TEMA 1 LA CULTURA

La cultura és tot, seria una manipulació de la naturalesa per part de l'home. És difícil definir-la. Nosaltres creem el q no existeix, transformem de forma decidida i pensada la natura i només ho fa l'home.la forma de transformar-la és diferent en grups diferents, així la cultura també pot ser diferent segons això.així doncs, cultura va íntimament lligat a creació.

El perquè de la manipulació de la cultura és per cobrir les nostres necesitats i les nostres necessitats són les bàsiques, les materials (alimentació) individuals, necessitats socials (quan pensem en els altres, en grup), necesitats espirituals o de sensibilitat (tenim necessitats de plorar, riure…). Si nosaltres manipulem és perquè tenim aquestes necessitats per cobrir aquestes necessitats, l'home des del principi inventa, crea o copia.

El q fa l'home és inventar coses tenint idees, el q inventa són 5 posssibles coses:

material (ikkes):eines, objectes físics

eines no materials, idees, per cobrier les necesstats materials (ex.saber contar).

Eines físiques construïdes amb finalitats no materials (pinzell per un quadre, camp de futbol que no són per cobrir necessitats materials sinó per espirituals).

Idees, enia per crear o sublimar necessitats no materials, per exemple la música creada perquè proporciona un estat anímic o un poema.

Crear eines materials q tot i ser utilitaries inconrporen una part de la seva funció (ex. La roba que portem no ho fem per taparnos unicament sinó que a l'hora de comprar-la ho vam fer per components estètics i no únicament per la seva funció. Aquesta última part és la que ens interessa més.

La persona que no crea res no participa de la cultura? La cultura té dues parts:

• creació

} una no funciona sense l'altra

• consum

Així doncs, una persona culta és aquella que la utilitza amb la màxima destresa segons les seves necessitats socials, materials , espirituals.

Però tots creem (al parlar, emitim idees, sensibilitat) però hi ha creacions que tenen més transcendència una persona culta és aquella q pot manipular i que és coherent.

Les persones perquè no accepten les innovacions són molt complexes i pot ser perquè:

• la realitat és canviant i depenent de situacions o de l'atzar poden ser més positives o negatives perquè tenim realitats pròpies.

• Per algunes persones si canvien les coses poden perillar el seu entorn, tenen dificultat per acceptar el progrès.

• Totes les persones tenen el seu ritme i si el ritme és molt accelerat no ho poden acceptar i es va queixar-se. Actualment aquesta accepleració i les idees canvient constantment.

• L'amplitut del saber, és a dir, l'amplitut de materies.

• Aixo afavorirà l'aïllament, causat pel territori pero tambè existeixen comunitats tancades, aïllades però molt coexionades (ex.la societat basca). I al estar tan tancades, s'aïllen. També el perill és obrir-se massa perqupè poden desaparèixer al haver un intercanvi molt gran d'informació.

• Hi ha cultures que no tenen la capacitat de seguir el ritme dels procès (sobretot aquestes tan tancades).

• No preparar a les persones perquè assumeixin la investigació o el progrés. Això fem referència al tema educatiu.

• També existeixen societats amb estructkures organitzaives molt rígides, o antiquaes que no permetin seguir la realitat.

• Sistemes ideològics als presupostos molt rígids que no permetin per exemple l'integrisme, es a dir, el progrés.

• Davant de tot aixo es per explicar que no tot és tan clar.

La creació pot ser:

• creació o invenció 100% (és una innovació)

• recreació: crear a partir de, seria una nova adaptació i normalment és això, readaptacions.

Cada generació reescriu i reinventa la cultura i per tant també creen (també pot passar que una recreació superi la creació).

El fet de pagar o riure també ha evolucionat.

L'home és un ser cultural i la cultura és consurtancial a la vida humana. L'animal només utilitza les eines però no les creen i crear coses serien l'aspecte cultural.

EL LLENGUATGE

És un sistema de signes, on hi poden trobar elements molt elementals (lletres) que s'uneixen per formar fonemes, que seran paraules per formar frases i amb finalitat d'expresar idees i crear-ne de noves.

La cultura com un grapat de sistemes ssimbòlics .Símbols: estats anímics.

Un artista apela la nostra sensibilitat.

Es poden arribar a empcions a través del llenguatge verbal o no verbal (una mirada, un ball..) el so, el color, etc.

Depen molt de la formació de l'artista per arribar al llenguatge. La funció de l'artista és crear i afegir nous símbols, això és el que seria el progrès.

Importància del progrès (quan es crea un símbol nou) per exemple: una obra, és el resultat d'un procés, el procès té a veure amb la tècnica i amb l'artista. Nosaltres només hem de jutjar el resultat final i mirar quines sensacions provoquen.

Principals llenguatges (tradicionalment)
-música (classica, contemporànica, etnica, tradicional, rock, jazz…)

- arts escèniques (teatre, òpera, mims, titelles…).

- arts plàstiques (arquitectura, escultura, disseny…).

- arts visuals (cinema, video, fotografies,…).

- cultura popular (sardanes, caps grossos, castellers,…).

- literatura (novel.la, assaig, poesia…).

Objectiu últim: gestionaran cultura els professionals. Si una persona ha adquirit una sensibilitat al llarg de la seva vida i carrera. Hem de reconèixer humilment que la nostra sensibilitat en algo concret no l'hem adquirit.

TEMA 2 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA CULTURA COM A FET SOCIAL

La característica més important de la cultura i l'art desde l'aparició de la cultura lligada a l'aparició de l'home fins aproximadament al s.XV (any 1500) és que és, la cultura, utilitària al 100%.

Exemples, nosaltres ara pintem la casa per estètica, abans per desinfectar tradicionalment.

Perquè un home primitiu pintava bous, cavalls dins d'una cova? Perquè pintar una cabra era apoderar-se de la cabra i l'endemà caçar-la, no ho feien per decorar, tenia un caràcter utilitari.

Perquè apareixen les cançons, la poesia? Per recordar històries, tb té un caràcter utilitari.

Perquè els murals romàntics? Per explicar la fi del món, lo dolents que som, que Déu ens castigarà (utilitari).

Arriba un moment que en aquests valors utilitaris n'hme d'afegir uns altres a partir del 1500, hauríem d'anar al Renaixement en una societat rica com la italiana, la cultura tindria un element afegidor a part d'utilitari, la cultura tindria un element distintiu.

Serveix per explicar que jo sóc superior a tu (jo tinc més diners. Castells, palaus,…ser una persona culta és ser una persona important). Ser culte vol dir pertànyer a un status superior.

Quan aquest element distintiu triomfa tots els més poderosos s'hi apunten. El pas següent serà qual l'element distintiu es converteix en element distintiu d'estat (no de classe com abans). La cultura és capaç de tenir mé símbols (productes culturals) és la més poderosa aquesta. Sóc tan poderós que tinc la millor cultura i sóc capaç d'emportar-me part d'una altra.

Tot això fins a la segona Guerra Mundial. Els canvis venen tots al s.XIX.

Ens hauríem de plantejar el control que tenim sobre la cultura.

• Resum breu:

Cultural: element utilitari, element distintiu, element distintiu

d'estat (competència entre els Estats).

A partir de la segona Guerra Mundial el canvi: fins la Guerra Mundial hi ha una definició del progrès (progrès econòmic + progrès soial ), tenir una bona economia i una bona posició social.

Intent de reconstrucció sense idees, comencen a aparèixer teories molt perilloses (al 1968 “fa tremolar el món”). No hi pot haver progrès integral sense progrès econòmic, cultural i social.

França és el primer estat del món que nomena al primer Ministre de cultura (André Malraux, 1956), a partir d'aquí ho imiten altres països, a Espanya fins allà al 1982 no passa.

Cada país té polítiques culturals diferents. Durant la Guerra Mundial les entitats culturals van tenir un paper important per preservar lo cultural. Tot aquest moviment al món reb un nom , la Democratització de la cultura (reconèixer que la cultura ha estat privativa d'unes classes, ara es tracta de fer-la arribar a les classes populars).

Què significa la Democratització:

• l'extenció de la cultura a les classes populars.

• Difusió del patrimoni (els museus…es popularitzen).

• La generalització dels plans d'ensenyament.

• La promoció de la cultura.

• Apareixen les institucions culturals de l'Administració.

• Apareixen els ministeris de cultura.

• Apareixen els grans contenidors culturals (teatre, biblioteques, ateneus, etc.).

• L'activitat cultural promoguda, sobretot, des de l'Estat.

• Apareix una important política de subvencions a les entitats culturals.

• Apareix una intervenció directa de l'Estat en la creació i en la producció.

Quina és la cultura que estem democratitzant?

La oficial, la de sempre, la de l'Estat, que surt del poder, que surt de la burgesia.

Un Estat de democràcia cultural no ha existit. Característiques utòpiques:

• la participació, que significa la descentralització (apropar el poder el màxim possible a l'usuari). Tan pel que fa a la descentralització, a la presa de decisions,etc.

• La coordinació i el planejament de l'Estat. L'Estat s'encarrega més del recolzament físic, material. L'accès lliure a la formació i a la informació i a la llibertat de promoció.

A la cultura el concens és molt difícil.

A partir de la dècada dels 80 tota aquesta participació i el que comporta està superat i apareix el que anomenarem la nova cultura, que ve provocada per una sèrie de canvis tecnològics que alhora produeixen canvis sòcioeconòmics. Aquesta nova cultura té unes característiques que són:

• fort desenvolupament dels mitjans de comunicació.

• Predomini de la informàtica, la imatge i la robòtica.

• Desenvolupament de les indústries culturals.

• Consum generalitzat dels bèns culturals.

• Consum individualitzat dels bèns culturals.

• Les concentracions urbanes i la massificació, avui en dia, el camp ha mort i tots formem part de la ciutat.

• Fort desenvolupament social, econòmic, polític.

• Adveniment de la societat de l'espectacle.

• Augment del temps lliure.

• Accès a l'educació.

En la cultura, hi ha hagut un procès incontrolable per la tecnologia que l'ha superada.

La cultura com a un bé d'ús públic, estem davant junt amb la sanitat, ensenyament.

El repte d'aquest tercer mil.lenni estarà en fer compatible dos conceptes: la individualitat (entès com a persona, com a ciutat, com a país) i els procesos col.lectius (des del que seria el món fins a una comunitat de veïns).

L'acte de crear continua sent el mateix, la creació, per tan, continua sent individual, obra d'una artista.

Grans espectacles de masses i els minoritaris també s'hauria de fer compatible.

Avui en dia, existeix una multiplicitat de minories. Quan alguna d'aquestes minories presenta el seu plat fort, apareixen les masses (per exemple, un concert de jazz apareixerà a tots els que agrada aquest tipus de musical). No pot haver grans espectacles de masses, sense moltes minories.

En una obra de teatre, importa més que hi hagi una minoria qualificada i que s'en parli que pas una gran majoria, per exemple. Pot ser la font de difusió d'aquella obra.

TEMA 3 CREACIÓ I RECREACIÓ. EL TERRITORI

El territori global i el més petit (barri, carrer). Un dels principals creadors és el territori. Els creadors pretenen commoure, provocar sentiments, sensacions a partir de les seves idees. Els creadors: artistes, pensadors, etc.i el territori. Si el territori no crea directament si ho fa indirectament, és un dipòsit de creació. La cultura popular està en el territori (les sardanes, a Catalunya).

Una part important de la creació és fonamenta en el passat, en la cultura ja creada (recreació) com per exemple la pel.lícula de Titànic que s'en ha fet moltes versions però sempre diferents històries, es fa apel.lant a una història del passat. La recreació té molt a veure amb el territori, cada territori és una font de creació molt diferent.

Avui, els territoris estan connectats. A la dècada dels 80-90 debat europeu de estar bé sent urbà, vivint a la ciutat, al 1983 es va decidir iniciar un altre estudi que va ser fer un anàlisi superior de la regió, “l'Europa dels territoris”, només començar l'estudi apareixen problemes als Balcans, es trenca un estat txec, soviètic, mur de Berlín…això fa referència al territori i a les cultures territorials. Les conclusions d'aquest estudi són :

• reconeixen al territori la potestat de creador de cultura. El patrimoni es fonamenta sobre el territori. El territori són kilòmetres quadrats perquè si es referís a persones desapareixeria.

• La cultura europea no existeix. La riquesa cultural europea prové de la seva diversitat geogràfica.

• Les cultures d'Europa no són directament proporcional a l a distribució del territori.

Avui en dia existeix un territori de pertinença com a mínim i cada vegada s'arprofundeix més. Correspondria a la teva història. També existeix un territori global, som de la cultura occidental. Existeix un altre territori que és un territori de pertinença però més gran (abans era la ciutat). També hi ha un territori polític. Avui hi ha altres indicadors que marquen el territori que no és el polític.

TEMA 4 ELS AGENTS CULTURALS

Tots aquells que participen d'una cultura són els agents culturals. Agent cultural: qualsevol persona individiual o col.lectiva que practica la cultura d'un territori.

Les polítiques culturals són les que duen a terme els agents culturals. Una política cultural és de responsabilitat pública.

Els agents culturals són aquells que intervenen o poden intervenir en la creació, producció, distribució, consum de tots els productes culturals.

Tipologia (tres grans apartats):

Sector públic o administratiu

Des de l'administració des del nivell màxim al mínim seria la Comuntitat Europea, primer nivell d'administració, el segon és l'Estat, el tercer és el govern regional o Comunitat Autònoma, el quart la província governades per les diputacions provincials, el cinquè és els Consells Comarcals a Catalunya, el sisè són els ajuntaments, i en alguns llocs tenent un setè nivell que és el districte, com passa en el Barcelonès. Tots aquests són agents.

• Característiques de les entitats públiques:

• la raó per la qual són agents és perquè tenen competència per fer-ho, allà on no tenen competència, no fan res.

• Són un servei públic, han de garantir uns mínims.

• Tenen un territori determinat (per exemple, l'ajuntament té el municipi).

• Actuen per períodes de quatre anys.

• La relació amb el públic és l'administrador a administrat.

Sector privat

Es distingeixen dos grups, n'hi ha que distingeixen agents privats amb ànim de lucre (teatre) o agents privats sense ànim de lucre (fundació la Caixa).

• Característiques:

• el sector privat té la raó de fer negoci.

• Actuen per voluntat pròpia.

• L'objectiu principal és la rendabilitat, no tenen un territori fixe, el territori ve definit pel mercat. La relació amb el públic és la de oient.

Voluntariat

Hi ha cinc grups: les associacions veïnals, associacions culturals, associacions polítiques, associacions lúdiques, les entitats religioses.

• Característiques:

• actuen per voluntat.

• El territori és fins aarriba els associats.

• Si ocupen massa s'acostument a federar-se o confederar-se.

• L'objectiu és servei al soci.

• Els valors associatius són molt importants per realitzar una activitat.

• La relació és associació-soci.

PROTOCOL:

Aspectes bàsics de qualsevol tècnic que es planteja la qüestió dels agents. Es planteja:

1.- MARC LEGAL I LA HISTÒRIA.

Moltes raons de si, hi ha molts o pocs agents ens les donarà la història.

2.- IDENTIFICACIÓ dels agents.

Treballar amb els d'ànim de lucre o no o de voluntariat, desprès de fer un registre d'entitats i associacions de les comunitats Autònomes.

3.- CONFECCIONAR UN MAPA dels agents.

El mapa vol dir quants agents hi ha, a quins sectors pertanyen, quantes entitats, desprès quins recursos tenen aquestes entitats i també les carències.

4.- El CAMP D'ACTUACIÓ de cada entitat.

5.- La FUNCIÓ estarà d'acord amb els seus objectius i el nombre de persones que hi arribin.

6.- TAMANY de les entitats.

Que ve donat pel nombre de socis i el nivell d'influència.

7.- NIVELL D'INFLUÈNCIA (algunes associacions tenen un nivell d'influència molt alt).

És molt important.

8.- POLÍTICA CULTURAL que fa cada grup.

9.- ESPAIS DE MERCAT.

Els espais que existeixen per que les diferents entitats es trobin, s'uneixin. Per exemple, la festa major.

Intervenir en els espais de mercat és tenir un llistat de noms i invitar-los si no venen fer una altra activitat perquè es trobin ja que es important que es comuniquin.

10.- RELACIÓ entre els agents.

S.públic S.privat Voluntariat

S.públic

S.privat

Voluntariat

Les relacions entre l'agent i les persones, és el poder. És una qüestió de demanda.

NECESSITATS (1) DEMANDA (4) PLANIFICACIÓ(5)

Legitima, demanda

La codifica

SOCIETAT (2) SIST.POLITIC (3) prioritzar ACCIÓ

(escolta, intueix, construeix) (7)

ADMINISTRACIÓ (6)

Les necessitats van directament al sistema polític. El sistema polític escolta les necessitats.

Si nosaltres estem a la part dels demandants, intentarem que el sistema polític reconegui la demanda i si la reconeix s'ha d'acceptar i fer el possible per millorar la situació. El sistema polític si accepta la demanda (la legitima) l'ha d'anotar (codificar) i prioritzar (atendre-la al més màxim temps possible). Es passa a la planificació i següentment a l'administració i per acabar, l'última etapa és l'ACCIÓ i la demanda quedarà sublimada.

Una manera assenyada, des del poder, de treballar és escoltar, construir i intuir necessitats. Un cop produïda la demanda ha de tenir l'habilitat que aquesta demanda vagi en algun sector privat o voluntariat. No sempre la demanda ha de passar per l'administració. La demanda té un tamany, unes dimensions, i s'ha d'acotar adequadament. En definitiva, tot és qüestió de demanda. Les relacions entre els agents està en veure com la demanda es satisfà.

TEMA 5 PRINCIPIS BÀSICS DE GESTIÓ D'ENTITATS DEL VOLUNTARIAT

Són les entitats o associacions. Grup de persones que s'agrupen per a dur a terme una finalitat.

Per a què existeixen unes associacions es necessiten a complir una sèrie de requisits legals i per a què desaparegui també. Per montar una associació es necessita: un grup de gent i una finalitat, aquests els que tenen la iniciativa, el següent pas és la creació d'una comissió gestora amb l'objectiu de crear uns estatuts, aquesta comissió com a mínim ha de te nir tres càrregs, president, secretari i tresorer. Aquesta comissió gestora redacta els estatuts i redacta l'acta fundacional (es funda l'entitat). Aquesta comissió desapareix, es porta a l'assamblea per a l'aprovació; un cop tingut tot això s'ha de legalitzar:

El procès de registre és la legalització de l'entitat. El que fem:

Anar al registre d'entitats jurídiques amb tres còpies dels estatuts i tres còpies de l'acta fundacional i els llibres de les associacions: llibre d'actes, de socies i de caixa. El registre ens segellerien les còpies i ens donen dos i també els llibres. I amb les dues còpies que ens han donat anem a la delegació d'Hisenda , ens donaran una còpia i el NIF. Un altre pas de vegades és fer una instància a l'ajuntament per a què sàpiguin que existim però no és obligatòria aquesta inscripció. Tot això és el procès, hi ha nascut l'associació.

Preceptes que no han de faltar en els estatuts:

• el nom de l'associació i amb aquest nom cal registrar a atens i marques per saber si ja estar utilitzat o no, si el podem utilitzar es tractar de registrar el nom. I comprar un domicili a internet.

• L'objecte social (per tal de…) ha de ser precís, i a la vegada, pot ser genèric.

• La seu social és imprescindible, ha de tenir una adreça local, un local per reunir-se i una secretària per atendre.

• L'àmbit territorial, on actua, cal marcar el caràcter de l'associació (local, provincial,…).

• Els òrgans de govern.

• El sistema d'elecció dels òrgans de govern, com s'elegeixen.

• Els drets i obligacions dels socis (quotes, prestació de serveis, rebre informació…).

• L'organització i el funcionament.

• El matrimoni fundacional queda reflectit tot el que té l'associació, capital de l'associació.

• Els requisits de dissolució, que es necessita per disoldre l'associació. Normalment sol ser una qüestió de majoria dels socis. Els estatuts és la constitució d'aquella entitat. Han de ser bastant invariables i duraders. Si es volen modificar els estatuts, hi ha un procès de modificació dels estatuts:

• ha d'haver una proposta de la junta directiva, un redactatde les parts que es modifiquen dels estatuts per part de la junta.

• S'ha de convocar una assamblea general extraordinària i se li demana que aprovi les modificacions.

• S'ha de redactar una acta que reculli la modificació.

• S'ha d'enviar quatre còpies dels nous estatuts al registre d'entitat jurídiques de la comunitat.

Els llibres oficials són tres:

Llibre de socis.

Figuren numerats tots els socis. També s'anoten les altes i baixes dels socis i les incidències.

Llibre d'actes.

S'anoten totes les assamblees ordinàries i extraordinàries i també pot haver un paral.lel que anoti les assamblees de les juntes.

Llibre de cana.

Per anotar els ingressos i despeses de les associacions.

Els òrgans de govern:

Són els qui l'han d'impulsar. Qui té el màxim poder és l'assamblea dels socis tan si és extraordinària com ordinària. L'assamblea no pot executar i li cedeix a la Junta de govern que pot tenir tots els membres que vulgui. La junta tindrà una sèrie de càrrecs com a mínim tres, i distribueix el poder. De la junta acostuma a dependre d'una secretària tècnica.

L'Assamblea general es reunirà com a mínim un cop a l'any i extraordinàriament sempre i quan en la mesura que ho diguin els estatuts. L'assamblea general elegeix els òrgans de govern, aprovar el pressupost i el pla de treball i també liquidar els impostos.

La Junta governa l'associació, el.labora el pressupost, el pla de treball i representa a l'associació. Dins de la junta cada càrreg té unes funcions:

* El president.

• màxima figura de l'associació.

• Dirigir l'associació.

• Presideix les assamblees generals, extraordinàries i les juntes.

• Convoca les assamblees i les juntes.

• Dona el visti blau.

• En definitiva, tot el que l'encarregui l'assamblea i la junta.

* El vicepresident.

• figura figura anodina.

• Substitueix al president sempre que calgui.

• Els buits de poder no són desitjables.

• Acostuma a tenir una funció delegada.

* El secretari.

• responsable de la documentació de l'associació, el qui redacta les actes, les signa, dona fe.

• És independent, no depenent del president.

• L'anomena l'assamblea.

• Abans de les reunions ha d'acordar els criteris per evitar problemes.

• Fa un resum de les discussions i del que sent.

• Redacta els certificats i documents.

• Responsable dels llibres d'actes i de socis.

* EL Tresorer.

• quostodia i controla els recursos.

• El.labora la contabilitat dels pressupostos, fa els balanços.

• Porta el llibre de comptes.

• Signa els documents de tresoria.

• Responsable d'atendre les obligacions fiscals i autoritzar els pagaments.

* Altres càrregs:

Es demana dels membres de la junta:

• coherència.

• Que estiguin enfeinats.

• Difusió.

• Relació amb d'altres entitats.

• Assumptes jurídics

Els recursos econòmics:

Formes que té una associació per tenir recursos; fonts d'ingressos:

• les quotes dels socis, s'ha de procurar que siguin realistes. Avui les quotes de les associacions són miserables, pagues molt poc però mai s'ha de renunciar a aquests ingressos.

• La venda de productes de l'associació, és una manera indirecta de pujar la quota dels socis (samarretes, clauers..). Marxandancing.

• La venda de serveis d'una entitat.

• Les donacions, aquí a Espanya no s'utilitza massa, encarwa que les lleis tampoc ajuden gaire. Quan un senyor es mor i deixa els seus bèns a l'associació. Aquí s'utilitza més en l'àmbit de la religió.

• Les subvencions que perceben les administracions. Pràctica arcaica tan pel qui la dona com pel qui la reb perquè sempre han estat. Qui percep diners és estafat, es ven, està acabat. Hi ha de ser, si són s'ha de demanar però han de representar un pressupost molt baix.

• Els convenis forma molt més madura, perquè és un acord entre una administració o empresa privada i una entitat. Un presta un servei i l'altre paga el servei. El conveni implica una activitat i un temps concret. Normalment el conveni té una durada de tres a quatre anys.

• Els contractes (forma més comercial). Entitat que presta els serveis a una entitat pública o privada. A canvi es realitza un contracte. Normalment comercial. Relació estrictament laboral.

• A totes les administracions els interessa vendre. Es tracta de tenir una idea i tenir l'habilitat per vendre-la.

• L'esponsorització conveni, a canvi de que tu em donis més diners i jo t'esponsoritzaré (exemple, Palau de la Musica catalana amb la Caixa) amb la meva marca o empresa. S'ha de distingir molt bé qui paga més i qui menys. S'ha de reconèixer l'esforç. Distingir els patrocinadors dels col.laboradors. Quan més prestigi tingui l'entitat i més car és el producte que el patrocini ha de tenir un volum major. Si no paguen millor que no hi siguin.

• Els programes específics servirien per donar per posar en marxa tot lo anterior. S'ha de saber vendre una cosa. Sempre preveure la possibilitat de que algú no et donarà diners pero et donarà espècies. Les entitats fan molt poc.

La comptabilitat de l'associació:

Els pressupostos confeccionar-los, per a confeccionar-los hi ha uns programes informadors específics. Pla general contable, hi ha tres capítols que no poden faltar mai:

Capital: tot el fons social de l'associació, totes les despeses, els bèns mobles i immobles. El tenir el nombre de socies és el capital, els ordinadors també. S'ha de procurar saber quin és. Al voltant del capital hi ha molts números. Dins el capital hi ha una part que és l'immobilitat.

El capital financer totes les despeses que ens provenen d'entitats financeres (bancs). Molt poc capital financer indica un bon estat de l'empresa (no té prèstecs al banc).

Els els acreadors i deudors. Llista d'obligacions que jo tinc i una llista d'obligacions que tenen els altres amb mi.

Tresoreria: diner liquid que hi ha a la caixa. Comences pel capital que té tota l'empresa desprès apartes el capital immobilitzat i sabrem el patrimoni que té i per altre costat, accions…desprès mirem el capítol financer, quan prové de l'exterior, després com ingresa, de qui ingressa i de qui gasta l'empresa. Després quina clientela que té, els empleats. Despeses que té el negoci.

La fiscalitat:

Els impostos. Quins són els impostos que paga una entitat. Quins impostos existeixen, quins paguen i quins no.

Els impostos de societats: les entitats no paguen impostos de societat, si tenen explotació econòmica si que paguen aquests impostos.

L'I.V.A: les entitas paguen l'I.V.A, hi ha algunes que no, ja que tenen un règim que li concedeixen. Trimestralment s'ha de declarar l'I.V.A a hisenda.

I.A.E: fa referència a les instal.lacions que tens. S'ha de donar d'alta als locals, normalment totes les entitats paguen aquest impost menys les entitats de disminuïts o discapacitats físiques. També depen de la categoria del carrer, a més del local.

I.R.P.F: rendiment personal de les persones físiques. Fa referència als diners que tu percebs. S'acostuma a retenir entre el 18 i el 20%.

La Seguretat Social: ho paga l'entitat del personal contractat. Les quotes de la seguretat social varien molt. Es reté una part del salari del treballador.

Patrimoni: patrimoni sobre els bèns immobles (contribucions, impost municipal…).

Transmissions patrimonials.

La memòria:

Que també és el pla de treball de l'any següent, repassa l'activitat que s`ha produït. A la memòria hi ha una sèrie de capítols.

1/

• sumari.

• Escrit.

• Introducció.

2/ Composició de l'associació: junta directiva, relacio de socis, si és petita; seccions que es composa l'associació.

3/ Informe de gestió: s'acostuma a fer la junta directiva.

evolució dels socis: altes i baixes.

Grau de compliment dels objectius.

La participació interna en l'associació dels socis.

Repassar les diferents comissions que s'han fet:

4/ Recompte de les activitats realitzades:

participació en les activitats.

Valoració en les activitats que es fa en la participació.

5/ Els serveis oferts:

els serveis realitzats.

els serveis requerits.

Valoració del servei.

6/ La comunicació:

interna.

Externa.

Interiorment s'ha d'estar comunicat amb els socis, s'els envia cartells, loteria, revistes…i exteriorment hem fet publicitat, ens hn fet aquestes entrevistes a la televisió, hem sortit en tal revista…

7/ Relacions: relacions de l'associació, relació amb entitats paral.leles, relacions amb entitats de poder.

8/ Anàlisi econòmica: com ha funcionat l'economia durant l'any, s'ha de fer un balanç econòmic.

La dissolució:

La dissolució no pot desaparèixer així com així, sinó que es va disolent, continua pagant impostos. El responsable d'una desaparició és el gerent. Sempre hi ha un responsable. Les entitats s'han de disoldre mitjançant un estatus:

La junta directiva convoca una assamblea extraordinària, que el que fa és anomenar una junta liquidadora i aquesta el que fa és liquidar la societat, ha de liquidar les qüestions administratives (donar de baixa la llum, el telèfon…). Després comunica amb una carta la disolució al registre d'entitats jurídiques. S'ajunta la liquidació i llavors s'acaba. El patrimoni de l'entitat no es pot vendre, i llavors el que passa és cedir-les amb entitats afins. Si s'ho queda l'Estat l'ofereix, ho pot vendre.

TEMA 6 POLÍTIQUES CULTURALS

Concepte:

És la suma de les polítiques culturals dels agents del territori “macro polítiques culturals”.

Hi ha quatre grans models que apareixen després de la segona Guerra Mundial. Aquests es distingeixen els uns dels altres segons la intervenció de l'Estat. De menys intervenció a més hi trobem:

• els EUA: Estats molt facilitadors, on l'Estat gairebé no intervé facilitant al màxim que els agents culturals duguin a terme polítiques culturals.

• Anglaterra: és un estat mesenes (qui té els diners i qui els reparteix). Qui gestiona la cultura són les entitats i no l'Estat. L'Estat també paga el mateix que paguen les entitats.

• França: l'Estat és més intervencionista (construeix els teatres, etc.). l'Estat té molts recursos.

• Els models ingeniers: serien els països amb dictadures, on, no tan sols construeixen els teatres sinó que els representen.

Pel que fal al model americà, tot el que té relació amb la cultura és privat (no te cap administració de cultura). No hi ha normes de caràcter general, però si té diferents Estats. D'una banda és uniforme perquè totes les ciutats es van crear al mateix temps i són iguals, però en canvi els Estats i les legislacions són diferents (n'hi ha que tenen la pena de mort i n'hi ha qu no). Quan volen poden comprar cultura perquè s'ho poden permetre.

Pel que fa a França és un país poderós perquè té una producció simbòlica poderosa que cal difondre. El centre cultural i bohèmic és Montmatre on viuen els pintors, etc. L`altre centre cultural important és París. La cultura és de l'Estat i no pas individualista. L'Estat aconseguirà que tots els francesos estiguin d'acord amb la seva cultura i que es sentin francesos malagrat que sigui la cultura de l'Estat.

L'estat és totalitarista i controla la cultura. Des de principis de segle l'Estat ha creat les grans estructures:

• concepte de territori (amb fronteres per rius, etc.).

• quantitat de símbols culturals que l'estat produeix i que són acceptats per tothom (al 1791 s'inaugura el “museu Louvre”, abans que tothom).

• Les entitats culturals apareixen abans que als altres països.

A França hi ha moltes entitats culturals que tenen com a característica que són polítiques.

A l'any 1935 estan totalment desplegats per França els “clubs de loissire” (clubs de lleure). Quan esclata la Segona Guerra Mundial totes fan cap a la resistència.el que es vol es preservar la cultura francesa davant els alemanys amb el moviment “Pàtria i cultura” que engloba totes les entitats.

L'activitat a França és molt elevat i per això all 1931 es forma el primer cos d'inspecció a França per a controlar els diners destinats a les entitats perquè s'els proporcionen molts diners. Al 1950 es creen les “cases de cultura” on hi ha les bibliioteques, sales de congressos i exposicions, on de vegades hi hauran teatres i/o auditoris. Al 1959es proclamà el primer Ministre de cultura (Malraux), i serà el primer país del món que té Ministeri de Cultura. A partir d'aquí la influència dels francesos fossin que la UNESCO la posi com a exemple i proclami que tots els Estats ho facin. Al 1951, J. Vilac inaugurarà el “Festival de teatre d'Avignon”, on es reivindica la cultura més enllà de París, una cultura més lliure, on no sempre fos l'Estat qui ho gestioni tot.

Des del 59 al 68 es creen les cases de la cultura i les revoucions dels estudiants que lluiten perquè aquesta cultura o política cultural francesa canviï i vagi més enllà de París. Però tot i que s'intenta això no s'aconsegueix. Finalment, es comencen a fer símbols culturals (teatres, òperes…) fora del nucli cultural francèsi actualment en trobem a moltes altres ciutats. A cada ciutat hi ha festivals específics d'aquell lloc. En el fons tot continua igual, entitats importants en llocs culturalment rics.

El model anglès, tenen una visió diferent de la dels francesos degut a la història. Aquest model està condicionat per l'anglicanisme. És un valor més reivindicalista, on la moral es basa en la religió i la defenen al màxim (protestantisme).

Els tres punts importants són l'anglicanisme i la Reforma, i també la revolució industrial i la destrucció de totes les cultures medievals.

(Tot el que es fa a Anglaterra és comunitari però sent la suma d'allò que és industrial).

En la seva cultura hi ha activitats per cadascun dels sectors de la societat (els treballadors fan cant coral, els rics juguen al cricket…). Aquest model separa el que és la cultura del que és indústria (creuen que el cinema és indústria i no cultura, i el mateix passa amb les cases discogràfiques, que són indústria). La seva cultura té 3 apartats:

• Libraries: tot lo referent a la literatura (llibres, premis…).

• Heritage: patrimoni arquitectònic, arxius i biblioteques.

• Arts; hi trobem: les “fine arts” (belles arts), les “drame arts” (art dramàtic) i les “Crafts arts” (artesania).

El tractament del seu patrimoni és fantàstic. Per ells, el seu patrimoni és molt important i intenten protegir-lo al màxim.

A partir del segle passat, a l'igual que els francesos, procuren fer hostentació del seu patrimoni. A partir també del sorgiment de la beneficiència sorgeixen les entitats que tenen un paper molt important en la Segona Guerra Mundial. Desprès de la guerra totes elles s'agrupen en la “Societat promotora de les Arts “ i de la musica CEMA, on al 1945 es converteix en l'”Arts Council” viu dels diners que donen les entitats (50%) i el que dona l'Estat (l'altre 50%). L'Estat paga però no en forma part, d'aquest Arts Council. L'Arts Council és centralista, tancada, no té en compte el territori. A partir de 1986 es va accentuant aquest sistema degut al govern de la Margaret Tacher però amb l'elecció del president Johnny Blair apareix per primer cop un ministre de cultura, que fins llavors no existia. Tot i això, aquest continua sent un model seguit pels nòrdics, a SudÀfrica, etc. Degut a la colonització.

Política cultural a l'Estat Espanyol.

Segueix el model francès (1982, victòria socialista). Abans de la Guerra Civil a Catalunya hi ha un intent de copiar el model francès però hi ha poques entitats. Durant la dictadura desapareixen els intel.lectuals. Durant la traició no interessa gaire la cultura ja que pot molestar a l'hora de fer l'Estat. El panorama durant el franquisme és que la gent que s'ha quedat la cultura. La política cultural espanyola no existeix però lo que caracteritza la trajectòria de la cultura espanyola:

• copiar un model francès.

• Els orígens de la democràcia cultural, ja que parteix d'un desert cultural.

• Les accions culturals de caràcter de resistència.

• Afirmació dels valors “anti-règim”.

• El fet que hi haguçes una transició democràtica i no com a la ruptura.

• La implicació de la cultura dels partits polítics.

• El fet pluricultural de l'Estat.

• Hegemonia de la cultura castellana.

• Nova organització territorial.

• Semi-reconeixement de les nacionalitats històriques.

• La fragilitat política que hi hagué des del 78-88 on no hi hagués cap programa fort.

• Hi ha un perill constant d'amenaça d'involució.

• Desequilibri territorial.

• Estructures socials molt diferents segons les zones de l'Estat.

• Influència poderosadels poders fàctics.

Al 82 es qüestiona si hi ha d'haver Ministeri de cultura o no. N'hi haurà que estaran d'acordi n' hi ha que no.

SI:

• hi ha un patrimoni cultural de l'Estat i que no pertany a cap territori específic.

• Existeixen institucions Estatals.

• S'ha d'el.laborar una normativa general a nivell d'Estat.

• Es necesita un organisme equilibrador.

• Des de la culturacal tenir una visió d'Estat.

• L'estat ha de vetllar igual per a totes les cultures i que hi hagi una bona comunicació entre elles.

• Cal una representació espanyola.

NO:

• diuen que lo millor és repartir aquest patrimoni cultural de l'Estat entre les Comunitats Autònomes.

• Repartir aquestes instituciónsentre els territoris espanyols.

• No cal que la normativa es faci des del Ministeri de Cultura.

• No cal un Ministeri de Cultura ja que es pot fer des d'obres públiques.

• No, pq ho pot representar el president.

• No cal que el Ministeri de Cultura els representi ja que cada comunitat autònoma es pot representar.

Elements bàsics de qualsevol política cultural:

productes culturals o àmbits de la cultura

hi trobem el patrimoni, arts plàstiques, escèniques, literatura, audiovisuals, música, cultura popular.

fases o procesos de producció

cadascun d'aquests àmbits es poden treballar amb més o menys mesura: creació, producció, difusió, distribució, consum.

protagonistes

edat, sexe, ocupació.

I també hi trobem els següents interessos d'aquests protagonites: formació, informació, lleure, la relació.

Partint d'un coneixement concret del territori s'hauria de definir: quin és el territori d'actuació, decidir els àmbits d'intervenció, conèixer els protagonistes.

També cal definir amb claretat les nostres polítiques culturals i prioritzar les polítiques culturals, evitar duplicitats innecessàries, cercar les complementarietats, intentar sempre polítiques equilibrades segons la necessitat i demandes dels ciutadants i establir els nivells d'intervenció.

TEMA 7 DIMENSIÓ ECONÒMICA DE LA CULTURA

Justificació i evolució històrica dels productes culturals:

La cultura intervé en el mercat com qualsevol altre producte. Hi ha un increment del consum de la cultura (es troba en les parts altes del PIB). Des de la industrialització la cultura i els productes culturals industrialitzats apareixen (per exemple, lo primer va ser la impremta). Això afavoreix la desaparició de formes culturals primitives, apareix la uniformitat de la cultura, apareixen també els primers industrials culturals. També apareixen els primers treballadors de la cultura (primer són creadors i després fan de mitjancers entre els industrials culturals i el consum). El consum es generalitza.

Hi ha una universalització, uniformització, un mercat especulatiu, peculiars formes de finançament i també apareix les consideracions de la cultura com a bé únic o com a bé de mèrit.

Cultura: BE ÚNIC I BE DE MÈRIT.

El be únic fa referència a un be cultural exclusiu i únic. El capitalisme intenta vendre aquests bèns únics per treure'n beneficis. Actualment es treballa contra les reproduccions dels bèns únics. Mentre els productes industrials depenen únicament del seu valor de canvi, els culturals depenen també del seu valor estètic, simbòlic, social i la quantitat d'existències que hi hagi.

El be de mèrit fa referència als valors patrimonials o simbòlics d'una determinada cultura. Els productes culturals gairebé sempre són deficitaris i sempre gaudeixen de prestacions oficials públiques.

Economia cultural i agents culturals:

Els agents culturals públics i privats accentuen els dos bèns. El sector públic ha de:

• protegir

• Promoure } els productes culturals.

• Difondre

Els productes culturals són la base del patrimoni cultural o la riquesa cultural. El sector públic actua sobre allò més deficitari.

El sector privat actua exclusivament per interès econòmic, ho fa en sectors amb més benefici i no renuncia al benefici patrimonial.

Hi ha empreses que es disfressen en empreses culturals per beneficiar-se'n i tendeixen al monopoli.

Tot això fa que els productes culturals es moguin en un mercat, i l'economia de la cultura implica:

• múltiples i complicades formes de gestió.

• Elevats costos de producció que creixen pel prestigi del creador, antiguitat del producte i exclusivament aquest producte.

• Dificultats de control.

• Problemes d'avaluació.

• Crisi elevada i creixent del sector.

• Elevats costos del personal.

• Sectors de treball intensius.

• Canvis constants de la orientació de la demanda.

• Il.lògica i irracionalitat del mercat.

Característiques positives de la intervenció de l'Estat en cultura:

• preservació de la identitat nacional.

• Ha de defensar les cultures més febles davant les més fortes.

• Es important la creació i manteniment d'un patrimoni cultural.

• El desenvolupament cultural perquè es desenvolupi un territori.

• La equitat o distribució social i geogràfica de la cultura.

• La cultura és un element multiplicador de l'activitat enconòmica creixent.

• És el responsable de fomentar la cultura.

• Garantir l'accès a la cultura als ciutadants.

Característiques negatives de la intervenció de l'Estat en cultura:

• dirigisme i intervencionisme.

• Contradicció del consens i la cultura.

• Polítique paternalistes.

• Incapacitat de gestió àgil i eficaç.

• Burocratització de la cultura.

• Augment dels costos.

• Competències deslleials.

• Conflictes entre administracions.

• Ús de la cultura amb fins polítics.

• Finançament amb diners públics.

• Alteració dels mercats.

• Manques d'avaluació eficaç.

• S'afavoreix la quantitat per sobre la qualitat.

Característiques de la demanda i el consum cultural:

• factors sòcioeconòmics

• factors psicosociològics

• ímputs externs

La demanda dependrà d'aquests tres facors. Aquests factors s'interrelacionen entre ells. De totes aquestes relacions en sortirà el procès de decisió.

• pel que fa als sòcioeconòmics hi trobem els valors educatius, el nivell de renda, la professió, l'hàbitat, la situació familiar.

• Pel que fa als psicosociològics hi trobem els estils de vida, els sistemes de valors, la personalitat, la ideologia, els nivells de verbalització (comprensió del llenguatge) i sensibilització.

• Pel que fa als ímputs externs hi trobem la moda, mitjants de comunicació, els líders d'opinió, la publicitat, el “boca-boca” (difusió d'una persona a una altra).

De tot això depen la presa de decisió. Un com s'ha pres la decisió es passa al consum i n'hi ha de tres maneres:

• la possessió.

• La utilització.

• La freqüentació.

Tot això produeix al final un grau de satisfacció que realimenta tot lo anterior i que produeix més demanda i més consum.

Perspectives de futur de la cultura a Catalunya i al món:

• crisi econòmica generalitzada i permanent de la cultura.

• Crisi en el consum de la creació.

• Creixement dels sectors tecnoógics.

• Internalització i homogeneïtzació dels mercats: va dels països Nord a Sud i d'Oes a Est.

• Concentració empresarial cada cop més gran.

• L'augment de les formes de reproducció.

• La desaparició de les tecnologies caduques.

Característiques a Espanya i a Catalunya:

Fins als 80 es viu econòmicament bé però als 80-85 es van en una crisi profunda ja que s'ha de mantenir tot el que s'ha creat (inversió tan de lo craat com de la descentralització). A més a més hi ha una manca de legislació necessària i de repartiment competencial.

Hi ha també una penetració agressiva del capital extranger on s'hi haurà de competir. També hi ha una manca de legislació que reguli les esponsoritzacions i els patrocinis. I una manca general de legislació.

De totes maneres el futur sembla presidit per un panorama on s'hi reflecteix una bona gestió : per assegurar la qualitat i per optimitzar els recursos; compatibilització de la professionalitat i el voluntariat; compatibilització dels processos d'universalització i regionalització; revisió de les relacions entre els agents; descentralització (models descentralitzants) adeqüació de les reformes fiscals a la realitat cultural del país.

TEMA 8 PROGRAMES I PROJECTES CULTURALS

Promotors i productors:

AMBITS D'INTERVENCIÓ

PATRIMONI A. PLÀSTIQUES A. ESCÈNIQUES MÚSICA LITERAT AUDIOVISUALS A.POPULAR

-Arxius Esc.Teatre Grups ciutat Temporada Estable

-Museus

-Biblioteques

Produc. Cicle Escorxador Teatre Principal

teatral Cavall fort

Els tècnics el que fan és organitzar un espai i treballen en aquest espai entre el creador i el consumidor.

Hi ha vàries classes de tècnics:

- tècnics especialitzats en la creació.

• generalista: fa de tot

• especialista: especialitzat en un determinat àmbit

- Tècnics especialitzats en la producció, etc.

En la gestió de la cultura existeixen dues figures:

- Tècnic: es pot convertir en promotor, el que no pot ser mai és que un promotor faci de tècnic.

- Promotor: té una necessitat i acaba elavorant un encàrreg al tècnic.

El tècnic ha de:

• estudiar els antecedents.

• Estudiar el territori.

• Estudiar el sector.

• Estudia les possibilitats econòmiques, tècniques i impacte ambiental.

Després d'això el tècnic realitza un avantprojecte (apunta idees i frases generals). Això ho comenta amb el promotor. Llavors el promotor fixa els objectius i els recursos. Finalment s'encarrega al tècnic.

Promotor

Encàrrec AVANTPROJECTE

Objectius,

Estratègies, Tècnic Estudis

Pressupost

PROJECTE

Avantprojecte:

Té tres característiques fonamentals:

• breu

• precís

• clar

Les Estratègies:

Entre el projecte i l'avantprojecte hi ha un espai que són les estratègies, perquè hi ha diverses maneres d'obtenir el que volem. Una estratègia és un dels camins que té un objectiu per ser assolit. Ens decidirem per una o per una altra:

• escollirem l'estratègia que aconsegueixi d'una manera més plena els objectius.

• Costos econòmics.

• Gastos de les infraestructures.

• Complexitat tècnica.

• Temps d'implantació de l'estratègia.

• Temps d'optimització de l'estratègia.

• Temps de caducitat.

• Relació inversió-caducitat.

• Agents implicats.

• Optimització dels resultats amb altres objectius.

En les estratègies el tècnic demostra la seva saviesa i habilitat.de l'habilitat del tècnic dependrà l'encàrrec.

El primer que ha de conèixer un tècnic és:

• els projectes anteriors

• conèixer la política cultural de l'organització. Si no existeix s'hauria d'anar a buscar la memòria d'activitats i si aquesta no existeix, s'en hauria de fer una.

Continguts mínims d'aquesta memòria:

• introducció amb els objectius generals i el que pretenen.

• Organigrama del funcionament.

• Programes i activitats a nivell genèric.

• Pressupost.

• Relació amb els agents.

Això ens donaria peu per poder organitzar una activitat més concreta.

Programes i projectes:

• antecedents. Dir si n'hi ha o no.

• Introducció (mirant cap al futur). Explicar el que preten aquest projecte. Ha de ser un resum breu de tot el que conté el projecte (és millor fer-la al final).

• Descripció del projecte.

• Titularitat. Qui és l'amo del projecte qui el produeix. També pot haver-hi una coproducció.

• Objectius: sempre han de ser avaluables de forma quantitativa.

• Estratègies: descriure de quina forma aconseguirem els objectius. Totes han d'estar perfectament escrites, descrites i realitzades.

• Descripció general de l'activitat. Descripció del projecte però d'una forma seqüentalitzada.

• Temporalitzacions:

> general: de producció de l'activitat

de la difusió

de la producció

S'ha de saber si en aquests moments hi ha altres esdeveniments importants en la ciutat.

• Necessitats i recursos, com les humanes (quines són les persones que formen part del projecte, i quina és la seva missió).

• Necessitats tècniques i d'infraestructura.

• Necessitats d'assessorament.

• Pressupost: ha d'estar perfectament detallat. Cal contar sempre amb els imprevistos.

• Pla de difusió: estratègia de publicitat que s'utilitzarà.

• Pla de protocol: presentació, rodes de premsa…

• Previsió d'arxiu: preveure el que hem de guardar, com : recull de premsa, elements de difusió, etc. Tot això ens servirà per la recreació.

• Pla pedagògic: tota activitat es pot utilitzar per educar.

• Avaluació: s'ha de fer immediatament acabada l'activitat perquè sino es perden un munt de coses. Prèviament s'ha de decidir el que s'ha d'avaluar i fixar els indicadors que sempre han de ser mesurables. La qualitat es pot avaluar a través de la crítica.

TEMA 9 MÀRQUETING I DIFUSIÓ DELS PROGRAMES, PROJECES I PRODUCTES CULTURALS

Creació Producció Públic

Creació producció difusió públic

La informació sempre ha d'estar en primer lloc allí el públic la va a buscar. Un exemple, sobre el cinema, la cartellera del diari.

La producció respecte la difusió es situa entre mig del producte i del públic consumidor.

Producte - Producció - Públic

Respecte al producte el que s'ha de tenir en compte:

1r. Que no és freqüent trobar productes independents, únics (exemple, esposició per la Marató de TV3 i ja no s'organitza cap més exposició). El producte casi sempre està inclòs en un programa (exemple, temporada d'exposicions). Aquests programes aleshores també són productes.

2n. La difusió d'un producte té diferents moments. Cal coordinar els moments d'informacions i les informacions.

Ex. Producte: exposició David Canofar

Moments de difusió Informació

Planificació anual - hi haurà temporada de

(quan s'explica el projecte) exposicions

(no es diu qui vindrà)

Programa trimestral - anunciar la primera exp.

Cicle concret-bienal - s'anuncia exp. escollides

Exposició concreta - tota la informac i l'artis

Respecte al públic:

*Pot ser, segons els interessos de difusió:

• impossible: mai aniran a cap activitat. Depenent de la difusió que es faci pot oblicar o no.

• General: tots

• Interessant: el que s'ha manifestat el seu interès.

• Captiu: el que va a l'activitat

L'objectiu és que es passi d'un nivell a un altre. El que es pot fer és augmentar al nivell cultural.

És mantenir l'oferta cultural per poder augmentar l'esglaó.

El públic se li arriba d'una manera personal i d'una manera general. O s'arriba d'una manera professional o sectorial.

També hi ha edats de públic, s'ha de tenir en compte:

• campanya per la tercera edati així sigui interessant i pugui sortir interessat i d'aquí captiu.

S'ha de tenir en compte la geografia. Si és estatal, regional, local.

Els públics captius es creen de la següent manera:

incidint en la formació i en totes les etapes de formació d'una persona. La formació comença quan un neix i s'acaba quan es mor. A la societat en la que vivim ens podem formar fent actes culturals.

Fer funcionar la informació, els canals de comunicació de tal manera que la informació tingui trets qualificats:

• ha de ser imaginativa

• ha de se doble:

+ aconseguir el diàleg

+ la radio, TV, han sigut constants

Els tècnics hem d'entendre :

• els productes

• els públics

• les eines de difusió

Productes: exposicions, concerts, publicacions…

Públics: captius, interessats, general, impossible

Eines de difusió: premsa (local, regional, estatal, diaria, setmanal, especialitzada), ràdio, televisió, materials gràfics (cartellera, mailings), altres…

Totes les persones que treballen en un projecte tindran clar tots els productes que es fan. A quin públic va adreçat cada projecte. Desprès mirar quina eina s'utilitza i la manera d'utilitzar-la.

S'ha de tenir en compte el pressupost.

Exemple:

S'ha elegit premsa. El que s'ha fet és maneres d'utilitzar el diari:

* tenir en compte els recursos propis:

• l'ajuntament de Lleida té tres revistes.

• Contracte amb els diaris

• Conveni amb l'Ateneu popular

* els anuncis de premsa:

• moments de difusió

• quants anuncis

• tamany i contingut…

Quan està decidit:

Exemple, es posaran dos anuncis al diari. Es mira quins models, les agendes (activitats que es fan aquell dia a la ciutat; gratuïta), les cartelleres d'espectacles, televisions que son institucionals, agenda cultural, preus diferents en les connexions. També s'ha de triar si es posa un anunci.

Material gràfic

• Cartelleria. Poden ser:

• molt grossos, gran i car, els que estan dins un vidre.

• Més petits, els que estan a la botiga.

Selecció de llocs on volem que els cartells estiguin:

• cultural: centres culturals, universitats i col.legi major.

• Llibres: llibreries, col.legi major.

Els que van a penjar els cartells han de tenir clar on es busca el lloc més adequat.

• ploters: reproducció en teles

• cartells com programa de mà.

El tamany del cartell està en funció dels diners, el més barat el que optamitza el paper.

• els cartells que no pesen per impremta.

• Programa de mà: tríptics.

• El més personalitzat: el que arriba a casa.

• Elements impresos que es converteixen en objectes: banderoles, pancartes, etc.

• Mailings (llistat de persones):

• encarregat de la difusió.

• Fa referència a un públic.

• Ens fa falta la seva adreça, e-mail. Es monta una base de dades

• Cada producte que es fa s'ha d'elegir a quina persona s'envia.

• El protocol intern: rebre la gnent de la mateixa associació.

• El protocol extern: personalitat o persones que han de saber totes les activitats.

• Premsa: tot el que es fa ho ha de saber. Regional, local, Estatal

• Ensenyament i professors. Professors, unviversitat, alumnes.

• Arquitectura.

• Música. Professors, músics, alumnes.

• S'ha de mantenir amb salut.

• S'ha d'actualitzar, hi ha una persona.

• Públics captius: donen l'adreça voluntàriament

• Tenir un bon programa per poder manejar-lo bé.

PRÀCTICA DEL TEMA 1

DEFINICIÓ DE CULTURA

Segons la definició del diccionari:

• Conreu dels coneixements i les facultats de l'home.

• ANTROP. Conjunt de coneixènces literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que home posseeix com a fruit d'estudi i lectures, de viatges, experiència, etc.

Aquest és un dels conceptes més debatuts pels sociòlegs i els antropòlegs. Sovint es pensa, que la cultura és privativa de l'home “culte” o “cultivat”, quan, de fet, no hi ha cap èsser humà que no posseeixi una cultura i no sigui “culte”.

La cultura és un sistema de comportament que comparteixen els membres d'una societat.

Una de les definicions que donaren A.L.Kroeber i C.Kluckhohn a l'artice Revisió Crítica de conceptes i definicions és la següent:

“la cultura consisteix en models o patrons esplícits o implícits, del comportament per al comportament, menys adquirits i transmesos mitjançant símbols que constitueixen l'obre exclusiva dels grups humans i inclouen els objectes materials. El nucli essencial de la cultura el constitueixen idees tradicionals i, especialment, els valors units a elles. Els sistemes culturals es poden considerar, d'una banda, producte de l'acció i, per l'altra, elements condicionadors de l'acció subsegüent”.

La cultura no prové de la naturalesa biològica de l'home sinó que és un producte humà.

Contingut de la cultura:

• institucions: folkways, normes, lleis, estils, ritus, ceremònies.

• Idees: coneixements, creences, valors.

• Materials: amb contingut simbòlic.

• Tècniques: del cos, adquisició de productes, producció, transport, comerç,etc.

PRACTICA DEL TEMA 2

LOS PAPALAGIS

Aquest és un recopilatori de discursos que feia el cap samoà a la seva tribu (illes del Mar del Sud) on podem observar com un natiu d'una tribu que està totalment lligat a la naturalesa menjant i construint coses del que aquesta li aporta veu al poble occidental (Europa) i a la seva cultura. En aquests discursos clarament es veu el rebuig de la roba i vestimenta occidental i la incomprensió de com les persones podem anar amagant la bellesa del nostre cos sota unes robes; ell creu que la roba serveix per tapar la vergonya d'un cos pecaminós. També parla de com els occidentals tenen tanta necessitat de tenir coses, la majoria inútils, li costa entendre la nostra visió de “llar” amb els ornaments, les habitacions; i com aquestes cases i blocs de pisos tapen la naturalesa i no hi arribi la llum del sol , per a ell, vivim en un món obscur. Descriu la importància tan exagerada que tenim del diner i la falta del temps així com també el fet de treballar en un ofici per tal de tenir diner i poder menjar i viure a travès d'aquest.i per això afirma que som pobres perquè perseguim les coses que sense aquestes no podem viure i ens sentim desgraciats, parla del respecte que tenim els uns dels altres constatant que respectem a una persona pel que té no per les seves virtuts espirituals i per això afirma que “els papalagis fan pobre a Déu”.

No enten perquè en la nostra societat tenim màquines que fabriquin coses ja que ell explica que si una persona fa amb les seves pròpies mans un objecte ho aprecia per però que si té una màquina que ho fa, en fa tantes d'iguals no s'aprecia i ho troba insignificant i monòton. I que el fet de tenir avions per a volar no es pot substituir pel sentiment d'un ocell, que creat per Déu, té aquesta habilitat. També parla dels locals, com el cinema, fent una crítica a com podem anar en un lloc tan tancat i fosc tan sols per observar una pantalla on es veuen persones de la mateixa cultura que la nostra i es comporten de la mateixa forma. Diu que els occidentals pensem molt i ho considera una malaltia ja que diu que els llibres són enviats a tot arreu i tothom es contagia de pensaments i que tans pensaments cansa els nostres cossos i ens fa dèbils. Considera la societat occidental com a persones cegues de llum i sense esperit que els van portar la llum de Déu però que el nostre cos, no estava il.luminat per l'amor a Déu que la societat occidental diu que té.

Per tan, la conclusió final que s'en treu d'aquests discursos són que la societat occidental és materialista, sense esperit, maliciosa, avariciosa, egoista, que volen posseir més bèns sense estimar-se els uns als altres i sense tenint en compte el que Déu i la naturalesa ha creat per la supervivència i felicitat de la raça humana.

Opinió personal:

Així com jo puc pensar i, en alguns moments, no comprendre com els natius de diferents zones del món poden viure sense comoditats com una casa amb cal.lefacció, sense roba per tapar-nos, sense els diners, sense llibres, sense un ofici, etc. és evident que ells pensin el mateix en el cas contrari. Però, al mateix temps que trobo que en alguns aspectes tenen raó , també trobo que tenen una visió massa exagerada i massa despreciada, de manera que parla com si fossim uns monstres, com si no fossim dignes de la vida. És veritat que donem massa importància als diners i als objectes materials però jo acostumada a viure així no em sabria adaptar al seu medi, de la mateixa manera que ells no se sabrien adaptar aquí.

EL PETIT PRÍNCEP

La primera part del llibre clarament ens ensenya la espontaneïtat i imaginació dels infants. Els adults no deixen volar la imaginació, davant el di buix de la serp tan sols veuen el que sembla que és pero no treballen ni amb un mínim esforç la imaginació, el que es veu a primera vista és l'únic que veuen els adults tot el contrari dels nens, per exemple el Petit Príncep és un nen molt peculiar ja que viu en un planeta molt i molt petit, i la seva forma de vida és molt diferent a la nostra, per això aquest modus de vida d'aquest nen li permet ser molt imaginatiu i creatiu ja que no té moltes coses del que disfrutar.

PRACTICA DEL TEMA 6

ESQUEMA DE DISTRIBUCIÓ COMPETENCIAL

CONSTITUCIÓ DE 1978

Art. 44

• els poders públics promouran i tutelaran l'accès a la cultura, a la que tots tenen dret.

• Els poders públics promouran la ciència i l'investigació científica i tècnic en benefici de l'interès general.

Art. 46

Els poders públics garantitzaran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels bèns que l'integren, qualsevol que sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.

Art. 148

Les Comunitats Autònomes podran assumir competències en les següents matèries:

• artesania.

• Museus, biblioteques i conservatoris de música d'interès per la Comunitat Autònoma.

• Patrimoni monumental d'interès de la Comunitat Autònoma.

• El foment de la cultura, de la investigació i , en el seu cas, de l'ensenyament de la llengua de la Comunitat Autònoma.

Art. 149

L'Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries:

• legislació sobre la propietat intel.lectual i industrial.

• Foment i coordinació general de la investigació científica i tècnica.

• Defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i l'expoliació; museus, biblioteques i arxius de titularitat estatal, sense perjudici de la seva gestió per part de les Comunitats Autònomes.

Sense perjudici de les competències que podran assumir les Comunitats Autònomes, l'Estat considerarà el servei de la cultura com deure i atribució essencial i facilitarà la comunicació cultural entre les Comunitats Autònomes, d'acord amb elles.

ESTATUT DE 1979. TÍTOL I

Art. 9

La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la cultura a Catalunya així com en la regulació i administració de tots els nivells de l'ensenyament.

La Generalitat podrà col.laborar amb altres territoris de l'Estat vinculats a Catalunya per la llengua, la cultura o la història.

El desenvolupament legislatiu i l'execució del règim establert per a la premsa, ràdio i televisió corresponen a la Generalitat de Catalunya sota la tutela específica de la qual existirà un tercer canal de televisió.

La Generalitat té competències sobre:

• conservació, modificació i desenvolupament del Dret Civil Català i establiment del procediment administratiu i de les normes processals que s'en derivin Règim d'Administració Local.

• Endegament de la cultura i protecció del patrimoni artístic, monumental, arqueològic i científic, així com gestió d'arxius, biblioteques, museus i hemeroteques que no siguin de titularitat estatal.

• Promoció i gestió de diversos aspectes de la recercca; institucions acadèmiques , docents i culturals amb seu central o activitats bàsiques a Catalunya.

També té competència exclusiva sobre:

• ordenació del territori, urbanisme i habitatge, així com política forestal, ramadera i de caça i pesca interior; tractament de les zones de muntanya i dels espais naturals protegits.

• Gestió de les obres públiques, carreteres, ferrocarrils i aeroports d'abast català. Cambres de la propietat, comerç, indústria i navegació, col.legis professionals.

• Turisme, esports, lleure, publicitat i espectacles. Activitats artesanals.

A més d'això i de nombrosos altres aspectes que fan referència a la gestió de la realitat cultural i jurídica del país, la Generalitat de Catalunya és sobirania, en el marc de l'Estatut, a l'hora d'organitzar les estructures de govern pròpies.

Art. 11

Correspon a la Generalitat d'executar les competències de l'Estat sobre:

• crèdit, banca i assegurances, fires internacionals.

• Protecció del medi ambient, política minera i energètica i gestió pesquera.

• Ports, aeroports i transports de passatgers i mercadaries.

• Reserva al sector públic de recursos o serveis essencials, sobretot en el supòsit de monopolis.

També d'altres de relacionades amb els contractes i concessions administratives, amb les consultes populars municipals, amb els museus, arxius i biblioteques, i amb el règim penitenciari.

A més d'això, dins el marc de la política i legislació de l'Estat, la Generalitat té competència exclusiva, sobre:

• planificació econòmica i reestructuració sectorial.

• Defensa del consumidor, comerç interior, ramaderia i agricultura.

• Institucions de crèdit, compreses les caixes d'estalvi.

LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL 7/85

Art. 25.2 i 26.1

La llei reguladora de Bases del Règim Local, a més de proclamar i concretar el dret dels municipis a participar en la gestió dels afers que afectin el seu àmbit d'interessos, defineix determinades competències locals. En relació amb els municipis, això succeeix indirectament en declarar que aquestes han de prestar obligatòriament un seguit de serveis mínims (art. 26), així com en autoritzar-los a desenvolupar activitats complementàries a les altres administracions públiques en un seguit de sectors d'activitats adiministrativa (art. 28).

En la regulació de les obligacions municipals mínimes, l'article 64 de la Llei Municipal reprodueix textualment la fòrmula i la citació de l'art. 26.1 per la llei reguladora de Bases de Règim Local (amb l'única diferència que afegeix la conservació a la pavimentació de les vies públiques).

Art. 25.2 i 26.1 de la Llei de Bases de Règim Local és el mateix que l'article 63.2 i 64.1 de la Llei Municipal de Règim Local de Catalunya.

LLEI MUNICIPAL DE RÈGIM LOCAL DE CATALUNYA

Art. 63.2

El municipi té competències pròpies en les matèries següents:

• seguretat en llocs públics.

• L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals.

• El patrimoni històrico artístic.

• El subministrament d'aigua i enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals.

• Les activitats i les instal.lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme.

Art. 64.1

Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

• en tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accès als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes.

• En els municipis amb una població superior als 5000 hab, a més : parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.

• En els municipis de població superior a 20.000hab, a més :protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis, instal.lació esportives d'ús públic i escorxador.

• En els superiors a 50.000hab: transport col.lectiu urbà de viatgers i protecció del medi.

Art. 68.1

Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a:

• educació.

• La cultura, la joventut i l'esport.

• Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts.

Per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa,si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització dels serveis corresponents.

LLEI D'0RGANITZACIÓ COMMARCAL DE CATALUNYA

Art. 27.1

Aquest article disposa que el programa d'actuació comarcal ha de determinar quines activitats i quins serveis municipals són susceptibles de ser exercits per la comarca, per mitjà de delegació o conveni. Hem de suposar que la delegació o el conveni són perfectament possibles encara que no s'utilitzi la citada previsió en el programa d'actuació de la comarca, que com a requisit perquè la comarca pugui rebre més delegació o formalitzar un conveni.

PRACTICA DEL TEMA 3

INVENTAR UN PROTOCOL

1.- Aspectes geogràfics:

Situació de la població

Comarca.

Província.

Poblacions pròximes conegudes.

Extenció del municipi en kilómetres quadrats.

Etc.

2.- Geografia humana:

Demografia.

Taxes de natalitat i mortalitat.

Número de persones grans, infants i adults.

Número de persones que han vingut al poble de fora de la província.

Número aproximat d'arribada d'immigrants.

3.- Aspectes socials (com ens relacionem)

Relacio social per l'edat.

Relació social pel sexe.

Relació social per la raça.

Relacions socials per l'àmbit professional.

4.- Aspectes econòmics:

Sectors de producció.

Renda de les famílies.

Tipus de bèns privats.

Salaris.

5.- Aspectes polítics:

Partit polític majoritari.

Tipus de feina que es fa en terme polític per al poble.

Diversitat o no de partits.

Participants de la política del poble.

6.- Les obres:

Obres urbanístiques per la millora del municipi (instal.lació gas ciutat, neteja setmanal dels carrers, etc.)

7.- El pensament

Tipus de religió.

Beneficiència.

Concepció de l'home i l'univers.

Aspectes espirituals.

PRACTICA DEL TEMA 5

CREACIÓ D'UNA ENTITAT O ASSOCIACIÓ

Primer hem de tenir un grup de gent i una finalitat per tal de crear una associació. Per a legalitzar l'entitat haurem d'anar al registre d'entitats jurídiques amb les còpies dels Estatuts i de l'acta funcacional i els llibres d'actes, de socis i de la caixa, tot un procès per tal que l'associació obtingui el NIF L'associació que es vol crear es dirà Associació música popular Terres de Ponent. La finalitat de la qual és agrupar tots els músics tradicionals i populars per tal de conservar i mantenir la música tradicional catalana.

L'àmbit territorial és provincial.

L'Associació és una entitat democràtica i assembleària. El seu òrgan de govern és la Junta Directiva, que és elegida democràticament per l'Assemblea General de tots els socis. Tots els afiliats tenen dret a ser elegits per als càrrecs de representació.

Per tan, després d'haver votat els afiliats per als càrrecs, trobem que la presidenta de l'associació encarregada de dirigir l'entitat serà la senyoreta Montserrat Bosch Utgés.

El vicepresident que substituirà la presidenta en cas d'absència serà l'Àngel Molina. Oriol Trilla ha sortit màxim votat en el càrrec de Secretari qui s'ocuparà de la documentació de l'associació, és a dir, de l'arxiu. El càrrec de tresorer li serà manat a Abel Gonzalvo qui quostodia i controla els recursos.

Com que l'associació serà més aviat gran és convenient nombrar el càrrec de gerència (directora general) a Amàlia Fuentes.

Detallarem els drets i obligacions dels socis, per exemple alguns dels serveis que oferirem seràn:

• el carnet de soci amb el que obtindran descomptes en qualsevol establiment musical.

• Informació del sector: sales, festivals, concerts, clubs, etc.

• Servei d'assaig dins de l'associació, i escola per als qui volen aprendre.

• Assegurances de material i accidents.

• Servei de producció de videoclips i documentals.

Hem de pensar quins recursos econòmics tindrem per tal d'aconseguir ingressos i per pagar tot allò que suposi un gast.

També realitzarem, de manera realista, la quota que haurà de pagar el soci, tenint en compte un petit descompte per als menors de 25 anys. Per exemple, una quota de 2500pts/mes i pels menors de 25 anys 2000pts/mes.

Les quotes seràn un recurs econòmic, també vendre material com encenedors, clauers, samarretes, etc. Amb el logotip de l'associació. També hem de contar amb les subvencions que haurem de demanar o els convenis que puguem realitzar entre una administració i una empresa privada.

En la contabilitat haurem de confeccionar uns pressupostos, amb l'ajuda d'un programa informàtic, en el que haurem de portar un control dels gastos i ingressos que anem aconseguint, aquí és on tindrà un paper important el tresorer. Els impostos, haurem de mirar quins impostos hem de pagar com a entitat, serien impostos de societats, l'IVA, l'IAE, l'IRPF, la Seguretat Social, impostos municipals i contribucions i les transmissions patrimonials.

La memòria és el pla de treball que durem a terme l'any que ve per tal de mirar quins aspectes s'han produït perquè tornin a ocòrrer o per a evitar-los.

En la creació d'una associació, és molt important la promoció, la que s'havia pensat per a aquesta associació era:

Activitats de promoció :

• Revista bimestral gratuïta, que informa de les activitats de l'Associació i de l'actualitat del sector.

• Edició anual del CD Musica popular i tradicional catalana un disc de promoció que mostra la feina dels associats.

• Catàleg de formacions.

• El cicle de concerts “Ballem a lo popular”.

• Els cicles de concerts de "Música en viu als Clubs".

• Produccions especials per a festivals i música tradicional de Catalunya.

• Premis de l'Associació i la seva Festa de lliurament.

• Informació a través d'Internet.