Aparell locomotor

Ossos. Esquelet. Articulacions. Músculs

  • Enviado por: Mireia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad
cursos destacados
¡Ejercicios resueltos de Límites de Funciones!
¡Ejercicios resueltos de Límites de Funciones!
En este curso de 7 horas, el profesor Willians Medina explica de manera impecable el tema de Límites de...
Ver más información

Curso de Matemáticas para Administradores CEIPA
Curso de Matemáticas para Administradores CEIPA
Ahora los estudiantes que estudien el núcleo diseñado por Tareasplus y CEIPA Business School y pasen el examen de...
Ver más información

publicidad

INTRODUCCIÓ

L'aparell locomotor està format pels ossos de l'esquelet, amb les seves articulacions juntament amb el músculs.

L'aparell locomotor, també se'l coneix amb el nom de SISTEMA OSTEOARTICULOMUSCULAR perquè té els noms de els diferents teixits que formen una unitat funcional, l'esquelet, en el que estan els músculs que permeten el moviment a nivell de les diferents articulacions.

L'Esquelet és el conjunt d'ossos (els ossos són uns òrgans molt forts i els formen el teixit ossi) que forma el cos humà, ens proporciona el suport necessari per tal que les respostes musculars és tradueixin en moviments.

Una Articulació és un conjunt de parts toves i dures que constitueixen la unió entre dos o més ossos pròxims, i per artrología, també anomenat Sindesmología, la part de la anatomia que estudia les articulacions.

Els músculs són òrgans que estan especialitzats en la contracció, es a dir, de disminuir la seva longitud sota la influencia d'un estímul.

FUNCIÓ DE L'APARELL LOCOMOTOR

El nom de locomotor defineix una de les seves principals funcions que és la locomoció o desplaçament per tant podríem dir que les seves funcions són :

  • Moviment dels diferents segments del cos.

  • Formar les principals cavitats (cavitat pelviana, craniana, toràcica) que contenen els diferents aparells.

  • Aguantar i resistir a la pressió i al pes.

  • A continuació un quadre dels diferents tipus d'ossos i les seves funcions :

    TIPUS

    FUNCIÓ

    UBICACIÓ

    EXEMPLES

    Ossos Llargs

    Moviment.

    Presenten la inserció, dels músculs que donen moviment als membres. Fan palanca pel moviment.

    Membres superiors i inferiors.

    Húmer, Tíbia, Clavícula, Cúbit, Radi.

    Ossos Amples o Plans

    Protecció d'òrgans nobles. Per exemple el crani al cervell.

    Rodegen les cavitats que contribueixen a formar : crani, pelvis, tòrax.

    Escàpola, Frontal, Ilíac, Esternón.

    Ossos curts

    Gran resistència al pes o a les pressions, tenen un pes molt variat.

    Columna vertebral, el carp i el Tars.

    Cos vertebral, escafoide, astràgal,

    COMPONENTS BÀSICS

    Els components bàsics de l'aparell locomotor són dos :

    L'osteoarticulat i el muscular.

    El muscular : és constituït per cèl·lules molt diferenciades, incapaces de regenerar-se i que actuen sota la influencia del sistema nerviós. L'element més característic de les cèl·lules musculars són les miofibril.les homogènies o continues en els músculs de fibra llisa i heterogènies o discontínues en els músculs de fibra estriada (els músculs de fibra estriada són sobretot esquelètics, i de contracció voluntària, excepte el cardíac que és involuntari).

    L'osteoarticulat : que és el que està format pel teixit ossi, que n'hi ha de tres tipus (compacte, esponjós i reticular o aerolar), i per les articulacions, què són les que permeten el moviment.

    Segons l'estudi de l'osteología humana, podem dir, que l'esquelet de l'home està constituït per un nombre determinat d'ossos, encara que per l'existència d'unes formacions osseas que no són constants (ossos, sesamoides, supernumeraris o accessoris i el suturals o wornians ), el nombre total de peces del nostre esquelet pot presentar variacions segons els autors. En general s'accepta que la xifra oscil·la entre 206 i 208.

    TIPUS D'OSSOS

    L'Esquelet és el conjunt d'ossos que forma el cos humà, ens proporciona el suport necessari per tal que les respostes musculars és tradueixin en moviments. Els ossos són uns òrgans molt forts , ja que el teixit que els forma, el teixit ossi, conté, a més de cèl·lules, una gran quantitat de minerals (sobretot carbonat i fosfat de calci) i de proteïnes (osteïna). En total tenim entre 206 i 208 ossos en el nostre cos.

    Existeixen tres varietats de teixits ossis que són :

  • Teixit compacte : està format per petites làmines osseas, aplicades les unes contra les altres sense cavitats intermitjes.

  • Teixit esponjós : format també per petites làmines de diferents orientacions que entren únicament en contacte en certs punts, per el qual, deixen entre si un sistema de petites cavitats en les que s'acumula la medul·la ossea. En aquest estat d'organització el teixit ossi apareix interiorment buit semblant a una esponja; d'aquí la seva denominació de teixit esponjós.

  • Teixit reticular o areolar : no és més que una varietat del teixit esponjós, en el qual els tabics ossis estan més espaiats i per tant, són més grans les cavitats intermitjes.

  • Ubicació de les diferents varietats de teixit ossi a cada tipus d'os :

  • Els ossos llargs consten cadascun d'una part mitjana anomenada COS o DIÀFISIS, i de dos extrems més o menys engrossits anomenats EPÍFISIS.

  • L'epífisis està formada per teixits esponjosos, Únicament a la perifèria, el teixit epifisàri està cobert per una capa prima de teixit compacte.

    La diàfisis està essencialment constituïda per teixit compacte que aconsegueix la seva màxima espessor a la part mitjana de l'os, del que no ocupa més que la perifèria. En el seu centre és troba un cavitat longitudinal que s'exten fins a l'epífisis : el conducte medul·lar, anomenat així perquè en ell és troba la medul·la ossea. Aquest conducte està format per teixit areolar.

  • Els ossos plans o amples estan compostos bàsicament de dos làmines de teixit compacte què ocupa les dos cares oposades de l'os i tanquen entre si una capa més o menys gruixuda de teixits esponjosos.

  • A nivell dels bordes de l'os les dos làmines de teixit compacte és fusionen recíprocament entre si, de manera que el teixit esponjós acabi cobert per tots costats per una capa contínua de teixit compacte.

    El teixit esponjós del ossos plans generalment té el seu màxim espessor a prop dels bordes. Des d'aquest punt s'atenua gradualment cap al centre, on, a vegades, arriba a desaparèixer per complet.

    Els ossos curts s'assemblen a l'epífisis dels ossos llargs. Com aquests últims és componen d'una massa central de teixit esponjós coberta totalment, exeptuant les superfícies articulars, per una closca prima de teixit compacte.

    Ossos que formen l'esquelet :

    L'esquelet es compon essencialment d'una llarga columna, la columna vertebral, situada verticalment a una linea mitja i formada per una sèrie d'elements sobreposats i similars, a les vèrtebres. Aquesta columna es fa més gran per la part superior per formar el crani , i la seva part inferior pel contrari, s'aprima i s'afila per poder formar el sacro i el còccix.

    De la part mitja de la columna és desprenen lateralment arcs ossis (les costelles); aquests arcs s'articulen amb l'esternon formant el tòrax.

    A la part superior del tòrax és troba la clavícula i l'escàpola. Els dos formen la cintura toràcica a la qual i trobem una sèrie de palanques (membres toràcics). Cada membre està format per tres segments :

  • Braç (Húmer)

  • Avantbraç (Cúbit)

  • Mà (Carp, metacarp i dits )

  • A la part inferior de la columna trobem dos peces osseas de gran solidesa, els ossos coxals formant la pelvis. D'aquest cinturó pèlvic és posen a cada costat el membres inferiors que estan formats per tres segments :

  • Cuixa (Fèmur)

  • Cama (Tíbia i peroné)

  • Peu (tars, metatars i dits)

  • L'esquelet d'un adult conta de 208 ossos. Aquest numero pot disminueix a la gent gran, per l'efecte de la soldadura de dos ossos pròxims. En aquest numero no van compresos n'hi els ossos supernumenaris n'hi els ossos wornians n'hi els ossos sesamoides dels dits del peus i les mans.

    • SUPERNUMENARIS : són ossos dels quals en pot variar el numero. Segons la seva localització és poden anomenar Wornians (crani) o Sesamoides (articulació de la mà i el peu)

    • WORNIANS : són ossets supernumenaris que és troben accidentalment entre els diversos ossos del crani. S'anomenen així pel nom del metge danès( Olaus Wornius). que els va descobrir a principis del segle XV II . N'hi ha de dos tipus : els ossos wornians falsos (aquells que son resultat d'una anomalia) i els ossos wornians verdaders (deriven de molts punts d'ossificació), són molt variables en la seva dimensió i espessor. Normalment comprenen tot el crani.

    • SESAMOIDES : són ossos curts rodons o ovalats generalment petits que es formen al voltant de determinades zones del peu i la mà. Unes altres vegades es formen en un cert nombre de tendons. El seu nom deriva de les llavors del sèsam, amb les quals s'han comparat. Es poden dividir en dos tipus : els sesamoides periarticualrs i els sesamoides intratendinosos, tant els uns com els altres sempre és componen d'una massa central de teixit esponjós.

    ESQUELETO

    • Inconstantes Wornianos (cabeza)

    Sesamoideos (extremidades)

    • Constantes Axial Cabeza Cráneo Frontal

    Parietal

    Temporal

    Occipital

    Etmoides

    Esfenoides

    Cara Maxilar inferior

    Maxilar superior

    Malar

    Palatino

    Nasal

    Lagrimal

    Urguis

    Vómer

    Columna Vertebral R. Cervical (7)

    R. Dorsal (12)

    R. Lumbar (5)

    R. Sacra (5) R. Coccígea (4, 5)

    Tórax Esternón

    Costillas Verdaderas CV Es.

    Falsas CV Es.

    Flotantes CV

    Apendicular M. Sup. Hombro Clavícula

    Omóplato

    Brazo Húmero

    Antebrazo Cúbtio

    Radio

    Mano Carpo Escatoides

    Semilunar

    Piramidal

    Piscitorme

    Trapecio

    Trapezoide

    Grande

    Ganchoso

    Dedos 1°a 5° Falange

    1°a 5° Falanginas

    2°a 5° Falangitas

    M. Inf. Cadera Coxal

    Muslo Fémur

    Pierna Rótulo

    Tibia

    Peroné

    Pie Tarso Astrálago

    Calcáneo

    Cuboides

    Escafoides

    1° Cuña

    2° Cuña

    3° Cuña

    Metatarso 1°a 5°

    Metatarsiano

    Dedos

    TIPUS D'ARTICULACIONS

    Una articulació és el conjunt de parts toves i dures que constitueixen l'unió dels ossos més pròxims. També són les encarregades de proporcionar-nos moviment. Trobem els següents tipus de moviment :

    *Desplaçament : consisteix en el desplaçament de les superfícies articulars una sobre l'altre, sense abandonar-se. Es característic de les hidartrosis, totes tenen aquest moviment.

    *Rotació : s'anomena rotació el moviment del qual un os dóna voltes al voltant d'un eix dirigit en un sentit més o menys paral·lel. És poden presentar dos casos .

  • Rotació simple : l'eix de rotació passa pels dos extrems de l'os que és mou.

  • Rotació-Traslació : l'eix de rotació ´s troba fora d'ell mateix.

  • *Oposició : en aquest moviment l'os es col.loca alternativament en dos sentits oposats: cap endavant, cap enrere i cap a dins i cap a fora. Aquest moviment se'l anomena simple quan els moviments no poden produir-se més. S'anomena doble quan el moviment de traslació canvia de pla.

    Al moviment d'opocisió pertanyen la flexió i l'extensió, també l'abductor i l'adducció.

    *Circunducció

    Esquema de la classificació de les articulacions :

    Grado de Movilidad

    Subtipos

    Huesos Predominantes

    Ejemplos

    MOVILES

    O

    DIARTROSIS

    Enartrosis: formados por una cabeza de un lado y del otro una cavidad unidas por una cápsula fibrosa. Movimientos: flexión-extensión;abducción-aducción;rotación y circunducción.

    Hueso Largo

    -Coxo Femoral

    -Escápulo-Humeral

    -Astrágalo-Escafoidea

    Condileas: cabeza más o menos alargado y una cavidad unidas por ligamentos periféricos. Movimientos: todos menos la rotación.

    Planos

    Cortos

    largos

    -Temporo- mandibular

    -Radio carpiana

    -Oxipitoatloidea

    Encaje recíproco: superficies articulares cóncavas y convexas en sentido inverso unidos por una cápsula fibrosa. Movimientos: todos menos rotación.

    Planos

    Cortos

    -Calcaneo-Cubidea

    -Esterno Costeclavicular

    Trocleares: superficies articulares, una polea o tróclea, una cresta y dos carillas unidas entre si por ligamentos. Movimientos: flexión - extensión.

    Cortos

    -Interfalangica

    Carpometacarpiana

    -Tarso metatarsiana

    Trocoides: superficies articulares cilindro óseo y anillo fibrocartilaginoso unidos por u ligamento. Movimientos: rotación

    Largos

    -Cubito Radio Superior

    -Fémoro tibial

    -Radio cubital inferior

    Artrodias: superficies articulares cilindroóseo y anillo fibrocartilaginoso unidos por un ligamento. Movimientos: deslizamiento

    Planos

    (largos)

    -Condroesternoide

    -Intercondrales

    -Peroneotibial inferior.

    SEMIMOVILES

    O

    ANFIARTROSIS

    Verdaderas ópticas: superficies articulares planas rodeadas por un cartílago hialino unidos por ligamentos interóseo contínuo.

    Cortos

    -Cuerpos vertebrales entre sí.

    Diartroanfiartrosis: el ligamento interóseo es discontinuo

    Planos

    -Sínfisis del pubis

    -Articulación sacroilíaca

    -Articulación de la 1° pieza del esternón con la 2°.

    INMOVILES

    O

    SINARTROSIS

    Sinfibrosis: se llaman suturas. La sustancia interpuesta es fibrosa. Se dividen en:

  • sutura dentada

  • sutura escamosa

  • sutura armónica

  • esquindilesis

  • Planos

    -Sutura Frontoparietal

    -Articulación Parieto-Temporal

    -Articulación de los huesos nasales entre si

    -Articulación vómer esfenoides

    Sincondrosis: superficies óseas unidas entre si por cartílagos.

    Planos

    -Articulación del cuerpo del esfenoide con apófisis bacilar occipital.

    -Apofisis estiloides con peñasco

    -Itmoide con vomer.

    TIPUS DE MÚSCULS

    Els músculs són òrgans que estan especialitzats en la contracció, es a dir, de disminuir la seva longitud sota la influencia d'un estímul. Es divideixen en dos grans grups :

  • Els músculs de la vida animal : anomenats músculs voluntaris si es contrauen sota l'influencia de la voluntat. S'agrupen al voltant de les diferents peces de l'esquelet i estan destinats a moure i així constitueixen els òrgans actius de la locomoció.

  • Els músculs de la vida orgànica o vegetativa : anomenats músculs viscerals s'escapen de l'influencia de la voluntat. Aquests es contrauen lentament, de forma gradual i es relaxen a poc a poc, fins a aconseguir les seves primeres dimensions. Se'ls troba sota forma de membranes més o menys continues, en els aparells de la digestió, respiratoris, de la circulació i de la generació.

  • Aquí hi ha els diferents tipus de músculs :

    Tipo

    Morfología

    Contracción

    Ejemplo

    Tejido Muscular Liso (Inervado por el sistema nervioso autónomo)

    Ahusada. Sus fibras son largas uniformes que se encuentran unidas en haces o capas.

    Independiente de la voluntad.

    Músculo Esquelético

    Forma a la musculatura somática que constituye la parte carnosa de la pared del cuerpo y de las extremidades

    Contracción por voluntad

    Músculo cardíaco

    Forma la pared del corazón y puede prolongarse en las porciones proximales de las venas pulmonares.

    Contracción rítmica involuntaria

    Músculo Liso

    Classificació dels músculs :

    MÚSCULOS

    Dimensión Músculos Largos Bíceps

    Semmitendinoso

    Branquial Anterior

    Poplíteo

    Músculos Anchos Pectoral Mayor y Menor

    Trapecio

    Oblicuo Mayor y Menor

    Buccinador

    Músculos Cortos Supracostales

    Cuadrado Crural

    Intertransversos

    Orbicular de párpados

    Músculos Mixtos Infrahioideos

    Motores del ojo

    Recto Mayor

    Piramidal

    Situación Superficiales o Cutáneos Músculo cuello

    Músculo palma de mano

    Músculo cara

    Profundos o Subaponeuroticos Motores del ojo

    Músculo de la lengua

    Músculo faringe

    Función Flexión Branquial anterior

    Cubito anterior

    Extensión Triceps Branquial

    Gemelos exteriores

    Pronación Pronador mayor

    Palmar Mayor

    Supinación Supinador largo

    Supinador corto

    Aducción Pectoral mayor

    Aductor dedo meñique

    Abducción Deltoides

    Palmar mayor

    Glúteo menor

    Rotación Oblicuo menor abdomen

    Oblicuo mayor abdomen

    Masticadores Temporal

    Macetero

    Els músculs tenen tres propietats, que són :

  • Contractibilitat (escurçament del múscul) : propietat mitjançant la qual el múscul respon al estímul i és contrau. Quan el múscul és contrau s'escurça i és fa més gruixut, canviant la seva forma sense variar el seu volum.

  • Elasticitat (relaxació, torna al seu estat inicial) : permet al múscul recuperar la seva forma original quan s'interromp l'estímul que va provocar la seva contracció.

  • Excitabilitat (és depolariza per el potencial d'acció) : propietat per la qual la fibra muscular és sensible a l'estímul nerviós o a altres estímuls artificials, com l'acció de l'electricitat, o alguns estímuls químics.

  • Els músculs estan formats per teixits musculars.

    De teixits musculars en podem distingir dos tipus de fibres, que són :

  • La fibra muscular llisa : són fibres de contracció lenta e involuntària, compostes per cèl.lules allargades (fibrocèl.lules).

  • La fibra muscular estriada : són prismes de base triangular amb les arestes corbes més llargues que amples. En una fibra estriada és poden considerar els elements estructurals següents :

    • Una membrana perifèrica (conté un citoplasma diferenciat en part)

    • Sarcoplasma (Comprèn el nucli i altres elements cel·lulars).

    Cada una de les fibres petites que van d'una extrem a un altre de la fibra estriada s'anomena Sarcòmer.

    La contracció muscular :

    Els passos que compren la contracció muscular són:

    La despolarització de la membrana muscular és distribueix cap a l'interior de la fibra a través del sistema T. És llibera aleshores el calci del reticle sarcoplàsmic. Això permet als punts actius de la molècula interactuar amb la miosina; s'activa així el sistema miosina-ATPasa. Com a resultat d'aquests processos els miofilaments gruixuts i prims, és desplacen els uns sobre els altres, Formant-se els ponts transversals i és desarrolla tensió. Durant la relaxació, el calci retorna el reticle sarcoplasmàtic i els pons transversals és separen.

    La fatiga muscular :

    Durant l'estimulació repetitiva prolongada no és possible per un múscul mantenir un alt grau de tensió per un període prolongat. En realitat, després d'un moment la tensió declina, a pesar de que l'estimulació és mantingui. Aquesta fatiga té lloc perquè l'ATP ja no és capaç de entregar energia a les proteïnes contractils del múscul. La fatigabilitat de diferents músculs és molt variable, depèn de la font energètica, la disponibilitat d'oxigen, tec...

    BIBLIOGRAFÍA

      • Enciclopèdia Salvat (Volum nº 12)

      • Ciències de la Naturalesa (l'ésser humà i la terra).

    Autors : Mª Eulàlia Duran

    Isabel Giménez

    Jordi Corbella

    Salvador Serra

    Imma Llobet

    Editorial : Mc Graw Hill

      • Ciències de la naturalesa (biologia)

    Autors : José Manuel Cerezo

    Rosa Mª Mestres

    David Sánchez

    Cristina Zarzuelo

    Grup promotor : Santillana

      • Guia de Anatomia Humana

    Autor : Fermin Aramburo

    Editorial : Fontalba

      • Internet

    OPINIÓ PERSONAL

    Amb aquest treball, he après moltes coses sobre el cos humà, i per mi a sigut molt interessant fer-lo perquè m'agraden especialment les ciències, sobretot al que és refereix al cos humà i als animals .

    M'ha sorprès la quantitat de petites coses que té el nostre cos.

    En definitiva a estat un treball molt enriquidor.

    6