Áreas geopolíticas y globalización económica

Situació d'Espanya. Globalització econòmica. Relacions hispanomarroquines

  • Enviado por: Tolsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

ÀREES GEOPOLÍTIQUES I GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

  • Les grans àrees geopolítiques.

  • Un Estat és una institució de caràcter polític i administratiu que exerceix la sobirania sobre un territori determinal delimitat per fronteres.

    Tipus d'Estat:

    · Estat nacional. L'Estat coincideix amb una nació.

    · Estat unitari centralitzat. El poder polític central s'imposa als territoris nacionals.

    · Estat federal. Respecten les distintes nacionalitats amb els seus respectius governs.

    · Estat regional. Un poder polític i administratiu d'àmbit nacional en la capital estatal i també coexisteixen diferents regions o Comunitats Autónomes amb les seues competències legistalatives garantides per la Constitució. Cas d'Espanya.

  • El món bipolar.

  • Després de la II Guerra Mundial el món quedà dividit entre capitalistes i socialistes.

    Aquesta rivalitat ideològica i econòmica es va plasmar en la formació de dues organitzacions militars: l'OTAN -països capitalistes occidentals- i el Pacte de Varsòvia

    -païssos socialistes-.

    Així s'iniciava la Guerra Freda.

  • Situació geopolítica d'Espanya.

  • Espanya és un territori-pont entre Europa i Àfrica, el Mediterrani i l'Atlàntic.

    L'Espanya peninsular s'unix geogràficament al continent europeu pels Pirineus, i es troba separada d'Àfrica per l'estret de Gibraltar.

    França, el Marroc i Portugal formen la tríada dels Estats veïns d'Espanya.

    La situació estratègica queda reforçada per les Illes Balears en el Mediterrani i les Canàries en l'Atlàntic.

    L'ingrés d'Espanya en la OTAN l'ha integrada dins de l'anomenat àmbit del capitalisme occidental. Té un paper clau a les relacions político-militars dels països desenvolupats d'Europa Occidental.

    Però, encara no s'ha resolt “l'absurd de Gibraltar” -dos aliats, Espanya i G.Bretanya, tenen un conflicte per la sobiranía de Gibraltar- i l'OTAN no garanteix la seguretat dels territoris més vulverables d'Espanya (Ceuta, Melilla i Canàries).

    Des de la incorporació d'Espanya en la OTAN ha participat en missions humanitàries.

    La nova estructura inclou la creació a Madrid del Comandament Subregional Conjunt del Sud Oest d'Europa que amb el reforç de les bases de Rota, Morón i Cartagena controlen els accessos a l'Estrett de Gibraltar.

  • Simbolisme del mediterrani en l'actualitat.

  • El Mediterrani és frontera ideológica, política, militar i religiosa que separa i uneix el món desenvolupat (Nord) i el subdesenvolupat (Sud).

  • Relacions hispanomarroquines.

  • Muhammad IV “Ha arribat el moment en el qual acabe l'ocupació espanyola de Ceuta i Melilla i les illes veïnes (La Gomera i Chafarinas)”.

    Aquest problema “sagna la nostra economía nacional i facilita la emigració clandestina i altres activitats il·legals”.

    Al Sahara occidental, l'ONU crida les parts (Marroc i el Front Polisari) a què cooperen.

  • Globalització econòmica.

  • La globalització consisteix en un sistema econòmic únic: el capitalisme hegemònic global.

    Es basa en les tecnologies de la informació i en la revolució dels transports per permetre un intercanvi d'informació i capitals a l'instant o la globalització del sistema econòmic.

    Els centres de decisió actual són Estats Units, Japó i la Unió Europea.

    Controlen el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l'Organització Mundial del Comerç.

    La centralització de les funcions directives de les multinacionals, en ciutats d'alta concentració financera com ara Nova York, Tòkio, Londres, París i Frankfurt, les han convertit en autèntiques ciutats globals.

    Però, al costat del món desenvolupat hi ha tota una perifèrica de països subdesenvolupats que malviu. A aquestos països hi ha una xicoteta minoria social que acapara la major part de la riquesa del país crean un clima conflictiu.

    Exemples són la zona subsahariana d'Àfrica, en el continent asiàtic: Afganistàn, Bangla Desh, Laos i Pakistan; a Llatinoamèrica: Hondures i Nicaragua.

    Com a oposició a la globalització capitalista naix a Porto Alegre el Fòrum Social Mundial que pensa que la globalització beneficia les grans empreses multinacionals dels països més rics. Pretén ser un fòrum alternatiu a les reunions de Davos (Suïssa) que impulsen la globalització.

    Al Fòrum Social Mundial tenen com a objectiu una globalització socidària i el respecte de la Natura per a aconseguir un món millor i defendre els drets humans universals, la democràcia i la conservaciò del medi ambient.

    “La globalització generarà un major distanciament entre els països rics i pobres”.

  • Espanya davant les relacions Nord-Sud.

  • Els països Nord o desenvolupats tenen un alt nivell de renda per capita, una major esperança de vida, no els afecta gaire l'analfabetisme i estan ben industrialitzats.

    Els països Sud o subdesenvolupats tenen una situació de probresa i desigualtat davant l'esperança de vida (pateixen una elevada mortalitat infantil, més malaties i reben menys assistència mèdica) desigualtat davant la cultura (alt nivell d'analfabetisme) pel predomini del sector primari es dóna un èxode rurar emigratori cap a les ciutats.

    També els països Sud depenen dels Nord per aconseguir bens manufacturats i tecnología, el que crea una dependència i endeutament del Sud amb el Nord.

  • L'ajuda al món subdesenvolupat.

  • La solució al problema de l'endeutament Sud-Nord és canviar el comerç desigual per un desenvolupament sostingut.

    L'Ajuda espanyola al Sud ha estat en crèdits que després deuen ser tornats amb interessos, encara que en condicions preferents.

    Amb la finalitat d'evitar l'agreujament de la situació del Tercer Món, l'ONU recomanà a tots els països desenvolupats que l'ajuda fora el 0,7% del PIB.

    PIB: Resultat de dividir la riquesa que produeix un país en un any pel nombre dels seus habitants.

    En l'actualitat l'ajuda donada pels països desenvolupats al Tercer Món son de

    60.000 milions d'euros, dels quals el 49% són aportats per la Unió Europea.

    Les ajudes no oficials (ONGD) son ajudes desinteresades dels ciutadans controlades per la Unió Europea que garanteix que hi arriben als seus destinataris.