Arte egipcio

Antic Egipte. Pirámides. Temples. Pintures. Esculturs. Museu egipci de Barcelona

  • Enviado por: Jordi Sanchez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

Arte egipcio
EGIPTE I EL SEU aRT

índex

Índex//Museu Egipci de BCN................................................ pàg. 1

Què és egipte?.............................................................................. pàg. 2-3

Orientació a l'Antic Egipte..................................................... pàg. 4

Els déus egipcis........................................................................... pàg. 5-6

Les piràmides.............................................................................. pàg. 7-10

Els temples................................................................................... pàg. 11-14

Les pintures................................................................................. pàg. 15-16

Esculturs egípcies....................................................................... pàg. 17-19

MUSEU EGIPCI DE BCN

E

l Diumenge 29-3-98 vaig anar a Museu Egipci de Barcelona i em va agradar força. Vaig descobrir, entre altres coses, que als morts els treien el cervall pel nas i que els-hi sustituien el cor per un escarabat i els guardaven a uns recipients de pedres. També hi havien amulets, inscripcions, pintures, escultures i un sarcòfag amb una mòmia de veritat.

QUÈ éS EGIPTE?

E

gipte és el nom de la República Àrab d'Egipte. És una república situada al noroest d'Àfrica, és a dir, a l'Orient Proper. Limita al nord amb el Mar Mediterrani; a l'est amb el Mar Roig i el Desert Aràbic; al sud amb el Massís d'Etiopia i a l'oest amb el Desert de Líbia. Egipte fa 997.738 km2 de superfície. La capital d'Egipte és El Cairo i també n'és la ciutat més gran.

E

ls faraons eren els homes que governaven Egipte durant l'Egipte faraónic. Durant l'Egipte faraónic la història de la civilització egípcia es va dividir en tres parts: l'Imperi Antic, l'Imperi Mitg i l'Imperi Nou. Aquest mapa ho representa:

E

l riu més important de tot Egipte és el Nil, ja que el travessa de banda a banda. Fa 6671 Km de llargada (aproximadament 3000 dels quals pertenen a Egipte. Té una amplada de 800 m. Va ser anomenat Hapi pels faraons. Segons l'época de l'any en que es troba, les seves característiques varien:

  • Al Juny, Juliol i Agost, el riu està baix i la seva aigua no és potable.

  • Al Septembre, Octubre i Novembre, el riu no té l'aigua potable, però creix, ja què és época de pluges. Llavors els pagesos planten als seus horts propers al Nil.

  • Al Decembre, Gener i Febrer, la seva aigua és pura i cristalina.

  • Al Març, Abril i Maig, els pagesos recullen les seves collites, en quatre recoltes.

L

es barques anomenades feluccas, són un popular mitjà de trensport al riu. Aquí en veiem unes quantes, a les riberes del Nil a la ciutat d'Assuan:

Els déus egipcis

E

ls déus egipcis eren les divinitats que estaven sempre relacinades amb les obres d'art dels egipcis (piràmides, pintures...).

A

questa pintura mostra a Osiris i Anubis i data de la XVIII dinastia d'Egipte (1570-1293 a. C.). Osiris era jutge dels morts a l'altra vida i es representava com si fos una mòmia i portant una corona blanca. El cor del mort es pesava a una balança i el seu contrapés era la deesa Maat, que representava la veritat i la justícia. Si la balança es mantenia en equilibri, el mort anava a l'altra vida. Si no, no. Aquí Osiris està acompanyat d'Anubis, una altra divinitat funerària, que es representava amb un cap de xacal i s'encarregava de la momificació.

I

sis era la germana d'Osiris, amb qui es va casar. El seu fill fou Horus. Isis fou la protectora dels nens. Es dibuixava amb corns de vaca, entre els que hi havia el disc del Sol.

H

orus era adorat a l'Antic Egipte. Era el déu de la llum, de la bondat i del cel. Tenia el cap de falcó, cos d'home i la doble corona egípcia.

T

hot era el déu de la sabiduria. Es diu que va ser l'inventor de l'escriptura. Es representa amb el cap d'un ibis, ocell que vivia a la riba del Nil.

B

astet era una deesa amb cap de gat, a la que es rendia cult a la ciutat de Bubastis, on els felins es consideraven sagrats. Al museu vaig escoltar que quan estava tranquil·la era molt bona, però quan s'enfadava, canviava el seu aspecte i era molt dolenta.

Les piràmides

L

es piràmides són les construccions més representatives d'Egipte. Són unes grans construccions de forma piramidal utilitzades com a monument funerari pels faraons de l'Egipte faraónic.

P

els egipcis, l'home està format de tres valuoses parts: el cos (que és la part corruptible), l'ànima o ba (que és el principi vital que fa moure el cos i dóna la vida) i l'esperit o ka (o bufada inmortal donada pels déus, que dona lloc a la intel·ligència). Quan arriva la mort de l'individu, el cos queda semse vida, l'ànima queda herran i l'esperit va al cel per ser jutjat per Osiris en una balança i llavors Thot llegiria les cargues o descargues del mort. A la balança Amir (hipopòtam) espera rogint per menjar-se'l i Horus i Anubis el vigilaríen. El cos era momificat: li treien tots els órgans i el plenaven de palla i altres herbes, així mai no es podriria i llavors, segons els egipcis, l'ànima superviuria. Finalment el cos és envenat. Aquesta és la foto d'una mòmia egípcia:

D

urant l'Imperi Antic, l'estil de tomba era la mastaba. La mastaba era un tronc de piràmide tota replena de pedres, menys una o dues ximeneies: una era la capella funerària i l'altra la tomba. La tomba o estava excavada a la terra i era on es dipositàva el sarcòfag amb la momia dins. Aquesta ha bitació podia tenir una altra cambra, anomenada serdab, on es dipositava una escultura a tamany del mort per guardar el ba. L'altra era la capella funerària, on es feien les ofrenes al difunt durant una cerimònia i llavors es dipositaven tot de'esteles morals amb la vida del mort. Un cop acabada la cerimònia, assejaven l'entrada a la capella i a la tomba.

H

i han dues versions sobre el suposat significat de les piràmides egípcies:

  • La primera versió diu que Ra és a la cúspide de la piràmide i que llença rajos de sol al seu poble, a través dels 4 punts cardinals, que es troba a la base de la piràmide.

  • La segona versió diu que el que està a la cúspide és el faraó i les seves ordres baixen per tot arreu a través dels sacerdots (és a dir, les 4 cares de la piràmide) fins al poble.

A

quí tenim una foto d'una de les set maravelles del món: les piràmids de Gizá. Són situades a la riba occidental del Nil i van ser construides entre el 2700 a. C. I el 1000 a. C.:

A

questa altra piràmide és la piràmide escalonada de Sakkara. Va pertànyer al rei Zoer, de la III dinastía. Va ser construida entre l'any 2737 a. C. I el 2717 a. C. Fa 61 metres d'alçada i fou la 1ª tomba reial i una de les estructures de pedra més antigues d'Egipte.

I a la dreta tenim la piràmide de Kefrén en Gizeh. Té una altura de 136 metres i es va construir com a tomba pel faraó Kefrén cap a l'any 2530 a. C.

E

l Gran Esfinx, com ja veiem a la foto, no és cap piràmide, però si que n'està envoltada d'elles. Va ser construida per ordre del faraó Kefrén al III mileni a. C.Fa 20 metres d'alçada i és de pedra calissa. A l'Antic Egipte, l'Esfinx era símbol del poder reial i era, probablement, el retrat de Kefrén. El seu cap representa la intel·ligència i el cos, la força. Està orientat cap a Harmakuti o Sol Neixent, és a dir, la germana de Ra. Veiem la Piràmide de Kefrén a l'esquerra de l'Esfinx i a la dreta la de Keops (55600 m2; 2450000 m3 i 2500000 pedres de 2'5 tones).

ELS TEMPLES

E

s van construir molts temples a Egipte durant l'Egipte faraònic. Ara veurem uns quants.

E

l gegant temple d'Abu Simbel en Nubia (Egipte Baix), va ser construit per mandat de Ramsés II, faraó egipci des de 1279 a. C. A 1212 a. C. Està tallat a la tova arenisca d'una montanya.

A

quest altre temple és el Temple de Luxor. Està situat a la riba del Nil. Es va començar a construir el 1200 a. C. I va ser completat durant les successives dinastíes.

E

l Gran Temple d'Amón, també a Luxor, inclou vàries estàtues colosals de Ramsés II. El seu reinat va marcar el punt culminant de la història de l'Imperi Antic.

A

sota tenim una bonica fotografia del Temple de Karnak, a Luxor, a la vora del Nil. Es va construir al llarg de vàries dinasties. Comprén una sèrie de patis, portes monumentals, obeliscs i muralles de gran longitud.

I

per acabar amb els temples tenim una maravella gegant de temple: el de Hatsheput. Està excavat a l'interior d'una ladera. Es va construir cap a l'any 1478 a. C.(Imperi Nou). Fou projectat per Senmut, arquitecte de la reina Hatsheput. Aquest temple es caracteriza per la seva ampla entrada, composta per tres terraces sobre columnes connectades per una gran rampa. Es troba a la Vall de les Reines.

LES PINTURES

J

o crec que les pintures egípcies eren molt rares, ja que quasi sempre els personatges estaven de perfil i moltes vegades n'hi havíen déus representats. Els pasos per fer la pintura eren:

  • Els aprenents preparaven la paret amb una barreja de calç i palla miscolada.

  • Feien els perfils amb color sèpia.

  • I el mestre donava color a l'obra.

F

eien servir pocs colors, que els obtenien gràcies a uns materials determinats:

  • El negre el treien del fum.

  • El blanc, del guix.

  • El roig, de l'arcella.

  • El verd, de la Malaquita.

  • L'ocre, el gris i el groc, eren trets de les pedres (etc.).

A

quí tenim una pintura feta sobre un sarcòfag de l'Imperi Nou. És un fresc minoieu de Hagia Triada (1450-1400 a. C.).

A

questa pintura és El Banquet i forma part del mural de Tebas, al 1400 a. C. La part superior mostra els nobles i les seves esposes atenuts pels esclaus, mentre esperen el seu menjar, que es troba a la dreta. A la part d'abaix hi han, probablement, les dones de la cort.

A

questa és l'enbalasment o momificació d'Osiris. Forma part del Llibre dels morts, que és una recopilació de textos funeraris, himnes, oracions i fórmules màgiques, reunides per guiar el ba al seu viatge al més enllà.

ESCULturES EgíPCIES

D

urant tota la civilització egípcia també es van construir moltes escultures: escultures de faraons, màscares de faraons, paletes simbòliques, estatues...

A

questa és la màscara d'or de Tut Anj Amón, faraó d'Egipte des de 1334 a.C. fins al 1325 a. C. I ofereix una idea de les riqueses de l'Imperi Nou. El cos del faraó fou introduit dins un fèretre d'or, dintre d'un altre i després altre.

S

ota la màscara de Tut Anj Amón (XVIII dinastia) trobem un pectoral egipci fou trobat a la seva tomba. És un pectoral amb forma de voltor d'or, esmalt aparedat i pedra semipreciosa.

A

questa primera foto mostra a Ajnatón amb la seva esposa Nefertiti. Ajnatón fou el gran reformador de tot l'Imperi Egipci: en l'art, en el món agrari, en la democràcia... Ens demostrà el realisme de totes les obres trobades. Intenta humanitzar, en lloc de idealitzar; realisme en lloc de divinitat. I destacà a l'home com a home. Però quan el seu imperi acabà va tornar a ser tot igual que avas d'ell. Aquesta escultura mostra que llavors els egipcis van estar més interessats pel present que no per l'altra vida. A la segona foto veiem una escultura de Nefertiti.

A

la primera foto veiem l'estatua de pedra a tamany natural (165 centímetres) del faraó Kefrén (2530 a. C.) de Gizeh. Fou escolpida a partir d'un bloc de dorita, la pedra més resistent que es podia trobar a l'Egipte d l'Imperi Antic.

A

la foto de sota tenim la Paleta del Rei Narmer (3100 a. C.). Fa 62'5 centímetres d'altura i mostra de forma simbólica la unificació de l'alt i baix Egipte.

1