Arte bizantino e islámico

Arquitectura y pintura bizantinas. Santa Sofía de Constantinopla. Mosaico de Justiniano y Teodora. Mezquita de Córdoba

  • Enviado por: Jopix
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

HISTORIA DE L'ART

ART BIZANTÍ

ARQUITECTURA

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

1-Context Històric:

  • Temps:S.VI

  • Context històric:

Economic: Societat artesanal

esclavista, basada en l'agricultura i ramaderia.

Economia urbana, situada entre Europa i Àsia,

I la seva submissió era dedicarse al comerç. Feia

De pont entre les dues cultures.

Polític: Estructura teocràtica per servir a déu.

Social: Societat gerarquitzada.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Bizantí de la 1ªEdat d'or de Justinià i Teodora.

  • Característiques: Art influènciat pel mòn romà, hel.lenístic, oriental i

paleocristià. Art religiós, teocràtic, amb planta centralitzada i cúpules.

3-Anàlisis formal:

  • Sistema constructiu:Voltat.

  • Material: Mahó al exterior a nivell estructurat.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars.

  • Planta: Basilical que se li afegeix una altra transformantla en una planta centralitzada de creu grega amb 3 naus.

  • Elements de suport: 4 pilars, columnes, 4 contraforts, jocs de cúpules i quarts de cúpules.

  • Elements suportats: Arc de mig punt, voltes d'arestes i la gran cúpula de petxina.

  • Espai extrior: Austè que dona sensació de fortalesa, utilitzant el mahó que es un material pobre i sense cap decoració.

  • Espai interior: Ricament decorat amb mosaics dorats i amb matrials nobles com marbres i estucs policromats.Espai unitari desde la porta fins a l'altar.

  • Llum: Es abstracta i simbólica.

  • Significat d l'obra: Religiós, pública i privada perquè és el palau de l'emperador.

  • Símbols: Exterior-Cúpula i sensació de fortalesa, Interiors-Cúpula que significa la volta celestial, i els elements decoratius que simbolitzen les sagrades escritures.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític es a dir, l'emperador Justinià.

  • A qui va dirigida: Al poble bizantí i al propi emperador.

  • Funció d l'obra: Religiosa i propagandística.

Al S.XV els turcs conqreixen Bizanci i la fan una mesquita i afegeixen els minerets, treuen els mosaics figuratius i coloquen els medallons àrabs.

PINTURA

MOSAIC DE JUSTINIÀ I TEODORA I EL SEU SEGUICI

1-Context Històric:

  • Temps:S.VI

  • Context històric:

Economic: Societat artesanal

esclavista, basada en l'agricultura i ramaderia.

Economia urbana, situada entre Europa i Àsia,

I la seva submissió era dedicarse al comerç. Feia

De pont entre les dues cultures.

Polític: Estructura teocràtica per servir a déu.

Social: Societat gerarquitzada.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Bizantí de la 1ªEdat d'or de Justinià i Teodora.

  • Característiques: El mosaic amb línia amb tessel.les que decorava l'interior de les contruccions bizantines, eren figuratius i el fons era dorat, i fet amb una rica policromia amb la qual cosa obteniem un interior molt ric amb sensació de profunditat, i on es jugava amb els color impurs llum-ombra.

  • Tècnica i suport: Els mosaics utilitzen les tessel.les de molts colors amb la tècnica de opus tesselatum, per mostrar una imatge figurativa.. El mosaic bizantí tindrà el seu orígen en els mosaics romans i grecs que els feien al terra i el món bizantí en farà un mural.

3-Anàlisis formal:

  • Composició: Composició oberta i simètrica amb línies dominats verticals.

  • Tema: Tema civil d'una societat gerarquitzada. Tema religiós en el moment que veiem l'aureola que és un símbol religiós.

  • Gènere: Retrat real simbòlic influènciat per l'art romà d'occident

  • Significat d l'obra:.Representa l'estructura social de l'època, d'una societat gerarquitzada, l'emperador Justinià recolçat pel poder religiós i el poder de l'exèrcit

  • Símbols: L'aureola a sobre del cap és un símbol religiós.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític , es a dir l'emperador Justinià.

  • A qui va dirigida: Al poble bizantí i al propi emperador.

  • Funció d l'obra: Religiosa i civil.

  • Relació de la funció amb la seva època: Donar a conèixer qui era l'emperador i quin lloc ocupava dins la jerarquia.

  • Funció d'avui: Entendre millor la forma de vida de l'època, i funció estètica.

ART ISLÀMIC

ARQUITECTURA

MESQUITA DE CÓRDOBA

1-Context Històric:

  • Temps: Califat de Córdoba S.VIII-X

  • Context històric: Al 711 arriba l'islàm a la península Ibèrica com a conseqüència de la inestabilitat dels visigots.

Economic: Economia rica i basada en l'agricultura, i relacionada amb el comerç per la Mediterrànea i el Nord d'Àfrica. Van perfeccionar els sistemes de regadiu a partir d'embassaments i sèquies, van introduir sinies per aprofitar les aigües subterrànies, i van desenvolupar els conreus tradicionals.

Polític: Gorvernada per un Califa que va declarar emirat independent amb capital a Códoba.Califat de Córdoba és una monarquia que basava el seu poder en un exèrcit format per esclaus d'Europa i una burocràcia ben organitzada.

Social: Formada per homes lliures, amos de les seves terres i dels seus tallers.Amb dos religions, els cristian mossàrabs i els jueus especialitzats en el comerç.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Art islàmic espanyol. Al-Andalús. Primer període del Califat de Córdoba.

  • Característiques: Influènciat per l'art romà, bizantí, visigot i àrab oriental.

3-Anàlisis formal:

  • Sistema constructiu:Voltat.

  • Material: Materials no nobles, mahó i pedra.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars.

  • Planta: Hipóstil, formada per un haram, que és la part sagrada, i un shan, que és el pati.

L'haram està format per unes naus penpendiculars al mur de la quibla.

També trobem el mirhab queequival a l'apsis cristià.

El minaret serveix per a l'oració i la mascura és l'espai que precedeix al mirhab.

És una planta rectangular que recorda a la basílica cristiana.

Tenia 11 naus perpendiculars al mur, però va tenir modificacions amb diferents ampliacions:

Abid Al-Rahnam II, afegí 12 trams orientats cap al sud i reformà la primera façana de la sala d'oracions i construir l'actual minaret.

Al-Hakam II, va allargà el temple amb 12 nous trams coberts amb voltes de nervis gruixuts i arcs pollilobulats i construí l'actual mirhab i la mascura.

Al Mansor, va augmentar en 8 el nombre de naus li va donar la forma que té avu, i li va donar coherència.i

  • Elements de suport: Columnes amb el fús llis, de marbre, amb alternança cromàtica i amb un capitell corinti compost, contraforts i pilastres.

  • Elements suportats: Arc de ferradura per donar-li armonía, arcs de mig punt i la cúpula de la mascura.

  • Espai extrior: Línies dominants horitzontals, només truncada per la verticalitat del minaret. Espai austè i amb escala divina.

  • Espai interior: Ricament decorat, trobem mosaics de fons daurat i estucs i arcs policromats.

La decoració es concentra en el mirhab i la mascura.

  • Llum: Contrast entre ombra i foscor.

  • Significat d l'obra: Caràcter religiós i públic, símbol de l'arquitectura islàmica.

  • Símbols: Exterior-Minaret.Interior-Mirhb i mascura.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític, Ab Al-Rahnam II, Al-Hakam II i Al-Mansor.

  • A qui va dirigida: Al poble islàmic.

  • Funció d l'obra: Religiosa i pública d'una societat teocratitzada. Ara hi ha una contrucció cristiana dins la mesquita. En acabar la reconquista es convertir en una catedral, ara és Mesquita-Catedral.

Vídeos relacionados