Anticonteptius

Salud. Anticonceptivos. Natalidad. Control. Venéreas. ETS (Enfermedades de Transmisión Sexual). DIU (Dispositivo Intrauterino). Embarazo # Metodes hormonals. Barrera. Quirùrgics. Naturals. Preservatiu. Ogino

  • Enviado por: Pau Seguí Gascó
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

INDEX:

Introducció 2

Mètodes mecànics o de barrera 3

Mètodes químics i hormonals 11

Mètodes quirúrgics 17

Mètodes naturals 19

Anticoncepció d'emergència 22

Bibliografia 23

INTRODUCCIÓ ALS ANTICONCEPTIUS

La funció dels mètodes anticonceptius es la d'evitar la concepció de l'embaràs no desitjat.

Estan qüestionats per motius morals i ètics.

La seva funció, en general és la de impedir que els espermatozoides fertilitzen l'òvul, es poden ordenar segons la següent classificació:

Mètodes mecànics o de barrera:

Preservatiu masculí o condó

Preservatiu femení - Diafragma

Dispositiu intrauterí (DIU)

Mètodes químics i hormonals:

Píndola anticonceptiva

Injecció hormonal

Implant hormonal

Espermaticides

Mètodes quirúrgics:

Lligadura de trompes

Vasectomia

Mètodes naturals:

Mètode Ogino

Mètode de la temperatura basal

Mètode de Billings o del moc cervical

Coit interromput

Lactància prolongada

Llavats vaginals

Durant la menstruació

Anticoncepció d'emergència:

Píndola del dia després

Mètodes de barrera

Preservatiu:

Funda generalment de làtex, molt fina i resistent que es col·loca desenrotllant-lo en el penis en erecció, impedint així que el semen de l'ejaculació s'allotge en la vagina. En general els preservatius estan revestits de lubricants per a facilitar la penetració, en alguns casos també poden portar espermaticides que contenen substàncies com el Nonoxynol-9 que incrementen la protecció enfront del virus del SIDA (últimes investigacions estan qüestionant la seua efectivitat contra el virus).

La majoria dels preservatius porten un espai en la punta destinat a arreplegar el semen, cridat depòsit. Si no porten este depòsit i tenen la punta circular no han d'ajustar-se completament al cap del penis, ja que s'ha de deixar un espai al col·locar-ho on puga dipositar-se el semen.

Existeixen en el mercat preservatius de diverses formes, colors o sabors, alguns dels quals no estan indicats per a la penetració, per la qual cosa és important llegir bé les instruccions quan s'usen.

Mode d'us:

Al no necessitar prescripció mèdica poden ser adquirits en una gran varietat d'establiments pel que és important comprovar que espiguen homologats i que no s'haja complit la data de caducitat que es troba impresa en l'envàs.

És necessari protegir-los del calor, la llum i la humitat excessiva ja que podria deteriorar-los, guardant-los en llocs frescos i secs. Els preservatius de paquets deteriorats o els que presenten signes d'envelliment (aquells que estan trencadissos, apegalosos o decolorats) no han d'utilitzar-se perquè podrien resultar ineficaços.

Per a utilitzar-los n'hi ha prou amb seguir adequadament les instruccions que s'indiquen en els envasos. Però és important que no s'oblide:

Obrir el preservatiu amb atenció per a no danyar-ho amb ungles, anells, dents, etc. Al traure-ho ha de rarificar-se que no estiga trencat, ressec o molt apegalós. Col·locar-ho sobre el penis en erecció abans que entre en contacte amb la vagina. Mai s'haurà d'introduir el penis en la vagina abans d'haver-se col·locat el preservatiu, ja que encara que no existisca ejaculació dins d'ella el líquid prostátic secretat pot contindre espermatozoides. Desenrotllar-ho fins a la base del penis estrenyent la punta del depòsit per a expulsar l'aire i deixar espai per al semen. Usar-ho durant tota la penetració. Si s'usa un lubricant haurà de ser amb base d'aigua, mai amb base oliosa com la vaselina, la crema de mans o els olis corporals, ja que estos deterioren el làtex dels preservatius i podrien trencar-se. Després de l'ejaculació retirar el penis abans que desaparega l'erecció, subjectant el preservatiu per la base per a evitar que isca el semen. És important utilitzar un altre preservatiu si es canvia de pràctica sexual.

Avantatges:

Quan s'usen correctament en cada relació coital prevenen les ETS, incloent VIH/SIDA, així com l'embaràs no desitjat.

Poden usar-se poc després del part.

Pot interrompre's el seu ús en qualsevol moment.

Són fàcils d'aconseguir i usar, més econòmics que altres mètodes, no produeixen molèsties i no necessiten recepta mèdica.

Poden ser usats per barons de qualsevol edat.

Permeten que el baró assumisca responsabilitat en la prevenció de l'embaràs i la transmissió de malalties.

Desavantatges:

Hi ha algunes persones que poden tindre reaccions al·lèrgiques al làtex (picor i coentor) en estos casos existeixen en el mercat preservatius fabricats de poliuretà.

Requereixen entrenament per a la seua col·locació.

Són d'un sol ús.

Poden debilitar-se i trencar-se si s'usen incorrectament, si es guarden per temps prolongat o en condicions de massa calor, exposició directa al sol, humitat, o si s'usen amb lubricants amb base d'oli.

'Anticonteptius'
'Anticonteptius'


Preservatiu Femení:

És una funda de poliuretà, més ample que el masculí i proveït d'un anell rígid d'uns 10 cm. de diàmetre en l'extrem obert i d'un segon anell més estret situat en l'interior del preservatiu.

Es venen en farmàcies encara que està menys comercialitzat que el masculí i el seu preu és major.

Mode d'us

La seua col·locació pot realitzar-se “independentment de l'erecció del penis” i pot retirar-se amb posterioritat a l'ejaculació.

Les dos anelles serveixen per a la seua col·locació, un interna per a introduir el preservatiu dins de la vagina, i una altra externa que roman fora d'esta.

Per a la seua col·locació cal agarrar la part inferior de l'anell interior entre els dits índex i polze, introduint-lo en la vagina procurant arribar el més dins possible.

S'introdueix després el dit en el preservatiu fins que es toque l'extrem de l'anell interior impulsant-lo cap al fons de la vagina (el preservatiu estarà ben col·locat quan l'anell interior es trobe a l'altura de l'ós púbic). L'anell exterior junt amb una xicoteta part del preservatiu quedarà fora de la vagina.

Per a extraure el preservatiu, cal retòrcer lleugerament l'anell exterior per a evitar el vessament de l'esperma, estirant d'ell amb suavitat.

Avantatges:

Quan s'usen correctament en cada relació coital prevenen les ETS, incloent VIH/SIDA, així com l'embaràs no desitjat.

Pot interrompre's el seu ús en qualsevol moment.

Pot ser inserit fins a 8 hores abans de la penetració.

Es pot utilitzar amb qualsevol tipus de lubricant, ja que està fet de poliuretà i no de làtex.

No necessita prescripció mèdica.

És una alternativa davant de l'al·lèrgia al làtex.

Permet que la dona tinga el control sobre el seu ús.

Desavantatges:

Requereix pràctica en la seua col·locació.

Pot disminuir la sensibilitat, ja que cobreix part de la vulva dificultant l'estimulació d'aquesta durant la penetració.

És difícil de trobar i el seu cost és més elevat que el masculí.

Són d'un sol ús.


Diafragma:

És una caperutxa de cautxú o de goma amb una vora flexible de distintes mesures que actua com a obstacle mecànic tapant el coll de l'úter, impedint així l'entrada dels espermatozoides.

Mode D'ús:

És necessari acudir al ginecòleg/a perquè indique com s'utilitza i la mesura del diafragma que s'ha d'usar, ja que perquè l'ajust siga correcte cal tindre en compte la grandària i la posició del cervix, així com la grandària i forma de la vagina.

S'introduïx a l'interior de la vagina tapant completament el coll de l'úter. Ha d'anar acompanyat sempre d'espermaticides per a matar i immobilitzar als espermatozoides, aplicats dins i fora del diafragma.

S'ha de col·locar 10 minuts abans de la penetració vaginal i no es retira fins passades de 6 a 8 hores (perquè actue l'espermaticida). Si es lleva el diafragma abans de transcorregut aquest temps és possible que alguns espermatozoides vius de la vagina arriben al cèrvix i es desplacen fins a l'úter.

Si es realitzen diversos coits cal introduir crema espermaticida amb l'aplicador abans de cada un i comptar les 8 hores a partir de l'últim. No es pot deixar posat més de 24 hores.

Després del seu ús es llava amb aigua i sabó neutre, se eixuta bé i se guarda al seu estoig comprovant que no estiga deteriorat. Ben conservat pot durar fins a 2 anys.

Cal tindre en compte que la mesura del coll de l'úter pot variar després d'un embaràs o després d'un canvi brusc de pes.

Avantatges:

No és necessària la seua col·locació en el moment abans de la penetració.

No té incidències en les hormones ni en els processos físics de l'organisme i tampoc entranya cap risc de cara a un posterior embaràs.

Si es conserva bé pot durar fins a 2 anys.

Desavantatges:

Requereix examen i prescripció medica així com entrenament en la seua col·locació.

Cal esperar 8 hores per a retirar-ho.

Pot causar canvis en les cèl·lules del coll de l'úter, a causa d'açò requerix revisions periòdiques durant els primers 2 anys de la seua utilització.

Pot causar irritacions i infeccions urinàries.

No prevé les malalties de transmissió sexual.


Dispositiu intrauterí (D.I.U.)

És un xicotet aparell de plàstic i metall (coure o argent i coure) molt flexible, que s'introdueix a l'interior de l'úter.

Davant la seua presència, es segrega major quantitat de fluix dificultant l'ascens dels espermatozoides a través d'ell. Altera el moviment de les trompes de Falopi dificultant la fecundació.

Produeix a més una espècie d'irritació a l'endometri de tal forma que, si a pesar de les dificultats descrites perquè l'òvul i l'espermatozoide es troben, l'òvul fora fecundat, l'endometri no seria adequat per a rebre-ho.

Mode d'us:

Sempre ha de ser col·locat per un/una ginecòleg/a a l'interior de l'úter.

Per mitjà d'un aplicador es trasllada el DIU plegat a l'interior de la cavitat uterina, introduint el dit tub a través de l'orifici cervical. Una vegada dins, s'empeny el DIU amb l'aplicador, a fi que recupere la seua forma original dins de l'úter. A través de l'orifici cervical aguaiten uns fils que serviran per a la seua extracció en el futur. Els fils es tallen prou com perquè no molesten durant el coit. Tot el procés de col·locació dura uns 30 segons i és molt poc molest a menys que la dona estiga en tensió.

Es col·loca preferentment durant la menstruació o després del part, ja que d'aquesta forma el coll de l'úter es troba més dilatat.

L'úter s'ha d'acostumar a albergar el dispositiu, la qual cosa es pot traduir en una sensació com de lleugera rampa en el davall ventre després de la seua inserció, en aqueixos casos un analgèsic serà prou.

Per a confirmar que tot va bé després de col·locar-ho, s'ha de realitzar un control al mes de la seua inserció, durant aquest mes han de prendre's precaucions, utilitzant un altre mètode anticonceptiu.

Depenent de cada dona i del model de DIU, aquest pot romandre col·locat entre 2 i 10 anys. Hi ha diferents models i grandàries per a buscar la màxima adaptació a les dimensions de l'úter de cada dona.

Avantatges:


No requereix cures especials excepte assegurar-se que el DIU aquest al seu lloc i acudir a les revisions periòdiques amb el/la ginecòleg/a.

No interfereix en l'acte sexual.

La fertilitat torna després d'interrompre el seu ús.

Depenent del tipus de dispositiu poden romandre col·locats fins a 10 anys.

Desavantatges:

Ha de ser col·locat per el/la ginecòleg/a.

Segons alguns/as mèdics/as pot estar poc indicat en dones que no hagen tingut fills/es.

En cas de tindre alguna malaltia de transmissió sexual, els gèrmens aprofitarien el cos estrany per a ascendir a la cavitat uterina amb certa rapidesa i la infecció es faria més greu.

Pot donar lloc eventualment a hemorràgies genitals.

Pot ser expulsat espontàniament (però és quelcom excepcional si el DIU es va col·locar adequadament).

S'ha d'acudir a revisions periòdiques encara en absència de símptomes (hi ha risc d'embaràs extrauterí).

No prevé les malalties de transmissió sexual

Mètodes químics i Hormonals:

Píndola Anticonceptiva:

És un compost d'hormones sintètiques semblants a les naturals de la dona (estrògens i progesterona).

En prendre-les la hipòfisi deixa de manar ordenes a l'ovari perquè aquest produeixquen aquestes hormones, per la qual cosa l'ovari queda en repòs i no hi ha ovulació, per tant no pot haver-hi fecundació, la qual cosa fa impossible l'embaràs. Pel seu mecanisme d'acció a les píndoles se les coneix també amb el nom d'anovuladores (és a dir, que no hi ha ovulació)

Mode d'us:

La píndola és un anticonceptiu oral. Abans s'iniciava la presa el quint dia de la regla. En l'actualitat, les píndoles més utilitzades s'han de començar a prendre, la primera vegada, el primer dia de la menstruació.

Cada envàs conté 21 pastilles, una per a cada dia (és convenient prendre-la més o menys a la mateixa hora per a sistematitzar-ho). Quan s'acaba, es descansa set dies complets i a l'octau s'inicia un altre envàs. En aqueixa setmana de descans es tindrà la regla i no hi haurà risc d'embaràs. Alguns paquets contenen 28 píndoles, 21 actives que contenen hormones seguides per 7 píndoles de diferent color que solen ser placebo (no contenen substàncies actives).

Si s'oblida una pastilla cal prendre-la com més prompte millor, però si han passat més de 12 hores, s'ha d'utilitzar a més, un mètode anticonceptiu addicional la resta del cicle per a major seguretat. No obstant això, s'ha d'acabar l'envàs ja que en cas contrari s'avançaria la regla.

S'adquireix en farmàcies i ha de prendre's sempre davall control mèdic, ja que cal descartar possibles malalties que impedixen la seua utilització com a trastorns cardíacs, problemes cardiovasculars, problemes hepàtics, etc.

Hi ha diferents tipus de píndola anticonceptiva, serà el/la ginecòleg/a qui recomane la més indicada.

Si la píndola falla sol ser a causa dels oblits (basta oblidar una pastilla perquè abaixe la seguretat), als vòmits o diarrees que impedixen la seua absorció adequada i a la interacció amb altres medicaments que poden interferir en el seu efecte. L'abús d'alcohol pot reduir la seua eficàcia. En aquests casos s'haurà de combinar amb un altre mètode anticonceptiu alternatiu.

Avantatges:

Molt efectiva quan s'utilitza correctament.

Els períodes menstruals són regulars, disminueix el volum i duració del sagnat menstrual, així com els dolors menstruals.

Pot usar-se a qualsevol edat, des de l'adolescència fins a la menopausa.

Permet el retorn de la fertilitat tan prompte com s'interrompa l'ús.

No interferix en les relacions sexuals.

Desavantatges:

Requereixen prescripció mèdica i controls periòdics.

Tenen contraindicacions i efectes secundaris que han de ser consultats abans de la seua administració.

No són altament efectives a menys que es prenguen regularment. Per a algunes dones resulta difícil recordar que han de prendre una píndola tots els dies.

No són recomanables per a dones en període de lactància perquè afecten la qualitat i quantitat de la llet materna.

No protegixen contra les malalties de transmissió sexual (ETS) incloent la SIDA.


Injecció Hormonal:

Es tracta d'administrar a la dona en forma d'injecció la quantitat d'hormones d'un envàs o més de píndoles anticonceptives. Així la freqüència de les injeccions pot ser cada quatre, huit o dotze setmanes. La composició pot variar: només de progesterona o combinant estrogen i progesterona.

Produeix el mateix efecte anticonceptiu que la píndola.

En comparació amb la píndola, s'usen amb molta menor freqüència pel fet que poden ocasionar certes alteracions, pot faltar la regla després de la seua utilització durant alguns mesos o, al contrari, existir xicotetes pèrdues de sang mentre s'utilitza. Com l'efecte dura diverses setmanes, si a una dona no li va ben haurà d'esperar fins que finalitze el seu efecte perquè desapareguen les molèsties.

Mode d'us:

Es subministra per un/a especialista sanitari via parenteral (injecció) el primer dia del cicle menstrual. El seu ús pot ser mensual, bimensual o trimestral. S'ha de consultar al ginecòleg/a sobre la conveniència o no de la seua utilització.

Avantatges:

Són molt efectives i de llarga duració (1, 2 i 3 mesos).

En ser injectables es prevenen els oblits que es produïxen amb la píndola.

No interferix en les relacions sexuals.

Pot ser administrada després del part i durant la lactància.

Els períodes menstruals són regulars, disminuïx el volum i duració del sagnat menstrual, així com els dolors menstruals.

Pot usar-se a qualsevol edat, des de l'adolescència fins a la menopausa.

Desavantatges:

Produeix un retard en la tornada de la fertilitat (fins que disminueixquen els nivells de les hormones injectades en l'organisme). Perquè les dones es queden embarassades després del tractament hi ha una demora major de 4 mesos en comparació amb aquelles dones que han interromput l'ús d'anticonceptius orals.

Requereixen prescripció mèdica i controls periòdics.

Tenen contraindicacions i efectes secundaris que han de ser consultats abans de la seua administració.

S'ha d'administrar una injecció cada 30, 60 o 90 dies.

No protegeix de les malalties de transmissió sexual, incloent el VIH/SIDA.

Implant Hormonal:

L'implant està format per 6 xicotets tubs del grandària d'un misto que s'inserixen davall la pell del braç de la dona i que van alliberant lentament hormones sintètiques (progestagen, semblant a l'hormona natural produïda pel cos de la dona) en l'organisme en una dosi constant i molt baixa, aquestes hormones eviten que els ovaris expulsen els òvuls a més de causar canvis a la paret uterina i en el moc cervical.

Mode D'us:

Han de ser col·locats per un/a especialista, comencen a funcionar 24 hores després de ser col·locats i proporcionen protecció enfront de l'embaràs al voltant de 5 anys.

Avantatges:

Proporcionen una protecció duradora enfront dels embarassos.

No hi ha risc d'oblidar preses.

La fertilitat torna després de llevar els implantes.

Poden ser administrats després del part i durant la lactància.

No interfereixen en les relacions sexuals.

Desavantatges:

Requereixen prescripció mèdica i procediments quirúrgics per a la seua inserció (anestèsia local a la zona del braç on s'inserixen).

L'operació pot deixar una xicoteta cicatriu al lloc de la inserció.

Tenen contraindicacions i efectes secundaris que han de ser consultats abans de la seua administració.

No oferix protecció enfront de les malalties de transmissió sexual.

Tenen un cost elevat.


Espermaticides:

Els espermaticides es classifiquen com a mètodes de barrera química.

Existeixen al mercat en forma de cremes, gels i òvuls vaginals. Tenen una doble acció, d'una banda l'ingredient actiu o agent espermaticida immobilitza o mata als espermatozoides, i per l'altre, l'emulsió que conté la substància activa forma una barrera que bloqueja l'obertura del cervix.

Els dos agents espermaticides més habituals al mercat són el nonoxinol-9 (és el més àmpliament utilitzat) i l'octoxinol-9.

Han de ser sempre utilitzats en combinació amb altres mètodes anticonceptius, ja que per si sols tenen molt poca eficàcia.

Mode D'us:

S'introdueixen en la vagina de 10 a 15 minuts abans de la penetració perquè puguen escampar-se bé, encara que han de seguir-se les instruccions del producte perquè depenent de la presentació (òvuls, cremes i gels) i del fabricant aquest temps diversa.

El seu efecte dura aproximadament 1 hora i cal usar-los en cada penetració. S'adquireixen a la farmàcia i no necessiten control mèdic. És imprescindible mantindre en llocs frescos i secs ja que la llum i la calor poden deteriorar-los.

Avantatges:

Són fàcils d'aplicar.

No requerixen recepta medica ni entrenament específic per a la seua utilització.

Poden utilitzar-se com a lubricant vaginal.

Els que contenen nonoxynol-9 incrementen la protecció enfront del VIH. (últimes investigacions estan qüestionant la seua efectivitat contra el virus).

La fertilitat torna immediatament després d'interrompre el seu ús.

Desavantatges:

Han de ser sempre utilitzats combinats amb un altre mètode perquè resulten efectius.

Tenen un període d'espera de 10 a 15 minuts.

Usats sense combinar amb un altre mètode de barrera no protegixen enfront de les malalties de transmissió sexual.

Poden produir reaccions al·lèrgiques.

Mètodes Quirúrgics:

Lligadura de trompes:

És una intervenció quirúrgica que es realitza en la dona, amb anestèsia general. Consistix a seccionar o bloquejar les trompes de Falopio (amb clips, anelles o electrocoagulació), açò impedix el recorregut de l'òvul per la trompa en direcció a l'úter i per tant la fecundació.

La dona, després de l'operació, contínua amb el seu cicle hormonal, la seua menstruació i ovulació.

És permanent i irreversible, encara que en alguns casos la fertilitat pot ser recuperada a través d'una nova intervenció quirúrgica complicada i amb resultats no sempre positius. És per aquest motiu pel qual no hauria de plantejar-se en cas de dubtes sobre tindre descendència en un futur.

Avanntatges:

És un mètode segur i permanent.

No interfereix en les relacions sexuals.

Ajuda a protegir contra el càncer d'ovari.

El seu efecte és immediat.

Desavantatges:

Precisen intervenció quirúrgica en la majoria dels casos amb anestèsia general.

Generalment és irreversible.

Poden aparèixer efectes secundaris els dies posteriors a la intervenció quirúrgica, ja que és possible que es produïsquen infeccions i hemorràgies.

No prevé malalties de transmissió sexual.

Hi ha probabilitat de penediment.


Vasectomia

És una intervenció quirúrgica que es practica en el baró amb anestèsia local. Consistix a tallar o pinzar els conductes deferents a fi que el semen ejaculat no continga espermatozoides.

La vasectomia no influeix ni en la capacitat d'ejaculació, ni en l'erecció, ni en la funció hormonal. No produeix impotència ni disminució del desig sexual.

Fins passades diverses setmanes de la intervenció el semen continuarà tenint espermatozoides, per la qual cosa ha d'utilitzar-se durant les primeres setmanes un altre anticonceptiu complementari.

Avantatges:

És un mètode segur i permanent.

No intervé en la relació sexual, ni en la capacitat d'erecció.

L'operació és senzilla, ràpida i no requereix anestèsia general ni hospitalització.

Pot ser reversible.

Desavantatges:

Precisa intervenció quirúrgica.

Pot ser irreversible.

Hi ha probabilitat de penediment.

Mètodes Naturals:

Mètode D'ogino:

Abans d'utilitzar aquest mètode la dona ha de registrar el numere de dies que té cada u dels seus cicles menstruals durant almenys 6 mesos, el primer dia del sagnat menstrual es comptarà com el primer dia del cicle, sent l'últim dia l'anterior a l'inici de la següent regla.

Per a fer els càlculs de quals són els dies fèrtils de la dona cal restar 18 del nombre de dies de duració del cicle més curt que tinga el registre, la qual cosa indicarà aproximadament qual és el primer dia del seu període fèrtil. Després es resten 11 dies del cicle més llarg que tinga en la seua registre, la qual cosa indicarà quin és l'últim dia de la seua etapa fèrtil. El període que comprèn aqueixes dues dates seria el període fèrtil durant el qual la parella ha d'abstindre's de realitzar el coit.

Per exemple, si els cicles d'un registre són de 26 el cicle menor i 32 el cicle major, caldrà realitzar els càlculs següents:
26-18= 8 serà necessari que s'abstinga del coit a partir del dia 8. 32-11= 21 es pot tornar a practicar el coit després del dia 21.

Seguint les fórmules caldria abstindre se de realitzar el coit des del dia 8 fins al dia 21, és a dir 13 dies.

Mètode de la temperatura basal:

Consistix a identificar els dies fèrtils de la dona en funció dels canvis de la temperatura corporal basal. Quan es produïx l'ovulació (eixida d'un òvul de l'ovari), la temperatura basal de la dona pot descendir lleugerament. Açò és seguit d'un augment de la temperatura corporal que ascendix de 4 a 6 dècimes de graus centígrads durant els següents 2 o 3 dies.

Per a dur a terme aquest mètode la dona ha de controlar-se la temperatura corporal i anotar-la en un gràfic tots els dies, immediatament després de despertar-se (preferiblement sempre a la mateixa hora), després d'haver dormit almenys 5 hores seguides i abans d'alçar-se.

La temperatura basal és la temperatura corporal en repòs absolut, una lleugera activitat pot produir un augment d'aquesta pel que abans de prendre's la temperatura la dona no ha d'alçar-se del llit ni menjar o beure res.

Es pot usar un termòmetre normal per a les lectures, que poden efectuar-se per via oral, vaginal o anal, aquestes dos ultimes vies solen ser les més exactes.

La dona haurà d'abstindre's de realitzar el coit des del dia en què cessa la menstruació fins a un període de dos a quatre dies a comptar des que se registre l'augment de temperatura.

Mètode de Billings o del moc cervical:

Es basa en el reconeixement i la correcta interpretació dels canvis de la quantitat i naturalesa del moc cervical que es produeixen durant les fases del cicle menstrual.

Aquestes secrecions canvien al llarg del cicle, van des d'un moc espès, pastós i viscós durant els dies no fèrtils, a un moc més abundant, clar, poc dens i elàstic, amb la consistència de la clara d'ou crua que es produeix immediatament abans de l'ovulació.

Se estima que el coit torna a ser segur als quatre dies de la secreció del moc clar, quan aquest torna a ser espès, viscós i tèrbol.

Abans de confiar en aquest mètode la dona ha de conèixer el seu patró de secreció mucosa durant un període del menys 6 mesos.

Coitus Interruptus:

Consisteix a retirar el penis de la vagina abans que es produïsca l'ejaculació i efectuar aquesta fora de la vagina.

És un mètode molt poc eficaç perquè fins i tot quan s'efectua en el moment oportú (el que no sempre és possible) cal tindre en compte que abans de l'ejaculació es produeix una secreció de líquid preejaculatori que pot contindre espermatozoides capaços de fecundar l'òvul i causar un embaràs.

Depèn només i exclusivament del control del baró i influeix de manera molt important en l'espontaneïtat sexual.

Pot comportar un alt grau d'insatisfacció sexual i provocar problemes sexuals i psicològics.

No prevé les malalties de transmissió sexual.

Lactància prolongada:

Aquesta basat en la creença que la lactància, al no existir menstruacions, no és un període fèrtil. Aquest no és un mètode gens efectiu ja que durant la lactància pot haver-hi ovulacions espontànies pel que es corre risc d'embaràs.



Llavat vaginal:

Consisteix a netejar la vulva i la vagina amb aigua després del coit per a eliminar el semen que es diposita en ella després de l'ejaculació.

És un mètode molt poc efectiu ja que l'esperma pot arribar ràpidament al coll de l'úter on la irrigació no li aconseguix, i fins i tot el doll d'aigua pot facilitar “el viatge” cap a l'úter.

Aquesta pràctica pot produir alteracions en el mig natural de la vagina i no prevé les malalties de transmissió sexual.

Durant la menstruació:

Aquesta basat en la creença que la menstruació no és un període fèrtil. Açò no és del tot cert ja que l'ovulació és un procés impredictible, no es pot saber a ciència certa en què moment se aquesta produint. Per això, ni tan sols quan es té la menstruació es pot estar segura al cent per cent que no es pot produir un embaràs.

No prevé la transmissió de malalties, a més augmenten les probabilitats de transmissió del VIH a causa de la menstruació.

Mètodes D'emergència

Píndola del dia després:

L'anticoncepció d'emergència és una forma de previndre l'embaràs si s'han mantingut relacions sexuals amb penetració sense utilitzar cap mètode anticonceptiu o si hi ha hagut un accident amb el mètode habitual (per exemple, ruptura de preservatiu). El mètode d'emergència més comuna és el tractament postcoital en píndoles, encara que en alguns casos també es pot utilitzar un dispositiu intrauterí (DIU).

El tractament postcoital modifica l'endometri (capa interna de l'úter) impedint l'anidació a l'úter d'un possible òvul fecundat. Si ja s'haguera produït embaràs, el tractament postcoital no és efectiu.

Mètode d'us:

La primera dosi s' ha de prendre abans que passen 72 hores de la situació de risc d'embaràs. S'haurà de prendre una segona dosi 12 hores després de la primera. Hi ha una altra pauta d'administració que inclou una tercera presa passades altres 12 hores.

La majoria de les dones poden utilitzar el tractament postcoital amb seguretat però és necessari realitzar un mínim examen de la salut per a vore si no està contraindicat.

En algunes ocasions poden aparèixer molèsties derivades del tractament com a tensió mamària, nàusees, vòmits i mal de cap. Aquests efectes generalment no duren més de 24 hores.

Pautes a tindre en compte:

- Cal prendre-la amb l'estómac ple.
- Durant el temps que es prenga cal evitar fumar, prendre cafè, té i begudes de cua.
- No s'ha de prendre alcohol durant aqueixos dies, ja que pot abaixar l'eficàcia del tractament.
- Hi ha alguns medicaments que no s'han de prendre junt amb aquest tractament.
- No s'han de mantindre relacions sexuals amb penetració fins que no es tinga la següent regla, perquè en cas de tindre una altra situació de risc no seria convenient tornar a prendre el tractament dues vegades en el mateix cicle menstrual.
- La següent regla pot vore's alterada o pot ser igual que sempre.
Per a prendre aquest tractament, s'ha d'acudir als Centres de Salut, Hospitals o Centres de Planificació Familiar.

BIBLIOGRAFIA:

http://www.abcdasaude.com.br/

http://www.mundopadres.com/infosexualidad/contenido_enciclopedico/index.php?id=3

http://mujer.latercera.cl/2001/07/07/anticoncep1.htm

http://www.erha.com.mx/informa/erha3/ehra3.htm

http://www.celis.info/sabermas/metodos.htm

Llibre de Biología 3º E.S.O. ed. Ecir.