L'antic règim

Historia de España # Edat Mitja. Constitució. Il·lustració o segle de les llums. Liberalisme

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

ALTA I BAIXA EDAT MITJA:

El senyor feudal tenia molts més drets que els beneficis que rebia el servo (p.ex: dret de caça, dret de pont, dret de corbea -treballar gratuïtament una sèrie de dies a l'any les terres del senyor-, dret del toro -per prenyar vaques-)

També hi havia una relació entre el senyor feudal i el rei o emperador. En general feien un jurament de fidelitat, de ajudar al rei amb les seves tropes. El rei pagava aquests ajuts amb terres pel senyor o privilegis.

Els cavallers mitjançant l'acte de vassallatge juraven fidelitat al rei o a un senyor feudal (noble). Aquest procediment es feia dipositant les seves armes a la torre d'homenatge del noble. Els cavallers, havent jurat al noble o rei rebien un anell de jurament d'aquest, petites terres i un castell. Però si el cavaller no complia el seu jurament el noble o rei tenia el dret d'assassinar-lo i a tota la seva família també, per tal d' erradicar qualsevol venjança possible.

Aquest sistema polític es donà sobretot a l' Alta Edat Mitja, però a partir de la Baixa Edat Mitja els reis canviaren de sistema degut a que volien quedar-se amb tots els poders possibles.

Per sotmetre a la noblesa els reis ho van fer basant-se en el dret romà o procurant que la noblesa formés part de l'administració del regne, però a vegades es feu per mitja de guerres i assassinats cruels (Pere III, el Cerimoniós).

Al mateix temps, a mesura que van sorgint les ciutats aquestes volen ser independents del poder del nobles. Els reis donaven suport a les ciutats i moltes ciutats van comprar la seva llibertat a els nobles per tenir un propi govern. El rei es feia seva una ciutat i així la burgesia se'n desentenia de la noblesa, i a canvi li donava diners al rei.

SEGLE XV:

Apareix un nou sistema polític anomenat MONARQUIA AUTORITÀRIA, que consisteix en la concentració dels tres poders a mans del rei i per això es busca sobretot centralitzar l'administració de l'Estat. Els reis, per a aconseguir-ho van utilitzar estratègies diferents:

  • Exèrcit permanent. La força sempre era una bona manera de convèncer a la gent.

  • Burocràcia per administrar els béns de l'Estat.

  • Bons ambaixadors per tal de relacionar-se amb els Estats veïns.

Exemples de monarquies autoritàries:

  • ESPANYA. Hi havia els reis catòlics (Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella)

  • ANGLATERRA. Hi havia al poder el rei Enric VIII.

SEGLE XVI:

S'introdueix a Espanya la dinastia austríaca:

  • Àustries majors: Carles I i Felip II.

  • Àustries menors: Felip III, Felip IV i Carles II “el hechizado”.

El rei d'Espanya Felip IV va implantar, desprès d'envair la corona Catalanoaragonesa el dret de nova planta, que prohibia el català en totes les seves formes, d'entre altres coses. El Conde Luque de Olivares, 1r ministre en el regnat de Felip IV va instal·lar a un soldat castellà a casa de totes les famílies catalanes, que l'havien de mantenir

En el segle XVI hi ha un augment de poder a mans del rei perquè també van augmentar els mitjans de manipulació i l'exèrcit , burocràcia i ambaixadors. Ara els reis tenen a les mans els tres poders (executiu, judicial i legislatiu). D'aquest sistema polític del govern s'anomenava MONARQUIA ABSOLUTA. A Espanya els reis de la casa d'Àustria van procurar respectar les institucions i privilegis dels antics regnes que formaven Espanya. Al segle XVII sorgeix la monarquia absoluta d'origen diví (per la gràcia de Déu). Aquest sistema va tenir la seva representació a la dinastia borbònica francesa amb Lluís XIV, el Rei Sol (segle XVII). Aquesta teoria de la monarquia absoluta d'origen diví dels borbons consisteix en que només el rei té a les seves mans els tres poders i que a ell no l'obliguen les lleis que dona, sinó que només li ha de rendir comptes a Déu, i els seus súbdits no el poden jutjar. Per tant, tant els borbons francesos com els que venen a Espanya al segle XVIII faran una sèrie de reformes canviant el sistema anterior, uniformant l'administració i traient les institucions i privilegis dels antics regnes d'Espanya.

Aquests reis es basaven en el nou testament per justificar el poder diví del rei:

ANTIC RÈGIM:

Societat estamental, Feudalisme, Economia mercantil.

DESPRÉS DE LA R.F. (Revolució francesa):

Societat classista, Liberalisme, Economia liberal (capitalisme).

SEGLE XVIII:

Apareix un nou sistema polític anomenat DESPOTISME ILUSTRAT, que consisteix en que les monarquies absolutes apliquen una sèrie de reformes inspirades per la filosofia d'un moviment cultural anomenat la Il·lustració. Per tant, van provar de millorar les condicions de vida dels seus súbdits però sense renunciar mai al esquema sociopolític de l'antic règim. Aquest sistema el practicaren sobretot els borbons i es resumeix en:

CONSTITUCIÓ: Llei general que preval per sobre de qualsevol ciutadà del Estat.

1787: 1ª Constitució en l'historia ( EE.UU.)

El pensament Il·lustrat arribà a algunes de les Corts europees: Alguns sobirans van intentar una experiència reformista que pretenia unir l'autoritat reial amb l'idea de progrés de l'Il·lustració. A l'Europa central i meridional van sorgir les millors personalitats del despotisme il·lustrat:

  • Federic II de Prússia

  • Mª Teresa d' Àustria

  • Tsarina Caterina II de Rússia

  • Gustau Adolf de Suècia

  • Carles II d' Espanya.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS D'AQUESTS MONÀRQUES:

  • Absolutisme centralitzat.

  • Racionalització de l' Administració.

  • Foment de l' ensenyament (ensenyament femení).

  • Modernització econòmica (programes de desenvolupament agrícola, industrial, ...)

El despotisme il·lustrat fracassà perquè les reformes eren limitades; no era possible reformar la part econòmica i mantenir una societat estamental o el poder absolut. Aquestes contradiccions van preparar el camí de les condicions liberals-burgeses.

LA IL·LUSTRACIÓ:

El segle XVIII és anomenat també el segle de les llums i va aparèixer un moviment cultural anomenat Il·lustració. Van aparèixer una sèrie de figures (els il·lustrats) que anaren en contra de l'Antic Règim, tant socialment com econòmicament i políticament. Van començar a soscavar els fonaments ideològics de l' Antic Règim i això afermà la consciència revolucionària ( de canvis profunds).

Aquest fonament està basat sobretot en la paraula llibertat i extraient coses a partir d'aquí com per exemple que la cultura és un bé al abast de tothom i per tant tots tenen dret a la cultura, inclòs el poble. A més recolzen la llibertat de treball, comerç, ... Diuen que tots els ciutadans tenen dret a la felicitat, recolzen la ciència, la raó, etc.

Els pensament dels il·lustrats: Al llarg del segle XVIII un grup de pensadors, sobretot francesos van elaborar u cos doctrinari que va servir a la burgesia per expressar el seu model social, polític i econòmic que desitjaven.

El primer missatge de la Il·lustració va ser: FER ABSOLUTA LA RAÓ (el seny), com a únic mitjà d'entendre el món.

Els nous filòsofs es van enfrontar a la manera de pensar medieval, basada en la tradició i en la revelació. Creien que la naturalesa era una font de bondat i justícia. Pensaven que l'home havia nascut per ser feliç; confiaven en el progrés i deien que les relacions humanes s'havien de basar en la tolerància entre homes i idees.

LLIBERTAT: És el dret a fer tot allò que la llei general ens permet. Aquesta llei s'anomena Constitució.

ROUSSEAU:

Fou un il3lustrat francès que influí tant en la societat del seu temps com posteriorment. Escriví obres molt importants com:

  • “La nova Eloïsa” : Ressalta la maternitat i la cura que han de tenir les mares amb els seus fills, més la responsabilitat que tenen com a esposes.

  • “L'Emili” : Obra de caràcter pedagògic. La societat corromp a l'home, i per evitar-ho, és preferible que un infant estigui amb contacte amb la natura i vagi aprenent d'ella.

  • El contracte social : El sobirà d'una nació, és a dir, el qui té el poder per moure una nació, no és el rei, sinó el poble i per tant és el poble qui té dret a elegir el seu sistema polític i els seus representants. (d'aquesta obra se'n deriven tres més, a continuació).

  • Sobirania nacional : El poder el té el poble, i el poble està per sobre del propi rei, fins i tot.

  • Voluntat general : El poble té el dret d'elegir el sistema polític que més li convé i també als seus representants.

  • Sufragi : És el dret dels ciutadans a votar un representant dins d'un sistema polític. Aquest sufragi pot ser restringit, on només voten una part dels ciutadans, o bé pot ser universal, on voten tots els ciutadans que són majors d'edat.

LIBERALISME POLÍTIC O IDEOLÒGIC:

El liberalisme va tenir dues tendències:

  • Moderada : Anomenada també liberalisme doctrinari o doctrinarisme:

· Agrupa els sectors més conservadors de la burgesia (alta burgesia) junt amb els estaments privilegiats tradicionals (rei, nobles i església).

· Harmonitza els principis liberals amb els poders tradicional i accepta un text constitucional però que no serà redactat per una assemblea popular sinó que serà en una concessió reial en forma de carta atorgada o estatut constitucional.

· Accepta la limitació del dret a vot a una minoria de persones que tenen fortuna o algun càrrec dins l'Administració o l'exèrcit (sufragi restringit).

· S'admeten privilegis legislatius per part de la corona, es restableixen les bones relacions amb l'església, etc.

El doctrinarisme reflexa una ideologia sobretot de l'alta burgesia en gairebé tots els països europeus.

  • Progressista : Aquesta tendència porta als últims extrems els principis igualitaris i la sobirania popular. Rep el nom de democràtic i es desenvolupa al llarg del segle XIX en vàries tendències (radicals, republicanes, etc.). La ideologia dels demòcrates era:

· Anteposen els drets a la majoria a les llibertats individuals.

· Conserven l'Estat no com a defensor dels drets individuals sinó com el defensor dels drets d'una majoria.

· Defensa el sufragi universal

· Defensen la democratització progressista i igualitària de la societat per a la cultura.

· En els seus programes, influïts pels socialistes utòpics, aspiren a un repartiment igualitari de les riqueses i tendeixen a eliminar diferències de classe.

El moviment democràtic fou recolzat per la petita burgesia (artesans, petits comerciants, etc.) i pels treballadors jornalers.

A Espanya es reconeix el dret a vot en la Constitució de 1869 ( Sexenni Revolucionari) i definitivament el 1885 en el Govern de Sagasta, amb la mort d' Alfons XII. A partir del 1848 el moviment democràtic aconsegueix triomfar en alguns dels seus principis però fou reprimit durant l'època de la Restauració (1815 - 1848) i es van refugiar en sectes i societats secretes que conspiraran contra l'Antic Règim.

Carles I d'Espanya = Carles V d'Àustria

ANTIC RÈGIM = ABSOLUTISME = 3 poders a mans del rei

“Tot pel poble, però sense el poble”

Vídeos relacionados