L'Atles furtiu; Alfred Bosch

Literatura catalana contemporánea. Narativa (novela) # Història d'intriga. Personatges. Infidelitats i passions exòtiques

  • Enviado por: Ikaro
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

1.- Explica com es vivia als calls jueus de Mallorca i de Barcelona i com era la convivència entre ells mateixos i amb els cristians a partir de la informació que es desprén de la novel·la.

El call era on vivien els jueus dins de la ciutat. Estaven tots junts i controlats pels cristians. Per les nits tancaven les entrades, tot i que havien dos com a molt. Eren el braç econòmic de la cort. Els jueus tenien moltes riqueses materials des de sempre.

Al Call de Mallorca, els jueus havien de portar una roda vermella al pit, que tots ells portaven amb resignació.

La vida en el Call estava plena d'enveges. La família d'en Cresques, per la seva condició afavorida per la cort de Barcelona, eren molt coneguts i molt envejats. Tots els jueus s'ajudaven entre si, es veu quant en temps de fam els que tenien menjar repartien d'acord amb l'aljama menjar per sobreviure. El que no toleraven era que un dels seus li donés l'esquena a la religió. Per això, els rumors eren molt perillosos, perquè tot el Call es podia posar en contre teu.

Un clar exemple de la intolerància és durant la boda de Jafudà. Van assitir convidats més cristians que jueus, i això pertubà molt la seva imatge. A partir d'aquí serà acusat de no comportar-se com un veritable jueu, però ell té les coses molt clares i no fa cas, viu la seva vida. A més té el recolçament de cristians, reis i d'altres personatges importants.

La convivència entre els cristians anava bé quant havia bon temps. En el moment que havien temps no tan bons, els cristians donaven les culpes als jueus i feien saquejades.

Allà dins estaven controlats, o més bé dit, coordinats pel l'aljama. Era com una mena de consell que prenien decisions sobre la vida del Call, com per exemple, el moment que hi ha les pestes i no hi ha molt menjar. L'aljama canalitza tots els menjars.

Els cristians eren mal vistos al Call. El fet de ser de diferent religió, portava als cristians a aprofitar-se molts cops dels jueus. Ho podem veure en les sacquejades que van fer quant havia fam. Van arrasar amb tot el que es trovaven davant.

2.- Explica tota la trajectòria de Samuel al llarg de la novel·la.

Samuel és acollit per la familia Cresques. Va quedar orfe en morir el seu pare i com a bon jueu, el mestre Cresques el va acollir. En portar entre mans el fer l'atles i al faltar-li ajudants, Cresques li ensenyà l'ofici tal i com al seu fill. Es va notar més àgil que Jafudà alhora d'apendre, i això el posa molt jelòs.

Samuel es va fer molt bon amic d'Isac, germà de Jafudà. Durant una discussió entre Cresques i Samuel, Isac va marxar i va morir. Jafudà acredità aquesta mort a Samuel. Ell veia que era un itrús en la seva familia, i no volia fer-se la idea de que Cresques el tractès com a un fill més.

Un cop van acabar els dos Atles, era hora de partir cap a Barcelona. La mala sort va ser quant Cresques li va dir a Jafudà que Samuel partiría amb ell.

Durant el trajecte no es parlaven gens. Es van barallar i van deixar de tenir cap relació. Jafudà odiava a Samuel i per acavar d'embolicar-ho tot més, Samuel li va robar l'Atles furtiu mentre dormia.

Samuel va utilitzar l'Atles per entrar a la cort, després d'haver parlat amb Bernat Metge. No queda gaire clar, però diu que s'el va donar a ell. Es va anant obrint la confiança entre tota la cort i va ser enviat a una missió cap Avinyó. La seva missió allà, seria la d'agafar la novel·la d'aito la Flor de les Històries d'Orient i vendre-ho al que li donaria la carta de crèdit. Després d'algun temps, va ser capturat a Roselló amb la carta de crèdit, signada per un banquer provençal, a favor d'un canvista barceloní. Estava ficat en una conspiració que consistia a recaptar prou per armar una batuda contra el rei. El comte d'Empúries estava llest per formar una companyia, destronar el rei i coronar Joan en el seu lloc.

Un cop Jafudà va saber d'aquest fet, va aconseguir que els deixesin veure i parlar amb ell. Sobretot li va demanar on era l'Atles furtiu, i ell li va dir el que he nombrat avans (Bernat). Li va demanar que no el deixés morir. Jafudà, sabé que es preparava una fugida pel company de celda, dirigida per Nas de Pebrot, i pagà perquè també pogués sortir Samuel i ser alliverat de la mort. Un cop va aconseguir sortir, el van matar per haver escapat molt a prop de la pressó.

En veritat no va morir. Això li va fer creure Bernat a Jafudà. En veritat estava amb Vicent Ferrer a València i es fa gran amic de confiança. Comença predicar amb ell perque tots es convertisin.

Va tornar a Mallorca i va encapçalar la saquejada dels cristians al Call. En arrivar a la casa de Cresques, va entrar per buscar l'Atles furtiu, però no hi era perquà Jafudà estava a Barcelona.

La familia Cresques convèncen als cristians de la revolta, de que Samuel es jueu. Els cristians molt empipats, maten a Samuel i aquí si trova la seva mort.

3.- Digues que tenien de diferent els dos Atles que elaboren al taller de Cresques i la importància que tenia per a la monarquia el fet de tenir-ne un.

Atles reial:

Ès el que donarien al príncep. En ell posaran les viles, serralades, rius i mars coneguts. Hi haurà tot allò que sigui cert, que els hagi relatat diversos viatgers i ho hagin comprovat en ferm.

Se'l podia distingir de l'altre a simple vista per les cintes de pell girada que anaven cordades en una sivella d'una sola pua.

En les narracions descrivia molt bé les proximitats a l'Orient. Aquestes notes es podien confirmar que eren certes i plenes d'aventures de grans viatgers i amics, coneguts pel Cresques, que van descriu-re llocs inèdits per molta gent.

Haucal, Battuta, Fatima o Mahomet de Ragano, van ser alguns dels narradors.

Selima també va aportar molta informació tot i que només va parlar amb Jafudà.

Atles furtiu:

Parlarà de tot el que aprenguin, sigui vertader o fals. Es troben llegendes i fantasies. Serà una compilació única del saber humà, font de sabiduria. Aquest estava cordat igual que l'altre, però la sivella tenia dues pues.

Tots dos atles estaven construïts igualment. Cada lligam es componia de set taules de fusta, d'um pam per dos i mig, que eren la base dels pergamins. (per veure més detall dels Atles veure pàgines 89/90)

El fet de tenir un Atles, significa conèixer les rutes per arrivar a llocs on encara no s'ha explorat les riqueses. Si la monarquia poseeix un Atles, té moltes més facilitats per conèixer llocs amb accès a la conquista de noves terres i noves riqueses, com és ara l'Orient.

4.- Aportació del personatge de Betros, tant a l'Atles com a la vida de Jafudà.

Betros és un personatge important, més que important penso que és clau en la novel·la.

A Jafudà, li ajuda a obrir la seva ment. És a dir, que el fa tenir els dubtes que qualsevol persona té. Avans de conèixe'l, el seu pare ho sabia tot, però des de la seva arrivada, Jafudà no veia tant clar les coses que deia Cresques i li qüstionava moltes paraules. És com si entrès en una mena de fe que només ell entèn.

La vida de Betros havia passat per moltes dificultats. Va ser esclau en un vaixell durant molt temps. Un cop lliure, va anar a buscar i conèixer el destí dels seus pares. Es va casar amb la filla d'un ferrer i van tenir un fill. Els dos van morir en el desert i ell va perdre la vista. A partir d'aquí és quant comença a apendre de la vida gracies a Aitó, el qual ajudà a viure i va fer-lo un gran amic seu. Aitó va fer valorar la vida a Betros. Era un frare, font de gran saviesa que el va imbuir a descobrir la seva fe. (Tot això amb molt més detall, es narra a la novel·la).

Cresques es servirà de les seves experiències per incloure-les en els Atles. Per això, pel que fa als Atles, aportà una gran saviesa i un munt de detalls. Els Atles a més de ser un compendi dels coneixements, també seran una cartografia del sentiment humà gracies a les vivències de Betros.

5.- Busca informació del personatge de Bernat Metge al llibre de text o a altres manuals i relaciona-la amb el paper que fa al llarg de la novel·la.

Néix a Barcelona entre els anys 1340-1346. La mort del seu pare i el posterior casament de s'ha mare amb Ferrer Sayol, pot ser una gran font d'influencia perque Bernat s'introduís en el món de la cort. Entrà, més tard, al servei del duc de Girona que arrivaria a convertir-se en Joan I. Va anar ascendent de categoria com a funcionari...

Fent una mica de situació del seu corrent, Bernat el trobem en l'humanisme. Aquest moviment es caracteritzà per un canvi en la concepció del món i l'univers. Ara tot podia posar-se en qüestió i ser debatut.

El lloc més important on l'humanisme va deixar rastre a Catalunya, és la Cancelleria Reial, els funcionaris del la qual utilitzaven el llatí, tot i que les llengues oficials eren també el català i l'aragonès. Però van ser els funcionaris els encarregats de renovar la prosa catalana, on Bernat Metge va ser una personalitat important.

A la novel·la el trobem com a secretari del primogènit Joan, que manegava totes les intrigues del regne que les males llengües deien que acabaria traïnt als infants.

Vol arrivar a ocupar un gran càrrec, com pot ser secretari del rei, i per fer-ho ha de fer rei a Joan. Per això intenta de totes les formes aconseguir el seu propòsit. Vol l'Atles per donar riquesa al seu amo, i més endavant demanarà a Jafudà a que li ajudi a convertir-se en cristians als jueus per tal de afavorir al seu Joan.

És el que reb a Jafudà quan arriva a Barcelona. Ell aconsegueix que vegi a l'infant. Jafudà l'acompanyarà a la cort de Girona, i de mica en mica els dos personatges es faran amics de conveniència.

Es podria dir que aquest personatge té com doble intenció. Al fer-se amic de Jafudà, té una bona via de comunicació entre jueus i cristians.

Bernat té l'Atles furtiu que li va donar Samuel. Més tard cridà a Jafudà per tornar-li, perquè ja no tenia cap sentit tenir-lo. A canvi d'ell, li demanà que l'ajudès a convertir als jueus de Mallorca en cristians, ja que sino moririen.

Vol acabar amb els jueus per la pujada al tro de Joan.

6.- Busca, també, informació sobre Eiximenis i Vicent Ferrer i relaciona-la amb el seu paper a la novel·la.

Eiximenis:

Va néixer a Girona al 1330. Entrà en l'orde franciscà. Obtinguè el títol de mestre en Teologia, sota la protecció de la Casa Reial.

Al 1383 va ser conseller de la Ciutat, a València. Morí el 1409 a Perpinyà, essent bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.

Demostra ser un bon coneixedor de les Sagrades Escriptures, per tant les seves obres tenen un caràcter molt escolàstic. Proposa els seus pensaments amb molts detalls.

Eiximenis viu moments històrics molt decisius: els regnats del Ceremoniós, de Joan I i de Martí l'Humà.

Ens diu que es pot conviure amb gent de totes les religions, i que ningú (jueus), no té la culpa de les desgràcies que hi ha al món. Diu que tots podem viure en pau i ajudar-nos els uns als altres.

Sant Vicent Ferrer:

Nasquè a València el 1350, on va ser mestre de la càtedra de Teologia de la Catedral. Va fer dues tarees a la vida: exercir de predicador de l'Esglèsia i també va intervenir en els esdeveniments històrics del moment.

El periode entre 1399 i 1419, any en que va morir, el va dedicar a predicar fins a la seva mort.

Els seus sermons eren molt escoltats, gràcies als seus gestos i la seva forma d'expresar-se. Els feia amb una llengua molt entenedora i col·loquial. Els preparava d'una forma molt fàcil per tal de que tothom els entenguesi.

Ens queda reflexat el seu odi pels jueus. Diu que no poden haver-hi més que una religió, i que la culpa de les desgracies les tenien els jueus.

Crearà una discordia entre la gent del poble, perquè vegin que no és bo que els jueus visquin junt amb cristians. D'aquesta forma crearà un ambient molt tens que afectarà a la cort i al domini del rei. També vol que Joan pugi al tro.

7.- El matrimoni de Jafudà entre la realitat i el desig. Explica-ho.

Durant el període que Jafudà està a Barcelona, el seu pare Cresques li planeja la boda. La noia era Dolça, filla de Hanini, la llevadora que li va portar al món. El que no sabia ningú, es que avans de marxar, Jafudà va tenir relacions amb Selima, la esclava. Una noia de color molt maca (pàgina 203/204)

Ell es va enamorar bojament d'ella, però no ho podia dir per raons d'estament social.

Entre la seva relació s'aixecaven un munt de murs que farien la seva felicitat. Un jueu i una esclava no era una parella que fòs ven vista.

Va casar-se amb Dolça, però veritablement estimava a Selima. Sembla ser que va demanar la bigàmia per poder estar amb les dos. Durant el temps de casats, ell feia el mínim que reclamava la religió perquè no es poguès sospitar de res, però finalment, cansat de mentir i ferit pel seu amor que no podia estar amb ell sempre que volguès, va juntar-ser amb Selima. Es quant diu que tenia com dos famílies: una sobrevinguda i altre que estimava amb deliri.

Finalment va tenir un fill amb Selima, Jaume.

Per aquest fet de que en Jafudà es casà però estima una altre, és on trobo el seu matrimoni entre la realitat i el desig. La realitat era que havia d'estar amb Dolça i complir amb la llei i el desig era Selima, aquella esclava que el tornava boig.

8.- Tant entre els cristians com entre els jueus hi havia diferents maneres d'entendre el cristianisme i el judaisme (la família Cresques, Hasdai i els altres jueus, per una banda, i el canonge Ribes, A. Turmeda, Eiximenis i Vicent Ferrer, per una altra). Comenta-ho

Jafudà, és jueu, però quan estant a la cort de Girona, trenca amb les pràctiques de la seva religió. També després, quan està al Call de Barcelona treballant en els nous mapes amb el seu deixeble Francesc, deixa de banda la religió no practicant el sàbat molts cops i vestint com un cristià. Això fa pensar que el seu concepte de religió no es centra en la pràctica de totes les accions protocolàries, per ell la religió és una cosa superior que es porta dins i que no cal esterioritzar, demostrant que té una grandísima fe.

El seu oncle Hasdai, en canvi, era el jueu ideal de la religió. Portava a terme totes les festes jueves i pràctiques. Tots els jueus que vivien al Call, cumplien a ratlla tot l'impossat per la religió jueva. Creien en el seu déu i l'honoraven.

En el moment que Jafudà no cumplia, el seu oncle, secretari del consell judaic barceloní, li va fer entrar en raó perquè es comportés com un veritable jueu i es vestís com ells, ja que sino podria tenir greus conseqüències dins el Call. Serien mal vistos per tota la gent, i ja es començava a parlar d'ell. Així que Jafudà tornà a vestir la caputxa.

La familia Cresques, també practicaven els actes jueus, tot i que segons diu el llibre, el mestre tenia familiars cristians. Això els permetia viure amb més privilegis que els altres jueus. A més era molt conegut pel seu ofici. En una ocasió va rebre un pergamí que li donava més privilegis dels que encara tenia (pàgina 254). El mestre i Jafudà, tenien xerrades entre ells sobre la religió i Jafudà no estava del tot d'acord amb el seu pare.

En el moment que Jafudà els demana la seva conversió en cristians, no veuen el motiu per no fer-ho. Creuen que la religió es porta dins, i que el fet de ser cristians exteriorment, no els treu de ser jueus interiorment.

Alsem Turmeda, va arrivar un dia a la cort per fer nit, ja que anava cap a París a fer estudis. El Fra Turmeda rondinava dels problemes de la cristiandat. Ell adorava la nostra pàtria. En un moment de la novel·la torna a visitar a Jafudà a Mallorca, i li explica que vol deixar l'orde, la fe cristiana i la pàtria. Marxava a terres Mahometanes per seguir les paraules del profeta.

Eiximenis, fa un discurs la nit de la cort. En ell explica perquè volem a les dones si el Nostre senyor ja ens dona camins a escollir. Explica que ell s'ha privat de dona i que està bé ja que el senyor l'ajuda dia i nit per sempre més. Això ens fa veure la gran devoció que té per seguir la religió i no fallar al Senyor.

Vicent Ferrer, també és un gran seguidor i també segueix el camí que el Senyor li ha ensenyat. Però vol acabar de que visquin jueus a terra cristiana. Diu que només hi ha una vertadera religió.

El canonge Ribes, va ser nomenat paborde de la Seu. Era un gran home de lletres i d'alt estament, que segons les tafaneries seria el proper bisbe de Mallorca. Anirà a la boda d'en Jafudà i aquest serà molt malt vist per tots els convidats jueus.

9.- ¿Quin significat et sembla que es pot atribuir als tres morts enterrats a l'hort, al costat del taronger, a la casa de Cresques i que corresponen a Betros, Cresques i Selima?

Els tres morts, van ser de gran importància a la vida de Jafudà. Cadascú d'ells li va aportar una cosa important a la seva persona. Betros la confiança en si i obrir-li la ment. Cresques és el seu mestre, li va ensenyar l'ofici. Selima aporta amor, una part molt important de la vida. El fet que estiguin tots tres més l'Atles furtiu, demostra que han tingut molt significat per ell, i se'ls estima molt a tots tres.

Cal dir que no està segur que Selima estigui morta, ja que només troba una petita resenya d'ella a on es creu que està enterrada.

10.- Comenta algun passatge que t'hagi agradat o sorprès especialment i fes una valoració personal de la novel·la.

L'atac que sufreix el Call dels cristians. La familia d'en Cresques sobreviu a aquest atac gracies a que van apuntalar l'entrada de la casa. Estaven patint les consecuències de la fam. No havia menjar i els conseller de l'aljama van pendre mesures per tal de poder sobreviure.

El bonic que deuen ser els Atles. Estaven fets amb molta estima i amb molts detalls. M'agradaria veure un.

M'ha donat molta ràbia quant Samuel li treu l'Atles. Això m'ha posat nerviós.

Una cosa molt bonica, és l'amor que demostra Jafudà per Selima. I encara més bonic quant tenen un fill junts.

* Ha estat una miqueta pesada de llegir. Però el que veritablement m'ha rallat, ha estat el treball. Sembla que no expliquis res de la novel·la, perquè hi ha tantes històries, succesos... que la fan llarga i complicada d'explicar. Un cop he repassat el treball, em sembla un embolic i no sé si contesto tot el que hem pregunten, o si m'he quedat curt d'explicació o a l'inrevès. Sobre tot en la pregunta dels Atles, ja que durant la novel·la es citen molts detalls dels Atles que he cregut que no eren necessaris de nombrar.

Trobo que es va molt llarga i que això de unir història i personatges reals, amb una novel·la, la fan ser complicada. En especial, el context dels reis i els seus succesors i tota l'història, fan liar molt la troca, i més si no tens idea de història. Fa l'efecte que si haguèssim estudiat avans el context històric en que succeïx tota l'acció, ens hauriem enterat més.

En definitiva, trobo que el llibre no ha estat de la meva estima i no l'hauria llegit voluntariament. Però com era obligat... a fotre's.

Atles furtiu Alfred Bosch

1