experiència en biblioteques universitàries i nacionals) formen part de l' "staff", són especialistes en economia, i administració pública. Ha de gestionar des del recursos humans fins al pressupost.

    QUIN ÉS EL PROGRAMA A MIG TERMINI D'IFLA EN BIBLIOTEQUES NACIONALS

    (1998-2001)

    Fa dos tipus de recomanacions, general i concreta:

  • ha de promoure la política cultural nacional , política d'adquisicions estrangeres, DL, fer de fòrum intercanvi de pràctiques bibliotecàries, preservar el fons nacio-nal.

  • - acotar i definir les diferents circumstàncies socials i culturals.

  • - servir com a marc per a l'intercanvi de les problemàtiques i pràctica en dife-rents biblioteques nacionals.

    - promoure la recerca d'aspectes que hi estan vinculats com la política d'adqui-sicions, la preservació i l'ús de materials electrònics.

    - recolzar i integrar els plans fonamentals d'IFLA.

    Són recomanacions no vinculants.

    - QUÈ ÉS EL QUE DIU EL PARLAMENT EUROPEU EN MATÈRIA DE BIBLIOTEQUES NACIONALS? (mirar la fotocòpia del document del Parlament Europeu)

    Tipus d'usuaris

    Segmentacions

    Si volem oferir el nostre centre hem de conéixer amb qui hem de treballar. En el món del comerç això és molt clar, en el cas de la biblioteca no està tan clar.

    Per conéixer els usuaris s'estableixen segmentacions, acostar poblacions que puguin tenir interessos similars d'aquesta manera sabré quins són els serveis que interessen a cada grup. En el món de la cultura mai no hi ha una demanda, és l'oferta la que genera la demanda. Ens hem d'acoplar al que volen els usuaris, però no totalment perquè si no perdria el caràcter cultural.

    Cadascun d'aquests segments té unes necessitats diferents. La segmentació ens permet treballar millor amb els usuaris. El problema és com segmentarem? Hi ha diferents criteris:

    - a partir de criteris geogràfics (segons hàbitats, regions...)

    - a partir de criteris sociodemogràfics, que és molt típica en els projectes de lectura pública

    - a partir de criteris d'estils de vida (taxes d'ús d'un servei)

    Els criteris utilitzats tradicionalment són en tres blocs:

    1. és aquell usuari que consumeix biblioteca per raons socials (és el grup més nombrós i típic de biblioteca pública)

    2. per raons educacionals

    3. per raons professionals (aquest seria l'usuari de biblioteca de recerca)

    Tot i que cada vegada hi ha més trànsit entre els diferents blocs.

    També hi ha una altra segmentació que es basa en l'estadi intel·lectual en que es troba l'usuari independentment del seu estatus social. Es basa en tres fases segons el nivell de coneixement sobre el tema o la demanda que ell fa. L'usuari que es troba al principi requereix un gran nombre d'informació amb moltes direccions, fa unes formulacions molt poc concretes; l'usuari que es troba al mig té uns requeriments més concrets i en general vol que l'ajudin en una qüestió (és un tipus de cerca que es fa a poc a poc); l'usuari que es troba al final sap el que vol que és verificar amb dades i informacións les seves hipòtesis. Això comporta una especialització del bibliotecari.

    L'últim intent de segmentació que és el que planteja Chaumier a partir del binomi "professió-diners". El que diu és que podríem establir el primer segment que ell anomena la demanda solvent que és poc extensa sobre producció d'altíssima qualitat i que genera tarifes altes; el segon segment és la demanda solvent però àmplia, sobre qüestions normals a preus mitjans; i el tercer segment que és la demanda no solvent que malgrat tot requereix resposta.

    Segmentació que es basa en l'actitud de l'usuari vers el servei. Són 4 segments:

    - els usuaris positius, són els que estan fidelitzats i l'estratègia és l'enfortiment

    - els usuaris negatius, evidencien els aspectes positius sobre els negatius

    - aquells que tenen en general una actitud positiva, però negativa amb l'oferta, estratègia d'inducció

    - el que té una actitud negativa, però positiva davant l'oferta, estratègia de racionalització.

    L'últim estudi de la Fundació Bertelsmann i la Diputació de Barcelona es diu Estudio Cualitativo sobre la biblioteca pública. Arriba a una sèrie de segmentacions (només referència a biblioteca pública) en que assenyala diverses segmentacions:

    1. usuaris i no usuaris 2. professionals

    3. estudiants 4. pre-jubilats

    5. aturats 6. mestresses de casa

    7. joves 8."trendys"noves professions

    Tipologies

    Ens podem trobar amb usuaris reals, usuaris potencials (que són aquells que seria susceptible d'usar biblioteca, però que no ho fan per desconeixement), usuaris suposats (que en principi tenen possibilitats d'accés), els no-usuaris (estan exclosos dels circuits culturals i no tenen cap possibilitat d'accés) i usuaris finals (que treu un profit de l'ús bibliotecari).

    La recollida per saber l'opinió de l'usuari, es pot fer amb diferents sistemes habituals, segons els recursos o disponibilitat que tinguem:

    -mètode Delphi: és un sistema de prospecció que consisteix en elaborar una sèrie de qüestions que han de ser respostes amb una escala de valors (1-10). És un mètode que es fa a partir de la tramesa de correus. Un cop complimentada la retorna. És bastant segur, però costós. Amb les dades es fa una codificació de la qual obtenim les mitjanes. El resultat l'envia per segon cop al client i es dóna l'opció a modificar l'opinió donada anteriorment.

    -Focus-grup: consisteix en triar una sèrie de persones que tinguin uns perfils similars i fer una feina d'exploració. Se'ls fa parlar sobre un tema i un observador (normalment sociòleg) analitza els resultats. Pot aportar opinions d'ordre qualitatiu que s'escapen en altres sistemes.

    -Observació directa: és un estudi de comportament.

    -Sondeig: costa molts diners i és poc fiable. És molt descriptiu, i avui en dia està força qüestionat.

    La recollida de dades té una sèrie de fases que s'han de respectar per obtenir bons resultats.

    1.precisar el tema o problema a estudiar

    2.analitzar les dades secundàries (tota aquella literatura que ha estat elaborada pel mateix centre)

    3.analitzar la literatura existent sobre el tema

    4.precisar i concretar les qüestions de forma simple, no deixar ambigüitats. Per no perdre informació i facilitar la manipulació de les dades.

    5.cal definir la modalitat d'enquesta, el sondeig (a qui s'estudia), materialitzar el qüestionari o protocol d'observació. Tenir en compte que les dades puguin ser manipulades, que responguin a una situació concreta, que puguin confirmar o precisar una situació.

    6.s'ha de fer el "pretest", veure sobre una petita mostra per comprobar si el qüestionari és viable.

    7.repartir el qüestionari (recollir les dades, processar-les, codificar-les, tabular-les) i les manipulem. Analitzem els resultats.

    Elaboració d'enquestes

    Si plantegem fer una enquesta, el primer és anar a una empresa a que ens facin una enquesta.

    Mai deixarem una enquesta sobre la taula (això seria una bústia de suggeriments), ja que només respondria la gent que està més contenta i la que ho està menys.

    L'enquesta pot ser:

    - al·leatòria:

    - ?

    La presentació de l'enquesta és important, s'ha d'especificar quin és l'objectiu de l'enquesta i si ens l'han elaborat també l'autoria.

    Informar sempre dels resultats de l'enquesta.

    Model de mala enquesta

    Començar amb el nom, ja que és una pregunta brusca, i que intimida sense tenir cap interés.

    Cal establir les categories de forma clara i sense ambigüitats.

    Especificar els termes de quantitats perquè no quedin indefinits; evitar les preguntes que facin contar a l'enquestat; no s'ha de fomentar la resposta mitjançant la pregunta, que no ha de ser llarga perquè causen i no donen informació.

    Quantitat total

    La qualitat total aplicada a qualsevol element que ens envolta és diferent. El caràcter intangible i heterogeni dels serveis culturals; el consum i la producció cultural es fan al mateix temps = dificultats per avaluar la cultura, i concretament els serveis bibliotecaris.

    Només la podem plantejar si només tenim uns mínims perquè els resultats no seran destacats i no cal plantejar l'estudi de la qualitat total. Aquests mínims són:

    -hem de saber amb qui treballem, els segments dels usuaris, quines són les condicions del mercat...

    -coneixement dels processos de treball, que passa per evidenciar 4 aspectes del nostre treball (quins són els punts forts i febles, les oportunitats i els temors del nostre treball):

    1.per saber els processos de treball s'aplica l'anàlisi Swot que ens permet veure què és el que va bé i malament a partir de l'aplicació dels 14 punts del cicle Dewing = una concreció de 14 punts que permeten fer l'autoanàlisi de la biblioteca tenint en compte diferents opinions del personal i el posicionament que vol tenir la biblioteca en el seu entorn (ex: eliminar eslògans com a mètode de millora; cal preparar el personal)

    2.la voluntat de millorar la gestió interna, vol dir tenir en compte l'usuari, facilitar-li tota la feina en qualitat (menys temps, cost).

    Els dos instruments que té la biblioteca per millorar la gestió interna:

  • manual de procediments

  • manual de qualitat

  • paràmetres desglossats que faciliten la feina dels bibliotecaris.

  • sèrie d'especificacions que ens permeten veure la qualitat del servei (ex: quants dies triga l'usuari a disposar d'un llibre que ha demanat en prèstec interbibliotecari) estableix paràmetres de qualitat que ens permeten saber si la gestió interna és correcta.

  • - fixar uns mètodes objectius de medició tenint en compte que la medició de la cultura es fa mitjançant paràmetres qualitatius.

    El sistema habitual de medició qualitativa (SERQUAL) parteix de la barreja de tres aspectes: els elements tangibles, la fiabilitat, la capacitat de resposta, seguretat i l'empatia.

  • els elements tangibles responen a la màxima de la primera impressió és la que perdura. Vol dir a nivell físic cal que l'espai sigui agradable i atractiu, compartiment en els diferents usos i suports, una bona senyalització interna i una absoluta simplificació de les signatures. Tot això facilita tenir una bona opinió d'entrada de la biblioteca.

  • s'han d'agilitzar els processos burocràtics, les cerques als catàlegs, facilitar la feina a l'usuari. Una biblioteca és com una botiga, no se'ns pot escapar cap client.

  • la cortesia i l'educació, és un element difícil de controlar que només es pot perfilar. L'única solució és la rotació del personal per tal de no perpetuar la situació. Capacitat d'adaptació, això permet l'organigrama matricial de rotació.

  • té molt en compte l'accés físic i psíquic de l'usuari, i disponibilitat (eliminar barreres arquitectòniques i culturals). Sobretot en la incorporació de les noves tecnologies que en alguns casos actua com a fre per a usar la biblioteca. També els horaris que s'han d'adaptar als usuaris.

  • la fiabilitat a nivell temps perquè prometre certes activitats i serveis comporta la seva anul·lació sentiments negatius.

  • la professionalitat vol dir la formació continuada que afecta a tothom (altres treballadors)

  • la capacitat de resposta, donar la clau, resposta clara i concreta, perfilant la demanda. Ràpida, barata (capacitat d'empatia) i anticipar-se a les necessitats (l'enquesta)

  • la comunicació, capacitat de transmetre la nostra oferta (promoció i difusió) i una altra via de comunicació és la formació d'usuaris sobretot en l'ús d'internet, noves tecnologies.

  • l'empatia (capacitat d'entendre l'altre, posar-se en el lloc de l'altre) Quanta més empatia, més percepció.

  • Biblioteca universitària

    Com totes les biblioteques generals, el seu entorn la determina. Mínims d'una biblioteca universitària:

    1. Donar resposta als requisits docents de la seva entitat

    2. Donar resposta/cobertura a la investigació, la recerca

    3. Com la resta de biblioteques, ha de preparar per la sistematització:

    oferir una informatització sistematitzada, enllaçada amb la realitat en la qual viu la biblioteca.

    4. Ha d'establir el nou vincle: universitat-empresa (pública o privada). La biblioteca ha de ser un element més.

    Tendència actual de les biblioteques universitàries

    ( article Library Trends)

    Potter diu:

  • cal treballar de forma en que cada vegada hi ha menys recursos per la cultura i cal estalviar, de forma consorciada fent:

  • - compartint recursos físics

    - identificar quines són les necessitats i els problemes comuns per poder-los resoldre

    - organitzar consorcis estatals

    - dins el consorci estatal organitzar consorcis concèntrics, o sigui, cada grup té un propòsit diferent, però important.

    Tendències segons Potter

    1. Cada vegada la biblioteca electrònica té un paper més emergent. Aquesta generalització de la biblioteca electrònica és interessant per l'administració a nivell econòmic (estalvi de diners) i a nivell polític (generalització de la cultura = obtenció de vots)

    2. La biblioteca electrònica abasta la majoria de població i és gratuïta. Pot donar serveis a comunitats que en principi no són susceptibles a aquesta infomació.

    3. Cooperació entre les biblioteques. És un element clau per justificar els diners.

    Les tendències en els consorcis més novedosos són compartir recursos electrònics, en lloc de recursos econòmics, físics i personals. A més, tenen disponibilitat per treballar amb llicències. També tenen la possibilitat de cobrir biblioteques públiques i escolars.

    Estat de la qüestió en les biblioteques universitàries catalanes

    Els diferents orígens històrics d'aquestes determinen l'estat de la qüestió d'elles. Per tant, no podem contrastar-les.

    - ESTUDI realitzat pel Consorci de Biblioteques i la Biblioteca de Catalunya el 1998. Conclusions:

    Punts forts

  • s'han subsanat molts dels problemes de l'antiga biblioteca universitària i s'ha estructurat en una xarxa forta, potent i s'han paliat en gran manera els problemes estructurals

  • en fer aquesta millora ha sortit de la marginilitat absoluta de molts anys. I ara es contempla en els estatuts, se li donen recuros econòmics, i sobretot és un organisme ben valorat pels usuaris.

  • s'estructuren de forma cooperativa

  • Punts febles

  • en matèria de serveis les biblioteques catalanes fan els mateixos serveis que les dels països més avançats. En canvi, l'ús d'aquesta informació és molt més baix. Sobretot en prèstec i ús de bases de dades.

  • l'evolució del nostre entorn és molt ràpida, de la docència és molt ràpida i això és un inconvenient per l'adequació de la biblioteca a aquests canvis.

  • les biblioteques universitàries han cobert fins ara força bé certs dèficits, però existeix un element dur de superar: l'ocupació en segon terme, de la biblioteca dins la universitat. Per canviar això caldria implicar-se més en l'elaboració de materials docents i sobretot, a l'hora de conservar i difondre la producció intel·lectual del centre (ja sigui per l'alumnat o els professors)

  • Com treballen els dos consorcis

    Anteriorment al 1993 hi havia hagut algun intent d'estructurar la biblioteca espanyola i per això el Ministeri de Cultura va manar fer un anàlisi o estudi qualitatiu de les biblioteques espanyoles (1985). El resultat fou un segon llibre bibliogràfic. Aquest estudi va ser força polèmic perquè no era un reflexe de la realitat. L'interès cap a les biblioteques universitàries no es reprén fins cinc anys

    després, a principis dels 90. Es fan reunions entre els rectors de les universitats i el 1993 amb el Congrés de la IFLA a Barcelona, es comencen a perfilar uns plans per donar solució als problemes existents. Els resultats van ser:

    1. Creació de la REBIUN (aglotina totes les biblioteques universitàries de l'estat espanyol), els seus objectius són:

  • millorar el nivell de serveis i les infraestructures, a partir de la cooperació.

  • dur a terme una sèrie d'actuacions que signifiquin un benefici de cara als usuaris

  • fer acte de presència en els organismes públics i privats

  • intercanvi i formació dels professionals (mobilitat)

  • Consorci de biblioteques universitàries de Catalunya

    Neix a la Biblioteca de Catalunya. S'integra al REBIUN (consorci concèntric) i des del principi presenta uns projectes, programes i unes actuacions de suport.

    Objectius

    És un organisme sense afany de lucre

    1. Millorar la qualitat dels serveis a partir de la cooperació

    2. Crear un catàleg col·lectiu on queden reflectides les biblioteques del consorci amb una clara intenció d'incorporar constantment noves biblioteques per ser un catàleg més efectiu

    3. Potenciar la investigació o la productivitat científica que és una de les prioritats universitàries

    4. Intentar millorar els serveis existents i estalviar els costos de catalogació

    5. Promoure tot el que faci referència als plans de cooperació: serveis comuns, adquisició compartida...

    6. Fomentar les noves tecnologies de la informació per millorar els serveis i la formació del personal

    7. Col·laborar en totes les iniciatives que sorgeixin de la cooperació interbibiotecària i cooperar en tota la iniciatives a catàlegs col·lectius, sobretot de l'àmbit català.

    Treball del Consorci

    1. Establiment de programes

  • catàleg col·lectiu (CCUC)

  • prèstec interbibliotecari i circulació de documents (PICD)

  • l'accés de persones a biblioteques i serveis (APBS)

  • adquisicions cooperativa d'equipaments i materials bibliogràfics (ACEM)

  • formació i intercanvi d'informació (FII)

  • 2. Establiment de projectes de futur (investigació)

    a) identificació dels projectes de futur (IPF)

    b) accés consorciat a les bases de dades

  • sumaris electrònics de revistes

  • revistes electròniques

  • buidatge de revistes catalanes erudites

  • 3. Establiment de les actuacions de suport, sobretot en l'àrea econòmica i tecnològica

  • finançament i seguiment pressupostari

  • difusió, comunicació

  • suport informàtic

  • administració i gestió

  • Comentari article Maurice B. Line

  • Augmenta l'interès per la cultura

  • L'entorn evoluciona molt ràpidament i això dificulta la nostra adequació

  • Producte principal univesitats: coneixement

  • La planificació té 3 fases :

    1. Anàlisi de la situació/Diagnosi de la realitat

    2. Definició del pla de Prioritats

    3. Realització del pla

    Comentari (el camí a través del caos...)

    1r: A nº estudiants i la funció d'això cal ampliar els recursos de la universitat

    2n: dificultats d'alguns centres per avançar

    3r:

    4t:

    : el coneixement com contribució al desenvolupament tant econòmic com social. L'estat no valora a curt termini.

    : Hem de tenir un mínim de curiositat per saber el que ens envolta. Saber és poder

    : Crear nous coneixements per poder donar respostes intel·ligents a aquests canvis tan forts (canvi radical d'estructura), ens hem de saber adaptar a aquests canvis

    : Les universitats estan sotmeses a allò que diu l'Estat, no poden decidir per elles mateixes.

    : Donar pautes als estudiants perquè pugui pensar per ell mateix, però és quasi impossible perquè hi ha estudiants i professors també la quantitat i quantitat d'atenció als estudiants.

    10è: si no es pot oferir un millor docència, el que seria bo és que els estudiants siguin més autodidactes.

    11è: l'autoaprenentatge és difícil, però amb l'ajut de noves tecnologies és més fàcil, no només s'ha d'escoltar, també un s'ha de buscar la vida.

    12è: la utilització de les noves tecnologies com els videojocs no ajuda tampoc molt a ser autodidacta, és el fet de saber manipular-los i moure's per elles quan hi tenen autoaprenentatge.

    13è: el llibre imprès no desapareixerà però perquè? perquè obté beneficis i lo electrònic té poca sortida, serà millor en el futur el "llibre fet a mida"

    14è: l'emmagatzematge electrònic alteraria la natura del suport en paper (no accepta la fragmentació en parts)

    15è:

    16è: les noves tecnologies ens permeten a l'autoaprenentatge, perquè com millor siguin més autoaprenentatge

    17è: la informació pot ser cultura i el coneixement és cultura

    18è: tot aquest procés seria gradual, no serà de cop i volta

    19è: aquest procés d'autoaprenentatge també és aplicable als professors i investigadors. Ens calen eines que són fronteres i que són més importants que d'altres

    20è: la biblioteca serà una situació difícil perquè passa informació impresa a electrònica; però el que és realment important és ensenyar a aprendre o aprendre a aprendre

    21è: com es produiran aquests canvis i qui serà al capdavant dels canvis.

    Actuar de forma descoordinada seria antieconòmic i pèrdua de recursos... flexibilitat davant els canvis

    22è: cal planificar per seguir un ordre, per optimitzar, perquè sigui racional per no perdre esforços també coordinació per treballar consorciadament

    24è: no podem esperar més del que la biblioteca pot fer. La biblioteca i el personal són els que donen les eines pel tracte de la informació, per l'aprenentatge. Els bibliotecaris poden tenir més objectivitat.

    25è: s'ha d'assumir i desenvolupar aquest canvi del concepte de biblioteca. Canvi de relacions humanes. La tecnologia multimèdia va millorant.

    26è: S'han d'invertir diners perquè els estudiants puguin ser autodidactes, però és necessari de treure'ls dels professors. Cal ensenyar a aprendre i no continguts. La biblioteca passaria a ensenyar, incrementar els recursos educatius, potenciar-los com la biblioteca.

    27è: desplaçament a tot nivell dels pressupostos docents cap als recursos educatius

    28è: que la biblioteca s'avanci als usuaris, no és voluntat del centre, però els usuaris compren la informació a fonts externes, la biblioteca s'implica i abasta tota la informació

    29è: no intentar anar a contracorrent, això implica habilitat, flexibilitat. Capacitat d'adaptació

    30è: és innegociable la permanència dels valors de l'organització

    31è:

    32è: que els plans de les biblioteques es facin conjuntament, però que siguin capaços d'adaptar-se als canvis que ocorren al seu entorn.

    33è: paral·lelisme amb els plans de gestió de les biblioteques, però amb la universitat

    34è: la biblioteca no ha de ser una part independent de la universitat, sinó que s'ha d'integrar en les seves estructures de govern

    35è: els bibliotecaris a banda dels coneixements tècnics, s'han d'assolir diferents coneixements en diferents direccions

    36è: que la figura del bibliotecari assoleixi més importància dins del món universitari per treballar conjuntament. Reconeixement de la seva funció global.

    37è: trobar una visió de futur compartida. Important el concepte de consens.

  • optimització de recursos

  • flexibilitat per adaptar-se als nous canvis

  • autoaprenentatge

  • formació global i caràcter multidisciplinar

  • paper integrador i cohesionador

  • Consorcis extrangers

    La primera actuació en aquest sentit, es dóna el 1956 als Països Escandinaus. El Pla Scandia és la primera manifestació d'intent de cooperació entre biblioteques universitàries. El Pla Farrington de 1958 és el mateix, però es situa als EUA

    No obstant, les 4 iniciatives que marquen la història europea de la biblioteca universitària són:

    1. SCONUL (Standing Conference of National and University Libraries)

    Associació nascuda als anys 50 a Gran Bretanya. Integra totes les biblioteques universitàries angleses i algunes parlamentàries. Va ser el model de cooperació internacional perquè era una associació molt progressista:

  • Treballa l'arquitectura de les biblioteques

  • b) Treballa la formació professional

    També convocava premis anuals, i des del principi va treballar amb altres institucions angleses.

    2. COPOL (Council of Polytechnic Librarians): Associació que treballa amb les biblioteques politècniques.

    3. PARRY: És l'informe més important dels que s'han escrit en matèria de biblioteques universitàries. Amb el gran augment d'estudiants universitaris, es va crear un comité dirigit per Parry, destinat a estudiar aquesta situació i el resultat fou aquest informe. L'informe Parry estableix una sèrie de paràmetres com "el 6% del pressupost global de la Universitat ha d'estar destinat a la biblioteca".

    4. PATKINSON: Als anys 1973-74, en plena resseció econòmica, el boom d'estudiants que continua augmentant té conseqüències nefastes sobre la Universitat. Per aquest motiu s'encarrega un altre infome que acabarà concluint que cal una restricció de pressupost per la biblioteca; és per això que també s'anomena "contrainforme Parry". Es publica el 1976.

    La Biblioteca de la UB

    • 1838: La gestió de la biblioteca universitària estava a càrrec de la mateixa universitat, de l'Ajuntament i de la Diputació.

    • 1840: L'Ajuntament incauta la gestió de la Universitat i, per tant, de la biblioteca.

    • 1846: L'Ajuntament es treu de sobre la gestió de la biblioteca que, passa altre vegada, a la Universitat i a la Diputació.

    • 1847: La biblioteca universitària passa a ser pública provincial.

    • 18....: Es comença a segregar el fons de la biblioteca; el primer és el fons de medicina que passa a la Facultat de Medicina.

    • 1952: Es segrega el fons de grec.

    • 1957: Per un Real Decret, la biblioteca passa a ser dipositària del dipòsit legal.

    • 1980: En virtut de l'Estatut, la biblioteca pública, provincial i universitària passa a mans de la Generalitat.

    • 1981: Primera llei de biblioteques que, ratifica lo dit al 1980.

    • 1984: Es publica la LRU (Llei de Reformes Universitàries). És important perquè no parla de la biblioteca però, en canvi, facilita una flexibilitat a les diferents universitats per a que cadascuna faci el què vulgui. És el primer pas per solucionar el caos de la bibliteca. És a partir de llavors que comencen a haver-hi canvis. El més important és la creació de la primera entitat el 1985, que aglotina els professionals de les biblioteques, és l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, que treballa en un anàlisi de la situació. El primer objectiu que es va fixar va ser un catàleg col·lectiu, el CRUC (Catàleg de Revistes Universitàries de Catalunya). El CRUC va ser idea dels gestors de la universitat i va comptar amb la col·laboració de La Caixa.

    IFLA i les biblioteques universitàries

    IFLA té 2 documents bàsics que intenten acotar els paràmetres quantitatius de les biblioteques unversitàries:

    1. Standards for university libraries (1986) (bibliografia sobre biblioteques universitàries): No són vàlids perquè són obsolets. Són d'ordre absolutament qualitatiu.

    2. Programa a mig termini 1998-2001: Aquest precisa que

    que s'hauria de treballar a l'entorn de 3 eixos:

  • Promoció i desenvolupament d'una correcta gestió de les biblioteques universitàries i de recerca. Per millorar aquesta gestió cal:

  • Millorar l'avaluació (fixant criteris d'aplicació d'indicadors)

  • Estudiar el tema de finançament (veure què es fa amb els diners)

  • Integrar-se en la dinàmica universitària, sobretot a partir d'implicar-se en els currículums acadèmics.

  • Emprendre iniciatives al voltant de la cooperació.

  • Legislar el tema del copyright (problema degut a les noves tecnologies). Com es poden controlar els drets d'autor.

  • Elaborar o colaborar en l'elaboració de projectes, sobretot al voltant d'establir indicadors per veure quina és la qualitat de l'actuació bibliotecària.

  • LES BIBLIOTEQUES PARLAMENTÀRIES

    És una biblioteca de recerca. Ha patit una evolució molt clara. En els seus inicis van ser creades per donar un servei concret als parlamentaris, però ara això ja no és així i té uns usuaris força atípics.

    La biblioteca parlamentària de Catalunya

    Aquesta durant la República tenia un fons important que s'havia anat configurant a partir d'altres biblioteques europees. Amb la dissolució de les institucions catalanes, la biblioteca també va quedar abolida i es va dispersar. Així, part del fons de la biblioteca va anar a parar a altres biblioteques com la de la Facultat de Dret, la Biblioteca de Catalunya (aleshores Biblioteca Central) i algunes biblioteques públiques.

    Amb la tornada de la Generalitat es va configurant una nova biblioteca que intenta cobrir una triple vessant:

    1. Donar informació documental als diputats

    2. Anar nodrint-se, col·leccionar tot el material provinent de les relacions entre el Parlament i el Consell Executiu.

    3. Fer-se ressò de tota la documentació de caràcter públic dins d'un dret democràtic de necessitat d'informació

    Cronologia

    • 1978: S'innaugura l'actual biblioteca parlamentària de Catalunya

    • 1980: Es fixa per reglament la dinàmica del Parlament. Concretament, l'article 154 diu:

    1. El Parlament ha de tenir una biblioteca que integri la bibliografia bàsica de les institucions catalanes i de dret comparat. És a dir, s'havia d'anar formant la biblioteca.

    2. La Cambra, el Parlament, ha d'assignar uns diners per la biblioteca.

    • 1984: S'evidencia la necessitat d'una infraestructura pròpia degut a l'increment d'ús

    • 1985: Fent ressò de la dinàmica bibliotecària general, la biblioteca s'obre al públic

    • 1988: Fruit d'una revisió de l'estat de la qüestió, es fixa un nou reglament.

    Tendències internacionals

    Cada parlament s'ha muntat el seu propi servei segons els seus recursos. Per aquest tema no hi ha una normalització, ni estàndards, només la IFLA fa unes recomanacions:

    *Promoure la comprensió i cooperació entre legislatures, sobretot a partir d'acutar, de fixar les necessitats dels legisladors sobretot, en l'accés a les bases de dades.

    *Promoure els links (relacions) entre les biblioteques parlamentàries colaborant a l'hora d'organitzar conferències internacionals al voltant d'aquest tema.

    *Establir biblioteques parlamentàries en aquells països que no en tenen i així, encoratjar als països que han establert noves biblioteques parlamentàries. Aquest tema està centralitzat en l'entitat European Parliament and Interparlamentary Union (institució que integra totes les biblioteques parlamentàries).

    BIBLIOTEQUES ESPECIALITZADES

    A finals del s. XIX van sorgir unes biblioteques que no encaixaven amb cap altra tipologia de biblioteca, no responien als paràmetres de les altres. Se les va començar a anomenar biblioteques especialitzades. Sorgeixen dins de l'administració pública i dins de l'àmbit privat. Al començament del s. XX les noves biblioteques adopten les noves tecnologies, ja que estaven ubicades dins de les empreses. Treballen absolutament aïllades, individualment fins mitjans del s. XX que es plantegen el treball en xarxa. Un pas important és la creació al 1909 de la Specially Library Asociation. No és fins a final de la 2ª Guerra Mundial quan es produeix una consolidació del mercat de la informació. La biblioteca especialitzada tal com la coneixem ara és a partir de la 2ª Guerra Mundial. A partir dels anys 50 aquestes biblioteques s'inventarien la nova tipologia de biblioteques. Al 1976 la ALA i la Specially Library Asociation fan un recull de les biblioteques especialitzades que serà el Directory of Special Library que agrupa la evolució de les biblioteques especialitzades de forma paral·lela a Europa també dins de grans empreses i administració. Pel que fa Europa el clímax és en el moment en que la IFLA modifica la seva estructura (1976) i el que era Special Library Asociation passa a ser divisió (de secció a divisió) amb sis seccions (biblioteca administrativa, geografia i cartografia, ciències socials, astrofísica i astronomia, biologia i ciències mèdiques i ciències de la tecnologia).

    Trets diferenciadors amb les altres biblioteques

    - necessitat de la proximitat, una sinergia entre professional i

    usuari

    - necessitat d'especialització, el professional ha de tenir un perfil

    formatiu en aquella matèria

    - el mètode de treball, la cadena documental.

    Avui en dia tots aquest aspectes són vàlids per les altres biblioteques menys per l'escolar.

    *Les presentacions de les biblioteques especialitzades poden ser:

    - al sector privat, que de fet és l'orígen de les biblioteques especialitzades. Qualsevol empresa privada amb un mínim de voluntat productiva disposa d'un centre de documentació.

    - a l'administració pública, qualsevol departament té un centre de documentació. També l'administració municipal, local, etc.

    - als serveis públics, és a dir els museus, centres de cultura, els hospitals (que tenen biblioteques pels malalts i pel servei hospitalari)

    - a les associacions professionals i comercials

    - als centres de documentació de les entitats nacionals que depenen dels ministeris i diferents òrgans de govern (CSIC)

    - centres de documentació internacionals, generalment sobre unes disciplines concretes (UNESCO, ONU...)

    - biblioteques de dipòsit (Document Supply Center)

    - biblioteques d'orientació i de referència, dóna només serveis referencials.

    Quins són els punts forts i febles de les biblioteques especialitzades:

    Hi ha un informe d'Alfons Conella que va elaborar un estudi sobre les biblioteques especialitzades catalanes i evidencia el que va bé i el que no.

    Punts forts

    • les biblioteques especialitzades s'aprofiten que la resta de les

    les biblioteques s'ha anat consolidant, de la progressiva estructuració del sistema bibliotecari català, i ha anat dirigint els seus serveis en un públic molt concret.

    • el desenvolupament de les tecnologies facilita la feina, i també de la indústria i de la informació. Ha permés la millora dels serveis.

    • les biblioteques especialitzades per la seva situació tenen uns

    usuaris molt més definits que les altres biblioteques (fins i tot nacionals, públiques i universitàries).

    Punts febles

    • habitualment, i sobretot aquí, dins del marc de l'empresa sol

    ocupar un lloc marginal no com a servei sinó com a figura. Cal gestionar de forma correcta i planificar a curt i mig termini. S'ha de vendre la biblioteca

    • generalment no poden o no volen tenir els recursos necessaris

    (diners) per tal d'adquirir recursos materials i serveis necessaris. No implicació.

    • la dificultat de treballar de forma coordinada i cooperativa.

    Aquesta es manifesta sobretot a l'hora d'intercanviar.

    Consolidació de les biblioteques especialitzades

    Un element bàsic per la seva consolidació són les tecnologies, però quines concretament insideixen en el món de la biblioteca ?

    1. la informàtica i les telecomunicacions. Permeten la transmissió ràpida i segura de la informació.

    2. el làser és un conjunt d'ones que van en una mateixa direcció i que van transmeses en una mateixa seqüència. Permet un conjunt d'aplicacions en el sistema biomèdic i de transmissió de la informació.

    3. l'automatització és un conjunt de la informàtica i les telecomunicacions, és a dir la telemàtica (integració de les altres dues i la capacitat de tractar la informació homogèniament i racionalment obviant distància i facilitant que la informació sigui un producte de consum).

    ! això genera la indústria de la informació

    ! les grans multinacionals de la informació (OCLC) = gran empresa del consum de la informació pel volum de dades i de recursos:

    OCLC

    "Online Computer Library Center". És una multinacional nordamericana que amb les altres xarxes bibliogràfiques presenten més característiques similars:

  • treballa a partir de biblioteques membres (aporten informació bibliogràfica (registres) a la xarxa) = catalogació compartida.

  • la consulta sempre és on-line

  • totes aquestes xarxes generen una sèrie de subproductes (fitxes...) que generen uns beneficis.

  • són entitats no lucratives. És d'autofinançament.

  • OCLC no té afany de lucre. Neix al 1967, és la primera gran empresa bibliogràfica. A partir d'un encàrrec de l'administració americana a la Universitat d'Ohio. Al 1969 comença a ser consultable "on-line", però d'ús molt intern. Però a l'any següent veient que facilitava molt la feina es va obrir fora d'Ohio, fins actualment que dóna cobertura mundial amb distribuidors instal·lats. Aquesta descentralització ha anat molt bé per la millora dels sistemes bibliotecaris nacionals. OCLC ve a tenir a la seva base de dades uns 20.000.000 de registres que han estat utilitzats uns 250.000.000 de cops. Es considera que OCLC dóna una cobertura global a totes les demandes de biblioteca pública (95% per les demandes) i entre un 70-80% de les demandes de biblioteques universitàries a partir dels registres d'OCLC.

    COM ES FA UN CURRÍCULUM

    Introduir totes les dades a l'ordinador. Es tracta d'ordenar d'una manera lògica.

    No hi ha cap norma establerta, i diverses formes, però sí hi ha un mínims. Guardar tota la informació professional en un dossier. Per presentar els documents acreditatius del que diu el currículum. Ens importen 4 aspectes:

  • el contingut

  • l'estil

  • el disseny

  • i com fer arribar aquest currículum

  • Un currículum sempre s'ha d'acompanyar amb una carta de presentació.

    Què s'ha de fer i què no?

  • s'han d'adequar els teus objectius als de l'empresa

  • s'han d'explicar les feines que heu realitzat, allò que heu aconseguit i els noms de les empreses on heu treballat. Tot això s'ha d'acreditar.

  • explicar les qualitats pròpies més importants

  • sintetitzar al màxim

  • aportar la fotografia escanejada perquè és una informació molt important

  • aspectes extra-acadèmics que siguin importants

  • s'ha d'estalviar el desenvolupament del contingut amb informacions innecessàries

  • no és rellevant la informació acadèmica infantil

  • el currículum ha de ser reduit. S'ha d'intentar fer un currículum manual

  • no s'ha de dir mentides

  • s'han d'evitar frases "clixé"

  • hem d'intentar presentar-nos de manera atractiva, però

  • sense exagerar

  • ha de ser concís i precís i organitzat

  • presentació cronològicca de la informació. Es recomana

  • que es faci del més actual al menys

  • estalviar-nos certes expressions clixé

  • dispersió d'idees

  • faltes d'ortografia

  • sense faltes tipogràfiques

  • sense fòrmules rebuscades ni barroques

  • estalviar-nos excés de verbs i frases llargues

  • un disseny impecable, ser original, però sense caure en

  • l'escàndol

  • bona estructuració i no oblidar-se mai de datar el contingut

  • utilitzar ordinador

  • no fotocopiar el currículum

  • no improvització i deixar marges

  • Com fer arribar la informació?

    a. presentació en mà

    b. correu electrònic

    c. utilitzar els serveis de missatgeria

    no

    a. mai per fax

    b. mai per correu electrònic si no es té la certesa que els programes són compatibles

    c. i no enviar el mateix currículum a diferents empreses.

    La carta de presentació

    Ha de tenir unes parts:

  • nom i adreça de l'empresa (marge superior) a sota la localitat i la data

  • presentació "benvolgut"

  • el cos de la carta

  • autopresentació

  • heu de solicitar una entrevista

  • acomiadar-se

  • signar i adreça de contacte

  • La carta ha de ser breu, tenint en compte els aspectes esmentats, ha de ser positiva, atractiva, cordial, educada i senzilla. No ha de ser mai ferragosa, no tenir un caire suplicant, però tampoc cerimoniosa, ni exagerada en les formalitats.

    Quines són les fases de selecció de personal?

    • Quan parlem d'administració pública la captació de personal és diferent. Quan surt una convocatòria de places per administració pública s'ha de fer a partir d'un mitjà públic. En aquest diari oficial conté dates i els temaris que es demanen, els requeriments. En aquest moment s'adjunta amb el currículum, la documentació acreditativa durant el termini. Quan aquest acaba, surt una llista oficial d'admesos. Aquests han de començar a preparar els temaris que van en blocs i són eliminatoris:

    - dret administratiu, aquest primer bloc és molt dur perquè utilitza terminologia molt complicada. La segona fase es basa en temaris molt específics, depenent de la plaça. En aquest punt s'ha de tenir en compte a l'hora de plantejar el temari específic, s'ha d'intentar ser originals. L'última fase és el supòsit pràctic que ha sofert canvis molt importants, ja que actualment la seva funció és evidenciar la capacitat de flexibilitat, improvització, resolució...

    • El procés de selecció en general, o sigui, en l'àmbit privat, les fases són de manual, però depen del volum de l'empresa:

  • avaluació de les necessitats

  • anàlisi del lloc de treball

  • la captació

  • la preselecció

  • entrevista (és una prentrevista)

  • proves (això ha canviat al 100%)

  • entrevista final

  • petició de referències

  • examen mèdic

  • formalització de contracte

  • l'acollida

  • 1. anàlisi i avaluació de les necessitats

    2. anàlisi del lloc de treball i de l'entorn. Ha de tenir informació sobre la pròpia empresa, la descripció del nou lloc de treball, responsabilitats, etc.

    3. la captació o preselecció de candidats, es pot optar per diferents vies:

    directament a l'empresa, és a dir a partir de currículums, de candidats proposats pels mateixos treballadors o presentats per altres empreses o centres docents, a partir de trobades ocasionals...

    a través de les empreses de selecció que s'encarreguen únicament de captar el personal. Això ofereix certes garanties.

    oficines de treball que poden ser públiques o privades

    els anuncis

    4. Un cop hem utilitzat aquestes vies arribem a la preselecció del candidat a partir de la informació que aquest ens aporta, tenint en compte la funció del currículum és informar sobre els candidats.

    5. la entrevista té per objectiu conéixer el candidat en totes les seves "facetes". I extreure'n conclusions sobre aquesta persona. També és important informar de les característiques de l'empresa al candidat. Així poder veure l'interès real.

    Què aporta l'entrevistador?

  • tractar-se d'una persona equilibrada emocionalment

  • la imparcialitat = empatia

  • humanitat

  • deferència en el tracte

  • i estar informat en quan a tècniques d'entrevista

  • Què aporta l'ambient de l'entrevista?

  • ambient independent

  • s'han d'evitar barreres físiques

  • evitar les trucades telefòniques

  • clima afable

  • d'aquesta capacitat dependrà la comunicació

  • s'ha de planificar perquè resulti una cosa tranquila psicològicament i també a partir de la informació que aporta el candidat.

  • Fases de la entrevista

    ! deixar parlar al candidat

    ! parlar sobre l'empresa

    1. acollida, explicar el perfil del lloc de treball que estem ofertant i immediatament preguntar per l'últim lloc de treball i la resta de la vida laboral.

    2. preguntar pel seu historial acadèmic i altres activitats i interessos. Li preguntem sobre els seus plans de futur i per últim s'ha de convidar al candidat a que faci preguntes.

    3. tancament de l'entrevista.

    Com s'ha de fer l'entrevista?

    1) no fer mai preguntes sobre aspectes obvis

    2) no fer mai preguntes massa teòriques o abstractes

    3) cal preguntar sobre la conducta del candidat i aprofundir sobre aquesta

    4) evitar sempre judicis en una primera impressió

    5) escoltar al candidat dirigint la conversa a on ens interessa

    6) fer ènfasi en les informacións que ens interessen

  • formular les preguntes de forma clara

  • evitar l'efecte "halo" que vol dir manifestar les preferències

  • evitar les preguntes de caràcter íntim

  • preguntar amb decisió

  • controlar tots els aspectes gestuals del candidat

  • Exemples clàssics de preguntes

    - per saber la sociabilitat

    * Com et consideres?

    * Quin lloc ocupes en el teu grup d'amics?

    - equilibri emocional

    * Quina és la sensació que es va tenir en el primer contacte amb la biblioteca?

    - grau de dinamisme o energia

    * Com planificaries la teva jornada de treball?

    - nivell d'adaptabilitat

    * En quin moment et vas començar a sentir còmode en el teu últim treball?

    - capacitat de persuasió

    * Quines passes faries per iniciar el servei de la biblioteca?

    - capacitat de lideratge

    * Com faries una activitat en col·laboració amb altres companys?

    - grau de qualitat

    * Com faries per millorar el teu treball'

    - capacitat d'iniciativa

    * Comentar alguna iniciativa

    - preguntes sobre la integritat

    6. les proves, actualment si les fases anteriors estan ben fetes, les proves pràcticament són innecessàries. Solen ser fetes pels mateixos entrevistadors. Per valorar de forma rigurosa el que són la intel·ligència o les aptituds específiques es necessiten proves psicotècniques i un psicòleg. Per saber de forma rigurosa la personalitat es poden usar qüestionaris fets per psicòlegs. Es considera que aquest últim és l'aspecte més difícil de valorar.

    Els tests de coneixement són mesurables científicament i es tracta de veure la capacitat. Pel que fa al nivell d'idiomes és una conversa tenint en compte que si ho ha demostrat en el currículum es fa a la primera entrevista i després escrit.

    7. l'entrevista final es despren que té coneixements necessaris, que coneix l'idioma, sabem les seves característiques i interessos, que vol treballar un temps raonable, si té unes circumstàncies personals estables.

    8. la fase final és la petició de referències que es fa generalment per escrit amb comprobants datats, però també és correcte demanar referències per telèfon. Proves mèdiques tan en l'àmbit públic i privat. I per últim formalització de contracte i signatura. Acollida a l'empresa.

    9. l'acollida a l'empresa és l'acollida institucional i per part dels companys i tot això ho ha de gestionar el departament de recursos humans. S'ha de respondre sempre als candidats refusats i per escrit.

    Quin és el perfil del professional del s. XXI

    Pel que fa als coneixements i experiència es té en compte la titulació idònia pel que s'opta (sinó pot tenir efecte "boomerang"), la titulació ha de ser anunciada "a priori". Un bon exercici és fer un seguiment de les demandes de perfil de biblioteca. Es demana experiència, ja que és molt important per saber com a resolt diferents situacions, idiomes (cada dia és més important) és un aspecte que es valora moltíssim, sempre amb la idea de proves oficials i homologades; i per últim la informàtica i les tecnologies. També altres coneixements sempre i quan siguin adequats a la plaça. Pel que fa al perfil psicològic, és bàsic la capacitat de treballar en equip i tracte humà. És un punt important la sociabilitat, no hi ha res pitjor que manca de sociabilitat faci sofragiar moltes iniciatives; el control emocional, o sigui la maduresa. En tercer lloc, dinamisme i energia, motivació (depén en gran manera del cap o responsable), adaptabilitat (és necessari que tothom pugui desenvolupar diferents tasques), capacitat de persuasió, lideratge (si optem per una plaça de cap), qualitat de treball, iniciativa, integritat, esperit d'equip i per últim flexibilitat.

    Característiques del bibliotecari

  • és una professió de servei, de comunicació, que requereix un nivell d'anàlisi i reflexió important.

  • requereix un cert nivell de curiositat i un nivell d'observació dels fets que ens envolten

  • requereix una actitud oberta i flexible

  • implica una constància i un esforç

  • BIBLIOTEQUES DE

    RECERCA

    FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA

    I DOCUMENTACIÓ

    2n SEMESTRE

    Bib. universitaria Bib. nacional

    Institut Català 4 exemplars Ins. Bibliogr.

    Bibliografia ISBN Hispánico

    Biblioteca de Bibliotecas

    Catalunya Públicas

    Films ! 2 exemplars del guió i fotogrames més representatius

    Catalunya Madrid

    Bib. Universitaria Instituto Bibliográfico

    (provincial) Hispáncio

    5 exemplars

    Institut Català ISBN bib. nacional

    Bibliografia o

    bib. pública

    Biblioteca de

    Catalunya Biblioteca Nacional

    Bib. Universitaria Ins. Bibliograf.

    Hispánico

    3 exemplars

    sonors

    Biblioteca de Biblioteca Nac.

    Catalunya (fonoteca)

    Biblioteca de Ins. Bibliograf.

    Catalunya Hispánico

    (original) 5 exemplars (original)

    obres bibliofília

    Bib.Universit. Bib. Nacional

    (fotocòpia)

    Bib. Nacional

    (2 fotocòpies)

    Planificació pot ser mig termini (2-3 anys)

    llarg termini

    fases de la planificació 1. situació ! anàlisi

    2. pla ! definició del pla