Aplicació temporal de les normes

Vigor. Derogació. Canvis legislatius. Norma. Retroactivitat. Llei. Disposicions transitòries

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

Tema 8.- L'aplicació temporal de les normes.

  • Àmbit temporal: entrada en vigor/derogació.

  • L'aplicació sempre ve relacionada amb la vigència i per tant és vigent en un territori ja que tenen un abast terriorial. Una norma és aplicable perque és vigent. Totes les normes vigents són aplicables pero també normes no vigents també son aplicables; això esdona amb caràcter exepcional quan es deroga una llei perque n'ha nascut una altre..

    Normes transitòries és l'interval entre la norma vella i la nova. Totes les normes vigents tenen una aplicailitat general i limitada. Les normes i algunes no vigents poden ser aplicades amb caràcter exepcional i aquesta aplicabilitat ha de venir reconeguda per una norma vigent.

    Les normes normalment neixen amb un caràcter definit, és a dir, sense marcar un pas de vigència. El procès de formació perque arrivi a ser llei és aquest:

    • Sanció: Certificat de que lallei ha estat tramesa legalment.

    • Prolulgació: Necessitat d'una certificació de l'existència de llei. L'acte següent a la comprovació de la legalitat de la tramitació.

    • Publicació: Exterioritzar cap a les persones l'existència i obligatorietat d'una norma.

    Han ser publicades nessesariament i es fa als butlletins de les CCAA (DOGC a GC) i al BOE. Si no hi ha publicació no hi ha obligatorietat a cumplir la norma. L'Efecte de l'entrada en vigor d'una llei catalana va determinada quan es publica al DOGC encara que també es publica al BOE.

    Les lleis necessiten un periode de reflexió anomenat vacatio legis que va desde la publicació a l'autèntica entrada en vigor. Les lleis començen a ser efectives a partir dels 20 dies de la seva publicació. La vacatio legis es provocada a efectes d'informació. Ara bé, no sempre és així, ja que si la norma expressa una cosa contrària entrà en vigor quan honotifiqui la pròpia llei. La llei pot decidir entrar en vigor abans, però si no diu res s'aplica el criteri general dels 20 dies. Quan es parla de dies es conte els dies inhàbils i laborables.

    Vigència és vida i aplicació de la llei, però les lleis també moren (derogació de la llei), és a dir, final de la vigència de la llei. Una llei queda derogada per tres fets:

    • Per transcurs del Temps: Llei que neix amb una vigència determinada en el temps.

    • Per derogació Expressa: Quan el legislador crea una altre norma diu “expressament” quines altres lleis existents queden derogades. Per tant, la nova llei elimina l'existència de la llei anterior.

    • Per derogació tàcita: Quan la llei no ho diu expressament, però del contingut de la nova llei es dedueix que deroga a l'anterior. La derogació tàcita obliga a fer una interpretació i per tant susceptible de trobar diferents criteris.

  • Els canvis legislatius i el trànsit de la norma derogada a la vigent.

  • La retroactivitat de la llei: significat i abast.

  • Podriem definir la retroactivitat quan una llei nova, afecta als casos anteriors, si es canvia la regulació a la llei aplicable anterior.

    Així, tenim 3 GRAUS DE RETROACTIVITAT:

    1. Mínima: També s'aplica llei als casos anteriors.

    • 2. Mitja: Els que es trobaven en el procediment intermitg, també s'aplica.

    • 3. Màxima: Els que ja la van aplicar i ja no els hi afecta, amb l'eficacia retroactiva s'anul·la tot l'anterior. Tot i així, aquest cas només s'aplica en casos extrems como és el cas d'una República.

    En principi quan hi ha un canvi legislatiu no s'aprecia la llei cap enrera de la seva publicació. I això ho explical'art 9.3 CE i l'art 2.3 CC. La llei és inicialment retroactiva però moltes vegades també són retroactives perque hi ha efectes que es produeixen quan ja s'ha publicat la llei nova.

    Si la llei nova respecte actes i institucions de la vella la llei és irretroactiva; si s'aplica a situacions nascudes sota el paraigües de la llei antiga; també és irretroactiva amb un acte fet sobre la legislació antiga amb validesa pero que ara la llei nova prohibeix..

  • L'Aplicació immediata de la llei i els seus límits: les disposicions transitòries.

  • Disposicions transitòries. No tenen eficàcia retroactiva, són sancionadores no favorables i restrictives de drets individuals (9.3 + 25 CE). Sempre és eficaç amb les normes interpretatives, moralment processals, i les penals favorables al reo. Les disposicions transitòries especifiquen l'aplicació en el temps del CC, en el su momento, en el 1889 tenien una utilitat, i ara tambié intenten arreglar el CC amb la situació actual.

    El CC ens presenta 13 disposicions transitòries que regulen les relacions (pág 519 CC) anteriors a l'aplicació del CC. A destacar de la primera a la quarta (disposicions de caràctergeneral sote als drets nascuts sota el règim interior, contractes i exercicis d'accions) i la preliminar, més la 13 que és la disposició transitòria final.

    Encara tenim aquestes disposicions transitòries perquè tenen una utilitat, i és que constitueixen el règim transitori general. Aquestes ens serveixen d'argument per les normes. Les disposicions transitòries més importants s'apliquen a les normes actuals, són tan generals que s'apliquen durant el període d'aplicació d'una norma.