Animals. Plantes

Regne animal. Diblàstics. Triblàstics. Metazous. Metàfits. Gimnospermes. Angiospermes

  • Enviado por: Glo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

  • REGNE DELS ANIMALS (METAZOUS)

Abraça els éssers vius eucariotes, pluricel·lulars amb teixits ben formats i de nutrició heteròtrofa. Els animals es formen per la fusió de dues cèl·lules diferents (anisogàmia), i la cèl·lula resultant o zigot, sofreix el desenvolupament embrionari. L'embrió passa pels estats de mòrula, blàstula i gàstrula. Durant el desenvolupament embrionari es formen tres capes de cèl·lules anomenades fulls embrionaris, l'ectoderma, l'endoderma i el mesoderma.

DIBLÀSTICS (Radiats)

Només formen durant el seu desenvolupament embrionari l'endoderma i l'ectoderma.

Ph. Porífers.

El seu cos, en general, té forma de sac, amb la cavitat interna o atri, que comunica amb l'exterior per un orifici macroscòpic, l'òscul, i per una multitud de porus microscòpics, anomenats porus inhalants

Són animals filtradors que disposen d'uns porus d'entrada (ostiols), i uns de sortida d'aigua (òscul).

Es reprodueixen asexualment per gemmació, i sexualment formant gàmetes i, després, larves de vida lliure.

Viuen en medis aquàtics, principalment al mar i fixats al substrat.

Ph. Cnidaris.

Estan formats per dues capes cel·lulars i disposen d'una única obertura que els serveix de boca i d'anus a la vegada. Són més sensibles que les esponges ja que tenen algunes estructures sensorials com ara òrgans d'equilibri o estatocists i ocels fotoreceptors.

Destaca en els cnidaris el fet que tenen dos tipus d'organització:

  • Pòlips.- De vida sèssil i de reproducció generalment asexual

  • Meduses.- Aquest grup es caracteritza per la possessió de cèl·lules urticants, anomenades cnidoblasts i per defensar-se. Dins d'aquestes cèl·lules hi ha una bossa plena de verí i un filament enrotllat.

La reproducció és sexual en les meduses i ocasionalment asexual en els pòlips de coralls i gorgònies, que també poden reproduir-se asexualment per gemmació. En moltes espècies, els pòlips, a més de produir altres pòlips asexualment, també originen meduses asexualment, i aquestes, posteriorment, originen gàmetes que, quan es fecunden, formen larves que donen origen a nous pòlips.

Tots els cnidaris són de vida aquàtica, i n'hi ha més de 12.000 espècies.

Solen ser carnívors.

TRIBLÀSTICS (bilaterals)

Formen els tres fulls embrionaris. Els dividim segons la presència o no de cavitats delimitades per un epiteli mesodèrmic (celomes). Acelomats: en tenen. Pseudocelomats: tot i que tenen cavitats corporals, no les tenen revestides d'epiteli mesodèrmic. Celomats: Sí que tenen celoma.

Protòstoms Acelomats

Ph. Platihelmints.

Tot i que no tenen celoma, posseeixen teixits ben formats, musculatura, estructures sensorials, òrgans ben desenvolupats, aparell reproductor i aparell excretor.

Presenten fecundació interna i són hermafrodites; generalment, per a la reproducció es requereix la còpula entre dos animals (fecundació encreuada).

Són carnívors, i sovint paràsits d'altres espècies animals.

Es coneixen un total de 15.000 espècies de platihelmints.

Protòstoms Pseudocelomats

Ph. Nemàtodes.

Tot i les seves diverses formes de vida, conserven una sorprenent uniformitat estructural. Són cucs allargats, filiformes de cos prim i secció circular, de vegades cilíndrics, filiformes o fusiformes.

No tenen aparell respiratori ni circulatori diferenciat, puix que la paret del cos no presenta una epidermis típica, sinó una capa de cèl·lules mioepitelials.

La reproducció és sempre sexual i la fecundació interna. La femella té dos ovaris i el mascle un testicle, i a més un aparell copulador format per un sistema d'espícules que li permet subjectar la femella en el moment de la còpula.

Moltes espècies de vida lliure són carnívores i moltes fitòfagues. Les espècies que viuen al mar i a aigua dolça s'alimenten de diatomees, algues, fongs i bacteris. Per a moltes espècies terrestres de nemàtodes són importants com a aliment les algues i els fongs i altres nemàtodes.

Tenen espècies de vida lliure i espècies paràsites.

Protòstoms celomats

Ph. Briozous.

Aquesta classe està integrada per animals de petites dimensions, que viuen en colònies, i són externament semblants a les molses. La seva organització interna és molt més complexa i presenta òrgans i aparells diferenciats entre els que destaca un aparell digestiu complet que, tot i que la boca també està rodejada de tentacles com en els cnidaris, acaba en un anus independent.

Gairebé tots els brinosos són hermafrodites; hi sol haver autofecundació, i les colònies es formen per gemmació. Algunes espècies incuben els seus ous fins que les larves, que són ciliades i tenen capacitat de nadar, es fixen al substrat més proper per formar una nova colònia.

Són animals bentònics, sèssils, que viuen sempre fixats sobre un substrat, viu (algues) o inert (roques); formen incrustacions a les parts submergides dels vaixells, i les formes d'aigua dolça solen embussar les canonades d'aigua potable de moltes ciutats.

Ph. Anèl·lids.

Igual que els Artròpodes, presenten metamerització, que consisteix en la repetició de parts del cos o segments. Aquests tenen els segments separats internament per septes, i a cada segment hi ha dues cavitats celòmiques, un parell d'òrgans excretors i un parell de ganglis nerviosos. Respiren a través de la pell.

Es coneixen unes 9.000 espècies agrupades en tres grups:

  • Poliquets.- vida marina.

  • Oligoquets.- o cucs de terra.

  • Hidrudinis.- sangoneres, aigua dolça.

Els anèl·lids de costums sedimentaris (poliquets) són filtradors micròfags, i viuen a l'interior de tubs que ells mateixos construeixen. Els de costums errants són depredadors o detritívors.

Casi tots són hermafrodites menys els poliquets, que solen tenir sexes separats, i algunes espècies que es reprodueixen asexualment.

Ph. Mol·luscs.

Tenen el celoma molt reduït, en canvi la cavitat general primitiva del cos està molt desenvolupada. Tenen el cos tou i, originàriament, tots presentaven una cloïssa calcària que avui en dia s'ha anat reduïnt i en molts casos fins i tot s'ha perdut.

Són capaços de fer precipitar sals inorgàniques (CaCO3) per formar una estructura dura, la conquilla, que els serveix de protecció.

La reproducció és sexual, i els sexes solen estar separats, tot i que també hi ha moltes espècies hermafrodites.

Viuen en terra ferma, aigua dolça i al mar.

Es coneixen unes 100.000 espècies, que pertanyen principalment a tres grups:

  • Gasteròpodes.- Solen ser hermafrodites. Viuen a terra, mar, riu i fins i tot alguns són paràsits. Tenen el cos tou, previst de nombroses glàndules i dividit en cap, peu i sac visceral (closca). Ex: cargols.

  • Lamelibranquis (bivalves).- Es caracteritzen per tenir una cloïssa dividida en dos valves segregades pel mantell. Ex: navalles, musclos, cloïsses, ostres, escopinyes.

  • Cefalòpodes.- Es tracta de mol·luscs més evolucionats, amb un cap diferent del cos. La closca pot ser interna o externa i en molts casos falta per complet. Exclusivament marins, viuen des d'àrees avisals fins a la zona costanera. Ex: pops.

Ph. Artròpodes.

Tenen un exosquelet de quitina, els apèndixs dels quals estan formats per peces articulades. Els segments corporals estan segmentats i formen segments o tagmes com:

  • En els insectes, el cap, el tòrax, i l'abdomen.

  • En els aràcnids, el prosoma i l'opistosoma.

  • En els crustacis, el cefalotòrax i l'abdomen.

  • En els miriàpodes, el cap i el tronc.

Tenen alguns òrgans dels sentits ben desenvolupats; el tacte es localitza a les antenes i als pels sensorials que tenen per tot el cos, especialment als apèndixs. L'aparell visual és molt variable segons els grups.

L'aparell reproductor és constituït per gònades. Molt poques espècies són hermafrodites, és molt acusat el dimorfisme sexual i la majoria d'artròpodes són ovípars.

S'en coneixen al voltant d'un milió d'espècies, la majoria pertanyent als insectes. Hi ha espècies terrestres, marines, d'aigua dolça, cavernícoles; d'altres són paràsites d'animals i de vegetals.

Presenten una gamma molt diversa de tipus d'alimentació: poden ser fitòfags, zoòfags, micròfags, xilòfags, copròfags, hematòfags.

Deuteròstoms (tots celomats)

Ph. Equinoderms.

Tenen un cos de simetria pentaradiada, un esquelet intern de naturalesa calcària, i un sistema de vesícules i canals, l'aparell ambulacral, comunicat amb l'exterior i que té la funció, entre d'altres, de facilitar la locomoció de l'animal.

Els òrgans sensorials són molt senzills, reduïts a petits oscel·les i a terminacions cel·lulars nervioses, concentrades al voltant de la boca i en els pedicel·laris.

Els sexes són separats, amb gònades ben desenvolupades i senzilles. La fecundació és externa, i el desenvolupament, larval.

Es coneixen unes 6.000 espècies, entre les quals trobem:

  • Els equinoïdeus.- Com els eriçons.

  • Els Asteroïdeus.- Com les estrelles de mar.

  • Els Ofiuroïdeus.- Les holotúries.

Ph. Cordats.

La característica més principal d'aquest fílium és la possessió d'un eix fibrós de missió esquelètica, el notocordi. El sistema nerviós està engrossit a la regió anterior o cap, on forma l'encèfal. Tenen ranures als dos costats de la faringe, és a dir, són faringotremats.

Distingim tres subfíliums: el dels urocordats, dels cefalocordats i dels vertebrats. Els cordats més primitius, urocordats i cefalocordats, són els únics que tenen un notocordi fibrós, encara que el dels urocordats es redueix extraordinàriament quan passa de la vida larvària a l'adulta.

Els altres cordats actuals pertanyen al subfílium dels vertebrats, anomenats així perquè el notocordi embrionari serveix de base per a la construcció de la columna vertebral, que quan es forma s'hi tanca a dins el sistema nerviós. A la regió anterior la columna vertebral s'articula amb el crani, que envolta i protegeix l'encèfal.

Els principals grups de vertebrats són:

  • Peixos.- Fa uns 400 milions d'anys existien una classe de peixos mancats d'esquelet a la mandíbula i amb plaques òssies al cap, aspecte que avui dia es dona en les llamprees. Aquests pertanyen a la classe dels Ciclòstoms.

Actualment els peixos amb mandíbules s'inclouen en dos grups: els Condictis (peixos cartilaginosos) com els taurons i les rajades, i els Osteïcs (peixos ossis) com les tonyines, les sardines... Tenen una estructura corporal perfectament adaptada al medi aquàtic, com la forma del cos, la respiració branquial i els apèndix de tipus aleta.

  • Amfibis.- Tenen la pell fina i sense escates, i són de respiració pulmonar, encara que les larves (capgrossos) respiren per brànquies.

Es coneixen un total de 3.000 espècies entre granotes, gripaus i salamandres, que viuen en medis aquàtics o humits.

  • Rèptils.- Presenten escates epidèrmiques que impermeabilitzen el cos, i això presenta un gran avantatge en la vida aèria i n'eviten la deshidratació a l'aire, també ho són la fecundació interna dels gèmetes, les cobertes de l'ou, la capacitat de concentrar molt l'orina. Amb aquestes adaptacions els rèptils es van independitzar dels medis humits, i avui poden viure fins i tot en deserts. Serps, llangardaixos, tortugues, cocodrils.

Es coneixen al voltant d'unes 6.000 espècies.

  • Ocells.- Són animals homeoterms, això vol dir que són capaços de mantenir constant la temperatura del seu cos independentment de la del medi. Es caracteritzen principalment perquè tenen plomes que els faciliten el vol. Són ovípars. Es coneixen unes 9.000 espècies.

  • Mamífers.- També són homeoterms. Els fets distintius dels mamífers són la possessió de pèls a la pell i l'existència, en les femelles, de glàndules mamàries amb les quals alimenten les cries. Respiren per via pulmonar.

Dins els mamífers es troben els monotremes, com l¡ornitorrinc, que és ovípar com les aus; els marsupials, com els cangurs i els coales, que les femelles tenen una mena de bossa introdueixen les cries; i els placentaris, anomenats així perquè les femelles nodreixen els seus embrions a l'úter a través de la placenta, fins que acaben el desenvolupament complet.

ð REGNE DE LES PLANTES (METÀFITS)

Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, de nutrició autòtrofa fotosintètica, amb reproducció sexual seguida d'un desenvolupament embrionari senzill i acostumen a presentar alternança de generacions, amb dos tipus de reproducció. Dins els metàfits es distingeixen segons si tenen vasos conductors o no en tenen:

Ph. Briòfits.

Presenten gametòfits sense vasos conductors. Per això només tenen arrels, falses tiges, i formacions semblants a les fulles anomenades fil·loides.

Els gametòfits tenen gàmetongis masculins, que produeixen gàmetes masculins, i gametàngis femenins, que tenen gàmetes femenins a l'interior. Els esporòfits es formen sobre els gametòfits després de la fecundació de l'oosfera (gàmeta femení) per un anterozoide (gàmeta masculí).

Viuen a les regions temperades i tropicals, tant en hàbitats humits o aquàtics com en hàbitats secs, sempre que hi hagi una època humida. Són les plantes terrestres més primitives, i comprenen unes 25.000 espècies i les dividim en dos classes:

- Molses.- Tenen els caulidis, o falses tiges dretes. A les zones pantanoses són importants les molses del gènere Sphagnum, que contribueixen a la formació del carbó turba. Moltes espècies viuen sobre els tronc dels arbres o sobre roques que han estat anteriorment colonitzades per líquens.

- Hepàtiques.- els caulidis de les quals són laminars.

Ph. Pteridòfits.

Són plantes que tenen epidermis impermeable, teixit conductor (vasos), i que no produeixen llavors. Presenten arrel, tija i fulles veritables, tot aquest conjunt s'anomena estructura cormofítica.

Tenen un cicle reproductor alternant, en el qual predomina la fase d'esporòfit (diploide), mentre que el gametòfit (haploide) es molt més petit, i pot estar-hi aïllat.

  • Els equistets i els licopodis tenen moltes més espècies fòssils que no pas vives actualment. Presenten tiges reptants o subterrànies de les quals surten branques verticals que tenen esporangis a l'àpex.

  • Reproducció: L'esporòfit produeix megaspores, que originen gametòfits femenins; i microspòres, que donen lloc a gametòfits masculins.

  • Les falgueres són els pteriòfis més abundants actualment. Es distribueixen per les regions tropicals i les zones humides de la Terra.

  • La planta visible de la falguera correspon a l'esporòfit i es caracteritza pel fet de tenir unes fulles molt grans, generalment de vores retallades. Tenen teixits de creixement a les arrels, epidermis amb estomes a les frondes, teixits de sustentació i parènqima clorofíl·lic.

Es coneixen unes 12.000 espècies.

Ph. Esporòfits.

Són organismes eucariotes, pluricel·lulars i tissulars, i a més produeixen llavors. Gràcies a les següents característiques tenen una gran independència dels medis humits:

  • Capacitat absorbent de les arrels.

  • Vasos conductors molt eficients, aigua i nutrients dissolts a totes les parts de les arrels.

  • Epidermis gruixudes i impermeables a les tiges.

  • No necessiten humitat per a la reproducció sexual.

  • Les llavors poden suportar durant molts anys en forma de vida latent condicions d'extrema sequera.

La fertilització del gàmeta femení pel masculí s'efectua mitjançant la pol·linització, és a dir, el transport del gra de pol3len que produirà el gametangi masculí fins als gametangis femenins.

Dins els espermatòfits es consideren dos grups:

  • Les gimnospermes.- Són plantes que tenen les llavors nues. Generalment són plantes de fulla perenne i amb flors molt petites i gens vistoses, sovint anomenades cons o estròbils. ( pins, cedres, làrxis, avets)

  • Les angiospermes.- Les seves llavors es troben tancades dins d'unes cobertes i del fruit. S'anomenen plantes amb fruits. La majoria tenen flors grans i vistoses per atraure els insectes. La pol·linització la pot dur a terme el vent o els insectes.