Ausiàs March

Poeta # Lírica trobadoresca provençal. Provençalismes. Aforismes escolàstics. Bé i amor. Obres poètiques. Salvació eterna. Renaixement

  • Enviado por: Sola Cruz
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

Ausiàs March

    Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459. Va prendre part a les expedicions del rei Alfons a Nàpols i Sicília, i va rebre com a recompensa la senyoria de Beniarjó.

    Va casar-se dues vegades, la primera de les quals, amb una germana de Joanot Martorell. De cap d'aquests dos matrimonis no obtingué descendència. Però la seva vida sentimental fou desordenada a no poder més : cinc fills bastards en foren el fruit.

    La poesia d'Ausiàs March mostra tres influències : d'una banda, la lírica trobadoresca provençal, tot i que el seu llenguatge ja és del tot lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. La segona de les influències és la filosofia aristotèlico-tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents referències als aforismes escolàstics sobre l'amor i el bé. Finalment, hi ha la influència dels italians, especialment el Dant i Petrarca.

    La poesia d'Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida : el contrast i la contradicció entre les idees del poeta sobre l'amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seva vida real, plena de caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat que traspua arreu de la seva obra.

    Les seves 128 obres poètiques conegudes acostumen a ésser catalogades en quatre grups : Cants d'Amor, Cants de Mort, Cants Morals, i Cant Espiritual.

    Els Cants d'Amor són dedicats a Teresa Bou, personificació de l'ideal femení del poeta. L'amor per Teresa és purament espiritual, molt a l'estil de Dante. Però la Teresa real no és la 'plena de seny', el 'llir entre cards' que el poeta somnia : i això alimenta la seva tristesa.

    La mort de la dama subministra al poeta el tema dels seus Cants de Mort. Ja Laura i Beatriu havien estat, des del cel, l'estímul de Petrarca i el Dant. Però la Teresa d'Ausiàs March és una dona real : una dona que, com tot mortal, ha conegut el pecat. I quina és ara la seva sort ? I quina responsabilitat hi té el propi poeta ? Aquestes són les preguntes terribles que el corprenen.

    Les commocions espirituals del poeta, a través de la seva formació cristiana, el duen a un tipus de poema moral i didàctic : els Cants Morals.

    El tema és ara el bé i la virtut com a habitud del bé. Les seves opinions en aquest terreny coincideixen amb les d'Aristòtil i Sant Tomàs.

    I per aquest camí arribem al problema de la salvació eterna. Déu està irat contra les seves culpes; però, per sobre d'elles, Ausiàs March creu en la Gràcia a l'hora de la mort i adreça a Déu una pregària patètica i serena : el Cant espiritual .

    La poesia d'Ausiàs March va influir d'una manera extraordinària en el Renaixement a Castella. La seva obra fou traduïda per Jorge de Montemayor i per Baltasar de Romaní, i va servir de model a Boscà, a Garcilaso, a Gutierre de Cetina, i, sobretot, a Fernando de Herrera. A Catalunya, durant els segles de la decadència, poetes que se salven de l'oblit, com és ara, Pere Serafí, ho deuen, en gran part, a l'imitació d'Ausiàs March.