Antic Règim

Estat liberal. Corts de Cadis. Guerra del Francès. Afrancesats. Liberalisme. Constitució de 1812. Absolutisme. Regnat de Ferran VII. Trienni liberal. Dècada Ominosa. Llei Sàlica. Guerra carlina. Sexenni Revolucionari. Isabel II. Amadeu I. República

  • Enviado por: Sonia Gajate Contreras
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

DE L'ANTIC RÈGIM A L'ESTAT LIBERAL (1788-1874)

  • La Guerra del Francès i les Corts de Cadis (1788-1814)

  • L'impacte de la revolució Francesa i la crisi de l'Antic Règim

    - S'inicia la Revolució Francesa (1789). A Espanya només fa un any q governa Carles IV.

    - Els seus ministres, Floridablanca i sranda, volen impedir l'entrada de propaganda revolucionària.

    - El 1793, Espanya entra en guerra amb França Guerra Gran

    - Godoy és nomenat primer ministre (1792), però mai serà acceptat per les elits espanyoles.

    - Mentre Godoy i Carles IV subordinen cada vegada més la política exterior espanyola a la francesa, l'oposició aristocràtica, amb el suport popular, provoca la crisi de la mateixa monarquia.

    - Guerra contra Regne Unit. Flota destruïda a la batalla de Trafalgar (1805).

    - Tractat de Fontainebleau, permet a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal.

    - Els sectors que s'oponen a l'aliança amb França, pretenen substituir Carles IV pel seu fill, Ferran.

    - Motí d'Aranjuez: destitueixen Godoy i proclamen Ferran VII rei.

    La Guerra del Francès (1808-1814)

    - Abdicacions de Baiona: Napoleó abdica Carles IV i Ferran VII, nomena el seu germà Josep I Bonaparte rei d'Espanya.

    - Revolució patriòtica: amb les restes dels cossos militars anteriors i la implantació de la quinta es forma un nou exèrcit.

    - A Catalunya es reactiven els miquelets i els sometents, que tenen èxits com les batalles del Bruc i de Bailén.

    Però l'exèrcit napoleònic escombra les tropes espanyoles i britàniques. Recupa Portigal i Andalusia.

    - 1812, Napoleó inicia la invasió de Rússia i ha de treure les tropes que manté a Espanya.

    - Conseqüències de la guerra: crisi econòmica, rapinyes, inflació, pobresa, malnutricio, malalties, delinqüència, forta epdèmia de tifus, “any de la fam”.

    Afrancesats i patriotes, nova estructura política

    - La societat espanyola es divideix en patriotes i afrancesats.

    -Afrancesats: no volen que el país quedi destruït en una guerra i creuen que Napoleó farà les reformes modernitzadores necessàries)

    - Govern de Josep I es basa en la Constitució de Baiona, a mig camí entre l'absolutisme i el liberalisme, permet certes reformes modernitzadores de l'Estat. Fracàs.

    - Patriotes formen les juntes governatives: locals, corregimentals, provincials i centrals.

    - Dos representants de cada junta provicial formen la Junta Central Suprema, que governa un any i mig y després és substituïda per una regència.

    L'aparició del liberalisme: les Corts de Cadis

    - Mentre Ferran VII és retingut a França es constitueixen les Corts de Cadis com a sistema polític. Són unicamerals i defensen la sobirania nacional.

    - Catalunya és representada per Antoni de Capmany i Jaume Creus.

    - Les Corts desmunten l'Antic Règim: canvien la monarquia absoluta per un règim constitucional, l'orde estamental per una societat classista i l'economia feudal per un sitema d'economia capitalista.

    La Constitució de 1812

    - Sobirania nacional, divisió de poders, restringió de l'autoritat del rei, unitat jurídica, única religió la catòlica, suprimeix la Inquisició, eleccions per sufragi indirecte.

  • El regnat de Ferran VII (1814-1833)

  • El restabliment de l'absolutisme (1814-1820)

    - Derrota napoleònica clara a Europa. Napoleó signa el Tractat de Valençay, pel qual restituiex la corona a Ferran VII.

    - Les Corts no volen reconèixer el rei fins que hagi jurat la Constitució.

    - El desig de Ferran és restaurar la monarquia absoluta i ho fa amb el Manifest dels Perses, en el qual es reclama l'abolició de la Constitució amb el suport militar del capità general Elío.

    -L'Antic Règim és restaurat gairebé integrament. Es persegueixen els afrancesats i els liberals, que fan pronunciaments contra l'absolutisme, un d'ells, el de Rafael de Riego té exit.

    Trienni Liberal (1820-1823)

    - Riego es pronucia contra l'absolutisme de Ferran VII i l'obliga a acceptar la Constitució de 1812.

    -Els moderats volen recuperar l'obra d'aquella etapa restablint la contribució directa, abolint els senyorius feudals, elaborant un nou codi penal i promovent una divisió territorial d'Espanya en províncies.

    Decàda Ominosa (1823-1833)

    - A la darrera etapa del govern de Ferran VII continua la crisi política.

    - Els absolutistes es divideixen en: intransigents o apostòlics( absolutisme pur i dur) i realistes moderals ( partidaris d'una amnistia per pacificar els esperits, de no restablir la Inquisició i d'una política econòmica capitalista)

    - Problema econòmic: crisi agricola i comeecial. Els baixos preus dels productes del camps porten els pagesos a la ruïna, i la independència efectiva de les colònies d'Amèrica fa disminuir el moviment mercantil i els ingressos de l'Estat. La hisenda ha dendeutar-se i està a punt de fer fallida.

    - Ferran VII se separa del grup absolutista intransigent. Conseqüencia: Revolta dels malcontents, lluiten pel restabliment de l'absolutisme.

    Independència de les colònies d'Amèrica

    - El grup social dels criolls, descendents dels espanyols, domina la societat i l'economia d'Hispanoamèrica per sobre de mestissos, indis i negres.

    - Els criolls se senten discriminats a l'hora d'obtenir càrrecs. El monopoli espanyol també crea malestar.

    - El factor decisiu que desencadena el procés d'independència és l'ocupació de la Península per Napoleó.

    - La independència de les colònies causa perjudici a l'economia i la hisenda espanyola.

    La qüestió successòria: la llei sàlica

    - Ferran es casa amb Mª Cristina de Nàpols i publica la Pragmàtica Sanció, que anula l'anterior llei sàlica i permet l'accés al tron de les dones de la dinastia. Aquell mateix any té una filla, Isabel.

    - 1832, Ferran es retira al palau de La Granja per recuperar-se d'una malatia i MªCristina assumeix la regència.

    - Carles aconsegueix que la Pragmàtica Sanció sigui anul·lada.

    - En restablir-se Ferran de la malaltia, promulga altra vegada la Pragmàtica Sanció.

    - Ferran VII mor el 1833 i deixa com a successora Isabel i com a regent Mª Cristina.

    - Els carlins es revolten en el que fou la primera guerra carlina.

    3) La configuració de l'Estat liberal (1833-1868)

    - La monarquia d'Isabel II significa l'assentamentdel model liberal espanyol. Els carlins es revolten contra el nou ordre de les coses.

    La insurrecció dels carlins. Laprimera guerra carlina (1833-1840)

    - L'ideari carlí és resumeix en el lema “Déu, pàtria i rei”. L'objectiu dels revoltats és derrotar la revolució liberal, i restaurar l'Antic Règim.

    - Els carlins només compten amb el suport del clergat i dels camperols de les regions del nord-est. No poden obtenir recursos financers suficients. Les possibilitats d'èxit són minces.

    Revolució liberal i formació de grups polítics (1833-1843)

    - Mentre es viu la guerra carlista es produeix a Espanya l'empenta definitiva d'una revolució liberal que desmantella les institucions de l'absolutisme.

    - Els progressistes nomenen Mendizàbal com a presiden del govern i aquest es proposa guanyar la gerra carlista quipant un exèrcit de cent mil homes. Per finançar-lo, decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.

    - L'obra dels progressistes culmina amb la promulgació de la Constitució de 1837, pactada amb el moderats. Pas decisiu cap al liberalisme.

    - Espartero, abdica Mª Cristina i es proclama regent.

    El govern d'Isabel II i els liberals moderats (1843-1868)

    - El fracàs del matrimoni d'Isabel segona amb el comte de Montemolín, ocasiona la segona sublevació carlina a catalunya, anomenada la Guerra del matiners.

    O'Donnell protagonitza un cop contra el Govern. Aquest com militar és aprofitat pels progressistes i pels demòcrates per organitzar un nou moviment revolucionari.

    - El Bienni Progressista (1854-1856) és breu però impulsa la modernització de l'economia.

    - El 1856 els progressistes són desplaçats del poder per un cop d'estat moderat. O'Donnell prova de reconciliar moderats i progressistes.

    El nou ordre liberal: propietat, centralisme, militarització

    - A partir de la instauració definitiva del liberalisme, s'estableixen: Corona, exèrcit i partits dinàstics moderats i progressistes.

    - Les conductes privades de la reina mare i Isabel II ocasionen el desprestigi de la institució monàrquica: la primera es torna a casar en secret i a la segona se li atribueixen diversos amants.

    - Els moderats institueixen un sufragi censatari molt restrictiu que dóna dret de vot només a una petita minoria d'homes rics o amb estudis superiors.

    L'oposició dels progressistes i demòcrates

    - Els liberals progressistes comparteixen amb els moderats l'acceptació de la monarquia, però volen accentuar les característiques liberals del règim: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi censatari.

    - Els demòcrates acompanyen els progressistes en les insurreccions i les revolucions econtra els governs moderats: sugragi universal, federalisme, abolició de les quintes i els consums.

    - El règim moderat es desintegra.

    - Retorn de Narvaez com a cap de govern el 1863 amb un sistema dictatorial.

    - Narvaez mor el 1868 i el substitueix González Bravo.

    4) El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

    La caiguda d'Isabel II

    - Topete es pronuncia contra Isabel II, que s'exisila amb el seu marit, el seu fill i el Pare Claret.

    - Des de 1861, la guerra civil nord-americana impedeix el funcionament normal del cotó de la indústria tèxtil cotonera: fam del cotó.

    Govern provisional i Constitució de 1869

    - Govern provisional de Serrano i Prim.

    - El català Figuerola, ministre d'Hisenda, impulsa la modernització econòmica amb la creació de la pesseta.

    - S'elabora la Constitució de 1869, en la qual les Corts són bicamerals i reconeixen la sobirania nacional.

    - Les Corts disposen de la regència de Serrano, mentre es busca un nou rei.

    Amadeu I. El fracás de la monarquia democràtica

    - Amadeu I és proclamat rei i es disposa a ser un rei constitucional, però manca d'arrelament popular.

    - Grups socials comencen a prendre posició a favor del partit alfonsí, el projecte de restaració de la monarquia borbònica.

    Les causes de inestabilitat. La tercera guerra carlina (1872-1876)

    - L'intent de modernització política dut a terme pel Sexenni democràtic no surt bé. La població en conjunt encara no ha assumit la idea que es pot canviar la política per mitjà de vot.

    - Els carlistes s'enforteixen, presentant-se com a alternativa monàrquica al destronament d'Isabel II. Es llancen a una tercera guerra carlina.

    - Conflictes socials: lluites agràries dels jornalers andalusos causades per l'anomenada fam de terres.

    - Es difon la ideologia obrerista de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

    La primera república. Els federals

    - La dimissió d'Amadeu I crea un buit que és resolt per les Corts amb una solució d'emergència: es proclama la República.

    - Els primer president de la República és el català Estanislau Figueres. La República es defineix com a federal, i Figueres és rellevat per Pi i Maragall el 1873..

    - L'aixecament cantonalista enfonsa Pi i Maragall i és rellevat per Slameron, que dimiteix per no haver se ginar dues penes de mort i és remplaçat per Castelar, centralista autoritari.

    - Pavía efectua un cop d'estat militar i instal·la un govern dictatorial presidit per Serrano.