Aprendizaje

Educación. Psicopedagogía. Planes educativos. Desarrollo. Esfuerzo del alumno. Autoestima. Características # Aprendizatge. Pedagogia del sentit

  • Enviado por: Mia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 41 páginas
publicidad
publicidad

  • INTRODUCCIÓ:

  • Per què algunes persones poden fer front a les proves més dures de la vida, mentre que altres es senten superades per més petit obstacle?

    Quins factors aconsegueixen que algunes persones es recuperin de les adversitats, mentre que altres es veuen evadits per sentiments de desolació i desesperança? Es tracta d'una poderosa qualitat anomenada resiliència.

    El concepte de resiliència es reserva sovint per a referir-se a la gent que supera obstacles abrumadors. Però en realitat tots sentim estrès a diari i ningú sap quan sorgirà un contratemps inesperat. En definitiva, una mentalitat resilient ens proporciona la fortalesa emocional.

    Els professionals de l'educació es troben amb persones o grups que viuen situacions de tragèdia o d'estrès, que semblen difícils o impossibles de superar. Encara que, la realitat ens mostra que no només les superen, sinó que surten renovats, creatius i fins i tot optimistes d'aquella cruïlla.

    Al igual que el concepte de resiliència, aquest treball no presenta un coneixement acabat, ja que es troba en evolució i s'enriqueix a través de la experiència i reflexió. Per tant, les respostes son múltiples i tindran variacions segons les característiques del context.

    En el text d'Eduardo Galeano, es troba la filosofia de la resiliència, que s'entén a partir de dos grans conceptes com son la “lluminositat” i la “diversitat”. Tots els éssers humans tenim un potencial per desenvolupar-nos (lluminositat), contaríem amb fortaleses adverses en els diferents graus i moments en què aquestes situacions es van presentant al llarg de la vida. Encara que, no tots fem ús d'aquesta facultat, raó per la qual existirien diferències entre les persones en quant a les formes de reaccionar davant aquestes experimenten desequilibri o diversos trastorns, i altres es desenvolupen exitosament tot i les dificultats.

    Aquest treball està estructurat, per una banda, d'una part teòrica i per una altre, pràctica.

  • QUÈ ÉS LA RESILIENCIA?

      • Orígens:

    El mot resiliència té el seu origen en el llatí, en el terme resilio que significa tornar enrera, tornar d'un salt, ressaltar, rebotar,…

    La resiliència és un terme que prové de la física i es refereix a la capacitat d'un material, de recobrar la seva forma original després d'haver estat sotmès a altes pressions.

    El terme fou adaptat a les ciències socials, per caracteritzar aquelles persones que, tot i néixer i viure en situacions d'alt risc, es desenvolupen psicològicament sans i exitossos.

    Terme que probablement sigui tan antic com la humanitat, i, segurament fou la única manera que tenien molts pobles i persones per ser capaços de resistir front la destrucció, i encara construir alguna cosa positiva.

    Aquestes característiques, es denominen pilars de la resiliència com ho és la identitat cultural, la tradició, … Altres dels seus pilars és l'autoestima col·lectiva.

    • La resiliència:

    La resiliència és entesa con la capacitat d'una persona per fer les coses bé, tot i les seves condicions adverses, ha sorgit com una alternativa que permet bislumbrar l'esperança en situacions que conjuntament associem a un cúmul de carències.

    El concepte resiliència implica dos components bàsics; la resiliència front a la destrucció o la capacitat de protegir la pròpia integritat tot i la pressió, es a dir, la superació de les crisis, el dolor, la mort, la pobresa, com situacions límit davant les quals es resisteix l'ésser humà, i l'altre element el constitueix la capacitat de construir o reconstruir la seva pròpia vida tot i les seves circumstàncies difícils.

    En l'òptica de la resiliència, els conflictes són la base del desenvolupament. Quan apareixen estan anunciant creixement, transformació, bones noticies. Es tracta, aleshores d'un potencial humà activat que aconsegueix bons resultats tot un alt risc. Els éssers humans en circumstàncies especialment difícils requereixen una mà amiga, un acompanyant, un “còmplice significatiu” que els permet crear vincles amb si mateixos, amb els altres i amb el seu entorn.

    • Humor:

    Les persones que són capaços de riure's dels seus mals, porten la meitat del camí recorregut.

    La base del sentit de l'humor es el mateix patiment.

    La gràcia sol implicar el reconeixement i la ternura davant l'ho imperfecte, el fracàs, … Treure'ns la vida amb humor serveix per posar la distància suficient entre la problemàtica que ens afecta i per saber objectivar allò que ens preocupa.

    Evidentment l'humor no ens treu els problemes. Tenir sentit de l'humor es tenir equilibri suficient per dir: "be això és així, però me'n sortiré i seguiré endavant” 

     “La esencia del humor reside en el hecho de que uno se ahorra los afectos a los que había debido dar lugar una determinada situación, y en que se situa por encima de esas manifestaciones emocionales gracias a una.”

    Freud

    L'humor és llibertador, sublim.

    Quan el mal no és massa greu, s'inventa un joc de transformar les penes. S'intenta reformular amb paraules, accions, fets,…. El aconteixement dolorós, i així aconseguir que tothom faci un somriure.

    L'humor no és una cosa de riure, doncs, en realitat és una cosa que serveix per metamorfosejar un patiment i convertir-lo en un aconteixement social agradable, s'utilitza per canviar una percepció que produeix dolor en una representació que fa somriure.

    • Pedagogia del sentit:

    La pedagogia del sentit es fomenta en el fet de saber i recordar sempre per què estem fent el què estem fent.

    L'experiència ens ajuda a donar sentit a la nostra vida quotidiana. El sentit és com la resposta a la nostre tasca.

    tenemos que aprender por nosotros mismos y después enseñar a los deseperados que en realidad no importa que no esperemos nada en la vida, sino si la vida espera algo de nosotros…”

    Victor Frank

    2.1. COM ES DESENVOLUPA LA RESILIENCIA:

    Si diem que un pilar de la resiliència es la autoetima i sabem que esta desenvolupada a partir de l'amor i del reconeixement cap els demés, poden córrer diferents processos, més o menys favorables, que van traçant diferents destins.

    Aquest primer pilar de la resiliència esta en la base del desenvolupament de tots els altres: creativitat, independència, introspecció, iniciativa, capacitat de relacionar-se, humor i moralitat.

    Per això, si be hi ha autors que han traduït resiliència com elasticitat, en el nostre actual concepte res d'això es manté; la resiliència no suposa mai un retorn a un estat anterior a la ocurrent del trauma o la situació d'adversitat: ”ja res es el mateix”.

    Amb tot això, mes el suport d'altres humans que atorguen un recolzament indispensable, la possibilitat de resiliència se assegura i el subjecte continua la seva vida.

    Alguns psicoanalistes afirmen que el concepte de resiliència, es o pot ser, contradictori amb un model psicoanalític de la vida psíquica.

    La resiliència es teixeix; no es busca només es la interioritat de la persona ni en el seu entorn, sinó entre els dos, perquè enllaça constantment un proses íntim amb el entorn social.

    La autoestima, amb l'ajuda i la mirada dels demés, pot ser reorganitzada i reelaborada per mitja de noves representacions, accions, compromesos o relats.

    Doncs bé, el desenvolupament de la resiliència requereix justament un canvi en les circumstancies del subjecte, si se li permet comptar amb el auxili de un altre humà que genera i/o estimula les fortaleses del seu jo, afavorint les seves defenses i capacitat de sublimació. La resiliència representa el costat positiu de la salut mental.

  • CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES RESILIENTS:

  • Anteriorment, hem explicat que era la resiliència però ara ens preguntem...Com són les persones Resilients? Quines són les seves característiques?

    En primer lloc, podríem destacar la Introspecció, és a dir, l'art de preguntar-se a un mateix i tenir la capacitat de donar-se una autoresposta honesta.

    Segurament citarem la Independència, definida com la capacitat d'establir límits entre un mateix i els ambients diversos.

    Aquest terme eludeix a la capacitat de mantenir distància emocional i física sense arribar a l'aïllament.

    En tercer lloc tenim la capacitat de relacionar-se, es tracta de la habilitat que tenen, especialment les persones resilients, per establir lligams íntims i alhora satisfactoris amb les altres persones, per tal de balancejar la pròpia necessitat

    de simpatia i aptitud per brindar-se als altres.

    D'altra banda, no ens podem oblidar de la Iniciativa, el plaer d'exigir-se i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents. Les persones resilients son capaces de fer-se càrrec dels problemes i d'exercir control sobre ells.

    L'humor és una de les característiques més importants del caràcter resilient, és gairebé fonamental per afrontar els problemes, ja que l'humor ens ajuda a posar distància entre nosaltres i la problemàtica que ens rodeja, es tracta de saber trobar la part còmica en la tragèdia.

    La Creativitat, també present en el caràcter de les persones resilients, fa referència a la capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.

    I per acabar, l'ultima característica però no per això la menys important és la Moralitat, parlaríem en aquest cas d'una activitat de consciència informada, unida al desig d'una vida personal satisfactòria, àmplia i amb riquesa interior.

    Es tracta de la consciència moral i capacitat de comprometre's amb valors i discriminar allò que no està bé d'allò que si que ho està.

    3.1. EL PERFIL D'UNA PERSONA RESILIENT:

    En aquest punt descriurem aquells aspectes o factors que, segons estudis, han demostrat ser components de conductes resilients. Per exemple, la competència social, la capacitat de resoldre problemes, l'autonomia i el sentit de propòsit.

    A demés oferirem sugerències per promoure la resiliència.

    Diferents estudis han demostrat que certs atributs de la persona tenen una associació positiva amb la possibilitat de ser resilient. Aquests poden ser: control de les emocions i dels impulsos, autonomia, sentit de l'humor, alta autoestima, empatía, capacitat de comprensió i anàlisis de les situacions, certa competència cognitiva, capacitat d'atenció i concentració.

    Els atributs que han sigut identificats com els més apropiats d'una persona resilient són els següents;

    • Competència social: Les persones resilients responen més al contacte amb altres éssers humans i generen més respostes positives en altres persones, a més, són actius, flexibles i adaptables. Aquests components inclouen qualitats com la de estar llestos per respondre a qualsevol estímul, comunicar-se amb facilitat, demostrar empatía i afecte, i tenir comportaments pro-socials. Una qualitat que es veu valorada cada cop més i es la relaciona positivament amb la resiliència és el sentit de l'humor.

    • Resolució de problemes: Inclou l'habilitat per pensar en l'abstracte, reflexiu i reflexivament, i la possibilitat d'intentar trobar solucions noves per problemes tant cognitius com socials.

    • Autonomia: Diferents autors han utilitzat definicions del terme autonomia. Alguns es refereixen a un fort sentit de la independència, altres destaquen la importància de tenir disciplina i el control dels impulsos. Essencialment el factor que nosaltres ens referim es el sentit de la pròpia identitat, la habilitat per poder actuar independentment i el control d'alguns factors del entorn.

    Finalment, mitjançant aquests tres elements podem observar en les persones resilients trets que els diferencien com per exemple; el coneixement adequat de relacions interpersonals, empatia, autonomia, aquelles persones que tenen la voluntat i la capacitat de planificació, sentit de l'humor, tenen menor tendència a sentiments de desesperança,...

    4. APRENDRE AMB RESILIÈNCIA:

    A la pràctica és convenient diferenciar quins son els elements educatius que els educadors hauran de potenciar per enfortir la resiliència els joves i adolescents. De la mateixa manera que els professionals poden educar des de la resiliència, fent el possible sortir de greus problemes gràcies a aquesta tècnica, creiem també que es possible poder aprendre amb resiliència.

    Els elements educatius anomenats més amunt, es poden agrupar en sis categories diferents a la vegada que indiquen, sis vies diferents d'actuació per enfortir la resiliència.

    • Coneixement de la realitat: augmentar la resiliència en els adolescents que tenen l'hàbit de preguntar i tenen respostes honestes, ja que han adquirit la capacitat d'intuïció i poden arribar a tenir una percepció més transparent dels fets que succeeixen al seu voltant. Aquest coneixement permet generar la capacitar per entendre el que els succeeix a si mateixos i el que succeeix als altres per poder desenvolupar la tolerància. Per això necessiten persones adultes i properes que els donin resposta als seus dubtes.

    • Avançar cap a la independència i autonomia: només s'aconsegueix des de la capacitat que tenen els adults per reconèixer la capacitat dels adolescents i joves per orientar segons les seves necessitats. L'objectiu serà la possibilitat de poder establir una nova forma de relacionar-se amb la família on domina la raó sobre el sentiment.

    • Ampliar les possibilitats per connectar i establir relacions positives amb l'entorn social: creix la resiliència als adolescents i els joves que no es queden tancats al seu entorn i que son capaços de sortir a conèixer la riquesa que els ofereix el món que els envolta. Poden contemplar tot allò que la família no els hi pot donar. Tenen la possibilitat d'establir una nova xarxa de contactes socials a molts diferents nivells, potenciant els factors de protecció abans de les situacions de risc. L'objectiu consisteix en establir unes relacions interpersonals que generin mútua gratificació, amb un equilibri entre donar i rebre, amb un respecte madur cap al benestar propi i dels altres.

    • Potenciar la capacitat d'explorar tot l'entorn: animant a experimentar les possibilitats que els hi ofereixen. Es tracta, d'una forma de lluita activa contra els sentiments d'impotència que moltes famílies transmeten als seus fills. L'objectiu final es completar els projectes i adquirir la capacitat per abordar problemes difícils .

    • Mantenir la capacitat de jugar: com a mètode per incrementar la creativitat i potenciar el sentit de l'humor. Els adolescents i joves que saben jugar, son capaços d'imposar ordre, bellesa i objectius concrets en el caos diari d'experiències i sentiments dolorosos. A través del sentit de l'humor es possible contemplar la absurditat dels problemes que ens atorrmentan.

    • Educar la capacitat de jugar: ser capaços de desenvolupar el sentit crític. Els adolescents i joves necessiten una educació ètica de qualitat per poder jutjar la bondat o la malícia de tots els missatges que els hi arriben. Necessitaran també revalorar els valors que van rebre dels seus pares, la ajuda als demés, es valorarà com un compromís social. L'objectiu serà l'educació d'una consciència informada.

    En el cas dels educadors, que tenen al seu càrrec la feina tan important de modelar a través de la instrucció i l'ensenyança, seria interessant que desenvolupessin en el discents la resiliència. Així tindrien una arma positiva que els hi proporcionaria un canvi de conducta en els educadors i els hi ajudaria a obtenir un rendiment acadèmic i personal més elevat.

    El docent té una funció de guia i facilitador d'aprenentatges significatius, per tant, la resiliència és una via fàcil per que les persones, nens, joves i adults es sentin capaços d'aconseguir els objectius traçats.

    El que s'ha de donar en les institucions educatives és un ambient que contrasti amb el que cada individu té a la seva llar. Això significa que s'ha de proporcionar als estudiants, vivències i expectatives diferents per que puguin adquirir una visió àmplia del món i puguin sortir endavant.

    4.1. AREES DE DESENVOLUPAMENT DE LA RESILIÈNCIA

    Si tenim en compte que la resiliència, com la majoria de les facultats humanes, no és un do totalment innat, ni totalment adquirit, es va tractar d'identificar quins eren els factors que promovien aquella protecció, amb l'objectiu de buscar eines metodològiques que permetin fomentar-los en les persones. La majoria dels investigadors, coincideixen en que els àmbits a desenvolupar per contribuir a fomentar la resiliència en les persones, podem destacar:

    • Les xarxes de recolzament informals (amics, família, etc..) i sobretot l'acceptació incondicional de la persona per almenys una persona significativa.

    • La capacitat de trobar-li algun sentit a la vida.

    • Les aptituds socials i resolutives que permetin la sensació de tenir cert control sobre la pròpia vida.

    • L'autoestima o concepció positiva d'un mateix.

    • El desenvolupament del sentit de l'humor.

    Si ens detenim a observar la realitat en què vivim, podem veure com certes condicions de vida influeixen negativament en el seu desenvolupament: carències de xarxes de recolzament per fer front a les adversitats, incorporació prematura al treball, treballs marginals, falta de protecció de la salut, fracàs escolar i addició a les drogues. Tot això produeix una baixa autoestima, l'absència d'un projecte de futur i la dificultat per donar-li un sentit al present.

    Un recurs per poder fer front a aquestes adversitats es poder impulsar accions que afavoreixin la inclusió social, que s'aprofiti cada capacitat de les persones, vitalitat i energia per participar activament al seu present i poder construir, amb el suport de tots, el seu projecte de vida.

    Podem mencionar els factors protectors que es constitueixen com moderador se inclouen tant recursos personals com socials.

    Entres els factors protectors lligats als recursos personals, podem trobar: autonomia, capacitat empàtica, orientació en la feina i factors de temperament. Aquest últim, és l'únic que es porta al néixer i que no és après. Dintre d'aquests trobem característiques que fan que la persona sigui més vulnerable com per exemple l'humor negatiu.

    Entre els recursos socials dels que disposa la persona tenim: viure en un ambient càlid , comunicació oberta, etc..

    Autoestima i autoconcepte

    L'autoestima es defineix com la apreciació que la persona va fent de si mateix, que amb els anys tendeix a mantenir-se en forma més o menys constant i que hauria d'integrar una autopercepció més realista que inclogui els aspectes més potents i més dèbils d'un mateix.

    Les persones que tenen un alt grau de resiliència al qual es veu vinculada una gran autoestima presenten unes característiques determinades com per exemple:

    • motivació

    • autosuficiència

    • menor evitació dels problemes

    • coeficient intel·lectual verbal i matemàtic normal

    Una persona que posseeix una autoestima positiva es sent valuós, capaç, s'accepta a sí mateix, és confiat.

    L'autoconcepte i la autoestima determinen la forma de com la persona es va sobreposant i provant en el moment d'enfrontar-se a les dificultats i les crisis.

    El vincle afectiu

    És el factor protector més rellevant pel desenvolupament de les persones que correspon al vincle afectiu, amb una persona significativa, de manera que pugui haver una relació càlida i estable, de manera que es puguin afrontar les seves crisis inesperades e imprevisibles.

    En establir un vincle estret amb una persona de confiança, la persona afectada adquireix una confiança bàsica, fe i constància objectal.

    De la mateixa manera, la persona que no tingui un vincle estable i segur, pot desintegrar-se causant-se a sí mateix una dificultat per expressar-se en cas que se li presenti una situació conflictiva.

    La creativitat i el humor

    “Crear implica un proceso dinámico que lleva en sí su origen y meta, que es análogo al proceso que sigue la resolución de problemas”

    (Landau, 1987; en Bertrán, Noemi, Romero, 1998, p. 16). Aquest procés dinàmic es dona en diferents fases:

  • Fase preparatòria: definició del problema, on sorgeix l'impuls de activitat, es conjuguen coneixements i dura segons la gravetat del problema.

  • Fase d'incubació: consisteix en un cert temps d'incertesa, inquietud i frustració. Algunes persones experimenten inseguretat i busquen opinions, consells.

  • Fase d'il·luminació: una persona creativa s'obre a l'extraordinari, funciona sense tensió, de manera espontània i expressiva.

  • Fase d'elaboració: correspon a la fase de configuració de la solució del problema en termes concrets.

  • La persona és creativa per si mateixa , si una persona posseeix una autoestima baixa i un “jo” fràgil, amb dificultat podrà fer front i dominar les contradiccions, i es generarà tensió i inseguretat.

    El joc, segons Bettelheim (1989; en Bertrán, Noemí, Román, 1998) compleix un paper molt important en la persona, ja que li permet a aquesta provar experiències diferents i arribar a dominar-les per complicades i exhaustives que siguin. En el fons li permet a la persona resilient assajar possibles solucions per fer front a possibles solucions enfront a diverses situacions.

    Per altra banda, l'humor és un recurs que permet disminuir nivells d'ansietat, angoixa i temor. A través de la ironia, de lo ridícul i l'absurd, les persones poden disminuir el dolor que provoquen els conflictes d'una manera socialment acceptable.

    Enfront l'adversitat, l'humor baixa la tensió i permet resistir situacions que d'una altra forma no es podrien aconseguir.

    La xarxa social

    La xarxa social es pot definir com un grup de persones, membres, veïns, amics i altres persones que aporten ajuda i recolzament real tant a la família com al individu.

    Actualment existeix una tendència a la desintegració de les xarxes socials, provocant una situació de desesperació i sentit de pertinença.

    L'educació hauria de tenir com a objectiu fixar a les persones al seu propi territori, fomentant les seves costums i tradicions , sense que per això es tingui que negar la modernitat i el progrés.

    La ideologia personal i la voluntat del sentit

    Transcendir a les circumstàncies i donar-li sentit al dolor i al patiment son factors que fan resilients a les persones que es troben enfront d'una situació de pèrdua significativa i altres conflictes.

    Aquest sentit es pot trobar lligat a una ideologia, o escala de valors, etc..

    4.2. Fonts de la resiliència. Els quatre fantàstics

    Per aconseguir que una persona sigui resilient és necessari que adquireixi algunes característiques que sorgeixen de diverses fonts. Com fonts de la resiliència s'entendran “els llocs” a on radiquen les característiques de les persones que son resilients. Conèixer aquestes fonts es molt important.

    Kotliarenco, Càceres, Álvarez (1996), planteja que existirien quatre fonts de resiliència en les persones, cadascuna d'aquestes integra cert nombre de característiques.

    Per que una persona sigui resilient no cal que tingui adquirides totes aquestes característiques, però si es necessari que tingui més d'una per aconseguir aquesta qualitat.

    Grotberg (1995) va crear un model a on és possible caracteritzar a una persona resilient a través de la possessió de condicions que al llenguatge s'expressen dient:

    “Jo tinc”, “Jo sóc”, “Jo estic”, “Jo puc”

    En totes aquestes verbalitzacions apareixen els diferents factors de la resiliència, com l'autoestima, la confiança en un mateix i en l'entorn, l'autonomia i la competència social.

    Les quatre fonts de la resiliència es proposen en relació amb les persones; és a dir, amb el que la persona (jo tinc) o factors de suport extern; amb el que la persona és (jo sóc) o forces internes personals; amb el que pot fer (jo puc) o habilitats socials i finalment amb el que la persona està disposada a fer (jo estic).

    TINC

    • Persones al voltant en qui confio i les quals m'estimen incondicionalment.

    • Persones que em posen límits perquè aprengui a evitar perills o problemes.

    • Persones que em mostren mitjançant la seva conducta la manera correcta de procedir.

    • Persones que volen que aprengui a desenvolupar-me sol.

    • Persones que m'ajuden quan estic malalt o en perill o quan necessito aprendre.

    SÓC

    • Una persona per la que tots senten estima.

    • Feliç quan faig alguna cosa bona pels demés i els hi demostro el meu afecte.

    • Respectuós de mi mateix i dels altres.

    • Capaç d'aprendre el que els mestres m'ensenyen.

    • Agradable i comunicatiu amb els meus familiars i veïns.

    • Autònom

    ESTIC

    • Disposat a responsabilitzar-me dels meus actes.

    • Segur de que tot em sortirà bé.

    • Trist, ho reconeix-ho i ho expresso amb la seguretat de trobar un recolzament.

    • Rodejat de companys que m'estimen.

    PUC

    • Parlar sobre coses que m'amoïnen o m'inquieten.

    • Buscar la manera de resoldre els meus problemes.

    • Controlar-me quan tinc ganes de fer alguna cosa perillosa o que no està bé.

    • Buscar el moment apropiat per parlar amb algú o per actuar.

    • Trobar a algú que m'ajudi quan ho necessito.

    • Equivocar-me.

    • Sentir afecte i poder expressar-lo

    • Ser creatiu

    • Ser persistent

    • Tenir bon humor

    Com educadors podem promoure la resiliència si procurem que l'educació formal i la informal, augmentin situacions que produeixen aquestes verbalitzacions en cada persona o nen que creix.

    4.3. Els pilars de la resiliència

    A partir d'aquesta constatació, es va tractar de buscar els factors que resultessin protectors pels éssers humans, més enllà dels efectes negatius de l'adversitat, tractant d'estimular-los un cop fossin detectats. Així es van descriure els pilars de la resiliència:

    • Autoestima consistent: Es la base dels demés pilars i el fruit de l'afectivitat de la persona per un altre persona significativa, suficientment bona i capaç de donar una resposta sensible.

    • Introspecció: Es l'art de preguntar-se a sí mateix i donar-se una resposta honesta. Depèn de la solidesa de l'autoestima que es desenvolupa a partir del reconeixement del altre. De allà la possibilitat de cooperació de les persones en grups d'addictes o delinqüents, amb el fi d'obtenir un reconeixement.

    • Independència: Es va definir com el saber fixar límits entre un mateix i el medi amb problemes; la capacitat de mantenir distancia emocional i física sense caure en l'aïllament. Depèn del principi de realitat que permet jutjar una situació amb els desitjós del subjecte. Els casos d'abusos posen en joc aquesta capacitat.

    • Capacitat de relacionar-se: Es a dir, la habilitat per establir lligams i intimitat amb altres persones. Una autoestima baixa o exageradament alta, produeixen aïllament: si es baixa per autoexclusió vergonyosa i si es massa alta pot generar rebuig per la supèrbia que suposa.

    • Iniciativa: El gust de exigir-se i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents.

    • Humor: Trobar la gràcia en la pròpia tragèdia. Això permet estalviar-se sentiments negatius encara que sigui transitòriament i suportar situacions adverses.

    • Creativitat: La capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i del desordre. Fruit de la capacitat de reflexió, es desenvolupa a partir del joc en la infància.

    • Moralitat: Entesa com la conseqüència per estendré el desig personal del benestar a tots els iguals i la capacitat del compromís amb valors. Es la base del bon tracte amb els altres.

    • Capacitat de pensament crític: Es un pilar de segon grau, fruit de la combinació de tots els altres i permet analitzar críticament las causes i responsabilitats de l'adversitat que sofreix, quan es la societat en un conjunt l'adversitat que s'enfronta. I es proposa mètodes d'afrontar-les i canviar-les.

    La resiliència es la natura dinàmica, pot variar a traves del temps i les circumstancies. Es el resultat d'un equilibri entre factors de risc, factors protectors i personalitat del ésser humà.

    “La casita”: Edificació de la resiliència:

    “La casita” representa en forma esquemàtica els elements amb els que es pot construir la resiliència.

    'Aprendizaje'
    .

    El esquema de la “casita” esta proposat a nivell internacional. En la “casita” cada habitació es refereix a un camp d'intervenció possible per a la construcció o el manteniment de la resiliència. Els contextos, problemes, las cultures son moltes, diferents i variades, per això no es poden indicar que accions es realitzen en cada habitació de la “casita”. El terra de les necessitats materials variarà d'un país a un altre. La cultura local representa en certa manera un material de construcció de la “casita”. Es indispensable tenir-lo en compte.

    La “casita” pot aplicar-se en la resiliència d'una família, d'una comunitat, d'un educador, del professional o d'un infant. La “casita” pot servir per trobar punts febles i forts d'una persona i del entorn en el que viu. Però hem de tenir en compte com educadors/es que “La casita”, es només una eina de treball.

    4.4. Factors de risc i factors protectors de la resiliència

    El us tradicional dels factors de risc ha sigut essencialment biomedic i s'ha relacionat, en particular, amb resultats adversos, mesurables en termes de mortalitat. Per exemple, un factor de risc associat amb malalties cardiovasculars es el consum del tabac.

    Aquesta concepció restringida no resulta sufient per interpretar aspectes del desenvolupament humà, ja que el risc també es genera en el context social i, afortunadament, l'adversitat no sempre es tradueix en mortalitat.

    Una aportació significativa a la conceptualització del risc la va brindar la epidemiologia social i la trobada de factors en el àmbit econòmic, psicològic i familiar. Això va permetre reconèixer l'existència d'una trama complexa dels fets psico-socials, alguns dels quals s'associen amb el mal social, i altres serveixen d'amortiguadors del impacte del est. Els factors protectors poden actuar com escut per afavorir el desenvolupament del éssers humans que semblaven sense esperances de superació per la seva alta exposició a factors de risc.

    Factors de risc: es qualsevol característica o qualitat d'una persona o comunitat que es sap i va unida a una elevada probabilitat de fer mal a la salut. Per exemple, es sap que una adolescent te major probabilitat que una dona adulta pot donar a llum a un nen de baix pes; si a més es analfabeta, el risc es multiplica. En aquest cas, les dues condicions, menor de 19 anys i mare analfabeta, son factors de risc.

    Es va observar que les probabilitats de patir mal poden sorgir de subjectes que concentren en sí els factors de risc, constituint-se en persones d'alt risc. Altre aspecte resideix en les persones generadores de risc; per exemple, aquells, aquells adolescents i joves que semblen buscar o generar situacions de risc a traves de comportament que augmenten reiteradament.

    Factors protectors: son aquelles característiques, fets o situacions pròpies de la persona o del seu entorn que eleven la seva capacitat per fer front a l'adversitat o disminueix la possibilitat de desenvolupar lo psicosocial tot i amb la presencia de factors de risc.

    Individus resilents son aquells que quan estan immensos en una situació d'adversitat, es a dir, estar exposats a un conjunt de factors de risc, tenen la capacitat d'utilitzar aquells factors protectors per sobreposar-se a la dificultat, créixer i desenvolupar-se adequadament, arribant a madurar com éssers adults competents, tot i als pronòstics desfavorables.

  • APLICACIÓ EN EL PLA EDUCATIU

  • Un cop coneixeu les característiques d'una persona resilient segurament us preguntareu:

    ¿Perquè sorgeix aquest enfocament de la resiliència en el camp educatiu?

    Doncs, principalment per que avui en dia es sap com a primari la necessitat de enfortir a les persones interiorment per tal de que siguin capaços de fer front i resistir les dificultats d'un món que a vegades se'ns presenta difícil.

    Enfortir és informar a les persones, formar-les i alhora conèixer les seves potencialitats i característiques de tot tipus per tal d'aconseguir apropar-lo mitjançant diversos mètodes i tècniques al coneixement d'ell mateix.

    Tot seguit, nombraré els elements i aptituds necessàries per tal de que la persona pugui comptar amb una bona capacitat de resiliència i que hem de potenciar nosaltres per aconseguir-ho, fent possible que la persona esdevingui resilient.

    Mitjançant què adquirim la força necessària per afrontar les diverses adversitats que se'ns presenten al llarg de la vida?

    1. Autoestima. Aquest element és fonamental, cal que la persona a la que eduquem tingui una bona autoestima, una bona imatge de sí mateix, que s'estimi a ell mateix.

    2. Coneixença de fortaleses i debilitats. És important que la persona sigui conscient dels seus valors, capacitats, potencialitats i fortaleses així com també de les seves carències, debilitats i les accepti.

    3. Cultivar aficions. Nosaltres hem d'intentar cultivar les aficions d'aquella persona, les seves potencialitats i així aconseguirem que la persona adquireixi confiança i seguretat en ell mateix.

    4. Com a educadors hem de incentivar l'expressió dels seus sentiments i de les seves necessitats.

    5. Cal procurar que la persona no es prengui els errors com a fracassos sinó com a lliçons i ensenyar-lo a aprendre de cada situació que li ofereix la vida i treure alguna cosa positiva, inclòs en aquelles situacions on sembla impossible o difícil superar. Cal tenir clar que tos podem tirar endavant!

    6. Ser creatius, flexibles i proactius.

    7. Tenint bones relacions emocionals sempre se'ns farà més fàcil afrontar qualsevol adversitat.

    8. Cal que l'educand no és trobi sol i pugui comptar amb nosaltres com a ajuda quan ho precisi. Hem d'ensenyar a la persona a saber demanar ajuda quan la necessiti.

    9. Si aconseguim que la persona tingui un bon autocontrol sobre ell mateix i que reflexioni abans d'actuar estarem potenciant el creixement de la resiliència .

    10. I per acabar, cal ensenyar a viure la vida amb optimisme, amb humor. Aquest és un apartat fonamental que mencionem al llarg del treball.

  • RESILIÈNCIA I EDUCACIÓ:

  • La qüestió de l'educació es fa central en quant a la possibilitat de fomentar la resiliència de les persones, per a que puguin enfrontar-se en el seu creixement i en la seva inserció social de la manera més favorable.

    Per començar, una actitud constructora de la resiliència en l'escola implica buscar tot indici previ de resiliència, rastrejant les ocasions en les quals tant docents com alumnes van superar o vèncer la adversitat a la qual s'enfrontaven i amb quins medis ho fan.

    Lamentablement, a les escoles el més habitual és posar major èmfasis en la detecció de problemes o dèficits en lloc de buscar y desenvolupar virtuts i fortaleses, i aquesta via no és precisament la més correcta.

    Basant-nos en l'informe Delors de la UNECSO de 1996, els elements imprescindibles d'una política educativa de qualitat requereixen que aquesta mateixa tingui en compte i abarqui quatre aspectes fonamentals:

    • Conèixer

    • Aprendre a fer

    • Aprendre a conviure amb els altres

    • Aprendre a ser

    Els dos primers aspectes fan referència a mesurar per tal de justificar els posteriors resultats, mentre que els dos últims aspectes estan molt vinculats a la integració social i a la construcció de la ciutadania.

    Per a poder desenvolupar aquests quatre aspectes ens podem ajudar, mitjançant els programes que s'encarreguen de promoure la resiliència a les escoles.

    D'altra banda, aquesta construcció de la resiliència a l'escola, implica treballar amb l'objectiu d'introduir els factors constructors del què anomenem Resiliència. I aquests factors els podem englobar en cinc i seguidament els exposarem:

    a) Per començar, és necessari brindar tot tipus d'afecte i suport, tot proporcionant recolzament i alè incondicionals. És molt important la presència d'un adult significatiu disposat a donar la mà que necessita l'aprenent per el seu ple desenvolupament .Aquest fet pot portar la persona a adquirir i cimentar un sentit de seguretat i confiança, cal el predomini de modalitats vinculars on hi son presents: l'amor, la comprensió, la sensibilitat, el respecte...

    b) En segon lloc, recalquem l'establiment i transmissió d'expectatives elevades i realistes amb la finalitat de que actuïn com a motivadors eficaços. ha d'aconseguir que l'aprenent adopti la següent filosofia: “tots els alumnes poden tenir èxit”.(en el cas de que estiguin en una escola, encara que aquesta frase es pot aplicar a qualsevol persona).

    c) tercer lloc, cal brindar oportunitats de participació significativa, es tracta d'atorgar responsabilitats, prendre decisions, escoltar al educand i aplicar la capacitat personal en benefici de la comunitat. deixar pas a la participació de tots, fixar unes metes (fet important que ens ajudarà a seguir endavant moltes vegades trobar sentit i un perquè seguir). Dins la participació han de poder aparèixer les potencialitats o destreses de cadascú.

    d) No hem d'oblidar, que cal brindar capacitació al personal sobre estratègies i polítiques d'aula que transcendeixin la idea de la disciplina com una fi en si mateixa.

    e) I per acabar, per aprendre amb resiliència, ens han d'ensenyar un seguit d'habilitats per a la vida, com una mena de valors. Alguns d'ells són: la cooperació, la resolució de problemes, habilitat per prendre decisions...

    Això sobretot es potencia més quan el procés d'aprenentatge està fundat en l'activitat conjunta i cooperativa dels estudiants i els docents.

    Per sintetitzar una mica, diríem que el que realment desenvolupa la capacitat resilient en un individu és la formació de persones socialment competents que tinguin una clara consciència de la seva identitat i utilitat i que estiguin preparats per prendre decisions, establir metes...i això és una tasca diària que involucra tot un seguit d'indrets que ens són molt propers.

    6. L'INTERROGANT

    6.1. QUÈ SIGNIFICA APENDRE AMB RESILIÈNCIA?

    Aprendre amb resiliència significa tenir la capacitat suficient per sortir-se'n de les difícils situacions que et presenta la vida. Vol dir tenir clar que totes les persones.

    Hem de saber que dels errors es pot aprendre i no ens ho hem de prendre com un fracàs, sinó acceptar-ho i incloure en la nostra experiència de manera positiva. Tots som bons en alguna cosa, no hi ha ningú que no valgui, uns serem més bons en algunes coses i uns altres en altres. És important ser conscients de les nostres carències igual que de les nostres virtuts i potenciar-les al màxim.

    Es pot treballar a nivell de prevenció, rehabilitació,... S'utilitza en diferents àmbits, no només alhora d'educar, sinó com ara en l'àmbit familiar, professional,... i tothom pot aprendre amb resiliència, no només infants, adolescents, sinó que també els adults.

    Sabem clarament que no tots els éssers humans viuen en condicions òptimes per desenvolupar les seves potencialitats, es aquí on sorgeix la capacitat per dir: jo puc, jo tinc, i aconseguir a través de molts sacrificis i esforços que es desitja aconseguir o ser.

    No hi ha edat per ser resilient. Tots podem ser-ho en un determinat moment, ja sigui per una situació de pèrdua, fracàs o simplement per el fet de comprendre les capacitats per lluitar per aquells somnis anhelats durant molt de temps.

    7. APORTACIONS D'ALTRES PROFESSIONAL:

    • Rosa Castillo; 32 anys: Educadora Social.

    Partint de la base de que l'educador social té la funció de guia i facilitar aprenentatges significatius, la resiliència es una via fàcil per a que els educands siguin capaços de trobar els objectius traçats.

    • Àngels Pérez; 46 anys; Psicòloga i educadora social.

    Amb freqüència els medis de comunicació ens informen sobre els alts nivells d'ansietat, estrès o tensió que pateix la gent. Actualment, les depressions o malalties similars afecten cada dia a més persones.

    Una solució eficaç en contra de les actituds pessimistes es la resiliència, ja que es la capacitat que tenim per sortir-nos de les condicions adverses que sens poden presentar en la nostra vida social, personal e intel·lectual.

    • Mireia Garcia; 29 anys; Educadora social i pedagoga.

    Una part important de la resiliència es ser estimat i contar amb persones que satisfaran les necessitats bàsiques i ens facin sentir únics, útils i importants. Però malgrat això, encara hi ha moltes persones que viuen en condicions òptimes per desenvolupar els potencials. Per això es diu que la resiliència es una capacitat innata per poder a traves de molts sacrificis i esforços el que es vol trobar, agafar o ser.

    8. CONCLUSIONS:

    8.1. Conclusió individual:

    Desprès d'haver fet una recerca per buscar informació, per internet, als llibres, biblioteques, revistes i a altres professionals de l'educació, crec que resulta fonamental certs factors en el desenvolupament de cada persona; com una bona estimulació intel·lectual, social i afectiva, ja que això podria fer un pilar sòlid per poder enfrontar-se a situacions diverses.

    La resiliència fonamentalment, crec que esta més encaminada a la promoció a nivell personal amb l'objectiu de desenvolupar estils d'enfrontament en els moments difícils que hi ha a la vida.

    Un factor important de la resiliència, es l'autoestima, que no es només per enfrontar les coses, sinó també com una eina per la formació de la personalitat del individu.

    Crec que tot ésser humà es resilient, crec que tot ésser humà pot sortir-se de les males passades que et pots trobar a la vida, però també crec que hi ha gent que necessita una empenta, que necessita sentir-se estimat, per poder sortir-se dels problemes. Tots tenim aquesta capacitat, però alguns no saben que la tenen, per això dic que necessiten una empenta per trobar-la.

    El treball en grup, ha sigut molt enriquidor he tingut l'oportunitat d'escoltar altres opinions, de veure altres formes de treballar, de saber compartir les meves opinions i la meva forma de treballar. M'ha agradat aquesta experiència, a més es el primer treball en grup que fem. Estic contenta!

    8.2. CONCLUSIÓ INDIVIDUAL:

    Personalment crec que aquest treball m'ajuda't molt a l'hora d'entendre el concepte del que és la resiliència, ja que ni jo ni cap de les meves companyes del grup coneixíem el que era treballar amb la resiliència .

    M'ha sorprès el fet que hi hagin mètodes resilients per poder fer front a les adversitats de la vida, problemes familiars, personals, etc.. i les diferents àrees de desenvolupament de la resiliència, és a dir, de quina manera encara que tu tinguis problemes, pots superar-los mitjançant l'autoestima, l'humor, el joc, la creativitat, etc..

    La resiliència és una capacitat que s'utilitza en diferents àmbits i tracta amb persones de diferents edats i amb diferents problemes, des de nens maltractats, fins a drogodependents, i es pot potenciar des d'àmbits molt diferents, com l'educatiu, el familiar, etc..

    Quan en un principi vam decidir quin treball faríem vam pensar que ens costaria bastant trobar informació sobre aquest tema, però una vegada ens vam posar, com que cap de les tres coneixia el tema vam anar descobrint tot un camp del que mai havíem sentit parlar.

    Personalment crec que aquest treball ha sigut molt positiu perquè he arribat a aprendre moltes coses.

    Desprès d'haver acabat aquest treball he arribat a la conclusió de que la resiliència és la capacitat que tenen les persones per fer front a les adversitats que es van trobant a la vida, com mitjançant l'humor, potenciant l'autoestima i amb la imaginació, es poden vèncer els problemes.

    Cal dir també que la resiliència és una capacitat que s'ha de potenciar per aconseguir que les persones siguin resilients, si es potencia des de que les persones son petites millor.

    Per concluir crec que la realització d'aquest treball a sigut molt positiva, ja que hem adquirit uns coneixement positius i abans desconeguts, que ens poden ser molt útils per cada situació personal.

    8.3. CONCLUSIÓ INDIVIDUAL:

    Una cop acabat el treball i basant-me en el que jo he après fent-lo, per concluir diria que la Resiliència és una capacitat fonamental que rau en cada persona però que també és necessari potenciar-la i si es fa quan ets petit, millor que millor.

    Es tracta d'una actitud davant la vida, d'una manera d'afrontar-la tenint present sempre que ens en podem sortir de qualsevol situació que sens hi presenti.

    Com a elements importants d'aquesta capacitat, entre molts d'altres, jo destacaré : l'humor i el saber donar sentit a la vida(pedagogia del sentit).

    Per mi, aquests dos elements són la base de la Resiliència i hem semblen imprescindibles.

    D'una banda, l'humor, serà el que ens permetrà establir una certa distància entre nosaltres i la problemàtica que en aquell moment ens afecta, ens angoixa, ens preocupa.

    Partir de l'humor com a una actitud enfront la vida, el dia a dia, ens evitarà enfonsar-nos en molts moments i ens donarà la força suficient per superar el problema i pair-lo(que això ja és més complicat), per aquest motiu jo poso molt d'èmfasi en aquest aspecte i crec que és essencial que els nostres educands adoptin aquesta actitud envers tot el que els espera al llarg de la seva vida.

    D'altra banda, no ens hem d'oblidar però, de la pedagogia del sentit, de donar sentit a la nostra vida. Aquest altre element, ens ajudarà a situar-nos en moment de dubte i a saber perquè estem fent el que estem fent.

    Seguidament, m'agradaria fer referència a una frase que a mi personalment m'ha ajudat molt a entendre una part del significat de Resiliència: “Qui té un perquè pot superar qualsevol com”, és a dir, qui té clar el que vol i dóna sentit a tot el que fa i a la seva vida en general, podrà superar amb més facilitat que un altre, qualsevol dificultat o obstacle que se li presenti. Crec que sintetitza molt bé el missatge.

    Per acabar, crec convenient destacar importància de tenir clar que dels errors s'ha d'aprendre i no ens els hem de prendre com un fracàs, sinó com a part de la nostra experiència i acceptar-los positivament aprenent-ne alhora d'ells.

    8.4 CONCLUSIÓ INDIVIDUAL:

    Tot i el concepte resiliència, relativament poc conegut he descobert que hi ha expressions d'aquest al llarg de la història , en diferents cultures, diferents disciplines com ara:

    “No hay bien que por mal no venga”

    Es pot concloure que la resiliència es pot treballar a nivell de prevenció, rehabilitació, ... sense la necessitat d'aïllar a la persona del seu ambient, sinó el que s'ha de fer és abordar el problema des de una altre òptica, on s'incorporen tots els elements que conformen el món d'una persona .

    La resiliència adquireix importància tant en l'àmbit familiar, educatiu, professional,...

    Desprès d'informar-me sobre aquest tema considero que es molt enriquidor en el que respecta a la forma en que les persones son capaces de superar-se tot i estar passant per situacions difícils.

    També, crec que son fonamentals certs factors alhora del desenvolupament de cada individu.

    Tant jo com el meu grup, el concepte de resiliència, no era conegut per a nosaltres, però això, no ha significat un obstacle ja que alhora que el realitzava, entenia el que feia i cada cop m'interessava més. Arrel d'aquest interrogant m'he adonat que el podem utilitzar en molts casos de la nostra vida quotidiana, i que sobretot em de sortir endavant, i cada dia pujar un esglaó més, ens podem caure però sempre cap dalt.

    El concepte resiliència, és una tècnica que pot ajudar molt, i personalment m'encantaria portar-ho a la pràctica.

    8.5 CONCLUSIÓ GLOBAL:

    Encara que el concepte de resiliència era per a nosaltres desconegut, això no ha significat un obstacle a l'hora d'elaborar aquest treball.

    Actualment els professionals de l'educació suggereixen que és important treballar per la promoció de factors resilients però també, és important avançar en la investigació i elaboració de teories que expliquen com aquests factors interaccionen entre ells en l'individu i així permeten el procés d'adaptació a la resiliència.

    Personalment la realització d'aquest treball ens ha aportat uns coneixements nous per nosaltres i ens ha permès realitzar aquest treball amb motivació.

    A l'hora de respondre a aquest interrogant, ens vam adonar que gràcies a l'adquisició d'aquests coneixements, vam relacionar d'una manera inconscient el concepte de resiliència amb les nostres pròpies experiències personals, i que a partir d'aquest moment vam ser capaços de fer front als nostres petits problemes personals i dir-nos a nosaltres mateixes que podríem tirar endavant.

    Quan vam tenir que escollir el tema del treball ens vam quedar una mica penjades perquè no sabíem per on enfocar-lo ja que el concepte de resiliència era molt ambigu, però suposem que seria perquè no teníem coneixements previs d'aquest concepte, però una vegada vam fer la recerca de la informació, vam comprovar que era un tema al qual li podíem treure molt joc i la seva realització ha sigut molt enriquidora i positiva.

    Desprès d'informar-nos sobre aquest tema, creiem amb molta convicció que resulten fonamentals certs factors formatius en el desenvolupament de cada individu com una bona estimulació intel·lectual, social, afectiva, etc.., ja que això pot conformar un pilar sòlid en el moment d'enfrontar-se a situacions adverses.

    És important estimular factors de resiliència interns de les persones com l'autoestima, la creativitat...

    Finalment esperem que hagi quedat prou clar el concepte de resiliència i la seva aplicació als diferents àmbits.

    No serà aquest el moment de replantejar noves utopies que signifiquen una política social que brindi educació, ocupació, salut i benestar per a tothom?

    9. L'AVALUACIÓ:

    Tot seguit analitzarem el procés que hem dut a terme, des del moment en el que vam saber quin era el nostre interrogant; passant per les diferents tasques de recerca que hem dut a terme i diverses fonts que hem consultat per tal de donar-li resposta.

    Al principi no sabien absolutament res, respecte al concepte de resiliència, és a dir partíem de zero, així doncs, vam començar per fer-nos algunes preguntes referents a què és el que sabíem, què és el que no sabíem, on podíem buscar,... Com començar?

    Un cop feta aquesta planificació vam dedicar un temps a la distribució de tasques: Qui s'encarregaria de cada apartat? Quina orientació donaríem al treball per tal de donar resposta al nostre interrogant?

    I el més important... Com relacionar-ho amb l'àmbit de l'educació social?

    Tot seguit ens vam posar a fer feina, tot reunint-nos un cop per setmana per contrastar i complementar informació.

    Ens sembla important destacar que el fet de fer-nos un esquema previ i un guió d'esborrany ens ha estat molt útil.

    A aquestes alçades un cop elaborat el treball ens sembla necessari admetre que inicialment el concepte de resiliència era veritablement un interrogant per nosaltres, i no gaire interessant; però tot hi així a mida que anàvem trobant més i més informació, ens anàvem motivant i també el nostre treball anava agafant més forma.

    Per finalitzar esmentaríem, tal i com queda escrit en la nostre conclusió global, que aquest treball ens a aportat nous coneixements, interessants conclusions, enriquidors sabers basats en l'experiència d'altres professionals.

    10. BIBLIOGRAFIA:

    http://www.geocities.com [Consulta: 20 octubre 2004]

    http://www.enfermerianatural.com [Consulta: 20 octubre 2004]

    http://www.psicologia-positiva.com [Consulta:26 octubre 2004]

    http://www.elpsicoanalisis.org [Consulta: 26 octubre 2004]

    http://www.educar.org [Consulta: 2 novembre 2004]

    http://www.resiliencia.cl [Consulta: 10 novembre 2004]

    http://www.monografias.com [Consulta: 10 novembre 2004]

    BERTRÁN, G; NOEMÍ, P y ROMERO, S. (1998). Resiliència: ¿enemigo o aliado para el desarrollo humano?. Santiago de Chile: CIDE Documentos nº9

    BROOKS, robert; GOLDSTEIN, Sow. (2004). El poder de la resiliència: Como lograr el equilibrio, la seguridad i la fuerza interior necesarias para vivir en paz. Ed: Paidós.

    COMBARÍAS, H. La resiliencia: El oculto potencial del ser humano. (2004).

    CYRULNIK, Boris. Patitos feos. Resiliència: una infancia infeliz no determina la vida. Ed: Gedisa

    FORES, Anna; VALLVÉ, Montserrat (2002). Quan la didactica porta nom d'educació social.

    PATCH ADAMS:

    • SINOPSI DE LA PEL.LÍCULA:

    Basada en un fet real, la pel·lícula és la biografia del metge Patch Adams qui va revolucionar a la comunitat mèdica oficial aplicant teràpies, que consistien en fer riure i proporcionar afecte als seus pacients.

    Utilitzant mètodes poc convencionals i boges sorpreses per a calmar les ansietats dels seus pacients ajudant-los a curar-se, Patch fou el pioner en la filosofia que es basa en tractar al pacient, i no solament a malalties.

    “Patch Adams un ejemplo de ser humano y ejemplo para los que tienen posibilidades de hacer y no hacen”

    La compassió, l'involucrament i la simpatia, tenen tant valor com els avenços tecnològics.

    No només l'humor posseeix un important poder curatiu, sinó que fa propostes concretes per la incorporació d'activitats que inclouen aquests tipus de teràpies.

    -LA RISA COMO TERAPIA:

    Més enllà dels intents frustrats de molts entusiastes de l'humor com un factor de curació i alleujament de situacions de malalties amb processos dolorosos,

    algunes experiències han tingut bona repercussió.

    Tots aquests intents han adquirit major rigor científic, i la possibilitat d'ingressar amb forma de experiència pilot a institucions de salut.

    També sorgeixen altres maneres d'utilitzar l'estat d'ànim com un ajudant per a la recuperació de persones que pateixen innumerables patologies.

    Com a petita font d'informació hem trobat; que Robin Williams, actor que protagonitza al metge Patch Adams, al acabar la pel·lícula va ajudar a una fundació de nens amb problemes de desenvolupament, anomenada “Make-a-wish”.

    Els nens tenien tal alegria d'actuar i poder estar amb el famós actor, que els pares dels nens i nenes digueren que realment va aixecar els ànims i sobretot l'esperit.

    “Mi mensaje central es que todo ser humano esta obligado, en la medida se sus posibilidades, a demostrar a sus semejantes que estar vivo es una experiencia maravillosa”.

    Patch Adams