Bádminton

Deportes. Juegos. Técnica. Raqueta # Història. Reglament. Volant. Modalitats. Infraccions

  • Enviado por: Daniel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

HISTÒRIA:

1- ORIGEN

El badminton és una versió moderna d'un joc primitiu i més senzill cridat battledore, que va ser inventat a Xina i que en els primers anys era una simple forma de diversió. Es practicava amb 2 taujanes de fusta i una pilota. Aquesta va ser modificada de manera que el seu vol fora més lent, semblant al del "gall" modern. L'actual joc de badminton va sorgir en l'Índia, on es cridava Poona, nom d'una població del país on va ser jugat originalment. Alguns oficials de l'exèrcit britànic van veure el joc en l'Índia i ho van dur A Anglaterra al voltant de 1873. Allí, el duc de Beaufort es va interessar en el joc. Ja que es practicava amb regularitat en la seva finca campestre de Gloucestershire, coneguda com Badminton, aquest nom va continuar associat amb el joc. En la seva forma original, el badminton era un joc més aviat formal que es practicava vestint casacas Príncep Alberto, sabates botonades, corbatín i pantalons bombats de seda. El primer club de badminton va ser format en Bath, Anglaterra, en 1873. El joc es va implantar als Estats Units en 1890 i també va ser introduït a Canadà. L'Associació Nacional de Badminton dels Estats Units va ser creada en 1895. En aquesta època es van unificar les regles. L'Associació Canadenca de Badminton va ser fundada en 1931 i l'Associació Nord-americana de Badminton en 1936 . Per a 1910 ja havia 300 clubs de badminton i el seu nombre es va elevar a 9000 poc després de la Primera Guerra Mundial. El primer torneig de campionat per a barons de tota Anglaterra es va celebrar en 1899, i el primer per a dames en 1900. Els primers campionats nord-americans.

2- BADMINTON EN ESPANYA

El bàdminton sorgeix a Espanya de la mà d'un grup d'amics, que allà per l'any 1971 practicaven gimnàstica de manteniment en el poliesportiu Municipal de Vigo (Pontevedra.) Cert dia del mes de desembre, (director del gimnàs i professor de INEF), mostrava als joves esportistes un parell de "estranyes" raquetes i una espècie de pelotita de plàstic. Encara que de dolenta qualitat, aquells artilugios que Miró Falcon havia portat en una dels seus viatges a Suècia, va cridar de seguida l'atenció dels allí congregats. Llocs a investigar sobre l'assumpte, el nostre primer president, José Luis Vila, va fotocopiar unes normes molt simples i el reportatge en qüestió, i de

tal guisa, al dissabte següent van començar a gaudir d'un "pseudobádminton". Aplicant uns reglaments casolans, encara que ja mes

ajustats a la realitat (pistes menors, xarxa mes baixa) van dissenyar les primeres competicions internar entre socis del gimnàs, que al mes i mig de participar van abandonar les peses per la raqueta. Passats alguns mesos, els mariners d'un vaixell anglès atracat a Vigo van contactar amb els nostres joves pioners, als quals a més d'ensenyar-los les autèntiques normes del bàdminton van donar una quantes lliçons de joc. Per mitjà dels britànics es va tenir coneixement de l'existència de la Federació Portuguesa de Bàdminton, que ja en aquells dies contava amb 25 anys d'història, i la qual ens va ajudar a comprendre, de forma definitiva, la importància d'aquest esport. Amb els jugadors lusitanos van començar les primeres competicions internacionals, que van tenir la seva continuació espanyola a l'any següent, amb els primers Campionats Internacionals "Ciutat de Vigo".Tres anys després, en 1975, se sumava al primer club de bàdminton, el "Alerta" de Vigo, altre equip també gallec, el "Cub del Mar San Amaro", que regia Agustín Rodríguez. Un any mes tarda, s'iniciava el Campionat Gallec de Clubs. Una vegada que els Campionats de Clubs de Galícia adquireixen una certa continuïtat, les seves iniciadores es plantegen, i aproven, fundar

l'Associació Gallega de Bàdminton, a fi de potència en aquest esport en aquesta Comunitat Autònoma. I així es desenvolupo el badminton a Espanya.

REGLAMENT:

1- MESURES DEL CAMP I XARXA

Les dimensions del camp de joc són de 13,40 m. per 5,18 m. d'ample en individuals i de 13,40 m. de longitud per 6,10 m. d'ample per a les trobades dobles. Les línies són de quatre centímetres d'amplària, preferentment grogues, que formen part de la superfície de joc -per això estan traçades cap al seu interior-. També la línia mitjana es traça repartint la seva amplària entre les dues zones de servei formant part de cada zona de servei. En definitiva, el camp d'individuals està delimitat per les línies laterals interiors i la del fons; el de dobles per les línies laterals exteriors i la del fons. Al voltant del camp haurà d'haurà d'haver un espai lliure d'obstacles d'almenys 0,50 m. en els laterals i 1,00 m. en els fons. Deuen evitar-se les superfícies lliscants o amb dolenta adherència degut al fet que perjudiquen els desplaçaments i fan difícil arribar a a temps les posicions

de copejo. Els pals tenen una altura de 1.55 metres, amidats des del sòl de la pista. Es col·locaran sobre les línies laterals del camp de dobles. La xarxa

deu estar fabricada amb corda fina de color fosc i d'un grossor uniforme, amb una quadrícula de no menys de 15 mm. i no més de 20. La seva amplària

serà de 0,76 metres i la seva longitud de 6,10 m. Tindrà una banda blanca en la seva part superior de 75 mm. d'amplària, doblegada sobre una corda.

2- VOLANT

Existeixen dos tipus de volants: sintètics i els de ploma natural. El volant de nylon s'utilitzen com volant escolar i per jugadors principiants per ser més barat i més durador. El volant de ploma és més fràgil i ho utilitzen els jugadors de cert nivell per als seus entrenaments i competicions oficials. En qualsevol cas la base del volant deu ser de suro recobert de pell. No importa que material es faci el volant, les característiques del vol deuen ser en general semblants a les d'un volant amb plomes naturals i una base de suro coberta per una capa prima de cuir. El volant deu tenir 16 plomes fixades en la base. Les plomes poden tenir un llarg variable de 64 mm a 70 mm, però en cada volant deuen amidar el mateix des de la punta fins al final de la base. Les puntes de les plomes deuen formar un cercle de 58 mm a 68 mm. Les plomes deuen assegurar-se fermament amb un fil o altre material apropiat. La base deu ser: de 25 mm a 28 mm en diàmetre i de final arrodonit. El volant deu pesar de 4,74 a 5,50 grams. La faldilla, o simulació de les plomes en materials sintètics, reemplaça a les plomes naturals.

3- LA RAQUETA

La superfície per a copejar el volant de la raqueta deu ser plana, i consistirà en un disseny d'entenimentades croades connectades a un marc, o entrellaçades alternativament o enllaçades on creuen. El model del cordaje deu ser en general uniforme i en particular no menys dens en el centre que en qualsevol altre lloc. El marc de la raqueta, fins i tot el mànec, no deu excedir 680 mm en llarg total i 230 mm en ample total. El llarg total del cap no deu excedir 290 mm. El llarg total del cordaje no deu excedir 280 mm en llarg total i 220 mm en ample total. Deu estar lliure d'objectes afegits i sortints, excepte els utilitzats solament i específicament per a limitar o prevenir desgast o vibració, o per a distribuir pes, o per a assegurar el mànec a la mà del jugador amb una corda, i que siguin de grandària i col·locació apropiats per als propòsits; i deu estar lliure de qualsevol mecanisme que faci possible que el jugador pugui canviar en essència la forma de la raqueta.

4- MODALITATS I PUNTUANCIÓN

Les modalitats que establix el reglament de joc són:

• individual: o masculí o femení

• dobles: o masculins o femenins

• dobles mixts (parelles formada per un home i una dona).

Les trobades es disputen al millor de 3 jocs. Per a marcar una miqueta, és necessari estar en possessió del servei. Quan el jugador que està traient comet mancada, perd el servei i passa a treure el contrari però no es modifica el tempteig de cap dels jugadors. No obstant això, si és el jugador querecibía el qual comet mancada, s'augmenta en 1 tant la puntuació del jugador que està traient. En les modalitats individual masculí i dobles masculins, els jocs es disputen a 15 punts. No obstant això, si s'empata a 14 en qualsevol dels jocs, el jugador que va arribar primer a 14 pot triar si acabar en 15 o seguir el joc fins a 17 punts. En les modalitats individual femení, dobles femenins i dobles mixts, els jocs es disputen a 11 punts. En aquests casos, si s'empata a 10 en qualsevol dels jocs, la jugadora que va arribar primer a 10 pot triar si acabar en 11 o seguir el joc fins a 13 punts.

En cada joc es canvia de costat i comença traient el jugador que va guanyar el joc que acaba d'acabar.

5- EL SERVEI

Tant el qual realitza el servei com el qual ho rep es col·loquen en les respectives zones de servei sense trepitjar les línies que les delimiten. Fins que es realitza el servei, ambdós jugadors han de mantenir ambdós peus en contacte amb el sòl i mantenir una posició estàtica. En el moment de l'impacte en el servei, la posició de copejo correcte és tal que el cap de la raqueta i el volant deuen trobar-se per sota de la línia de la cintura i l'empunyadura de la raqueta estigui per sobre del cap de la mateixa

6- LES INFRACCIONS

Entre les més habituals caben assenyalar: En el servei: • Copejar el volant per sobre de la cintura o que el cap de la raqueta estigui per sobre de la mà. • Si el servidor està fora de l'àrea que li correspon en el moment del servei. • Si el volant cau fora de la zona de servei contrari. Durant el joc: • Si el volant toca la vestimenta o part del cos d'un jugador. • Si es copeja al volant en camp contrari o es passa la raqueta per sobre de la xarxa. • Si es toca la xarxa o els pals bé amb la raqueta, la roba o amb qualsevol part del cos. • Si el volant queda atrapat en la xarxa o en la raqueta d'un jugador. • Si es copeja dues vegades seguides al volant o s'arrossega sobre el cordaje. • Si un jugador fa una pantalla deliberata amb la raqueta sobre la posició de copejo del jugador contrari. • Si el volant toca el sòl fora dels respectius límits del camp segons la modalitat de joc.

TÉCNICA

1-COPS

NOM DEL COP

ZONA DEL CAMP

ALTURA DEL COP

Saque en individuals

De red a fons

Per sota de la cintura

Clear

De fons a fons

Per sobre del cap

Drop o Deixada alta

De fons a red

Per sobre del cap

Lob

De red a fons

Per sota de la cintura

Deixada baixa

De red a red

Per sota del cap

Remate o Smash

Desde cualsevol zona però amb trayectoria descendent

Per sobre del cap

Drive

Desde cualcualsevol zona però amb trayectoria paral·lela al terra

A la altura del cap

'Bádminton'

TACTICA 2X2

Per a la trobada de dobles i mixts, la puntuació és la mateixa que per a la modalitat individual i igualment els serveis es fan en diagonal. No obstant això, en la trobada de dobles cada equip té dret a dos serveis consecutius -uneixo per cada jugador- excepte en el primer servei de cada joc, on l'equip que comença traient només conta amb un servei. Sempre que un equip recupera el servei ho iniciarà des de la zona dreta. Si l'equip que té el servei comet mancada, deurà treure el segon jugador; si de nou cometen mancada, el servei passa a l'equip contrari. Cada vegada que es guanya una miqueta, el jugador que efectua el servei deu fer-lo canviant de zona de servei. Cap jugador pot rebre dos serveis consecutius durant una trobada. En la pràctica, per a conèixer la posició que li correspon a cada jugador en el moment de realitzar el servei, es deurà memoritzar en quina part comença cada jugador el joc. A partir d'aquí, sempre que l'equip dugui tempteig parell, el jugador que va començar en el costat dret, deurà estar situat en aquest mateix costat; si l'equip duu tempteig imparell, el jugador que va començar en el costat dret estarà situat en el costat esquerre i el qual va iniciar el joc en el costat esquerre estarà en el costat dret.

CURIOSITATS

El bàdminton és l'esport de raqueta més ràpid del món. Un jugador de bàdminton pot recórrer mes d'una milla (1852 metres) en un partit. Un partit de bàdminton no sol sobrepassar els 45 minuts de durada. Un volant pesa entre 4.74 i 5.50 grams. Els millors volants estan fets amb les plomes de l'ala esquerra d'una oca o ganso. El major volant del món es troba en els jardins del museu de Kansas City. És 48 vegades més gran del normal... 18 peus mes alt i 5000 lliures mes pesat. Una raqueta de bàdminton no sol sobrepassar els 100 grams de pes. La "Thomas Cup", el campionat mundial masculí, ha estat guanyada solament per 3 països, des que va començar en 1948: Malàsia, Indonèsia i Xina. Solament en 1957, 1960 i 1963 la "Uber Cup", el campionat mundial femení, no va ser guanyada per un país asiàtic, sinó per EUA Paul Newman, Maradona o Nick Faldo són alguns dels famosos que practiquen el bàdminton. El bàdminton es va convertir en joc olímpic a Barcelona 92. Mes de 1.1 bilions de persones van presenciar per la televisió el seu debut olímpic. Xina i Indonèsia posseïxen el 70% de victòries de totes les proves organitzades per la I.B.F. En la majoria de països asiàtics el bàdminton és l'esport nombre 1; especialment en països com Indonèsia, Malàsia i Xina. Tennis i el bàdminton demostren diverses diferències, les estadístiques no menteixen... la velocitat i resistència requerides pel bàdminton són molt majors que les de la resta d'esports de raqueta. En 1985, en un campionat de tennis, Boris Becker va vèncer a Kevin Curren per 6-3, 6-7, 7-6 i 6-4; aquest mateix any, en el campionat mundial de badminton, Han Jian va vèncer a Morten Frost per 14-18, 15-10, 15-8 .

Diferencia del tenis al bàdminton:

TENIS

BÁDMINTON

Duració del partit

3 horas 18 minuts

1 hora 16 minuts

Pilota/Volant en joc

18 minuts

37 minuts

Intensidat del partid

9%

48%

Intercambi de golpejos

299 tocs

1972 tocs

BIBLIOGRAFIA

http://www.alumnos.unican.es

www.alcazaba.unex.es

www.csd.mec.es/CSD/Deporte/ InfraestructurasDeportivas/NormasNide/badminton.htm

www.sitiosespana.com/deportes/badminton.htm

- 4 -