Ausiàs March

Literatura espanyola medieval. Lírica valenciana de la Edat Mitjana. Poesia del segle XV. Vida. Temàtica. Argument # Literatura española medieval. Lírica valenciana de la Edad Media. Poesía del siglo XV. Temática. Argumento

  • Enviado por: Sua Poc
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Comentari de text: Poesía d'Ausiàs Marc

Lectura i comprensió del text

Faça: Fagi.

Fresch: Fresc.

Met: Posar, en el sentit de fer estar en un lloc determinat, en una nova posició, en un nou estat.

Follia: Bogeria, qualitat de foll.

Puix: Poder.

Pusch: Però.

Nua: Despullada.

Ne·l vench esment de fer may homenatge: No ha estat mai subjecte a ningú.

Leigs: Seus.

Fall: Falta.

Ribatge: Riba del riu.

Sia: Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d'alternativa.

Devallen: baixen.

Calt: Calent.

Preant: Valorant.

Desalt: Disgust.

Tenint: Havent.

Testa: Cap.

Guardó: Recompensa.

Tall: Trec.

Emissor- Autor

Biografia d'Ausiàs Marc

Ausiàs Marc va néixer a Gandia, València al s. XIV. Va ser membre de la petita noblesa valenciana: ha quedat com un dels poetes medievals catalans més importants del s. XV, donat que va ser el primer poeta en escriure en català. Va arribar a escriure 128 poemes en català que van ser un gran pas en l'evolució de la poesia trobadoresca cap a nous horitzons que van apropar la poesia del s. XV als paràmetres formals i estètics del Renaixement. Es conserven 13 manuscrits del s. XV i XVI, i al llarg del temps han vist la llum nombroses edicions de la seva poesia. Els poemes venen de l'anomenada edició canònica, publicada per Amadeu Pagès a París el 1912.

La seva poesia s'ocupa de dos temes cabdals per a l'ésser humà: l'amor i la mort.

Temàtica

Context

El text és del s. XV a l'època de la baixa edat mitjana i el tem amorós predominava molt a l'època. És un text de caràcter romàntic, tracta d'amor trobadoresc i fa comparació am un vassall. El context social; ell pertany a la noblesa i es compara am un simple vassall canviant el senyor per la dama am qui té un amor impossible i compara la situació del vassall amb el seu senyor amb ell i com a senyor la dona. També el poema té un estricte domini religiós ja que a la època era el predomini dels poemes i la literatura ja que Espanya sempre ha estat un país creient.

Missatge- Tema

Primera part: El petit vailet busca un senyor que el cuidi ja que ell ha abandonat l'anterior i s'arrepenteix del que ha fet ja que no el valorava, però un cop la perdut es dóna compte del bé que ell ha perdut ja que normalment només ens donem compte del que tenim quan ho perdem. Parla del sofriment que passa sense el seu senyor i del gran error comès imperdonable.

Segona part: Explica el seu amor impossible amb una donzella que li té el cor robat. Compara la situació del vailet amb la seva, com si el senyor feudal fos la donzella i ell el vailet comparant les classes socials, indican així que és com si ella tingués una classe social més elevada i ell no pot aconseguir el seu amor degut que no serà mai correspost i per això es compara amb el vailet ja que ell va intentar augmentar la seva sort però l'únic que va fer és empitjorar. Però ell no abandonarà mai la seva estimada perquè no vol arriscar-se a perdre el que té, i prefereix viure amb aquest sofriment tenint-la a prop que no arriscar-se a perdre-ho.

En general parla de l'amor que sent per la dona, la impossibilitat d'aquest amor i el pas del temps, com ell viu amargat er aquesta situació.

Canal

Poema d'Ausiàs Marc. Quatre estrofes les tres primeres de vuit versos, l'última quatre versos. Rima consonant i versos decasíl·labs d'art major.

Primera estrofa:

Rima consonant; els versos decasíl·labs d'art major.

Rima: ABBACDDC.

No hi ha presència de recursos literaris, sinalefes, elisions, etc.

Segona estrofa:

Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.

Rima: ABBACDDC.

Sense presència de cap recurs literari.

Tercera estrofa:

Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.

Rima: ABBACDDC.

Sense cap presència de recurs literari tampoc.

Quarta estrofa:

Rima consonant; versos decasíl·labs d'art major.

Rima: ABBA.

Sense presència de recurs literari.

Codi

Primera estrofa:

-Comparacions

“No·m pren axí com al petit vaylet

qui va cerquant qui festa·l faça”

Aquí diu que ell no fa com el vailet qui va buscant senyor perquè ha abandonat l'anterior.

-Epítets

“petit vaylet”

Està al primer vers. És un epítet ja que posa l'adjectiu davant del nom.

-Antítesis

“tenint-lo calt en lo temps de la glaça”

És una antítesi ja que es contradiu la calor am la glaça.

“e fresch, d'estiu, com la calor se met”

També es contradiu ja que l'estiu no és fresc sinó calorós com diu després.

-Anàfores

“Vehent mol clar”

Encara que aquí no es repeteixi, a la següent estrofa com explicaré després un altre cop es repeteix en el mateix vers.

Segona estrofa:

-Hipèrbatons

“Clar e molt bé ho veu,”

L'ordre correcte seria “ho veu molt bé e clar”.

“puix altre bé no·l resta,”

També l'ordre està alterat, seria “no·l resta altre bé”.

-Anàfores

“Vehent mol clar”

Com he dit a la primera estrofa, hi ha la mateixa frase a la primera i a la segona estrofa al mateix vers.

Tercera estrofa:

-Comparacions:

“Yo són aquell qui·n lo temps de tempesta,

quant les més gents festegen prop los fochs

e pusch haver ab ells los propis jochs,

Vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,”

Compara el que fa en temps de tempesta am la gent que té una família o amb una dona amb qui estar.

-Al·literacions

“servint senyor qui jamés fon vassall”

En aquesta al·literació es repeteix el so de la essa sorda.

-Personificacions

“lo cor salvatge”

Personifica el cor ja que un cor no pot ser salvatge no té aquesta qualitat humana ja que és només un òrgan.

Quarta estrofa:

-Hipèrbatons

“leigs desigs de mi tall”

L'ordre correcte seria “de mi tall leigs desigs”.

“erbes no·s fan males en mon ribatge;”

L'ordre correcte vindria a ser “no·s fan males erbes en mon ribatge;”.

Receptor- Lector

En aquest poema l'autor intenta deixar clar l'amor que sent per la dona amb la comparació amb el vailet, intentant explica més o menys l'angoixa que sentiria si l'abandonés com havia fet el vailet amb el seu senyor. Explica molt bé la impossibilitat d'aquest amor intentant posar l'exemple de les diferents classes socials del vailet i el senyor i explicant que per molt que el vailet o sigui ell intentés canviar la seva sort i intentés posar-se a l'alçada del senyor o sigui la donzella no ho aconseguiria i l'únic que faria seria després arrepentir-se del que ha perdut.

En la última estrofa diu que el dolor se li ha quedat a dins del cor, suposu que deu voler dir que és com una ferida oberta que no cicatritzarà mai, i estic totalment d'acord ja que si ell sent un amor impossible és incurable ja que l'amor no el pots elegir i no és fàcil oblidar, i quan diu que no li devallen els pensaments deu referir-se que ho deixa estancat al seu cap la obsesió amb la dona i no intentaoblidar-la.