Antonio Gaudí

Arte modernista del siglo XX. Modernismo. Arquitectura catalana. Biografía. Obras

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas

publicidad
cursos destacados
Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
Curso de reparación de teléfonos móviles / celulares
El curso de Reparación de Telefonía Celular o Móvil está orientado a todas aquellas...
Ver más información


El día 25 de juny de 1852 neix a Reus segons uns biògrafs i a Riudoms segons uns altres, Antoni Plàcid Gaudí i Cornet, fill d'en Francesc Gaudí i Serra(calderer de Riudoms )i d'Antònia Cornet i Bertran. La documentació escrita està a favor de Reus. Pero una certa tradició familiar defensa el naixement a Riudoms. Sembla que el mateix Gaudí va dir una i altra cosa.

Gaudi escriu les seves primeres lletres als 8 anys, a l'escola del mestre Berenguer de Reus.El fill d'aquest mestre va ser Fco. Berenguer (1866-1914), ajudant d'En Gaudí.

Estudiava a les Escoles Pies de Reus pero en el 1868 es trasllada a Barcelona per iniciar el seus estudis superiors a L'Institut d'Ensenyament Mitjà i a la Facultat de Ciències, tots dos al convent del Carme.

En el 1873 comença a estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Per ajudar-se econòmicament, treballa amb el mestre d'obres Josep Fontseré en diverses treballs i en el projecte del Parc de la Ciutadella. També col.labora amb Martorell, Sala i Francesc de Paula Villar.

En el 1876 Mor la mare de Gaudí. Ell treballa com a delineant en el projecte de camerí i absis del Monestir de Monserrat, amb F.de P.Villar.

El 15 de març de 1878 se li concedeix oficialment el títol d'arquitecte. L'alcalde de Barcelona li encarrega els fanals per a la il.luminació pública de la ciutat. El 10 d'agost comença a escriure una mena de diari sobre arquitectura que es coneix com Els Manuscrits de Reus, redactats en castellá. Fa amistat amb Eusebi Güell.

En el 1879 Antoni Gaudí forma part de la junta directiva de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, sota la presidència de Josep d'Agullol. Mor Rosa Gaudí, germana de l'arquitecte deixant una filla una mica disminuïda psíquicament, de la qual es va encarregar Gaudi fins que ella va morir.

El gener de 1880 Gaudí visita l'esglesia barcelonesa de Sta. Maria del Mar i al setembre la d' Olesa de Bonesvalls i Vilafranca del Penedès. Projecta uns fanals per al Passeig Marítim de Barcelona amb Josep Serramalera i Aleu, on era la muralla de mar, que no es van realitzar. És nomenat membre del comitè organitzador de l'Exposició d'Arts Industrials, inaugurada el 21 de desembre.

En l'any 1882 Antoni Gaudí visita el monestir de Poblet, que ja coneixia des de la seva adolescència, en una trobada d'artistes dels Països Catalans.

Hi ha una trovada a Elna(Roselló) de catalanistes del nord i del sud del Pirineus al 1883. Hi son presents: Verdaguer, Gaudí, Marià Aguiló, Guimerà, Masriera, Mossèn Collell,etc... Projecte de la capella del Santíssim Sagrament per l'església parroquial d'Alella, que no es va portar a terme. Comença la Casa Vicens, a l'actual carrer de les Carolines(Gràcia, Barcelona). S'inicia de la vil.la "El Capricho" a Comillas(Cantàbria). El 3 de novembre, i a proposta de l'arquitecte Joan Martorell, Gaudí succeeix Francesc de Paula Villar com a director de les obres de la Sagrada Família.

El 28 de març de 1884 signa el primer document oficial com arquitecte titular de la Sagrada Família. Gaudí comença la reforma de la finca Güell a les Corts de Sarrià.

Fugint de l'epidèmia de còlera que es declara a Barcelona, Gaudí es trasllada a Sant Feliu de Codines. Altar, reliquiari i sagrari per a Josep M. Bocabella, promotor principal del temple de la Sagrada Família.

Antoni Gaudí signa el projecte del Palau Güell en el 1886.

Gaudí inicia el Palau Episcopal d'Astorga(Lleó)en el 1887, per el seu amic el bisbe progressista Joan Grau i Valdespinós. Acaba la Finca Güell.

En el 1888 hi ha exposició Universal de Barcelona,amb la cual comença el Modernisme català, Gaudí va exposar alguns projectes. Acaba la Casa Vicens.

Gaudí viatja a Màlaga i Tànger en el 1891 per estudiar el projecte de Missions Franciscanes, que no es va portar a terme. Comença les obres de la Casa de los Botines, a Lleó.

En el 1893 mor el bisbe d'Astorga, Gaudí renuncia a la direcció de les obres del Palau Episcopal, pel constant desacord entre ell i el capítol catedralici. Acaba la cripta i l'absis de la Sagrada Família.

En el 1895 comencen les obres dels Cellers Güell a Garraf(Barcelona), i també a l'exterior del claustre de la Sagrada Família.

Gaudí inicia la Casa Calvet en el 1898 al carrer Casp de Barcelona. Comença el projecte de l'esglesia de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.

En l'any 1900 Gaudí inicia diverses obres: La Casa Bellesguard, a Sant Gervasi(Barcelona)on segles abans va existir un palau ordenat construir pel rei Martí l'Humà. Primer Misteri de Glòria del Rosari de Monserrat (encara que el projecte va ser encarregat a Gaudí, amb el pas del anys va sofrir diverses modificacions). S'inicien les obres al Park Güell. L'Ajuntament de Barcelona li concedeix el premi al millor edifici de l'any per la Casa Calvet.

En el 1903 Viatja a Mallorca per la restauració de la seva catedral, sota els auspicis del bisbe Campins.

En el 1904 inicia de la reforma de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia 43,de Barcelona.Aquesta obra entusiasma en Pere Milà que vol comptar amb la col.laboració del nostre arquitecte.

En l'any 1905 es comença el xalet mostra del Park Güell, obra de Berenguer. No va tenir compradors i el va adquirir el propi Gaudí a on es trasllada a viure amb el seu pare i la seva neboda.

En el 1906 Gaudí quan ja era famos presenta un projecte de reforma del santuari de la Misericòrdia de Reus, que va ser rebutjat. S'inicien les obres de la Casa Milà(La Pedrera) al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona. El 23 d'octubre mor el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, als 93 anys, al xalet del Park Güell. Comença la seva amistat amb el jove estudiant d'arquitectura Joan Bergós, un dels seus més importants biògrafs.

En l'any 1907 Gaudí intenta portar a terme els seus projectes a la Casa Milà, l'Ajuntament de Barcelona hi posa problemes, ja que el nostre arquitecte no té en compte les ordenances municipals; aixó retarda les obres.

Gaudí exposa a París,en el 1910 des del 15 d'abril al 30 de juny, al Gran Palais de l'Av.d'Antin, sota el patrocini d'Eusebi Güell i de la Societé Nationale des Beaux Arts. Ressò d'aquesta a la premsa barcelonina i parisenca; Gaudí degué visitar-la d'incògnit tot i que, atés el seu hermetisme, no ho digués a ningú. Acaba la Casa Milà en mig de grans tensions amb els seus propietaris. Deixa pràcticament de rebre encàrregs i es refugia en les obres de la seva Sagrada Família.

Gaudí agafa les febres de Malta en el 1911 i es trasllada a Puigcerdà per refer-se, acompanyat del seu gran amic el doctor Pere Santaló. Redacta el seu testament, tot creient que està apunt de morir. L'Associació d'Arquitectes de Catalunya envia part del material exposat l'any anterior a París a l'Exposició Nacional d'Arquitectura de Madrid.

L'11 de gener de 1912 mor la seva neboda Rosa Egea i Gaudí, amb la qual sempre habia viscut, tenint cura del seu endarreriment mental; tenia 36 anys. Fa el púlpit per a l'esglesia parroquial de Blanes(Girona), destruït el 1936.

En el 1914 amb motiu de la Primera Guerra Mundial, Eusebi Güell i Bacigalupi dona per acabades les obres de l'esglesia de la Colònia Güell i el Park Güell, que ha fracassat com a urbanització; Güell es retira definitivament a la seva residència en aquest parc, la cual cosa li permetrà un contacte més continuat amb Gaudí.

Mor a la seva residència del Park Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi en el 1918; el seu enterrament va ser tot un esdeveniment social,(tenia 72 anys).

En el 1922 el Congrés d'Arquitectes d'Espanya, reunit a Barcelona, pren l'acord de fer costat a l'obra del nostre arquitecte. Gaudí redacta la dedicatòria de l'àlbum de visitants de l'Orfeó Catalá,que diu així: "Al cel, tots en serem d'orfeonistes". Hom li encarrega un projecte des de Xile, que no es va arribar a realitzar.

El día 7 de juny de 1926, Gaudí és atropellat per un tramvia de la línea 30 a la Gran Via, cantonada Bailèn. Mor el dia 10, a l'Hospital de la Santa Creu i és enterrat el 12 a la capella del Carme, dins la cripta de la Sagrada Família.

1936-Incendi de la cripta i de les oficines de la Sagrada Família durant la Guerra Civil. Destrucció de l'arxiu de Gaudí. Inspecció de la seva tomba,per si havia armes amagades.

S'identifica el cadàver de Gaudí en l'any 1939 i s'inicia de la restauració de la cripta per part de F.de P.Quintana.

Es fa una exposició d'homenatge a Gaudí en el centenari del seu naixament, l'any 1952,per part de la fundació dels Amics de Gaudí.

En l'any 1956 es crea la Càtedra Gaudí a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.

Aquest any (2002) es el 150è aniversari del naixement d'Antoni Gaudí,per això és una ocasió magnífica per a que li fasis un homenatge. Era un creador genial que va interpretar amb un estil i una sensibilitat pròpies els nous aires de modernitat que van impulsar la renovació artística del segle XX. Per això, es l'any internacional de Gaudí.
Gaudí era un arquitecte modernista.

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
El Modernisme a Catalunya va tenir una fantastica expansió, ja que el pais estaba obert a les corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferencies amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme politic, en un periode liderat per la "Renaixença" després d'un llarg periode de decadencia originat per la seva derrota del 1714 i la conseqüent perdua dels seus drets i institucions nacionals.
Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estética de William Morris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com a base de la renovació artistica.
Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen pendre el lideratge d'aquest moviment.
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per a definir el "Modernisme arquitectonic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixença", exposa la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caracter nacional català.
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de simbols en contrast amb els eclectics que pensaven en l'art com a reprentació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el mon i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, treient l'art de l'encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflexa en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sino que manifesta un interès per mantenir i renovar les técniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella época) com el ferro i també noves técniques cerámiques.
Aquestes noves tendencies son evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tots els tipus d'edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com mosaïc, vidre, fusta, textils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, lampades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, cuberteries, catifes, etc.), literatura i música.
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Aixo es aixi amb els arquitectes mencionats, pero també amb pintors com Ramón Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).
Alguns d'aquests artistes - els bohemis del Modernisme - es reunien des de 1897 en el café literari "Els quatre gats" instal.lat en un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eran frequentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les époques blava i rosa están considerades com modernistes-, Miquel Utrillo, Mir, Pichot i altres.
La revista "Pèl i ploma" publicada per Ramón Casas va ser el portaveu del moviment a Barcelona.
Aquesta actitut col.lectiva de renovació artistica i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants periodes de l'art català.

1

Vídeos relacionados