Antic regim espanya

Historia de España. Antiguo régimen. Siglo XVIII. Economía. Comercio. Revolución Francesa. Carlos IV. Fernando VII. Cortes de Cádiz. Amadeo I

  • Enviado por: Neusky
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad
publicidad

Història

Tema 5.1 i 5.4: Antic Règim (s. XVIII)

ð Economia:

(Primerament agrícola) Mètodes preindustrials :

1)Manteniment dels tallers artesanals Gremis: regulaven aquest sistema

Sistema gremial: era un sistema molt tancat i molt reglamentat. No fomentava la competència.

2)Manufactures:

A)Manufactures reials: servia als interessos de la monarquia. Eren fàbriques que produïen per a l'exèrcit armes, roba... o per a la monarquia roba luxosa, tapissos, vidres...

B)Fàbriques d'indianes: precedent de la indústria tèxtil. Les indianes era una peça de roba feta de cotó. Les peces de cotó es portaven a Amèrica, que és d' on provenia el cotó.

Aquestes fàbriques apareixien a Catalunya cap a l'any 1736 sobretot a Sabadell i Terrassa.

1.2.Comerç:

1)Interior ( Peninsular) Molt deficient i per això hi havia una manca d'un mercat nacional. Un dels molts problemes que hi havia era el transport terrestre, que era molt lent ( a causa de la encara existència d' aduanes interiors), perillós, difícil...A més a més, com a conseqüència de les aduanes el producte s'encaria. Per a crear un mercat nacional en condicions hi mancaven dues propietats:

-Demanda/Transport/comunicació (tot més eficient)

-Nivell econòmic de la població més alt.

2)Mercat colonial americà: resultava més barat que a l' interior de la Península Ibèrica.

El comerç d' Espanya amb Amèrica estava monopolitzat per Sevilla, a través de “la Casa de Contractació”, fins al 1778. En aquesta data es va fer un decret de “Llibertat de Comerç” amb Amèrica. Es podia comerciar des de qualsevol port, no només al de Sevilla.

ð La Guerra del Francès 1808-1814 :

(Segona meitat del segle XVIII) Dos regnats de la monarquia del Borbons:

-Carles III 1759-1788

-Carles IV 1788-1808

1)Regnat de Carles III Despotisme Il·lustrat (Jovellanos, Aranda,...)

|| ||

Poder absolut del monarca Reformisme -Modernització

2)Regnat de Carles IV: 1792 Manuel Godoy va pujar al comandament del govern.

-Moltes monarquies van crear aliances per lluitar en contra de la república francesa (del 1793 al 1795). La guerra contra la república francesa també s' anomenà “la Guerra Gran”. Va ser una guerra breu entre Espanya i França, i va tindre lloc als límits fronterers d' Espanya i França ( País Vasc, Catalunya, Nord d' Aragó...)

A)Pau de Basilea (1795) Espanya demanà la pau. França havia envaït diversos territoris espanyols (principalment catalans). Finalment, França i Espanya esdevenen aliats.(Tractat de Sant Ildefons1795)

B)Batalla de Trafegar1805: Armada Britànica comandada per l'almirall Nelson contra l' Armada Franco-Espanyola.

Napoleó volia crear un Imperi continental (ja veient que el control marítim estava sota el poder Britànic)

C)Tractat de Fontainebleau1807 (entre les autoritats espanyoles i Napoleó) Permetia a les tropes franceses pasar per l'estat espanyol per atacar Portugal (i de pas el control de la Península Ibèrica).

L'objectiu de Napoleó era apoderar-se de la península i per això es va aprofitar de la crisi interna que el regnat de Carles IV patia.

Manuel Godoy no era pas de la noblesa i per això hi va haver un sector que no estava d'acord amb la seva política.

Aquesta crisis es va agreujar amb l' entrada de les tropes franceses a l' estat espanyol. El recel a aquestes tropes napoleòniques i el fet de que M.G fos qui va signar el tractat de Fontainebleau va provocar un motí, l' anomenat motí d' Aranjuez (març del 1808). Els amotinadors demanaven que M.G dimitís i que el sobirà abdiqués en favor del seu fill Ferran.

Arran d' aquests fets, el sobirà abdica de manera forçosa. Napoleó aprofita aquesta fita entre pare i fill. Els convida a Baiona, per a que arreglessin les seves diferències. El que al començament era un tracte com a convidats, més tard es va fer com a presoners. Els va mantindre segrestats i els volia fer renunciar al tron, i al final va nomenar nou monarca a Josep I Bonaparte, germà de Napoleó Bonaparte.

A partir d'aquests fets esclata la Guerra del Francès”. Quan es va veure que la família reial era segrestada i que les tropes napoleòniques s'apoderaven del territori espanyol, el 2 de maig va haver un aixecament popular en contra de les tropes napoleòniques, a Madrid. Aquest moviment es va estendre a altres zones ja descobertes les intencions dels francesos. En aquesta reacció popular tenen un paper important les guerrilles. Aquestes guerrilles les podem definir com a grups de població majoritàriament rural, patriòtics, lluitaven d'una manera informal i espontània en contra dels francesos. Sobretot tenen lloc a les zones rurals. Eren grups reduïts que lluitaven contra un exèrcit ben format. Però ésser un grup reduït tenia els seus avantatges: actuaven en un terreny que coneixien molt bé i sabien les zones més favorables per atacar-los. També era més fàcil de moure que no pas un exèrcit. A més a més, al ser sobretot provinents de zones rurals, tenien el suport i col·laboració dels pobles per fer-los trampes.

Per una banda, l'exèrcit espanyol i per l'altra les guerrilles, van atacar als francesos. En aquell moment la família borbònica eren a fora del país.

Es van organitzar “juntes de govern” ,que en un principi eren juntes de govern provincial o regional, a Espanya per organitzar la defensa del país en aquell moment per tal d'organitzar una resistència. Aquí a Catalunya fou la “Junta Superior de Catalunya”.

Cap al mes de Setembre, aquestes juntes es van coordinant per ser més efectives, i es crea una “Junta Suprema Central”, que primer estava situada a Aranjuez, i més tard a Sevilla i Cadis.

Els que eren partidaris de la nova monarquia estaven amb Josep I, i els qui estaven a favor de fer fora als francesos anaven amb la Junta Suprema Central. L'exèrcit espanyol no era tan efectiu com l'exèrcit francès, així que es va demanar l'ajuda de Gran Bretanya, arxienemiga de França.

Al 1810 Espanya contrau ajuda de l'exèrcit anglès. A partir d'aquell moment la balança de la guerra es va anant equilibrant.

Al Gener de 1812, Napoleó ordenà la annexió del territori català al territori francès. En aquest tipus de campanyes d'expansionisme imperial va arribar fins a Rússia. (1812Rússia)

Aquesta campanya va comportar el començament d'un declivi en l'imperi francès, ja que va ser tot un fracàs.

A partir d'aquí, Napoleó es veu atacat per Espanya i Anglaterra, tropes dirigides pel general Wellington.

El que aleshores fou un expansionisme de les tropes napoleòniques, ara era un avanç de les tropes espanyoles.

Amb la derrota de Rússia i l'ofensiva angloespanyola, Napoleó decideix pactar el fi de la guerra.

Al final de 1813, es va signar un tractat, el tractat de Valençay, que significava la retirada de les tropes franceses del territori espanyol i el establiment de la monarquia borbònica.

Al 1814, Ferran VII, fill de Carles IV, pujarà al tron.

3)Actituds o posicions:

-Afrancesat: aquells espanyols que van col·laborar amb la monarquia de Josep I. Era un sector que pensaven que amb el règim napoleònic pertanyia modernització i reformes a Espanya.

-Patriotes: no volien una monarquia napoleònica. Oposats a l'invasió . Era el grup majoritari. No tots pensaven el mateix.

-Absolutistes: aquells que volien que no canviés res de la monarquia espanyola; que continués l'antic Règim (sobretot nobles i clergat)

-Il·lustrats: volien mantenir la monarquia però amb certes reformes. Volien la seva monarquia espanyola, no una monarquia imposada des de l'estranger.

-Liberals: apareixen amb la idea de la revolució francesa. Volien acabar amb la monarquia de l'antic Règim (sobretot nobles, clergat i burgesos).

-Masses populars: clarament varen adoptar un paper patriòtic. Rebutjaven l'invasió: lluitaven a favor del rei legítim, de la religió, de les institucions pròpies...

ð Les Corts de Cadis (1810):

Les “Corts de Cadis” eren unes corts que volien elaborar una constitució pel país. Això vol dir que la majoria dels diputats eren liberals. Com que el país estava en guerra, de vegades, els diputats, o eren pocs o eren substituts.

Antoni de Capmany Un dels diputats catalans més destacats. Participà en les “Corts de Cadis”. La Constitució s'aprovà al 1812. També es coneix com la “Constitució de Cadis” o la “Pepa”.

-Establia la sobirania nacional.

-Reconeixia drets i llibertats: igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de propietat...)

-Reconeixia el catolicisme com a religió de l'estat.

-Sistema de govern Monarquia limitada que presentava:

-Poder executiu: monarca-govern

-Poder legislatiu: les corts unicamerals (avui dia són bicamerals: senat/congrés)

-Poder judicial: tribunals de justícia.

-Sufragi masculí universal indirecte: només tenen dret a vot els homes i qui eren majors d'edat.

Al segle XIX no era majoritari aquest sufragi.

Indirecte volia dir de diferents nivells: els electors voten a una sèrie de representants, no directament als diputats.

Amb això s'acabà amb el sistema judicial senyorial que no era igual per a tothom. Va ser l'inici del constitucionalisme. Un model lliberal. Fins i tot va servir de model a altres països. Té una importància elevada per ser la primera, però té poc valor pràctic, perquè a la tornada de Ferran VII, no va entrar en vigor. No va ser una constitució de gran valor pràctic ni de llarga durada.

Obra legislativa de les Corts (els més importants):

-Supremació dels senyorius: eliminació de la jurisdicció senyorial substituïda per aquests tribunals de justícia.

-Abolició de la Inquisició: tribunal que vetllava per la unificació religiosa. Va començar al segle XV amb els Reis Catòlics i va durar fins al segle XIX.

-Expropiació dels béns de comunitats religioses.

-Liberalisme econòmic: anul·lació dels gremis i el decret d'una llibertat de treball.

4. Regnat de Ferran VII (1814-1833)

ð El retorn de Ferran VII i el primer període absolutista (1814-1820)

Va estar ple de divisions ideològiques per que volien coses diferents

(l'anomenaven “Ferran el desitjat”). Ferran VII és més absolutista que no pas liberal. Quan el rei arribà, els absolutistes li presentaren un document anomenat el “Manifest dels Perses”.

Al Maig de 1814 aboleix la constitució de Cadis i tots els decrets liberals, i va començar una persecució en contra del liberals.

Ferran VII aixeca el sistema anterior al 1808 Restauració: etapa que se supera la revolució francesa i l'imperi napoleònic, i és a nivell europeu.

Aquesta etapa és el retorn de l'etapa absolutista, el rebuig d'idees revolucionàries...Per això es va crear “La Santa Aliança”, que aplicaven a diferents monarquies que sobretot tenien enemics comuns, com els atacs revolucionaris. Així, si algun monarca reclamava ajuda als altres països de l'aliança (Rússia, l'imperi Austria-Hongria, França, Anglaterra i Espanya) els altres intervindrien en la seva ajuda.

En els anys de Ferran VII comença el procés d'independència de les colònies espanyoles:quan Ferran VII tornà a imposar el sistema absolutista va provocar les guerres de les colònies per guanyar la seva independència.

En un primer moment, els absolutistes van aconseguir convèncer al rei, mentre que els liberals eren perseguits. Dintre de l'exèrcit hi havia sectors absolutistes i liberals, i hi havia intents entre els militars dels anomenats “pronunciaments militars”. Aquests pronunciaments consistien en un intent de canviar la situació política per part d'un sector de l'exèrcit. L'exèrcit espanyol del segle XIX va marcar molt el rumb de la política espanyola. Un pronunciament al 1820 va triomfar, i estava dirigit per Riego (liberal) a “Cabezas de San Juan”, Sevilla.

Un militar es pronuncia a favor de la Constitució de Cadis. Si no tenia seguidors, fracassava. Si hi havia altres llocs on la gent es pronunciava a favor d'aquesta sublevació, aquest pronunciament militar triomfava, com va ser el cas. Amb això acabarà amb un període absolutista, i comença el “Trienni liberal”.

ð El Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest temps la Constitució de Cadis va estar vigent (durant 3 anys).

D'acord amb la Constitució, es van fer eleccions seguint el sistema estipulat al 1812 i es van restablir mesures per establir un règim liberal. Es va decretar:

ð Abolició dels gremis.

ð Supressió del règim senyorial.

ð Supressió de les aduanes interiors Llibertat de comerç.

ð Abolició del “Mayorazgo” Sistema dels Reis Catòlics: les propietats quedaven vinculades a una família i passava de pares a fills a partir del fill gran. La intenció era mantenir la propietat sencera, sense particions.

ð Abolició definitiva de la Inquisició (1820)

ð Supressió de l'ordre de la Companyia de Jesús Ignasi de Loyola.

ð Creació d'una institució”La Milícia Nacional: cos de voluntaris armats amb la finalitat de garantir l'ordre i defensar el sistema liberal (època de sistema liberal). Format sobre tot per classes mitjanes, urbanes, burgeses i liberals.

Dificultats que van fer fracassar el règim liberal.

1)El rei era absolutista.

2)Aparició de conflictes rurals reialistes ( a favor del rei absolutista). Volien retornar al rei el seu poder. En les zones rurals, qui tenia més influència era el sector religiós i el senyors (tots absolutistes).
En les ciutats qui tenia més influència era la burgesia (eren liberals). Per això hi va haver una rivalitat entre el món rural i el món urbà. Les crisis al món rural es veien reflexades en les revoltes rurals, que defensaven les tradicions, la religió...

A Catalunya, l'any 1822 es va crear “La Regència d'Urgell”, que consideraven que el rei no era lliure per actuar, i ells estaven d'acord amb els absolutistes fins el moment en que el rei recuperi el seu poder.

3) Diferenciació entre els liberals (divisió):

a) Moderats: volien reformes i canvis més lents i donaven una major participació a la monarquia.

b) Exaltats: més radicals i eren els qui més volien reduir el poder reial.

Fi del Trienni:

La Santa Aliança es reuneix al “Congrés de Berona (1822)” i van decidir intervenir en resposta a la petició de Ferran VII. Enviaren un exèrcit francès a Espanya per acabar amb el règim lliberal. Aquest exèrcit s'anomenava “els cent mil fills de Sant Lluís”. Amb aquesta intervenció, a l'any 1823 acabà el règim lliberal i tornaria a haver un altre període absolutista.

ð Segon període Absolutista (Dècada Ominosa) (1823-1833)

Es restableix el règim absolut. S'anul·la tota la legislació lliberal i la seva Constitució. Comença la repressió pels lliberals però Ferran VII comença a col·laborar amb el sector moderat (absolutistes i lliberals) sobretot per qüestions econòmiques. Hisenda es va agreujar amb les pèrdues de les nostres colònies americanes. Per a Espanya les colònies significava un mercat. Per això s'havia d'apropar-se al sector burgès i lliberals moderats.

En canvi, entre els absolutistes es crea un sector més intransigent. No volien que el rei fes negocis amb els liberals. Aquest sector s'anomenaven “Apostòlics” o “Reialistes”. Quan van veure que el rei volia fer concessions als lliberals, es varen apropar al germà del rei, hereu del tron, ja que Ferran VII no havia tingut fills.

Carles Maria Isidre, futur monarca, germà de Ferran VII.

Es va produir alguna revolta rural que tenia com a rerefons l'antiliberalisme. A Catalunya hi va haver una que s'anomenà “Revolta dels Malcontents o Agraviats” (1827) i eren absolutistes. Tota aquesta situació política s'anirà agreujant quan a la fi de la seva vida Ferran VII es planteja la seva successió.

Al 1830 va néixer la primera filla de Ferran VII, Isabel. A Espanya es mantenia vigent “la Llei Sàlica”, que prohibia que les dones regnessin. Llavors l'hereu, en un principi, seguia sent Carles Mª Isidre. Però Ferran VII, influenciat per la seva esposa Maria Cristina, va plantejar-se l'abolició de la llei sàlica. Evidentment, Carles no estava d'acord i els seus partidaris tampoc. Comença llavors un conflicte entre els partidaris de Carles (carlins) i els partidaris d'Isabel (isabelins).

A l'any 1833 mor Ferran VII. Com només tenia 3 anys, la mare de la futura reina, Mª Cristina, regia i buscava partidaris a Isabel en el sector del liberalisme. El sector més absolutista defensaven als carlins. En conseqüència a aquesta rivalitat, es produí la “Primera Guerra Carlina” amb la mort de Ferran VII, al segle XIX.

DE L'ANTIC RÈGIM A L'ESTAT LIBERAL (1788-1874)

ð La Guerra del Francès i les Corts de Cadis (1788-1814)

L'impacte de la revolució Francesa i la crisi de l'Antic Règim

- S'inicia la Revolució Francesa (1789). A Espanya només fa un any q governa Carles IV.

- Els seus ministres, Floridablanca i sranda, volen impedir l'entrada de propaganda revolucionària.

- El 1793, Espanya entra en guerra amb França Guerra Gran

- Godoy és nomenat primer ministre (1792), però mai serà acceptat per les elits espanyoles.

- Mentre Godoy i Carles IV subordinen cada vegada més la política exterior espanyola a la francesa, l'oposició aristocràtica, amb el suport popular, provoca la crisi de la mateixa monarquia.

- Guerra contra Regne Unit. Flota destruïda a la batalla de Trafalgar (1805).

- Tractat de Fontainebleau, permet a les tropes franceses travessar Espanya per envair Portugal.

- Els sectors que s'oponen a l'aliança amb França, pretenen substituir Carles IV pel seu fill, Ferran.

- Motí d'Aranjuez: destitueixen Godoy i proclamen Ferran VII rei.

La Guerra del Francès (1808-1814)

- Abdicacions de Baiona: Napoleó abdica Carles IV i Ferran VII, nomena el seu germà Josep I Bonaparte rei d'Espanya.

- Revolució patriòtica: amb les restes dels cossos militars anteriors i la implantació de la quinta es forma un nou exèrcit.

- A Catalunya es reactiven els miquelets i els sometents, que tenen èxits com les batalles del Bruc i de Bailén.

Però l'exèrcit napoleònic escombra les tropes espanyoles i britàniques. Recupa Portigal i Andalusia.

- 1812, Napoleó inicia la invasió de Rússia i ha de treure les tropes que manté a Espanya.

- Conseqüències de la guerra: crisi econòmica, rapinyes, inflació, pobresa, malnutricio, malalties, delinqüència, forta epdèmia de tifus, “any de la fam”.

Afrancesats i patriotes, nova estructura política

- La societat espanyola es divideix en patriotes i afrancesats.

-Afrancesats: no volen que el país quedi destruït en una guerra i creuen que Napoleó farà les reformes modernitzadores necessàries)

- Govern de Josep I es basa en la Constitució de Baiona, a mig camí entre l'absolutisme i el liberalisme, permet certes reformes modernitzadores de l'Estat. Fracàs.

- Patriotes formen les juntes governatives: locals, corregimentals, provincials i centrals.

- Dos representants de cada junta provicial formen la Junta Central Suprema, que governa un any i mig y després és substituïda per una regència.

L'aparició del liberalisme: les Corts de Cadis

- Mentre Ferran VII és retingut a França es constitueixen les Corts de Cadis com a sistema polític. Són unicamerals i defensen la sobirania nacional.

- Catalunya és representada per Antoni de Capmany i Jaume Creus.

- Les Corts desmunten l'Antic Règim: canvien la monarquia absoluta per un règim constitucional, l'orde estamental per una societat classista i l'economia feudal per un sitema d'economia capitalista.

La Constitució de 1812

- Sobirania nacional, divisió de poders, restringió de l'autoritat del rei, unitat jurídica, única religió la catòlica, suprimeix la Inquisició, eleccions per sufragi indirecte.

ð El regnat de Ferran VII (1814-1833)

El restabliment de l'absolutisme (1814-1820)

- Derrota napoleònica clara a Europa. Napoleó signa el Tractat de Valençay, pel qual restituiex la corona a Ferran VII.

- Les Corts no volen reconèixer el rei fins que hagi jurat la Constitució.

- El desig de Ferran és restaurar la monarquia absoluta i ho fa amb el Manifest dels Perses, en el qual es reclama l'abolició de la Constitució amb el suport militar del capità general Elío.

-L'Antic Règim és restaurat gairebé integrament. Es persegueixen els afrancesats i els liberals, que fan pronunciaments contra l'absolutisme, un d'ells, el de Rafael de Riego té exit.

Trienni Liberal (1820-1823)

- Riego es pronucia contra l'absolutisme de Ferran VII i l'obliga a acceptar la Constitució de 1812.

-Els moderats volen recuperar l'obra d'aquella etapa restablint la contribució directa, abolint els senyorius feudals, elaborant un nou codi penal i promovent una divisió territorial d'Espanya en províncies.

Decàda Ominosa (1823-1833)

- A la darrera etapa del govern de Ferran VII continua la crisi política.

- Els absolutistes es divideixen en: intransigents o apostòlics( absolutisme pur i dur) i realistes moderals ( partidaris d'una amnistia per pacificar els esperits, de no restablir la Inquisició i d'una política econòmica capitalista)

- Problema econòmic: crisi agricola i comeecial. Els baixos preus dels productes del camps porten els pagesos a la ruïna, i la independència efectiva de les colònies d'Amèrica fa disminuir el moviment mercantil i els ingressos de l'Estat. La hisenda ha dendeutar-se i està a punt de fer fallida.

- Ferran VII se separa del grup absolutista intransigent. Conseqüencia: Revolta dels malcontents, lluiten pel restabliment de l'absolutisme.

Independència de les colònies d'Amèrica

- El grup social dels criolls, descendents dels espanyols, domina la societat i l'economia d'Hispanoamèrica per sobre de mestissos, indis i negres.

- Els criolls se senten discriminats a l'hora d'obtenir càrrecs. El monopoli espanyol també crea malestar.

- El factor decisiu que desencadena el procés d'independència és l'ocupació de la Península per Napoleó.

- La independència de les colònies causa perjudici a l'economia i la hisenda espanyola.

La qüestió successòria: la llei sàlica

- Ferran es casa amb Mª Cristina de Nàpols i publica la Pragmàtica Sanció, que anula l'anterior llei sàlica i permet l'accés al tron de les dones de la dinastia. Aquell mateix any té una filla, Isabel.

- 1832, Ferran es retira al palau de La Granja per recuperar-se d'una malatia i MªCristina assumeix la regència.

- Carles aconsegueix que la Pragmàtica Sanció sigui anul·lada.

- En restablir-se Ferran de la malaltia, promulga altra vegada la Pragmàtica Sanció.

- Ferran VII mor el 1833 i deixa com a successora Isabel i com a regent Mª Cristina.

- Els carlins es revolten en el que fou la primera guerra carlina.

3) La configuració de l'Estat liberal (1833-1868)

- La monarquia d'Isabel II significa l'assentamentdel model liberal espanyol. Els carlins es revolten contra el nou ordre de les coses.

La insurrecció dels carlins. Laprimera guerra carlina (1833-1840)

- L'ideari carlí és resumeix en el lema “Déu, pàtria i rei”. L'objectiu dels revoltats és derrotar la revolució liberal, i restaurar l'Antic Règim.

- Els carlins només compten amb el suport del clergat i dels camperols de les regions del nord-est. No poden obtenir recursos financers suficients. Les possibilitats d'èxit són minces.

Revolució liberal i formació de grups polítics (1833-1843)

- Mentre es viu la guerra carlista es produeix a Espanya l'empenta definitiva d'una revolució liberal que desmantella les institucions de l'absolutisme.

- Els progressistes nomenen Mendizàbal com a presiden del govern i aquest es proposa guanyar la gerra carlista quipant un exèrcit de cent mil homes. Per finançar-lo, decreta la desamortització dels béns eclesiàstics.

- L'obra dels progressistes culmina amb la promulgació de la Constitució de 1837, pactada amb el moderats. Pas decisiu cap al liberalisme.

- Espartero, abdica Mª Cristina i es proclama regent.

El govern d'Isabel II i els liberals moderats (1843-1868)

- El fracàs del matrimoni d'Isabel segona amb el comte de Montemolín, ocasiona la segona sublevació carlina a catalunya, anomenada la Guerra del matiners.

O'Donnell protagonitza un cop contra el Govern. Aquest com militar és aprofitat pels progressistes i pels demòcrates per organitzar un nou moviment revolucionari.

- El Bienni Progressista (1854-1856) és breu però impulsa la modernització de l'economia.

- El 1856 els progressistes són desplaçats del poder per un cop d'estat moderat. O'Donnell prova de reconciliar moderats i progressistes.

El nou ordre liberal: propietat, centralisme, militarització

- A partir de la instauració definitiva del liberalisme, s'estableixen: Corona, exèrcit i partits dinàstics moderats i progressistes.

- Les conductes privades de la reina mare i Isabel II ocasionen el desprestigi de la institució monàrquica: la primera es torna a casar en secret i a la segona se li atribueixen diversos amants.

- Els moderats institueixen un sufragi censatari molt restrictiu que dóna dret de vot només a una petita minoria d'homes rics o amb estudis superiors.

L'oposició dels progressistes i demòcrates

- Els liberals progressistes comparteixen amb els moderats l'acceptació de la monarquia, però volen accentuar les característiques liberals del règim: sobirania nacional, divisió de poders, sufragi censatari.

- Els demòcrates acompanyen els progressistes en les insurreccions i les revolucions econtra els governs moderats: sugragi universal, federalisme, abolició de les quintes i els consums.

- El règim moderat es desintegra.

- Retorn de Narvaez com a cap de govern el 1863 amb un sistema dictatorial.

- Narvaez mor el 1868 i el substitueix González Bravo.

4) El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

La caiguda d'Isabel II

- Topete es pronuncia contra Isabel II, que s'exisila amb el seu marit, el seu fill i el Pare Claret.

- Des de 1861, la guerra civil nord-americana impedeix el funcionament normal del cotó de la indústria tèxtil cotonera: fam del cotó.

Govern provisional i Constitució de 1869

- Govern provisional de Serrano i Prim.

- El català Figuerola, ministre d'Hisenda, impulsa la modernització econòmica amb la creació de la pesseta.

- S'elabora la Constitució de 1869, en la qual les Corts són bicamerals i reconeixen la sobirania nacional.

- Les Corts disposen de la regència de Serrano, mentre es busca un nou rei.

Amadeu I. El fracás de la monarquia democràtica

- Amadeu I és proclamat rei i es disposa a ser un rei constitucional, però manca d'arrelament popular.

- Grups socials comencen a prendre posició a favor del partit alfonsí, el projecte de restaració de la monarquia borbònica.

Les causes de inestabilitat. La tercera guerra carlina (1872-1876)

- L'intent de modernització política dut a terme pel Sexenni democràtic no surt bé. La població en conjunt encara no ha assumit la idea que es pot canviar la política per mitjà de vot.

- Els carlistes s'enforteixen, presentant-se com a alternativa monàrquica al destronament d'Isabel II. Es llancen a una tercera guerra carlina.

- Conflictes socials: lluites agràries dels jornalers andalusos causades per l'anomenada fam de terres.

- Es difon la ideologia obrerista de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

La primera república. Els federals

- La dimissió d'Amadeu I crea un buit que és resolt per les Corts amb una solució d'emergència: es proclama la República.

- Els primer president de la República és el català Estanislau Figueres. La República es defineix com a federal, i Figueres és rellevat per Pi i Maragall el 1873..

- L'aixecament cantonalista enfonsa Pi i Maragall i és rellevat per Slameron, que dimiteix per no haver se ginar dues penes de mort i és remplaçat per Castelar, centralista autoritari.

- Pavía efectua un cop d'estat militar i instal·la un govern dictatorial presidit per Serrano.

Vídeos relacionados