Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto

Deportes de balón. Instalaciones. Balones # Porteries. Tècniques. Tàctica

  • Enviado por: Yasmina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

1. Breu Història.

Handbol:

Els orígens del handbol es munten al final del segle XIX, quan es feia servir com a complement per a entrenar i preparar a gimnastes. El 1892, un professor d'Educació Física, Konrad Koch, va crear el “Raffballspied”, amb característiques molt semblants a l'actual handbol. En aquell temps, a Txecoslovàquia es practicava en els col·legis un joc en que cada equip estava format per set jugadors. Es deia “Hazena” i el seu primer reglament va aparèixer el 1905. No va ser, però, fins al 1919 quan Karl Schelenz, professor de l'Escola d'Educació Física i Esport de Berlín, va idear l'handbol en la seva forma actual.

A les primeres competicions només hi participaven 11 jugadors per equip, però a mida que el joc va anar evolucionant es va imposar l'handbol amb 7 jugadors. Es va incloure en el programa dels Jocs Olímpics de 1936, però més tard va desaparèixer, fins a l'Olimpíada de Munic, el 1972, que es va tornar a introduir. A Espanya, però, les primeres competicions internacionals d'handbol no van tenir lloc fins al 1953.

Futbol sala:

L'origen del futbol sala es remunta a 1930, en la ciutat de Montevideo (Uruguai) on Juan Carlos Ceriani va crear una versió del futbol per a una competició juvenil. El joc es realitzava en camps de bàsquet, cobertes i sense parets.

La paraula “Futsal”, que es el terme internacional utilitzat per al joc, es deriva de la paraula espanyola o portuguesa Fútbol o Futebol i de la paraula francesa o espanyola Salón o Sala. Originàriament es coneixia com Minisoccer i després se li donà de el nom de Futsal o Fut-Cinc.

El futbol sala es va fer popular ràpidament a Amèrica del Sud, especialment a Brasil. La primera competició internacional es va realitzar al 1965, quan Paraguai va guanyar la primera Copa d'Amèrica del Sud, les sis copes següents les va guanyar Brasil.

A partir de 1989 la FIFA s' ha fet càrrec del patrocini del mundial que s'ha celebrat en els últims anys a Holanda, Hong Kong, Guatemala i Barcelona.

Bàsquet:

El bàsquet va ser inventat l'any 1891 per James A. Naismith, un sacerdot dedicat a l'ensenyament als Estats Units. Era professor de cultura física a la Training School d'Springfield. Va inventar el bàsquet buscant un esport que es pogués practicar en un local tancat.

El bàsquet va arribar a Europa gràcies als soldats americans que participaven a la Primera Guerra Mundial. Va ser un esport d'exhibició als Jocs Olímpics de Saint Louis i va assolir categoria olímpica el 1936 als Jocs de Berlín.

A Espanya es va començar a practicar el 1922 gràcies a Eusebi Milan que el va aprendre a Cuba i el va ensenyar als seus alumnes de l'escola Sant Antoni de Barcelona.

Voleibol:

El voleibol va néixer el mateix lloc que el bàsquet el Estats Units. I aquests dos esports encara tenen un aspecte més en comú ja que el voleibol ser ideat i desenvolupat per un professor d'educació física de la Young Men´s Christians Association, YMCA (Associació cristiana de joves), Willam G.Morgan. Quan el bàsquet es va difondre ràpidament per les diferents seus de la YMCA, Morgan es va adonar que els seus alumnes no s'hi adaptaven . Va començar aleshores a buscar un joc més recreatiu. Desprès d'haver descartat el tenis perquè era un joc individual que no satisfeia la necessitat que tenia d'un esport col·lectiu, va concebre una idea que inclogués la xarxa com a element de separació que impedia el contacte físic entre els adversaris. Aquesta xarxa, elevada a gairebé dos metres d´alçada, dividia el terreny de joc en dues parts iguals.Cada equip n'ocupava una i havia de passar una pilota per sobre de la xarxa, procurant fer-la botar en el camp contrari. L'esport , esbossat en una trobada de directors d'educació física de la MICA, es va poder observar en una demostració de dos equips de cinc jugadors cada equip, en un partit que va marcar el començament del voleibol i el nom que se li va posar. El 1896 se'n va conèixer el primer reglament i des d'aleshores es va començar a difondre per països d'orient i occident, sobretot a Europa, durant les primeres dècades de segle XX.

A Espanya es va conèixer el 1920 i va tenir una gran difusió inicial juntament com a joc d'entreteniment a les platges de Catalunya.

Es va admetre com a esport olímpic al principi de la dècada dels seixanta i va participar per primera vegada en un programa olímpic als jocs de Toquio el 1964.

2. Les instal·lacions.

2.1. El camp de joc.

Handbol:

El camp de handbol és de forma rectangular, està limitat per dues “línies de porteria” de 20 metres que donen l'amplada del terreny de joc, i per dues “línies de banda” de 40 metres que donen la longitud. La “línia central” divideix el terreny de joc en dues parts iguals. És recomanable que el terreny estigui rodejat per una franja d'uns dos metres.

Futbol sala:

El terreny de joc serà rectangular i tindrà l'extensió màxima de 40m. i mínima de 30m., i l'amplada serà de 20m. la màxima i de 16m. la mínima. En tots els casos l'extensió sempre serà superior a l'amplada.

Bàsquet:

El camp de bàsquet és rectangular i fa 26m. de llarg per 14m. d'ample, és de terra dur i lliure d'obstacles. El sostre del pavelló a d'estar a una distancia mínima de 7m. d'alçada..

Voleibol:

La pista de voleibol té una superfície de 9 per 18 metres. Està dividida en dos costats de 9m. separats per una xarxa de més alçada que els jugadors. Las regles per jugar en un recinte interior recomanen que hi hagi al menys 8m. d' alçada fins al sostre sense cap obstacle en tota la pista. Una línia de 5,1 centímetres de amplada s'estén a través de cada una de las dues àrees de joc, des d'un costat fins el altre, paral·lela a la línia del centre, i a una distancia de 3,05m. de la mateixa.

2.2. Les porteries.

Handbol:

Són de 2 metres d'alt per 3 d'ample. Els pals han de ser de secció quadrada de 8cm. de costat i fabricats de fusta, han d'estar pintats a franges de dos colors alternatius (vermell i blanc normalment), de 20cm. cada un, menys les esquadres superiors, que han de ser d'un mateix color i de 28 cm. La porteria ha de mesurar, al menys, un metre de profunditat i estar coberta per una xarxa no molt tensa.

Futbol sala:

Les porteries no han d'estar subjectes al terra. Els pals seran de fusta i d'uns 8cm. d'amplada. Les seves mides interiors són de 2m. d'alçada i 3m. d'amplada. La porteria està coberta per una xarxa al igual que el handbol.

Bàsquet:

Les cistelles estan situades al centre de les dues bandes, es composen d'un cèrcol metàl·lic del qual penja una xarxa oberta per la part inferior. La cistella te un radi de 45cm. Cada cistella va fixada a un tauler de forma rectangular aguantat per un suport fixat fora del terreny de joc i que la manté a una alçada de 3,05 m. de terra.

Voleibol:

La xarxa és 9,50m. de llarg per 1m. d'ample y està confeccionada amb fil de bramant negre formant una malla de quadres de 10,2 cm de costat que es mantenen a través de la pista, tensa y subjectada per les seves quatre cantonades . L'alçada del costat superior de la xarxa es de 2,50m. per els homes, 2,29m. per las dones i 2,13m. o menys per als nens.

2.3. El material o implement.

Handbol:

És esfèrica, amb la coberta de cuir o material sintètic, i de color uniforme. La superfície de la pilota no pot ser ni brillant ni lliscant. El pes i la circumferència varien segons les categories.

'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'
'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'

La vestimenta dels jugadors d'un equip han de ser del mateix color i la vestimenta del porter ha de ser diferent del d'ambdós equips.

Està prohibit de portar braçalets, rellotges de polsera, anells, collarets, arracades, ulleres sense goma elàstica que les sostingui, i qualsevol objecte perillós per als jugadors.

Futbol sala:

La pilota és de cuir o d'un material similar, amb una cambra d'aire a l'interior. La seva circumferència pot oscil·lar entre 53 i 56cm., i el pes entre 450 i els 500 gr. La pilota no es pot canviar durant el partit sense l'autorització de l'àrbitre.

'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'
'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'

L'equip d'un jugador estarà compost per una samarreta de màniga curta o llarga, pantaló curt, mitges i calçat. El calçat serà de lona o cuir tou, amb sola de goma. S'utilitzarà obligatòriament a l'esquena de les samarretes de cada jugar els seus respectius números.

Bàsquet:

La pilota és esfèrica i té una circumferència de 74,9cm a 78cm. Té un pes d'entre 567gr. i 650gr. aproximadament. Està fabricada de cautxú perquè es un material molt lleuger i també molt resistent.

'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'
'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'

Voleibol:

La pilota és una esfèrica, a l'interior té una cambra de cautxú o d'un material similar i externament està coberta per cuir flexible. És més petita i lleugera que la de bàsquet, té una circumferència entre 63,5 i 68,6cm. i pesa entre 255 i 283 grams.

'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'
'Balonmano, voleibol, fútbol sala y baloncesto'

2.4. Nombre de jugadors.

Handbol:

L'equip d'handbol es composa de 12 jugadors, dels quals només 7 poden estar al terreny de joc. Dels 7 jugadors un és el porter, dos són laterals, dos més són extrems, un és el pivot i per últim un central que organitza l'atac de l'equip. L'entrenador pot fer tots els canvis de jugadors que cregui convenients.

Futbol sala:

Cada equip es composa de cinc jugadors, dels quals un serà el porter. Podran ser inserits a l'acta del partit fins a un màxim de dotze jugadors. El joc no podrà tenir continuïtat si un dels equips quedés reduït a tres jugadors sobre el terreny de joc.

Bàsquet:

En un partit només poden jugar 5 jugadors, entre els quals hi ha dos pivots, dos alers i un base. Poden haver-hi un màxim de 12 jugadors, 5 jugadors jugant a la pista i un altres 7 a la banqueta.

Acostuma a haver-hi un sol entrenador que s'encarrega de preparar les jugades i el qual pot canviar els jugadors tantes vegades com vulgui.

Voleibol:

Cada equip de voleibol el composen 12 jugadors, del quals només 6 poden estar al terreny de joc. Dels 6 jugadors que hi ha, 3 són defensor i estan situats a la part posterior del camp, 2 més són rematadors i es situen a prop de la xarxa i als extrems, i per últim tenim el col·locador situat just davant i al centre de la xarxa. Es poden fer fins a un màxim de 6 canvis per set.

A causa del sistema de rotació que fa que els jugadors canviïn de posició constantment, no hi ha cap jugador que estigui especialitzat en cap funció concreta.

3. La tècnica.

Handbol:

El bot: És la manera d'avançar cap a la porteria contraria, botant la pilota mentre el jugador corre.

Passada: És l'altre manera d'avançar cap a la porteria contraria, passant la pilota als jugadors del mateix equip. Hi ha diferents formes de passada:

- Passada amb dues mans: Es realitza impulsant la pilota amb les dues mans cap a l'altre jugador.

- Passada per darrere: Es realitza passant la pilota amb una mà, de manera que el braç passi per darrera de l'esquena.

- Passada lateral: Es realitza passant la pilota amb una sola mà lateralment.

- Passada frontal: Es la passada que es realitza llençant directament endavant, amb una mà, cap al jugador que volem que la rebi.

Llançament: És el llançament que s'efectua amb la intenció d'introduir la pilota a la porteria contraria. És un llançament amb més potència que les passades. El més utilitzat es el llançament amb suport, del qual es destaca la potència i la col·locació.

Fintes: Són les accions per enganyar als jugadors contraris.

Futbol sala:

Passades: Són els cops que els jugadors donen a la pilota per passar-la a un company. Es solen fer amb les superfícies interna i externa del peu.

Tir o xut: És el cop que se li dóna a la pilota amb la intenció de marcar un gol. S'efectua amb diverses superfícies del peu.

Fintes: Accions per enganyar als jugadors contraris que poden ser de tir o xut, passada o conducció. També s'utilitzen en la defensa per desorientar als atacants.

Conduccions: Desplaçaments que els jugadors fan amb la pilota, tocant-la amb l'interior, exterior i la planta del peu.

Driblatges: Conduccions de la pilota q serveixen per superar als jugadors contraris. Es fan ús de totes les superfícies del peu.

Bàsquet:

El bot: Quan els jugadors es desplacen pel terreny de joc han d'anar fent botar la pilota acompanyant-la amb la mà.

Passada: És la manera de moure's pel camps sense necessitat de botar la pilota, passant-la a altres jugadors del mateix equip. Hi ha diferents tipus de passades:

- Passada de pit: La pilota s'impulsa des del pit, amb les dues mans, cap al jugador que l'ha de rebre.

- Passada per sobre del cap: Les mans situades per sobre del cap, impulsen la pilota cap a l'altre jugador.

- Passada en picat: Es fa com la passada de pit però amb un bot al terra.

Llançament o tir: És l'acció amb la qual un jugador pretén encistellar la pilota. Hi ha diferents tipus de llançaments:

- Llançament fonamental: És el llançament que s'efectua agafant la pilota amb les dues mans, però impulsant-la només amb una.

- Llançament lliure: És el llançament que s'efectua desprès d'una falta personal.

- L'entrada a cistella: Es fa donant dues passes llargues i saltant direcció a la cistella a la mateixa vegada que llencem la pilota.

-L'esmaixada: Es col·loca la pilota a la mà amb la que es vol tirar i ,per sobre del cap del jugador contrari, es passa el braç amb la pilota per a tirar a cistella.

Parada: Consisteix a aturar-se amb la pilota a les mans després de rebre una passada o botar. Hi ha dues maneres de fer la parada:

- Parada en un temps: S'agafa la pilota quan els dos pues estan a terra.

- Parada en dos temps: S'agafa la pilota a la mateixa vegada que els dos peus arriben a terra, un després de l'altre.

El pivot: És quan el jugador que té la pilota gira en qualsevol direcció mantenint un peu fix a terra. És sol utilitzar per defensar-se dels jugadors contrari

Voleibol:

Passada: És l'element més important per poder jugar en equip. Hi ha dos tipus de passades:

- Passada d'avantbraços: S'efectua colpejant la pilota amb els avantbraços.

- Passada de dits: És l'altre manera de passar la pilota a un altre jugador o al camp contrari. Es realitza impulsant la pilota amb els dits.

Bloqueig: És l'acció de defensa. Es realitza saltant enlaire amb les mans enlairades.

El servei: És el cop que se li dóna a la pilota per iniciar el joc. Hi ha diferents tipus de servei:

- Servei baix: És realitza colpejant la pilota des de baix.

- Servei lateral: És realitza colpejant la pilota lateralment.

- Servei de tenis: És realitza llençant la pilota amunt i colpejant-la mentre es manté enlairada.

Rematada: S'efectua saltant enlaire preparant el braç que colpejarà la pilota i executant la rematada abans de tocar el terra.

4. La tàctica.

Handbol:

Per aprofitar les característiques físiques i tècniques, els jugadors ocupen diferents posicions en el camp:

- Laterals: llancen a porteria des de distàncies allunyades.

- Central: organitza l'atac de l'equip.

- Extrems: ràpids i molt hàbils, llencen a porteria des de posicions mol difícils.

- Pivot: juga en el centre de l'atac, entre els defenses de l'equip contrari.

Futbol sala:

Els jugadors assumeixen posicions especifiques per aprofitar més les seves característiques. Les posicions són les següents:

- Defensa de tancament: gran capacitat defensiva, domini de l'execució de passades i tirs des de situacions allunyades.

- Ales: es mouen pels laterals del camp. Gran velocitat i bon xut des de les bandes.

- Pivot: es el responsable de l'àrea central del terreny. Domina el driblatge, la passada i el xut.

En quan a la tàctica d'atac podem trobar les següents:

- Un contra un

- Les rotacions

- Els talls

- Els bloqueigs

I a les tàctiques de defensa trobem les següents:

- Defensa al jugador que porta la pilota

- Defensa al jugador que no porta la pilota

- Defensa individual

- Defensa en zona

- Defensa alternativa

Bàsquet:

En el bàsquet als jugadors s'especialitzen en una posició segons la seva alçària i la seva habilitat tècnica:

- Base: és el jugador més hàbil en quan el bot i la passada. Bon llançador.

- Alers: bona tècnica i encert en el llançament exterior. Bon domini del bot.

- Escorta: té les mateixes característiques que un aler, però també maneja la pilota com el base.

- Pivots: s'encarreguen d'agafar els rebots. Són bons tiradors de prop, hàbils i ràpids en els moviments de peus.

Voleibol:

En el voleibol s'utilitza la tàctica de col·locador per torn, és a dir, que cada vegada que l'equip no aconsegueix un punt o falla el servei, els jugadors fan una rotació en el sentit de les agulles del rellotge, de manera que canvien la funció a realitzar. Les posicions són les següents:

- Defensors: Fan ús de la passada d'avantbraços per rebre el servei o la rematada de l'equip contrari i enviar la pilota al col·locador. Es situen al fons del camp.

- Col·locador: S'encarrega de col·locar bé la pilota per que els ramatadors puguin rematar. Es situa al centre i a prop de la xarxa.

- Rematadors: Són els que finalitzen les jugades d'atac, generalment amb la rematada. Es situen als laterals del camp i a prop de la xarxa.

5. Fonts d'informació:

- Gran Enciclopedia de los deportes

- www.fmvoley.com

- www.educar.org

- www.tarso.com

- Llibre d'educació física de 3er. i 4art. d'ESO