Anorexia

Nutrición. Dietética. Psicología. Trastornos alimentarios. Simone Weil. Infancia. Juventud. Adolescencia. Alteraciones. Físicas. Psiquicas. Sociales

  • Enviado por: Rosa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

Anorexia. Simone Weil

Trastorns alimentaris infantils i juvenils

INTRODUCCIÓ

L'anorèxia consisteix en una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb un temor a l'obesitat, el que condiciona una alteració. Generalment la pèrdua de pes s'aconsegueix mitjançant una disminució de la ingesta d'aliments. Tot i que les anorèxiques comencen per excluir de la seva dieta tots els aliments amb alt contingut calòric, la majoria acaben amb una dieta molt restringida, limitada a uns pocs aliments. Existeixen altres formes de perdre pes com la utilització de purgues i l'exercici excessiu.

La investigació ha posat de manifest que l'anorèxia nerviosa existeix des de l'antiguitat. En els seus inicis es caracteritzava per una renuncia al cos amb caràcters sexuals per aconseguir una absoluta espiritualitat; és a dir, a través de la restricció i de la purga s'aconseguia la pèrdua de qualsevol rastre de feminitat. És tractava de dones d'una gran profunditat intel·lectual allunyades del món material i amb una força interior que les permetia sobreviure a les privacions tot i desarrollar una gran activitat.

En canvi, la majoria d'anorèxies que es diagnostiquen avui dia són radicalment diferents. Es tracta de noies adolescents influenciades per una societat que premia en excés la bellesa i la imatge, a causa d'una civilització consumista i superficial.

1.- CULTURA I TRASTORNS ALIMENTARIS

Al llarg de la història de la medicina diverses especialitats, com la neurologia, la psiquiatria i l'endocrinologia han establert hipòtesis sobre les causes d'aquest trastorn, des de les més físiques fins les més psicològiques. Des del punt de vista de la psiquiatria, ha estat considerada com una malaltia associada a l'espectre depressiu, histèric i al psicòtic.

2.- HISTÒRIA

Simone Weil (París, 1909 - Londres, 1943) va ser professora de filosofia a varies ciutats franceses fins que a finals de 1934 abandona la seva activitat docent per treballar en diverses fàbriques compromesa amb el moviment obrer. Durant la II Guerra Mundial va ser destinada a labors burocràtiques pels Serveis de la França Lliure. La seva solidaritat amb els francesos de la zona ocupada la porten a negar-se a menjar més del que ells menjaven; aquest anorèxia agreuja una recent diagnosticada tuberculosis.

Adolphe Reinherz ? Abraham Weil Eugénie Weil

Julia Félix Selma Jenny Bernard Oscar

André Simone

Filla de família jueva. Bernard i Selma són una parella extremadament unida, on res sobresurt. Ella és una dona generosa, abnegada, valenta, apassionada, incansable, dotada d'un esperit pràctic i organitzador, però també bastant autoritària que imposa els seus gustos, en particular, amb el relacionat al mètode naturista, ja sigui amb l'aspecte de la vestimenta o de l'alimentació.

Com passa habitualment amb les famílies jueves, tenen preferència per André, que és considerat el geni i tenen un cert despreci per Simone i totes les marques de feminitat. Alguns principis educatius de Madame Weil es poden considerar factors influenciables en l'anorèxia nerviosa que sofrirà Simone, aquests són:

  • prohibició a besar o deixar-se besar per por als microbis

  • extremisme en la higiene de les mans

  • gimnasia matinal de tota la família

Així s'explica l'angúnia concebuda per Simone i manifestada per un conjunt de fòbies a partir d'aquesta època:

  • fòbia al tacte (tocar o ser tocada)

  • fòbia alimentaria

3.- PENSAMENTS I ACTITUDS PERILLOSES

Simone Weil té un gran nombre de pensaments i actituds que l'ha condueixen cap a una anorèxia de la que mai podrà sortir:

  • per ella menjar representa un esforç i no un plaer i l'angúnia apareix súbitament davant la més petita imperfecció com per exemple una taca en una fruita.

  • Els mals de cap li provoquen vòmits durant 5 o 6 dies en els quals no ingereix res ja que l'esforç de mastegar li resulta molt dolorós.

  • Intransigència davant els signes de sol·licitud materna. Quan la mare li envia menjar ella li escriu: “ Et prohibeixo que hem compris el que sigui sense el meu permís. En cas contrari no menjaré durant 15 dies o faré alguna cosa per l'estil. Al llegir aquestes línies, has de suposar que et subjecto les espatlles contra la paret i et miro fixament amb ulls flamejants.”

  • No hauria menjat més que aliments insuficients com cebes, tomàquets crus...

  • Exercici excessiu. Des de desembre de 1934 fins agost del mateix any va estar un total de 4 mesos i 3 setmanes treballant a la fàbrica amb només 5 interrupcions.

  • El conflicte amb els metges ja és un fet clàssic entre les anorèxiques, li diuen que si vol curar-se ha de menjar. Ella assegura estar totalment d'acord, però que en realitat no pot fer-ho, doncs menjar l'emmalalteix.

4.- CLASSIFICACIÓ

Simone pateix una anorèxia nerviosa de tipus restrictiu ja que no recorre a les “afartades” ni a les purgues (vòmits, laxants, diürètics o enemes) sinó que simplement opta per no menjar. No hauria menjat més que aliments insuficients com cebes, tomàquets crus... La seva mort el 22 d'agost de 1943 s'explica com a conseqüència d'una llarga sèrie de privacions, de la seva negativa a curar-se la tuberculosi que s'afegeix al seu estat de desnutrició i del gran cansament.

5.- CLÍNICA DE L'ANORÈXIA NERVIOSA

a) Alteracions cognitives:

1.- Simone en cap moment demostra el seu rebuig a menjar degut a la possibilitat d'estar obesa. No expressa disconformitat amb el seu físic o pes, simplement no menja perquè per ella representa un esforç important.

2.- Presenta alteracions en la valoració de la figura i la salut ja que no és capaç d'objectivar la primesa externa. No valora la gravetat del seu estat, fins al final negocia les seves ingestes i rebutja les cures i el neumotórax a ulls del metge el que significa un rebuig a curar-se.

b) Alteracions conductuals:

1.- Restricció voluntària d'aliments, no només dels que tenen elevat contingut calòric sinó que durant els dies que patia els mals de cap no ingeria cap tipus d'aliment ja que l'esforç de mastegar li resultava molt dolorós. Aquesta restricció l'associa com un acte de solidaritat amb els francesos ja que es nega a menjar més del que ells mengen. Segons ella: “ tinc una certa obsessió, la de viure sense menjar ”.

2.- Augment de l'activitat física per augmentar el consum energètic. Aquesta activitat física ja l'inicia des de molt petita ja que la seva mare obligava a tota la família a exercitar-se cada matí. Més endavant practicarà l'esquí durant hores i hores. Arriba un moment d'important hiperactivitat degut a les llargues hores de treball que realitza a la fàbrica i les 10 hores diàries que comparteix amb els pagesos arrancant patates i dominant el seu cansament.

c) Alteracions psicopatológiques:

1.- Ja als 6 anys passa una etapa de irritabilitat on la seva mare escriu:

“ Està travessant un període d'irritabilitat i de capritxos que no arribo a comprendre, doncs no hi ha res en el seu estat físic que ho pugui explicar. És indomable, d'una tossuderia que hem resulta impossible descriure, i a la que ni el seu pare ni jo aconseguim vèncer. Ens fa front amb una seguretat i un aplom que pel moment ens resulten còmics, però que si es manté, acabarà per causar-nos bastanta ràbia”.

Els seus companys la troben més aviat intragable. És reconeguda ràpidament en quan a la seva intel·ligència però se la considera freda i inclús “inhumana”, orgullosa... Discutia fins l'esgotament amb una veu inflexible i monòtona.

2.- Presenta un trastorn en l'esfera afectiva ja que no pensa en res més que no sigui la política, el treball a la fàbrica i en la seva feina de mestra de filosofia. No té amics fora d'aquest ambient, i els pocs que té troben en ella multitud de defectes en la seva manera de ser.

3.- Fòbia al menjar. L'angúnia apareix sovint davant la més petita imperfecció com per exemple una taca en una fruita. L'extremisme que demostra la mare en la higiene de les mans genera en Simone una fòbia al tacte (en el sentit de tocar i ser tocada) que arrossegarà tota la vida.

4.- En alguns casos demostra el seu trastorn obsessiu en tot el que fa referència al menjar. Fins i tot escriu un poema "A una joven rica" en el que és reflecteix molt bé com es troba i el que sent, amb una menció constant a la gana:


Clímene, con el tiempo quiero ver en tus encantos

brotar de día en día, despuntar el don de las lágrimas.

Tu belleza aún no es más que una armadura de orgullo;

los días posteriores a los días harán cenizas de ella;

un día puede palidecer el rostro, un día se pueden retorcer

tus flancos por un hambre desgarrador; un escalofrío morder

tu débil carne, hasta no hace mucho en el hueco de la tibieza;

un día, y serías un espectro en la ronda

cansada que sin parar por la prisión del mundo

gira, gira, con el hambre en el vientre como motor.

La fábrica abre. ¿Iràs a sufrir frente a la cinta?

Renuncia al lento gesto de tu encanto de reina,

rápido, más rápido. ¡Vamos! Rápido, más rápido. A la noche

vete, miradas apagadas, rodillas quebradas, sumisa,

sin decir nada; en tu labio humilde y pálido que se lea

la dura orden obedecida en el esfuerzo sin esperanza.

¿Te irás, en las noches, hacia los rumores de la ciudad,

por algunos presos para dejar que se manche tu carne servil,

tu carne muerta, convertida en piedra por el hambre.


COMENTARI

Simone només amb 25 anys ja segueix una dieta alimentaria que s'ha imposat ella mateixa sense cap motiu aparent. És quan es comença a involucrar amb el moviment obrer, que les privacions alimentaries arriben a uns extrems insostenibles. Menjar comença a provocar-li fòbia, però ella explica la seva actitud de no menjar com un acte de solidaritat envers aquells que estan passant gana. Sincerament no crec que aquesta sigui la causa de la seva malaltia, només és una reacció més, la de buscar un motiu que l'empenti a aconseguir el que busca, viure sense menjar.

És inevitable comentar el paper de la mare i la influència que aquesta té en la seva filla. Madame Weil té una gran preferència pel fill i un cert despreci per Simone i per totes les marques de feminitat, degut pot ser a la seva procedència jueva. La mare mai li ensenya com ha d'actuar una dona i tot el que comporta, com si volgués negar la seva feminitat. Això genera que Simone es comporti amb molt poca feminitat tant en l'aspecte físic com en el psicològic. Seguirà en aquest terreny més enllà de l'esperat ja que les anorèxiques d'alguna manera inconscient busquen borrar tot allò que les defineix com a dones. No sé si l'educació de la mare va ser el que va desembocar l'anorèxia de Simone, però el que si està clar és que va ser un factor influenciant important.

Durant molt de temps Simone va estar negant la malaltia, seguia dietes restrictives però no patia trastorns obsessius, és a dir, no estava pensant constantment amb el menjar. No tenia obsessió per estar prima, tenia obsessió per no menjar. Quan la situació arriba amb un extrem i acudeix al metge reconeix que la única manera de curar-se és menjant, però també reconeix que no es veu capaç. Això reflecteix que aquesta privació que s'ha imposat no és un acte de solidaritat sinó que ha esdevingut una necessitat, té fòbia al menjar.

Simone mort sola sense que els seus pares puguin fer res per ella, no s'ha deixat ajudar perquè sabia que el sacrifici que havia de fer per curar-se era massa gran, no va tenir forces per tirar endavant, es va deixar morir.

'Anorexia'