Arte gótico

Arquitectura. Santa María del Mar. Pintura. San Jorge. Escultura. Contexto histórico. Estilo. Significado de las obras # Anàlisis formal

  • Enviado por: Jopix
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad

HISTORIA DE L'ART

ART GÒTIC

ARQUITECTURA

SANTA MARIA DEL MAR

1-Context Històric:

  • Temps: Segle XIV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Exedent de productes per les noves tècniques. Hi ha migració del camp a les ciutats. A Catalunya és l'època d'esplandor perque comercien amb la mediterrànea.

Polític: Monarquia que asumeix el poder amb el suport de la burgesia i amb una davallada de la noblesa. Apareixen noves intitucions culturals la societat està oberta a l'ensenyament.

Social: Aparèix una nova clase social la burgesia que adquireix un prestigi econòmic i polític.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Gòtic català

  • Característiques: Espais únics de gran anplada amb una sola nau, planta de saló amb capelles laterals entre els contraforts, pren el model del gòtic del nord, supressió d'elements decoratius de l'arquitectura del nord i perdua de l'impotancia de l'escultura i l'ornamentació, fuig sovint de l'alçaria i la grandiositat del gòtic del nord, geogràficament s'estén per la Gascunya i Llenguadoc, construcció massissa on es conbinen els volums prismàtics, proporcions equilibrades, sentit pràtic, simplicitat de les línies i supressió de elements superfluos, tendència a l'horitzontalitat de les cobertes sols trencada per la verticalitat dels campanars octogonals, sense agulles ni pinacles, els arbotans són substituïts per contraforts massissos.

  • Sistema constructiu: Voltat.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars i d'espina de peix.

-Anàlisis formal:

  • Planta: Planta de saló, amb capelles laterals formades per prolongacions dels contraforts exteriors a l'interior, i l'alçada de les naus laterals i la principal és similar.

  • Elements de suport: Pilars octogonals, contraforts i el mur.

  • Elements suportats: Arcs d'ogiva, arcs faixons o torals, voltes de creueria nerviada, arcs radials i la girola.

  • Espai extrior: Aspecte de fortalesa, austeritat.

  • Línia: Predomini de la línia horitzontal només trencada per la verticalitat de les dues torres.

  • Escala: Divina.

  • Espai interior: Austera sense elements decoratius.

  • Llum: Hi entra molta llum i és simbòlic.

  • Significat d l'obra: Religiós, privada.

  • Símbols: Exterior-la torre de les campanes

  • Elements de l'imaginari que tradueix: Societat jerarquitzada i teocratitzada.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida: Al poble

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Funció de l'obra: Religiosa i propagandística.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Serveix per entendre la societat de l'època.

PINTURA

CAPELLA DELS SCROVEGNIS

1-Context Històric:

  • Temps: Segle XIV Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous producyes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura gòtica italiana de l'escola de Florència.

  • Característiques: Giotto pare de la pintura moderna que trenca amb l'artesana.

Cares verdoses, recerca de perspectiva, emocions reflectides als rostres i als gestos.

  • Tècnica: Pintura al fresc.

  • Suport: Mur.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: No és plana Giotto busca profunditat.

  • Línia o dibuix: Dibuix.

  • Línies dominants: Verticalitat.

  • Colors: Matitzats per la lum.

  • Llum-ombra: Simbòlica.

  • Composició: Oberta utilitza la diagonal per situar la línia.

  • -Iconografia:

Miracle de la resurrecció de Llatzer de les sagrades escriptures, escena religiosa on Giotto tracta d'una manera quaotidiana els personatges.

  • Qui encarrega l'obra: Els Scrovegnis a Giotto

  • A qui va dirigida l'obra: A la seva família i a ell

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós de les sagrades escriptures.

  • Funció de l'obra: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època.

CEL·LA DE SANT MIQUEL

1-Context Històric:

  • Temps: Segle XIV Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Exedent de productes per les noves tècniques. Hi ha migració del camp a les ciutats. A Catalunya és l'època d'esplandor perque comercien amb la mediterrànea.

Polític: Monarquia que asumeix el poder amb el suport de la burgesia i amb una davallada de la noblesa. Apareixen noves intitucions culturals la societat està oberta a l'ensenyament.

Social: Aparèix una nova clase social la burgesia que adquireix un prestigi econòmic i polític.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura gòtica-italiana catalana.

  • Característiques: Cares verdoses, recerca de perspectiva, emocions reflectides als rostres i als gestos.

  • Tècnica: Pintura al tremp i l'oli.

  • Suport: Mur.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Ferrer Bassa buscava perspectiva amb l'intenció d'acomodar als personatges. No és plana té perspectiva.

  • Línia o dibuix: Predomini del dibuix que delimita les formes.

  • Línies dominants: En la majoria de les escenes predomina la verticalitat.

  • Colors: Matitzats per la lum.

  • Llum-ombra: La llum incideix en els colors i dona diferents tonalitats.

  • Composició: És un conjunt i les pintures estàn distribuides per les parets utilitzant la simetria. El conjunt és tancat.

  • -Iconografia:

Dividida en dos registres, a les escenes superiors es representen les pasions i la mort de Crist i a les de sota els goigs de la verge.

  • Qui encarrega l'obra: L'Abalessa Francesc

  • A qui va dirigida l'obra: Per a ella per a la meditació i la seva vida de monjo.

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Significat: Tradueix una societat religiosa no jerarquitzada ni teocratitzada.

  • Gènere: Religiós de les sagrades escriptures, amb una interpretació idealitzada.

  • Funció de l'obra: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat, encara que no per a la societat sino per a ella mateix així que privada.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època.

SANT JORDI DE BERNAT MARTORELL

1-Context Històric:

  • Temps: Segon quart del s.XV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura gòtica internacional gòtica.

Característiques: Major expressivitat, tendència al naturalisme, reflex de la vida quotidiana, paisatges fantàstics amb apariència realista, contrast de colors.

  • Tècnica: Pintura al oli i tremp.

  • Suport: taula.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Recerca de perspectiva amb elements arquitectònics i amb la recerca de la naturalitat.

  • Línia o dibuix: Dibuix.

  • Línies dominants: Diagonals.

  • Colors: Colors vius matitzats per la lum.

  • Llum-ombra: Simbòlica.

  • Composició: Simètrica i oberta utilitza la diagonal per situar la línia.

  • -Iconografia:

  • Llegenda de Sant Jordi i la princesa sorgida a Europa, s'explica el bé sobre el mal.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel religiós a Bernat Martorell.

  • A qui va dirigida l'obra: Societat.

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Mite d'una llegenda.

  • Funció de l'obra: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època, i per conèixer la llegenda de Sant Jordi salva a la princesa i mata el drac.

L'ESPERIT SANT

1-Context Històric:

  • Temps: Finals de s.XV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura italogòtica

  • Característiques: Humanització dels personatges, recerca d'una perspectiva, emocions reflectides a les cares, el globus del ull apareix remarcat de forma allargada.

  • Tècnica: Pintura al tremp.

  • Suport: taula.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Recerca de perspectiva no és una pintura plana té profunditat.

  • Línia o dibuix: Al gòtic desapareix la línia gruixuda que delimitava les formes en el romànic i ara es parla de dibuix.

  • Línies dominants: Diagonals.

  • Colors: Colors simbòlics

  • Llum-ombra: La llum incideix als colors i fa que hi hagi diferents colors matitzats.

  • Composició: Simètrica, pintura tancada ja que és un conjunt enmarcat per guardavons, si mirem cada pintura per si sola veiem que la seva composició és oberta.

-Iconografia:

Parlem d'un conjunt que està format per diverses representacions dels paissatges bíblics. Tota l'obra feta per Pere Serra menys la part inferior on veiem la mort del crist envoltat pels apostol, sabem que està feta per altres autors per l'expressió de les cares que són diferents a les demés, això es va fer perquè aquesta part es va pedre.

A la part superior trobem la crusifixció del crist, i als costats tant a mà dreta com a esquerra als evangelistes. Més abais trobem la conoració de la verge mare, i a la mà esquerre trobem al mateix autor Pere Serra ensenyant que el mòn és rodó, aparèix en la seva obra perquè debia de ser un intel·lectual; a mà dreta trobem una representació de l'esperit sant de Jesúsu, i més abaix trobem més representacions de les sagrades escriptures, i finalment trobem la part més important i principal que dona nom a l'obra l'esperit sant de la verge; també podem veure que els marcs estan pintats de color daurat per l'horror al buit.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel religiós

  • A qui va dirigida l'obra: Societat.

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: religiós.

  • Funció de l'obra: Decorativa, propagandística.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Decorativa, propagandística, reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època i té una funció estètica.

EL MATRIMONI ARNOLFINI DE JAN VANEYCK

1-Context Històric:

  • Temps: Mitjans s.XV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura gòtica flamenca

  • Característiques: L'estil de l'autor és miniaturista, intenta que els personatges siguin el reflex de la societat de la realitat, descriu tots els detalls, aplica la perspectiva renaixentista, la llum i el color tenen un paper molt important, utilitza una finestra pictòrica i fa entrar la llum que arriba més a la dona, les cares intenten expresar sentiments.

  • Tècnica: Pintura al oli i tremp.

  • Suport: taula.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Es coneix la perspectiva renaixentista i es comença a aplicar.

  • Línia o dibuix: Dibuix.

  • Línies dominants: Domini de la verticalitat.

  • Colors: Colors contrastats, vius matitzats per la lum.

  • Llum-ombra: Simbòlica.

  • Composició: Simètrica i oberta

-Iconografia:

Matrimoni Arnolfini, és un retrat civil, un acte quotidià el casament de la parella, amb una intenció realista de reflectir a dos burgesos de l'època.

  • Qui encarrega l'obra: El matrimoni Arnolfini a jan vaneyck

  • A qui va dirigida l'obra: El matrimoni Arnolfini

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Retrat.

  • Funció de l'obra: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat, ens mostra a uns burgesos de l'època.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Decorativa, didàctica, reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època, i per conèixer la societat d'aquella temps.

RETAULE DE SANT VICENÇ

1-Context Històric:

  • Temps: Primera meitat del s.XV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Pintura gòtica flamenca

  • Característiques: Luís Dalmau és l'introductor d'aquest art a Catalunya, el qual es caracterítza per utilitzar aureoles radials, les transparències dels vels, el realisme dels personatges, naturalitat de representació de joies, representació de grans paissatges, tot i que a Catalunya aquests no són típics les cares intenten expresar sentiments.

  • Tècnica: Pintura al oli i tremp.

  • Suport: taula.

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Aquest retaule té perspectiva, on el punt de fuga és el tro de la verge. Aquesta perspectiva la podem veure amb la posició dels personatges que envolten a la verge i en els castells o palaus que aprèixen darrere les finestres inquibits en un paissatge determinat, poc comú a Catalunya.

  • Línia o dibuix: Com es pot observar hi predomina el dibuix.

  • Línies dominants: Domini de la verticalitat.

  • Colors: Colors contrastats, vius matitzats per la lum, amb un fons daurat.

  • Llum-ombra: La llum incideix sobre els diferents colors (vermell, verd, lila, etc..) donant una sensació de llum obra en els plecs dels vestits, i és una llum simbòlica que matitza els colors.

  • Composició: La composició és simàtrica i tancada per un marc daurat.

-Iconografia:

En la part central apareix la verge amb el nen Jesús assegut sobre un tro esplèndit, recolçat sobre quatre lleons i diverses figuracions de profetes; es pot veure com s'ha pasat de ser un Déu en miniatura beneïnt a un nen.

Al voltant de la verge i el nen es troben agenollats els cinc consellers que van encarregar l'obra, acompanyats de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, a la banda esquerra, u a la banda dreta trobem a Sant Andreu.

Léscena es desenvolupa en un marc arquitectònic, sota una volta de creueria nerviada que té un segell amb l'escut de la ciutat de Barcelona.

A principis de segles XX es va restaurar i s'hi va afegir un travesser de fusta a la part inferior.

  • Qui encarrega l'obra: El consell de cent de Barcelona

  • A qui va dirigida l'obra: A l'ajuntament de Barcelona

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós amb la imatge de la verge, i civil ja que aparèixen uns personatges de la vida quotidiana.

  • Funció de l'obra: Propagandística.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Propagandística i reflex d'una societat. Avui serveix per entendre la societat de l'època, i per conèixer la societat d'aquella temps, i té una funció estètica.

ESCULTURA

MARE DE DÉU

1-Context Històric:

  • Temps: Segon meitat del s.XV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Escultura gòtica internacional gòtica.

Característiques: Major expressivitat, tendència al naturalisme, reflex de la vida quotidiana, paisatges fantàstics amb apariència realista, contrast de colors.

  • Tècnica: Talla

  • Material: Alabastre

  • Forma: Exemta

  • Tipologia: Mare de Deu dempeus

  • Cromatisme: Policromada amb colors primaris són colors vius, predomini dels daurats.

-Anàlisis formal:

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: No és simètrica.

  • Proporcions: Escultura proporcionada

  • Rítme: En repòs i no hi ha sensació de moviment.

  • Llum-ombra: Els plecs del vestits intenten donar sensació de llum i ombra.

  • Temps: Voluntat d'eternitat

-Iconografia:

La verge Maria coronada com a reina amb el seu fill als fraços.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A la societat

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós

  • Significat de l'obra: És un tema i singnificat figuratiu, la reina verge Maria amb el nen el nostre Déu.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar la conoració de la verge ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica, i per entendre millor a la societat de l'època.

CARLEMANY

1-Context Històric:

  • Temps: Mitjans de s.XIV

  • Context històric: S'acava l'etapa feudal i l'estancament econòmic del comerç.

Economic: Època d'obertura a nous conreus i noves tècniques i a nous productes a causa de l'augment de la població. La ciutat és el centre econòmic.

Polític: Sistema de poder en forma de piràmide on trobem al rei amb el suport del nobles i la burgesia, i als artesans que fan un ofici a les ciutats. Aparèixen els gremis als costats de les catedrals que s'asocien per ajudar-se.

Social: Estructura piramidal amb el rei, nobles, burguesia i els artesans. La població torna a les ciutats i aparèixen artesans i burgesos. Aparèixen les institucions urbanes.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Escultura gòtica catalana

Característiques: Major expressivitat, tendència al naturalisme, reflex de la vida quotidiana, paisatges fantàstics amb apariència realista, contrast de colors, intenta reflectir trets físics, amb gran influència d'Italàlia i França..

  • Tècnica: Talla

  • Material: Alabastre, que dona aspecte de material noble.

  • Forma: Exemta

  • Tipologia: Dempeus

  • Cromatisme: Policromada amb colors menys intensos, mantells decorats amb color daurat.

-Anàlisis formal:

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica intenta donar sensació de naturalitat, amb els braços separats del cos i deixa de estar firme..

  • Proporcions: Escultura proporcionada que tendeix al naturalisme amb proporcions humanes.

  • Rítme: En repòs i no hi ha sensació de moviment.

  • Llum-ombra: Els plecs del vestits intenten donar sensació de llum i ombra.

  • Temps: Voluntat d'eternitat d'una figura d'un monarca.

-Iconografia:

Representa la imatge d'una figura masculina que ha pasat a l'hitòria com a una figura de rei d'un poder polític; va vestit ricament amb un mantell d'or, es troba coronat amb una corona com a símbol de rei, amb la mirada desafiant, amb l'espasa a la mà del màxim poder representant d'una societat econòmica (Aragò) en una època de màxima esplendor.

A aquesta imatge se li han atribuit tres noms: el primer Sanr Carlemany, alegant que va ser canonitzat i que el van trobar a l'interior d'una capella de Girona com a sant. El segon nom va ser Carlemany sense ser sant, però sembla ser que les dues volien representar el mateix, l'emperador dels francs que va fer l'avançada hispànica a la Península Ibèrica. El tercer nom que li van posar va ser Pere el Cerimoniós, va deixar de ser sant completament, i el van passar a un musseu.

El més provable perquè va ser el monarca que regnava en aquell moment, i li van demanar a Jaume Cascalls que esculpís la figura del monarca en Pere el Cerimonió i ell es va guiar per la figura de Carlemany. Però si sabem que va ser la primera escultura d'un monarca i que el trobem a sobre de una mena de monstres i els seus peus no toquen al terra.

  • Imaginari que tradueix: El rei comença a adquirir poder.

  • Qui encarrega l'obra: Pere el Cerimoniós encara que no ho sabem certament.

  • A qui va dirigida l'obra: Si és Carlemany a la societat com a símbol d'un monarca de l'època i si és de Pere el Cerimoniós a la societat i a ell mateix.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Significat de l'obra: És un tema i singnificat figuratiu, figura del màxim representant polític el monarca.

  • Funció de l'obra: Entendre el concepte de poder i de símbol de rei.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar quin era el màxim representat polític de la societat el monarca, avui dia la funció és estètica i seveix per entendre millor la societat.