Apología de Sócrates; Platón

Filosofía y ciencia. Filosofía griega. Pensamiento platónico. Ideas socráticas. Argumento

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Apologia de Sòcrates

Autor: Plató

Títol: Apologia de Sòcrates

Editorial: Akkal Ediciones

Nombre d'edició: 1

Nombre de pàgines: 224

Any: 2005

Plató: (428 a.C.-347 a.C.), filòsof grec, un dels pensadors més influents de la filosofia

occidental.

Vida.

Plató va néixer en una família aristocràtica d'Atenes. El seu pare, Aristó, va morir

durant la infància de Plató, i la seva mare es va tornar a casar amb Pirilampes.

De jove Plató va tenir ambicions polítiques, però es va desil·lusionar amb els

governants d'Atenes. Plató es va proclamar deixeble de Sòcrates, va acceptar la

seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat. Plató va ser testimoni de la vida de

Sòcrates durant el règim democràtic atenenc l'any 399 a.C. Seguidament, va

abandonar Atenes per viatjar a Itàlia, Sicília i Egipte.

Al any 387 a.C. Plató va fundar a Atenes l'Acadèmia, que oferia estudis

d'astronomia, biologia, matemàtiques, teoria política i filosofia.

Plató va viatjar a Sicília l'any 367 a.C., per ser el tutor del nou governant de Siracusa.

Va tornar a Siracusa l'any 361 a.C. Va passar els seus últims anys donant

conferències a l'Acadèmia i escrivint. Va morir als 80 anys aproximadament, l'any

348 o 247 a.C.

L'obra de Plató, està dividida en tres parts: la primera, en que es narra la defensa que va fer Sòcrates davant dels jutges, que n'eren 500, més el vot del President, per si hi havia un empat. A la segona part, Plató ens narra el discurs que va fer Sòcrates en que havia de demanar la pena que ell creia just que li havien d'imposar. Durant la tercera part, Sòcrates feia un discurs on s'acomiadava dels jutges que l'havien condemnat i dels que l'havien absolt, mitjançant un breu discurs.

1a part

En aquesta part de l'obra, Sòcrates realitza un discurs en defensa contra els que l'acusaven. Es defensa de Meleto, Licón i Ánito que el van inculpar de cometre un delicte al investigar els fenòmens celestials i subterranis, de que es un sofista, per la facilitat de paraula que tenia i l'última era per pervertir al jovent i per creure en unes divinats noves i no en les que creien ells.

Fa un discurs de la seva innocència, en el que diu clarament la veritat. Segons ell la seva mala fama era per la saviesa que posseïa, que es va originar perquè ell es posava a examinar a gent que es creia sàvia, i a més els feia conèixer la seva ignorància. Explicava als jutges que no posseïa cap sabiduria, però es considerava més savi que aquells que presumien de tenir una gran saviesa. També es nega a que ell es dedica a ensenyar i cobrar diners per això i que ell realment era un antisofista.

Nega que tingui un llenguatge tan bon per aconseguir enganyar a les persones que ell ensenyava, era tot el contrari i afirmava que tenia problemes per expressar-se.

Assegura que creu amb els deus i que l'acusació de ser una persona atea es falsa, també nega que estigui corromput als joves.

Manifesta que no tem a la mort quan es tracta de la justícia, sinó al contrari o perquè ell no ell no ha portat tota la seva família al judici perquè l'ajudessin a que els jutges l'absolguessin de les critiques falses.

2a part

Sócrates proposa un càstig alternatiu que no li guanya popularitat. Com benefactor d'Atenes ofereix menjar gratuït en el Pritaneo, un dels edificis que albergava a membres de l'assemblea, el que era un honor reservat a atletes i altres ciutadans importants. Considera després la presó i posterior exili, seguit d'una multa de 100 dracmes, doncs no tenia suficients diners per a pagar una multa major. El jurat, considerant-lo una suma molt petita comparada amb el càstig proposat per l'acusació, opta per la condemna a mort. Els amics de Sócrates es disposen a augmentar la suma inicial a 3.000 dracmes, però l'assemblea no veu això com una alternativa, pel que es decideixen per la pena de mort bevent cicuta.

3a part

Aquí Sòcrates s'acomiada dels jutges que l'havien condemnat i dels que creien que era innocent. Els hi diu que si esperaven un mica més aquest fet es donaria natural donat l'avançada edat que tenia.

Diu que s'està apunt de morir, i que amb aquesta idea es donen més bones prediccions i que després de castigar-lo a ell, també rebran el seu càstig més dur que el seu de part de Zeus.

Sòcrates mentre parlava amb els jutges que votessin al seu favor, els explicava que no tenien que témer a la mort sinó que si eren homes de bé mai els hi passaria res dolent en aquesta vida, ni després d'aquesta, ja que els deus mai no s'oblidarien dels seus problemes.

Sócrates conclou l'Apologia dient que no guardarà rancor contra els quals li han acusat i condemnat, i en un acte de total confiança els demana que cuidin dels seus tres fills mentre aquests creixen, assegurant-se que aquests posin el bo per davant del seu propi interès.

La meva opinió personal he après que és molt important saber defensar-nos i argumentar adequadament davant de les acusacions que ens puguin fer.

Cadascú ha de conèixer les coses de les quals veure de quina manera poden influir les calúmnies sobre les persones.

També he pogut llegir una reflexió sobre la mort, tot i que sempre hi ha dubtes i qüestions no han sigut respostes, mai no havia llegit una argumentació ni reflexió sobre el tema tan ben donada.

En el llibre me donat conte que Sòcrates volia morir i per això la mort física no era de tant importància, perquè ell mateix havia preparat una defensa que el condemnaria.

Volia filosofar davant tot, i per això quan va ser acusat i va saber que tenia que aparèixer en un tribunal, va decidir que o bé li permetien seguir refutant o que no volia viure, per això volia mostrar el seu desprici a la mort.

La veritat es que m'ha impressionat la forma en que Sòcrates va afrontar el seu destí atenen a les seves conseqüències.

També m'ha sorprès la rectitud moral que va tenir durant el judici i abans de la seva mort, va optar a un discurs directe i compromès, sabent que si buscava l'absolució devia seguir el procediment judicial, declarant-se culpable i suggerint la seva pròpia pena.

El costat negre d'aquesta obra es que les persones d'Atenes van fer una injustícia contra Sòcrates i que es una mica complexa a l'hora de la lectura, per a pesar d'això es un tema molt interessant.

Apologia de Sòcrates