Antibiotics # Antibióticos

Tipos de antibiótico # Penicil·lina. Microorganismes. Efectes adversos. Contraindicacions

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

ELS ANTIBIÒTICS I LA SEVA UTILITZACIÓ

Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d'impedir-ne la reproducció, entre els quals s'inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous; els virus, però, en queden exclosos.

D'ençà que, l'any 1928, esl bacteriòleg anglès Alexander Fleming descubrí la penicil·lina, la llista d'antibiòltics a anat creixent progressivament al llarg dels anys, i en l'actualitat n'hi ha centenars. Gràcies això, nombroses malalties infeccioses que antigament causaven estralls en la humanitat, com per exemple la tuberculosi, la sífilis i, en general la majoria de malalties infeccioses, si n'exceptuem les virosis, avui dia poden prevenir-se o tractar-se adequadament.

La fotografia mostra una visió amb la llum polaritzada de cristalls de penicil·lina, primer antibiòtic descobert el 1928 per Alexander Fleming.

Antibiotics # Antibióticos

Cada tipus d'antibiòtic actua selectivament contra una varietat més o menys restringida de microorganismes. Per tant, si es vol que el tractament o la profilaxi d'una determinada malaltia infecciosa resulti eficaç, és imprescindible que en cada cas se seleccioni l'antibiòtic adequat.

D'altra banda, l'efecte antimicrobià només s'aconsegueix si, un cop ingressats en l'organisme, els antibiòtics atenyen els teixits infectats i hi romanen en una concentracció adequada durant el lapse de temps apropiat. Per aquesta raó, la via d'administració, les dosis, l'interval entre les dosis i la durada de l'administració dels antibiòtics constitueixen aspectes fonamentals de llur utilització.

D'altra banda, la majoria d'antibiòtics poden produir efectes adversos, interferir en l'acció d'altres medicaments, o estar-hi contraindicats en diverses circumtàncies, com per exemple, durant l'embaràs o en cas d'insuficiència renal o hepàtica.

Per totes les raons esmentades, cal que sigui el metge qui indiqui l'antibiòtic adequat en cada cas concret, i també que es respectin minuciosament les instruccions referents o les dosis, l'interval entre les dosis, i la durada del tractament.

Mecanismes i tipus d'acció

Segons el mecanisme d'acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups: els bacteriostàtics i els bactericides.

Els antibiòtics bacteriostàtics s'introdueixen en els microorganismes i n'impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l'organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció.

Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines, el cloramfenicol i els macròlids. També se sol incloure en aquest grup d'antibiòtics les denominades sulfonamides o sulfamides, que exerceixen un efecte bacteriosàtic impedint que els microorganismes incorporin de l'entorn una substància denominada PABA, o àcid paraaminobenzoic, que els és imprescindible per a mantenir el metabolisme.

Els antibiòtics bactericides actuen alterant la permeabilitat en la paret cel·lular del german o blocant la fabricació de proteïnes essencials per a la seva estructura, de manera que la paret acaba col·lapsant-se o esclatant.

Entre els antibiòtics bactericides més importants hi ha el grup de les penicil·lines i derivats, que entre altres inclou la penicil·lina G, l' ampicil·lina i l'amoxicil·lina, les cefalosporines i el grup dels aminoglucòsids, que entre d'altres comprèn l'estreptomicina, la tobramicina, l'amikacina, la neomocina i la gentamicina.

En la fotografia, imatge obtinguda amb el microscopi electrònic de transmissió, on es pot observar l'acció d'un antibiòtic bactericida sobre un Staphylococcus aureus (part superior esquerra de la imatge).

Antibiotics # Antibióticos

D'altra banda, alguns antibiótics, classificats com a antibiòtics fungistàtics, actuen impedint la reproducció de diverses espècies de fongs, com Candida albicans, Histoplasma capsulatum o Blastomyces dermatitidis. S'hi inclou, per exemple, l'amfotericina B, el cetonazol, el fluconazol, l'itraconazol, el miconazol, la fluorocitosina, la griseofulvin i la nistatina.

La ineficàcia dels antibiòtics en cas de malalties infeccioses d'orign víric és deguda al fet que els virus no disposen ni de paret cel·lular ni de membrana, per la qual cosa no poden ésser eliminats pels antibiòtics bactericides, i el fet que les estructures víriques que participen en el procés de reproducció són massa senzilles perquè els antibiòtics bacteriostàtics que hi ha actualment els puguin afectar.

L'administració dels antibiótics adequats col·labora substancialment en l'eliminació o l'aturada dels processos infecciosos específics contra els quals són indicats. No obstant això, perquè els gèrmens efectivament siguin eliminats completament, cal la participació del sistema defensiu de l'organisme. Per aquesta raó, l' antibioticoteràpia en malalts immunodeprimits, per exemple els individus que pateixen de SIDA, leucèmies, limfomes o la malaltia de Hodgkin, no sol ésser eficaç.

Grups d'antibiòtics i els seus principals components

Efecte

Grup

Principals components

Bactericides

Penicil·lines i derivats

Penicil·lina G, ampicil·lina, amoxicil·lina, oxacil·lina, colxacil·lina, carbenicil·lina, ticarcil·lina, azlocil·lina, mezlocil·lina, pipercil·lina.

Cefalosporines

Cefalotina, cefazolina, cefalexina, cefadroxil cefaclor, cefuroxima,cefamandol, ceforamida, cefonicid, cefoxitina, cefotaxima, ceftizoxima, ceftriaxona, moxalactam, cefoperazona, ceftacidima.

Aminogucòsids

Estreptomicina, neomicina, ribostamicina, paramomicina, gentamicina, sisomicina, netilmicina, Kanamicina, amikacina, tobramicina, espectinomicina.

Bacteriostàtics

Tetraciclines

Tetraciclina base, clortetraciclina, oxitetraciclina, dimetilcrotetraciclina, minociclina, doxiciclina.

Cloramfenicol,

macròlids,

sulfonamides

Cloramfenicol, tiamfenicol

Eritromicina, oleandomicin, espiramicina

Sulfadiazina, sulfisoxazol, sulfametoxazol, sulfadimetoxina, sulfadoxina, sulfacentamina, succinilsulfatiazol, sulfanilamida.

Fungistàtics

Amfotericin B, cetonazol, fluconazol, itraconazol, miconazol, fluorocitosina, griseofulvina, nistatina.

Altres antibiòtics o antimicrobians

Vancomicina, linmicina, clindamicina, trimetroprim, metronidazol,rifampicina, àcid fusídic, fosfomicina, ciprofloxacina, pefloxacina, enoxacina, nitrofurantoïna, àcid nalidíxic, àcid oxolínic, àcid pipemídic, norfloxacina.

Espectre d'acció

Es denomina espectre d'acció la gamma d'espècies de microorganismes contra el quals actua un determinat antibiòtic.

Alguns antibiòtics -la majoria dels quals es classifiquen com a bactericides- es consideren de petit especte, o especte reduït, perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d'espècies de microorganismes.

Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d'especte ampli, perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes.

Com que l'acció d'un determitat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de gèrmens i ineficaç contra la resta, sempre se n'han de precisar les indicacions. En aquest sentit, cal destacar el perjudici que pot supodar l'automedicació de fàrmacs d'aquesta mena, l'administració dels quals sempre ha d'ésser indicada pel metge, un cop realitzada la diagnosi etiològica de la infecció, o bé a partir de la presupció diagnòstica, a partir dels signes i símptomes de cada cas en concret.

Grups d'antibiòtics i l'espectre d'acció que els correspon

Grup d'antibiòtics

Espectre d'acció

Penicil·lines

Bacteris grampositius i alguns de gramnegatius; treponema pàl·lid-actinomicets

Cefalosporines

Bacteris grampositius i gramonegatius

Aminoglucòsids

Bacteris gramnegatius-estafilococs; estreptococs; pneumococs.

Tetraciclines

Bacteris grampositius i gramonegatius, micoplasmes, rikèttsies, clamídies, protozous

Cloramfenicol

Bacteris grampositius i gramonegatius Salmonella tyhi; Haemophilius influenzae; Bordatella pertusis

Macròlids

Bacteris grampositius i gramonegatius-bacteris anaeròbics

Sulfonamides

Bacteris grampositius i gramonegatius

Fungistàtics

Diverses especies de fongs

Resistència bacteriana als antibiòtics

Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacters de tolerar l'esfecte bacteriostàtic o bactericida d'un determinat antibiòtic.

En condicions normals, els bacteris són resistens als antibiòtics en l'espectre dels quals no són inclosos. Tanmateix, en nombroses ocasions una determina soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l'aparició i posterior reproducció de noves soques resistens a l'acció d'antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida.

Les mutacions genètiques són relativament habituals entre les espècies que es reprodueixen de forma accelerada, com és el cas dels bacteris. Això no obstant, l'aparició de soques resistents a un determinat tipus d'antibiòtic només es produeix en presència d'aquest fàrmac, i es facilita quan el medicament s'administra en dosis insuficients o quan el tractament s'interromp abans que els bacteris n'hagin estat completament eliminats. En aquests casos, doncs, els bacteris que hi sobreviuen poden mutar-ne el codi genètic, com una manera d'adaptar-se a les condicions químiques de l'antorn, igual com certs escarabats poden desenvolupar la capacitat de tolerar l'acció del DDT.

La principal conseqüència d'aquest fet és que nombrosos tipus d'antibiòtics que en èpoques passades eren eficaços per a combatre alguns bacteris avui dia ja no ho són, o bé en dosis que sobrepassen els límits de toxicitat, precisament perquè els bacteris s'hi han fet resistens. Per aquesta raó, es fa necessària l'eleboració i l'ús permanent de nous tipus d'antibiòtics, el període d'efectivitat dels quals resulta, en general, cada vegada més breu.

Per tal d'aconseguir la completa eliminació del microorganismes causants d'una determinada malaltia infecciosa, i al mateix temps evitar-ne l'aparició de soques resistens, cal administrar els antibiòtics a les dosis, la freqüència i durant el lapse de temps que el metge establirà segons les característiques del microorganisme i l'individu de què es tracti.

Efectes adversos i contradiccions

L'administració d'antibiòtics pot donar peu a l'aparició d'una gran diversitat d'efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre's el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles.

En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades. Això no obstant, en alunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s'administra a dosis relativament baixes.

La presentació dels efectes adversos durant l'administració d'antibiòtics depèn, bàsicament, d'algunes característiques pròpies d'aquests fàrmacs, com poden èsser:el mecanisme d'acció o la toxicitat; la via d'administració que s'empra; les dosis que se n'administren; i diverses circumstàncies inherents a la persona que segueix un tractament amb antibiòtics, com ara l'al·lèrgia o la sensibilització envers determinats antibiòtics, l'embaràs, l'administració simultània d'altres fàrmacs, o l'existència prèvia de certs trantorns, com gastritis o úlcera pèptica, insuficiència renal o insuficiència hepàtica.

D'altra banda, l'administració de certs tipus d'antibiòtics en determinades circumstàncies o determinats individus està contraindicada precisament per a evitar la presentació d'efectes indesitjables.

Quan, desprès de l'administració d'un antibiòtic, es produeixen efectes adversos d'importància, el tractament amb l'antibiòtic s'interromp, i es continua amb un altre antibiòtic l'espectre d'acció del qual sigui similar. De la mateixa manera, si un antibiòtic està contraindicat per alguna raó, per exemple embaràs o al·lèrgia, el tractament s' inicia directament amb un altre l'espectre d'acció del qual resulti adequat al cas.

Efectes adversos i contraindicacions més importants dels antibiòtics

Grups d'antibiòtics

Efectes adversos més fereqüents

contraindicacions

Penicil·lines

Reaccions al·lergiques lleus, xoc anafilàctic, molèsties gastro-intestinals

Al·lèrgia a les penicil·lines

cefalosporines

Reaccions al·lergiques lleus, molèsties gastro-intestinals, transtorns renals, transtorns auditius, transtorns renals

Al·lèrgia a les cefalosporines, embaràs, miastènia greu

aminoglucòids

Transtorn auditius, transtorns renals

Embaràs, miastènia greu

tetraciclines

Molèsties gastro-intestinals, alteracions de l'esmalt dentari, lesions hepàtiques, transtorns renals, trantorns ossis, alteracions sanguínies, reaccions al·lèrgiques, erupcions cutànies, molèsties oculars, hipertensió endocraniana

Embaràs, menors de 12 anys, insuficiència renal, al·lèrgia a tetraciclines.

Cloramfenicol

Molèsties gastro-intestinals, alteracions sanguínies, transtorns neurològics, erupcions cutànies

Només s'administren si no és possible d'emprar un altre antibiòtic perquè pot generar alteracions sangínies greus.

macròlids

Molèsties gastro-intestinals, lesions hepàtiques, reaccions al·lèrgiques

Per via parental durant l'embaràs

sulfonamides

Reaccions al·lèrgiques, molèsties gastro-intestinals, lesions renals, erupcions cutànies.

Insuficiència renal, darrers 15 dies de l'embaràs, nounats, ús molt limitat, en general.

fungistàtics

Transtorns gastro-intestinals, lesions renals, alteracions sanguínies, reaccions al·lèrgiques

Embaràs, amfotericina B en cas d'insuficiència renal, imizadols en cas d'hepatopatia, fluocitocina en el cas d'alteració hematològica.