Art Romànic

Historia del Arte. Románico. Arquitectura. Francia. Península Ibérica. Escultura. Pintura

  • Enviado por: Anna
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

ART ROMÀNIC

És l'art de l'Europa occidental cristiana que es desenvolupa durant els segles XI i XII (encara que els seus orígens es troben a finals dels s. X)

Tres etapes:

  • etapa de formació de l'estil (s. XI)

  • etapa de plenitud (1a meitat del s. XII)

  • etapa de transició al gòtic (2a meitat del s. XII), on es canvia l'estil de la coberta.

A les Balears i al sud de la Península no hi ha romànic, ja que es trobava en possessió dels musulmans.

Hi ha tres circumstàncies que influeixen al romànic:

  • terror de l'any 1000 = la gent es pensava que arribaria la fi del món i, com no va arribar, es donava gràcies a Déu i es van construir moltes esglésies.

  • Els pelegrinatges = era el “turisme” de l'època. La gent visitava els llocs on hi havia relíquies de Sants.

  • El feudalisme = fonamentalment només es construeixen monestirs i castells (pels privilegiats, ja que eren els únics que ho podien pagar).

ARQUITECTURA. Característiques:

  • el material més usat és la pedra (mesclada amb morter: calç, terra...)

  • els sistemes de suport més usats són sobretot els pilars i els pilars compostos (amb una columna adossada), però també columnes (a les portades i als claustres). S'utilitza l'arc de mig punt.

  • S'utilitzen voltes de pedra. A la nau principal s'usa la volta de canó , a les naus laterals i a la girola s'usa generalment la volta d'aresta i a l'absis la volta de quart d'esfera.

  • La volta es divideix en trams mitjançant els arcs faixons. Aquests arcs faixons transmeten la força als pilars, que estan units per uns arcs a l'eix de la volta i són els arcs formers.

Allà on hi ha un arc faixó que es correspon amb uns pilars, a fora es troben els contraforts (reforços exteriors).

  • A vegades la nau central és més alta que les laterals i això permet que s'il·lumini directament. Més freqüent a les grans esglésies hi ha un pis damunt les naus centrals anomenat Trifori que serveix per aguantar la volta. Aquest pis es cobreix amb una volta de mig canó.

Quan es pot caminar per dins aquest Trifori, li podem dir Tribuna. A les esglésies on hi anaven pelegrins, els deixaven passar la nit a la tribuna.

  • Al centre del transepte hi ha el creuer (on s'ajunten les dues naus principals) i és allà on s'aixeca el cimbori (torre quadrada o poligonal que serveix per il·luminar la part de l'altar. Pot estar damunt petxines (poc freqüent) o damunt trompes (serveixen per passar d'un espai quadrangular a un espai poligonal).

  • La llum hi entra per obertures escasses i estretes i crea efectes de clarobscur.

  • A l'exterior els contraforts trenquen la monotonia del mur. Les portes i finestres són atrompetades (per arcs concèntrics).

  • Moltes vegades hi ha dues torres que emmarquen la façana.

  • La decoració es troba als portals.

  • Les principals construccions religioses són els monestirs i les esglésies.

  • El centre del monestir és el claustre (galeries porticades) amb una font o un pou al centre.

  • Hi ha dos tipus de planta: la més freqüent és la de creu llatina, que té 3 o 5 naus longitudinals i 1 o 3 naus transversals anomenades transeptes o creuers.

A les esglésies de peregrinació, les naus laterals continuen per darrera l'altar, conservant un deambulatori o girola. A la girola s'hi obren capelles radials que també podem trobar als braços del transepte.

  • L'altre tipus de planta és la planta basilical amb creuer.

  • L'arquitectura civil és escassa: les principals construccions són castells i muralles (Muralles d'Àvila).

L'ARQUITECTURA ROMÀNICA A FRANÇA:

Durant el segles XI i XII França es trobava dividida entre entitats polítiques rivals (és a dir, no hi havia unitat política) i per aquest motiu tampoc hi va haver una unitat d'estil.

França estava travessada per camins de peregrinació. A Borgonya va tenir lloc la reforma de Cluny (monàstica), que també va definir com havia de ser l'arquitectura. Així podem distingir diverses regions de romànic francès:

  • Regió de Borgonya = és on s'hi troba el monestir de Cluny (centre important de peregrinació). És un model a seguir d'arquitectura i un lloc on es cerques formes per a una major il·luminació francesa.

  • A comentar: Monestir de Cluny

    Madeleine de Vézelai: segle XII. Es creia que s'hi trobaven les relíquies de Maria Magdalena. Té tres naus i no té trifori (es va utilitzar la volta d'aresta). Molt ornamentada, alternància de dovelles, molta llum. Destaquen els capitells.

  • Regió d'Occitània: es troba al Migdia francès, a Tolousse (posició central de França). Estava travessada per camins de peregrinació i es crea un tipus d'església de peregrinació amb planta de creu llatina, creuer, trifori i girola.

  • A comentar: església de Sainte Foy de Conques: planta de creu llatina, tres naus longitudinals, creuer de tres naus. Al creuer hi ha el cimborri damunt trompes, té girola amb capelles radials. Té pilars compostos amb forma de creu. A la nau principal hi podem trobar volta de canó, i a les naus laterals, volta d'aresta. Té trifori i molts contraforts. A més, els arcs són una mica peraltats.

    Saint Sernin de Tolousse: gran església de peregrinació. Té planta de creu llatina, cinc naus longitudinals i tres nau transversals que formen el creuer. Té cimborri octogonal i girola. Les naus col·laterals (més exteriors) queden aturades, només són les altres laterals les que segueixen fins a la girola, que té capelles radials. Té volta de canó a les naus principals (longitudinal i transversal) i volta d'aresta a les naus laterals i a la girola. S'hi pot observar una abundància de contraforts. La volta de canó es divideix en arcs faixons que passen la força als pilars. És curiosa per la combinació de maó i pedra en la seva construcció. Té trifori amb volta de mig canó.

  • Regió de Provença: les esglésies són de gran simplicitat (o bé només tenen una sola nau o bé la nau principal destaca clarament damunt les laterals). Provença fou la regió més romanitzada (es conserven moltes restes romanes: Maison Carrée, Amfiteatre de Nimes...), així que rep molta influència clàssica 8sobretot a les portades: ús de columnes, frontons...). Les esglésies no tenen trifori ni girola.

  • A comentar: Sainte Trophime d'Arles: té tres nau (la principal destaca molt sobre les laterals). A la façana hi podem veure decoració amb casetons, un frontó, columnes i formes de sarcòfags.

    Encara que va ser construïda entre els segles XII i XIII, es claustre és gòtic.

  • Regió de l'Oest/ de Perigús: esglésies molt decoratives. Esglésies d'una sola nau. S'usa la cúpula per influència bizantina que va arribar a través de les creuades.

  • Decorades exteriorment amb escates.

    A comentar: Saint Pierre d'Anguleme: façana pràcticament sense obertures, però molt decorada. Una sola nau amb cúpula damunt petxines (exteriorment decorada amb escates).

    Saint Front de Perigús: planta de creu grega i cinc cúpules, decorades amb escates. Construïda amb colors.

  • Regió de Normandia: gran problema amb la il·luminació, per ser una zona bastant fosca. Per això es començaren a utilitzar les voltes d'aresta sexpartites (que fan la força a 6 punts), amb les quals es poden obrir finestres. A partir d'aquí naixerà el gòtic.

  • Poca decoració, i la que es té és geomètrica i, generalment, hi ha dues grans torres que flanquegen la façana.

    A comentar: Saint Etienne de Caen: grans torres a la façana, decoració geomètrica. Té tribuna i volta d'aresta sexpartita. La volta d'aresta es distingeix de la volta de creueria en què, en la primera (d'aresta) els arcs faixons són de canó, i en la volta de creueria els arcs faixons són apuntats.

    ARQUITECTURA ROMÀNICA PENINSULAR:

    Espanya tampoc tenia unitat. Cap a l'any 1000 la situació de pa Península era molt diferent de la resta d'Europa: la part Nord estava ocupada per regnes cristians, mentre que la part Sud estava ocupada pel àrabs.

    Les Balears també estan ocupades pels àrabs. El romànics, doncs, és un art exclusiu de la part nord de la Península.

    Es comença a desenvolupar un art propi combinació d'influències àrabs i cristianes, però queda avortat per les influències franceses i italianes. La penetració dels models francesos fan que l'art propi no es dugui a terme. Per això el romànic peninsular és important amb una clara influència francesa (arriba pel camí de Santiago) i a Catalunya és important la influència italiana, sobretot a Llombardia.

    Les línies de penetració del romànic van de Nord a Sud i d'Est a Oest seguint el camí de Santiago. Regions:

  • Catalunya. HI ha dues influències:

  • D'influència francesa i àrab (ornamental) = va influir molt sobretot a les zones pròximes de França (Girona).

  • Una excepció és el monestir de Sant Pere de Rodes, on es veuen les característiques pròpies del romànic, encara que a l'interior es veu la influència àrab. (tendència ornamental i decoració escultòrica).

    En són exemples d'aquesta tendència Sant Joan de les Abadesses (capitells amb decoració figurativa i bona col·locació de pedres) o Sant Pere de Besalú (molt bona col·locació de pedres, gran girola, capitells escultòrics).

  • Tendència llombarda: esglésies d'influència italiana. Sèrie de mestres d'obra amb un mateix sistema de construcció: esglésies simples i amb poca decoració. S'usen arquets cecs i bandes llombardes. La decoració és a base de dents d'engranatge. Campanars destacats amb finestres geminades. Decoració geomètrica. Exemples d'aquesta tendència podrien ser Sant Climent de Taüll, el Monestir de Santa Maria de Ripoll (important per trobar-s'hi la tomba de Guifré el Pilós, tenir dents d'engranatge, bandes llombardes, etc.) o també hi podem nomenar Sant Vicenç de Cardona ( pòrtic, tres naus, transepte que sobresurt molt poc i acaba amb tres absis).

  • ARAGÓ I NAVARRA: A ambdós llocs hi passa el camí de Santiago i la seva arquitectura influirà en altres zones.

  • L'obra més important d'Aragó és la Catedral de Jaca, que té un pòrtic i tres naus que acaben amb tres absis semicirculars. El transepte no sobresurt. Té un cimborri octogonal damunt trompes i només es conserva la volta de canó al pòrtic i al transepte. Alternància de pilars compostos i columnes.

    Alguns elements es trobaran després a tot el camí de Santiago: escaquejat i tacos Jaquenses.

    Presenta un portal amb arquivoltes i poca decoració.

    Altres exemples d'Aragó podrien ser Sant Joan de la Penya i el Castell de Loarre (com exemple d'arquitectura civil).

    A Navarra destaca el Monestir d'Eunate de planta centralitzada octogonal (tipus de planta de les esglésies dels templaris).

  • LLEÓ I CASTELLA: És una de les comunitats més riques en arquitectura romànica. Està travessada per camí de Santiago. A Lleó trobem la Basílica de Sant Isidor. A Palència s'ha catalogat més de 600 esglésies romàniques, com per exemple, Sant Matí de Fromista: que té planta basilical i tres naus que acaben amb tres absis semicircular. Té un creuer que no sobresurt i un cimborri octogonal damunt trompes. Hi ha dues torres circulars que flanquegen la façana i totes les cobertes són de volta de canó. Decoració de tacos Jaquenses.

  • A la regió del Duero més propera a Portugal, la influència francesa va ser més intensa. Ens referim a Zamora i Salamanca, on arriba la influència de l'escola del Sud- Oest francès (cúpules damunt petxines, escates...). L'obra més emblemàtica és la cúpula de la Catedral de Zamora.

    A Segòvia el romànic té una personalitat pròpia. Les esglésies es caracteritzen per les torres de campanar i per tenir pòrtics als costats. En són exemples San Millán o San Esteban i les Muralles d'Àvila.

  • GALÍCIA: Destaca la Catedral de Santiago de Compostel·la, allà on acabava el camí de Santiago. És una església de peregrinació típica. La planta és de creu llatina amb tres naus longitudinals i tres naus transversals que formen el creuer. Té girola on s'hi obren capelles radials, que també trobem al creuer.

  • Té cimborri important i els pòrtics més importants són a la façana i als laterals, destacant el pòrtic de la Glòria.

    Les naus principals tenen volta de canó i les naus laterals tenen volta d'aresta. Els pilars són pilars compostos amb forma de creu. S'hi veuen molt clarament els contraforts. Té trifori. A l'interior els arcs que divideixen les naus són arcs peraltats. No té capelles. Decoració e tacos Jaquenses.

    ESCULTURA ROMÀNICA:

    L'escultura és l'art decoratiu dels segles del romànic i té les següents característiques:

    • Subordinació i adaptació a l'espai arquitectònic que omple

    • Antinaturalisme: en cap cas és realista, no té res a veure amb la realitat

    • Té una funció de llenguatge, d'il·lustració, en una època en que els fidels són analfabets i han de llegir les històries sagrades als portals i claustres.

    • Horror Vacui, deixa el menor espai buit possible.

    • Figures rígides, poc moviment

    • Escultura plana

    • Modelatge ens recorda a l'arcaic.

    • Pareix que ha oblidat la recerca de bellesa: poca perspectiva

    • Distribució jeràrquica

    • Es troba sobretot a les portades (als timpans i, a vegades, als brancals, a la llinda i al mainell) i als claustres (als capitells i als pilars dels angles del claustre).

    • Temes: generalment bíblics, però freqüentment es representa el Pantócrator (representació de Crist- Déu enmajestat, dins una mandorla i beneint amb la mà dreta i amb un llibre a l'esquerra), acompanyat dels tetramorfos (els quatre evangelistes amb els seus símbols o només els seus símbols: Sant Marc (Lleó), Sant Mateu (Home o àngel), Sant Lluc (Bou) i Sant Joan (Àguila), tots representats amb ales i acompanyats amb els 24 vells de l'Apocalipsis.

    Un altre tema molt representat és el judici final: cel i infern.

    • A l'època del romànic no hi ha pràcticament escultura exempta. Es redueix a marededéus i Crists Santificats (“majestats”), en fusta policromada.

    ESCULTURA ROMÀNICA A FRANÇA:

    A França destaques sobretot les portades romàniques del segle XII.

    • Portal de Sant Pere de Moissac (p.136)

    És del segle XII. El més interessant és el timpà: al centre s'hi representa el Pantócrator dins una mandorla, envoltat pels tetramorfos (símbols dels evangelistes). Completen la part central dos àngels. Ordenats en franges apareixen els 24 vells de l'Apocalipsis tocant instruments musicals i miren cap al Pantócrator.

    A la llinda hi ha decoració geomètrica i a les arquivoltes, decoració vegetal.

    • Església de la Madeleine de Vézelay

    És del segle XII. L'escena del timpà representa a Crist dins una mandorla, però no és un Pantócrator. És l'escena de Pentecosta: apareixen els 12 apòstols, sis a cada costat. Representa la vinguda de l'Esperit Sant.

    A la llinda hi ha tots els pobles que havien de visitar els apòstols, símbol que ve a representar la universalitat de l'església.

    A la primera arquivolta hi ha els signes del zodíac. A la segona arquivolta hi ha decoració vegetal. Al mainell tenim a Santa Magdalena, que rep als peregrins.

    • Sainte Foy de Conques

    Representa l'escena del Judici final. Al centre es veu a Déu dins una mandorla (tampoc és un Pantócrator). Té un braç cap amunt i un altre cap avall. A la dreta de Déu hi ha els benaventurats (els que es salven) i a l'esquerra hi ha els condemnats a l'infern.

    ESCULTURA ROMÀNICA PENINSULAR:

    Es troba sobretot a les portades i als claustres (capitells), encara que podem trobar alguna escultura exempta.

    Dins l'escultura romànica peninsular podem trobar-hi tres períodes:

  • s.XI = etapa de formació del romànic

  • 1a meitat del s.XII = formació del romànic

  • 2a meitat del s.XII = transició al gòtic

  • SEGLE XI

    Encara té característiques primitives.

    Destaquen tres conjunts:

    • Portal de San Isidoro

    • Portal de las Plateria de Santiago

    • Claustre de Santo Domingo de Silos

  • Las Platerias de la Catedral de Santiago

  • Són dos portals en que l'escultura es troba als timpans. L'autor va ser el Maestro Esteban. Al timpà de la dreta s'hi representa la naturalesa divina de Crist, i l'esquerra la naturalesa humana de Crist. Això vol dir que Crist és Déu i home al mateix temps. Com a home se'l representa amb escenes de la passió en que sofreix com a home. Com a Déu se'l representa resistint les temptacions.

    El Maestro Esteban també va treballar la Porta de la Zabachería, escultura de la qual després va passar a la porta de les Plateries: rei David, Déu creant l'home...

  • Claustre de Santo Domingo de Silos:

  • Les imatges es troben als pilars i representen escenes del Nou Testament ( el dubte de Sant Tomàs o l'ascensió en què Déu puja a cel i es representa amb els 12 apòstols i Santa Maria al centre, la Pentecosta, el davallament de la creu amb desproporció, Horror Vacui...)

    PRIMERA MEITAT DEL S.XII

    Té una especial importància a Catalunya. Dos conjunts importants:

    • Portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll

    • El Claustre de la Catedral de Girona

  • Santa Maria de Ripoll:

  • És una de les obre més importants del romànic. Té forma d'arc de triomf i està a una zona del romànic llombard (no escultura decorativa).

    La decoració s'ordena a base de bandes o registres. El portal no té timpà i la decoració es troba a les arquivoltes i als brancals. Els dos primers registres són els més importants: al centre hi ha el Pantócrator envoltat pels tetramorfos. Al primer registre hi ha els 24 vells de l'Apocalipsis i al segon hi ha els benaventurats. Als registres 3 i 4 hi ha escenes de l'Antic Testament. Al cinquè registre hi ha personatges davall arcs i al sisè registre hi ha escenes de l'Apocalipsis. A les arquivoltes hi ha els signes de Zodíac i els treball del Camp.

  • Claustre de la Catedral de Girona

  • Les escenes més interessants es troben als pilars. Temes bíblics i profans, per exemple, el oficis. Es veu molt bé com l'escultura omple els espais buit que deixa l'arquitectura i s'adapta a la franja que decora. S'hi observa un gran antinaturalisme i Horror Vacui. Figures d'animals i capitells vegetals.

    SEGONA MEITAT DEL S. XII

    Es caracteritza per:

    • abandonar l'antinaturalisme, és a dir, és més humana. Les figures mostren sentiments.

    • Mostra una mica més de moviment

    • Horror Vacui

    • Serveix per il·lustrar

    L'obra més important és el pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago, del Maestro Mateu.

    Té tres pòrtics, nau principal i naus laterals.

    Al centre del Timpà hi ha Jesús que mostra les llagues de la Passió i va acompanyat dels evangelistes amb els seus símbols. Als costats tenim els benaventurats i a baix hi ha àngels que duen els instruments de la passió (claus, corona d'espines..). A l'arquivolta hi ha els 24 vells de l'Apocalipsis que toquen instruments musicals. Al mainell hi trobem a Sant Jaume. Als brancals, a un costat hi ha profetes (que anuncien la vinguda de Crist) i a l'altre costat hi ha els apòstols.

    L'escultura exempta és escassa però a Catalunya trobem imatges de fusta policromada que representen “Majestats” i Marededéus.

    LA PINTURA ROMÀNICA:

    La pintura romànica peninsular es troba sobretot a Catalunya i a Castella i Lleó i, en el cas de la pintura mural, servia per decorar esglésies petites. Característiques:

    • la pintura (igual que l'escultura) es subordina a les necessitats de l'arquitectura

    • és antinaturalista (expressivitat i simbolisme)

    • rigidesa i monumentalitat a les figures

    • personatges ordenats jeràrquicament

    • sense perspectiva

    • no fons arquitectònics ni paisatgístics

    • usa colors plans (no tenen ombres ni perspectiva, sense profunditat i uniformes)

    • colors vius, colors purs.

    • Les figures s'emmarquen amb una línia negra gruixuda

    • Temes: Pantócrator generalment acompanyat amb els tetramorfos i marededéus. A vegades vides de Sants.

    • Tècniques:

          • La pintura mural utilitza la tècnica de pintura al fresc

          • La pintura damunt taula utilitza la tècnica del tremp que utilitza l'ou com a aglutinant.

    Pintura romànica a Catalunya:

    Distingirem entre la pintura mural i la pintura damunt taula. A la pintura mural s'usa la tècnica de pintura al fresc, la part més destacada són els absis de Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll.

  • Absis de Sant Climent de Taüll: només queda la part superior una part de l'inferior. Hi ha cert simbolisme: la part superior (cel) té un pantócrator ( a la mà dreta beneeix i a la mà esquerra té un llibre. Està envoltat d'una mandorla i seu sobre l'arc de sant Martí. També seuen al seu costat els tetramorfos i els seus símbols). A la part mitja s'hi veuen els apòstols i Maria. Geometrització, antinaturalisme, Horror Vacui, jerarquització i línia gruixuda que envolta les figures.

  • Absis de Santa Maria de Taüll: dedicat a la mare de Déu ( al centre dins una mandorla amb el nin Jesús). Es presenta l'Epifania (vinguda dels reis). Hi ha els apòstols a les arcades. Més detalls que a Sant Climent de Taüll però les mateixes característiques formals.

  • La pintura damunt taula utilitza la tècnica del tremp u es troba al frontals d'altar.

  • Frontal d'Urgell: finals del segle XI. Composició geomètrica de tres taules rectangulars. Al mig es veu Crist dins una mandorla i als costats hi ha 6 apòstols a cada costat. Base amb decoració vegetal.

  • Frontal de Durro: dedicat a Santa Julita i Sant Quirc, que apareixen al centre dins d'una mandorla. Als costats apareixen ells dos torturats: són els primers màrtirs. Composició harmònica i geomètrica (s.XII).

  • Frontal d'Avià (S:XII): Composició de tres rectangles, els dels dos costats es divideixen en dos. Al centre hi ha la mare de Déu sense mandorla dins un arc trilobulat (apareixerà al gòtic). Als costats hi ha escenes de la vida de la mare de Déu: l'Anunciació, la Visitació, el Naixement, l'Epifania i la Presentació al temple.

  • Pintura romànica a Castella i Lleó:

    També predomina la pintura mural al fresc del s.XII. Tres obres importants:

  • Frescos de la Ermita de la Vera Cruz de Madervelo: escena del pecat original amb detalls ambientals. Interès narratiu: històries de l'antic testament.

  • Frescos de San Baudelio de Berlanga: d'origen mossàrab. Escenes de caça (tema profà). Interès per mostrar moviment.

  • Panteó de los Reyes de San Isidoro (Lleó): segona meitat del s.XII. Conjunt més important del romànic (frescos). D'aquestes pintures podríem destacar dos exemples.

  • Una de les voltes té pantócrator i tetramorfos: més elaborat. Els evangelistes tenen el cap dels seus símbols

  • Escenes més elaborades: Anunciació de l'àngel i escena del Gall.