Aparell circulatori # Aparato circulatorio

Circulación sanguínea # Limfa. Sistema limfàtic. Sang. Artèries. Venes. Cor

  • Enviado por: Iñaki Manzano
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

4. Aparell Circulatori.

· Aparell cardio-vascular.

· Sistema limfàtic.

· La sang.

· Què és el sistema o aparell circulatori, en general?

Guia la sang i la limfa pels vasos sanguinis a tot l'organisme. Per mitjà de la sang, assegura el manteniment dels teixits aportant-hi substàncies essencials i nutritives, fent intercanvi de gasos. Compren el cor, el qual impulsa la sang pels vasos de tot el cos: artèries, venes i capil·lars. Els vasos limfàtics porten la limfa pel torrent circulatori.

· Què és el cor i quina funció fa?

És un múscul involuntari, òrgan muscular, de 300g de massa. Funció: impulsar la sang per tot l'organisme.

· Senyala en un esquema els teixits que formen el cos i indica de quin tipus són.

Endocardi, miocardi i pericardi. El teixit central és el miocardi, es múscul o essència del cor. El qual fa contraure el cor per bombar la sang. Té un teixit de revestiment interior i exterior, endocardi i pericardi respectivament, que fan que el miocardi no toqui directament amb la cavitat, són teixits epitelials. El pericardi és un teixit de tipus conjuntiu, d'unió, la seva característica més important és que té capes i al mig una cavitat que té la funció de reduir la fricció quan el cor batega.

· Dibuixar un esquema del cor en secció sagital indicant-ho tot.

Té 2 cavitats: dreta i esquerra. I 2 subcavitats: aurícula i ventricle. Té vàlvules que s'obren només en un sentit. Les vàlvules són les tricúspides (a la dreta), la mitral (a l'esquerra) i la aòrtica o semilunar (a la dreta i a l'esquerra).Vasos que entren Venes; que surten artèries.

Vàlvula: Peça, membraneta, que regula la circulació de la sang en un sol sentit, sempre està entre 2 cavitats. La vena que ve del cos és la cava i la dels pulmons, pulmonars. La artèria que surt a la resta del cos és l'aorta i als pulmons, és la pulmonar.

· Diferència entre artèries i venes.

Pot tenir relació amb l'oxigen i la direcció:

Sang arterial = Sang Oxigenada (Aorta, vena pulmonar).

Sang Venosa = Sang poc oxigenada (Vena cava, artèria pulmonar).

La diferència: Les artèries porten sang al cos des del cor i les venes porten sang del cos al cor.

Teixits d'una artèria.

La túnica adventícia conté elastina, un pròtid que fa que sigui elàstica. La mitjana és una musculatura llisa. L'íntima és un endoteli (epiteli arterial). La musculatura permet que les artèries es facin més grans en diàmetre. Entre tot, permet que la circulació de la sang sigui contínua, per què el cor no ho fa contínuament.

Esquema de les venes del cos.

· Per què els capil·lars només tenen endoteli per paret?

Per que es produeixi l'intercanvi de substàncies, és suficientment prim com per travessar-lo.

Artèries i esquema.

L'artèria que surt del cor és l'aorta, està dividida en aorta ascendent. Canalitza la sang que el cor impulsa a la resta del cos (és sang arterial, acabada d'oxigenar). Sent de l'esquema del, concretament, el ventricle esquerre; la zona que es posa l'aorta ascendent a descendent és la crossa aòrtica. De l'artèria aorta surten les artèries coronàries, que irriguen el cor amb sang oxigenada.

De l'artèria aòrtica, de la crossa aòrtica, surten dos troncs, s'anomenen branquicefàlics, tots dos. Cada artèria, una per al cap i l'altre per el braç. Les que van al cap són les caròtides, i les que van als braços són les sub-clàvies. A l'artèria aòrtica descendent, trobem certes ramificacions. L'artèria hepàtica (al fetge) i dos artèries renals (als ronyons). Després trobem 2 ramificacions més, les artèries mesentèriques, que van a irrigar als budells, després van a les artèries genitals.

Venes i esquema.

Sistema porta: És la sang que té recollits els nutrients dels budells i van al fetge en un sol vas. I després va del fetge a la suprahepàtica. I la vena renal i la ilíaca va a parar tota a la cava inferior. Les que venen del cap són les jugulars, que s'ajunten amb les subclàvies dels braços a la cava superior. Les dues venes caves van al cor. Hi ha una xarxa de capil·lars del fetge, que va d'una vena a una altra vena i que normalment s'esdevé entre artèria i vena.

Sistema limfàtic.

És una xarxa de vasos paral·lel als vasos sanguinis. Presenten ganglis limfàtics, que són trossos més amples, drenen la limfa i forma limfòcits i maduració de limfòcits. De la sang que arriba a un òrgan, un 90% surt per les venes i l'altre 10% surt pels vasos limfàtics. En el líquid de

la limfa no hi ha a les cèl·lules sanguínies, hi ha limfòcits, cèl·lules defensives, immunitàries.

El sistema limfàtic recull la limfa i la torna a portar a la sang. És un sistema paral·lel de drenatge de la sang i el sistema limfàtic porta la limfa a les venes subclàvies. Funcions: Recollir els greixos que s'absorbeixen de l'intestí prim, que acabaran a la sang. La funció més important són els nòduls, ganglis, bonys limfàtics, i els líquids que hi passen, es desprenen pel sistema immunitari, que formarà el plasma (líquid del cos). Les malalties son curades pel sistema limfàtic.

¡El recorregut que fa la sang més curt és de les venes i artèries coronàries!

· Descripció de les característiques del múscul cardíac.

No és ni llis ni estriat, és cardíac, una mescla entre els dos. Llis Involuntari, poc potent. Estriat Voluntari i molt potent. Cardíac: Involuntari i molt potent, aspecte estriat (cèl·lules individuals), cèl·lules musculars, fibres.

· Contraccions del cor.

- Sístole (contracció)

Batecs - Diàstole (relaxació)

Quan hi ha sístole, la sang surt a pressió i fa un cop a l'artèria.

Pressió Sanguínia.

És la força que fa moure la sang a través de les artèries. Si la P=0, no correria la sang. La sang fa pressió sobre les artèries i les parets fan pressió sobre la sang. Això fa que la sang es mogui en una direcció. El cor és el que genera aquesta pressió, al impulsar la sang. La P és més alta com més a prop del cor. En pocs cm la pressió baixa tant que la sang no es mouria, per tant, els vasos hauran de ser cada cop més estrets; la pressió = la tensió; es donen 2 valors pels batecs, sístole i diàstole, sístole és la màxima o sistòlica i la diàstole, mínima o diastòlica. Es pot mesurar la pressió a qualsevol banda, però es mesura en les artèries humerals. Es mesura amb un manòmetre i un tensiómetre (té una bomba d'aire i una mànega que s'infla. A més pressió que la màxima, si es fa pressió més alta que la de l'artèria humeral, la sang queda obturada, forma de parar hemorràgies). Amb un estetoscopi se senten els batecs quan la pressió de la mànega sigui igual o inferior a la màxima. La sang se sent amb l'estetoscopi per la seva circulació turbulenta, però quan s'arriba a la mínima, no se sent cap soroll.

Funcionament: Donem pressió per obturar la sang, es deixa anar pressió fins que sentim el primer flux sanguini (1r soroll), fins arribar a la P=mín, últim soroll, que posteriorment la sang circularà normalment.

Joves-Adults: en mmHg = Màx. de 115 i mín. de 65 (15-25 anys).

La pressió puja amb l'edat pel creixement del cos. Però a partir dels 20 anys o així, para el creixement, però les artèries s'esteroclitzen, s'endureixen, igual que el cervell, a causa de l'esclerosi.

Al tenir valors alts del normal, es té hipertensió que es pot donar a la màx., mín., o les dues. L'hipotensió és el contrari (8-6) o descompensada (16-6), la més estesa és l'hipertensió. El remei és la variació de la dieta, s'ha de controlar la sal, que la puja per qüestió osmòtica.

· Problemes o alteracions i malalties que provoca l'hipertensió: Infart de cor, desmais, etc.

Afecta el cor, l'ull (provocant que les venes de la retina esclatin, amb pèrdua de visió, retinopatia), el ronyó i el cervell i pot provocar lesions arterials, infarts de miocardi; insuficiència cardíaca, malaltia coronària. Al ronyó, insuficiència renal, els filtres del ronyó no funcionen bé (enverinament de la sang i acumulació de líquid, desencadenant la mort). Al cervell pot haver-hi hemorràgies (vessament cerebral) i embòlies.

· Distribució de la sang.

· Per què quan hi ha una hemorràgia es pot substituir la sang per la que hi ha a les venes i com?

Quan passa, les venes que estaven dilatades s'estrenyen per què el volum que hi hagi a les artèries sigui constant. Sempre hi haurà la mateixa quantitat o volum de sang a les artèries. Quan es perd líquid o sang s'ha de beure molt però en pèrdua de cèl·lules es tracta de que es regenerin. Les venes es poden estrènyer gràcies a la túnica mitjana augmentant el flux sanguini per les artèries.

· Despesa cardíaca: La DC. és la quantitat de sang que el ventricle esquerre impulsa a l'aorta en un minut. Si un home de 70Kg té un volum sistòlic de 70ml de sang i 75 pulsacions/minut, quina és la seva despesa cardíaca, en repòs.

Dades: Volum de sang per Kg de pes - Homes: 70ml/Kg -Dones 60ml/Kg

Despesa cardíaca = 75 p/min · 70 ml/Kg = 5'25 litres

4'9 litres de sang

107'14% de la sang del cos.

· De quins factors depèn la DC.?

Activitat física, digestió, dilatació de les artèries (vasodilatació), embaràs, emocions (emocions-nervis-augment del ritme cardíac), calor. Els nervis controles el ritme cardíac encara que el ritme és espontani i està automatitzat però modulat per nervis involuntaris, els nòduls (sinusal i aurículo-ventricular).

Trastorns.

Símptomes i alteracions:

a) Dispnea: Alteració de la respiració causada a que els alvèols s'omplen de líquid que pot ser a causa d'una insuficiència cardíaca.

b) Dolor precordial: Dolor de la zona del tronc anterior al cor, davant. Angines de pit són les causes, quan arriba poc oxigen al cor. Quan al cor o cèl·lules del cor no li arriba prou O2, es nota dolor, pot ser causada per aterosclerosi d'alguna vena. Hi ha medicaments per fer que les artèries es dilatin, contenen nitroglicerina, té un efecte vasodilatador.

c) Palpitacions: Sensació conscient dels batecs del cor, pot ser normal o no.

d) Edema: Acumulació de líquid en els teixits. És com la dispnea però en general. Causes: Insuficiència cardíaca, una mala circulació a les cames fan que s'inflin (per exemple).

Proves diagnostiques.

a) Ascultació: Escoltar els sorolls del cor, s'utilitza l'estetoscopi. Els sons els fan les vàlvules quan es tanquen. 1r soroll les auriculo-ventriculars i després les arterials. Un buf al cor és un soroll que fa quan una vàlvula es tanqui anormalment o que la potència auricular sigui baixa i s'hagin de fer electrocardiogrames i ficar marcapassos.

b) Mesura del pols: Es pot detectar si el pols és massa pronunciat o la ona és correcta.

c) Mesura de la pressió arterial: Per detectar problemes d'hipertensió.

d) Electrocardiograma (ECG): Registra l'activitat elèctrica de cor. Si és normal, es regular sinó, és molt canviat en les zones amb patrons diferents.

Malalties.

a) Insuficiència cardíaca: Fallada més o menys progressiva de cor en la seva funció; en casos greus, mort. Causa: - Fallada del miocardi, - Augment de la resistència al flux sanguini (hipertensió, etc.), - Vàlvules massa estretes que a la llarga afecten.

Tractament: - Diversos, però en casos greus: - Trasplantament o xenotrasplantaments (Posar òrgans d'animals d'altres espècies criats genèticament).

b) Síncopa o lipotímia (trastorn): Desmai, i es dóna per que no arriba pro oxigen al cervell, pot ser causada per una hipotensió sobtada. El desmai és un mecanisme de defensa que fa que l'individu relaxi les cames inconscientment per què en posició horitzontal la sang arribi millor o bé al cervell. Cal aixecar les cames, i no es donen begudes, i deixar respirar.

c) Arítmies: Alteració del ritme cardíac, quan és malaltia serà crònica. Pot ser d'alta o baixa intensitat. Pot ser problema del nòdul sinusal que marca el ritme i caldrà substituir-lo per un marcapassos (només cal substituir la seva funció).

d) Malaltia trombo-embolítica: - Trombosi i embòlia (tots dos casos són causa d'un coàgul que obstrueix una artèria fent que no irrigui la sang produint isquèmia (Poc Oxigen), causant la mort de les cèl·lules de l'òrgan afectat provocant infart.

L'obstrucció es produeix i situ (trombosi) produint una obstrucció al mateix lloc. Quan l'obstrucció es produeix ex situ, vol dir que el coàgul és desplaçarà formant un tap en un vas més estret (embòlia). L'èmbol s'ha format en una vena femoral, on es produirà l'embòlia? A un capil·lar pulmonar!