L'auca del senyor Esteve; Santiago Rusiñol

Literatura española contemporánea. Narrativa y novela catalana. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Xavi Soler
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE

Santiago Rusiñol i Prats,

(Barcelona1861 — Aranjuez, Castella 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Pertangué a una de les famílies de l'alta burgesia catalana. Creà a Sitges el museu Cau Ferrat i fou una figura important de la tertúlia dels Quatre Gats. Del 1892 al 1899,en les seves vingudes de París (on s'instal·là el 1889), celebrà les Festes Modernistes de Sitges. La més ambiciosa de les seves obres literàries fou la novel·la L'auca del senyor Esteve (1907). Com a pintor, exposà obres a la Sala Parés des del 1874. L'exposició que féu a Barcelona (Sala Parés 1890) amb Casas i Clarasó significà la introducció a Catalunya d'un art que per la seva modernitat fou designat per la crítica amb el nom de modernisme i que se centra en figures (Lectura romàntica), temes quotidians i del paisatge urbà de Montmartre (La cuina del Moulin de la Galette, Pati de Montmartre). Lligat al grup de ``L'Avenç'', vers 1894-95, influït pel pre-rafaelitisme, derivà cap al simbolisme (La Pintura, La Música, La Poesia). El 1899 pintà a Mallorca. Establert a Catalunya, continuà participant en exposicions de París i n'hi féu alguna d'individual. Morí a Aranjuez mentre pintava noves versions, ja decadents, de la temàtica de jardins que centrà els trenta darrers anys de la seva vida.

Com es menciona abans, l'obra més famosa és L'auca del senyor Esteve, 1907. Al 1898, Ramón Casas va gravar a Barcelona un cartell publicitari d'anís del mono. Aquest tipus de sistema propagandístic va viure a finals d'aquest segle un gran esplendor gràcies a la gran activitat de pintors com Toulouse-Lautrec, Daumier o Denis. A Espanya, els principals cartellistes eren catalans i actuaven dins de la corrent modernista, on va destacar Santiago Rusiñol. Al 1912 Santiago Rusiñol rep la primera medalla de l'Exposició Nacional que es celebra aquell any, per la seva obra Saló dels Reis Catòlics a Aranjuez.

Preguntes de lectura

1-Explica l'evolució d'un personatge al llarg de l'obra.

2-En quin moviment artístic s'inscriu Rusiñol? Caracteritza'l.

3-Justifica la intenció de l'obra. De part de quin grup social s'hi posa l'autor?

4-Visió artística de Rusiñol. Compara-ho amb la seva biografia.

5-Descriu la figura del Senyor Esteve

1)El senyor Pau és un dels personatges que m'ha semblat més significatiu al llarg de l'obra, és el típic mosso o criat que encara a vegades hi ha a les tendes que fa les feines més humils i que ningú més vol fer. En l'obra és també el que s'ho carrega tot, el que no ha portat les factures, el que no ha escombrat, el que no ha fet les comandes, etc. En definitiva és el que fa la feina bruta de la Puntual; és la tenda de la família Esteve des de fa moltes generacions, la tenda de vetes-i-fils.

En qualsevol moment de l'obra ell és l'encarregat de tot, al començament a la botiga nomès fa que escombrar, després quan l'Estevet i la Tomaseta es casen i tenen el Ramonet, el volen portar a processó, però primer van a buscar un moltonet a l'escorxador perquè la processó és de Sant Joan; St Joan portava un xai. Per això el Ramonet porta un moltonet lligat amb una cadeneta, però també va agafat del senyor Pau de la mà, el senyor Pau va amb el Ramonet durant tota la processó però arriba un moment on encara es complica la cosa, el cel s'ennuvola i està a punt de ploure, però la gent segueix amb la processó pels carrers de Barcelona. Tothom saluda en Ramonet i li diuen que va molt maco, que sembla de seda ...

De cop i volta en Ramonet ja està cansat i no vol seguir més el seu pare el senyor Esteve li diu que calli, al senyor Pau no li toca cap més remei que carregar-se al coll en Ramonet, el sr Pau ja renega fins i tot amb ironia i diu que nomès li falta carregar-se el be a l'esquena.

El temps va empitjorant poc a poc fins que en un obrir i tancar d'ulls es posa a ploure a vots i a barrals, els dos anaven molt ben vestits, fins i tot tenien ordres de no embrutar-se però de la manera que plovia no se'n van escapar. Van arribar els tres, el moltó també plens de fang, mullats, etc...

El senyor Pau carregava amb totes les penes de la casa (La Puntual).

2) Rusiñol s'inscriu en el corrent del modernisme:

Modernisme: ART/LIT Moviment cultural produït a Occident a la fi del s XIX i al començament del s XX. Designa els corrents arquitectònics i decoratius de l'art occidental coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc. És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, i el gust per la asimetria, l'esteticisme refinat i el dinamisme de les formes.

Jo el caracteritzo com una persona innovadora en aquesta corrent ja que escriu aquest llibre quan el modernisme es comença a desenvolupar com un estil diferent als d'abans.

Rusiñol va ser un gran cartellista en l'època junt amb altre artistes, això dels cartells queda mencionat en l'obra on el senyor Esteve fa pintar el cartell de la Puntual, la merceria dels Esteve. Com menciona la definició anterior el modernisme està caracteritzat pel detallisme i la decoració, aquest concepte es nota clarament en la perfecció del senyor Esteve de voler tenir totes les coses en perfectes condicions i amb ordre; també en el caràcter del sr Esteve molt maniàtic i amb molt de seny. Crec que la figura que reflecteix més bé Santiago Rusiñol és l'Esteve en tots els moments de l'obra.

3) La intenció de l'obra està clarament definida si mirem la biografia de Rusiñol. En l'obra es destaca la riquesa dels Esteve des de moltes generacions, i el que ells volen és que les pròximes generacions segueixin amb la Puntual. Quan el senyor Esteve sap que el seu fill Ramonet no vol seguir amb els fils i les vetes es posa malalt i amb poc temps es mora. No podia consentir que l'únic fill que tenia, l'hereu dels Esteve volgués ser escultor, fins i tot va dir amb el seu fill que el desheredaria i que l'ofici que volia fer era de pobre de dropo i de vagabund, no acceptava la pobreza ni la gent que no tenia res.

El grup social al qual s'identifica l'autor és el modernisme català antiburgès i bohemi, on destaca per l'odi a la riquezes. Santiago Rusiñol venia d'una família rica de Barcelona potser ve d'aquí el seu odi a la burgesia.

4) Rusiñol artísticament era molt conegut, no nomès escrivia sino que també era pintor, narrador i dramaturg. Com que era modernista va promoure diferentes festes a Sitges 1892-99. Més tard és va instalar a París 1888 on es va trobar amb obres de Degas y Whistler els quals van influir notablement amb el seu treball. Ell va ser un gran cartellista de final de segle, destacat pel seu simbolisme i decadència. Amb la pintura també va ser bastant conegut, amb obres com Laboratori de la Gallete 1891, Pati de Monmartre 1890 i el estudi de Erik Satiè 1891. Però l'obra més important segueix sent l'Auca del Senyor Esteve 1907 on destaca l'odi a la burguesia.

La seva visió també es reflecteix en l'obra artísticament, fa pintar el cartell a uns pintors (el sr.Esteve),es on començar agredir els pintors per què no ho fan bé, per què van a poc a poc etc...

És una manera de reflectir la manera de ser artísticament de Rusiñol.

5)La figura del senyor Esteve va canviant al llarg de l'obra; de petit no és el sr. Esteve és l'Estevet fill del senyor Ramón, és l'hereu de la casa, el nen que quan es va fent gran ja es fa càrrec de la botiga La Puntual, ja casi n'és l'amo, quan ja té uns vint anys ja comencen a voler casar-lo. Les tres Maries (tres dones que surten al llarg de l'obra li busquen una noia, la Tomasa que poc temps després de que la Tomasa freqüentés per la botiga, els presenten i els obliguen a que els dos comencin a veure's junts,(fa menys d'un segle ja era normal arreglar matrimonis per conveniència i encara perdura), al poc temps de veure's es casen. Però l'avi diu a l'Estevet que a partir d'ara serà el senyor Esteve.

Passen uns anys i l'avi crida al seu net per dir-li que si no s'afanya a tenir fills la merceria quedarà parada quan ell es mori, li diu que els dos se'n vagin a esbargir-se pel camp (procrear), però això en aquell temps potser no era tant directe com ara, (així queda reflectit en l'obra). Així és, al cap d'un temps neix el Ramonet, de ben petit ja l'inculquen que la tenda ha de seguir-la ell. Quan es fa gran, el senyor Esteve (el seu pare) li diu que què li sembla però sobtadament el Ramonet li diu que no vol seguir amb el negoci, que ell vol ser escultor.El senyor Esteve després de sentir això s'enrabia de tal manera que es posa malalt el deshereda i li diu de tot, es posa tant malalt que al poc temps es mora i el Ramonet el que fa es ser escultor.

L'AUCA DEL SENYOR

ESTEVE