Atrope llaments

Espècies. Gos. Gat. Conill. Colom roquer. Cànids. Fèlids. Lepòvids. Colúmbids. Habitat. localització

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

Treball d'atrope - llaments

  • Dades generals sobre les espècies observades.

  • GUINEU ( vulpes vulpes ) família cànids

    Gos ( canis familiaris ) família cànids

    Gat (felis catus ) família fèlids

    Conill ( ouyctolagus uenisculares ) família lepòvids

    Colom roquer ( Colúmbia livia ) família colúmbids

    Guineu ( vulpes vulpes )

    Distribució i habitat:

    És una espècie d'àmplia distribució geogràfica. Present a tota Europa, Amèrica del Nord, tot Àsia, Àfrica del nord i ha estat introduïda a Austràlia.

    A Catalunya es reparteix per tot el territori i tots els hàbitats, des del nivell del mar, fins als punts més alts.

    És una espècie generalista i oportunista que es desenvolupa amb facilitat en tota mena de hàbitats. La seva població es prou elevada i sense perill de minvar, a excepció per la sarna.

    Biologia i comportament:

    Dieta molt diversa, és oportunista perquè pot menjar carronya i deixalles de animals o granja.

    La reproducció ve determinada pel fotoperíode. A Catalunya el zel es produeix entre gener i febrer, sovint s'allarga fins al març. Les femelles arriben a la maduresa sexual quan tenen 1 any. Crien 1 cop any, la gestació dura 51-53 dies. Les cadellades van de 4 a 8. La guineu adapta la seva estratègia reproductiva als canvis ambientals, estratègia R.

    Viuen en grups formats per un mascle adult i diverses femelles, estan determinats per la disponibilitat d'aliment i per la mortalitat, solen criar en forats fets per elles mateixes o altres mamífers, també en els arbres, roques o sota les cases, a vegades cohabiten amb les marmotes.

    Gestió i conservació:

    Actualment es una espècie cinegètica molt afectada pels atropellaments, tot i això és el carnívor més abundant, afavorida pels desequilibris ecològics introduïts per l'home. Pot suportar una mortalitat molt elevada i es capturada pels depredadors, per la seva pell, com a control de les malalties i en l'esport de la caça.

    Descripció:

    Orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau. La guineu observada és com la majoria d'elles en els països catalans de pelatge rogenc en el dors, té aproximadament 1'5 metres d'allargada, amb cua inclosa.

    Gos ( canis familiaris )

    Descripció:

    Mamífer carnívor dels subordre dels fissípedes, d'aspecte , forma i pelatge molt diversos segons les races

    Distribució i hàbitat:

    El gos no té una hàbitat propi, i habita arreu del món.

    Comportament i reproducció:

    Persisteixen alguns comportaments primitius, per exemple, continua d'una manera poc definida la fixació del territori per l'orina, no té glàndules sudoríferes, per la qual cosa regula la temperatura, a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua. Dels seus sentits es destaca, en primer lloc, l'olfacte i després l'oïda i la vista.

    Té capacitat reproductora des del primer any, però convé que la femella no s'acolli fins als 2 anys. El zel es manifesta a la primavera i a la tardor, i dura dotze dies, La gestació dura 9 setmanes i a cada part neixen uns 4 o 6 cadells, amb les parpelles tancades per una membrana, que triga 10 o 12 dies a rompre's. El període de lactància dura 6 setmanes, i al cap de 3 setmanes comencen a caminar. La vida mitjana és de 12 a 13 anys, en alguns casos arriben als 20.

    Gestió i conservació:

    El gos no és una espècie cinegètica, és considera com una espècie domèstica, com animal de companyia.

    Es emprat per aprofitar els seus sentits, la seva força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència.

    Conill ( Ouyctolagus uenisculares )

    Distribució i hàbitat:

    És un mamífer típicament mediterrani, com a conseqüència de les introduccions realitzades a Europa.

    El seu hàbitat és els herbassars naturals o corrents i zones ermes especialment si alternen amb àrees de garriga i bosc. Les comarques més riques en conills acostumen a estar per sota dels 800 m. i estan dedicades a conreus de secà i ramaderia extensiva. La mixomatosi i la pneumònia vírica hemorràgica van afectar les seves poblacions. Tot i així les poblacions catalanes es veuen enfeblides.

    Descripció:

    Té un cor molt petit i arrodonit, és una animal fitòfag de gramínies principalment, però pot menjar escorça i arrels per sobreviure, es presenta com una amenaça pels conreus i és més actiu al principi i al final del dia.

    Biologia i comportament:

    L'aliment passa 2 cops pel tub digestiu que ocasiona 2 tipus d'excrements, pràctica la coprofàgia, son sedentaris i habiten en llodrigueres, piquen al terra amb les potes al darrera per avisar quan hi ha perill.

    Són d'estratègia R, d'aquesta manera combaten a la seva elevadíssima mortalitat. El part es pot repetir fins 7 vegades a l'any , amb 3 o 4 llorigons per part, les femelles als 4'5 - 5 mesos assoleixen la maduresa sexual. Les densitats màximes s'assoleixen a finals d'estiu, i les mínimes a finals d'hivern.

    Gestió i conservació:

    Està lligat amb l'home, és una font d'aliment, ingressos i de caça, però una debilitat per l'agricultura i pels ramats. El conill és un element clau en les cadenes tròfiques dels ecosistemes mediterranis. Presenta un elevat índex d'apetència, però ha sabut sobreviure, tot i aquestes adversitats.

    La llei considera el conill com una espècie cinegètica, però no en regula la seva explotació, de manera que la caça del conill s'ha desenvolupat sense criteris que en garanteixin la conservació, s'haurien d'agilitzar mecanismes que permetessin el manteniment d'uns ambients apropiats per la seva vida, per això s'ha de vedar la caça de l'espècie.

    Colom roquer ( Columbia livia )

    Descripció:

    Colom d'uns 33 cm. d' allargada i plomatge gris - blau, amb la gola, el bescoll i el pit de color cendrós amb reflexos metàl·lics verds i violats, i les ales travessades per dues franges negres.

    Distribució i hàbitat:

    Habita als indrets rocallosos o al penya - segat del litoral i nia als forats de les roques.

    Biologia i comportament:

    Són animals gregaris i sedentaris i llur alimentació és sobretot granívora. A la primavera el mascle atrau a la femella i fa una dansa nupcial traient el pap, abaixant les ales i produint un parrup característic. La posta és de 2 ous i l'alimentació dels petits és a base d'una substància que segrega el pap de la coloma.

    Gestió i conservació:

    A partir de la raça salvatge d'aquest colom s'han originat diverses races semidomèstiques, que viuen en llibertat a les ciutats, i domèstiques.

  • INTRODUCCIÓ

  • El treball en qüestió consisteix en l'observació de la carretera nacional 230 que va des de Pont de Suert fins a Torrefarrera, el nombre de mostres es redueixen fins a 4, i el trajecte recorregut està format aproximadament d'uns 125 km.

    En la citada distància hi ha diverses poblacions que la componen, com poden ser, ordenats quilomètricament :

    .- Pont de Suert

    .- Sopeña

    -. Areny de Noguera ( Arén )

    -. El Pont de Montanyana ( Puente de Montañana )

    -. Benavarri ( Benabarre )

    .- Baells

    -. Castellonroi ( Castellonroy )

    -. Alfarràs

    .- Almenar

    -. Alguaire

    -. Rosselló

    -. Torrefarrera

    En aquesta carretera els atropellaments més característics són els de gats i gossos, encara que també apareixen conills, guineus i coloms, però el major nombre d'atropellaments se sol trobar als pobles que tenen més proximitat a Lleida, o sigui a partir d'Alfarràs fins a Torrefarrera.

    Les latituds van de 800 m. aproximadament que té Pont de Suert fins a 215 m. que te la localitat de Torrefarrera, és per això que les espècies que podem observar al ser atropellades estan limitades amb aquestes dades d'altura. El relleu passa de ser de muntanya a d'interior o de plana. Estem en uns estatges que van de montana fins a basal o colina.

  • OBJECTIUS DEL TRBALL D'ATROPELLAMENTS

  • Els objectius a comprovar són observar el nombre d'atropellaments que es produeixen en aquest tram que va de Pont de Suert fins a Torrefarrera.

    Per això, serà necessari veure en quins punts quilomètrics es produeixen més morts i saber quin és el tipus d'espècie que pateix més els atropellaments, a més, també s'ha de tenir compte en quin hora i dia es produeix aquesta mort, ja que els atropellaments variaran segons el trànsit que hi pot haver en aquesta carretera que és la nacional 230, ja que els caps de setmana es una via molt transitada perquè hi ha molts cotxes que l'utilitzen per activitats d'oci com pot ser l'esquí, un esport molt practicat principalment a l'hivern que és l'època en la qual el treball està realitzat

    Per aquesta raó esmentada en l'anterior paràgraf els divendres i els diumenges seran els dies que es produiran més atropellaments d'animals, degut a que són els dies més punters de vehicles que transiten a la carretera, aquest motiu coincideix amb que els dies d'observació són els mateixos que quan hi ha més vehicles, o sigui el divendres a partir de les 14:30 i els diumenges a partir de les 17:00, coincidint aquest dia en l'hora que els esquiador pleguen i se'n van.

    Segons els resultats que hi hagin, s'intentarà evitar previndré els atropellaments, amb mesures com poden ser construir un pont, per tal que els animals passin per sota de la carretera, intentant ensenyant- los - hi el camí que han se seguir quan tinguin que travessar la nacional.

    Les poblacions que hem pogut observar que pateixen els atropellaments en aquesta carretera estan distribuïts a l'atzar.

  • METODOLOGIA

  • Principalment a través d'un vehicle i anant observant les espècies mortes aparentment per atropellaments a l'arcèn dels dos costats de la carretera i en alguns casos fins i tot per la calçada.

    Per buscar informació de les espècies a observar ha set necessari mitjans com són els llibres i d'internet.

  • RESULTATS

  • 15 - 2 - 02

    .- Nom de l'animal: Gos ( canis familiaris )

    Punt quilomètric: A la zona dels túnels de l'Alta Ribagorça, al túnel numero 11

    Hora: 7:02

    -. Nom de l'animal: Guineu ( vulpes vulpes )

    Punt quilomètric: km. 35, al desviament de Castillonroy

    Hora: 7:50

    17 - 02 - 02

    .- Nom de les espècies: Gats

    Punts quilomètrics i hora: A l'altura de Roselló 2 gats, un a l'arcèn dret i l'altre a la calçada, tot just a les 18:30, i un altre gat al quilòmetre 38 a les 19:25

    -. Nom de l'espècie: Guineu ( vulpes vulpes )

    Punt quilomètric: km.35 al desviament de Castillonroy, la mateixa guineu que hi havia el dia 15 - 2 - 02

    Hora: 19:15

    22 - 2 - 02

    -. Nom de l'espècie: Colom roquer ( columbia lipia )

    Punt quilomètric: km. 108

    Hora: 14:50

    .- Nom de l'espècie: Conill

    Punt quilomètric: km. 43

    Hora: 15:40

    -. Nom de les espècies: Gats

    Punt quilomètric i hora: Al km. 23 a les 16:04 i al km.20 a les 16:08

    24 - 2 - 02

    -. Nom de les espècies: Gats

    Punts quilomètrics i hora: km.10 a les 18:30, km.15 a les 18:35, km.16 a les 18:35 i km.38 a les 18:50

  • CONCLUSIONS

  • Com hem dit anteriorment els animals més atropellats són els gats en els punts quilomètrics que van des del km. 10 fins al km. 40, crec que per evitar aquesta situació no s'hi pot fer gran cosa ja que la distància recorreguda comprèn aproximadament uns 30 km. I col·locar un pont de pas sota la carretera només solucionaria una mínima part dels atropellaments, en aquesta zona els gats acostumen a ser atropellats en els trams on hi ha els pobles, o sigui que aquests gats deuen ser habitants dels seus pobles respectivament, com que no són una espècie cinegètica si no més aviat de companyia no es troben en cap zona de caça.

    En canvi la guineu atropellada si que es troba en una zona de caça controlada, tirada al desviament que entra cap al poble de Castillonroy, ja que cal recordar que aquesta també és una espècie molt afectada pels atropellaments, tal com pot ser amb els gats però no d'una manera tant excessiva, a més la guineu es caracteritza pel seu aprofitament cinegètic.

    Altres espècies que podem trobar són algunes com per exemple un gos domèstic a la zona dels túnels, i finalment un conill i un colom, el primer animal, respectivament també és una espècie propera als atropellaments degut a la seva mesura, i l'altre animal també pateix atropellaments, però aquest les pateix principalment als nuclis urbans que són les zones on acostumen a habitar amb més freqüència.

    Es tracta de distribucions a l'atzar i de poblacions obertes, per realitzar la observació més concreta seria interessant saber els valor de densitat, per això s'utilitzen uns índexs d'abundància, un d'ells és el I.K.A que significa índex quilomètric d'abundància i correspon al nombre d'animals dividit pels quilometres recorreguts per observar-los. D'aquesta manera tindríem les següents dades, tenint en compte que els quilometres recorreguts són 125:

    15 - 2 - 02: 2 animals observats, seria 0'016

    17 - 2 - 02: 3 animals observats, donaria 0'024

    22 - 2 -02: 4 animals, 0'032

    24 - 2 - 02: torna a donar 0'032

    Un altre índex d'abundància interessant és el I.P.A. que significa índex puntual d'abundància i és el nombre d'animals dividit pel temps d'escolta, tenint en compte que el temps durant el qual hem observat és de una hora i 45 minuts, o sigui 95 minuts:

    15 - 2 - 02: 0'021

    17 - 2 -02: 0'032

    22- 2 -02: 0'042

    24 - 2 -02: 0'042

    Aquestes dades ens serviran per calcular el valor de la densitat dels atropellaments, ja que sempre hi ha un error de mostreig entre el valor real i el que mesurem.

    4.BIBLIOGRAFIA

    Les fonts consultades són:

    -. Gran Enciclopèdia Catalana: Volums 5 i 8

    -. Adreces d'internet:

    http://www.xtec.es/mmorats1/m/

    http://www.gencat.es/ptop/program/codific/descàrrega/lleida/jpg.

    ÍNDEX:

  • Introducció .......... pàgina 1

  • Dades generals sobre les espècies observades .......... pàgines 2 - 8

  • Situació o localització de la zona d'estudi .......... pàgines 9 - 10

  • Objectius del treball .......... pàgina 11

  • Metodologia .......... pàgina 11

  • Resultats .......... pàgines 12 - 13

  • Conclusions .......... pàgines 13 - 14

  • Bibliografia .......... pàgina 15