Aquestes parts valen tant per fer un treball escrit com per fer un documental o un producte multimèdia.
El mètode etnogràfic és diferent al treball de camp. El treball de camp són els punts 2 i 3.
Tòtem identificació de l'espècie natural amb el grup social. Pot ser representada per una figura.
DURHEM diu que no hi ha cap sèrie de normes per actuar. Podem pensar que hi ha institucions que donen sentit parcial a la vida, xq sinó què faríem.
Agafem les teories de Durhem i seguim endavant. Sembla clar que això de la comunicació de masses funcionarà com a institució per entendre el món, que donin sentit a la nostra vida.
Per exemple en la religió hi ha: creences (representacions socials), i rituals (normes).
Quan Durhem parla de la religió, parla de creences (explicacions) i del ritual (pautes per actuar bé).
¿Com s'ha representat l'afroamericà al cinema de Hollywood? Quina imatge es forma la societat dels negres? Quina representació tenim dels negres? Quin tracte acabem tenint amb ells?
El cinema no ens dóna tot el sentit de la vida, és parcial.
Es representen xq n'hi ha a la societat. Com és que hi ha negres a la societat? Perquè són esclaus, els actuals negres d'EEUU són descendents dels primers esclaus. No hi havia negres abans, hi havia altres races que van ser aniquilades.
El tràfic d'esclaus va començar al s.XV. L'esclavitud ha existit des de sempre a Àfrica, però aquesta estava integrada dins la societat.
S.XV es dóna la 1a esclavitud per part dels portuguesos, era una esclavitud suau. Però de mica en mica és va fent més dura, xq a Amèrica és necessitava molt mà d'obra.
L'esclau és un objecte(mercaderia, no és una persona. Això és important per entendre-ho.
100 milions de negres van ser convertits en esclaus en 4 segles.
La representació que trobem dels negres al cinema comença al s.XX amb aquesta base (esclavitud).
-
Història de la representació de l'afroamericà en el cinema de Holywood (4)
-
Segregació i comicitat: (1910-1940)es representa com algú diferent a nosaltres i que fa riure. El primer exemple és MINSTREL SHOW que eren representacions teatrals còmiques, fetes per personatges coneguts com COOM i aquí són black face (actor blanc amb la cara pintada de negre). El primer exemple surt d'aquesta tradició.
“El nacimiento de una nación” història de dues famílies després de la Guerra Civil Americana; ens explica els conflictes racials i el naixement del Ku Klux Klan (creada per blancs per defensar-se dels negres). Aquesta pel·lícula va ser prohibida a França.
23.11.05
Veurem com la idea del negre que tenim ve derivada de la representació de l'afroamericà al cinema de Hollywood. La representació va canviant al llarg de la història del cinema i paral·lelament també va canviant la percepció que en té la societat.
El primer exemple “Nacimiento de una nación” ens explica què passa als inicis del cinema a Hollywood 1a etapa de SEGREGACIÓ I COMICITAT (1910-1940).
Tenim una primera època del que coneixem com RACE FILMS, dirigides, interpretades per negres per a gent negra. Les productores del moment eren la Fostes Photoplay Company (comèdies urbanes) la Lincoln Motion Picture Company (fundada per un actor). No tractaven temes com la discriminació, ignoren els problemes. La única companyia que tracte el tema racial és Micheauy Book & Film Company que tracte temes com la injustícia social. Tots els RACE FILMS són el que en deien “all black cast”. ¿Què passa amb aquestes companyies? Tenen moltes dificultats per sobreviure ja que la públic al que es dirigeixen és molt limitat.
Aquí estem parlant tota l'estona de prejudicis i estereotips és la imatge que ens creem a través d'una visió, no pas de la realitat.
L'estereotip es pot contrastar amb l'observació de la realitat. El prejudici reforça l'estereotip.
Es fan pelis “all black cast” produïdes, dirigides i escrites x blancs. Un exemple és: “Cabin in the sky” (1943). En aquesta peli veiem un estereotip còmic, inculte i molt infantil.
En aquesta època els negres ja no són esclaus, però no s'ha arribat a la igualtat.
-
Lluita pels drets civils: (anys 50) La comunitat negra es comença a organitzar per tenir drets civils com poder agafar el mateix autobús o anar a la mateixa escola, per arribar a una integració efectiva. L'exemple és un actor SIDNEY POITIER amb “Adivina quien viene a cenar esta noche” (1967)
25.11.05
Des del COON “Nacimiento de...” “Cabin in...” “Adivina quien...”
punt de
vista dels negre dolent negre infantil negre bo
blancs
cinema Race Films Cinema independent
independent
negre fet per blancs
Als anys 70 aquestes dues línies conflueixen.
Visionat del documental “Classified X”.
Exemples de COON negre ridícul i còmic.
També hi ha representacions de l'afroamericà en el cinema independent fet per blancs. la pel·lícula “Ombres” de l'any 1957 dirigida per J. Cassavettes. La manera com es mostren els personatges i la manera de relacionar-se són diferents.
-
Època de l'autoconsciència: (anys 70). Directors negres amb protagonistes negres. Eren pelis de gènere (policíaques,...)
BLAXPLOTATION: produïdes a Hollywood.
Ex: “Algodón para Harlem” 1970 Ossie Davis
“Sweet sweet black” Melvin Van Peebles
“Shaft” 1971 Gordon Parks
Veiem uns afroamericans que estan orgullosos de ser-ho.
30.11.05
-
Postmodernitat: dels anys 80 fins l'actualitat. El tema de la negritud apareix barrejat amb altres temes, no són pelis fetes només per mostrar la integració dels negres, són pelis de gènere.
No s'acaba de saber què volen dir. A les pelis d'abans el tema era molt clar, hi havia un discurs clar.
Ex: “Trading places” 1983 de J.Landis protagonitzada per Eddy Murphy. Ens explica com dos home rics discuteixen si l'èxit social ve de la genètica o de l'educació. En cert sentit fan una mica d'antropòlegs perquè distingeixen natura de cultura. Planteja els problemes de manera superficial. Al final no sabem quina interpretació fa la peli de la integració de l'afroamericà.
En el tema de la postmodernitat hi ha un altra línia, uns altres autors que fan un discurs més clar i concret, amb la major voluntat de reflexionar sobre la identitat dels afroamericans i arribar a una conclusió. Ex: Spike Lee fa pelis on es tracten temes racials d'igualtat com a temes centrals. Dues pelis: “La marcha del millón de hombre” basada en la manifestació celebrada a Washignton per un milió d'homes negres el 1995 convocada per Farracan a favor de la igualtat entre blancs i negres. Hi ha voluntat explícita de tractar temes de la negritud. L'altre pel·lícula és “Malcom X” que é suna biografia del líder negre Malcom X que va ser assassinat el 1969.
L'últim exemple és “La jungla de cristal III. La venganza” del director J.McTiernan amb Bruce Willis i Samuel L.Jackson.
2.12.05
14.12.05
L'ESTUDI DE LA CULTURA CONTEMPORÀNIA
1. Cultura i comunicació a les societats complexes
Parlem dels Raelians, un moviment religiós creat per Rael el 1973.
La pregunta pertinent d'un moviment religiós des del punt de vista de l'antropologia és: xq un moviment com aquest té èxit? xq arrossega a molta gent?
Ens hem de preguntar que ofereix quest moviment que no ofereixi la societat.
- Pepe Rodriguez (periodista): “Addició a las sectas” Edic B, 2000
- Manuel Delgado (antropòleg) :”El animal público” Anagrama, 1999
Rodríguez parla de sectes i Delgado de nous moviments religiosos. Rodríguez diu que la secta és destructiva.
Característiques dels nous moviments religiosos:
-
ordenar jeràrquicament els significats: vol dir que les coses tinguin sentit unes per sobre les altres. Una secta et dóna una jerarquia clara de valors que tu has de seguir. La societat contemporània no fa això tan clarament.
-
dotar d'una comunitat de referència a la persona.
és un grup de persones on trobes fraternitat, purificació,...
El que dóna una secta són lligams socials i emocionals molt estrets dins el grup. Un grup petit i tancat amb lligams molt íntims de solidaritat i ajuda mútua.
Podem pensar en algú que hagi perdut la seva comunitat de referència (amics, família,...), un moviment religiós dóna suport en aquesta situació, ajuda amb aquestes mancances.
-
proselitisme: busca contínua de nous adeptes per compartir l'alegria espiritual.
-
sotmetiment jeràrquic
-
societats tancades: formen un conjunt de valors ben formats, una comunitat jerarquitzada que fa que sigui tancada.
16.12.05
L'antropologia també estudia les societats contemporànies on viuen els antropòlegs.
Això no és un canvi en l'objecte d'estudi perquè se segueix estudiant la vida quotidiana; estudia grups de les societats contemporànies urbanes.
L'antropologia estudia la vida quotidiana de la gent.
Una altra característica és el mètode. És uns qüestió que defineix molt bé l'antropologia urbana.
Estudi d'un grup gran amb dades qualitatives Sociologia
Estudi d'un grup petit amb observació participant Antropologia
- Tipus d'estudis fets en societats urbanes:
1. Estudi de comunitats rurals: els que no formen part del nucli de les ciutats.
2. Estudi antropologia urbana: estudis de la vida urbana, a la ciutat. Estudis de bandes juvenils, xarxes de veïns.
3. Estudis d'etnografia d'institucions: estudiar una fàbrica, un hospital, una presó,... amb límits tancats com si fos un grup tancat (una societat primitiva).
El que ens interessa de tot això es intentar saber les característiques de la societat complexa comparant-la amb les societats que l'antropologia sempre ha estudiat.
Podríem dir tres característiques que entenem que formen part de la cultura urbana i ho compararem amb les cultures primitives:
-
la primera fa referència al tipus de relacions socials en les societats contemporànies, són relacions fredes, distants que no constitueixen un coneixement concret ni profund de l'altre persona; és una relació anònima. Això porta una sèrie d'oposicions:
| SOCIETAT PRIMITIVA | SOCIETAT URBANA MODERNA |
| Relacions d'identitat (grups petits on tothom es coneix, relacions d'ajuda mútua) | Relacions d'anonimat ( la gent no sap qui és l'altre i tampoc l'interessa, no hi ha sentiment d'ajuda |
| Determinació (les identitats estan molt determinades) | Llibertat (jo puc triar el camí que vull seguir) |
| Relacions d'estabilitat | Relacions de mobilitat |
| Gran importància dedicada a la tradició | Gran importància a la modernitat i al canvi |
| Comunitat | Associació |
| Lloc (territori definit que un considera com a propi) | Espai (territori que es considera anònim, de tothom, és típicament urbà) |
| Privat** | Públic** |
-
la segona fa referència al control social: en una societat primitiva el control social és molt elevat i en canvi en una societat urbana s'exerceix poc control social sobre l'individuo.
-
la tercera fa referència també a les relacions: en aquest cas les relacions urbanes no estan estructurades sinó estructurant-se, sempre s'estan estructurant. Les identitats no estan definides des d'un principi sinó que es van construïnt.
** Hi ha un àmbit privat que es reserva en les soc.primitives per tenir relacions d'identitat i per exercir el control social.
En la vida urbana les relacions d'identitat es troben en l'àmbit privat. En l'àmbit públic tenim agafar el metro.
¿Amb quin problema ens trobem a les societats urbanes? Si l'àmbit privat és cada vegada més privat, la vida comunal (ajuda mútua) deixarà d'existir.. Hi ha perill de convertir-nos en éssers aïllats.
Formes d'unió entre allò privat i allò públic? a través de la TV que consumeixes a nivell privat i després en pots parlar amb el veí (públic) així com també els xats.
21.12.05
11.01.06
Lévi-Strauss (antropòleg molt important!!)
És el màxim representant de l'Antropologia Estructuralista o L'Estructuralisme que s'inicia l'any 1949 quan publica “Les estructures elementals del parentiu”. Als anys 50 publica “Antropologia estructural”, l'any 1962 “El pensament salvatge”, durant la dècada dels 60 als 70 publica “Les mitològiques” que són quatre volums.
L'Estructuralisme com a escola és molt important per l'antropologia i per les escoles socials. Comença als anys 40, als anys 50 ja és important i als 70 ja es converteix en una moda social intel·lectual. Als anys 90 va de baixa com a moda i ara només queda una base sòlida intel·lectual. És una manera d'estudiar els problemes que encara s'identifica en estudis.
El que pretén obtenir de l'antropologia és la demostració de què es poden trobar estructures mentals comunes a tots els homes i dones. L'estructura de la ment és una estructura única, que només funciona d'una manera. Vol saber quines operacions fa la ment humana. A través de l'estudi de les cultures descobrirem com funciona la ment humana. D'aquest objectiu ell en diu l'esperit humà (la ment i el seu funcionament).
Lévi-Strauss representa en part el final de l'Humanisme, que posava al centra del món a l'home i les seves decisions, i deia que aquest era responsable del seu comportament. Ell ho liquida, el que el preocupa són operacions, quin funcionament té la ment. Vol despullar a l'home de tota connotació de llibertat i responsabilitat.
Tots els homes pensen de la mateixa manera, i això es manifesta en les coses concretes que fa l'home, és a dir, la cultura. L'home ha creat societats i cultures (exteriorització del pensament humà).
Per tant, ell estudia les cultures. Tot aquest estudi el fa amb l'objectiu de saber l'esperit humà (ment i funcionament).
L'antropologia ens serveix de camí per arribar a un objectiu més filosòfic.
És un sistema de signes, és bàsicament comunicació. La cultura serveix per comunicar. Qualsevol expressió de la cultura podrà ser interpretada com un sistema de signes. Ens comuniquem no només amb les paraules, sinó també amb modes culturals. Tot serveix per comunicar-nos.
Podem dir que la cultura és un llenguatge, són codis ( això vol dir que tenim una sèrie de signes i normes que ens permeten combinar aquests signes. Els signes són finits).
El que estem dient és que la cultura entre altres coses és arbitrària i tb són normes. Aquestes normes i signes tenen el se origen en la manera de pensar de l'home. Al final tindrem l'estructura que genera qualsevol cultura.
En gran part la cultura i l'estructura de qualsevol cultura es pot entendre com un sistema de classificació que ens ajuda a classificar cultures.
El que ens interessa, si estem fent una analogia entre cultura-llenguatge, és la lingüística.
El que fa Lévi-Strauss és mirar què ha fet la Lingüística dels anys 30 i 40. Es troba amb la Lingüística estructuralista representada per Jacobson de l'escola de Praga.
A partir d'aquest autor, Strauss veu que pot agafar idees d'aquest lingüista i aplicar-les a l'antropologia. Troba tres coses que pot compartir amb l'antropologia:
-
la idea d'estructura representada amb la diferència entre llengua i parla; on la llengua és una estructura i la parla l'aplicació d'aquesta estructura.
-
aquesta estructura és inconscient; l'estructura en la manera que les aplica una persona (singes i normes) és inconscient.
-
aquesta cultura és un sistema de signes i això és qualsevol estructura de la cultura.
Per estudiar la cultura hem de descobrir quina és la gramàtica de la cultura. hem d'estudiar l'estructura de la cultura. Proposa de fer-ho a través de tres camps de la cultura: parentiu, mites i economia. Tots tres seran exemples de cultura com a sistemes de comunicació.
-
Parentiu:l'estudi del parentiu és sobretot un estudi on Lévi-Strauss es pregunta que s'intercanvia amb les regles de l'aliança (matrimoni). S'intercanvien dones. Jo tinc una dona (la meva filla o germana) i la canvio per una altra amb el casament. Hi ha per això nivells d'aliança; hi ha un cercle parentiu on no es pot establir una aliança (amb els enemics no puc crec aliances). Això està regulat per regles culturals.
-
Economia: el Kula és un sistema d'intercanvi molt cerimonial. És un sistema d'aliances i comunicació.
-
Mitologia: és l'estudi de mites i missatges. Un mite és un missatge, són expressions de la cultura i de la comunicació humana i amaguen una estructura profunda de la ment humana.
Un mite és una narració oral amb tradició oral. La base del contingut del mite és important. Els mites es fan servir per reflectir l'estructura social. A Lévi-Strauss no l'interessa el que expressa un mite, prescindeix del contingut dels mites i va a veure com està construït (l'esquelet). Aquest esquelet és el mateix per tots els mites. El fet de narrar un mite de manera diferent no afecta a la seva estructura. El mite és també un sistema de signes, funcionarà amb una sèrie de signes i regles. El funcionament d'un mite és inconscient.
He de decidir quines són les unitats mínimes d'un mite Lévi-Strauss les anomena MITEMA i diu que està al nivell de les frases.
13.01.06
L'anàlisi estructuralista
Parlàvem de la distinció entre llengua i parla, i quan fem un anàlisi d'un mite parlem de la diferència entre el diacrònic (equivalent a la parla) i el sincrònic (equivalent a la llengua). En el relat o mite hi ha un nivell narratiu (diacrònic). El que ens interessa és el nivell sincrònic.
Parlàvem d'un sistema de signes. Els lingüistes designen què són signes, Troben unitats mínimes per a construir una estructura ( en el cas de la lingüística les unitats mínimes són els fonemes). En els relats/mites ens interessa saber també quina és la unitat mínima i aquesta és la frase. En l'anàlisi estructuralista dels relats, buscar la unitat mínima que són el MITEMES i estudiarem per saber quina és la lògica de l'estructura.
La tercera dimensió és la de l'inconscient, no ens hem de fixar en què volia dir l'autor quan escrivia el relat. Qui fa el relat, a nivell d'estructura, el fa de manera inconscient.
Descobrir la lògica amb la qual es construeix un relat. La lògica de com funcionen aquest signes. No és una qüestió de continguts ni missatges. Ens interessen les combinacions de signes xq ens interessa la manera com funciona la ment.
Els tres passos per fer un anàlisi estructuralista d'un relat són els següents:
-
Establir correlacions entre els mitemes, és a dir, establir relacions d'homologia. Unirem els mitemes en grups. Estarem ja destruint l'ordre diacrònic i passant al sincrònic, serà un ordre de conjunts similars.
-
Buscar relacions d'oposició entre els diferents conjunts. Un conjunt és el contrari d'un altre. Això sempre serà així en tots els relats.
En aquests dos passos arribarem a establir una fórmula bàsica de l'anàlisi estructuralista que es pot expressar així:
X1 : Y2 :: X2 : Y2
X1 és a Y1 com X2 és a Y2 el primer conjunt d'homologies és contrari al segon com el tercer ho és al quart.
-
En podem dir el conjunt de transformacions on sovint trobem inversions en els signes. Tenim una versió 1 d'un mite i una versió 2 i 3 i 4 i 5,... A cada versió hi apliquem la fórmula i al final veurem com X1 de la primera versió és l'invers de Y2 de la última versió.
Lévi-Strauss diu que tot això es troba dins els relats perquè els homes pensen en homologies, oposicions i inversions.
Lévi-Strauss i Mauss Mary Douglas i Durhem
El sistema simbòlic és com pensa l'home i per Lévi-Strauss el sistema social està determinat per aquest. Per Douglas és el social el que determina al simbòlic.
La pel·lícula és la història d'una família del Mèxic rural revolucionari de principis del s.XX.
Les protagonistes són Mamà Elena i les seves tres filles: Rosaura, Gertrudis i Tita. Tita s'enamora de Pedro però no es poden casar xq el paper de cadascuna de les filles està determinat per l'edat que tenen. Rosaura (la gran) ha d'heretar el rancho i casar-se la primera; Gertrudis es pot casar però ha d'anar a viure fora del rancho; Tita ha de fer de criada i cuidar a la mare fins que es mori.
El conflicte és que Tita s'enamora de Pedro. Pedro es casa amb Rosaura.
incest jerarquia
contraris
contraris
contraris
DIGESTIÓ/CONTACTE
del que és idèntic EXPULSIÓ DESTRUCCIÓ ORDRE SOCIAL
Contaminació Perill
| pastís de boda amb llàgrimes de Tita | gran vomitada (liqüefacció) | no consumació, no procreació | Rosaura |
| perdius amb roses amb sang de Tita | fogots sexuals (ressecament) | prostitució | Gertrudis |
| relacions sexuals Tita - Pedro | obesitat, flatulència (liqüefacció) | mort | Rosaura |
| relacions sexuals Tita - Pedro | foc sexual (ressecament) | incendi | destrucció rancho familiar |
18.01.06
Hem trobat oposicions entre els columnes. L'estructura de cada una de les files és sempre la mateixa: contaminació i perill.
Tenim de manera alterna dos fets destructius:
- gran vomitada (liqüefacció)
- fogots sexuals (ressecament)
- obesitat (liqüefacció)
- foc sexual (ressecament)
Liqüefacció: vol dir convertir en líquid una cosa que és sòlida.
Ressecament: és el contrari, una cosa sòlida passa a ser líquida.
Contaminació: coses que entren en relació i no hi haurien d'estar.
Veiem que la primera columna és el contrari de la segona, i que la tercera és el contrari de la quarta. Per tant podríem aplicar la fórmula se X1:Y1::X2:Y2
* * * * *
Mary Douglas no és estructuralista, xq per ella el motor de la societat i la cultura són les relacions socials.
* * * * *
20.01.06
Bibliografia de Lévi-Strauss
“Mito y significado” capítols: 1- Labios partidos y gemelos: el ananlisi de un mito.
3- Mito y música.
4- El encuentro del mito y la ciencia.
“Antropologia estructural” capìtol: 2- La estructura de los mitos.
“El totemismo en la actualidad”
“El pensament salvatge”
“Tristos tròpics”
Repàs sobre les últimes tendències/investigacions sobre l'antropologia ¿què estudien el antropòlegs a l'actualitat?
Es fan estudis sobre sub-cultures juvenils. l'objecte de treball ja no són exclusivament les tribus primitives. Estudien aspectes que altres ciències social ja estudien.
S'han tractat temes com les cultures juvenils on se li ha donat una nova perspectiva.
Willis, P. “Aprendiendo a trabajar”; estudien la cultura juvenil com si fos un estil de vida que el podem identificar pel llenguatge, la manera de vestir, la música.
Dos conceptes:
- homologia: quan un jove crea un estil de vida fa una relació d'homologia entre elements que no tenien res a veure.
- bricolatge: la unió d'aquests elements la fa a partir del bricolatge.
La unió fa un conjunt coherent a través d'una actitud de bricolatge.
Al finals dels 60 i principis dels 70 es va crear una escola a Anglaterra que estudiaven les cultures populars (cultura de masses/mediàtica).
Estudien les cultures juvenils i també les audiències de TV.
James LULL va dirigir un equip que feien observació participant de com es mira la tv a l'entorn on es mira. Les seves conclusions són que hi ha dues pautes de conductes familiars: la jeràrquica (no hi ha comunicació i amb la tv menys encara) i la negociadora ( la tv s'utilitzava per comunicar-se més).
David MORLEY va fer entrevistes en profunditat i va concloure que hi havia dos estils de mirar la televisió: l'estil femení i el masculí.
Dos belgues també van fer dues pautes de conducta familiar però aquesta vegada tenint en compte els equipaments tecnològics.
25.01.06
Des de l'etnografia també s'està estudiant la xarxa, és a dir, Internet. El que els fa diferents a aquests estudis és el mètode que és el treball de camp.
¿Quin interès té un antropòleg en les tecnologies? A Internet trobem comunicacions mediades per ordinador (CMO). L'ordinador com a tecnologia facilita la comunicació entre les persones. És un altre tipus de comunicació.
Té unes característiques diferents; n'hi ha dues de rellevants:
La Interactivitat comença al 1888 amb la càmara Kodak “you press the button, we do the rest”. Implica que és fàcil i que el mecanisme està ocult, no es veu (característica de la interactivitat).
1907 - Westinghouse amb el telèfon “usted descyelgue. Del resto ya nos encargamos nosotros”
1940-1941 Westinghouse ven electrodomèstics dient que fan la vida més fàcil. “basta con apretar un boton y el fregar se va a acabar”
1894 apareix Apple amb el Machintosh “point.click.”
Tot és la amteixa idea, interactivitat és “point.click.”, apretar un botó i tot funciona.
1989 apareixen les webs que són la màxima expressió de la Interactivitat.
Si la definim com una ocultació l'estem definint com una relació entre l'home i la màquina. Quan definim les CMO, la Interactivitat és el mitjà pel qual establim la comunicació.
L'ús de la tecnologia depèn de les persones, de l´'us social que se'n faci. Per exemple al 1999 es van inventar els sms per mòbils pel món empresarial. Els enginyers que ho van inevtar no sabien que els sms serien utilitzats per convocar una manifestació en contra del govern. L'ús social d ela tecnologia ens indica com hem de definir aquesta tecnologia.
Estudis que s'han fet en aquesta matèria:
TURKLE “la vida en las pantallas” (1997) parla dels MUD o jocs de rol a través de la xarxa. Aquestes comunicacions impliquen un identitat individual (xq creo un personatge x posar-lo en acció)
¿Quina relació hi ha entre la identitat creada i la real?
MAYANS “Género chat” (2002) en un chat es produeix també aquest canvi d'identitat, jugar amb una identitat construïda.
¿Com s'explica el tema de la identitat? Quines conclusions treuen? La identitat creada té a veure amb la real tot i que no ho pensem. S'ha de definir com identitat fictícia, no falsa. la identitat fictícia està molt poc condicionada per factors. El tipus de relacions que es creen en aquests entorns no són tan diferents de les relacions urbanes. Les relacions que trobem a les xarxes tenen a veure amb les relacions urbanes que es caracteritzen per l'anonimat i la llibertat de identitat. Per explicar el tipus de relacions a la xarxa s'han d'explicar les relacions que hi ha a fora i com aquestes influeixen.
MILLER SLATER, llibre any 2000.
Les CMO encaixen en el nostre món xq hi ha una creixent separació entre el món privat i el món públic, i el problema és que el món privat cada vegada és més tancat. La tecnologia fa de pont entre allò públic i allò privat. La tecnologia permet construir relacions socials.
1
Sistema simbòlic
Sistema simbòlic
Sistema social
Sistema social
Antropología Cultural
Antropología Cultural
Antropología Cultural
