Arte griego

Arquitectura clásica griega # Altar de zeus. Erectéon. Panteó. Colosseu. Maison carrée. Sarcòfag. Luci Junis Brutus. August de Prima Porta. Pacis

  • Enviado por: La Rustya
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

Altar de zeus

Context històric.

L'obra pertany a la civilització grega d'època hel·lenística. L'hel·lenisme és va desenvolupar des de el segle IV al II a/C. El rei Filip de Macedònia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansió, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Després de la mort d'Alexandre, els generals que es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monàrquiques(Egipte, Àsia menor, Grècia). Així l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la força militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus súbdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolaven.

Estil

Usa el sistema constructiu arquitravat.

L'altar de Pèrgam seguí un esquema novedos a causa de les seves proporcions gegantines. L'estructura es basa en un enorme pòdium massís amb una escala impressionant per salvar aquesta alçada. Els murs de càrrega del pòdium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata jònica i aquestes un entaulament pla.

Una de les novetats és la desproporció entre un pòdium tant elevat i una columnata de dimensions més reduïdes. La seva planta era pràcticament quadrada i la façana donava accés a un patí tancat a l'interior del qual probablement devia haver l'altar dels sacrificis. A més de l'escalinata, la part més admirada és el fris exterior de les parets del pòdium. Es tracta d'un alt relleu que representa la Gigantomàquia, la lluita entre els déus i, els gegants i és considera una de les obres més importants de l'escola de Pèrgam de la que podem destacar el seu patetisme i que va crear un estil propi que se sol anomenar Segona escola pergamènica i que va coincidir amb el regnat d'Èumenes II.

Funció

La funció del fris era la de consolidar els tres governs absoluts i ensenyar els valors morals als atenesos. La funció del altar servia de recordatori i d'agraïment a Zeus, déu principal i pare de la resta de divinitats. Amb aquest agraïment, intentaven dominar al poble amb la seva religió.

TEATRE D'EPIDAURE

Context històric

L'obra pertany a la civilització grega d'època hel·lenística. L'hel·lenisme és va desenvolupar des de el segle IV al II a/C. El rei Filip de Macedònia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansió, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Després de la mort d'Alexandre, els generals que es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monàrquiques(Egipte, Àsia menor, Grècia). Així l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la força militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus súbdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolaven.

Estil

Usa el sistema constructiu arquitravat i el material empleat és la pedra.

El teatre d'Epidaure era un espai obert, en estreta relació amb la natura i en forma de semicercle. Els grecs van aprofitar el pendent natural dels turons per construir les graderies del teatre.

El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra de forma circular. La càvea envoltava 2 terceres parts de l'orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l'escena. També hi havia un espai elevat on actuaven els actors(el prosceni), situat entre l'escena i l'orquestra.

El teatre d'epidaure no disposava de façana, s'hi entrava através de dos accessos laterals que permetien el pas del públic a la càvea.

La construcció d'aquest teatre es va basar en la llei àuria i la sèrie de Fibonacci.

La seva acústica és immillorable, perquè des de la fila més allunyada es pot sentir el que es diu a l'escenari, la vista també és perfecte des de qualsevol seient del teatre.

El va construir l'arquitecte Policlet el Jove.

Funció

Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa (Dionís).

El teatre més gran de Grècia es va construir a la ciutat d'epidaure perquè es va fer una ciutat famosa, degut a que tenia el santuari d'Asclepi, molt visitat per malalts de tota l'Hèl·lade.

NIKE ÀPTERA

Context històric

L'obra pertany a la civilització grega de l'època clàssica. L'art clàssic es va desenvolupar des de el segle VII al VI a/C.

Degut a les característiques geogràfiques de la península grega, els individus es va agrupar al voltant de diverses polis o ciutats estat situades en les valls. Les polis tenien l'autosuficiència i s'autogovernaven segons un propi model organitzatiu.

A les polis gregues es va consolidar un sistema democràtic limitat als ciutadans amb igualtat legislativa. L'eix principal del sistema era la igualtat d'oportunitats (deixant de banda els metecs i esclaus).

Però més enllà de l'àmbit de la polis, la gent se sentia vinculada a la cultura grega, això feia que les polis s'unissin enfront d'enemics exteriors.

Amb el pas del temps, les ciutats gregues afeblides i dividides per conflictes interns, no van poder resistir l'atac dels exèrcits macedònics que van irrompre sobtadament en les polis, i van aconseguir dominar-les en poc temps.

Estil

Usa el sistema constructiu arquitravat i els materials utilitzats són el marbre blanc.

És un temple d'ordre jònic que va tenir que adaptar-se al petit espai que se li va assignar, suprimint la pronaos. És un temple de proporcions humanes.

És un temple amfipròstil, amb 4 columnes jòniques a cada pòrtic. Aquestes columnes tenen base, fust esvelt i un capitell decorat amb volutes. L'arquitrau consta de 3 franges que augmenten de grandària a mesura que se superposen l'una damunt de l'altre. El fris amb relleus continus i sense mètodes ni tríglifs, i la cornisa damunt de la qual s'alcen el frontó i els acroteris.

El temple de Atena Nike és un temple jònic de planta rectangular amfipròstil i tetràstil.

El seu constructor va ser Cal·lícrates.

Funció

L'Atena Nike va ser en el seu origen un edifici de culte, era la llar de la deessa Victòria. Els relleus del fris servien com a recordatori de la batalla de Platea entre els grecs i els perses

ERECTÈON

Context històric

L'obra pertany a la civilització grega de l'època clàssica. L'art clàssic es va desenvolupar des de el segle VII al VI a/C.

Degut a les característiques geogràfiques de la península grega, els individus es van agrupar al voltant de diverses polis o ciutats estat situades en les valls. Les polis tenien l'autosuficiència i s'autogovernaven segons un propi model organitzatiu.

A les polis gregues es va consolidar un sistema democràtic limitat als ciutadans amb igualtat legislativa. L'eix principal del sistema era la igualtat d'oportunitats (deixant de banda els metecs i esclaus).

Però més enllà de l'àmbit de la polis, la gent se sentia vinculada a la cultura grega, això feia que les polis s'unissin enfront d'enemics exteriors.

Amb el pas del temps, les ciutats gregues afeblides i dividides per conflictes interns, no van poder resistir l'atac dels exèrcits macedònics que van irrompre sobtadament en les polis, i van aconseguir dominar-les en poc temps.

Estil

El seu sistema constructiu és arquitravat i el material empleat és el mabre del Pentèlic.

Les irregularitats del terreny on està situat li donen una forma peculiar.

És un temple d'ordre jònic que es compon de tres cossos: la nau central (pròstil), presidida per un pòrtic hexàstil, i dos pòrtics: el de les cariàtides que feien la funció de columnes i sostenien l'arquitrau. I el pòrtic del costat nord, amb 6 columnes jòniques (amb un fus esvelt, i capitell amb volutes).

L'entaulament de l'edifici consta de l'arquitrau, fris decorat i cornisa. Damunt de l'entaulament s'alça el frontó, el timpà i els acroteris respectius.

El va construir l'arquitecte Mnèsicles.

Funció

L'Erècteon era un centre de culte de l'Acropolis. Famós sobretot pel pòrtic de les cariàtides, dones de Cària que varen ser esclavitzades pels grecs, recordaven l'enfrontament entre els perses i els grecs durant les guerres Mèdiques.

Panteó

Context històric

El Panteó correspon a l'època de la Roma imperial que s'inicia quan Octavi reorganitzà l'Estat reservant-se el poder de les atribucions dels tribuns, i el poder religiós, deixant el govern de les províncies per el senat. August volgué tornar l'ordre a la societat i, per mitjà de reformes morals i religioses, intentà de restablir els antics costums. Durant prop de 2 segles, l'Imperi romà fou governat seguint els principis establerts per August, després d'ells vingué la dinastia Flàvia, del 69 al 96, i després els Antonins que van fer la justícia més humana. L'exèrcit esdevingué permanent, el comerç (sobretot per via fluvial o marítima) era molt actiu, i arribava més enllà de les fronteres, i el cristianisme s'estengué ràpidament conquerint totes les classes socials. L'activitat religiosa i artística, l'esplendor de la societat provincial i l'apogeu de l'economia assenyalen l'Alt Imperi com un període de pau culminant de la història romana. La cronologia del Panteó s'ha de situar en els anys 118-125.

Estil

El Partenó, d'arquitecte desconegut, va ser construït sobre les restes d'un temple anterior construït per Agripa. Els materials empleats són el formigó, maó, mabre, pedra i fusta. El sistema constructiu és arquitravat i voltat. El temple està format per un gran pòrtic clàssic i un tambor. El pòrtic compta amb 16 columnes gegantines exemptes que divideixen l'espai en 3 naus. Són columnes monolítiques de 18m d'alçada, de granit egipci, amb capitells corintis i bases de marbre blanc q suporten un entaulament amb la inscripció de l'antic temple d'Agripa. El tambor consisteix en un cilindre de 3 pisos sobre el qual s'assenta una cúpula hemisfèrica. La massa del mur del tambor combina el formigó amb 3 sèries superposades d'arcs construïts amb maons. Dins la cúpula o cel·la, es troben 8 pilars repartits estratègicament, aquesta distribució permet que s'obrin 8 nínxols entre pilar i pilar..

Funció

Era un temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, la bellesa i Mart, la guerra. La bellesa i el poder de Roma estan sintetitzats en aquest temple. La cúpula simbolitza l'esfera celest il·luminada pel Sol. Roma se sent el centre de l'univers i així ho representa. Aquesta era una manera de glorificar indirectament al emperador viu Adrià.

Colosseu

Context històric

El Colosseu correspon a l'època de la Roma imperial que s'inicia quan Octavi reorganitzà l'Estat reservant-se el poder de les atribucions dels tribuns, i el poder religiós, deixant el govern de les províncies per el senat. August volgué tornar l'ordre a la societat i, per mitjà de reformes morals i religioses, intentà de restablir els antics costums. Durant prop de 2 segles, l'Imperi romà fou governat seguint els principis establerts per August, després d'ells vingué la dinastia Flàvia, del 69 al 96, i després els Antonins que van fer la justícia més humana. L'exèrcit esdevingué permanent, el comerç (sobretot per via fluvial o marítima) era molt actiu, i arribava més enllà de les fronteres, i el cristianisme s'estengué ràpidament conquerint totes les classes socials. L'activitat religiosa i artística, l'esplendor de la societat provincial i l'apogeu de l'economia assenyalen l'Alt Imperi com un període de pau culminant de la història romana. La cronologia del Colosseu s'ha de situar en els anys 72-80.

Estil

Fou construït per Vespasià, inaugurat l'any 80, amb una planta el·líptica de 187 x 155 m i una capacitat de 50. 000 espectadors. Amb un sistema constructiu arquitravat i voltat. És el més gran de tots els del món romà, té 4 pisos i el més alt estava resguardat interiorment per una galeria de columnes. Quasi tot està construït amb pedra escairada ; les voltes són de morter. A la planta baixa té un pòrtic monumental del que surten les escales que pugen als pisos superiors; una combinació molt hàbil d'aquestes escales permet la sortida en pocs minuts dels espectadors. L'amfiteatre es presenta a l'exterior com una successió d'arcades col·locades directament sobre pilastres i sobreposades en tres pisos; a cadascun li corresponia un ordre arquitectònic diferent: el dòric en el primer, el jònic en el segon, i finalment el corinti, únics elements disposats amb finalitat decorativa en una estructura que de per si produeix ja un fort efecte espectacular amb la repetició de les arcades. La càvea, és a dir, l'espai destinat als espectadors, està també dividida en tres sectors de grades, que cobreixen un elaborat sistema de corredors. Sota de l'arena, el paviment de la qual era de fusta, una complicadíssima obra de maó creava les diferents àrees de serveis, dipòsits i estables de les feres.

Funció

El Colosseu, nom que va rebre perquè estava al costat de l'estàtua colossal de Neró, destruïda després. L'amfiteatre simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià com a manifest del seu poder. Va ser creat per donar una imatge benefactora amb intenció propagandística. El Colosseu era un edifici destinat a espectacles i a celebracions multitudinàries, on es celebraven lluites de gladiadors, caceres i batalles navals a escala reduïda.

Maison Carrée

Context històric

La Maison Carrée correspon a l'època de la Roma imperial que s'inicia quan Octavi reorganitzà l'Estat reservant-se el poder de les atribucions dels tribuns, i el poder religiós, deixant el govern de les províncies per el senat. August volgué tornar l'ordre a la societat i, per mitjà de reformes morals i religioses, intentà de restablir els antics costums. Durant prop de 2 segles, l'Imperi romà fou governat seguint els principis establerts per August, després d'ells vingué la dinastia Flàvia, del 69 al 96, i després els Antonins que van fer la justícia més humana. L'exèrcit esdevingué permanent, el comerç (sobretot per via fluvial o marítima) era molt actiu, i arribava més enllà de les fronteres, i el cristianisme s'estengué ràpidament conquerint totes les classes socials. L'activitat religiosa i artística, l'esplendor de la societat provincial i l'apogeu de l'economia assenyalen l'Alt Imperi com un període de pau culminant de la història romana. La cronologia de la Maison Carrée s'ha de situar en el any 16aC.

Estil

Maison Carrée situat a Nimes (França) d'arquitecte desconegut. El material utilitzat per la seva construcció és la pedra calcària blanca, però amb el temps s'ha anat tornant vermella. El sistema constructiu utilitzat és l'arquitravat. Es tracta d'un temple corinti, hexàstil de planta rectangular d'una cel·la, elevat sobre un podi amb una escalinata per accedir-hi. Les columnes corínties tenen un fus acanalat i fulls d'acant i ornaments florals al capitell. L'entaulament està format per un arquitrau de 3 platabandes amb un frontó sense decoració. La longitud del temple és el doble que l'amplada. Aquest temple és de tendència rectilínia. Els romans donaven més importància a l'interior del temple que a l'exterior, això explica la mancança d'elements decoratius.

Funció

L'única visó del temple romà és frontal. El temple estava dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar i a donar culte al emperador August. L'objectiu que perseguien els romans amb la construcció del temple, era la d'impressionar els bàrbars i introduir-los en el culte als déus romans.

Sarcòfag dels esposos

Context històric

El Sarcòfag dels esposos és una barreja entre l'hel·lenisme i l'art etrusc. La procedència del poble etrusc no està ben determinada, i pot ser que sigui el resultat de la fusió d'immigrants de l'Àsia Menor amb les pobladors de la península Itàlica. Ells van introduir la revolució urbana a Itàlia i basaven la seva riquesa en una agricultura pròspera, en l'explotació de les mines d'estany, coure i ferro i en la seva comercialització. Es van expandir per Itàlia i van mantenir relacions amb els grecs i els fenício-cartaginesos. Sota els etrusca, roma va esdevenir ja la gran ciutat. El segons dels seus reis, va traçar la muralla i la claveguera màxima. També va potenciar l'artesania i el comerç, van instaurar una nova divisió dels ciutadans segons la seva riquesa, i no com feien abans amb els avantpassats. En funció de la riquesa els donaven un paper en l'exèrcit i en la política. La cronologia del sarcòfag és de l'any 530aC.

Estil

El sarcòfag dels esposos està fet amb terracota, és a dir, amb argila modelada i cuita. És una escultura exempta d'autor desconegut on es representa un matrimoni enterrat a la tomba en una actitud distesa i serena. L'espòs va nu de cintura cap a dalt i l'esposa va vestida seguint la tradició etrusca. La gestualitat de les mans dóna una gran expressivitat: l'home sembla donar la raó a la dona amb el braç esquerra, mentre que el braç dret abraça afectuosament la dona. Aquest 2 personatges són una barreja de l'art etrusc i l'art grec del periode arcaic. La cara del home i la sona té un somriure estereotipat, els ulls amellats, els cabells estan tirats enrere. Els peus i les sabates estan reproduits en tot detall, mentre que les cames no. Els etrusc buscaven plasmar la naturalitat i la personalitat de les persones, per això preferien les escenes quotidianes.

Funció

Els etruscos sentien un gran respecte per la mort i els seus déus i per defensar-se havien de creure que la persona difunta no moria, sinó que continuava vivint en una altra vida. La funció que té és funerària que vol rebre homenatge a la vida de les dues persones que estan representades.

Luci Juni Brutus

Context històric

El cap de Juni Brutus està inspirat en una obra etrusc. La procedència del poble etrusc no està ben determinada, i pot ser que sigui el resultat de la fusió d'immigrants de l'Àsia Menor amb les pobladors de la península Itàlica. Ells van introduir la revolució urbana a Itàlia i basaven la seva riquesa en una agricultura pròspera, en l'explotació de les mines d'estany, coure i ferro i en la seva comercialització. Es van expandir per Itàlia i van mantenir relacions amb els grecs i els fenício-cartaginesos. Sota els etrusca, roma va esdevenir ja la gran ciutat. El segons dels seus reis, va traçar la muralla i la claveguera màxima. També va potenciar l'artesania i el comerç, van instaurar una nova divisió dels ciutadans segons la seva riquesa, i no com feien abans amb els avantpassats. En funció de la riquesa els donaven un paper en l'exèrcit i en la política. La seva cronologia correspon a l'any 300-250aC durant la República romana.

Estil

És el retrat d'un noble romà llegendari fundador de la República romana, que derrotà el darrer rei etrusc de Roma. És una escultura exempta feta de bronze i la tècnica utilitzada és la fosa. El cap és d'una mida superior al natural amb clares influencies gregues. La seva mirada és penetrant ja que la distancia ambdós ulls és més petita que lo habitual. En contrast amb els retrats grecs molt idealitzats, els romans fan gala d'una fidelitat extraordinària amb una voluntat realista que queda clara en la forma del nas, els llavis i les orelles, o en l'edat i la severitat de l'home.

Funció

L'origen de la importància del retrat es relaciona amb les pràctiques funeràries ( mascaretes de cera ). Era costum fer mascaretes de cera del difunt per conservar-les a les cases i portar-les a les cerimònies funeràries. El retrat també servia com a element propagandístic a les ciutats properes. Aquest bronze compleix una funció commomorativa i implica una clara voluntat d'eternitat del personatge que va derrotar el rei etrusc.

August de Prima Porta

Context històric

Agust de Prima Porta correspon a l'època de la Roma imperial que s'inicia quan Octavi reorganitzà l'Estat reservant-se el poder de les atribucions dels tribuns, i el poder religiós, deixant el govern de les províncies per el senat. August volgué tornar l'ordre a la societat i, per mitjà de reformes morals i religioses, intentà de restablir els antics costums. Durant prop de 2 segles, l'Imperi romà fou governat seguint els principis establerts per August, després d'ells vingué la dinastia Flàvia, del 69 al 96, i després els Antonins que van fer la justícia més humana. L'exèrcit esdevingué permanent, el comerç (sobretot per via fluvial o marítima) era molt actiu, i arribava més enllà de les fronteres, i el cristianisme s'estengué ràpidament conquerint totes les classes socials. L'activitat religiosa i artística, l'esplendor de la societat provincial i l'apogeu de l'economia assenyalen l'Alt Imperi com un període de pau culminant de la història romana. La cronologia d'August de Prima Porta s'ha de situar en el any 19aC

Estil

És una escultura exempta dempeus que esta feta originalment de bronze però la seva còpia és de marbre. August és representat com a emperador en tota la seva glòria, com ha home amb un rostre jove i com a militar. El braç dret el té aixecat, com a signe d'autoritat, i amb una cuirassa molt cenyida que li marca l'anatomia. El relleu central de la cuirassa presenta el moment en que els parts tornen als romans uns trofeus de guerra, és una victòria militar. L'artista utilitza el contrapposto per donar vida a l'estàtua, com el Dorífor, en que el peu dret suporta tot el pes i el peu esquerra es relaxa. La seva cara expressa un gran realisme comunicant serenitat.

Funció

Aquesta estàtua fa al·lusió a la grandesa terrenal i no a l'aspecte diví. La seva cuirassa té una funció propagandística tant d'August i la seva família com de l'Imperi. L'estàtua estava feta per glorificar August i per marcar la seva entrada a l'Olimp (per aquest motiu va descalç).

Relleus de l'Ara Pacis

Context històric

Els Relleus de l'Ara Pacis corresponen a l'època de la Roma imperial que s'inicia quan Octavi reorganitzà l'Estat reservant-se el poder de les atribucions dels tribuns, i el poder religiós, deixant el govern de les províncies per el senat. August volgué tornar l'ordre a la societat i, per mitjà de reformes morals i religioses, intentà de restablir els antics costums. Durant prop de 2 segles, l'Imperi romà fou governat seguint els principis establerts per August, després d'ells vingué la dinastia Flàvia, del 69 al 96, i després els Antonins que van fer la justícia més humana. L'exèrcit esdevingué permanent, el comerç (sobretot per via fluvial o marítima) era molt actiu, i arribava més enllà de les fronteres, i el cristianisme s'estengué ràpidament conquerint totes les classes socials. L'activitat religiosa i artística, l'esplendor de la societat provincial i l'apogeu de l'economia assenyalen l'Alt Imperi com un període de pau culminant de la història romana. La cronologia dels Relleus s'ha de situar en els anys 13-9 aC.

Estil

Kouros i Kore

Context Històric

Correspon a la Grècia clàssica en el període arcaic. La cronologia és de l'any 530 aC. Els Kuroi commemoraven una victòria en una prova esportiva però a la vegada estaven relacionats amb la religió perquè aquestes proves és feien en honor dels déus. En aquest cas s'aprofita com a escultura funerària del jove Kroisos.

Estil

Pertany a l'estil grec arcaic. És una escultura en marbre que manté la postura hieràtica pròpia del període. Està en posició frontal. Els grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis a modelar les figures dretes. No intenten fer un retrat sinó que representen el cànon de bellesa. És una escultura exempta i la seva tècnica és la talla. Un dels trets que pitjor varen resoldre va ser el dels genolls que apareixen com triangles invertits. També tingueren problemes per plasmar els dits amb naturalitat. Tot això fa que les figures masculines siguin rígides i poc naturals, tot i que intentessin representar el moviment amb la cama esquerra avançada; els braços estaven enganxats al tronc i tenien els punys tancats. Cal assenyalar també el somriure estereotipat, els ulls grossos, ametllats i els cabells ordenats de forma geomètrica.

Les Kore representen noies al servei del temple. Vestides amb túnica.

Funció

Representaven els joves atletes vencedors als Jocs Olímpics per això porten la cinta dels guanyadors al cap. Aquestes estàtues s'han trobat en santuaris i tombes i és creu que eren encarregades per particulars com per entitats públiques i que acomplien funcions diverses. Moltes vegades eren ofrenes dedicades a una divinitat per commemorar un atleta que havia guanyat una prova esportiva o com a recordatori d'un home a la seva tomba. L'Anàvissos es una escultura feta com ofrena als déus; la inscripció que porta explica que és una estàtua

PARTENÓ

Context històric

L'obra pertany a la civilització grega de l'època clàssica. L'art clàssic es va desenvolupar des de el segle VII al VI a/C.

Degut a les característiques geogràfiques de la península grega, els individus es va agrupar al voltant de diverses polis o ciutats estat situades en les valls. Les polis tenien l'autosuficiència i s'autogovernaven segons un propi model organitzatiu.

A les polis gregues es va consolidar un sistema democràtic limitat als ciutadans amb igualtat legislativa. L'eix principal del sistema era la igualtat d'oportunitats (deixant de banda els metecs i esclaus).

Però més enllà de l'àmbit de la polis, la gent se sentia vinculada a la cultura grega, això feia que les polis s'unissin enfront d'enemics exteriors.

Amb el pas del temps, les ciutats gregues afeblides i dividides per conflictes interns, no van poder resistir l'atac dels exèrcits macedònics que van irrompre sobtadament en les polis, i van aconseguir dominar-les en poc temps.

Estil

El sistema constructiu utilitzat és l'arquitravat.

El Paretenó és de l'ordre dòric. És un temple octàsil amb 2 pòrtics hexàstils i perípter.

El temple s'alça per un estilòbat i 2 estereòbats. Sobre aquests s'aixequen sense base les columnes dòriques. Els fust són robustos i de baixa alçada amb estries que arriben al capitell a partir del collarí. El capitell està format per l'equí i l'àbac. Després està l'entaulament, que està format per l'arquitrau llis que recolza directament sobre les columnes. El fris està dividit entre tríglifs i mètopes i la cornisa sobresurt fent de base del frontó.

El Partenó és un edifici fet a escala humana on hi predominen les línies rectes.

Funció

El Partenó no era un temple de culte sinó que era una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors. Els grecs volien crear un ambient sagrat i es van preocupar molt per les correccions òptiques per donar més harmonia al temple.

Dins hi havia una acomulació de riqueses, això convertia el temple en una demostració de la grandesa d'Atenes.

Vídeos relacionados