Arquitectura romana

Història de l'art. Arquitectura. Elements constructius. Materials. Urbanisme. Temples. Basíliques. Monuments commemoratius. Teatres. Amfiteatres. Circs. Termes

  • Enviado por: Aida
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

3. L'AQUITECTURA ROMANA

PRECEDENTS GRECS I ETRUSCOS

L'arquitectura desenvolupa un complet domini dels materials constructius.

L'arquitectura religiosa romana té com a precedent el temple etrusc inspirat en el grec arcaic, però amb reformes. La cel·la etrusca era més espaiosa que la naos grega, estava dividida en tres recintes, un per a cada divinitat, a els quals els rendia culte en tríades. L'ample front origina un realç acusat de la façana. El temple etrusc era pròstil i quasi quadrat.

ELEMENTS CONSTRUCTIUS

'Arquitectura romana'
Els elements constructius utilitzats pels romans serien:

  • L'arc de mig punt i la volta de mig canó, a més van inventar la volta d'arestes. Aquestes voltes i les cúpules, eren construïdes d'una fusta anomenada cimbra.

  • La petxina i la sàvia unió d'arquitectura voltada i adovellada es van completar amb pilastres i murs. Sorgeix així el nínxol, que donarà lloc a l'abscís.

  • Pel que fa als ordres, dòric, jònic i corinti, apareix l'ordre toscà i el capitell compost. La columna toscana és una versió etrusca de l'ordre dòric.

  • El capitell es composa d'un astràgal, anell, equí i àbac. Aquest combina fulles d'acant corínties i volutes jòniques als vèrtex.

  • També destaca la inclusió en els frisos de garlandes sostingudes per bucranis.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ.

Combinen en les construccions; la pedra, el formigó i la rajola. La maçoneria és un embolic de pedres de calibre irregular amb morter. El sistema més important és la trama de carreus col·locats en paral·lel i perpendicularment al mur. En les voltes s'utilitzava formigó fabricat amb aigua, arena, calç i cudols. La rajola era de grans peces rectangulars i primes.

'Arquitectura romana'

LA CIUTAT: UN URBANISME GRANDIÓS PERÒ PRAGMÀTIC.

Les ciutats es fundaven a partir dels campaments militars i estaven envoltades de muralles, reforçades amb torres ixents. Les ciutats tenien forma quadrada o rectangular, amb una porta al centre de cada costat, i dues avingudes principals que convergien en el fòrum, la gran plaça pública on es trobaven els temples i els principals edificis públics.

Destaquen: el fòrum romà, de planta quadrada, és molt complex i grandiós. En el fòrum republicà es va alçar el Capitoli, albergava la tríada jupiterina: Júpiter, Juno i Minerva.

El fòrum August, pel temple de Mars Ultor. I el fòrum Trajà; amb una disposició simètrica i axial, a través d'un arc de triomf pel que s'accedeix a una plaça envoltada de pòrtic. Al centre, hi ha una estàtua eqüestre de l'emperador hispà. La plaça es tanca amb la gegantina basílica Úlpia i darrere es troba la columna Trajana.

Els pòrtics, el model dels quals prové de ciutats hel·lenístiques tenen un paper important en el paisatge urbà. El d'Ampamea, sobre el Cardus principal de la ciutat. El pòrtic del fòrum de Pompeia, de planta rectangular, envoltat de columnes dòriques, i té estàtues en els intercolumnis. Està presidit al costat nord pel temple de Júpiter.

'Arquitectura romana'

L'ARQUITECTURA RELIGIOSA: TIPOLOGIA DELS TEMPLES ROMANS

El temple romà està integrat en la ciutat, presidint el fòrum. Té vista i façana principal i està orientat en una direcció determinada.

Els primers temples romans mostren una estreta relació amb les etruscos, com ara el de Júpiter Capitolí a Roma.

El tipus de temple més corrent s'alça sobre un pòdium. Es prolonga cenyint en els laterals de l'única escalinata d'accés, en la profunda antesala de la façana principal, cosa que li confereix una majestuositat escenogràfica. La façana és omnilateral. A continuació de l'antesala, es completa amb la cel·la. Es renuncia al peristil, ja que a partir dels murs laterals s'inclouen semicolumnes adossades (pseudoperípteres). Exemples: Fortuna Viril, a Roma, i la Maison Carrée a Nimes, d'ordre corinti.

S'interessen pels temples circulars. Una bona part eren de dimensions reduïdes, amb una columnata circular i un sostral de fusta. Es cobreixen amb cúpules. Exemples: els de Vestra a Tívoli i Roma, aquests d'ordre corinti.

  • Panteó d'Agripa. Camp de Mart. Roma. 27 d.C.

BASÍLIQUES

De procedència hel·lenística, funcionava com a sala de reunions, borsa de comerç i tribunal de justícia. La planta rectangular, amb tres naus longitudinals; la central més alta i doble en amplaria que les laterals.La nau central era més alta que les laterals perquè es pogués il.luminar directament. Prevalia, d'aquesta manera, un marcat eix longitudinal en la concepció del seu espai. Les obertures s'ubiquen en el límit de la nau central. Es cobreixen amb voltes de mig canó o, sostral de fusta. La nau central es remata al fons amb un absis, cobert amb una mitja cúpula.

  • Exemple: la Basílica Úlpia, obra d'Apol·lodor de Damasc.

'Arquitectura romana'
vista estructura interior

'Arquitectura romana'
planta

MONUMENTS COMMEMORATIUS

Aquests monuments servien com a elements propagandístics dels seus promotors i com a elements de commemoració de les seues campanyes militars. Hi ha dues classes:

  • Columnes commemoratives. Són monolits cilíndrics, decorats amb relleus històrics. La columna Trajana estava dedicada a les victòries de l'emperador hispà en les guerres dàsies i a la colonització del seu territori.

  • Arcs de triomf. Al principi eren construccions provisionals de fusta que servien com a ornament triomfal a les tropes victorioses que tornaven a Roma, però, més tard , es va implantar la pràctica de fer-los monumentals i de caràcter permanent. Tenen la forma d'una porta aïllada, i els trobem on havia ocorregut qualsevol fet gloriós. Podem tenir d'una a tres obertures voltades. A l'àtic apareix la inscripció sobre la victòria militar, i al cim, una estàtua o carro triomfal de bronze. Exemples: l'arc de Tit i l'arc de Septimi Sever.

L'ARQUITECTURA CIVIL

L'esperit pràctic romà va desenvolupar una abundant i variada tipologia d'edificis civils, que cobrien tan el temps d'oci com les necessitats jurídiques i comercials. També es feren per a commemorar triomfs militars i es van dirigir obres vinculades a l'enginyeria.

EDIFICACIONS LÚDIQUES I RECREATIVES

  • Teatres: es construïen exempts, amb fileres de voltes de formigó a distintes altures. L'orquestra era de forma semicircular. L'escenari amb tres cossos adovellats, era decorat amb marbres, columnes i estàtues. Els actors miraven cap al públic des del proscaenium, davant de la escaenae frons. Destaca el teatre de Marcel i el de Pompeia.

  • Amfiteatres: a l'arena, de forma ovalada, tenien lloc els espectacles de gladiadors i de feres. La part subterrània contenia nombrosos corredors i dependències amb escultures. També es decoraven les arcades exteriors. Destacava el Colosseu de Roma.

  • Circs: adaptació de l'stadium hel·lènic. S'utilitzaven per a les curses de quadrigues. La planta era un rectangle allargat, els costats menors de la qual estaven rematats en semicercle. En un se situaven les carceres dels cavalls. La graderia i la pista d'arena estava dividida per un mur, als extrems del qual hi havia unes columnes ometes que assenyalaven les voltes dels carros. Destaca el Circ Màxim.

  • Termes: banys públics, llocs de reunió i d'esbargiment. El centre es dividia en quatre parts: laconicum(per a la transpiració corporal amb aire calent), el caldarium(bany amb aigua calenta), el frigidarium( bany amb aigua freda) i el tepidarium(amb aigua temperada). Destaquen les termes de Caracal·la i les de Domicià.

Les termes tenien, a més a més, una funció social important, perquè eren un centre habitual de reunió i de tertúlies, sobretot les més grans on hi podia haver tota mena d'instal.lacions, sales d'exercici (palaestra), biblioteques, piscines...

'Arquitectura romana'

Vídeos relacionados