Así habló Zaratustra; Nietzsche

Filosofía contemporánea siglo XIX. Vitalismo. Argumento. Eterno retorno # Superhome

  • Enviado por: Salvi Marti
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Identificació i situació del text.

Títol del text: “Así habló Zaratrustra”, pròleg nº5.

Títol del llibre: “Así habló Zaratrustra

Editorial: Alianza Editorial: Biblioteca Nietzsche.

Data de publicació del text: El llibre es troba dividit en quatre parts. Les dues primeres va ser publicades el 1883, la tercera el 1884 i la darrera el 1891.

Data de la primera publicació a Espanya: 1972.

Autor: Friederich Nietzsche. Nascut a alemanya el 1844. autor entre d'altres de: “Así habló Zaratrustra” (1883-91), “Más allá del bien y del mal” (1886) y “Sobre la geneología de la moral” (1887).

El pensament de l'Europa del segle XIX és dinàmic, creatiu i científic. Amb un gran dinamisme polític i l'aparició d'importants científics. La vida humana ja no s'explica a través del pensament metafísic sinó a través de l'experiència dels fenòmens materials. Aquest aspecte és fonamental per entendre els “mestres de la sospita”.

Si dividíssim la filosofia de l'autor en quatre períodes el fragment de l'obra que ens pertoca comentar formaria part del tercer. On defineix un superhome entès com el nou home capaç de canviar la manera de ser de “Dionisio”. Aquest nou concepte de superhome es troba explicitat en el llibre. Nietzsche se serveix de la figura llegendària del filòsof persa Zoroastro (s. VI a.C.), per desenvolupar la seva pròpia doctrina filosòfica. El llibre es troba dividit en quatre parts i Zaratrustra exposa la seva nova doctrina.

En la primera part parla de tres figures fonamentals de l'esperit: el camell, el lleó i el nen. També proposa la necessitat de deixar de banda les virtuts tradicionals que impedeixen apreciar els valors vertaders i importants. La segona escomet a qui s'oposa a la voluntat creadora d'una moral lliure. La següent part planteja la teoria de l`etern retorn. Finalment la quarta i darrera part reivindica la necessitat dels “homes superiors”. Aquest són els únics que poden comprendre les seves teories i viure segons la seva filosofia i que Nietzsche representa amb els “superhomes”.

El conjunt de l'obra és una faula, en la qual es barregen elements narratius, conceptuals i lírics. L'autor va donar un caràcter poètic, ple de símbols i metàfores que fan que la lectura de l'obra sigui complex i treballós.

Tema

La idea principal de l'obra i el text és el “superhome”. Nietzsche afirmava que “l'home és quelcom que ha de ser superat, és un pont, no un fi”. Aquest “superhome” no és el resultat d'una evolució biològica i genètica. No és un nou ésser humà, sinó que és fonamentalment una figura moral, a la qual ens hem d'aproximar. En el pròleg que és el cas que ens pertoca, Nietzsche ja ho anuncia. Per fer-ho el confronta, l'oposa amb l'últim home. Aquest últim home el considera l'ésser humà més menyspreable, insignificant i rebutjable, arribant al límit de ser incapaç de menysprear-se a sí mateix. Aquesta nova idea que aporta el tema no va ser entesa i fins i tot la gent li demanava que els hi donés aquest últim home.

Nietzsche intenta comprendre l'home real, l'home existent, per això ha de començar per desfer les nocions falses creades per la filosofia.

Les característiques de l'home són:

  • És un ésser miserable, impur en tant que desdenya la terra (entesa com el més ençà), el cos, la passió i l'instint.

  • És una animal defectuós. El defineix com una malaltia en l'univers ja que és l'únic animal que no s'ha consolidat. La vida de l'hom comporta un important risc: o se supera a sí mateix o torna a la animalitat primitiva. El perill és que l'home es resisteix a evolucionar.

  • És un ésser a mig fer. És un pont entre la bèstia i el superhome.

L'ideal és el superhome, les característiques del qual són:

  • El superhome té la innocència d'un nen, és el primer home.

  • Té el poder de crear valors.

  • Viu fidel a la vida i a la terra.

  • És un desig de viure i de superació.

  • No és una nova raça (Nietzsche no va ser racista), sinó una nova manera de ser home.

  • És un punt de referència.

  • Superació pròpia per tal de crear noves i millors formes de vida.

Aquesta nova idea de l'home segueix una trajectòria apuntada per altres pensadors com Marx i Freud, els quals ja se'ls coneix com els mestres de la sospita. Una de les novetats que insinuen aquests quatre filòsofs és la visió de l'home occidental. Ja no es pregunten què és l'home?, sinó com ha estat possible l'home?.

Sorgeixen moltes qüestions que fins aleshores no s'havien tingut en compte i d'aquí les noves perspectives que s'obren. Ens ensenyen a descobrir les il·lusions i les mentides de la consciència, concebuda com una consciència falsa ja que crea ideologies enganyoses i conceptes i valors erronis.

Conclusions

L'aportació fonamental del text és la idea de l'home. La teoria d'un home menyspreable, sense ser capaç de ser fidel, de no superar-se (entès en el màxim sentit que la paraula superació significa), d'una nova moralitat. Aquesta idea va comportar moltes crítiques i burles en la seva època, degut a que es trobava en el pròleg i la lectura del llibre no és a l'abast de tothom, ja que l'estil literari que utilitza és complicat i complex.

En el conjunt de l'obra de l'autor “Así habló Zaratrustra” significa l'obra més important i destacable de Nietzsche. No només en importància sinó com a fonament per tal d'exposar i explicar la seva nova forma d'entendre la filosofia.

És clar que el text va provocar un impacte important i segurament va complir amb total eficàcia l'objectiu que perseguia l'autor. Sent a més a més un text de caràcter filosòfic la moralitat es troba explícitament en l'escrit.

La reflexió final que em provoca el text és d'admiració per ser capaç de plantejar aquesta teoria en una època que tot i que es trobava immersa en una sèrie de canvis importants, era molt dificultós tocar uns temes concrets, com poden ser la idea de l'home (el cas que ens pertoca) o altres com al religió.

Per finalitzar dir que el nivell de dificultat que ha representat l'elaboració d'aquest comentari ha estat molt alt. Degut principalment a ser un text amb un vocabulari dens i un estil metafòric. Cosa que m'ha provocat buscar les segones intencions que sens dubte té el text.