Auriga de Delfos

Arte griego. Escultura griega. Estilo arcaico. Hieratismo. Iconografía. Policromía. Historia

  • Enviado por: Angie
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

L'Auriga de Delfos

Auriga de Delfos

  • Fitxa de catalogació i descripció:

  • Catalogació

    Títol: Auriga de Delfos

    Nom de l'autor: és d'autoria desconeguda

    Origen: 474 aC

    Ubicació:

    • Original: estava ubicada al Santuari d'Apol·lo, a Delfos, a una terrassa del temple, formava part d'un grup d'un carro, amb els cavalls, el tirà, i un mosso al terra; tot s'ha perdut llevat d'aquesta figura i algun petit element del carro.

    • Actual: Museu de Delfos (Grècia)

    Descripció

    Tècnica i materials: Bronze fos amb restes de policromia i incrustacions de coure, argent i pasta de vidre o els llavis de plata són una singularitat de l'obra.

    Forma: exempta, que permet ser contemplada des de totes les perspectives.

    Dimensions:1'80 d'alçada

    Tipus: exempta i dreta.

    Cromatisme: policromia

    Breu descripció: És una figura masculina que està dreta, a la mà dreta té unes antes amb plecs d'un material poc flexible; porta una túnica cenyida a la cintura i va descalç.

    Auriga de Delfos
    El cabell està separat per una diadema, pentinat de formes diferents, a flocs per a dalt i arrissat per sota la cinta. Té una mirada absent, l'expressió és relaxada i distreta.

    Estat de conservació: Bo, li falta un braç esquerre, des de més a dalt del colze i la superfície de l'escultura s'ha deteriorat en alguns punts.

  • Autoria i estil escultòric

  • Autor: desconegut, però s'especula amb diversos noms: Pitàgores de Región, Onatas d'Egina, Hegies d'Atenes, Sotades... etc.

    Estil de l'època: L'escultura pertany a un període de transició entre el període arcaic i l'estil classicista, ja que progressivament, la rigidesa i l'estatisme de l'estil arcaic es canvia a pautes i criteris més àgils i dinàmics de principis de l'estil clàssic.

  • Anàlisi formal

  • Composició:

    Volum: compositivament, l'auriga sosté les regnes amb una mà, per tant diem que el volum és obert i extern.

    Proporcions: la relació entre les parts de l'escultura és harmònica, ja que és el cos masculí el que ha estat pres com a punt de referència.

    Eixos de composició: té un ordre considerable, amb simetria i amb verticalitat, ja que l'escultura està dempeus.

    Llum: juga amb el clarobscur amb els plecs de la túnica.

    Expressió: amb marc d'idealització, ja que no hi ha connexió entre l'acció real i l'expressió. L'Auriga té un semblant amable, amb calma i serenitat.

    Auriga de Delfos
    Vestits: porta una túnica cenyida a la cintura amb plecs detallats per la meitat superior, però en canvi, a la meitat inferior, no està gens detallat, ja que originàriament devia estar amagada del mateix carro del grup escultòric.

    Moviment i ritme: Postura immòbil i rigidesa que expressen els plecs verticals, però té moviments nous que no pertanyien a l'estil arcaic.

    Contingut

    Tema: Històric

    Significació

    Iconografia: commemora la victòria de Polyzalos de Gela en una cursa de quadrigues a Delfos.

    Iconològica: Un agraïment al déu Apol·lo.

    Novetat: s'introdueix per primer cop la figura masculina vestida, també és una de les primeres escultura construïdes amb bronze.

    4. Relacions de l'obre amb el seu context històric i amb altres obres

    Causalitat: l'obre la va encarregar el tirà Polyzalos de Gela amb la finalitat d'adreçar-se a Apol·lo, com a ofrena, per a commemorar aquella gloriosa victòria:

    Finalitat: social

    Funció: commemorativa

    Relacions formal i iconogràfiques de l'obra amb l'època històrica:

    L'Auriga de Delfos va ser una de les primeres escultures que formava part de la transició del moviment arcaic al classicisme.