Argila en la costrucció

Arquitectura. Materiales de construcción # Argila. Tapies. Bentonita. Propietats de argila. Técniques de tapial. Tàpia antiga

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas

publicidad
cursos destacados
Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

Cómo montar un Ordenador
Cómo montar un Ordenador
En este curso te guiamos de una forma muy práctica y gráfica, para que puedas realizar el montaje de tu...
Ver más información


ARGILA:

Està formada bàsicament per Si + Al2O3 + Fe2O

La podem trobar en: Estat Líquid: Té una alta capacitat de dissolució.

Estat Plàstic: Es pot deformar sense trencar-se

Estat Sòlid: Quan s'ha fargat perd la seva capacitat de deformació.

    • PROPIETATS DE L'ARGILA

  • Capacitat d'intercanvi catiònic (es pot unir molecularment a d'altres materials).

  • Poder aglomerant.

  • Material abundant amb baix cost econòmic i energètic (material autòcton, no s'ha de transportar).

  • Material ecològic i sostenible (no s'ha de coure, no fa emissions de sofre ni de cap mena).

  • Facilita el reciclatge (permet el reciclatge d'altres elements com la palla... i també l'autoreciclatge)

  • Gran aïllant acústic i tèrmic.

  • Inèrcia tèrmica molt alta (a l'hivern manté el calor i a l'estiu la frescor).

  • Material estructural, adequat pels moviments sísmics, gràcies a la seva elasticitat.

  • És molt porosa, regula la humitat degut a la seva alta permeabilitat i al seu poder de transpiració. Sovint s'utilitzen productes per tractar la terra perquè no reaccioni malament amb l'aigua i es pugui deixar vista.

  • En estat plàstic es dilata i els pors es tanquen, llavors es torna impermeable.

Bentonita: És un tipus d'argila expansiva que quan s'humiteja es dilata augmentant el seu tamany fins a 16 vegades.

INFORMACIÓ ADDICIONAL

  • Actualment un 15% de la població utilitza el 80% dels recursos.

  • A la costa les temperatura són sempre més suaus perquè el mar té una inèrcia tèrmica que conserva la calor de l'estiu a l'hivern i la fredor de l'hivern a l'estiu.

  • En una vivenda construïda dins la terra, amb parets d'argila de 30 cm i sostre de fusta i argila, la temperatura interior oscil·la els 20 ºC, tant a l'estiu com a l'hivern, sense necessitat d'utilitzar calefacció ni aparells d'aire condicionat. Això és degut a la inèrcia tèrmica.

  • Una tàpia és una paret de terra, d'aquí la expressió “Més sord que una tàpia”.

  • Una vivenda autosuficient pot ser construïda amb parets gruixudes de terra, llana d'ovella com a aïllant, plaques fotovoltaiques per l'electricitat, recollida d'aigües pluvials i renovació d'aigües grises.

  • El 20% del patrimoni mundial es construeix amb argila ja que és un material econòmic i sostenible.

La terra es pot treballar en massa, per fer tapies, o en parts petites, per fer toves.

    • TOVES: Per fer les toves s'utilitzen màquines de premsar que compacten la terra amb una pressió de fins a 50 tones. Les toves són molt dures i difícils de trencar, a més pesen molt més que una totxana normal, però amb una premsadora es poden fer les toves a la mateixa obra amb la terra del mateix terreny.

    • TAPIES: Són parets de terra, la tècnica per fer parets de terra s'anomena tapial. Per fer les tàpies, normalment, s'utilitzen tapieres de fusta de 2-2'5 m. de longitud per 0'80 o 1 m. d'alçada.

PREPARACIÓ DE LA TERRA PER A FER TÀPIES:

  • La terra que es posa a la tàpia pot contenir pedres, runa,... però mai poden ser més grans que un puny.

  • És aconsellable fer un pre-amassat

  • La humitat de la terra ha de ser d'un 10% aprox. Per saber-ho, agafem un grapat de terra, el pressionem amb la mà i el deixem caure, s'ha de trencar en 4 trossos.

  • Treure la terra vegetal. Per identificar-la trobarem que fa molt de olor a humit.

PROCÉS D'EXECUCIÓ:

  • Es col·loquen les tapieres i es passen les agulles que les aguanten i les que van a dalt per deixar el forat per la tapia de sobre.

  • Llavors es van acostant les tapieres amb una corda que porta un pal lligat, es va girant el pal i tensant la corda.

  • Es posa una capa de terra a l'interior i es va trepitjant al centre mentre es va picant als costats amb un pal que porta un bloc de fusta a l'extrem inferior, i es va compactant fins que canvia de so.

  • La part de dalt de la tàpia es deixa arrodonida, així la següent quedarà ben encaixada.

  • També es pot fer encaixar posant-hi un tronc, que després traurem, per que quedi un sot que després s'omplirà de terra

  • Per fer la tàpia de sobre haurem d'humitejar una mica la de sota

  • Les tàpies s'han de muntar intercalades.

  • Per augmentar la propietat antisísmica s'ha d'armar amb troncs d'eucaliptus, no es poden enclastar les bigues a les parets i les cantonades s'han de fer d'una sola peça o en forma de T.

TÈCNIQUES DE TAPIAL:

Bauge o Tapial Informe: Es retalla un munt de terra ja premsada. No s'utilitzen tapieres.

Tàpia Estratificada: Es va fent cada capa amb un tipus de terra diferent.

Tàpia estabilitzada: S'hi afegeix ciment.

Tàpia reforçada amb brenca: Es comença amb una capa de morter de calç i llavors, cada 10 cm. de terra es fa una brenca amb aquest morter de calç. En lloc de morter de calç també es pot utilitzar guix amb terra.

Tàpia crostada: Es comença amb una capa de morter de calç i llavors es van fent brenques amb aquest morter de calç, de manera que queden tant unides que la terra no es veu. En lloc de morter de calç també es pot utilitzar guix amb terra.

Tàpia de maó pla: Es comença amb una capa de morter de calç i llavors es van fent brenques amb aquest morter intercalant maons, de manera que la terra no es veu. En lloc de morter de calç també es pot utilitzar guix amb terra.

Tàpia mixta: E fa amb una barreja de tàpia i ceràmica o de pedra i ceràmica

Tàpia paredera: Es fa amb una sola tapiera recolzant-hi la tàpia.

INTERVENCIÓ SOBRE UNA TÀPIA ANTIGA:

  • Sanejar: Repicar les parts més sobresortints mirant de deixar-hi una superfície uniforme. No posar-hi malla.

  • Humitejar la superfície i consolidar-la amb una lleterada d'aigua i calç. Aquesta lleterada penetrarà uns 3 cm. dins de la terra. No hi hem de posar ciment pòrtland, ja que és massa líquid i acabaria saltant (les dilatacions tèrmiques del ciment són molt més altes que les de la terra).

  • Una altra alternativa seria el silicat de potassi amb un 50% d'aigua, o el etilsilicat, ambdós són relativament econòmics.

  • Revestir-ho amb una pasta plàstica i transpirable formada per 3 parts de terra, 3 de sorra, 1 de calç i si es vol ½ part de ciment.

  • 3