Arqueología

Origen, significat y evolutiò del mot. Legislaciò. Camp. Excavació extratigràfica. Localitzaciò de jaciments. Estrat i tipus. Material i tecniquès constructives. Principis genral d urbanisme. Fundaciò d una ciutat

  • Enviado por: Aisor
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 52 páginas
publicidad

Arqueologia.

  • Introducció. Arqueologia: origen, significat i evolució del mot. Què és l'arqueologia avui? Objectius i fonts de l'arqueologia. Arqueologia de camp i arqueologia de laboratori.

  • L'arqueologia en el s.XIX s'encarregava d'estudiar els monuments, i seria sinonim de l'estudi del món antic. Encara avui en dia es manté la confusió d'arqueolag amb hitsoriador de l'art. A Espanya hi ha la divisó entre les dues disciplines, i la trobem dins la historia, separada de l'historia antiga.

    El terme arqueologia en trobem destacar dos personatges que la definiexen:

    Gordon Childe: Reconeix l'arqueologia com a fonts historiques de primer ordre. no és unicament una font per correborar amb documents, també pot ser usat per compendre una serie de fenomens. l'arqueologia pot donar a coneixer, es pot reconstruir molts fenomens molts fenomens que les fonts documentals no poden constatars. els documents son objectius, escrits per algu, en canvi les dades arqueologiques no.

    A. Lamming Emperaire: Prehistoriadora francesa, anys 60, que va destacar pels seus estudis de l'art rupestre del paleolitic amb un lectura més simbolica. ella fa una definició que s'aproxima molt a la que dona Childe.

    “és la tecnica d'aprenció del passat a partir dels vestigis del passat”

    l'arqueologia seria una ciencia amb una metodologia propia. es una manera de fer historia amb materials propis. L'arqueologia la podem dividir en etapes, que son les mateixes de la historia:

    *Prehistoria: és l'etapa que el seu estudia ha portat a crear i perfeccionar el metode arqueologic. és l'etapa de l'home més llarga, dura milions d'anys, i la seva reconstrucció només és possible mitjançant l'arqueologuia.

    La podem subidividir en dues etapes:

    -Paleolitic (amb les seves subdivisions);

    -Neolitic

    *Protohistoria: és l'etapa que es troba entre la pregitsoria i l'arqueologia historica, amb documentació. Cultures que tenen escriptura que no podem traduïr i també aquelles societats sense escriptura però que hi ha societats proximes les quals en fan referencia els seus escrits.

    -Minoica: Lineal A

    -Micenica: segona meitat s.XV ac. és una cultura molt influida per per la cultura minoica. fins el 1950 va ser una cultura protohistorica. Ventris va aconseguir deixifrar l'escriptura Lienal B, imaginant-se que era grec. els minoics eren grecs i els seus antecessors, amb els mateixos deu i noms de ciutat... amb aquest fet entren en la historia. la majoria de textos son documents economics.

    -En la peninsula iberica els estudis protohistorics es centren en cultures anteriors a la colonització romana, com ho és la cultura dels ibers.

    *Grecia

    *Roma

    *Medieval: ha estat mot recent la seva acceptació com a font documental en aquest camp.

    *Moderna: s'usa per completar informació.

    *Industrial: en un intenbt de consrevar el patrimoni industrial del s.XIX fins ara.

    L'arqueologia treballa preferentment amb restes materials. La recuperació d'aquestes restes ens poden ajudar a entendre com es vivia... en determinades epoques. hi ha tota mena de materials, més comuns o materials extraordinaris, excepcionals, aquests ultims havien estat l'unic centre d'interes fins fa poc.

    els materials amb els quals treballa l'arqueolgia és generalment INSTRUMENTUM DOMESTICUM, que és el que ens aporta més informació i es troba més sovint.

    un element important és la cronologia. cal ficar una cronologia el maxim precisa possible. contra més s'afina la datació més valuosa pot ser la seva informació.

    En el camp de l'arqueologia trobem dos tipus:

    • L'arqueologia de Camp: treballa directament sobre el territori, sobre la localització i explotació arqueologica que aporten grans quantitats d'informació que s'han de classificar i datar. poden ser jaciments de tot tipus.

    • L'arqueologia de Laboratori: l'estudi dels objectes, la comparació,... feta més a partir de la documentació que provenen de l'altre vesant. esta molt proxima a l'historia de l'art. ultimament han abançat molt.

  • Arqueologia i legislació. La llei de 1911. La llei de 1933 i altres textos de la Segona Republica. Decrets posteriors. La ley del patrimonio de 1985 i la llei del Patrimoni de Catalunya de 1993. La regulació actual de l'activitat arqueologica a Catalunya.

  • Abans de 1911 no hi ha lleis però si sistemes de portecció. les lleis de 1911, 1933 i 1985 són lleis d'ambit estatal, mentre les lleis de 1934 i 1993 són lleis propies de Catalunya. El 1934 és una llei del parlament de Catalunya que durara fins el franquisme, periode en el qual no hi haura legislació fins el 1985. el patrimoni es veura afectat pel creixement turistic dels anys 60.

    La primera gran preocupació pel patrimoni es fa evident a partir de la desmortització de Mendizaval, que portava l'abando i en alguns casos, la destrucció de bens eclesiastics, molts dels quals eren monuments importants, alguns es destruiren i alguns es portegiran, gracies a actuacions puntuals per salvar-los.

    El desgavell de les desmortaitzacions va portar a plantejar a l'estat el problema de la conservació del patrimoni. en aquesta linea es crea una Comission Nacional del Patrimonio amb seu a Madrid, que controlava les actuacions de les Comissiones Provinciales del Patrimonio. aquest organisme sera la peça clau per a la conservació del patrimoni.

    Des de Madrid s'escullien els membres, era un carrec gratuit i vitalici. En formava partr el governador provincial, el director del “Museo arqueologico provincial”, si n'hi havia, i després tota una serie de personatges que hagin demostrat un interes per l'arqueologia, pel patrimoni, sempre era gent molt ben situada.

    Aquestes comissions apareixen 1846, en deu anys de retard respecte la desmortitzacions. tenen uns fons que venien de Madrid, per la pressió dels membres o del governs provincials. son diners que ajuden a fer una certa politica.

    A Girona comença a funcionar a finals dels 40, fet que porta a cercar un espai on col·locar els seus fons. S'arriba a un acord amb el bisbat que cedeix l'esglesia de St. Pere de Galligants, abandonada despres de la desmortització.

    La comissió s'interesera per diversos fronts: Ripoll, Empuries... La comissió funcionava gracies a la provincia, algunes més productives i d'altres menys, gràcies a l'empemta de gent ben conectada politicament.

    Girona va realitzar una molt bona tasca. trobem personatges destacats com J. Bonet i Siso, jurista i va estar involucxrat en politica provincial i estatal. va ser un gran epigrafista i arqueolac, autor de varis llibres com “La moneda Catalana”, i va editar per primer cop el “Cantoral de Carlemany”.

    En la meitat del s.XIX s'havien intensificat les excavacions en jaciments principals a arreu de l'estat, en la cerca d'objectes dels museus. entre 1846-1848, la Diputació de Girona subencionà una serie d'actuacions a Empuries, que era l'unic assentament grec localitzat a l'estat. en un context en que es produien les exitoses campanyes europees d'orient, descobriments a Mesopotamia i Grecia i que importaven peces pels seus museus.

    Les campanyes a Empuries, ees fa l'estiu, i en la zona de l'esglesia, les troballes eren importants, no tan com els que es feien a orient. Però es va creure que no eren d'importancia i es decideix comprar les troballes fetes per esporadics i no continuar més. No serà fins el 1908 que es torna a excavar.

    L'any 1911 s'aprova la llei per la protecció del patrimoni. A nivell arqueologic posa la base d'un funcionament ordenat, es crea la Junta Superior de Excavaciones Arqueologicas, que s'encarregava d'otorgar permisos d'excavació. per excavar s'ha de solicitar un permis, però no s'exigia cap requisit, el 1911 no hi ha arqueolegs professionals. A partir d'ara hi ha excavacions legals i ilegals, però el problema no es va solucionar.

    La Junta exigia una certa subvenció de l'excavador, i una memoria dels resultats despres de l'actuació. la junta volia publicar les memories de certa importancia, perque els historiadors poguessin tenir acces a aquesta informació.

    Te la funció de crear un arxiu de tots els jaciments, monuments, edificis... per conservar-los i protegir-los. però encara que hi havia bona intecnió no es va aconseguir gaire cosa. un altre punt era que l'estat es guardava el dret d'excavar alla on es vulgues.

    La llei determinada que és l'obligació de tothom de comunicar a la comissió o al museu arqueologic de la zona, qualsevol troballa fortuita. es compensara la persona que fagi la troballa, i el propietari del terreny on s'hagi fet la troballa.

    Es consideren peces d'antiguitat les datades abans de Carles I, i s'havia de demanar permis si es volia exportar o vendre a l'estranger, amb l'opció de tampteix per part de la junta.

    La Junta va concedir els drets d'excavacions perpetues a la Junta Superior de Museus de Barcelona (ajuntament i Diputació de Barcelona), en el jaciment d'Empuries. varen anar adquirint terrenys, recuperant materials... creant el patrimoni emporità. les excavacions estaven dirigides per Puig i Cadafalch.

    La llei contempla l'actuació estrangera, sempre que demanessin permis. Gent com els frances P. Paris excava a BAELO CLAVDIA; A. Schulten que fa un recull de les fonts que es refereixen a la peninsula d'epoca romana, grega i pregrega, “FONTES D'HISPANIAE ANTIQVAE”, excavara a la peninsula. La lle deixava que s'enduguessin peces a l'estranger, sempre que estiguessin redoblades.

    Aquesta llei durara fins el 1933, amb la Republica. es una reforma del 1911, més moderna, més liberal. Es dissol a junta i es crea Junta Superior del Tesoro Artistico. una junta amb més poder que perseguira més durament els clandestins. Redueix a 100 anys el limit de l'antiguitat.

    El 1934 Catalunya aprova la llei autonomica. Molt progressista pel moment, però que no es va poder aplicar, però que va ajudar a salvar el material de la guerra.

    Hi ha una centralització, es crea una xarxa, però contempla els elements més dinamics de cada regió. axió anira dirigida per Per Bosch Gimpera. Rebra el coneixement d'aqrueologia a França, i tornara a Catalunya on creara una escola arqueologica. Puig i Cadafalch l'inclaura en les seves institucions, i es creara el Servei d'Arqueologia de Catalunya, introduira l'estudi d'arqueologia a la UAB, serà el pare de l'arqueologica moderna de Catalunya.

    El 1939 es deroga la llei del 1934, però no la del 1933. Franco va publicar algun decret que modificaven algun punt. El 1940 es proteixeixen per llei els castells i muralles. Una legislació per l'arqueologia submarina, que s'havia iniciat amb l'us del bus autonom introduit pels turistes estrangers.

    L'any 1985, PSOE, s'aprova la llei de Patrimoni. una llei moderna, d'acord amb el seu temps, però una llei que no podia ser gaire incident perque les autonomies tenien competencies sobre patrimoni, però va inspirar les lleis autonomiques. La primera va ser al d'Euskadi el 1991.

    El 1993 s'aprova la llei de patrimoni a Catalunya, que dedica una part important a temes d'arqueologia, però està pendent del seu desenvolupament. la teoria és molt contuindent.

    Contempla la creació d'espais declarats “Zones Arqueologiques”, molt facil creació, i pot facilitar la protecció. Però no s'ha aplicat perque no se sap com, on i quan aplicar-la.

    D'ença l'any 1981 hi ha hagut dos decrets que regulen els permisos d'excavacions. hi ha un tercer decret amb el qual s'esta terballant i que és més extens.

    A Catalunya es contemplen tres tipus d'intervencions:

    *Urgencies: en realitat haurien de ser aquells descobriments casuals i inesperats, que necessitarien una rapida intervenció i de salvament per evitar la seva destrucció. son les relacionades amb les obres publiques.

    També ho son aquelles que s'han de prevuere. en cas de construir en un nucli antic, s'ha de fer una excavació preventiva perque ens podem trobar restes arqueologiques. quan es vol fer una obra vial de gran volada, cal fer una visita a la Carta Arqueologica o catalogar els jacimenyts que hi ha.

    S'han de preveure a partir de la Carta Arqueologica abans de fer una obra. s'han de programar i i subvencionar per excavar abans de construir. S'han de fer propeccions preventives i reconeixements del territori per descobrir nous jaciments.

    la major part del pressupost (que és d'uns 32.000.000 de pts) se'n va amb les urgencies, fet que ens fa adonar que la llei no es bona, o no esta desenvolupada. en principi l'hauria de pagar qui la provoca, la constructura, no la societat civil. Com el departament de cultura perd diners i el que més l'arqueologia, cada cop hi ha menys diners.

    Teoricament han de ser pagades pel promotor, el que hauria de fer-se carrec d'escollir el director de l'excavació. en l'obra publica es treu a subhasat l'excavació.

    El problema de les urgencies és que les empreses tenen més un afany de lucre, i no hi ha benefici cinetific.

    Programades: aquelles que es fan a partir d'uns determinats interessos cientifics, que es fan a mig i llarg termini, a vegades englobades a projectes més grans, que inclouen més excavacions. Son les fetes per la universitats, pels museus...

    Aquests son possibles de les ajudes economiques de les institucions. Antigament veneien de Madris. El 1982 passa a la Generalitat la competencia dels permissos, i se'n destinaven 32.000.000, però aquest han anat minvant fins a 10.000.000 pts. Les excavacions han de cercar altres formes de subvenció com la diputació, UE...

    Solen ser contrectades en el periode estival, feta per estudiants, de curta durada, 15 dies, un més... a l'estiu dia més llarg, millor temps.

    Prospeccions: Recerca sobre el terreny a la busca de nous jaciments arqueologiques, en la qual es contempla que es podra recollir tot allo de superficie, mai aprofundir. S'ha de demanar permis, el matrerial obtingut s'ha de dipusitar en un museu.

    El decret de 1981 determina que el director de l'excavació ha de ser un llicenciat o superior, de filosofia-lletres, historia i historia de l'art i que acrediti una experiencia suficient. contempla que la poden dirigir fins a ters persones.

    La Generalitat exigeix, a més, que el qui excava justifiqui que te els diners per fer les excavacions. Has de comunicar el periode que realitzarar, perque el servei d'arqueologia pot enviar algu que controli els treballs. És obligatori enviar un informe explicant els resultats, juntament amb una planta de la zona excavada i cada dos anys una memoria.

    La memoria a més de ser una descripció exahustiva de l'excavació, la conclusió hauria de donar una explicació historica. en cas de veure que no es suficient per donar una memoria es pot pactar per allargar el termini. No presentar la memoria pot suposar no rebre més permisos. Les memories son d'us public, cada servei territorial te les seves memories que es poden consultar.

    En el permis queda especificat queda especificat ha on s'ha de lliurar el material recuperat, quan s'acaba el periode d'excavacions, als museus reconeguts com a tals.

    Queda clar que quan en el periode d'excavació es produis una troballa significativa han d'avisar al servei arqueologica, per enviar els seus equips de restauració,...

    En les prospeccions han de seguir els mateixos passos. S'entrega tot un material que va a parar a la Carta Arqueologica, un index de tots els jaciments documentals, que poden servir per salvaguardar o intervenir en urgencia en els jaciments.

    El problema del servei d'Arqueologia, a part dels diners, és la manca de publicacions constants, per informar que s'està treballanbt... no hi ha diners.

    Cada any s'ha demanar abans de 15 de juliol, per l'any següent, i dir perque. El periode just quan s'inicien les excavacions i en cara no se sap quins resultats es tindrant, es un geu problema.

    Cal tenir la autorització signada del propietari del terreny on s'ha d'excavarm, fet que sempre provoca reticencies pel propietari alhora de signar, s'acaba recorrent a la trampa.

    S'ha de contemplar la conservació del jaciment, tapant-lo, restaurar-lo, consolidar i fer-lo vistable...

    Un altre problema és l'emmagatzamatge, la manca d'espai. Ara no es conserva tot, es fa una tria selectiva.

  • Arqueologia de camp (I). Els orígens. Cap a la creació d'un mètode científic: l'excavació estratigràfica. Breu història de l'arqueologia a Catalunya.

  • Les fonts utilitzades sovint per la historia son les evidencies que deixa l'home sobre el terreny, que poden ser dades historiques. per convertir-les en dades cal un metodologia, que és l'arqueologia de camp, que és l'excavació, en la destrucció, que s'aconsegueix dades.

  • Excavació estratigrafica.

  • És l'unica manera adecuada i correcte per excavar un jaciment, que tindra una especifitats segons el jaciments (prehistorics, medieval...).

    L'excavació estratigrafiques és un fet molt recent. No es generalitza fins a les decades dels 60' i 70', sobretot en l'arqueologia historica, sobretot prehistorica.

    L'arqueologia prehitsorica és la que més perfecciona la tecnica i es preocupa per la metodologia.

    En el s.XVII hi ha un estudi i interpretació de la Biblia, que sobretot un preocupació per la cronologia, per saber l'antiguitat de la terra. Les interpretacions minucioses deien que el món s'havia creatb 4004 ac. Una idea que sera indiscutible, dogma de fe durant molt de temps.

    En aquest temps i abans ja hi havia gent que observava fets que ereb inexplicables. Erudits grecs ja havien trobat fossils animals marins en montanyes, allunyades del mar, fenomen explicat pel diluvi, segurament influits per altres cultures que tenien el mateix mite. Alguns erudits deien que aquelles montanyes haurien emergit del mar per una serie de fenomens. El s.XVII també se'n trobven de fossils i ossos, que es justificava amb el terme “antidiluvia”, abans del diluvi.

    El biloeg frances Buffon, veia que el 4004 ac, era ridicul, i s'atrevia a dir que era d'uns 500.000 anys, per evitar problemes deia que la Biblia no parlava de dies sinó que més segur eren llargues etapes. Sera una diea acceptada i s'usara molt entre els estudiosos.

    Hutton, aristocrata escoces, al corrent de totes les publicacions, i es dedicava a fer observacions d'animals... S'adonava que la natura estava en transformació constant, que el paissatge no era igual que el d'abans d'ell, i no seria igual en les generacions proximes.

    A finals del s.XVIII presenta el seu estudi, fet a partir de les seves observacions, que serien molt ben accollides. Es considera el punt de partida de la geologia moderna.

    En aquesta mateixa epoca un treballador dels ferrocarrils, Smith, que estava treballant en la creació d'una xarxa ferroviaria. La seva tasca el portava a observar el terreny. Amb la construcció de rasses podia observar diferents nivells el terreny. En els seus estudis es possaran les bases de l'estratigrafia:

    • en una superopicició estratigrafica, l'estrat de sobre és el més nou i el de més a sota és el més vell.

    • perque es crei l'estrat dos, han d'existir previament el 3 i el 4. L'estrat té un més antic que li fa de receptacle. Cada estrat té uns limits determinats.

    Smith descrubira la manera de fer una cronologia absoluta. Amb la simple observació no ho podia fer. El seu interes el portava a la recolecció de fossils, fet que el fa adonar que alguns fossils es podien trobar en diversos estrats i alguns només en determinats estrats.

    aquesta observació el va portar a plantehjar al idea del “Fossil Director”, que definien la cronologia d'un estrat. això l'ajuda a comparar diferents estrats de manera més global, de diferents zones.

    Però el pas definitiu el va fer el frances Cuvier, el pare de la paleontologia.

    Les idees hi eren però calia ordenar-les per arribar a la geologia moderna.

    Lyell publicara “Principis de la Geologia”, possan el principis de la geologia moderna. Aquest llibre sera imprescindible pels erudits com Darwin.

    Però sera el prehistoriador Boucher de Phertes, observant els talls fets pels grans rius del nord de França, amb el coneixement de Lyell, que es fa el salt a l'arqueologia. Perthes s'adona que en cada estra es trobaven una serie d'animals i d'estris arcaics en els estrats més antics, i que evolucionava a mesura que pujava d'estrat. És el primer en utilitzar l'estratigrafia. A mitjans s.XIX hi ha prehistoriadors que utilitzen l'estratigrafia, observen els estrats, analitzen, dibuixen... agafen per primer cop per la arqueologia el “Fossil Director”, que no son fossils sinó objectes, que ajudaven a la datació i a la comparació.

    una altre data important és el 1881. Quan Lane Fox, després Pitt Rivers, quan es retira de la vida militar, es dedicara a l'excavació arqueologica dins les seves propietats, amb treballadors de la seva finca. El treball el va distribuir seguint el model de l'exercit, ell era el general i tenia subordinats que s'encarregaven de controlar les tasques en els diversos jaciments.

    Pitt Rivers va tenir la idea de fer una “diari d'excavació”, que a partir de llavors ajudara a reconstruir l'excavació. El diari de Pitt Rivers era el recull en net dels diaris dels seus subordinats, que diariament havien d'agafar anotacions de les tasques realitzades, i el dissabte es reunien per possar-ho en comu i fer un sol diari.

    El diari comportava plantes de lo descobert, seccions, dibuix d'allo que s'hagues trobat i fos significatiu.

    Però aquest fet no es popularitza fins a finals XIX principis XX, que llavors tothom utilitzarà. És una eina util per reconstruir un proces d'excavació.

    En un diari s'ha d'anotar tot allo que succeix en una excavació (temps, personal, troballes...), les hipotesis que surgeixen, encara que es descartin; ha de ser entenedor i facil lectura. Ha d'incloure croquis, plantes... Avui en dia el que s'utilitza més son les fitxes, el diari està entrant en desus.

    el 1908 s'inicien les excavacions d'empuries, per la promoció i direcció de Puig i Cadafalch. Però com ell no podia estar en el lloc d'excavació posara en mans de Emili Gandia l'excavació, que va tenir que apendre sobre el terreny l'excavació de camp, amb l'ajut de Cazurro, que el va indicar com excavar estratigraficament. Gandia va escriure un diari des d'un bon principi, per tal de informar del que es feia a Puig i Cadafalch. Sera una eina molt valuosa i de gran qualitat, que sera usat en treballs posteriors.

    Un dels greus problemes es que ultimamentb s'ha excavat molt menys que s'ha publicat.

  • Arqueologia de Camp (II). Localització de jaciments i prospecció arqueològica.

  • Prospecció arqueològica:

  • -- Definició: examen o estudi d'un lloc o territori amb vistes a la seva valoració arqueològica, sense provocar la destrucció del jaciment, sense fer una intervenció arqueològica. No són exclohents son complementaries. És un dels mètodes usats per localitzar jaciments.

    -- Dos àrees de treball:

    • Treball de laboratori: anàlisi d'informació ja existent sobre el jaciment, abans de la prospecció. Hi ha diversos elements:

    * Mapes, fotografies aèries, toponímia i fonts literàries i documentals

    • Treball de camp:

      • sistema tradicional

      • intensiu

      • extensiu

    ·· Mostreig:

    **Aleatori simple

    **Aleatori estratificat

    **Sistemàtic

    **Sistemàtic estratificat

    -- Avantatges i inconvenients de la prospecció arqueològica:

      • Ajuda a programar adequadament les intervencions posteriors.

      • Dona la possibilitat de salvaguardar el patrimoni arqueològic de les destruccions.

      • A més ajuda a restringir i seleccionar les intervencions arqueològiques, en molts casos irreversibles i que suposen problemes de conservació.

    ** Mètodes de localització de jaciments.

    -- Monuments existents: són les evidencies més clares i fàcils de localitzar.

    -- Fonts literàries i documentals: us de textos clàssics (Troya), bíblics...

    -- Toponímia i toponomàstica: noms propis de llocs, que fan referència a construccions... i poden donar indicis de l'existència d'un jaciment.

    -- Coneixements dels habitants de la zona: realitzar enquestes i entrevistes

    -- Fotografia Aèria: amb ulls experts ens poden ajudar a localitzar jaciments.

      • obliqua: més útil per descobrir jaciments.

      • vertical: molt útil per realitzar mapes dels jaciments.

      • Teledetecció desde gran altura: sistema que usa radars i satèl·lits.

    -- Altres: prospecció geofísica (magnètica, electromagnètica).

    ** La prospecció directa del territori: treball de camp.

    -- Sistema tradicional: excursió al camp per visitar jaciments coneguts pels habitants, recollir algunes mostres per classificar i fer una història arqueològica de la zona.

    -- Extensiu: anys 60 a Espanya, motivada per qüestions administratives (subvencions), localitzar els jaciments més significatius. Recerca més sistemàtica

    -- Intensiu: usat en països amb tradició arqueològica. Mètode més adequat per arribar a fer una imatge més completa de la historia cultural d'una zona més concreta. Localització de la majoria de jaciments de la zona; es poden fer teories explicatives del seu passat, a més de crear un inventari de les restes per poder-les protegir en un futur.

    Després de localitzar el jaciment cal recollir informació per tal de registrar-lo i tenir informació per intervencions posteriors:

      • recollir mostres materials, per classificar culturalment el jaciment

      • Recollir informació ambiental-ecológica

      • en cas de què la zona fos extensa es faria un mostreig.

    ·· Mostreig: motivat per la manca de temps i recursos. Us de mètodes estadístics per tenir una idea general d'un jaciment o zona amb l'anàlisi d'àrees petites.

    Diversos sistemes de mostreig, avantatges i desavantatges:

    **Mostreig aleatori simple: àrees escollides a l'atzar. Hi ha zones que poden quedar sense analitzar.

    **Mostreig aleatori estratificat: es te en compte els estrats. Sistema poc imparcial

    **Mostreig sistemàtic:

    **Sistemàtic estratificat: és el més satisfactori, usa les tres tècniques.

  • Arqueologia de camp (III).

  • Definició d'Estrat i tipus d'estrats.

  • Hi ha dos tipus d'estrats:

    • Geologics: naturals, aquells que fabrica la natura.

    • Antropics aquells que crea l'home.

    durant milions d'anys la natura ha estat quia ha fabricat estrats. Generalment la natura necessita temps per modificar la terra. Desde l'aparició de l'home, ha estat aquest qui ha creat més estrats.

    Un estrat és una capa uniforme i homogenia, d'una potencia (gruix maxim) variable, rarament uniforme, amb uns limits diferenciables, facilment representable. Un estrat sol tenir un color i una textura caracteritics, una serie de elements que la fan diferencialble.

    Els estrats geologics es regeixen per la llei de la gravetat. Solen ser o tendeixen a l'horitzonatlitat, a vegades modificat per trencaments, falles.... L'estrat antropic si que pot ser vertical.

  • Tipus d'estrats:

  • A partir de la popularització del sistema de registre Harris, es parla d'Unitat Estratigrafica (UE). En origen aquest sistema distingia entre estrats (horitzontals...) amb el que s'anomena Elements (murs...), però finalment tot s'ha anat unificat en UE. Es important saber diferenciar els estrats abans d'iniciar l'excavació, fet que ens estalvia diners i temps.

    Podem trobar:

    **Estrats geologics: Riuades, que dipositen uns elements en un lloc, com sorra.... o també el vent, conegut com esrats eolics, i d'altres elements naturals que modifiquen el paissatge.

    ** Estrats antropics:

    -MURS: no va ser considerat estrat fins a Harris, els anys 60 i 70. Pot ser un mur sencer o el bassament. Els murs solen estar format per dues parts.

    fig.1. Mur

    1. Una de solida feta de pedra, pedra i morter, i que es pot dividir en:

    • Fonaments: que s'encora a la roca o al sol, que és un estrat geologic. Acostumen a no ser treballats, ja que no es veuen.

    fig.1. La roca o el sól es sol representar d'aquesta manera

    • Socol: la part que es veu, generalment no passa dels 60 cm. per damunt del nivell de circulació, i sovint bé marcada per la “banqueta de fonamentació”, que de vegades és la unica resta que queda del mur, i servia per ajuntar el mur amb el paviment, i solia ser calç.

    2. La resta de la paret era construida amb terra treballada, amb la tecnica de la tova o la tapia. La tova (fang assecat al sol) permet construir en moduls, mentre que la tapia, feta a partir d'un encofrat on es fica la pasta, donava la possiblitat de construir més alt.

    El socol de pedra serveix per protegir la tova i la tapi de l'humitat, sempre que estigui ben arrabosada i que el sostre eviti l'entrada de l'aigua. Una tapi ben conservada i cuidada pot durar molts anys. Pero el que es conserva generalment és el socol de pedra però a vegades una tapia o una fila de tovots... Trobar la rasa de fonamentació és important per saber com s'ha d'excavar la casa.

    El mur els trobarem en arees d'habitat, cementiris... Peròa aquest és un element molt caracteristic del món mediterrani. Mentre que en els paisos nordics s'usaba més la fusta com element de construcció. El que es troba en aquetes zones són “forats de pal” o rases, amb una terra negra molt organica que serien les restes de la fusta.

    El seu aillament porta una gran feina, però en alguns casos extraordinaris es poden trobar estrcutres senceres de fusta. Generalment dins l'aigua, ja que és un element que la conserva molt bé.

    En el proxim orient es troben murs de tova sencers, ja que és una zona on no hi ha humitat.

    A vegades es dona el “robatori de murs”, grans races amb restes de pedra d'antics murs. Eren murs que havien estat desmentellats per la necessitat de pedra per una altra construcció, o perquè el terreny s'havia convertit en camp de conreu i els camperols haurien desfet el mur per poder passar l'arada sense que es fes malbé. És un element més a tenir en compte, ja que és un estrat més. També hi ha murs que els podem trobar derrumbats.

    -PAVIMENTS O SOLS: sempre s'intenta circular en espais planers. Els paviments solen ser:

    -d'obra: lloses, codols, mosaics, opus signimun,... o terra endurida, terra piconada, aquests ultims son els que han abundat fins fa poc.

    Identificar un paviment d'obra és molt facil i la seva troballa indica que el que hi ha a sota ha estat ben conservat.

    Els paviments amb elements com lloses,... poden ser reutilitzar per fer altres paviments, per aixó generalment es troba la preparació que ens indica que hi havia un paviment, que hauria estat reutilitzat.

    Els sols de terra piconada, son dificils d'identificar, acostument a ser durs, i els objectes que s'hi troben estan planers, amb la postura que cauen. També el podem localitzar en cambrers interiors, sobretot en les destinades al treball. En el s.IV ac trobem paviments fets de tova endurida al foc. En alguns sectors els paviments son plans, però generalment segueixen els desnivells del terreny.

    -Nivells d'habització: seria una suma i superoposició de terra trepitjada, damun els quals es viu i son refets constantment. Es defineix com a nivells de microestrats. Es sol relacionar en l'interior de la casa, i son generals d'epoca neolitica (coves), iberica,...

    Dona poques restes i la majoria estan esmiculades, son les que s'identifiquen generalment amb les coves prehitsoriques.

    -Destrucció: proporciona molta informació resprecta a la resta de nivells, perque mostra un destrucció, i el nivell de vida d'una epoca determinada, que es veu estroncada en un instant determinat i que queda conservat per la posteritat. Un exemple clar és Pompeya (24-VIII-79 dc), que ens permet fer una reconstrucció exacte de com era aquella època.

    Per evitar els habituals incendis a Roma, august va crear un cos de VIGILES (bombers), que intentaven aillar els incendis. Durant molts anys era costum associar un incendi amb un fet bel·lic (generalment francs o els alamans el 260 ac). Això era un pur invent arqueologic, ja que corresponien a incendis fortuits.

    És molt facil localitzar un nivell de destrucció, ja qu sol ser una nivell d'una certa potencia (fins a un metre de gruix), molt negre i a on damunt del paviment localitzem el sostre caigut, amb les teules aixafant tot el que hi havia a l'interior de la casa, restituint bigues, mobles… al damnut hi trobaarem cendorses, la degradació de les parets. La informació que proporcionen aquest jaciments és extraordinaria perque els objectes surten practicament sencers.

    Un vaixell és també un nivell de destrucció, en aquest cas subacuatic.

    -Nivell d'abandonament! estrat de potencia variable, sovint de més de 50 cm, que es produeix en un marge de temps determinat, ja que els edificis que no es fan servir i no es mantenen s'acaben destruint lentament.

    És un estrat lent, que es forma al llarg del temps: pot ser molt variable. Pot ser que tot alló utilitzable s'ho enduguin els habitants, i d'altres vegades l'abandonament pot ser rapid i sobtat. Les vigues de fustes cauen, i axió fa que el jaciment tingui un color grisos, per la degradació de la fusta.

    És un dels estrats més caracteristics, normalment el primer que es localitza per sota el nivell actual. Es desagradable, rapid d'excavar i amb pocs objectes.

    -Farciments i reompliments! caracteristic i facil d'identificar. Permeten una aproximació cronologica segura al moment de formació de l'estrat.

    Poden ser de potencia variable, i son abocaments de runes per aconseguir un major nivell de circulació. Són estrats tous i s'han d'excavar rapidament.

    Sol enganyar molt perque te diverses terres de diferents colors. Cal veure com surt la ceramica i restes de qualsevol manera.

    abocament

    Mur de

    contenció amb

    formigó

    -Murs! és un tipus d'estrat vertical, fet per l'home. El mur pot ser de pedra o de terra. Per ex. Els murs del forum romà d'Empuries són de socul de pedra i la resta de tapia.

    Tots els estrats estudiats fins avui son els estrats positius (unitats estratigrafiques possitives), paviments, sols d'habitació, nivells de destrucció… però també trobem UE negatives:

    -Sitja! forat obert a la roca de terra. És negatiu perque una cosa és el forat i l'altre cos el que reomple el forat.

    Si el que es treu es posa al costat es fa un altre estrat, i despres es reomple.

    -Fossa, rasa, forat, fossat d'escombraries, mur robat, murs de fusta. Sovint trobem una taca fosca relacionada amb aquests elements, sobretot la fusta, llavors s'ha d'excavar aïllant-ho per evitar contaminacions.

  • Com es construeix un habitatge.

  • 1.- Primer lloc es marca la fonamentació i s'obra la rasa de fonamentació. Tenim diversos tipus de rases de fonamentació:

    A. “A Sacco”! quan la rasa te el mateix volum que el mur. Llavors va fins a trobar la roca natural. La terra s'aboca als cantons de la rasa. Es caracteritza per la iregularitat de la cara del fonament. La rasa serveix d'encofrat, però aixó no es pot amb pedra seca.

    B. ! Obrir una rasa ample, comoda, de perfil en V, que permeten treballar des de dins, i permeten qualsevol terreny. Es fa un cofratge de fusta. No hi ha gaire diferencia amb el social, es segueix el mateix encofratge. La terra serveix després per fercir la rasa. La resta es fa servir per fer el paviment o per altres llocs.

    Rasa en talus

    Quan ens trobem aquest tipus de fonaments, excavarem el paviment, i trobarem un altre estrat uniforme, que a tocar a la paret marca la rasa, amb terra més flonja i d'un color fosc. Llavors s'identifica i es buida fins a baix de tot.

    C.-Rasa atalusada d'una cantó i recta de l'altre.