1.El canvi de conjuntura cap a l'any 1000:

L'any 1000 és la data simbòlica d'un canvi de conjuntura a Europa occidental. De les invasions, l' incertesa, l'economia agrícola de subsistència, l'accentuada ruralitat i la feblesa demogràfica es passa a l'increment demogràfic, el ressorgiment de les ciutats, l'expansió europea cap a l'est (domini dels pobles eslaus) i l'impuls militar i religiós simbolitzat en les Croades.

L'augment de la construcció d'esglésies i monestirs és paral·lela a l'aparició de nous nuclis de població. Societat feudal : Església i els nobles, principals clients de l'art.

El romànic és el primer estil artístic internacional d'Europa.

Hi ha 3 eixos de comunicació cultural:

1.Ordres monàstiques: Cister i Cluny ( entre elles es transmeten tècniques de construcció). Fan la construcció de nombrosos monestirs que, amb freqüència, esdevenen models arquitectònics.

Són molt forts econòmicament, perquè no estaven sotmesos al poder polític del país, perquè l'església estava per sobre l'estat. El monestirs són organismes amb el mateix pensament, i directrius iguals.

2.També s'impulsa el culte pel pelegrinatge, (Turisme de la època , viatjaven als llocs sagrats i creaven uns organismes que ajudaven a la comunicació “centres de peregrinació” com el de Terra santa, Roma ,Santiago .. entre d'altres.

El Camí de Santiago tindrà especial importància pel que fa a l'expansió del Romànic.

3.I les creuades,( Exercits que formen regnes cristians per anar a reconquerir els llocs sagrats).

2 . L'ART ROMÀNIC:

2.1 Localització en el temps i l'espai:

És un estil Europeu occidental, l'àmbit geogràfic del qual correspon a l'àrea d'expansió del feudalisme: el nord d'Itàlia i el nord de la Península Ibèrica, tot l'actual França i Alemanya en són el nucli fonamental. Hi ha també art romànic a les illes Britàniques i l'anomenat art sículo-normand a l'illa de Sicília.

El Romànic s'estén al llarg dels segles XI-XII i el primer terç del segle XIII.

L'evolució de l'estil permet fer-ne una periodització:

• Primer romànic: des de finals del segle X fins al 1088,data d'inici de la tercera abadia de Cluny.

• Romànic ple: fins a mitjans del segle XII. És l'etapa d'edificacions més monumentals i també quan apareixen més marcadament diferències o escoles regionals.

• Romànic tardà: segona meitat del segle XII i primer quart del segle XIII. El Romànic conviu amb les primeres manifestacions de l'art Gòtic.

2.2 Conjuntura històrica

La paraula Romànic comença a utilitzar-se cap als anys vint del segle XIX.

Va ser un paral·lelisme temporal amb la formació de les llengües romàniques.

Es considera un art derivat del romà, una mena de recuperació de l'arquitectura monumental que es considerava que s'havia perdut a l'època de les invasions. Europa occidental té un estil artístic propi i més o menys unitari.

Apareixen uns trets definitoris de la cultura occidental en l'aspecte polític (l'imperi cristià), social ( el feudalisme) el qual hi havia una estructura social i política totalment jerarquitzada, i el cultural ( art romànic).

L'església està per sobre el poder polític i té: el poder terrenal, un títol nobiliari, i forma part de l'estament superior. La mentalitat feudalista reflexa el predomini de l'església, aquest fa que la ciència sigui menyspreada perquè la primera font és la fe per sobre de la ciència.

Aquesta mentalitat de jerarquització també influeix dins de les obres d'art: en el nivell inferior (terrenal), nivell mitjà (humans amb contacte amb la divinitat), nivell superior ( la màxima figura, el més poderós, el pantocràtor).

El cos no era valorat, deien que només era el recipient de l'ànima. El tipus de religió que genera això, és la de la por, imposar i controlar.

3 ARQUITECTURA:

3.1 Característiques estilístiques i arquitectòniques del període:

L'escultura està al servei de l'arquitectura, s'utilitza sobretot per decorar els elements principals del edificis, que va destinada a finalitats didàctiques, per adoctrinar als espectadors.

Dins d'un marc arquitectònic, les escultures disposen de 2 zones principals:

El pilar central amb l'arquitrau superposat .

El timpà insertat en el semicercle superior.

Aquest esquema és fet a Espanya, França i Anglaterra, l'escultor és lliure d'organitzar la composició al voltant de la figura central.

- L'interior del timpà és destinat al redemptor que fa l'eix de tota la composició.

A la zona inferior del timpà està dividida en 2 franges horitzontals plenes d'imatges repetides de sants o altres personatges.

- Estilització de les figures i repetició amb variacions, soci d'un element típic de l'escultura.

- Llei d'adaptació al marc, la figura humana segueix puntualment las innovacions de les columnes i s'exposa dins de la llargada i estreta columna, (parteluz).

- Composició simètrica (l'artista respecta la simetria com a norma de bona composició).

- L'arquitectura romànica és, sobretot religiosa. Els edificis civils s'han conservat molt poc, perquè han patit més transformacions i perquè el nombre d'edificis civils de caire monumental va ser escàs.

Tot i així, hi ha construccions molt notables, especialment pel que fa a castells (com el de Loarre, a Osca), recintes emmurallats a (Àvila) i traçats urbans (Carcassonne, Siena , Sant Gimignano..)

- Els dos tipus d'edificis clau del Romànic són els monestirs i les esglésies.

El moviment monàstic té el seu origen en la reacció dels primers ermites contra el luxe i l'esplendor de l'església .La reforma de l'ordre Benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny (segle X) va suposar un moviment afavoridor d'una gran riquesa i qualitat dels monestirs, i de la vida monàstica i va impulsar el nou estil artístic: el romànic.

El segle XI es produirà la reforma cistercenca encapçalada per Sant Bernat de Clairvaux que reacciona contra l'esplendor de Cluny.

- El monestir és el centre d'una explotació agrícola, autèntica senyoria eclesiàstica. Dins d'un conjunt monàstic podem distingir la part destinada a l'oració i la vida de la comunitat i les dependències de tipus econòmic ( quadres, magatzems, hostatgeria, etc...)

El recinte monàstic en sentit estricte s'organitza a l'entorn del claustre, pati quadrat i porticat al qual s'obren diverses dependències: església, sala capitular, menjador, cuina, escriptorium,... L'església i el claustre són els dos espais on es concentren les novetats artístiques i els únics que avui podem estudiar en la seva forma original, ja que els conjunts monàstics han estat molt modificats.

El temple representa l'església triomfant, mentre que el claustre és la representació del Paradís, on els homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això explica la preocupació per la decoració dels claustres, que presenten, sovint, relleus als capitells, cimacis, mènsules, etc... i on trobem algunes de les mostres més importants de l'escultura romànica.

El monestir de Cluny és el model inicial de monestir romànic. L'església de Cluny és de grans dimensions, amb cinc naus, doble transepte i una gran girola que podia acollir fins a un miler de pelegrins. A la península Ibèrica tenim: Santo Domingo de Silos, i a Catalunya, Sant Joan de les Abadesses, Santes Creus i Poblet.

- L'església és l'edifici bàsic al poble o ciutat i la culminació del temple urbà és la catedral.

- El tipus de planta més habitual és la basilical d'una, tres o cinc naus , amb transepte i un o més absis a la capçalera..El creuer és cobert molt sovint amb una cúpula que a l'exterior es manifesta en el cimbori. El desenvolupament del transepte dóna lloc a la planta de creu llatina, típica al romànic del Camí de Santiago (Catedral de Santiago).

L'augment de les peregrinacions porta al desenvolupament d'un tipus d'església on apareix la girola o deambulatori. És freqüent també la construcció d'una cripta sota el presbiteri, que tindrà caràcter funerari o de lloc d'adoració de relíquies.

- El contingut simbòlic vindrà remarcat per la disposició de les sèries iconogràfiques dels relleus i pintures. Element cabdal és l'absis, símbol de la volta celestial, on es concentra l'atenció dels fidels i hi apareix la figura del Déu regnant.

Plantes de Sant Serni de Tolosa (planta de pelegrinatge) Fig 1. i planta de l'Església del monestir de Cluny Fig.2

3.2 Elements arquitectònics:

Material fonamental: pedra i maó. Carreus i aparell irregular al primer Romànic i carreus ben treballats i aparell isòdom al romànic ple.

S'utilitzen també el maó i la maçoneria. Utilització de voltes de pedra, generalment de canó a la nau central i d'aresta a les laterals .Al primer romànic i en esglésies petites s'utilitza la coberta plana de fusta.

- Les línies de la planta estaven determinades per la capçalera, al anar creixent el culte als sants, i la costum d'anar a missa cada dia van haver d'augmentar el nombre d'altars i de capelles. La solució va ser construir un absis al fons de cada nau; ni poden haver fins a 7 però normalment n'hi ha 3, amb la seva forma corba on hi ha l'altar, a vegades les naus laterals s'enllacen mitjançant una mena de nau curvilínia, la girola, on s'obren les capelles en disposició radial.

- La volta de canó presenta el problema del seu pes i la necessitat de suports gruixuts i continus. Es reforça i es divideix en trams mitjançant arcs faixons; descarrega en les arqueries de separació de les naus (arcs formers) i en pilars en forma de creu ( és freqüent l'alternança de suports).

- Les voltes de les naus laterals contraresten les tensions laterals de la central. La diferència d'alçada permet d'il·luminar la nau central, directament o mitjançant el trifori.

- El sistema de suports es completa amb els mateixos murs ( gruixuts i amb poques obertures ) i els contraforts exteriors. El creuer es ressalta amb una cúpula de mitja esfera, sobre trompes o petxines, i a l'exterior amb una torre circular o poligonal, “el cimbori”.

- L'absis es cobreix amb una volta d'un quart d'esfera.

- L'articulació del mur en l'aspecte plàstic és una de les preocupacions fonamentals de l'arquitecte romànic, que intenta donar a l'exterior un ritme en la repetició de formes, cerca jocs de contrast de llum i ombra, etc...

- Els elements externs fonamentals del mur romànic són: els contraforts; les arcuacions cegues i les bandes llombardes ( lesenes); les finestres atrompetades i ressaltades amb motllures, columnetes, etc... els absis són l'element clau en l'articulació exterior de les capçaleres.

• Les façanes s'organitzen en sectors verticals i horitzontal.

- A les portalades es concentra la decoració escultòrica, que sovint omple totes les seves parts: arquivoltes, llinda, brancals, timpà i trencallum o mainell.

3.3 Variants regionals

• França: Sant Pere d'Angulema, influència bizantina a les cúpules , les teules estan recobertes d'unes escames de peix. La façana està molt desenvolupada, composta d'arcs cecs, i de 3 cossos i 5 carrers, el romànic en aquesta regió és molt ric (intensificació de la decoració escultòrica).

Poitou: Desenvolupa les arquivoltes, dona aspecte de fortalesa, les arts plàstiques porten molt de moviment, hi ha escultura a la façana, i utilitzen les cúpules sobre petxines.

Normandia : Les façanes queden enquadrades per dos torres enormes amb aspecte defensor on hi ha unes grans finestres, però la decoració escultòrica del timpà que corona la porta principal era molt reduïda. És un romànic sobri i auster.

Borgonya : Madeleine a Vezelay on l'alternança cromàtica de les dovelles dels arcs sembla que generi un moviment rítmic cap a l'altar major i tenen finestrals amples.

Provença : Regió on el romànic té més influència de la època romana, els elements sustentans són més clàssics.

• Itàlia: La presència de ruïnes dels convents arquitectònics del món clàssic dóna una originalitat evident al romànic italià, i la perspectiva longitudinal de les primeres basíliques paleocristianes.

Encara que hi ha un panorama molt variat segons la regió de què es tracta,( al sud és clara la influència de les arts Normanda i Bizantina), i al nord ( Llombardia i Toscana).

Trets generals:

- Galeries d'arcs vius( en lloc dels arcs cecs, tapiats francesos).

• Importància de la columna com a element decoratiu a les façanes o com element de suport als interiors on substitueix els pilars tant gruixuts característics de l'estil.

• Substitució de l'escultura per el color com a element decoratiu per mitjà de marbres de cromatisme variat.

• Separació del baptisteri i del campanar com si fossin construccions independents del cos general de l'església.

- Reviviscència de les façanes d'elements clàssics més o menys transformats: Parma i Mòdena són freqüents als porxos amb columnes que descansen sobre lleons com els pòrtics antics , i a tota la Llombardia i la Toscana és freqüent coronar les façanes amb una petita teulada de dos vessants semblants a la part superior dels frontons.

- El conjunt més impressionant de construccions decorades amb galeries d'arcs i amb marbres és el de Pisa.

• Alemanya: Els fets que OTÒ, els reis germànics aconseguissin la dignitat imperial per a Alemanya va influir sobre l'arquitectura: va néixer un estil monumentalista que va substituir la coberta plana de les edificacions autòctones per la volta.

Característiques:

• El que ha estat anomenat espai prismàtic, en el qual el cos arquitectònic en comptes de ser dividit per línies contínues de les naus es distribueix en parts autònomes, s'inicia l'any 1000 a Sankt Michael de Hildesheim.

• Els trets distintius del romànic Alemany són: Duplicació de l'absis a la capçalera i la part de la façana i la complexitat de línies , perquè a vegades construeixen absis poligonals (worms).

• La influència del romànic normand a Anglaterra

Quan el 1066 Guillem II de Normandia va conquerir l'illa, l'estil normand francès va influir en la construcció de les catedrals de Winchester i Gloucester , amb naus llargues amb un cimbori enorme, i doble trifori.

En el primer període la nau central es recobreix amb fusta , en la decoració predominen els temes rectilinis, i al disseny general de l'edifici les formes cúbiques.

L'edifici més antic és la capella de la Torre de Londres.

I a Durham es va introduir la volta de creueria i els suports gruixuts.

3.4 OBRES I ARQUITECTES (que entren a selectivitat)

Monestir de Sant Pere de Rodes

Arquitecte: Desconegut

Cronologia: Consagrada el 1022

Localització: Sant Pere de Rodes ( El Port de la Selva )

Estil: Romànic Català

Materials utilitzats: Pedra

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Dimensions: 33.04m de llarg i 15.40 m d'alt

Funció: Religiosa i de recolliment per als membres de l'ordre benedictí.

Influència: L'escultura té influència decorativa i visigòtica i el monument

influència carolíngia i art mossàrab.

Sant Vicenç de Cardona

Arquitecte: Desconegut

Cronologia: 1029 -1040

Localització: Cardona (Bages)

Estil: Romànic català

Materials utilitzats: Pedra

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat

Dimensions: 49 m de llarg i 17.5 m d'ample

Funció: Edifici de culte.

4. L'ESCULTURA:

L'escultura i la pintura juguen un paper molt important en reforçar el simbolisme del temple i dotar-lo d'una forta càrrega expressiva. Les seves característiques fonamentals són:

• Sentit simbòlic el qual queda supeditat el naturalisme o realisme de les figures, aconseguint-se una gran força expressiva.

• Adaptació al marc arquitectònic que determina les formes.

• Programes iconogràfics variats: escenes de l'Antic i Nou testament, formes vegetals, el bestiari, temes populars al·legòrics.

• Hi ha dos temes molt repetits: El pantocrator i les escenes de l'Apocalipsi.

• Les figures són rígides, es flexionen i mouen amb dificultat. El modelatge recorda a períodes arcaics (galtes sense suavitat, llavis a penes esbossats, postures hieràtiques, rostres inexpressius, manca de volum...

- L'escultura forma part de l'edifici. Els relleus són ells mateixos part de la pedra d'un capitell, d'un brancal o d'una arquivolta.

- Hi ha horror al buit, es a dir, que està molt carregada d'elements .

-Els relleus s'ajusten a un programa iconogràfic establert, especialment a les portalades: El pantocrator (beneint amb el llibre a la ma esquerra i aclamat per els 24 vells de l'apocalipsi), el tetramorf ( que simbolitzen els 4 evangelis, l'àguila a Sant Joan, l'àngel a Sant Mateu, lleó a Sant Marc i el brau a Sant Lluc), i els 24 ancians de l'Apocalipsi se situen al timpà, de vegades amb escenes del Judici Final. Tota la resta de la portalada està supeditada a aquesta escena principal.

- L'escultura és antinaturalista, fruit d'una elaboració intel·lectual, no de l'observació de la natura.

- La influència nòrdica es reflecteix en el gust per l'abstracció i les formes vegetals.

La gran eclosió de la plàstica romànica es dóna a finals del segle XI i al llarg del segle XII, i es desenvolupa fonamentalment al nord d'Itàlia, als regnes cristians de la Península Ibèrica i a França. Destaquem les portalades de Moissac a França, a Espanya el claustre de Santo Domingo de Silos i el Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. A Catalunya, la portalada del monestir de Ripoll i els claustres de la catedral de Girona i del monestir de Sant Cugat del Vallès.

També cal destacar les obres d'orfebreria, les majestats i les mares de Déu.

4.1 Etapes evolutives

Durant 2 segles l'escultura no va parar d'evolucionar.

Al 1 romànic els frisos eren simples copies d'obres de vori, de metall, de teles... amb figures col·locades dins d'un marc rectangular i sense cap funció arquitectònica.

Al romànic clàssic segle XII la figura ja es feia per un lloc determinat i era definida per el seu marc arquitectònic cosa que va obligar a donar moviment a les figures i canviar el cànon dels conjunts.

A l'última època la riquesa dels plecs plens de dinamisme i de relleu delaten l'oblit de la funció arquitectònica i la recerca d'efectes pintorescos o anecdòtics. El canvi és perceptible en tots els aspectes : vestits , volum, expressions..

4.2 Temes i funcionalitat

La funció de l'escultura era de adoctrinar més que no pas de decorar, anava dirigida a la majoria de la població molt religiosa però incapaç de llegir la bíblia.

La recerca de expressivitat i de simbolisme en les figures condueix a la falta de realisme.

Tipologia: alts i baixos relleus i estatuària exempta.

L'escultura es pinta , talles de fusta és un complement també de ¡'arquitectura adossada i de relleu en els pòrtics.

4.3 Escoles i tendències

Llevat d'Espanya , es França la que proporciona els conjunts escultòrics més interessants.

Llenguadoc: Sant Serni de Tolosa mostra el romànic en estat pur, sense evolucionar, té plecs a penes sinuats del 1 període.

Poitou: Hi ha moltes escultures i relleus a les façanes amb un tractament gairebé d'orfebreria.

L'escultura continua amb línies sinuoses.

Borgonya: La portalada de Vezelay introdueix el moviment per copsar l'atmosfera del pentacosta. Cànon allargat que delata la presència de l'esperit Bizantí.

París: Al portail Royal de Chartes permet l'estudi comparatiu de l'escultura romànica i la gòtica: es la seu de l'escola més famosa del segle XII.

L'escola Provença va avançar més amb les portalades, desapareixen els monstres i el terra es redueix a figures solemnes que recorden els efectes plàstics dels sarcòfags romans per la col·locació al llarg dels frisos.

4.4 OBRES I ESCULTORS (que entren a Selectivitat)

Timpà de Sant Pere de Moissac

Autor: Desconegut

Cronologia: 1110-1115

Estil: Romànic

Tècnica: Talla

Material: Pedra

Formes: relleu

Cromatisme: policrom

Localització: Església de Sant Pere de Moissac ( Llenguadoc)

Funció: Religiosa, es el símbol de l'entrada al cel i a la casa de Deu.

Tema: El timpà representa una escena de l'Apocalipsi de Sant Joan i altres

escenes bíbliques.

Capitells romànics

Cronologia: XI i XII

Estil: Romànic

Tècnica: Talla

Material: Pedra

Formes: Baix relleu

Cromatisme: monocrom

Localització original: claustres de monestirs

Localització actual: Museu d'Art de Catalunya (MNAC)

Funció: il·lustrar i adoctrinar als fidels per que la gent del poble no sabia ni llegir

ni escriure.

Tema: son capitells historiats que habitualment fan referència a diversos

passatges de la bíblia o a la doctrina cristiana i que presenten una simbologia molt

rica.

Pòrtic de la Glòria

Autor: Mestre Mateo i el seu taller

Cronologia: 1168-1188

Estil: romànic tardà

Tècnica: talla

Material: marbre i granit

Formes: baix relleu i alt relleu

Cromatisme: policrom

Localització actual i original: Façana oest de la catedral de Santiago de

Compostel·la.

Funció: Religiosa consistia en recordar al creient la presencia de Deu entre els

homes i acollir els pelegrins.

Tema: Crist majestat anuncia des de la part frontal del pòrtic la seva avinguda a la

terra per jutjar als homes a la fi del mon.

Portalada de Santa Maria de Ripoll

Autor: Tallers de Rosselló

Cronologia: Església consagrada per l'abat oliva 1032

Estil: Romànic Català

Tècnica: Talla

Material: Pedra

Formes: alt relleu

Cromatisme: 7.65 m alt i 11.6 m d'ample per 1 metre de gruix

Localització original i actual: monestir de Santa Maria de Ripoll

Funció: Es considerada un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme, és

interpretada com una al·legoria de la reconquesta.

Tema: Amb una imatge de conjunt semblant a un arc de triomf i distribuïdes en

frisos superposats hi ha representades algunes escenes de la bíblia de Ripoll.

Majestat Batlló

Autor: Desconegut

Cronologia: segle XII

Estil: Romànic

Tècnica: Talla

Material: Fusta de xiprer i castanyer

Formes: escultura exempta

Tipologia: dempeus

Cromatisme: policroma

Localització actual: Museu d'Art nacional de Catalunya (MNAC)

Funció: Constituir un record visual d'allò que es predicava des de la trona i mantenir viu el respecte per l'autoritat divina i humana a més d'exaltar la religiositat entre el poble.

Tema: Es la representació del Crist en majestat sense signes de patir, amb els ulls oberts una mica baixos , amb la mirada llunyana i expressió serena. És la imatge de l'home deu que ha triomfat sobre el dolor i la mort.

Mare de Deu de Núria

Autor: Desconegut

Cronologia: segle XII i XIII

Estil: Romànic

Tècnica: Talla

Material: Fusta

Formes: escultura exempta

Tipologia: Grup

Cromatisme: policroma

Localització original i actual: Santa Maria de Núria a Queralbs( Ripollès)

Funció: Havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de l'església i formava part de la litúrgia ja que participava en l'ofici de la missa i la duien en processo.

Tema: Marededéu sedent amb l'infant en actitud de beneir a la falda. Amb posat hieràtic i mostra una marcada frontalitat.

5 .PINTURA:

5.1 Característiques estilístiques i tècniques

Els principals representants van ser : pintura mural al fresc, estenent colors sobre una capa fresca de calç i la pintura sobre taula. La pintura mural es circumscrita a zones arquitectòniques sense decoració escultòrica: murs, voltes, i parets.

La majoria de les característiques formals de l'escultura es poden aplicar a la pintura: hieratisme, monumentalitat, jerarquització de figures i escenes, caràcter simbòlic i expressiu...

Com a característiques pròpies de la pintura assenyalem:

• Dibuix gruixut: emmarca la silueta i separa cada superfície cromàtica amb un traç negre, aquesta intensificació serveix per la força del dibuix i construir formes.

• Color pur: sense barreges o 2 tonalitats com a màxim, es prefereix el pla cromàtic ample per que permet obtenir efectes violents.

• Absència de profunditat i de llum: Les figures es disposen en postures paral·leles, i ressalten en un fons monocrom. Com que no es barregen els colors les escenes no tenen vibració lumínica i això fa ressaltar la geometria de les formes.

• Composició juxtaposada amb preferència per les figures frontals.

• La paret preparada al fresc d'una manera tant conscient que quan es van arrencar les pintures de Taüll va quedar les siluetes i els colors adherits a la calç.

5.2 Disposició iconogràfica i funcions

La pintura es presenta a tot l'interior de l'església. Als murs laterals es desenvolupa un programa iconogràfic a base d'escenes de l'antic i el nou Testament i vides de sants: el quart d'esfera de l'absis es representa el Pantocrator dins de la mandorla o atmella mística, de manera que tot el temple queda presidit per aquesta imatge del crist en majestat.

La funció que tenia com ja em dit abans era plasmar vivències religioses ja que la societat d'aquesta època no sabia llegir ni escriure.

5.3 Escoles

Catalunya, on la recepció de la tradició bizantina va ser més intensa i Castella, on les miniatures van tenir un desenvolupament molt ampli, són les dues escoles pictòriques fonamentals.

L'escola catalana: Les tendències simbòlica i dramàtica de l'estil es manifesten amb plenitud a les esglésies romàniques de Catalunya; la majoria d'aquestes pintures es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

El Mestre de Pedret va encapçalar un canvi substancial, era un artista d'origen italià de la segona meitat del segle XII que es va moure en el marc de l'anomenat estil bizantí transformat a Catalunya.

Les seves figures allargades i amb vestits molt rics continuen la tradició del mosaic, de Bizanci i dels monestirs benedictins d'Itàlia, però amb un enriquiment de la gamma de colors.

Les pintures de les dues esglésies de Taüll són d'alguns anys abans, però estilísticament corresponen a una fase més avançada de l'estil, perquè precisament és on el romànic català assoleix el seu nivell màxim.

El punt culminant del romànic és l'absis de Sant Climent, i sobretot el rostre del Crist majestat, en que els traços estan posats com aurèoles al voltant dels ulls, penetrants i terribles.

Catalunya també va conrear la pintura sobre taula als frontals dels altars, un gènere més delicat i amb dimensions més reduïdes però que no va tenir força dels frescos murals. Cal remarcar el del Mestre d'Avia, que conserva empremtes de la solemnitat de taüll al rostre de la mare de Deu central i que té un to ingenu, d'una innocència infantil, a l'escena del naixement.

L'escola castellano-lleonesa : Els pintors romànics castellans del segle XIII van heretar les qualitats de la pintura mossàrab, la seva expressivitat i esporàdicament els seus matisos naturalistes.

Castella ( a diferència de Catalunya) l'artista va escoltar amb més llibertat els suggeriments de la seva inspiració ,fet que desproveeix aquest art de la grandesa terrible de Taüll però li dona una capacitat narrativa superior.

El pintor castellà no va recórrer només als simbolismes, sinó que va preferir observar la realitat i fins i tot plasmar el paisatge amb tocs lleugers.

El punt culminant del romànic castellà i del lleonès és la cripta de Sant Isidoro de Lleó, on la tendència narrativa de la pintura de la Meseta s'exhibeix en l'escena de l'anunciació de l'àngel als pastors amb una sèrie de notes bucòliques.

5.4 Funció, temes i gèneres

El conjunt de imatges del Romànic és sempre didàctica i religiosa. És una manifestació d'una filosofia maniqueïsta , la lluita entre el be i el mal, feien recordar les paraules del sermó . La mentalitat de l'home romànic busca descobrir a un Deu que s'imposa.

Els temes que més destaquen en les arts plàstiques són:

- Textos bíblics: L'artista dona especial atenció al Antic testament, en general i al Nou - - Testament al llibre de l'Apocalípsis en particular.

- També interpreten escrits, llegendes i relats piadosos sobre la vida de Jesús que no estan narrats als evangelis, aquesta temàtica ha estat difosa especialment per els cluniacenses.

- Textos apologètics de la patrística i llegendes hagiogràfiques.

- I els bestiaris: llibres d'origen oriental, Perses que estan dedicats a animals amb tradició benèfica o malèfica per l'home.

5.5 OBRES I PINTORS (que entren a selectivitat)

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Autor: Desconegut (probablement el mestre de Maderuelo)

Cronologia: l'any 1123 es va consagrar l'església

Estil: Romànic

Tècnica: fresc sec

Suport: mur

Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Localització original: Taüll a la Vall de Boi (Alta Ribagorça)

Tema: Escenificació simbòlica d'un passatge de l'Apocalipsi de Sant Joan

Funció: Didàctica, presenten unes imatges que recordaven a l'espectador les paraules de les prèdiques o dels sermons.

Frontal de Santa Maria d'Avia

Autor: Desconegut

Cronologia: segle XIII

Estil: romànic

Tècnica: tremp d'ou amb colradures i estocats

Suport: taula

Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Localització original: Santa Maria d'Avia, el Berguedà

Tema: El retaule és presidit per la mare de Deu i l'infant

Funció: Decorar l'altar la part de d'avant que es la que es veu i captar l'atenció dels fidels que anaven a l'església.

Tapís de la Creació

Autor: Desconegut

Cronologia: Primera meitat del segle XII

Estil: romànic

Tècnica: brodat de llana

Suport: sarja de lli

Localització actual i original: Catedral de Girona

Tema: El cercle central mostra crist en actitud de beneir mentre que les diverses imatges que formen el cercle presenten escenes del Gènesi com ara la creació d'Eva.

Funció: La utilitat és dubtosa probablement fou dissenyat per un absis o un baldaquí, hi ha qui diu que servia per tapar els armaris de la sagristia de la catedral, que estava situada al darrera de l'altar major.

6 .ALTRES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES:

La pintura del romànic s'expressa també en la miniatura. L'intercanvi de manuscrits era una pràctica habitual per això va tenir tant èxit l'art miniaturista, era plasmat en bíblics i salteris. Destaquen: les Bíblies de Bury il·luminada per el mestre Hugo i la de Winchester a Anglaterra.

També va destacar la decoració de tapissos com el Tapís de Bayeux, un brodat sobre tela que narra la conquesta de Anglaterra per els normands, el Tapís de la creació de la catedral de Girona fet de teixit brodat, del segle XI i XII que representa al Pantocrator creen i ordenen el món i porten a la ma esquerra el llibre dels set segells.

Per últim he de dir que el romànic inicia el desenvolupament de la tècnica de la vidreria que també forma part del conjunt figuratiu, es desenvolupada especialment a França i Alemanya.

7.BIBLIOGRAFIA :

-Documentació escrita consultada:

1.Llacay,T. Viladevall,M. Misrahi,A. Gomez,X. Serres,J. Visualart: Guia Visual de l'art Romànic. Ed.Vicens Vives.

2.Fernandez,A. Barnuchea,E. Haro,J.R. Gonzalez,A. Ars: Historia de l'art. Ed: Vicens Vives.

3.Figueroba,A. Fernandez,M.T. Arte ,Historia del Arte. Ed. Mc Graw Hill.

4.Ragon,J. Santiago,A. Historia de l'art. Ed. Teide.

-Pàgines Webs d'interès:

www.arteguias.com

www.romànico.arrekis.es

www.galeon.com

1

Planta d'una Església Romànica

Estructura Romànica

Fig 1.

Fig.2

Portalada d'una Església Romànica