Andalusia

Situación. Relieve. Clima. Flora y fauna. Población. Cultura. Transporte

  • Enviado por: Nasset101maxnus
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad


SITUACIÓ I LÍMITS

Andalusia és una comunitat autònoma que està a dins de l'estat espanyol. Es troba al sud d'Espanya.

Limita amb portugal per l'extrem oest. També limita amb Extremadura, Castella - la Manxa i la Regió de Múrcia pel nord (També són comunitats autònomes).

Per el costat de la costa limita amb el Mar Mediterrani i amb l'oceà Atlàntic.

EXTENCIÓ

Andalusia té unes vuit províncies: Huelva, Cadis, Còrdova, Jaén, Granada, Màlaga, Almeria i la capital, Sevilla.

Aproximadament té uns 87.268 Km quadrats. Ocupa un 17 per cent de la superfície d'Espanya i un 18 per cent de la població espanyola. Andalusia és una de les comunitats autònomes més grans i més riques en relleu.

RELLEU

Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta: al sud hi va al seu sòcol hercinià, l'extrem del que té. Resulta, un típic relleu mediterrani, de molta varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia. De nord a sud hi distingim tres unitats importants de relleu: Sierra Morena, la Depressió Bètica i les serralades Bètiques. Tot el conjunt guanya altitud d'oest a est i de nord a sud, i té l'altitud més alta a Sierra Nevada.

Crea com una muralla a la vall del Guadalquivir. Al llarg del Guadalquivir passa uns 11 m a Sevilla als 211 m a Andújar i als 826 m a Cazorla.

La depressió Bètica és una gran fossa alpina d'origen tectònic.

Al llarg de la Mediterrània amb la màxima expansió a l'est, hi ha el conjunt més gran orogràfic peninsular, les serralades Bètiques. Aquestes muntanyes són molt accidentades. Estàn subdividides en tres unitats: les serres Subbètiques al nord, la serralada Penibètica al sud i la depressió o solc Intrabètic.

   La característica principal dels rius d'andalucia és que normalment no porten una quantitat d'aigua abundant i regular, perqué les pluges no són molt abundants.

    El principal riu d'Andalusia és el Guadalquivir. Neix a la Serra de Cazorla, a la província de Jaén, a uns 1.300 metres d'altitud, creua les províncies de Jaén, Córdoba, Sevilla i Huelva, i desemboca en Sanlúcar de Barrameda (Cádiz). Té uns 657 quilómetres de recorregut. Desemboca a l'oceà Atlántic.

El principal afluent del Guadalquivir es el Genil.

Altres afluents del Guadalquivir són:

- Per el marge dret: Guadalimar, Guadalen, Jándula, Guadiato, Bembézar, Viar…

- Per el marge esquerra: Guadiana Menor Guadajoz y Corbones.

El riu Guadalquivir és navegable des de Sevilla, ciutat que té l'únic port de riu a Espanya.

Els rius que van al Mediterrani són curts i rápids per la proximitat de la Cordillera Penibética, com el Andarax i Almanzora en Almería, el Guadalfeo, el Guadalhorce, a Málaga y el Guadiaro, a la província de Cadis. En el seu curt camí fins el mar aquests rius arrastren terra i roques produïnt una forta eropsió que origina profunds barrancs. Són rius en què el caudal varía molt entre l'estiu, en el que baixen quasi secs.

Andalusia és la comunitat autònoma amb major longitut de costa. Al llarg té més de 800 quilòmetres.

La costa mediterránia té des de l'Estret de Gibraltar fins el límit de la província d'Almeria. Té pocs espais de platja perqué les muntanyes arriben fins el mar, el que origina cales i acantilats. Es diu "La Costa del Sol", i en ella es te que destacar el Golf d'Almería els cabs de Gata, en Almería, y Sacratif, en Granada.

    La costa atlàntica té des de la desembocadura del Guadiana fins l'Estret de Gibraltar. És una costa completament plana. Hi ha moltes platges i bones amb sorres fines i de color clar. En la desembocadura del Guadalquivir existeix una zona d'inundacinos. Aqui es troba el famós Coto de Doñana. En aquesta costa es té que destacar el Golf de Cadis i el Cabo de Trafalgar.

CLIMA

Els estius són llargs, calorosos i secs. Els iberns són curts i freds. Les pluges són escasses, un mica més abundants a la tardor.

Però només és circumstàncies generals, depenent del lloc. Aixó es deu a la major o menor altitud depenent de la zona que es tracta. Les zones que tenen el mar alabora tenen unes temparatures més suaus en tot l'any que a l'interior.

A més les zones pròximes a l'Atlantic són més plujoses o humides mentres que Almeria té un clima mediterráni sec, quasi desertic.

El clima d'Andalusia igual que el d'Espanya,queda inclós al clima mediarrani a la zona tèbia de la Terra encara més a prop que del cercle Polar.

VEGETACIÓ I PARCS NATURALS

A la major part d'Andalusia, la vegetació natural és el bosc meditarrani. Predominen els arbres de fulla parenne com les encines, els alcarnocs, els pins i els pinsapos. Encara el bosc meditarrani és cada any més escàs degut a els antics roturacions de les terres per cultivar i els actuals incendis forestals.

- A les zones muntanyoses més altes hi han arbres de fulla caduca, com el castanyer i pins d'alta muntanya.

- També hi ha zones de matolls en les que predominen els arbusts com 'Andaluca'
el romer.

- Als prats abunden les herbes, són frecuents els trèbols.

Andalusia és la regió amb major varietats i riquesa d'Europa. Té numerosos espais naturals protegits de la mà de l'home, degut a la gran varietat, riquesa fauna i vegetació. Els principals són els següents:

  • El parc Natural de de Serra Nevada és tresor botànic d'Europa perqué té més de 60 espècies de plantes que només es donen aquí, com la manzanilla real, l'estrella de les neus o la violeta de Serra Nevada. Va ser declarada reserva de la Bioesfera per l'humanitat.

- El parc Natural de Doñana està a Huelva. Es un dels més extens i importants d'Europa.

- El desert de Tabernas es troba a Almeria. Està considerat com l'únic desert d'Europa.

- La Llaguna de Font de Pedra es troba a Màlaga. Hi viu el flamenc rosa i altres animals.

- El Parc Natural de la Serra d'Aracena té una gran riquesa de fauna i és molt visitat per les coves.

- El Parc Natural les Serres Subbètiques encara conserva pintures prehistòriquesi altres restes dels poblats d'aquesta zona (els celtes).

- Els Parcs Naturals de Grazalema i de la Serra de les Neus tenen magnífics paisatges i són les 2 zones d'Europa més importants.

POBLACIÓ

Andalusia és la comunitat més poblada d'Espanya, que el 2006, era superior als 7,9 milions d'habitants. Aquesta població es concentra, sobretot, a les capitals provincials i a les àrees costaneres. La meitat de la població andalusa està en 28 ciutats. Les àrees metropolitanes més grans d'Andalusia, el 2005 eren:

  • Àrea de Sevilla (1.427.060 habitants)

  • Àrea de Màlaga (1.074.074 habitants)

  • Badia de Cádis (620.000 habitants)

  • Àrea de Granada (473.714 habitants)

  • Àrea d'Almeria (369.998 habitants)

  • Àrea de Còrdova (321.164 habitants)

  • Àrea de Jaén (233.561 habitants)

La ciutat més gran és Sevilla que té uns 709.975 habitants al 2003.

SECTORS DE TREBALL QUE HI DESTAQUEN

- El sector primari segueix tenint una importància, relativa amb la resta de sectors productius. Importància que es fa gran si el comparem amb el sector primari d'altres economíes si lo occidentals-. El sector primari produeix el 8,26 per cent del total i ocupa el 8,19 per cent[ ]de la població activa. És un sector poc competitiu ja que altres economies amb menys població produeixen més.

- El sector secundari està basat en la industria i la construcció.

- El sector terciari, en les últimes dècades ha experimentat un creixement molt significatiu en la seva participació en l'economia. Ha passat de ser un sector minoritari a ser ampliatment majoritari en la major part de les economies occidentals.

MITJANS DE COMUNICACIÓ

A Andalusia, estan representants fent servir delegacions els mitjans de comunicació internacionals, nacionals o autonòmiques, ja sigui fent servir agencies o delegacions pròpies de cada mitjà.

Però al camp de la comunicació destaca l'empresa pública Ràdio i Televisió d'Andalusia (RTVA), composta a l'actualitat per dos cadenes de televisió autonòmiques, Canal Sur i Canal 2 Andalusia, i per tres cadenes de ràdio, Canal Sur Ràdio i Canal Festa Ràdio, A més de varis senyals digitals i canals que s'emeten fent servir plataformes digitals.

TRANSPORT

Per Andalusia és de vital importància fer-se de bones comunicacions per la seva comunicació amb els centres econòmics del país i del continent. Està ben comunicada per mar degut a la seva posició entre Europa i Àfrica.

A aquest any Andalusia té 6 aeroports, dels cuals 5 són internacionals. Existeix el projecte de construcció d'un altre aeroport a Huelva. L'aeroport privat que hi ha es diu Aeropouerto de Antequera.

Els ports d'Andalusia funcionen bé perquè cada un té diverses perspectives. Tant per el transport de passatgers com de mercaderies destaquen el Port d'Almeria, el Port de Motril, el Port de Màlaga, el Port de la badia de Cadis i el Port de punta Umbría. El port de Màlaga i el de Algesiras són considerats dos dels ports més importants d'Espanya i del mar Meditarrani.

POBLES O CIUTATS MÉS IMPORTANTS I PER QUÉ

Els pobles més importants són les capitals de provincia i Sevilla perque són les més grans i les que tenen més monuments històrics.

ÒRGANS DE GOVERN

L'organització institucional d'Andalusia es denomina Junta d'Andalusia. Està integrada pel Parlament d'Andalusia, el President de la Junta d'Andalusia i el Consell de Govern.

El Parlament d'Andalusia és l'assemblea legislativa de la comunitat, les funcions principals de la qual són la proposició, elaboració i aprovació de les lleis, així com l'elecció del President de la Junta.

El President de la Junta d'Andalusia, és el representant suprem de la comunitat autònoma i el cap de govern així com el representant ordinari de l'Estat espanyol. S'elegeix per majoria absoluta amb el ple del Parlament i és anomenat posteriorment pel rei d'Espanya.

El Consell de Govern d'Andalusia és l'òrgan polític i administratiu superior de la comunitat presidit pel President de la Junta; és a dir, és la branca executiva del govern andalús. Està constituït per consellers nomenats pel President de la Junta que s'encarreguen dels diversos ministeris o conselleries.

LLENGUA QUE ES PARLA

Es parla el castellà o espanyol que és la seva llengua oficial. No tenen una llengua pròpia com algunes altres comunitats autònomes.

UNA MICA DE HISTÒRIA

- Andalusia va estar poblada des de dates molt aviats corresponents al Paleolític Antic, entre 700.000 i 400.000 anys a.C. Segons les restes arqueològiques trobades, a les principals zones de assentament van ser la zona alta del Guadalquivir i la zona sur de Serra Morena. S'han localitzat restes de la cultura achelense (puntes, pics) en les terrasses dels grans rius, que eran utilitzats com eixos de circulació i zones d'aprovisionament d'aliments (caça i recolecció).

- La Bètica va tenir una important aportació al conjunt de l'Imperi Romà tant econòmica, com cultural i política. En el terreny econòmic va continuant siguent molt significativa l'extracció de minerals (or, plata, coure i plom) i l'agricultura, amb producció i exportació sobre tot de cereals, oli vi, aquests dos últims especialment famosos en tot l'Imperi.

- A l'any 711 després de l'incursió militar de Tarik, la Guerra del Guadalete i les posteriors campanyes de Musa, es va produir la caiguda del poder visigot i l'Invasió musulmana de la Península Ibèrica que, alguns autors consideren més bé una revolució islàmica. A partir de llavors i fins la agafada de Granada l'any 1492, els territoris peninsulars baix poder islàmic es van denominar generalment Al-Andalus la seva història va ser una successió de diversos estats musulmans.

- La debilitat derivada de la desintegració del poder almohade i la subsegüent creació dels tercers regnes taifes, va afavorir la conquesta Cristiana de les terres de la vall del Guadalquivir per part de San Fernardo. Córdoba es va conquistar l'any 1236, Jaén a l'any 1246 i Sevilla l'any 1248, surgint el germen de l'Andalusia històrica, condicionada per població mudejar i per la repoblació amb gent cristiana del nord peninsular, sota la influència del regne nazarita de Granada a través de la frontera, amenassada per les incursions dels benimarines, contenits l'any 1294 per Guzmán el Bó i en Tarifa que van ser derrotats a la Guerra del Salat, l'any 1340. La reconquesta de Granada l'any1492 va acabar amb la denominació musulmana.

- Al segle XVIII, la centralització portada pels nous aires borbònics suposa per Andalusia una organització territorial per el centre. Els recursos agraris, miners i comercials van ser trets pel poder centralista borbònic. Això porta fins al límit de la desarticulació territorial andalusa amb la conformació radial dels eixos de comunicació

VARIS:

- Toponímia

L'origen del mot Andalusia encara és controvertit. Prové, del terme Al-Àndalus, que es referia a la península Ibèrica musulmana -al començament, tota la península llevat dels petits enclaus cristians independents del nord) des del 711 al 1492. Durant la Reconquesta cristiana, aquest nom va designar exclusivament el sud peninsular, i es va convertir, com a denominació castellanitzada, el terme per referir-se a l'últim territori a ser reconquerit.

- Símbols

L'escut d'Andalusia ensenya la figura d'un Hèrcules jove entre les dos columnes de Hèrcules que la tradició situa a l'estret de Gibraltar, amb una inscripció a els peus d'una llegenda que diu: "Andalusia per si, per Espanya i la Humanitat", sobre el fons d'una bandera andalusa. Tanca les dos columnes un arc de mig punt amb les paraules llatines "Dominator Hercules Fundator", també sobre el fons de la bandera andalusa.

La bandera oficial d'Andalusia està composta per dos bandes horitzontals verdes i una blanca, sobre la cual es situa l'escut d' Andalusia. Va ser creada per Blas Infante, i aprovada a l'Assemblea Andalusita de Ronda de 1919. Infant va triar el verd com símbol de l' esperança i unió i el blanc com símbol de pau i diàleg. L'elecció d'aquests colors es deu a que Blas Infant considerava que havien sigut els més que es van fer servir més al llarg de la història del territori andalús.

L'himne d'Andalusia fa així:

El dia d'Andalusia es celebra el 28 de febrer i commemora el referèndum de l'any 1980, que va donar autonomia plena després d'una llarga lluita per accedir a través del procediment estipulat a l'article 151 de la constitució per a aquelles comunitats que, com Andalusia no van tenir oportunitat per refredar el seu estatut durant la Segona República.

- Fauna

-A les serres viuen aus carronyaires com el buitre, l'àguila real, l'azor i el gavilà. També hi han mamífers com la cabra montès, el porc senglar, el cérvol, la guineu i  el linx ibèric.

-A les llanures viuen aus com àguiles, millans, grulles i cigonyes blanques.

-A les costes dels rius i llagunes podem trobar flamencs, ànecs i garsses. A les aiguas viuen peixos com les carpes, barbos i tencas.

    

- Visites d'interès

Sevilla:
És la capital d'Andalusia, i la tercera en població del país, es troba entre les preferides per els turistes, gracies al seu excepcional ambient i la seva monumentalitat. Destaquen entre els seus monuments la Giralda, emblema de la ciutat; gegantesc minaret que avui és campanar de l'enorme Catedral gòtica, la Torre de l'Oro, i el pintoresc Barri de Santa Creu amb els seus estrets carrerons.


Granada:
La Jo¡a Mora, situada a Els peus de l'elevada Serra Nevada, on es troba un dels palaus més admirats del món, la Alhambra, amb els seus impressionants jardins del Generalife.

Córdoba:
La que va ser durant llarg temps l'emblemàtica capital del món islàmic espanyol, conserva encara monuments d'excepcional importància, com la Mesquita, un temple islàmic; encantadors carrers i les importantíssimes ruïnes de Medina Azahara.


Màlaga:
Entre els seus principals atractius es troba l'Alcazaba mora i el seu cèlebre Costa del Sol.

La informació l'he trobat a molts llocs.

A la Wiquipèdia, a la web oficial de turisme d'Andalusia, una web d'un col·legi d'Andalusia i una web d'Espanya que hi surt poca cosa. Però el lloc que he trobat més informació ha sigut la de la Wiquipèdia

http://www.andalucia.org/modulos.php?modulo=Index&nuevoidioma=spahttp://es.wikipedia.org/wiki/Andaluc/C3/ADa

http://www.esp.andalucia.com/

http://www.google.com

El google l'he fet servir per buscar en aquests apartats: Andalucía i Andalusia. I d'aquí he tret tota la informació del treball.

Hi ha hagut parts que m'ho he passat molt bé fent-les com: situació i límits o relleu. Però hi ha hagut parts que no m'han agradat gens com: Una mica de història o llengua que es parla.

En general m'ha semblat divertit. A vegades em feia molta mandra fer el treball i el deixava per un altre dia. Trobo que no ha sigut molt difícil buscar informació sobre Andalusia menys algunes coses. A vegades és molt avorrit fer el treball però hi ha moltes estones que t'ho passes bé. Trobo que he anat molt lenta alhora de fer el treball. M'ha costat una mica arribar a fer les deu pàgines però al final n'he fet unes quantes més.

3