Arqueologia

Estudios arqueológicos # Ciencia: escombraries. Passat humà. Arqueòleg. Restes. Excavació. Material. Conservació. Antiguetat: datació. Hominització

  • Enviado por: Alex Bagant
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 48 páginas
publicidad
publicidad

Què és l'arqueologia?

1.- L'Arqueologia és “la ciència de les escombraries.” Aquella ciència que recull les restes materials deixades i destruides per l'home, a partir d'aquestes restes els arqueòlegs poden descobrir i compendre el passat humà.

2.- És la ciència que estudia i reconstrueix el passat humà, a partir dels objectes materials elaborats per l'home.

L'Arqueologia forma part de la història?

L'arqueologia si que forma part de la història.

HISTÒRIA Documents escrits

Restes materials ---- eines, armes, temples, construccions, ossos, pintures, roba joies,...

Manifestacions de la vida espiritual ---- contes, llegendes, cançons, música, literatura,...

Si, perque l'arqueologia reconstrueix el passat, a partir de les restes materials. Aquests documents són fragmentaris, és a dir, són documents incomplets, però són vàlids ja que són els únics que tenim. La història mai pot arribar a ser certa del tot, ja que els documents són fragmentaris. La història és subjectiva, perque interpreta els documents que tenim, que són pocs. Tradicionalment s'ha distingit entre història i prehistòria.

PREHISTÒRIA - No hi ha documents escrits, s'utilitzen les restes materials

HISTÒRIA - Des de que apareixen documents escrits.

Això no és correcte.

La història és el relat de tot allò que li ha passat a l'home des de els seus inicis fins ara, ja sigui dels documents escrits o bé les restes materials.

La història ho és tot. La prehistòria forma part de la història.

PREHISTÒRIA - Comença quan Apareix l'home fa 4.000.000 d'anys

Acaba quan apareixen, primers documents escrits

HISTÒRIA

HISTÒRIA - Comença quan apareixen els primers documents escrits

Encara no ha acabat.

Arqueòleg: Historiador que el que fa es interpretar els seus documents, es a dir, els objectes materials. I proposa una Teoria per fer història, no només s'han de recollir documents materials sinó també informacions.

COM TREBALLA L'ARQUEÒLEG?

L'arqueòleg busca restes del passat, les estudia i proposa explicacions sobre la manera de viure i de pensar de les cultures antigues.

  • BUSCAR RESTES DEL PASSAT

  • Maneres de trobar-ho:

    1.- Troba jaciments per casualitat

    s. XIII -- Marco Polo

    2.- Pels exploradors i viatgers s. XIX -- Lumholth

    3.- Documents escrits

    4.- Els informants locals

    5.- Recorreguts de superfície

    Fotografia aèria

    6.- Tecnologia moderna Aparells electrònics

    Prospeccions submarines

    Totes aquestes maneres de descobrir jaciments són el Treball de Camp.

    Passos que ha de seguir un arqueòleg:

  • Un cop troba el jaciment, Excavar-lo

  • Ordenar i classificar la informació

  • Analitzar i estudiar el material, i finalmement donar explicacions

  • EXCAVACIÓ ARQUEOLOGICA

    JACIMENT ARQUEOLÒGIC

    El jaciment arqueològic, és l'espai on es troben restes d'una cultura determinada.

    Sovint comparen els jaciments amb llibres. Una capa destruida no es pot tornar a reconstruir.

    Hi ha diferents maneres d'excavar. En el segle XIX encara no s'havia establert una manera d'excavar.

    XIX - Saquejadors/aventurers

    Els saquejadors buscaven peçes valuoses. Aquestes persones feien malbé el jaciment.

    SISTEMES D'EXCAVACIÓ

    1.- Sistema vertical o no extensiu

  • Trinxeres --- petits forats, llargs i estrets : per veure quin tipus de material hi ha.

  • Petits quadrats --- fer quadres aïllats. En els mateixos casos que les trinxeres.

  • 2.- Sistema en horitzontal o extensiu

    a) Excavació de quadrícula --- Escollir una àrea, on es fa una quadrícula de quadres iguals, amb espais de separació entre ells (testimonis), per que l'arqueòleg pugui caminar pel mig.

  • Excavació en planta, és la millor manera, per que s'escava tota l'àrea.

  • L'excavació segueix el principi de l'estratigrafia: Seguir l'ordre dels diferents estrats.

    INTERPRETACIÓ DEL MATERIAL ARQUEOLÒGIC

    Donen una informació parcial i limitada. Es a dir, que no es completa, només tenim una part.

    Però encara així, tots els materials són documents únics i valuosos.

    INFORMACIÓ:

    1.- Restes òssies

    2.- Alimentació

    3.- Vestits, objectes, eines,...

    4.- Creences i costums

    5.- Les cases : Arquitectura

    Mai podrem conèixer la completa història d'una cultura desapareguda

    CONSERVACIÓ DELS MATERIALS ARQUEÒLOGICS

    Quan hem tret un material arqueològic el que s'ha de fer és:

    a) Documentar-lo, posant-li unes sigles

    b) Restaurar-lo

    c) Publicar els resultata de l'estudi

    MUSEUS (ARXIUS)

    Els museus serveixen per dipositar els materials arqueològics.

    Són una mena d'arxius, on queden documentats tots els objectes arqueològics, que s'han trobat en una excavació.

    L'ANTIGUETAT DE LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES

    SISTEMES DE DATACÓ

    Cronologia relativa : sistema de datació que ens dóna a conèixer si un esdeveniment o un període va ser anterior o posterior a un altre. Aquest sistema no ens permet conèixer la data exacte de l'objecte, sinó comparar en relació a altres objectes. Hi ha dos mètodes de cronologia relativa:

    1.- La Estratigrafia - És el mètode més senzill.

    Consisteix en escavar estrat per estrat, aquests nivells s'han anat formant al llarg del temps.Aquest mètode té un inconvenient, i es que els estrats estiguin barrejats.

    2.- Seqüencies tipològiques - Agrupar objectes trobats en una excavació, de mateixes característiques, anomenades “tipus”, i les associem en un mateix lloc en el temps.

    Cronologia absoluta : permet obtenir una datació correcta. Hi ha dos mètodes importants de datació absoluta:

    1.- La dendrocronologia

    2.- El C-14 , és el mètode de datació radiocarbònica, és basa en la radioactivitat. Mètode només aplicable a organismes vius. Tot els éssers vius, poseeixen C-14, i quan es moren, en comencen a perdre, i cada 5.370 anys perden la meitat del que tenen. Fins als 40.000 anys, encara es pot datar.

    L'ARQUEOLOGIA COM A EINA DE LA PREHISTÒRIA

    L'arqueologia és l'eina de la prehistòria, ja que no hi havia documents escrits i només es podien fer servir les restes materials.

    COM APAREIX L'HOME?

    L'home apareix aïlladament, ja que Déu ho va voler (Això és la resposta que es donaven els homes de l'antiguitat. Però a partir del s. XVII apareixen els primers científics donant unes altres raons a l'aparició de l'home: - L'home no apareix per Déu

    • Apareix per un procés evolutiu (Això ho va dir LAMARK als s. XVII, deia que vam anar evolucionant fins arribar a on som.

    Durant el segle XIX, l'any 1859, DARWIN, va formar una nova teoria de l'evolució:

    “La selecció natural”

    Només sobreviuen els éssers que s'adapten millor al medi, els més forts

    PROCÉS D'HOMINITZACIÓ

    És el procés d'evolució biològica que fa l'home. Procés mitjançant el qual l'home adquireix totes les característiques que li són pròpies i que el distingeixen de la resta d'animals:

    - Posició bípeda

    • Alliberament de les mans

    • Desenvolupament del cervell

    Canvis en el cos:

    • Columna vertebral

    • Peus

    • Mans

    • Front

    • Òrbites dels ulls

    • Nas

    • Prognatisme

    • Dents

    • Mandívula

    • Monyo occipital

    HOME : És un mamífer de l'ordre dels primats que té la capacitat de reflexionar.

    Un fòssil, per ser humà ha de reunir les següents condicions:

    • Que pertanyi a un ésser que camina dret

    • Que tingui la capacitat de fabricar eines

    • Que tingui el cervell desenvolupat

    ELS NOSTRES AVANTPASSATS

    Goril.la

    PÒNGITS Orangutà

    Ximpanzé

    PRIMATS

    AUSTRALOPITHECUS

    HOMÍNIDS

    HOMO HABILIS

    HOMO ERECTUS

    HOME DE NEANDERTHAL

    HOME DE CROMANYÓ

    Tipus d'homínid

    Lloc on s'han trobat

    Època

    Característiques

    Eines/altres coneixements

    Australopithecus

    Àfrica

    4.000.000 a.C.

    Caminaven drets

    Capacitat similar a la dels simis

    No tenen eines

    HOMO HABILIS

    Olduvai

    1.750.000 a.C.

    Caminava dret

    Encara era semblant als simis

    Còdols colpejats, les estructures d'hàbitat: paravents o llocs per escuarterar la carn

    HOMO ERECTUS

    Olduvai, Java i Xina

    1.000.000 a.C.

    Alçada i robustesa similar a la actual.

    Capacitat craniana força desenvolupada

    Destrals amb dues cares, simetria, caça organitzada i origens del llenguatge

    HOME DE NEANDERTHAL

    Europa (el vell món), Àsia i Àfrica

    150.000 a.C.

    Capacitat craniana igual o superior a la del home actual.

    Aspecte tosc i simiesc

    Molts estris:

    Raspador,...

    Enterrava als morts, i hi havia sentiment religiós

    HOME DE CROMANYÓ

    Vell i nou món HOMÍNIDS

    35.000 a.C.

    Alts, forts, cap ample, la barbeta igual a la de l'home actual

    Gran varietat d'eines, cada cop més perfectes

    ART RUPESTRE

    Paleolític Superior - Cromanyó o Homo Sapiens Sapiens 40.000 a.C

    -És l'art que es fa a l'interior de les coves sobre les parets. Amb pintures o gravats (linies sobre les roques i les parets)

    -Escultura en pedre - Venus - escultures de pedra de dones

    -Plaquetes - Fragments de pedres amb dibuixos

    I

    XXX