Aparell locomotor

Ciencias de la Salud. Aparato locomotor. Cuerpo humano. Movimientos. Posturas. Protección de los órganos. Sistem óseo. Sistema articulatorio. Sistema muscular. Músculos. Huesos

  • Enviado por: July
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 25 páginas
publicidad

Aparell locomotor

Índex (les pàgines coincideixen sense l'índex)

1. Introducció de l'aparell locomotor Pg 1

1.2 Funcions de l'aparell locomotor Pg 1

1.2.1 Moviment Pg 1

1.2.2 Sostenir el cos Pg 1

1.2.3 Mantenir la postura Pg 2

1.2.4 Protecció d'òrgans Pg 2

1.2.5 Producció de sang Pg 2

1.2.6 Dipòsit de calci i fòsfor Pg 2

1.2.7 Producció de calor Pg 2

1.2.8 Identificació individual Pg 3

1.2.9 Expressió emocional Pg 3

2. El sistema ossi Pg 3

2.1 Tipus de teixit que el formen Pg 3

2.2 Estructura dels ossos Pg 4

2.3 Tipus d'ossos en funcio de la

seva forma Pg 4

2.3.1 Ós de forma llarga pg 4

2.3.2 Ós de forma curta Pg 5

2.2.3 Ós de forma plana Pg 6

2.4 Esquema dels ossos segons la

seva forma Pg 7

2.5 Funció que desenvolupen

dintre de l'aparell locomotor Pg 7

2.6 Esquelet del cap, del tronc

i de les extremitats Pg 8-9

3. Sistema articular Pg 10

3.1 Que entenem per articulacions Pg 10

3.2 Tipus d'articulacions segons els

teixits que les formen, la seva

estructura i funció realitzada. Pg 10

3.2.1 Sinartrosi Pg 10

3.2.2 Amfiatrosi Pg 10

3.2.3 Diartrosi Pg 11

3.3 Parts de les articulacions Pg 11

3.3.1 Superficies articulars Pg 12

3.3.2 Cartílag articular Pg 12

3.3.3 Càpsula fibrosa Pg 12

3.3.4 Membrana sinovial Pg 13

3.3.5 Líquid sinovial Pg 13

3.3.6 Cavitat articular Pg 13

3.3.7 Lligaments Pg 13

3.3.8 Discs articulars Pg 13

3.3.9 Meniscs Pg 14

3.4 Esquema de les diferents

Articulacions Pg 14

4 Sistema muscular Pg 15

4.1 Principals teixits que componen

El sistema ossi Pg 15

4.2 Estructura interna del múscul

i les seves funcions Pg 15

4.2.1 Múscul llis Pg 15

4.2.2 Múscul estriat Pg 16-17

4.2.3 Múscul cardíac Pg 17

4.3 Tipus de músculs segons la forma Pg 18

4.3.1 Músculs llargs Pg 18

4.3.2 Músculs amples Pg 18

4.3.3 Músculs curts Pg 18

4.3.4 Músculs anul·lars Pg 18

4.3.5 Músculs monogàstrics Pg 19

4.3.6 Músculs digàstrics Pg 19

4.3.7 Músculs poligàstrics Pg 19

4.4 Musculatura del cap, del tronc

i de les extremitats Pg 19

4.4.1 Músculs del cap Pg 19

4.4.2 Músculs del tronc Pg 20

4.5 Funcions dels músculs en l'aparell

Locomotor Pg 21

4.6 Contracció i relaxació muscular Pg 21

4.6.1 Contracció muscular Pg 21

4.6.2 Relaxació muscular

4.7 Esquema dels tipus de teixits

Musculars Pg 22

1. Introducció de l'aparell locomotor

És l'aparell que està format per un conjunt d'ossos, músculs i articulacions que s'encarreguen del moviment dels éssers vius amb el qual poden dur a terme algunes de les seves funcions, la locomoció i subjectar el cos humà.

L'aparell locomotor es divideix en tres grans sistemes: el sistema ossi, el sistema articular, i el sistema muscular.

1.2 Funcions de l'aparell locomotor:

Les funcions són varies:

  • Funció de moviment

  • Sostenir el cos

  • Mantenir la postura

  • Protecció d'òrgans

  • Producció de sang

  • Dipòsit de Calci i Fòsfor.

  • Producció de calor

  • Identificació individual

  • Expressió emocional.

  • 1.2.1 Funció de moviment:

    Una de les grans diferències entre els vegetals i els animals, és que els animals (entre ells els éssers humans) tenen la capacitat de desplaçar-se d'un lloc a un altre, o simplement el fet de moure'ns. Faig aquets incís, ja que nosaltres ens podem moure sense necessitat de que els nostres peus canviïn de lloc (el fet d'agafar un got a l'últim prestatge). Alguns exemples de la funció de moviment, seria el fet de córrer darrera una pilota, o mantenir una conversa.

    1.2.2. Sostenir el cos

    Tenim que tenir en compte que en aquest món hi ha la presència de la força de la gravetat. Això significa, que si no fos pels ossos, estaríem tot el dia enganxats al terra. Per tant, considerem el aparell locomotor com un sistema antigravitatori, la qual cosa ens permet estar erguits.

    Podríem seguir l'exemple que va seguir Gaudí, podem observar que els pilars i les columnes de la casa Batlló, representen els ossos del cos. Aquesta metàfora, ens fa similitud els ossos del cos amb els pilars d'una casa, degut a que tenen una funció important de sosteniment.

    1.2.3 Mantenir la postura

    Tenim que diferenciar entre sostenir el cos, i mantenir la postura. Sostenir el cos ens permet tenir el cos erguit, però en canvi, el fet de mantenir una postura no és solament aguantar el nostre cos, un exemple seria els corredors de competició, fins que no sona la senyal adequada, ells estan mantenint la seva postura, i aquesta postura no és precisament recta. Un altre exemple seria el fet de mantenir la postura mentre estat assentat i llegint, ja que estàs controlant involuntàriament el pes del teu cos.

    1.2.4 Protecció d'òrgans.

    L'aparell locomotor protegeix els òrgans del nostre cos, fan de barrera perquè en cassos de col·lisió (o múltiples motius), es malfereixin aquestes barreres, però no aquets òrgans que són vitals per nosaltres. Com exemples podríem posar els músculs abdominals que ens protegeixen el fetge, els budells, la melsa... Un altre exemple serien les articulacions del cap, que no permeten que els ossos d'aquest es moguin. Aquets ossos ens protegeixen el cervell.

    1.2.5 Producció de sang

    La producció de sang o hematopoesi es desenvolupa en la part dels ossos esponjosa, on es formen tres classes de cèl·lules sanguínies, els eritròcits (o glòbuls vermells), leucòcits (o glòbuls blancs) i plaquetes (o trombòcits).

    1.2.6 Dipòsit de Calci i Fòsfor

    El calci té una gran importància per la formació de la part dura de l'ós.

    El calci alimentari (procedents de productes làctics), es absorbit per el duodè i en la part superior del budell. La vitamina D és necessària per aquesta absorció. Un cop el calci ha estat absorbit per la sang (només el 60%, l'altre 40% s'elimina), aquesta porta el calci a les cèl·lules òssies per la formació d'ós. Com veiem, el calci és el nutrient base per a la formació del ós. Un cop format l'ós, una part del calci s'emmagatzema al mateix ós, i l'altre part restant, s'elimina per el ronyó.

    El fòsfor s'absorbeix al intestí prim (en un 70%, l'altre 30% s'elimina), com en el cas anterior, és la vitamina D la que també ajuda a la absorció del fòsfor. El fòsfor absorbit per el budell, va a la sang, i després passa als glomèruls renals. D'aquí va a les cèl·lules òssies que es necessita per el creixement de l'ós.

    1.2.7 Producció de calor.

    El fet de crear moviment, estem desprenent energia calorífica. Aleshores, al moure'ns, desprenen calor. Per poder dur a terme aquets moviment, es necessita energia calorífica en forma d'ATP. Per això és tant important ingerir nutrients, per poder moure'ns.

    1.2.8 Identificació individual.

    La nostra disposició dels músculs i ossos (que en aquesta unió és necessari la funció dels cartílags), caracteritzen la fisonomia individual de cadascú, i es casi impossible que es pugui repetir. A més, tenim que tenir en compte, que cadascú s'expressa d'una manera diferents, amb uns gestos diferents. Aquestes maneres de moure'ns ens caracteritza i ens fa únics.

    Hi ha una part de la medicina (Medicina Legal), on el forense identifica el cadàver per els trets de la persona.

    1.2.9 Expressió emocional

    L'ésser viu expressa els seus sentiments (tristesa, alegria, pànic, ràbia, ira...) amb els moviments del cos, sobretot es característica l'expressió facial acompanyada de les extremitats superiors.

    'Aparell locomotor'

    2 El Sistema Ossi:

    2.1 Tipus de teixit que el formen:

    El teixit ossi es forma a partir del teixit connectiu. El teixit ossi té gran duresa i resistència , però també té una certa elasticitat.

    Els component extracel·lulars sofreixen calcificació, això lis permet la duresa. Proporciona a l'organisme l'estructura sòlida suficient com per protegir-lo de la força de la gravetat. També té grans funcions protectores, ja que rodeja i protegeix el cervell i la medul·la espinal.

    2.2 Estructura dels ossos (externa i interna)

    Els ossos tenen tres tipus de cèl·lules : els osteoblasts, els osteòcits i els osteoclasts.

    Els osteoblasts formen nous ossos i ajuden a reparar danys, els osteòcits transporten nutrients i desfets des de les cèl·lules fins els vasos sanguinis presents als ossos, i per últim, els osteoclasts desgasten el os vell o el os fracturar (per deixar el camp preparat per els osteoblasts), i ajuden a donar-li forma.

    2.3 Tipus d'ossos en funció de la seva forma

    Hi ha diferents tipus d'ossos segons la seva forma, de forma llarga, curta o plana.

    2.3.1 Os de forma llarga:

    En aquest tipus d'ós, trobem tres estructures diferents, la epífisis, la metàfisis i la diàfisis. La epífisis és la extremitat de l'ós, la metàfisis la trobem entre la epífisis i la diàfisis, és a dir a sota de la epífisis. És una superfície petita. Sota de la metàfisis trobaríem la diàfisis, o cos de l'ós, la qual ocupa la gran part de l'ós.

    En la epífisis (l'extremitat de l'ós), està rodejada de cartílag articular i just a sota hi ha una substància esponjosa, també anomenada medul·la òssia vermella. Aquesta part de l'ós és la que forma el teixit sanguini. A part, aquesta part de l'ós té una funció important en el moviment de l'articulació.

    En la part de la epífisis que esta tocant a la metàfisis, trobaríem el cartílag epifisari, que és per on creix l'ós, fins arribar a l'edat adulta, aproximadament fins als 24 anys.

    La metàfisis unió de la epífisis amb la diàfisis. En l'ós adult aquesta part és òssia, mentre que en el període de desenvolupament o infantil, aquesta part és cartilaginosa.

    La diàfisis (o cos de l'ós), té una part externa dura i compacte, dintre d'aquesta paret externa, la part més superficial s'anomena periosti, i la part que recobreix la cavitat medul·lar d'un ós (és a dir, la part més interna), s'anomena endostio.

    Al interior de la diàfisis, trobem la medul·la òssia. Aquest compartiment s'anomena cavitat medul·lar, està plena de medul·la òssia groga, dintre d'aquesta cavitat estan els vasos (artèries nutrícia i vena).

    La medul·la òssia groga té una predominança en les cèl·lules grasses.

    'Aparell locomotor'

    Estructura d'un ós llarg

    2.3.2 Ós curt

    La seva arquitectura és la de un ós esponjós, l'ós més representatiu d'aquest tipus és el calcari. La disposició de les trabècules òssies en arcs ogivals indica el sobre pes que té que mantenir l'ós .

    La majoria d'aquets tipus d'ossos els trobem als carpians (localitzats al canell) i als tars (localitzats als turmells). També consideraríem com ós curt, les ròtules dels genolls.

    'Aparell locomotor'

    2.3.3 Ós pla

    L'ós pla està composat per una capa d'ós esponjós entre dues capes fines d'ós compacte. La seva forma aplanada, no arrodonida. Aquets ossos tenen medul·la però no tenen cavitat medul·lar. Aquets ossos no són massa espessos, però tenen molta resistència. En molts cassos tenene aspecte de làmina amb una cara còncava i l'altre convexa.

    La funció principal d'aquets tipus d'ossos és protegir sistemes importants per el funcionament del nostre organisme.

    Hi han tres tipus d'aquets:

    La pelvis: protegeix l'abdomen

    Les costelles: protegeixen els pulmons

    El crani que protegeix el cervell.

     

    'Aparell locomotor'

    Exemple d'os pla (óssos del cap)

    2.4 Esquema dels óssos segons la seva forma

    ð TIPUS

    FUNCIÓ

    UBICACIÓ

    EXEMPLES

    Ossos Llargs

    Moviment.

    Presenten la inserció, dels músculs que donen moviment als membres. Fan palanca pel moviment.

    Membres superiors i inferiors.

    Húmer, Tíbia, Clavícula, Cúbit, Radi.

    Ossos Amples o Plans

    Protecció d'òrgans nobles. Per exemple el crani al cervell.

    Rodegen les cavitats que contribueixen a formar : crani, pelvis, tòrax.

    Escàpola, Frontal, Ilíac, Esternón.

    Ossos curts

    Gran resistència al pes o a les pressions, tenen un pes molt variat.

    Columna vertebral, el carp i el Tars.

    Cos vertebral, escafoide, astràgal

    2.5 Funció que desenvolupen dintre de l'aparell locomotor:

    La funció dels ossos en l'aparell locomotor, té bàsicament 4 funcions:

  • Protecció d'òrgans

  • Producció de sang o hematopoesi

  • Sostenir el cos

  • Dipòsit de calci i fòsfor

  • Les funcions coincideixen amb les de l'aparell locomotor, així que com ja estan explicades faré un resum:

    1- Protecció d'òrgans: Els ossos protegeixen òrgans importants del nostre organisme, ja que tenen una estructura molt compacte. Per exemple els ossos de la pelvis ens protegeixen l'abdomen.

    2- Producció de sang o hematopoesi: En els ossos esponjosos trobem cèl·lules específiques que duen a terme aquesta funció. Es produeixen; leucòcits, eritròcits i plaquetes

    3- Sostenir el cos: Els ossos són forts i resistents, desenvolupen un paper important a l'hora de subjectar tota la massa corporal del nostre cos, permetre estar erguits (funció antigravitatoria).

    4- Dipòsit de calci i fòsfor: Les cèl·lules del teixit ossi emmagatzemen una quantitat elevada de calci i fòsfor per al seu desenvolupament.

    2.6 Esquelet del cap, del tronc i de les extremitats.

    L'esquelet del cap està composat pels ossos del crani i de la cara.

    Ossos del crani: Està format per vuit ossos; dos parietals, l'occipital, dos temporals, etmoides, esfenoides, frontal.

    Ossos de la cara: Està format per catorze ossos; dos unguis, dos maxil·lars superiors, l'envà nasal, dos nasals, dos cornets inferiors, dos palatins, un maxil·lar inferior i l'ós vòmer.

    'Aparell locomotor'

    L'esquelet del cos està integrat per la columna vertebral, les costelles i l'esterno.

    La columna vertebral està formada per 33 ossos anomenats vèrtebres que formen un tall resistent i flexible situat a la part posterior del tronc, des de el clatell fins la seva extremitat inferior. Les vèrtebres són diferents, es distingeixen cinc regions: cervical, dorsal, lumbar, sacra i coxígea.

    Les costelles són dotze parell d'arcs que surten d'ambdós costats de les vèrtebres.

    L'esterno és un ós pla, allargat i situat a la meitat del pit.

    'Aparell locomotor'

    Les extremitats consta de dues parts: les extremitats superiors, i les extremitats inferiors.

    Les extremitats superiors estan composades per 31 ossos: húmer, cúbit, radi, els ossos carpians (8), els ossos metacarpians (5), i les falanges (15).

    Les extremitats inferiors estan composades per 25 ossos: fèmur, tíbia, peroné, tars (6), metatars (5), falanges (10) i la ròtula.

    'Aparell locomotor'

    3. Sistema articular:

    3.1 Que entenem per articulacions.

    Per articulació entenem l'òrgan d'unió (articulare: unir, enllaçar) de dues o més peces osses. Les articulacions són les regions on els ossos es posen en contacte, des de el punt de vista funcional, el paper essencial de les articulacions és permetre la mobilitat de l'esquelet, evitant que aquest constitueixi un suport de l'organisme. En canvi la mobilitat no és la única funció de les articulacions. En regions com en el crani, on l'esquelet té un paper primordial de protecció, la funció de les articulacions és permetre el creixement dels ossos i conferir elasticitat a la cavitat rígida formada per aquets.

    3.2 Tipus d'articulacions segons els teixits que les formen, la seva estrctura i la funció que realitzen.

    Tenim que dividir les articulacions en tres tipus segons el criteri funcional i estructural:

  • Sinartrosis

  • Amfiartrosis

  • Diartrosi

  • 3.2.1 Sinartrosi:

    Són articulacions sense mobilitat, en la que els extrems ossis s'uneixen un a l'altre per mitjà d'un teixit connectiu fibrós o cartilaginós. L'exemple més característic d'aquest tipus d'articulació el constitueixen les unions entre els ossos de la bóbeva cranial. Amb gran freqüència, aquestes articulacions són només temporals, en el curs de la vida, els ossos que contacten es fusiones.

    Aquet tipus d'articulació uneix ossos per impedir la mobilitat d'aquets, això serveix per protegir l'òrgan que hi ha sota d'aquestes articulacions i ossos, en aquest cas, el cervell.

    3.2.2 Amfiartrosi

    Aquestes articulacions són semi-mòbils, la mobilitat és molt petita i els extrems ossis s'uneixen un a l'altre amb unt eixit fibrós o fibrocartilaginós. L'unió entre els extremes ossis està amb freqüència reforçada amb lligaments disposats en la perifèria del fibrocartílag articular. Un exemple característic d'aquest grup el constitueix la símfisis del pubis, on els dos ossos coxals s'uneixen per mitjà d'una plaqueta de fibrocartílag que permet petits desplaçaments que donen elasticitat a les parets de la pelvis.

    La unió entre el sacre i el coxal, s'engloba dintre d'aquest tipus d'articulacions, però tenen cavitat articular.

    'Aparell locomotor'

    3.2.3 Diartrosi

    Són articulacions que es caracteritzen per una gran mobilitat, i que, des de el punt de vista de la seva estructura són de gran complexitat. Aquest tipus d'articulacions són les responsables de conferir mobilitat a l'esquelet i també tenen dispositius per assegurar-se la immobilitat de les superfícies articulars quan es predomina la funció de suport (per exemple, en els instants abans de caure, el teu cos s'immobilitza per reduir els danys a l'hora de caure).

    Seguidament per la seva importància parlarem de l'estructura de l'articulació anomenades diartrosi o diartrodials.

    'Aparell locomotor'

    3.3 Parts de les articulacions:

    Encara que existeix una gran varietat morfològica i funcional d'articulacions totes elles es caracteritzen per posseir els següents elements estructurals:

  • Superfícies articulars

  • Cartílag articular

  • Càpsula fibrosa

  • Membrana sinovial

  • Líquid sinovial

  • Cavitat articular

  • Lligaments

  • Discs articulars

  • Meniscs

  • 3.3.1Superfícies articulars.

    Són els extrems ossis que contacten a nivell de l'articulació, la seva forma és molt variada i permet distingir diferents varietats d'articulacions. En els ossos llargs, es situen en les epífisis, i en els ossos curts i plans, formen relleus ben definits de la superfície òssia.

    En la major parts dels cassos, el contacte articular s'estableix entre dos superfícies articulars, es denominen la superfície mascle a la més gran, i femella a la més petita.

    3.3.2Cartílag articular

    És una capa de cartílag generalment hialí, que revesteix per complet les superfícies articulars. En les persones adultes l'espessor de cartílag articular no sol superar els 2mm, però en els joves, pot arribar en algunes articulacions fins a 7mm. En general, l'espessor del cartílag és major en les articulacions més mòbils. El cartílag articular no posseeix nervis ni vasos, i es nodreix principalment a partir del líquid sinovial.

    La integritat del cartílag articular és essencial per a mantenir la funció de l'articulació, ja que facilita el lliscament de les superfícies articulars i amortitza les pressions que aquestes sofreixen.

    3.3.3. Càpsula fibrosa

    Constitueix l'element bàsic d'unió de les articulacions. Es disposa de manera d'un “manguito” fibrós, entre els extrems ossis articulars. La inserció té lloc a una distància variable del contorn de la superfícies articulars, recobertes de cartílag. L'espessor i la resistència de la càpsula fibrosa varien molt d'unes articulacions a unes altres.

    3.3.4 Membrana sinovial

    És una membrana prima i transparent (sota de la càpsula fibrosa) que revesteix al interior de l'articulació amb excepció del cartílags articulars. És a dir, entapissa tota la cara interna de la càpsula fibrosa i també la porció d'ós no articulada. La membrana sinovial és molt rica en vasos sanguinis, i el seu paper primordial és produir i renovar el líquid sinovial.

    3.3.5 Líquid sinovial

    És el líquid produït per la membrana sinovial, i ocupa el interior de l'articulació. Té un aspecte viscós i transparent, com la clara d'ou. Es forma a partir del plasma sanguini. En les articulacions sanes, el contingut de líquid sinovial és molt escàs, però el seu paper en la dinàmica articular és primordial.

    Podem assignar al líquid sinovial tres funcions:

  • Lubrifica les superfícies articulars reduint el contacte dels cartílags articulars

  • Nodreix el cartílag articular

  • Actua com a refrigerant de l'articulació distribuint la calor generada per el contacte de les superfícies articulars.

  • 3.3.6 Cavitat articular

    És l'espai interior ocupat per el líquid sinovial. Està delimitat entre els cartílags articulars i la membrana sinovial. En condicions fisiològiques és un espai virtual ocupada per el líquid sinovial, que forma una espècie de pel·lícula per a les superfícies articulars. La pressió dintre de l'espai és negativa.

    3.3.7 Lligaments

    Són reforços fibrosos disposats en les proximitats de l'articulació. Contribueix, junt amb la càpsula fibrosa, a mantenir la cohesió en els extrems articulars i a delimitar la mobilitat de l'articulació, impedint moviments no desitjats. La forma dels lligaments potser com cintes (bandes amples), com cordons (circulars), o simplement una zona més gruixuda de la càpsula fibrosa.

    L'acció dels lligaments fibrosos està reforçada per els músculs i tendons.

    3.3.8 Discs articulars

    Són cloendes de fibrocartílag que es disposen entre les dos superfícies articulars, i s'uneixen en la seva part perifèrica a la càpsula fibrosa. Actuen com una veritable superfície articular extra, interposada entre els dos extrems ossis articulars. No estan revestits de líquid sinovial, aleshores l'articulació queda dividida en dues càmeres.

    3.3.9 Meniscs

    Són discs perforats al centre, al igual que els dics, la presència de meniscs determina que la membrana sinovial quedi dividida en dos sectors independents.

    3.4 Esquema de les diferenta articulacions

    Articulacions:

    Fixes

    Semi-mòbils

    mòbils

    Localització

    Bòbeda craniana

    Extrems distals de la tíbia i del peroné

    Símfisis del pubis

    Unió sacre amb coxal

    Art. Del húmer amb la escàpula

    Art. Del fèmur amb el coxal

    Característiques diferencials

    Les articulacions sense mobilitat són articulacions temporals en l'estadi infantil.

    La mobilitat és motl petita

    Tenen superfícies articulars, cartílag articular, capsula fibrosa, membrana sinovial, líquid sinovial, cavitat articular, lligaments discs i meniscs articulars.

    4 Sistema muscular

    4.1 Principals teixits que componen el sistema ossi.

    Aquest teixit, de origen mesenquimàtic, està constituït per cèl·lules musculars, capaces de generar moviments al contraure's sota estímuls adequats i després relaxar-se, i per teixit conjuntiu estretament associat a les cèl·lules musculars.

    El teixit muscular està format per cèl·lules molt transformades, anomenades fibres musculars, degut a la forma allargada. Cada fibra muscular està rodejada per una prima capa de teixit connectiu molt capiral·litzat.

    També hi trobem teixit adipós.

    4.2 Estructura interna del múscul, i les seves funcions.

    Les formes de les cèl·lules musculars poden ser; llises, estriades i cardíaques que donen lloc al múscul llis, estriat i el cardíac.

    Hi ha tres tipus de músculs:

    1-teixit muscular llis

    2- múscul estriat o esquelètic

    3-múscul cardíac

    4.2.1 Múscul llis

    El múscul llis està format per fibres musculars llises que corresponen a cèl·lules uninucleades, primes i afuades als extrems. La seva longitud varia entre 20 i 500nm. Aquest tipus de múscul forma la porció contràctil de la paret de diversos òrgans, tals com els tubs digestius i vasos sanguinis, que requereixen de una contracció lenta i sostinguda. Les cèl·lules s'organitzen en grups, rodejats de teixit conjuntiu que conté vasos sanguinis.

    El nucli de les fibres musculars llises s'ubica en el centre de la fibra i els orgànuls citoplasmàtics (mitocondris, aparell de Golgi...), i es localitzen, majoritàriament, al voltant dels dos pols nuclears. La resta del citoplasma està ocupat per abundants miofilaments d'actina (proteïnes), una porció menor de miofilaments de miosina (proteïna), i un citoesquelet de filaments entremitjos formats per desmina.

    'Aparell locomotor'

    Secció d'un esòfag

    (múscul llis)

    4.2.2 Múscul estriat o esquelètic

    El múscul estriat, està format per un teixit muscular. Aquest teixit està format per un grapat de cèl·lules cilíndriques (10-100nm), molt llargues (fins a 30cm), multinucleàdes i estriades transversalment, també anomenades fibres musculars esquelètiques. Els nuclis de les fibres s'ubiquen pròxims a la membrana plasmàtica, que apareix delimitada per una làmina basal o làmina externa.

    Els músculs estriats,en la seva part central tenen una regió contràctil, el ventre muscular, que s'uneix per els seus extrems a les palanques òssies o en ocasions a estructures toves com la pell (per exemple el múscul orbicular de la boca). Aquestes zones d'anclatge dels músculs es denominen insercions.

    El teixit conjuntiu que rodeja les fibres musculars conté nombrosos vasos sanguinis i nervis, i es disposa de manera de transferir, en la forma més efectiva possible, la contracció de les fibres musculars als llocs d'inserció del múscul de forma voluntària. Per exemple els músculs que mouen l'esquelet.

    El teixit muscular esquelètic, està format per tres tipus cel·lulars principals; les fibres contràctils, els usos musculars i les cèl·lules satèl·lits.

    Les fibres contràctils són les cèl·lules més característiques del múscul (multinucleades i llargues).

    Contenen en el seu citoplasma una precisa organització de proteïnes contràctils (miofibril·les). La presència d'aquestes, permet que les fibres musculars disminueixin de longitud quan són estimulades per el sistema nerviós.

    En absència de nervis, el múscul estriat, no solsament perd la seva activitat contràctil, si no que es degenera i s'atrofia, per exemple, un traumatisme del bíceps per arma blanca.

    Dintre de les fibres musculars, hi ha tres tipus de fibres, les vermelles, les blanques i les mixtes, cadascuna amb una funció diferent específica.

    Interposades entre les fibres musculars contràctils, existeixen agrupacions de fibres especialitzades, denominades usos musculars. Aquestes estructures constitueixen junt amb terminacions nervioses, verdaders òrgans sensitius que recullen i transmeten cap al sistema nerviós, informació de l'estat contràctil del múscul.

    Les cèl·lules mare del teixit muscular estriat s'anomenen cèl·lules satèl·lit, i tenen la funció de regenerar fibres musculars.

    'Aparell locomotor'

    4.2.3 Múscul cardíac

    El múscul cardíac està format per cèl·lules musculars ramificades, que posseeixen 1 o 2 nuclis, i que s'uneixen entre si a través d'un tipus d'unió pròpia del múscul cardíac anomenat disc intercalar.

    A diferencia del múscul esquelètic, les fibres musculars cardíaques corresponen a un conjunt de cèl·lules unides entre sí en disposició lineal.

    Les cèl·lules musculars cardíaques d'uns 15nm de diàmetre a uns 100nm de llarg, tenen el nucli ubicat al centre del citoplasma i presenten estriacions transversals similars a les del múscul esquelètic.

    Les cèl·lules cardíaques tenen la seva pròpia enervació que procedeix del nòdul sinusal, és a dir, la seva enervació és independent del sistema nerviós central. És per això, que és un moviment involuntari, per això hi ha persones que tenen paràlisi celebral però segueixen vivint, perquè no és el cervell qui controla el cor. Cal recalcar, que el funcionament del cor és indispensable per viure, és l'únic òrgan que si deixa de funcionar, deixem de viure.

    4.3. Tipus de múscul segons la seva forma

    La morfologia i la mesura dels diferents músculs de l'organisme és molt variada i poden distingir-se:

  • Músculs llargs

  • Músculs amples

  • Músculs curts

  • Músculs anul·lars

  • 4.3.1- Músculs llargs

    Són els músculs en els que predomina el eix longitudinal. Presenta un ventre muscular fusiforme i són característics de les extremitats. Algun exemple serien els bíceps, els quàdriceps, extensors de la mà...

    4.3.2- Músculs amples

    Són els músculs en els que predomina les dimensions de dos eixos. Tenen aspecte aplanat i solen situar-se a les parets de les grans cavitats, o com passa amb el diafragma, poden formar tabics anatòmics entre dues cavitats corporals.

    4.3.3- Músculs curts

    Són els músculs en els que no predomina cap dimensió. Són freqüents en les articulacions amb moviments poc extensos

    4.3.4- Músculs anul·lars

    Són els músculs que es disposen al voltant d'orificis, per exemple a nivell de l'orifici bucal (orbicular dels llavis), l'orifici anal (esfínter estriat de l'anus).

    Les seves funciones solen ser participar en la obertura i el tancament de l'orifici.

    Un altre tipus de classificació, segons la seva forma seria:

  • Músculs monogàstrics

  • Músculs digàstrics

  • Músculs poligàstrics

  • 4.3.5- Músculs monogàstrics

    Són els músculs que estan constituïts per un únic ventre muscular, i amb dos extrems d'inserció. Un exemple seria el bícep.

    4.3.6- Músculs digàstrics

    Són els músculs que posseeixen dos ventres musculars. En aquest cas els ventres poden estar units per un tendó entremig, o compartir un tendó d'inserció comú en un dels extrems dels ventres musculars.

    4.3.7- Músculs poligàstrics

    Són els músculs que consten de varis ventres musculars, que estan enganxats per successius tendons entremitjos o comparteixen un tendó d'inserció comú.

    Un exemple serien els músculs que constitueixen la paret abdominal

    4.4 Musculatura del cap, del tronc i de els extremitats.

    4.4.1 Músculs del cap:

    Són músculs curts, i amb una mobilitat limitat. Les seves funcions és obrir i tancar obertures (com l'orbicular dels ulls).

    Els músculs que componen la cara són: orbiculars del ulls, orbicular dels llavis, zigomàtic major, zigomàtic menor, Risori de Santorini, cutani del lloc, superciliar, el frontal, piramidal del nas, transvers al nas, quadrat barba, elevador del nas, mentonià, elevador propi dels llavi superior.

    Altres músculs que componen el cap són: el buccinador, el maceter. Aquets són molt importants per la masticació.

    'Aparell locomotor'

    4.4.2 Músculs del tronc:

    Els músculs del tronc s'adapten a la mobilitat més petita que té el tronc, és a dir, com la seva mobilitat és petita, els seus músculs també.

    Es divideixen en 5 subgrups: zona posterior del tronc, paret anterolateral del tòrax, paret anterolateral del abdomen, periné i el diafragma.

    Citaré algun exemple de cada subgrup, degut a que hi ha molts músculs.

    'Aparell locomotor'
    Zona posterior del tronc: múscul iliocostal, múscul espinosos, múscul ínter tranversal.

    Paret anterolateral del tòrax: múscul longísim toràcic, múscul sacre lumbar i múscul ínter transvers.

    Paret anterolateral del abdomen: el múscul del diafragma, múscul transversal del abdomen, múscul piramidal, múscul quadrat lumbar...

    Periné: Músculs elevadors del anus, bulb esponjós, esfínter extrem del anus, i músculs transversos...

    4.4.3 Músculs de els extremitats:

    Dividiríem aquest grup amb les extremitats superior, i les inferiors:

    Extremitats superiors: trapezi, tríceps, bíceps, tensors i extensors de la mà...

    Extremitats inferiors: els bessons, el quàdriceps, el glutis...

    'Aparell locomotor'

    4.5 Funció dels músculs en l'aparell locomotor

    La funció principal dels músculs en l'aparell locomotor és crear moviment, llevat del cor que es mou però no intervé en el desplaçament en l'espai.

    Els músculs es contrauen i és relaxen, alguns de forma voluntària, com podria ser el tríceps, i d'altres de manera involuntària, com podria ser el diafragma o l'orbicular dels ulls.

    Un altre funció important és protegir alguns òrgans, com seria el cas dels músculs del abdomen que protegeixen els budells, la melsa...

    4.6 Contracció i relaxació muscular

    4.6.1 Contracció muscular

    Moltes de les contracció de músculs es realitzen sense una acció conscient, i són accions necessàries per a la supervivència, com ho es la contracció del cor, o el moviment peristàltic, que fa circular l'aliment a través del sistema digestiu.

    La contracció de músculs voluntaris s'utilitza per moure el cos, i es pot controlar minuciosament, com són els moviments de l'ull, o moviments grans com el del múscul quàdriceps de la cuixa. El més gran és el gluti major.

    Podríem parlar de dos tipus de contracció muscular:

    - Contracció isotònica: Hi ha un canvi en la longitud del múscul però es manté la mateixa tensió.

    - Contracció isomèrica: No canvia la longitud del múscul, augmenta la tensió.

    4.6.2 Relaxació muscular

    Després d'una contracció muscular (o viceversa), hi ha la relaxació muscular .

    Baixa la tensió del múscul, és el descans del múscul.

    4.6 Esquema dels tipus de teixits musculars.

    ð Tipus

    Morfologia

    Contracció

    Teixit Muscular Llis

    (Innervat per el sistema nerviós autònom)

    Les seves fibres són llargues uniformes que es troben unides en “haces” o capes.

    Independent de la voluntat

    Teixit Múscul Esquelètic

    Forma la musculatura somàtica que constitueix la part carnosa de la part del cos i de las extremitats

    Contracció per voluntat

    Teixit Múscul cardíac

    Forma la paret del cor i pot prollongar-se en les porcions proximals de les venes pulmonars.

    Contracció rítmica involuntària

    25