Antologia poètica; Vicent Andrés Estellés

Literatura espanyola contemporània. Lírica i poesia valenciana existencialista de postguerra. Vida i obra. Llengua poètica

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

IES Constantí

Llengua catalana i literatura

Carme Casanova Dols

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

1er Bat., 5 de gener del 2009

Índex

  • L'autor i l'obra (pàg.2)

  • Estudi de l'antologia (pàg. 3)

  • Bibliografia (pàg. 7)

L'autor i l'obra

Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot, poble de l'Horta Valenciana, l'any 1924 i va morir a València l'any 1993. Va ser un molt bon periodista i escriptor, però pel que realment va destacar va ser per la seva faceta poètica. De fet, la seva, és considerada la millor poesia valenciana des d'Ausiàs March i Roís de Corella. Tot i això també va ser un bon escriptor de novel·la i teatre així com també gran guionista.

Una de les curiositats de l'autor valencià, és que idolatrava d'una manera molt exagerada a el seu compatriota Ausiàs March. De fet, l'anomena moltes vegades durant tota la seva obra i el té contínuament present. Una de les coses que d'ell també crida l'atenció és que la guerra civil, per ell va ser una època feliç ja que el seu poble i la seva família, se'n van mantenir al marge. Per ell va ser una època molt feliç, al contrari que la dictadura.

Un altre punt a destacar, és la temàtica dels seus poemes i el tracte que utilitza. Vicent Andrés Estellés parla amb la més elegant quotidianitat de dos temes principals: l'amor, ja sigui carnal, passional, familiar, abstracte o patriòtic; i la mort, ja que perdre la seva filla quan tan sols tenia quatre mesos, va marcar molt l'autor i això, es veu altament reflectit en la seva obra.

Estudi de l'antologia

En l'antologia hi ha diverses maneres de poder classificar les poesies, ja sigui per època, llibre,...però és interessant dividir-ho per temàtica i poder veure l'evolució, la personalitat, i la passió del poeta. D'aquesta manera:

  • Vida quotidiana. Aquests poemes destaquen per la senzillesa del llenguatge que l'autor utilitza. Representen la part més seva, més viva, més propera; en definitiva reflecteixen la filosofia de vida de Vicent Andrés Estellés:

    • Criatura en dissabte

    • Dama d'anit, no voldria enutjar-vos

    • A Sant Vicent Ferrer

    • He vist un plat dels d'obra, de Manises

    • La dona que ven coses, a la nit, a la porta

    • res no m'agrada tant

    • pare

    • M'he estimat molt la vida

    • Se't riu l'infant que t'ha vist cridar, ebri

    • Vindrà la mort, i jo no seré al llit

    • Amb la dignitat amarga dels pobres

    • He aixecat, mentre escrivia, el cap

    • em permeteu, encara, un orgull personal

  • Patriotisme. Utilitza el recurs irònic de negar per afirmar. Són poemes que representen la lluita per la identitat i la llengua del poeta, així com també el seu gran amor i passió per València i els seus pobles:

    • No escric èglogues

    • Els amants

    • Cant de Vicent

    • Ací

    • Assumiràs la veu d'un poble

    • aquest any miserable

    • El meu origen t'ho explicaria

La poesia de Vicent Andrés Estellés no utilitza excessius recursos retòrics, el que més destaca és l'adjectivació, l'ús freqüent d'adjectius per donar força i sentit al poema. Aquí tenim un petit anàlisis d'aquests utilitzant sis dels vint-i-cinc poemes:

Nom de la poesia

Àmbit

Adjectius (repeticions)

Criatura en dissabte

Innocència

Diversió

Nit

Puríssima

Tendra (2)

Novell

Dolcíssima

Petita

Càndid

Clara

Viva

Movedissa

Múltiple

Social

Febroses

Irada

Amargosa

Freda

Cru

Immensa

Negres

Lentes

Conclusió: Hi ha molts adjectius en aquesta poesia. Evoquen un ambient festiu, de diversió i alhora amb un toc d'innocència i paternitat per part del poeta.

No escric èglogues

Amor carnal

Amor patriòtic

Adorable (2)

Tendra

Llargues (2)

Invisible

Claríssima

Graciosa

Fresca

Dreta

Solemne (2)

Viva

Nues

Familiars

Verdós

Fosfòric

Conclusió: La adjectivació no és excessiva. Compara constant i indirectament l'amor carnal amb l'amor patriòtic, dient el que sent per la seva estimada València a través del desig que li provoquen aquelles cames.

Els amants

Amor

Patriotisme

Autodescripció

Amable

Pacífic

Educat

Brusc

Salvatge

Amarga

Bàrbars

Conclusió: Molt pocs adjectius per ser una poesia de tal extensió. De fet el poeta només pretén descriure un sol concepte i la majoria d'aquests adjectius són referits a un mateix subjecte: l'amor.

Assumiràs la veu d'un poble

Lluita

Camp de batalla

Viva(2)

Amarga(2)

Just/a(2)

Llarga

Enaltida

Estricte

Conclusió: No conté massa adjectius. Ens fan sentir un esperit lluitador i una batalla molt tètrica.

res no m'agrada tant

Menjar

Torrat(3)

Cru(3)

Distret

Socarrada

Incitants

Conclusió: Adjectius monotemàtics. L'autor ens vol fer sentir el plaer que ell sent amb el simple fet de menjar-se un pebrot escalivat.

pare

Pare

Educació

Autodescripció

Analfabet

Intuïtiu

Expeditiva

Millors

Injust

Conclusió: Adjectius generalment dedicats a l'educació del poeta, comparant-se indirectament amb el seu pare.

Una de les coses que es veu àmpliament reflectida en aquesta obra poètica és l'amor a la terra i els fruits que aquesta dóna. A continuació tenim un llistat de poemes amb paraules del camp semàntic dels vegetals...:

  • Cançó de bressol

  • res no m'agrada tant

  • m'he estimat molt la vida

  • Amb la dignitat amarga dels pobles

...i un altre amb paraules referides a la terra:

  • He vist un plat dels d'obra, de Manises

  • em permetreu, encara, un orgull personal

En definitiva, Vicent Andrés Estellés és un poeta que enganya ja que té una poesia amb un llenguatge molt senzill i entenedor, i tracta els fets d'una manera molt quotidiana. Mentre que si ens hi fixem ens adonem que la seva poesia és irònica, té doble sentit, és d'un nivell cultural molt elevat, esmentant personatges de l'antiguitat o bé fent referència a fets històrics i d'altres literats més actuals. A més, és admirable com és capaç de tractar la mort d'una manera tan natural i tranquil·la, és tan convincent que sembla que no li faci pas por morir.

Bibliografia

  • Estellés, V. A., 2007: Antologia poètica. 1a edició. Barcelona: Editorial Proa. Col·lecció Les Eines

  • Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s

  • Associació d'escriptors en llengua catalana:

http://www.escriptors.com/autors/andresv/index.php

2