Anatomía

Ossos. Cartílags. Articulacions. Musculatura. Tronc. Extremitats. Cap. Coll # Huesos. Cartílagos. Articulaciones. Tronco. Extremidades. Cabeza. Cuello

  • Enviado por: Lola
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 52 páginas
publicidad
cursos destacados
Derivadas Parciales
Derivadas Parciales
En este curso sobre derivadas parciales estudiaremos todos los temas relacionados al calculo diferencial multivariable....
Ver más información

Ejercicios resueltos de introducción a la Física
Ejercicios resueltos de introducción a la Física
Serie de ejercicios resueltos de de introducción a la Física

Este curso va ligado al curso...
Ver más información

publicidad

GENERALITATS

OSSOS

Esquelet AXIAL: ossos de l'eix central.

Esquelet APENDICULAR: ossos dels membres o extremitats.

- Funció

· Mecànica: sosteniment i protecció d'òrgans.

· Metabòlica: emmagatzemen ions

· Hematopoiètica: formació de sang (a la medul·la òssia)

- Tipus

· Llargs: Eix vertical i dimensió longitudinal predominant. Tenen cartílag de creixement. (húmer, radi, cúbit, tíbia, peroné i fèmur).

  • Diafisis: Part central i estreta.

  • Metàfisis: Entre el centre i l'extrem. Proximal i distal.

  • Epífisis: Part de l'extrem i ample.

· Plans: Predominen 2 dimensions. (escàpula, coxals, costelles i crani).

  • Cares: Part central.

  • Vores: Perifèria.

· Curts: No predomina cap dimensió (o totes). S'aproximen idealment a un cub. (carp, tars, cara i vèrtebres).

- Configuració macroscòpica

· Externa:

  • Periosti: membrana exterior menys a la zona articular.

  • Apòfisis: elevacions dels ossos. Poden ser articulars (formen part de l'art.) o no articulars.

No ART: degudes a l'atracció d'un múscul, tendó, lligament...

    • Tubercles: forma irregular.

    • Tuberositats: Més gran que el tubercle.

    • Crestes: Allargades i aparatoses.

    • Línies: Allargades i estretes.

    • Espines: Punxegudes.

    • Altres.

  • Depressions: poden ser articulars (formen part de l'art.) o no articulars.

No ART: degudes a:

    • Fosses: augmentar la superfície d'inserció d'un múscul.

    • Forats

    • Escotadures

    • Solcs permetre o facilitar el pas d'estructures.

    • Canals

    • Corredors

    • Diverticles: cavitat que s'obre en una altre cavitat.

· Interna: unió de dos teixits:

  • Teixit CORTICAL o compacte: Es troba a la perifèria de l'os.

  • Teixit TRABECULAR o esponjós: A l'interior. En Trabècules (làmines) seguint les línies de força de l'os. Augmenten la seva resistència. Entre les trabècules hi ha la medul·la òssia:

    • Activa: funció hematopoiètica. Vermella.

    • Inactiva: No hi ha medul·la, és greix de color grogós.

CARTÍLAGS

Varietat del teixit conjuntiu. És dur i molt elàstic.

- Tipus

· Hialí: Col·lagen abundant (dóna elasticitat i duresa). Cartílag articular, nas...

· Elàstic: Elastina abundant. Molt elàstic. Orella...

· Fibrós o fibrocartílag: Col·lagen abundant formant capes compactes seguint les línies de tensió. Pelvis, pubis, disc intervertebral...

  • Rodet

  • Menisc

ARTICULACIONS

- Sinartròsi: Articulació amb molt poc o sense moviment. L'espai articular està ple de teixit.

· Sinfibròsi o Sutura: Ple de teixit fibrós. Cara i volta cranial...

  • Dentada:

  • Escamosa: permet l'expansió.

  • Harmònica: no té dents.

  • Esquindelesi: cresta articulada amb ranura.

· Sincondrosi: Ple de cartílag. Base del crani i unió de costelles amb estern...

· Sinostosi: Hi ha teixit ossi, ossos fusionats. Base crani, coxal...

- Amfiartròsi: Moviment articular limitat. A l'espai articular hi ha lligament interossi i envoltant l'articulació hi ha el lligament perifèric (reforç). Entre vèrtebres...

- Diartrosi: Moviment articular lliure.

· Components:

  • Cavitat articular: espai virtual entre els ossos. Normalment està col·lapsada.

  • Líquid sinovial: facilita el moviment fent de lubricant. Corrosiu.

  • Cartílag articular: de tipus hialí. Cobreix les cares articulars dels ossos per protegir-los i facilitar el moviment articular.

  • Càpsula articular: maniguet fibrós que uneix els ossos. Tanca la cavitat articular i manté el líquid sinovial dins.

    • Laxa i lluny de la cara articular: diartròsi molt mòbil .

    • Gruixuda i a prop de la cara articular: diartròsi poc mòbil.

  • Membrana sinovial: Molt fina, cobreix l'interior de la càpsula articular. S'insereix al límit del cartílag articular i produeix líquid sinovial.

  • Lligament intrínsec: engruiximent de la càpsula on l'articulació pateix més.

  • Lligament extrínsec: no és càpsula, són restes evolutives de músculs o tendons.

  • Múscul: en articulacions MOLT mòbils fa d'estabilitzant.

  • Fibrocartílag articular: (no sempre) converteix una articulació INCONGRUENT (no encaixa bé) en una de CONGRUENT (encaixa bé).

· Tipus: segons la Forma:

    • Artròdies: cares planes. Mà...

    • Tròclea: com polítges. Genoll...

    • Trocoide o trochus: forma cilíndrica. Unió radi i cúbit...

    • Sella de muntar o Encaix recíproc: còncava i convexa alhora. Unió carp - dit gros...

    • Condílies: forma el·líptica. Mandíbula...

    • Enartròsi: forma esfèrica. Unió húmer i fèmur...

segons la Funció: els eixos de moviment que tingui.

    • 1 eix: tròclea (colze, genoll...) i trocoide (gir del braç...).

    • 2 eixos: encaix recíproc (polze...) i condílea.

    • 3 eixos: enartròsi.

(artrodia): no té cap eix direcrtiu. Només fa desplaçaments de reajustament.

MUSCULATURA

Estructures actives que donen mobilitat als ossos i a les articulacions. La propietat principal de la cèl·lules musculars és la seva CONTRACTIBILITAT normalment davant d'un estímul nerviós.

- Tipus

· Esquelètic o estriat: associat a l'esquelet o aparell locomotor. Contracció voluntària.

· Visceral o llis: forma les parets viscerals i mou les vísceres. Contracció involuntària.

· Cardíac: barreja dels dos anteriors. Forma el miocardi, la paret de cor.

- Estructura

· Ventre o cos: és la part contràctil, vermella, i tova.

· Tendó: serveix perquè el ventre s'insereixi a la estructura corresponent (os, cartílag, membrana intermuscular “aponeurosi”, o pell “inser. cutània”). No és contràctil i és blanc.

· Insercions: n'hi ha dues, la proximal o origen (+ a prop columna); i la distal o terminació.

· Aponeuròsi de revestiment o Fàscia: membrana que envolta el múscul per evitar fregaments amb estructures veïnes.

- Classificació

· Funció

· Regions

· Forma:

  • Curt: cap, mà, peu...

  • Pla: abdomen...

  • Llarg: extremitats...

  • Orbicular o esfínter: fibres circulars concèntriques envoltant un orifici.

· Nombre de ventres musculars:

  • Simples: 1 ventre muscular.

  • Compostos: 2 o més ventres musculars.

    • en sèrie”: un a continuació de l'altre units per un tendó intermig

· Digàstric: dos ventres musculars.

· Poligàstric: tres o més ventres musculars.

    • en paral·lel”: un al costat de l'altre. Cada ventre té un extrem propi i un altre comú.

· Bíceps: dos ventres musculars.

· Tríceps: tres ventres musculars.

· Quàdriceps: quatre ventres musculars.

TRONC

COLUMNA VERTEBRAL

Ossos

Formada per la superposició de 32 o 34 vèrtebres (individuals) que s'articulen entre sí i disposades en cinc regions:

· Cervical: les 7 primeres vèrtebres. C3

· Toràcica: les 12 vèrtebres següents. T10 segment mòbil.

· Lumbars: les 5 vèrtebres següents. L5

· Sacre: les 5 vèrtebres següents sinostosades (fusionades) en un os. S1

· Còccix: les 3 o 5 vèrtebres següents sinostosades (fusionades) en un os. Cx2

Promontori: articulació L5-S1. Punt més feble de la columna.

- Morfologia

· Pla frontal: és recte idealment, sempre hi ha certes desviacions (escoliosi si són molt pronunciades).

· Pla sagital: té 4 curvatures. Les tres primeres són funcionals (cervical toràcica i lumbar) i l'última és fixa (sacrococcígia). (si és recta se'n diu rectificada i hi ha problemes). Serveixen per donar resistència a la columna, ja és mes resistent quantes més corbes té. (resist = (nº corbes)2)

  • Lordosi: corba còncava per darrera. N'hi ha dues, la cervical i la lumbar.

  • Cifosi: corba còncava per davant. N'hi ha dues, la toràcica i la sacrococcígia que és fixa.

- Funció

· Estàtica: estructura de suport i sosteniment.

· Dinàmica: les apòfisis que té son per fer de braços de palanca que generen moviment quan es mouen els músculs.

· Protecció: fa d'estoig a la medul·la espinal.

VÈRTEBRES

Totes són diferents però segueixen el mateix patró: la vèrtebra tipus (ideal).

· Cos vertebral: estructura cilíndrica forta. Té dues cares, la superior i la inferior.

· Forat vertebral: la superposició: Conducte vertebral.

· Arc vertebral: sortida de les apòfisis.

· Apòfisis: 2 transverses o laterals, 1 espinosa i 4 articulars (2 sup i 2 inf).

· Pedicle: unió del cos amb les apòfisis laterals. A la columna entre un i altre hi ha el forat intervertebral per la sortida dels nervis espinals.

· Làmina: unió d les apòfisis laterals amb l'espinosa. A la columna es formen 2 canals paravertebrals.

Vista lateral (apòfisis articulars).

- Característiques pròpies (vèrtebres centrals de cada regió)

· Toràciques:

  • Cos vertebral: té els dos eixos similars (" quadrat), és bastant regular. La regió posterior del cos presenta 4 cares costals on s'articulen les costelles (2 superiors i 2 inferiors)

  • Apòfisi espinosa: És molt llarga i obliqua ( \ ). Si palpem l'apòfisi de T7 horitzontalment trobarem el cos de T8.

  • Apòfisis transverses: Són robustes, molt grans i obliqües. Cada una té una cara costal.

- Apòfisis articulars: Les cares articulars són planes, orientades en el pla frontal. Les de la part superior miren enrera i les de la part inferior endavant.

  • Forat vertebral: Ovalat i relativament estret.

· Lumbars:

  • Cos vertebral: Molt més gran i robust que a les toràciques perquè aguanta més pes. Predomina l'eix transversal sobre el sagital (+ ample). No té cares costals.

  • Apòfisi espinosa: És recte (no obliqua), molt robusta, rectangular i més ample (hi ha més musculatura).

  • Apòfisis transverses: Estan atrofiades i s'anomenen TUBERCLES ACCESSORIS de la vèrtebra. El que sembla la apof trans és la costella fusionada que s'anomena APÒFISI COSTAL.

  • Apòfisis articulars: Són corbes orientades al pla sagital. Les cares tenen forma de trocoide (segment de cilindre). Les superiors són còncaves mirant a medial i les inferiors son convexes mirant a lateral.

  • Forat vertebral: Triangular i més ample que el toràcic.

· Sacre: Forma triangular inversa.

- Cara anterior: còncava.

· Forats sacres anteriors: N'hi ha 8; 4 a cada banda.

· Base del sacre: Cara articular del cos vertebral de S1.

· Apòfisis articulars superiors: articulació amb L5.

  • Cara posterior: convexa.

· Cares auriculars: cares articulars, n'hi ha dues a l'alçada d'S1-S2. Serveixen per articular els ossos coxals.

· Forats sacres posteriors: N'hi ha 8; 4 a cada banda.

· Cresta sacre mitja: fusió de les apòfisis espinoses. No és complerta, va de S1 a S3. A S4 i S5 està bifurcada.

· Banyes del sacre: Bifurcacions de la cresta sacre mitja.

· Hiat del sacre: espai que queda entre les banyes. Sortida del conducte sacre.

· Conducte sacre. Fusió dels forats vertebrals

· Crestes sacres laterals: Fusió de les apòfisis transverses.

· Canals sacres: Situats entre la cresta mitja i les laterals.

· Tuberositat del sacre: àrea molt rugosa.

· Ales del sacre: expansions per aguantar la cara articular i el coxal.

· Còccix: Fusió de 3-4-5 vèrtebres molt atrofiades. Només tenen cos vertebral.

- Banyes de còccix: A la C1 hi ha dues apòfisis per articular-se amb S5.

ESTERN

- Parts

· Manubri: part superior.

  • Escotadura jugular

  • Escotadures claviculars

  • Escotadures costals

· Cos: part central. Hi ha des del tercer al setè cartílag costal.

· Apòfisi Xifoide: punta lliure. És cartílag que s'ossifica amb l'edat.

· Angle de l'estern o de Louis: Unió del manubri amb el cos. És un angle obtús obert cap enrera. Correspon al segon parell de costelles.

COSTELLES

Són 24 ossos plans distribuïts en 12 parells. (pot haver-hi costelles supranumeràries). Van de les vèrtebres toràciques a l'estern.

El conjunt de l'estern, les 24 costelles i les vèrtebres toràciques s'anomena tòrax ossi.

- Tipus

· Veritables: N'hi ha 7 parells. S'articulen indirectament amb l'estern a través dels cartílags costals.

· Falses: Són els 3 parells següents. El cartílag costal va al cartílag costal superior, no a l'estern.

· Flotants: Els dos últims parells (11 i 12). L'extrem anterior és lliure, el cartílag costal no va enlloc. Serveixen per donar mobilitat al tronc, però són les més delicades.

- Parts

· Cap de la costella: Té forma de cunya

  • Cara articular superior del cap de la costella.

  • Cara articular inferior del cap de la costella.

  • Cresta del cap de la costella.

· Coll de la costella

· Tuberositat o tubercle de la costella

  • Cara articular de la tuberositat de la costella

· Cos de la costella: Té una cara interna i una externa i una vora superior i una inferior.

  • Solc de la costella: està a la vora inferior.

  • Angle de la costella: part més posterior de la costella. Canvia el radi de curvatura.

· 1ª COSTELLA

És molt curta, té un radi de curvatura molt tancat. S'inverteixen les cares i les vores; ara són cara superior i inferior, i vora externa i interna.

· Cara superior:

  • Tubercle de LISFRANC o del múscul escalè anterior.

  • Solc de la vena subclavia: davant del tubercle.

  • Solc de la artèria subclavia: darrera del tubercle.

Articulacions

- Articulacions intervertebrals:

Cada vèrtebra s'articula amb la veïna per dos punts:

· Articulació dels cossos vertebrals: És del tipus Amfiartòsi (semimòbil).

  • Disc intervertebral: Lligament interossi que ocupa l'espai intervertebral.

- Nucli pulpós: part central de textura gelatinosa pel seu alt contingut en aigua, estructura deformable que fa de coixinet amortitzant el pes i absorbint la pressió.

- Anell fibrós: està format per capes de fibres concèntriques i les seves funcions són unir els cossos vertebrals i mantenir el nucli pulpós a l'interior.

        • Lligament longitudinal anterior: darrera els cossos vertebrals.

        • Lligament longitudinal posterior: davant els cossos vertebrals.

Aquests lligaments perifèrics van de l'occipital al sacre , donen estabilitat a la columna i dificulten la luxació de les vèrtebres.

· Articulació dels arcs vertebrals: És del tipus diartròsi. A la regió toràcica artrodies i a la regió lumbar trocoide. Dues vèrtebres s'articulen entre sí amb dos punts articulars formant un “trípode”. A més de tots els elements típics d'una articulació (càpsula, cavitat, cartílag...) trobarem:

        • Lligaments extrínsecs:

  • Lligaments grocs: N'hi ha dos, el dret i l'esquerre. Estan situats entre làmines i són grocs perquè contenen molta elastina propietat única d'aquests lligaments. Ens permeten doblegar la columna i ajuden a la musculatura.

  • Lligaments interespinosos: estan entre les apòfisis espinoses, ocupen l'espai intervertebral i uneixen les apòfisis.

  • Lligaments supraespinosos: Uneixen els vèrtex de les apòfisis espinoses.

  • Lligaments intertransversos: estan entre les apòfisis transverses. No ocupen tot l'espai intervertebral i uneixen els vèrtex de les apòfisis transverses.

Les articulacions intervertebrals ens permeten fer tres parells de moviments:

· Flexió / Extensió: Endavant / endarrera.

· Lateralització dreta / esquerre: Als costats.

· Rotació dreta / esquerre: moure el “tronc”.

No tota la columna és igual de mòbil. La part menys mòbil és la toràcica perquè està fixada per les costelles i l'estern, i la part més mòbil són les frontisses que són les zones de transició cervico-toràcica i la toraco-lumbar.

*LIMITACIONS*

- Articulacions costovertebrals:

Cada costella s'articula en dos punts.

· Articulació costovertebral: anatòmicament és del tipus diartòsi artrodia i va del cap de la costella a dues vèrtebres.

  • Lligament intraarticular del cap de la costella: està dins la cavitat articular i uneix la cresta del cap de la costella amb el disc intervertebral.

  • Lligament radiat del cap de la costella: és intrínsec i és un reforç de la part anterior. S'insereix al cap de la costella i irradia cap als dos cossos vertebrals i cap al disc intervertebral.

· Articulació costotransversa: Del tipus diartrosis artòdia. Va des de l'apòfisi transversa de la vèrtebra inferior al tubercle de la costella.

  • Lligament costotransversal lateral: lligament intrínsec que reforça la càpsula per darrera.

  • Lligament costotransversal: uneix el coll de la costella amb l'apòfisi transversa.

  • Lligament costotransversal superior: uneix les coll de la costella amb l'apòfisi transversa de la vèrtebra superior.

- Articulacions costoesternals:

Només és present en els set primers parells de costelles. Són sinartrosis sincondrosis.

  • Lligaments radiats esternocostals: només és present a la cara anterior entre el cartílag i l'estern.

El moviment de les tres artrodies (art dels arcs vertebrals, art costotransversa, art costovertebral ) determinen una mobilitat del tòrax del tipus trocoide. L'element clau del moviment és el coll de la costella que fa de cilindre en el trocoide.

· Rotació superior dels colls de les costelles: el coll de la costella gira amunt i aquest desplaçament es veu a la part anterior de la costella que puja i augmenta el diàmetre anteroposterior i transversal del tòrax. Això fa que hi hagi més volum, per tant menys pressió i entra l'aire. Inspiració.

· Rotació inferior dels colls de les costelles: el coll de la costella gira avall i el moviment i conseqüències són inverses a la rotació superior. Expiració.

Músculs

PARAVERTEBRALS O DE LA COLUMNA VERTEBRAL (en els canals paravertebrals)

- Profunds: Fibres obliqües.

· Interespinosos: Uneixen les apòfisis espinoses, estan situats a cada costat del lligament interespinós. No existeixen a nivell toràcic mig (alçada omòplats).

· Intertransversos: Uneixen apòfisis transverses. 2 drets i 2 esquerres (ant i post).

· Transversoespinós: Va del sacre a C2. Són fibres que uneixen les apòfisis transverses amb les apòfisis espinoses superiors. Quan més profunds esta, més curt és, i quan més superficial més llarg.

  • Rotadors: Són els més profunds i per tant més curts.

    • Curts: Uneixen les apòfisis transverses amb la làmina de la vèrtebra superior.

    • Llargs: Uneixen les apòfisis transverses amb les espinoses superiors.

  • Multífid: Són molts fascicles que segueixen el mateix patró. Van de la apòfisi transversa a la espinosa de la segona, tercera i quarta vèrtebra superior (es salten la vert. immediatament superior)

  • Semiespinós toràcic: És el més superficial i llarg. S'origina a les apòfisis transverses de T7 a T12 i en bloc s'insereixen a les espinoses de C6 a T6.

- Superficials: fibres longitudinals.

· Espinós toràcic: Múltiples fascicles enganxats a les apòfisis espinoses. Van de les de T2 a T8 fins a les de T10 a L3 formant un arc.

Els dos músculs següents (longuíssim toràcic i iliocostal), s'originen a la MASSA MUSCULAR COMÚ. La inserció d'origen es fa a través d'una fàscia: FÀSCIA TORACOLUMBAR, que s'insereix a les 3 últimes apòfisis espinoses lumbars, a la cresta sacre mitja, a part del coxal (espina ilíaca posterosuperior) i a la cresta ilíaca.

· Longuíssim toràcic: A partir de la massa muscular comú i a mesura que ascendeix es va dividint en fascicles.

  • Medials: S'insereixen a les apòfisis costals lumbars i a les apòfisis transversals toràciques.

  • Laterals: S'insereixen a l'angle de les costelles.

· Iliocostal

  • Lumbar: De la massa comú dóna múltiples fascicles que van als angles de la cinquena a la dotzena costella.

  • Toràcica: De la massa comú dóna múltiples fascicles que van des dels angles de les sis últimes costelles als angles de les sis primeres.

Funció

· Estabilització de la columna.

· Permeten la posició bípede.

· Quan es contrauen fan la EXTENCIÓ de la columna.

· Actuant sobre la columna o sobre les costelles fan les LATERALITZACIONS i les ROTACIONS.

TÒRAX

- Intercostals: Cobreixen l'espai entre les costelles.

· Extern: Fibres obliqües direcció davant i avall. Anteriorment s'insereixen a la unió costocondral, fins a l'estern hi ha la MEMBRANA INTERCOSTAL EXTERNA; però posteriorment arriben a la columna i s'insereixen a les apòfisis transverses, aquest múscul més pròxim a la columna s'anomena MÚSCUL ELEVADOR DE LA COSTELLA que s'origina a la vora inferior de la costella per fora del solc, i s'insereix a la vora superior de la costella inferior.

· Intern

· Íntim La direcció de les seves fibres és contrària (ara amunt i davant). Arriben a l'estern però no a la columna, s'acaben a l'angle de la costella, fins a la columna hi ha la MEMBRANA INTERCOSTAL INTERNA. Les fibres més posteriors es diferencien i formen els MÚSCULS SUBCOSTALS. El seu origen és la vora superior de la costella i s'insereixen a la vora inferior de la costella superior (l'intern per fora del solc de la costella i l'íntim per dintre).

Entre els intercostals intern i íntim i el solc de la costella passa el PAQUET VASCULONERVIÓS INTERCOSTAL (nervi, artèria i dues venes intercostals).

Funció

· Respiratòria per la disposició de les fibres. No està molt clara.

- Inspiradors: intercostal extern i elevadors de les costelles.

- Expiradors: intercostals interns i íntims i subcostals.

- Serrats Posteriors (veure dibuix músculs paravertebrals superficials)

· Serrat posterosuperior: Fibres obliqües avall i enfora. S'originen a les apòfisis espinoses de C6, C7, T1 i T2 i s'insereixen a l'angle de les costelles 2ª, 3ª, 4ª i 5ª.

· Serrat posteroinferior: Fibres obliqües enfora i amunt. S'originen a les apòfisis espinoses de T11, T12, L1 i L2 i s'insereixen a l'angle de les 4 últimes costelles.

Funció

El posterosuperior és inspirador i el posteroinferior pot ser inspirador o expirador segons si es contrau sol o junt amb el posterosuperior. És expirador quan es contrau sol, i és inspirador si es contrauen alhora.

  • Transvers del tòrax o triangular de l'estern: Múscul atròfic que està darrera l'estern. S'origina a la cara posterior de l'estern i s'insereix als cartílags costals 3r, 4rt, 5è i 6è. No té cap funció clara es pot definir com a expirador.

ABDOMEN

- Grup Anterior

· Recte de l'abdomen: N'hi ha dos. Músculs poligàstrics que s'originen a la vora superior del pubis i a la sínfisis púbica (art); i s'insereixen als cartílags costals 5è, 6è i 7è i a la apòfisi Xifoide de l'estern. Estan completament coberts per una beina blanca: BEINA DEL RECTE de l'abdomen que és una aponeurosi de revestiment. Entre els dos músculs hi ha un RAFE tendinós anomenat LINIA ALBA que va del pubis a l'apòfisi xifoide.

· Piramidal: Situat per davant de l'extrem inferior dels rectes de l'abdomen. S'origina a la vora superior del pubis i a la sínfisis púbica (art) i s'insereix a la línia Alba. La seva funció és tensar la línia Alba (no se sap pk serveix això).

- Grup Lateral

El lligament inguinal s'estén entre l'espina ilíaca anterosuperior i el tubercle del pubis.

· Transvers de l'abdomen: És el més profund. Format per fibres transversals. S'origina a quatre llocs: la cara interna de les sis últimes costelles, les apòfisis costals (a través del lligament lumbocostal situat a la cresta ilíaca), el llavi o línia interna de la cresta ilíaca i al terç lateral del lligament inguinal. El múscul vermell passa a ser tendó: aponeurosi d'inserció, que acaba a la beina del recte de l'abdomen.

· Oblic intern de l'abdomen: Són fibres obliqües (davant i amunt). S'originen a la apòfisi espinosa d'L5, al llavi o línia intermèdia de la cresta ilíaca i al terç lateral del lligament inguinal. S'insereixen a: Les fibres superiors: a la vora dels quatre últims cartílags costals . Les fibres mitges es continuen amb una aponeurosi d'inserció i acaben a la beina del recte de l'abdomen. Les fibres inferiors descriuen un arc primer medialment i després inferiorment amb el lligament inguinal.

El transvers i l'oblic intern es fusionen i donen un sol tendó: TENDÓ CONJUNT que s'insereix a la vora superior del pubis i la sínfisis púbica (davant del piramidal).

· Oblic extern de l'abdomen: Fibres obliqües contràries al intern (avall i endavant). S'origina a les cares externes de les últimes vuit costelles, i s'insereix a: Les fibres inferiors al llavi o línia externa de la cresta ilíaca. La resta de fibres acaben amb una enorme aponeurosi d'inserció. la porció superior forma la beina del recte i la inferior s'insereix al lligament inguinal.

- Grup Posterior

· Quadrat lumbar: N'hi ha un a cada costat i forma tres capes:

  • Anterior: Formada per fibres verticals. S'origina a la porció posterior del llavi o línia interna de la cresta ilíaca. Van amunt i s'insereixen a la vora inferior de la última costella.

  • Intermitja: S'originen a les apòfisis costals de les lumbars i formant un arc s'insereixen a la vora inferior de la última costella.

  • Posterior: S'origina a la porció posterior del llavi o línia interna de la cresta ilíaca i formant un arc s'insereixen a les apòfisis costals de les lumbars.

Funció

Els grups anterior i lateral serveixen per realitzar la premsa abdominal (la contracció que augmenta la pressió dins de l'abdomen), útil per la micció, la defecació, el vòmit, expiracions forçades, el part... També serveixen pel moviment:

- Recte i oblics: Expiradors, baixen les costelles. Flexors de la columna. La contracció unilateral de l'oblic extern provoca una rotació contralateral, i la de l'oblic intern provoca una rotació homolateral.

- Quadrat: La contracció unilateral provoca una lateralització homolateral del tronc, i la bilateral col·labora amb la extensió de la columna.

Formació de la beina del recte

- Els 2/3 superiors de la beina: Complerta. L'aponeurosi de l'oblic intern es divideix en una fulla anterior i una posterior. L'anterior es fusiona amb l'aponeurosi de l'oblic extern i es forma la làmina anterior de la beina del recte que s'insereix a la línia alba. La posterior es fusiona amb l'aponeurosi del transvers i forma la làmina posterior de la beina del recte que s'insereix a la línia alba.

- Els 1/3 inferior de la beina: Incompleta, només té làmina anterior. Les tres aponeurosis es fusionen i passen per davant del recte formant la làmina anterior de la beina que s'insereix a la línia alba.

A la banda posterior hi ha un límit que separa els 2/3 superiors del 1/3 inferior, anomenat LÍNIA ARQUEJADA per la seva forma. És una zona feble de l'abdomen amb risc d'hèrnies viscerals.

Regió inguinal

El límit entre l'abdomen i l'extremitat inferior és el lligament inguinal. Aquest està reforçat medialment pel lligament Lacunar (o de gimbernat) que té forma de triangle.

Damunt del lligament inguinal hi ha el conducte inguinal que comunica, en el sexe masculí, la cavitat de l'abdomen amb l'escrot. El conducte es forma per la migració testicular (el pas del testicle originat al costat del ronyó fins a la bossa escrotal). El conducte format té dins el cordó espermàtic (venes, artèries.....).

En el sexe femení el conducte inguinal està format pel lligament rodó de l'úter (que manté l'úter en posició).

- Morfologia del conducte inguinal:

Format per quatre parets:

· Anterior: És l'aponeurosi d'inserció de l'oblic extern de l'abdomen.

· Inferior: És el lligament inguinal.

· Superior: És l'arc que fan les fibres de l'oblic intern i el transvers.

· Posterior: És el fons de l'arc, la fàscia transversal (cobriment del transvers).

I dos anells inguinals (orificis)

· Anell profund: a la paret posterior.

· Anell superficial: a la paret anterior.

- Grup Superior

· Diafragma: Té forma de cúpula còncava a la part inferior. Fa de límit visceral entre l'abdomen i el tòrax. Està format per dues hemicúpules que són asimètriques (la dreta està més elevada perquè hi ha el fetge). Quan està en repòs (acabat d'expirar) l'hemicúpula dreta arriba al cinquè cartílag costal i l'esquerra al sisè.

  • Centre tendinós o frènic: tendó de la porció central.

  • Perifèria: cos muscular dividit en quatre porcions

        • Esternal: anterior i mitja. Entre la cara posterior de l'apòfisi xifoide al centre tendinós.

        • Vertebral: posterior i mitja. S'origina als cossos vertebrals lumbars a través de dos fascicles musculars anomenats pilars del diafragma dret (és més llarg i s'origina als cossos d'L2, L3 i L4) i esquerra (origen als cossos d'L2 i L3). Els pilars quan arriben a T12 s'uneixen formant un arc fibrós: llig. arquejat mig.

        • Costals: N'hi ha dues; dreta i esquerra. Són les porcions més grans. S'originen a la cara interna de les sis últimes costelles i s'insereixen a la vora lateral del centre tendinós.

        • Lumbars: N'hi ha dues; dreta i esquerra. S'originen al lligament arquejat medial (entre el cos i l'apòfisi costal d'L1) i el lateral (entre l'apòfisi costal d'L1 i el vèrtex de la última costella. S'insereixen al centre tendinós.

Espais i orificis del diafragma

· Orifici de la vena cava: es troba al centre tendinós, hi passa la vena cava inferior.

· Hiat aòrtic: Es troba entre el lligament arquejat mig i T12, hi passa l'aorta i el conducte toràcic.

· Hiat esofàgic: es troba a la porció vertebral, davant del hiat aòrtic, hi passa l'esòfag i els nervis vagues dret i esquerra.

· Tronc simpàtic dret i esquerra: es troba entre la porció lumbar i la vertebral.

· Nervis esplàcnic major i menor i la vena àziga i hemiàziga: passen travessant els pilars del diafragma. Pel pilar dret els nervis drets i la vena àziga; i per l'esquerra els nervis esquerres i la vena hemiàziga.

· Triangles esternocostals o espais de Larrey: entre les porcions esternals i las costals. Té forma de triangle, hi passen els vasos toràcics interns.

· Triangle lumbocostal o de Bochdaleck: entre les porcions lumbars i les costals, és un lloc feble. Possibles hèrnies viscerals.

Inervació del diafragma

El diafragma està inervat pels nervis frènics dret i esquerra, cada un va a la seva hemicúpula corresponent. L'origen d'aquests nervis és al plexe cervical (al coll). Entren al tòrax i circulen lateralment al cor, entre el cor i el pulmó fins que arriben al diafragma.

Funció del diafragma

És el principal múscul inspirador perquè augmenta el diàmetre toràcic vertical ja que quan es contrau s'aplana elevant les costelles i comprimint les vísceres de l'abdomen.

Inervació dels músculs de l'abdomen

El tronc està inervat pels nervis espinals que surten de la medul·la espinal per parelles i poden ser cervicals, toràcics, lumbars, sacres i coccígens. Concretament el tronc l'inerven els toràcics els lumbars i els sacres. Aquests surten de la columna pels forats intervertebrals i es divideixen en dues branques: anterior i posterior. La branca posterior va al canal paravertebral i inerva els músculs paravertebrals; i la branca anterior inerva la resta de músculs.

· Músculs paravertebrals: inervats per les branques posteriors dels nervis espinals toràcics, lumbars i sacres.

· Músculs intercostals: inervats pels nervis intercostals (branques anteriors dels nervis espinals toràcics).

  • Serrat posterosuperior: inervat pels quatre primers nervis intercostals.

  • Serrat posteroinferior: inervat pels nervis costals 9 , 10 i 11.

  • Transvers del tòrax: inervat pels nervis costals 3, 4, 5, i 6.

· Músculs de l'abdomen:

  • Recte: inervat pels sis últims nervis intercostals. La part baixa a més pels nervis ilioinguinal i iliohipogàstric.

  • Piramidal: l'inerva el nervi ilioinguinal.

  • Transvers i oblic intern: Els cinc últims nervis intercostals, ilioinguinal i iliohipogàstric.

  • Oblic extern: Els vuit últims nervis intercostals, ilioinguinal i iliohipogàstric.

  • Quadrat gàstric: L'últim intercostal (nervi subcostal).

Vasos

· Artèries: Deriven de l'artèria aorta, que surt del ventricle esquerre del cor.

  • Aorta ascendent: primera porció.

  • Arc de l'aorta: segona porció.

  • Aorta descendent: tercera porció.

La sang arterial del tronc deriva de l'aorta descendent situada davant i a la esquerra de la columna. Travessa el diafragma per l'hiat aòrtic que la divideix en dos porcions: toràcica i abdominal.

La porció toràcica de l'aorta descendent irriga el tòrax mitjançant artèries intercostals. I la porció abdominal irriga les parets de l'abdomen mitjançant les artèries lumbars.

· Venes:

TORAX: La sang perd l'oxigen i va a les venes intercostals, les de la dreta van a la vena àziga i aquesta va la vena cava superior, que va directament al cor. Les de l'esquerra van a la vena hemiàziga d'aquesta a la vena àziga, d'aquí a la cava superior i al cor.

ABDOMEN: La sang de les parets abdominals va a la vena cava inferior situada per davant i a la dreta de la columna lumbar i travessa el centre tendinós del diafragma fins arribar al cor.

· Sistema limfàtic: Hi ha dues estructures:

  • Nòduls o ganglis limfàtics

  • Vasos limfàtics: uneixen els nòduls.

La limfa de la paret de l'abdomen es recollida per dos grans vasos limfàtics: tronc lumbar dret i esquerra. Per davant d'L1i L2 aquests desemboquen en un “sac” limfàtic: cisterna del Quil (o de Pequet). de la cisterna surt el conducte toràcic que puja per davant de la columna (passant pel diafragma) i a mesura que puja va recollint la limfa toràcica que li donen els nòduls i vasos intercostals. La limfa desemboca al sistema venós (a la sang venosa) on s'uneixen la vena subclavia esquerra i la vena jugular esquerra.

EXTREMITAT SUPERIOR

Hi ha quatre regions. De proximal a distal son:

  • Cintura escapular o espatlla.

  • Braç (de l'espatlla al colze).

  • Avantbraç (del colze al canell).

  • Mà.

Ossos

· Clavícula

Regió superior-anterior del tòrax. És un os allargat (no te diàfisis ni epífisis), amb forma d'essa itàlica (dos corbes)

  • Corba medial: còncava cap enrera.

  • Corba lateral: còncava endavant.

  • Parts

· Cara superior: és subcutània

· Cara inferior: està lligada al tòrax.

  • Impressió del lligament costoclavicular

  • Solc del muscle subclavi

  • Tuberositat del lligament coracoclavicular

      • Línia trapezoide: per davant.

      • Tubercle conoide: per darrera.

· Extremitats

  • Esternal: és medial i molt voluminosa.

      • Cara articular esternal

  • Acromial: és distal i plana.

      • Cara articular acromial

· Escàpula

Os pla de forma triangular, situat per darrera de les set primeres costelles.

- Parts

· Cara anterior:

  • Fossa subescapular

· Cara posterior:

  • Espina de l'escàpula: apòfisi transversal.

      • Acromi

        • Cara articular de l'acromi

  • Fossa supraespinosa

  • Fossa infraespinosa

· Vores

  • Superior

  • Medial

  • Lateral

· Angles

  • Superior

  • Inferior

  • Lateral

      • Cavitat glenoidal: punt d'articulació amb l'húmer

      • Tubercle supraglenoidal

      • Tubercle infraglenoidal

      • Coll de l'escàpula

      • Escotadura de l'escàpula

· Húmer

· Diàfisi: té forma de prisma triangular amb tres cares i tres vores.

  • Cares:

      • Posterior

      • Anterolateral

        • Tuberositat deltoidea

      • Anteromedial

        • Solc del nervi radial

  • Vores:

      • Lateral

      • Medial

· Epífisi proximal:

  • Cap de l'húmer

      • Coll anatòmic: contorn del cap.

  • Tubercle major o Troquíter

      • Cresta del tubercle major o Subtroquiteriana

  • Tubercle menor o Troquí: més anterior i medial que el major.

      • Cresta del tubercle menor

  • Solc intertubercular o corredor bicipital

  • Coll quirúrgic: coincideix amb la metàfisi.

· Epífisi distal: Ample transversalment i corbada endavant pel bon funcionament del colze.

  • Zona articular

      • Tròclea: És medial, s'articula amb el cúbit.

      • Capítol o còndil: És lateral, s'articula amb el radi.

      • Fossa coronoidea: medial.

      • Fossa radial: lateral.

      • Fossa de l'olécranon

      • Epicòndil lateral o Epicòndil: apòfisi.

      • Cresta supracondília lateral

      • Epicòndil medial o Epitròclea

      • Cresta supracondília medial

      • Solc del nervi cubital

· Cúbit o ulna: Os llarg medial

· Diàfisi: fa dues corbes molt suaus per permetre la prono-supinació. La corba superior és còncava cubitalment; i la inferior ho és radialment. Té forma de prisma triangular:

  • Cares

      • Anterior: la que es veu al dibuix.

      • Posterior

      • Medial

  • Vores

      • Anterior

      • Posterior

      • Interossia

· Epífisi proximal: és més voluminosa.

  • Escotadura troclear

  • Olécranon

  • Apòfisi coronoide

  • Tuberositat del cúbit

  • Escotadura radial

  • Cresta del múscul supinador

· Epífisi distal: és més petita.

  • Apòfisi estiloides del cúbit

  • Cap del cúbit

  • Circumferència articular: perifèria del cap.

· Radi

· Diàfisi: és corbada per permetre la pronosupinació. Al pla coronal la corba és còncava a cubital; i al pla sagital ho és endavant. Té forma de prisma triangular:

  • Cares

      • Anterior

      • Posterior

      • Radial o lateral

  • Vores

      • Anterior

      • Posterior

      • Interossia

· Epífisi proximal

  • Cap del radi

      • Fossa articular: zona superficial deprimida.

      • Circumferència articular: perifèria.

  • Coll del radi

  • Tuberositat del radi o bicipital

· Epífisi distal: és més gran que la proximal.

  • Apòfisi estiloides del radi: anterior.

  • Escotadura cubital: anterior.

  • Tubercle dorsal del radi (o de Lister): posterior.

  • Cara articular carpiana: posterior.

·

· Carp: 8 ossos curts disposats en dues files (4 proximals i 4 distals). De radial a cubital:

  • Fila proximal

      • Escafoides

        • Tubercle

      • Semilunar

      • Piramidal

      • Pisciforme

  • Fila distal

      • Trapezi

        • Tubercle

      • Trapezoide

      • Os gran

      • Os ganxut

        • Ganxo o apof unciforme

· Metacarp: 5 ossos numerats de radial a cubital (primer metacarp, segon....)

  • Parts

      • Base: la més proximal.

      • Cos

      • Cap: la més distal.

· Dits: formats per falanges

  • Falange proximal

      • Base

      • Cos

      • Cap

  • Falange mitja

      • Base

      • Cos

      • Cap

  • Falange distal

      • Base

      • Cos

      • Tuberositat de la falange distal

+ Polze: només té dues falanges, la proximal i la distal.

Ossos sesamoides: creix dins el tendó

· Os sesamoideo radial

· Os sesamoideo cubital Cara palmar de l'articulació metacarpo-falangica del polze.

Articulacions de la cintura escapular

· Articulació esternoclavicular

Diartrosi del tipus encaix recíproc o sella de muntar. Posa en contacte el manubri de l'estern, la extremitat esternal de la clavícula i el primer cartílag costal.

  • Cares articulars

      • Escotadura clavicular: verticalment còncava i convexa transversalment.

      • Cara articular esternal: verticalment convexa i còncava transversalment.

Aquestes cares articulars són incongruents perquè la clavícula és més gran que la escotadura.

Hi ha el disc articular que és un cartílag tipus menisc.

  • Cara clavicular

  • Cara esternal

  • Vora perifèrica

  • Medis d'unió: és l'únic punt d'unió entre l'extremitat superior i el tronc. És una unió molt forta i poc mòbil.

      • Càpsula articular: és molt densa i estabilitzadora. S'adhereix al contorn del menisc.

      • Lligaments

        • Intrínsecs: reforcen la càpsula.

· Llig esternoclavicular anterior: per davant.

· Llig esternoclavicular posterior: per darrera.

        • Extrínsecs: fora de la càpsula.

· Llig interclavicular: surt d'una clavícula, reforça l'articulació per dalt, s'adhereix a l'escotadura jugular, i va a l'altre clavícula.

· Llig costoclavicular: va del primer cartílag costal a la impressió de la clavícula. És molt gran, el lligament principal de l'articulació.

- Moviments: es traslladen a l'extrem acromial de la clavícula.

· Avantpulsió/Retropulsió de l'espatlla: sobre l'eix vertical, “ajuntar/separar”.

- Avantpulsió: limitada pel lligament costoclavicular posterior

- Retropulsió: limitada pel lligament costoclavicular anterior

· Ascens/Descens de l'espatlla: sobre l'eix sagital.

- Ascens: limitat pel lligament costoclavicular

- Descens: limitat pel lligament interclavicular i la 1ª costella.

· Articulació acromioclavicular

Diartrosi artròdia (cares planes). Uneix l'extrem acromial de la clavícula amb l'acromi.

  • Cares articulars

      • Cara articular acromial de la clavícula: orientada enfora, avall i enrera.

      • Cara articular de l'acromi: orientada endins, amunt i endavant.

- Medis d'unió

      • Càpsula articular: és densa.

      • Lligaments

        • Intrínsecs: reforcen la càpsula.

· Llig acromioclavicular: per dalt.

        • Extrínsecs: fora de la càpsula.

· Llig coracoclavicular: té dos fascicles

  • Trapezoide: anterolateral.

  • Conoide: posteromedial. Tenen fibres creuades.

  • Moviments

· Avantpulsió/Retropulsió de l'angle escapuloclavicular: “obrir/tancar” l'angle.

- Avantpulsió: limitada pel fascicle conoide.

- Retropulsió: limitada pel fascicle trapezoide.

· Articulació glenohumeral

Diartrosi enartrosi (cares esfèriques). Uneix l'escàpula i l'húmer.

  • Cares articulars

      • Cap de l'húmer: és 1/3 d'esfera orientada endins, amunt (en un angle d'inclinació de 130º respecte a l'eix de la diàfisi), i enrera. (en un angle de declinació de 130º respecte al pla coronal).

      • Cavitat glenoidal: menys d'1/3 d'esfera molt poc còncava orientada enfora, avall i endavant.

Aquestes cares articulars són incongruents perquè la cavitat glenoidal és més petita i menys còncava que el cap de l'húmer.

Hi ha el rodet glenoidal que és un fibrocartílag tipus rodet, en forma de prisma triangular de 360º i s'adhereix al contorn glenoidal.

  • Cara adherent: per on s'adhereix.

  • Cara externa: s'insereix la càpsula.

  • Cara interna: és la que està en contacte amb l'húmer.

La seva funció és eixamplar la cavitat i augmentar la seva concavitat.

- Medis d'unió

      • Càpsula articular: és hiperlaxa i poc estable, perquè és l'articulació més mòbil de l'organisme.

  • Medialment: S'adhereix a la cara externa del rodet i al coll de l'escàpula.

  • Lateralment: la meitat proximal s'insereix al coll anatòmic, i la meitat distal a 1cm d'aquest. (+ mòbil braç amunt).

      • Lligaments

        • Intrínsecs: reforcen la càpsula.

· Llig glenohumeral superior: per dalt.

· Llig glenohumeral mig: per davant.

· Llig glenohumeral inferior: per baix.

· Forat oval o de Weitbrecht: permet que la membrana sinovial surti i faci una bossa.

        • Extrínsecs: fora de la càpsula.

· Llig transvers superior de l'escàpula: transforma l'escotadura de l'escàpula en un forat.

· Llig coracoacromial: fa la volta subacromial.

· Llig coracohumeral: surt de la apòfisi coracoide i es divideix en fascicles:

- Fascicle anterior: va a tubercle menor de l'húmer.

- Fascicle posterior: va a tubercle major de l'húmer

  • Moviments: aquesta articulació fa el 50% dels moviments de l'espatlla.

· Abducció/Adducció: sobre l'eix sagital.

- Abducció: limitada pel lligament glenohumeral inferior.

- Adducció: limitada pel lligament glenohumeral superior i el lligament coracohumeral.

· Rotació Externa/Interna: sobre l'eix longitudinal o vertical.

- Rotació externa: limitada per tots els lligaments glenohumerals.

- Rotació interna: limitada per la part posterior de la càpsula articular.

· Flexió/Extensió: sobre l'eix transversal.

- Flexió: limitada pel fascicle posterior coracohumeral.

- Extensió: limitada pel fascicle anterior coracohumeral.

· Circunducció: rotació complerta del braç.

· Articulació escapulotoràcica: És FUNCIONAL, no anatòmica.

  • Moviments: fa l'altre 50% dels moviments de l'espatlla. Són moviments de l'escàpula

· Ascens/Descens: sobre el pla coronal.

· Abducció/Adducció: separar-la o ajuntar-la a l'eix mig.

· Rotació Externa/Interna: A l'externa l'angle inferior de l'escàpula va enfora i la cavitat glenoidal puja. A la interna és a la inversa.

Músculs de la cintura escapular

· Anteriors

  • Pectoral major: És superficial i té tres porcions:

      • Clavicular: S'origina a la vora anterior dels 2/3 medials de la clavícula. Son les fibres menys transversals.

      • Esternocostal: S'origina al cos de l'estern i als set primers cartílags costals.

      • Abdominal: S'origina a la beina del recte de l'abdomen.

Les tres porcions s'insereixen a la cresta del tubercle major de l'húmer.

La seva funció és fer l'adducció i la rotació interna de l'articulació glenohumeral. Si només es contrau la porció esternocostal és un lleuger flexor, i si ho fa la porció clavicular es un recentrador del cap de l'húmer, evita que es subluxi.

  • Pectoral menor: És superficial, té forma triangular, les seves fibres van amunt, endavant i avall. El seu origen és a la tercera, quarta i cinquena costella i s'insereix a l'apòfisi coracoides.

La seva funció si actua sobre l'apòfisi és de descens de l'escàpula i si actua sobre les costelles és inspirador.

  • Subclavi: És profund i molt petit. S'origina al primer cartílag costal i s'insereix al solc del seu nom a la cara inferior de la clavícula.

La seva funció és fer el descens de l'espatlla i encaixar la clavícula a l'estern.

· Intern

  • Serrat anterior: És molt gran. S'acobla a la paret lateral del tòrax i a la vora medial de l'escàpula, la seva funció és mantenir l'escàpula lligada al tòrax. Té tres porcions:

      • Superior: S'origina a la primera i segona costella i s'insereix a l'angle superior de l'escàpula.

      • Mitja: S'origina a la segona, tercera i quarta costella i s'insereix a la vora medial de l'escàpula.

      • Inferior: S'origina de la cinquena a la desena costella i s'insereix a l'angle inferior de l'escàpula.

La seva funció si actua sobre l'escàpula i es contrauen les porcions superior i mitja, és l'abducció de l'escàpula; i si es contrau la porció inferior fa la rotació externa de l'escàpula. Si actua sobre les costelles és un inspirador.

· Posteriors

  • Subescapular: Està per davant de l'escàpula. S'origina a la fossa subescapular i s'insereix al tubercle menor (troquín) de l'húmer. Reforça l'articulació glenohumeral per davant. Hi ha una bossa sinovial per protegir el frec entre lligament i tendó.

La seva funció és fer la rotació interna de l'articulació glenohumeral. Les fibres inferiors també fan la adducció de la mateixa.

  • Supraespinós: Està per darrera l'escàpula. S'origina a la fossa supraespinosa de l'escàpula i s'insereix a la cara superior del tubercle major (troquiter) de l'húmer. Reforça l'articulació glenohumeral per dalt i evita la caiguda de l'húmer. El tendó passa per la volta subacromial i per evitar els frecs hi ha la bossa sinovial subacromial.

La seva funció és fer la abducció fins als 90º.

  • Infraespinós: Està per darrera l'escàpula. S'origina a la fossa infraespinosa de l'escàpula i s'insereix a la cara posterior del tubercle major de l'húmer. Reforça l'articulació glenohumeral per darrera.

Fa la funció de rotador extern de l'articulació glenohumeral.

  • Rodó menor: Està per darrera l'escàpula. S'origina a la fossa infraespinosa de l'escàpula per sota l'infraespinós i s'insereix a la cara posterior del tubercle major de l'húmer per sota l'infraespinós. Reforça l'articulació glenohumeral per darrera.

Fa la funció de rotador extern, adductor i una lleugera extensió de l'articulació glenohumeral.

Maniguet dels rotadors: Subescapular, suprespinós, infraespinós i rodó menor. Fan de lligaments actius: reforç i protecció de l'articulació, i la mobilitzen. Totes tenen fibres transversals i actuen evitant la subluxació de l'húmer. Tots s'insereixen al voltant se l'articulació glenohumenral.

  • Rodó major: Està per darrera l'escàpula. S'origina a la fossa infraespinosa i s'insereix a la cresta del tubercle menor de l'húmer. Va per sota del rodó menor i passa al davant, per sota el subescapular.

La seva funció, per la seva direcció enfora, amunt i endavant, és fer l'extensió, la rotació interna i la adducció.

  • Trapezi: Està per darrera l'escàpula i actua sobre el cap i la cintura escapular encara que la major part d'ell està a l'esquena.. S'origina al cap (línia nucal superior i protuberància occipital externa), al lligament nucal i a les apòfisis espinoses de C7 a T12. Té tres porcions:

      • Descendent: S'insereix al 1/3 lateral de la vora posterior de la clavícula.

      • Transversal: S'insereix a l'extremitat acromial de la clavícula, a l'acromi i al llavi superior de l'espina de l'escàpula.

      • Ascendent: S'insereix a l'espina de l'escàpula.

La porció descendent fa l'elevació de l'escàpula i evita que caigui. La porció transversal fa la adducció de l'escàpula; i la porció ascendent fa el descens i la rotació externa de la escàpula.

  • Dorsal ample: Està per darrera l'escàpula. S'origina a les apòfisis espinoses de T7 a L5, a la cresta sacre mitja i al 1/3 posterior de la cresta ilíaca a través de la fascia toracolumbar. S'insereix a les quatres últimes costelles i a l'angle inferior de l'escàpula, passa per sota el rodó major, fa 180º de torsió i s'insereix al corredor bicipital.

La seva funció, per la seva direcció enfora, amunt i endavant, és fer l'extensió, la rotació interna i la adducció.

  • Elevador de la escàpula: Està entre l'escàpula i la columna. S'origina a l'angle superior de l'escàpula i s'insereix a les apòfisis transversals de C1 a C4.

És un elevador de l'escàpula.

  • Romboide menor

  • Romboide major Estan entre l'escàpula i la columna. S'originen a les apòfisis espinoses de C7 a T4 i s'insereixen a la vora medial de l'escàpula. El menor té les fibres més altes i el major més baixes i més potents.

Fan la funció de adducció de l'escàpula i l'ascens de l'espatlla i l'escàpula. Les fibres inferiors actuen sobre l'angle inferior de l'escàpula i fan la rotació interna de l'escàpula.

· Externs

  • Deltoides: Múscul superficial que cobreix els tendons del maniguet rotador. Per evitar el fregament amb aquests hi ha la bossa sinovial subdeltoidal.

    • Porció clavicular: S'origina al terç lateral de la vora anterior de la clavícula.

    • Porció acromial: S'origina a l'acromi.

    • Porció espinal: S'origina al llavi inferior de la espina de la escàpula.

La seva funció depèn de la porció que es contregui. Si ho fa la clavicular fa la flexió i la rotació interna de l'articulació glenohumeral. Si es contrau la acromial fa la abducció (fins als 90º) de la glenohumeral, i si es contrau la porció espinal fa la extensió i la rotació externa de la glenohumeral. Totes tres també eviten la subluxació de l'húmer.

Per fer la ABD abans del deltoides es contrau el maniguet rotador.

CAVITAT AXIL·LAR

Situada per davant de l'escàpula i lateralment a les costelles. Té forma de piràmide quadrangular.

· Paret anterior: formada pel pectoral major, el subclavi i el pectoral menor.

· Paret interna: formada pel serrat anterior.

· Paret posterior: formada per el subescapular, el rodó major (sota el subescapular) i el dorsal ample (sota el rodó major).

· Paret externa: formada pel coracobraquial i el cap curt del bíceps braquial.

Contingut

Majoritàriament hi ha greix i gran quantitat de sistema limfàtic.

· Artèria axil·lar: Travessa l'axil·la, és molt gran i és la continuació de l'artèria subclavia. El punt de separació és l'espai entre la primera costella i la clavícula. La axil·lar arriba fins la vora inferior del pectoral major i passa a anomenar-se artèria braquial.

Les seves branques principals són:

  • Artèria toràcica superior

  • Artèria toracoacromial

  • Artèria toràcica lateral

  • Artèria subescapular

  • Artèria circumflexa humeral anterior

  • Artèria circumflexa humeral posterior

· Vena axil·lar: Situada anteromedialment a l'artèria. Té el mateix recorregut i les mateixes branques.

· Plexe braquial: Estrctura que inerva la cintura escapular i la extremitat superior. S'origina a les branques anteriors dels nervis espinals C5, C6, C7, C8 i T1.

  • Base del plexe:

· Origen: nervis C5, C6, C7, C8 i T1.

· Troncs

  • Superior: unió de C5 i C6. Té una divisió anterior i una posterior.

  • Mig C7 sol. Té una divisió anterior i una posterior.

  • Inferior: unió de C8 i T1. Té una divisió anterior i una posterior.

· Fascicles

  • Posterior: unió de les tres divisions posteriors.

  • Lateral: Unió de les divisions anteriors del tronc superior i el mig.

  • Medial: divisió anterior del tronc inferior.

De la base del plexe surten dos tipus de branques:

  • Colaterals: inerven els músculs de la cintura escapular i són:

      • Nervi dorsal de la escàpula: origen C5, inerva el múscul elevador de l'escàpula i els romboides major i menor.

      • Nervi subclavi: origen tronc superior, inerva el múscul subclavi.

      • Nervi toràcic llarg o de Charles Bell: origen C5, C6 i C7, inerva el serrat anterior.

      • Nervi supraescapular: origen tronc superior, arriba a la fossa supraescapular per l'escotadura de l'escàpula. Inerva els músculs infraespinós i supraespinós.

      • Nervi pectoral medial: origen fascicle medial, inerva pectoral major i menor.

      • Nervi pectoral lateral: origen fascicle lateral, inerva el pectoral major i menor.

      • Nervi subescapular superior: origen fascicle posterior, inerva el múscul supraescapular.

      • Nervi subescapular inferior: origen fascicle posterior, inerva el rodó major.

      • Nervi toracodorsal: origen fascicle posterior, inerva el dorsal ample.

  • Terminals:

      • Fascicle posterior

        • Nervi axil·lar o circumflexe

        • Nervi radial

      • Fascicle lateral

        • Nervi musculocutani

        • Arrel lateral del nervi medià

      • Fascicle medial

        • Nervi cutani medial del braç

        • Nervi cutani medial de l'avantbraç

        • Nervi cubital

        • Arrel medial del nervi medià

LIMFÀTICS DE L'AXIL·LA

A l'aixella hi ha el PLEXE LIMFÀTIC AXIL·LAR que està format per vasos limfàtics que uneixen 6 grups de nòduls.

· Nòduls limfàtics braquials: situats al llarg de l'artèria axil·lar. Recullen la limfa del braç.

· Nòduls limfàtics subescapulars: situats al llarg de l'artèria subescapular. Recullen la limfa de la regió nucal de l'esquena i de la cara posterior de l'espatlla.

· Nòduls limfàtics pectorals: situats al llarg de la vora inferior del pectoral menor. Recullen la limfa de la paret anterolateral del tronc i de la regió central i lateral de la mama.

· Nòduls limfàtics interpectorals: situats entre el pectoral major i el menor. Recullen la limfa de la mama.

· Nòduls limfàtics centrals: situats al greix de la aixella. Recullen la limfa dels nòduls braquials, pectorals i subescapulars.

· Nòduls limfàtics apicals: situats sota la clavícula. Recullen la limfa de la regió superior i lateral de la mama i la limfa de TOTS els grups de nòduls.

La limfa va dels nòduls apicals a les venes subclavies a través dels troncs subclavis (dret i esq; vasos limfàtics).

Articulacions del braç, l'avantbraç i la mà

· Articulació del colze: conjunt de tres diartrosis

  • Articulació humerocubital: troclea.

  • Articulació humeroradial: condília.

  • Articulació radiocubital proximal: trocoide.

· Cares articulars:

        • Húmer

            • Troclea humeral per al cúbit.

            • Capítol pel radi.

        • Cúbit

            • Escotadura humeral per l'húmer.

            • Escotadura radial pel radi.

        • Radi (el cap del radi)

            • Fossa articular per l'húmer.

            • Circumferència articular pel cúbit.

· Medis d'unió

        • Càpsula: és laxa i en algun punt està lluny del cartílag. S'insereix per damunt les fosses (son intraarticulars) i per sota dels epicòndils (son extraarticulars). Les fosses donem més amplitud de moviment a la articulació. En el cúbit s'insereix seguint les cares articulars, i en el radi al coll del radi (el cap queda dins).

        • Membrana sinovial: forma FONS DE SAC, un anterior a l'alçada de les fosses anteriors, i un posterior a la fossa olecraniana. Protegeixen els músculs de frecs.

        • Lligaments

            • Intrínsecs

  • Anul·lar: va d'un extrem de l'escotadura radial del cúbit a l'altre, encerclant el cap del radi. Forma un anell osteofibros (llig i cúbit). Evita la subluxació del radi.

  • Quadrat de Denucé: entre l'escotadura radial del cúbit i el coll del radi.

  • Colateral radial: s'insereix entre l'epicondil lateral i el lligament anul·lar, i a la cara radial de l'olecranon.

  • Colateral cubital: s'insereix a l'epicondil medial i a la vora cubital de l'escotadura troclear.

            • Extrínsecs

  • Corda obliqua

  • Membrana interossia de l'avantbraç: entre les vores interossies del cúbit i el radi.

Funció: moviment al voltant de dos eixos.

  • Eix transversal

    • Flexió/Extensió del colze: intervenen les articulacions humerocubital i la humeroradial.

  • Eix longitudinal

    • Pronació (palmell avall)/Supinació (palmell amunt) del colze: intervé l'articulació radiocubital proximal.

· Articulació radiocubital distal

És una diartrosis trocoide. Posa en contacte les epifisis distals del radi i el cúbit.

· Cares articulars:

            • Escotadura cubital del radi.

            • Circumferència articular del cúbit.

· Medis d'unió

        • Càpsula: bastant laxa.

        • Disc articular o lligament triangular: és un fibrocartílag entre l'apòfisi estiloides del cúbit i l'escotadura cubital del radi.

        • Lligaments

            • Extrínsecs

  • Corda obliqua (= que art colze)

  • Membrana inteossia (= que art colze)

Funció

  • Eix longitudinal: passa pel centre dels dos caps, està lleugerament obliquat.

    • Pronació/Supinació: el cap del radi rota sobre sí mateix i el radi es desplaça. El cúbit no es mou.

· Articulació del canell: formada per dues diartrosis

  • Articulació radiocarpiana:

Condília. Entre l'avantbraç i els carps. El cúbit no hi intervé. La cavitat glenoidal està formada per la cara articular carpiana del radi i el disc articular; el condil carpià està format per l'escafoide, el semilunar i el piramidal.

· Medis d'unió

        • Càpsula: molt complexa i gran.

        • Lligaments

            • Radiocarpià palmar: va de l'epífisi distal del radi al semilunar i al gran.

            • Cubitocarpià palmar: va de l'epífisi distal del cúbit a l'os gran.

            • Radiocarpià dorsal: està per darrera i va de l'epífisi distal del radi al piramidal.

            • Col·lateral radial del carp: va de l'apòfisi estiloide del radi fins l'escafoides.

            • Col·lateral cubital del carp: va de l'apòfisi estiloide del cúbit i es divideix en dos fascicles, l'anterior va fins al pisciforme i el posterior va fins al piramidal.

  • Articulació mediocarpiana:

Bicondília, té forma d'essa itàlica apaïsada. Uneix la fila proximal i la distal dels carps. La porció de la condília radial és còncava amunt i està formada per l'escafoides, el trapezi i el trapezoide. La porció cubital és còncava avall i està formada per l'escafoides, el semilunar, el piramidal, el gran i el ganxós.

· Medis d'unió

        • Càpsula: molt complexa i gran.

        • Lligaments

            • Radiat del carp: per davant, va de l'os gran a la resta d'ossos menys el semilunar.

            • Intercarpià dorsal: per darrera, va del piramidal al trapezi, i des d'aquí a l'escafoides, l'os gran, el trapezoide i a vegades al ganxós. Tampoc va al semilunar.

Funció

  • Eix transversal

    • Flexió palmar: la fa l'articulació radiocarpiana.

    • Flexió dorsal: la fa l'articulació mediocarpiana.

  • Eix sagital

    • Flexió radial o abducció

    • Flexió cubital o adducció

· Articulacions de la mà

  • Articulacions intercarpianes:

Son artròdies. Uneixen els ossos del carp entre sí. Hi ha lligaments intercarpians palmars, dorsals i interossis. Fan readaptacions.

    • Articulació del piramidal amb el pisciforme: és una artròdia que té dos lligaments que lliguen el pisciforme

      • Lligament pisciganxós: entre el pisciforme i el ganxós.

      • Lligament piscimetacarpià: entre el pisciforme i el 5è metacarp.

  • Articulacions carpometacarpianes:

Son artròdies que uneixen:

· 2n metacarp amb el trapezi, el trapezoide i l'os gran.

· 3r metacarp amb l'os gran.

· 4rt metacarp amb l'os gran i el ganxós.

· 5è metacarp amb el ganxós.

Hi ha lligaments carpometacarpians palmars, dorsals i interossis.

    • Articulació carpometacarpiana del polze o trapezimetacarpiana: és un encaix recíproc. La cara del trapezi és còncava transversalment i convexa dorso-palmarment; i la cara del primer metacarp és convexa transversalment i còncava dorso-palmerment.

      • Funció

        • Eix transversal: obiquat 45º respecte el pla frontal.

          • Oposició/Contraoposició del polze

        • Eix sagital: obliquat avall i cap a medial.

          • Abducció (separar)/Adducció (ajuntar) del polze

Pinça de precisió: tocar la punta dels dits amb el polze.

  • Articulacions intercarpianes:

Artròdies que uneixen les bases dels metacarps entre sí. Hi ha lligaments intermetacarpians palmars, dorsals i interossis.

- Articulacions metacarpofalàngiques:

Son enartòsis anatòmicament (funcionalment son condílies). Uneixen el cap dels metacarps amb la base de les falanges proximals. Aquesta unió és incongruent perquè el cap del metacarp és més gran que la base de la falange. Hi ha un rodet incomplet de 180º (mig rodet) situat a la meitat inferior o palmar de la cavitat glenoidal, s'anomena PLACA O LLIGAMENT PALMAR.

· Medis d'unió

        • Càpsula

        • Lligaments

            • Lligament col·lateral radial

            • Lligament col·lateral cubital

            • Lligament metacarpià transvers profund: és comú i uneix els caps dels quatre últims metacarps.

Funció

  • Eix transversal

    • Flexió/Extensió de l'articulació metacarpofalangica

  • Eix sagital

    • Abducció (separar els dits)/Adducció (unir els dits) de l'articulació metacarpofalamgica

- Articulacions interfalàngiques

N'hi ha dues, la proximal i la distal. Son troclees i tenen lligament o placa palmar i dos lligaments col·laterals (radial i cubital).

  • Eix transversal

    • Flexió/Extensió de l'articulació interfalangica

Músculs del braç

Hi ha músculs anteriors i posteriors; el límit d'aquestes dues regions és el CEPTE OSTEOFIBRÓS format per l'húmer i els ceptes intermusculars lateral i medial del braç. Hi ha pocs músculs però son grans, això dóna potència a l'extremitat.

· Anteriors

  • Coracobraquial: profund. S'origina a l'apòfisi coracoide i s'insereix a la meitat de la cara anteromedial de la diàfisi de l'húmer.

Col·labora amb la flexió de l'articulació glenohumeral i retorna el braç a la posició anatòmica quan aquest s'ha desplaçat. Les fibres verticals també eviten la subluxació de l'húmer.

  • Braquial: profund. S'origina a les dues cares anteriors (lateral i medial) de la diàfisi de l'húmer, per sota el deltoides i el coracobraquial; i també s'origina a les cares anteriors dels dos ceptes intermusculars. S'insereix a la tuberositat del cúbit. És molt voluminós i protegeix per davant l'articulació del colze.

Fa la flexió del colze.

  • Bíceps braquial: superficial. Té dos caps d'origen

    • Cap curt: medial. Fa de paret a la cavitat axil·lar. S'origina a l'apòfisi coracoide i està situat per davant del coracobraquial; arriba al compartiment anterior del braç.

    • Cap llarg: enfora. S'origina al tubercle supraglenoidal de l'escàpula, és horitzontal i intraarticular. El tendó està envoltat de membrana sinovial: beina sinovial intertubercular, surt de l'articulació pel solc intertubercular o corredor bicipital, fent 90º i es fa exterior. El corredor bicipital està tancat per un lligament: beina tendinosa intertubercular o lligament humeral transvers que és el responsable de comunicar el tendó del supraespinós amb el del subescapular.

Al compartiment anterior es fusionen els dos caps i el bíceps s'insereix a la tuberositat del radi. Hi ha una expansió medial que es fusiona a la fàscia de l'avantbraç (inserció secundària al cúbit).

Sobre l'articulació glenohumeral el cap curt fa la flexió i retorna el braç a la posició anatòmica, i el cap llarg fa l'abducció. Sobre l'articulació del colze és un supinador (palmell amunt), i un cop supinat, fa la flexió.

· Posterior

  • Tríceps braquial: superficial. Té tres caps d'origen

    • Cap llarg: S'origina al tubercle infraglenoidal de l'escàpula, per darrera del rodó major i per davant del rodó menor.

    • Cap lateral: S'origina a la cara posterior de la diàfisi de l'húmer (per damunt del solc del nervi radial) i a la cara posterior del cepte intermuscular lateral.

    • Cap medial: S'origina a la cara posterior de la diàfisi de l'húmer (per sota del solc del nervi radial) i a les cares posteriors dels ceptes intermusculars.

Es fusionen i el tendó reforça l'articulació del colze per darrera. S'insereix a l'olécranon.

Sobre l'articulació del colze fa la extensió; i sobre la glenohumeral el cap llarg estabilitza verticalment l'húmer (que no es subluxi).

Músculs de l'avantbraç

· Grup anterior

4rt pla: molt profund.

  • Pronador quadrat: S'origina al terç distal de la cara anterior de la diàfisi del cúbit, i s'insereix al terç distal de la cara anterior de la diàfisi del radi.

Fa la pronació.

3r pla: profunds.

  • Flexor llarg del polze: S'origina al terç mig de la cara anterior de la diàfisi del radi i a la cara anterior de la membrana interossia de l'avantbraç. Passa per davant de l'articulació del canell, es reflexa (canvia de direcció) a causa del tubercle del trapezi i segueix cap al polze. S'insereix a la falange distal del polze.

És un flexor del polze i fa la flexió radial del canell.

  • Flexor profund dels dits: S'origina als dos terços proximals de les cares anterior i medial del cúbit i a la cara anterior de la membrana interossia de l'avantbraç. Dóna 4 tendons situats al mateix pla entre ells, passen per davant l'articulació del canell (la reforcen) i van al palmell de la mà on es dirigeixen cap als dits (un a cada). S'insereixen a les falanges distals dels 4 dits.

Fa la flexió dels dits i la flexió cubital del canell.

2n pla: menys superficial.

  • Flexor superficial dels dits: Té tres caps d'origen

    • Radial: S'origina al terç proximal o superior de la cara anterior del radi.

    • Cubital: S'origina a l'apòfisi coronoide del cúbit.

    • Humeral: S'origina a l'epicòndil medial de l'húmer.

Els 4 tendons - dos superficials que van al 3r i 4rt dit, i dos profunds que van al 2n i 5è dit - van per davant de l'articulació del canell, i el palmell de la mà estan al mateix pla. El tendó profund és més llarg que el superficial. Els profunds van per davant. Cada dit té dos tendons. Cada tendó es divideix en dos fascicles que s'insereixen a cada cantó de la falange mitja dels dits.

Fan la flexió del dits però no actuen sobre l'articulació interfalàngica distal, aquesta només la fan els profunds.

1r pla: superficials

  • Pronador rodó: Té dos caps d'origen

    • Cubital: S'origina a l'apòfisi coronoide.

    • Humeral: S'origina a l'epicòndil medial de l'húmer.

S'insereix a la meitat de la cara externa del radi.

Fa la pronació.

  • Flexor radial del carp: S'origina a l'epicòndil medial de l'húmer, el tendó creua el carp per davant i s'insereix a la base del segon metacarp.

Fa la flexió radial del carp.

  • Palmar llarg: S'origina a l'epicòndil medial de l'húmer, el tendó es col·loca medialment al flexor radial del carp (al centre del canell), creua per davant del carp i s'insereix a l'aponeurosi palmar.

La seva funció és tensar l'aponeurosi palmar, fer la flexió de canell indirectament i la flexió del carp.

  • Flexor cubital del carp: Té dos caps d'origen

    • Humeral: S'origina a l'epicòndil medial de l'húmer.

    • Cubital: S'origina a la cara medial de l'olécranon.

Va avall formant la regió anteromedial de l'avantbraç i s'insereix en el pisciforme.

És un flexor cubital del carp.

· Grup lateral o extern

  • Supinador: és el més profund i el més dorsal. Té dos caps d'origen

    • Superficial: s'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer.

    • Profund: s'origina a la cresta del múscul supinador del radi.

S'insereix a l'extrem proximal del radi.

Fa la supinació.

  • Extensor radial curt del carp: menys profund i dorsal que el supinador. S'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer. Té un trajecte descendent i el tendó creua el carp dorsalment. S'insereix a la base del tercer metacarp.

Fa l'extensió radial del carp.

  • Extensor radial llarg del carp: menys profund i dorsal que l'extensor radial curt del carp. S'origina a la cresta supracondília lateral i a la cara anterior del cepte intermuscular lateral del braç. El seu tendó creua el carp dorsalment i s'insereix a la base del segon metacarp.

Fa l'extensió radial del carp i la flexió de colze.

  • Braqueoradial: és el més superficial i anterior (per sobre l'extensor radial curt). S'origina a la vora lateral de l'húmer per sota la tuberositat del deltoides, i a la cara anterior del cepte intermuscular lateral del braç. Fa un trajecte helicoide i tenim que de tenir cara externa passa a cara anterior i altre cop a externa (també interna-posterior-interna). S'insereix a l'apòfisi estiloides del radi. El tendó queda per fora i paral·lelament al tendó del flexor radial del carp. L'espai que queda al mig s'anomena CANAL DEL POLS.

La seva funció sobre el colze és fer la flexió, i sobre el canell la supinació/pronació incompletes, és a dir que quan es contrau porta la mà a la posició neutra.

· Grup posterior

Pla profund

  • Abductor llarg del polze: s'origina a les cares posteriors del cúbit, de la membrana interossia i del radi, immediatament per sota del supinador. El ventre muscular és oblic i creua superficialment els tendons dels dos extensors radials. El seu tendó creua la regió radial del carp i s'insereix a la base del primer metacarp.

Fa l'abducció del polze.

  • Extensor curt del polze: S'origina a les cares posteriors de la membrana interossia i del radi, per sota l'abductor llarg del polze. Creua els tendons dels extensors radials i creua el canell radialment. S'insereix a la base de la falange proximal del polze.

La seva funció és fer l'extensió del polze sobre l'articulació metacarpofalàngica, no l'interfalàngica.

  • Extensor llarg del polze: s'origina a les cares posteriors del cúbit i de la membrana interossia, per sota l'abductor llarg del polze. El tendó creua el canell dorsalment i aprofitant el tubercle dorsal del radi es reflexa cap a radial. També creua els tendons dels extensors radials dorsalment i es situa al dors del dit gros. S'insereix a la base de la falange distal del polze.

Fa l'extensió complerta del polze.

  • Extensor de l'índex: s'origina a les cares posteriors del cúbit i de la membrana interossia, per sota l'extensor llarg del polze. El tendó creua el carp dorsalment i quan arriba al dors de la mà es fusiona amb el tendó del múscul extensor dels dits destinat a l'índex, té una inserció tendinosa.

Fa l'extensió del dit índex.

TABAQUERA RADIAL ANATÒMICA: regió radial del canell. Depressió de la cara radial quan fem l'abducció. Té dos límits

· Anterior: format pels tendons de l'abductor llarg del polze i de l'extensor curt del polze.

· Posterior: format pel tendó de l'extensor llarg del polze.

Hi passa l'artèria radial (pols). Es poden palpar els tendons dels extensors radials i la base òssia de l'escafoide.

Pla superficial

  • Extensor dels dits: s'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer. El seu ventre muscular es situa cubitalment a l'extensor radial curt. Dóna tres o quatre tendons que creuen dorsalment el canell i quan arriben al dors de la mà divergeixen per anar als quatre últims dits. Per mantenir l'orientació adequada al dors de la mà, els tendons estan untis entre sí per les connexions intertendinoses. Quan el tendó arriba a l'articulació metacarpofalàngica dóna una expansió profunda que s'insereix a la base de la falange proximal. El tendó continua endavant i quan es col·loca al dors de la falange proximal dóna un fascicle radial i un fascicle cubital; finalment s'insereix a la base de la falange mitja. Els dos fascicles es fusionen entre sí i s'insereixen a la base de la falange distal.

Fa l'extensió completa dels dits i l'extensió del carp.

  • Extensor del dit petit: s'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer. El ventre muscular esta al mateix pla però cubitalment al de l'extensor dels dits. El tendó creua dorsalment el canell i passa just per darrera de l'articulació radiocubital distal (la reforça). Quan arriba al dors de la mà es fusiona amb el tendó de l'extensor dels dits corresponent al del dit petit.

Fa l'extensió del dit petit i col·labora amb l'extensió cubital del carp.

  • Extensor cubital del carp: s'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer. El ventre muscular passa cubitalment a l'extensor del dit petit i queda separat del flexor cubital del carp per la cara medial del cúbit. El tendó passa just entre el cap del cúbit i l'estiloides, per darrera. S'insereix a la base del cinquè metacarp.

Fa l'extensió cubital del carp.

  • Anconal: S'origina a l'epicòndil lateral de l'húmer i s'insereix a la cara lateral de l'olécranon. Es bastant atròfic.

Ajuda a l'extensió de colze. (veure dibuix del pla profund)

BEINES CARPIANES I DIGITALS

N'hi ha de dos tipus:

· Fibroses: serveixen per formar corredors i que el tendó només tingui una possibilitat de moviment en sentit longitudinal.

· Sinovials: faciliten el moviment del tendó. Estan dins les beines fibroses.

· Beines carpianes

  • Retinacle flexor: beina fibrosa anterior. Tanca el canal carpià i s'insereix al extrems del mateix; als tubercles de l'escafoide i del trapezi radialment, i al pisciforme i al ganxo del ganxos cubitalment. La cara profunda té una expansió que s'insereix a l'os escafoide i al trapezoide, que divideix el canal en dos compartiments:

      • Radial: és més petit i només hi passa el tendó del múscul flexor radial del carp.

      • Cubital: és més gran i hi passen els tendons dels músculs flexor llarg del polze, del flexor profund dels dits, dels flexors superficials dels dits i el nervi medià.

  • Beina del múscul flexor radial del carp: beina sinovial situada a radial.

  • Beina del múscul flexor llarg del polze: beina sinovial.

  • Beina comú dels músculs flexors: beina sinovial situada a cubital.

  • Retinacle extensor: beina fibrosa posterior. Delimita, amb les epífisis distals del cúbit i el radi, sis corredors.

      • I corredor: és comú pels tendons de l'abductor llarg i l'extensor curt del polze.

      • II corredor: hi passen els tendons de l'extensor radial llarg i curt del carp.

      • III corredor: hi passa el tendó de l'extensor llarg del polze.

      • IV corredor: hi passen els tendons de l'extensor llarg dels dits (3 o 4) i el de l'extensor del dit índex.

      • V corredor: està just per darrera de l'articulació radiocubital distal i hi passa el tendó de l'extensor del 5è metacarp o dit petit.

      • VI corredor: està just entre el cap i l'apòfisi estiloides del cúbit. Hi passa el tendó de l'extensor cubital del carp.

Cada tendó té la seva beina sinovial encara que a vegades la comparteixen.

· Beines digitals: només es troben palmarment. Els tendons dels flexors estan protegits per una beina sinovial, una per cada dit, que cobreix el tendó profund i el superficial.

Al 2n, 3r i 4rt dit la beina va de l'articulació metacarpofalànfica a la falange distal. Al 1r i 5è dit les beines digitals es comuniquen amb les carpianes.

- Polze: la beina sinovial digital es fusiona amb la beina del múscul flexor llarg del polze.

- Dit petit: la beina sinovial es fusiona amb la beina comú dels músculs flexors.

Les beines perifèricament estan cobertes per la beina fibrosa que impedeix el moviment lateral dels tendons. Aquestes van a tots els dits de l'articulació metacarpofalàngica fins a la falange distal. Té dues porcions:

- Anulars: molt denses, situades al cos de les falanges.

- Cruciformes: laxes, situades a les zones articulars.

Músculs de la mà

Hi ha tres grups topogràfics:

· Palmell de la mà: de profund a superficial tenim:

  • Interossis dorsals: ocupen els espais intermetacarpians, son 4 músculs numerats de radial a cubital (I,II,III,IV) que s'originen dels cossos dels dos metacarps corresponents, quan arriben a l'articulació metacarpofalàngica donen el tendó que va al dit que queda més a prop de l'eix de la mà (3r dit). El 1r i el 5è dit no reben tendó i el 3r en rep dos. Cada tendó dóna dos fascicles:

    • Profund: s'insereix a la base de la falange proximal del dit corresponent.

    • Superficial: forma una expansió fibrosa triangular que s'insereix al tendó extensor a l'alçada de la falange proximal.

La funció del fascicle profund és fer l'abducció; el fascicle superficial al passar palmarment a l'eix transversal de l'articulació metacarpofalàngica fa la flexió, i al passar dorsalment als eixos de les articulacions interfalàngiques fa l'extensió.

  • Interossis palmars: n'hi ha tres numerats de radial a cubital, el I va al 2n dit, el II va al 4rt dit i el III va al 5è dit. S'originen al metacarp que queda més lluny de l'eix de la mà. Quan arriben a l'articulació metacarpofalàngica donen el tendó que anirà al mateix dit d'origen. Cada tendó dóna dos fascicles:

    • Profund: s'insereix a la base de la falange proximal del dit.

    • Superficial: forma una expansió fibrosa triangular que s'insereix al tendó extensor a l'alçada de la falange proximal.

La funció del fascicle profund és fer l'adducció dels dits i el fascicle superficial al passar palmarment a l'eix transversal de l'articulació metacarpofalàngica fa la flexió, i al passar dorsalment als eixos de les articulacions interfalàngiques fa l'extensió.

  • Lumbricals: n'hi ha quatre numerats de radial a cubital (I, II, III i IV). Tenen un origen tendinós, als tendons del flexor profund dels dits, cadascun al seu dit. A l'articulació metacarpofalàngica donen el seu tendó que va cap a cubital i es fusiona amb el fascicle superficial del interossi ?DORSAL 2n i 3r dit i PALMAR4rt i 5è dit¿

La seva funció és = fascicle superf interossi

· Tenars: situats a l'eminència tenar (polze). De profund a superficial:

  • Adductor del polze: és triangular i té dos caps d'origen:

    • Oblic: s'origina al trapezoide i a l'os gran.

    • Transvers: s'origina al cos del 3r metacarp. Tapa els dos primers espais intermetacarpians, els músculs interossis dorsals I i II i el I palmar.

S'insereix a l'os sesamoideo cubital que actua com a politja, i a través d'aquest finalment s'insereix a la base de la falange proximal del polze.

La seva funció és fer l'abducció del polze i col·laborar amb la flexió del mateix.

  • Oponent curt del polze: S'origina al tubercle del trapezi i al retinacle flexor. La seva inserció és al cos del primer metacarp.

La seva funció és fer l'oposició del polze.

  • Flexor curt del polze: té dos caps d'origen:

    • Profund: situat al mateix pla que l'oponent cubitalment. S'origina al trapezoide i a l'os gran.

    • Superficial: S'origina al tubercle del trapezi i al retinacle flexor.

Els dos caps formen un canal per on va el tendó del flexor llarg del polze. S'insereix a l'os sesamoideo radial i a través d'ell a la base de la falange proximal del polze.

La seva funció és fer la flexió del polze i col·laborar amb l'adducció i l'oposició del mateix.

  • Abductor curt del polze: situat al mateix pla que el cap superficial del flexor curt del polze. S'origina al tubercle de l'escafoide i al retinacle flexor. S'insereix a la base de la falange proximal del polze.

Fa l'abducció del polze i col·labora amb l'oposició i la flexió.

· Hipotenars: situats a l'eminència hipotenar. De profund a superficial:

  • Oponent del dit petit: S'origina al ganxo de l'os ganxut i s'insereix al cos del 5è metacarp.

Fa l'oposició del dit petit, encara que aquesta sigui molt residual.

  • Flexor curt del dit petit: S'origina al ganxo de l'os ganxut i al retinacle flexor i s'insereix a la base de la falange proximal del dit petit

Fa la flexió del dit petit.

  • Abductor del dit petit: S'origina al pisciforme i al retinacle flexor i s'insereix a la base de la falange proximal del dit petit.

Fa l'abducció del dit petit. (es pot trobar com a ADD del dit petit si agafem com a eix de referència el central i no el de la mà).

  • Palmar curt: Pot ser-hi o no. S'origina a l'aponeurosi palmar i s'insereix a la pell de l'eminència hipotenar. No té una funció clara, és molt residual.

Inervacions de l'extremitat superior

Tota l'extremitat superior esta inervada per les branques terminals del plexe braquial.

· Nervi musculocutani

S'origina al fascicle lateral del plexe braquial. Porta axons (fibres nervioses) de C5, C6 i C7.

Arriba al compartiment anterior del braç travessant el múscul coracobraquial. Un cop travessat es col·loca entre els músculs braquial i bíceps braquial, que el cobreix.

Arriba al colze i, lateralment al tendó del bíceps, perfora la fascia braquial i es fa subcutani; aquí canvia de nom i passa a se el nervi cutani lateral de l'avantbraç.

És un nervi motor i sensitiu.

  • Part motora: inerva els tres músculs anteriors; el coracobraquial, el braquial i el bíceps braquial.

  • Part sensitiva: recull la sensibilitat cutània de la regió lateral de l'avantbraç.

· Nervi medià

Té dos orígens, l'arrel medial i la lateral del plexe braquial. Porta molts axons de C6, C7, C8 i T1.

De l'aixella passa al braç a la regió medial del compartiment anterior, per davant del cepte intermuscular medial del braç; medialment al múscul braquial.

Arriba al colze i es col·loca just entre el tendó del bíceps i el múscul pronador rodó.

Passa a l'avantbraç - on circula entre el 2n i 3r pla muscular (entre el múscul flexor superficial dels dits i els músculs flexor llarg del polze i flexor profund dels dits) - passant per dos espais:

  • Hiat del pronador: uneix el cap cubital i l'humeral del pronador rodó.

  • Arc fibrós: uneix el cap radial i l'humerocubital del flexor superficial dels dits.

A l'avantbraç baixa pràcticament per la línia mitja, entre els músculs flexor llarg del polze i el flexor profund dels dits, cobert pel múscul flexor superficial dels dits.

Al canell passa pel túnel o canal carpià entre la beina del múscul flexor llarg del polze i la beina comú dels músculs flexors, i va al palmell de la mà on es divideix en branques termminals:

Al braç no dóna branques.

Al colze:

  • Branca articular: Inerva l'articulació del colze.

  • Nervi interossi anterior de l'avantbraç: baixa per davant de la membrana interossia de l'avantbraç. Inerva el múscul flexor llarg del polze, la meitat radial del múscul flexor profund dels dits, el pronador quadrat i l'articulació del canell.

Entre el colze i l'avantbraç:

  • Branques motores: pel pronador rodó, el flexor radial del carp, el palmar llarg i el flexor superficial dels dits.

Al terç distal de l'avantbraç:

  • Branca palmar del nervi medià: Passa superficialment al retinacle flexor i recull la sensibilitat cutània del palmell de la mà que queda radial a l'eix del 4rt dit.

Al palmell de la mà:

- Branca motora: inerva d'abductor curt, l'oponent i el cap superficial del flexor curt del polze. És molt superficial, es pot tallar amb un tall profund a l'eminència tenar.

- Nervis digitals palmars: recullen la sensibilitat cutània palmar dels 3 primers dits i la meitat radial del 4rt. També la recullen del dors de la falange distal dels mateixos. Inerva els músculs lumbricals I i II.

· Nervi cubital

S'origina al fascicle medial del plexe braquial. Porta axons de C8 i T1.

De l'aixella passa al braç, molt a prop del nervi medià, a la regió medial però al compartiment posterior del braç, per darrera el cepte intermuscular medial. Situat medialment al cap medial del tríceps braquial.

Arriba al colze on es col·loca derrera l'epicòndil medial des d'on passa al compartiment anterior de l'avantbraç, a través de l'arc fibrós que uneix el cap humeral i el cubital del múscul flexor cubital del carp.

A l'avantbraç baixa, desviat a cubital, fins a la porció cubital del compartiment anterior del braç, per davant del múscul flexor profund dels dits i per darrera, el cobreix, del flexor cubital del carp.

Arriba a la mà, passant per un túnel fibrós propi del canal carpià situat radialment al pisciforme que s'anomena canal de GUYON, i arriba al palmell de la mà on dóna les branques terminals:

Al braç no dóna branques.

Al colze:

  • Branca articular: Inerva l'articulació del colze.

A l'avantbraç:

  • Branca muscular: inerva el flexor cubital del carp i la meitat cubital del flexor profund dels dits.

Al terç distal de l'avantbraç:

  • Branca dorsal del nervi cubital: Va al dors de la mà profundament al flexor cubital del carp, i al dors de la mà es fa subcutània (perfora la fascia) per damunt l'apòfisi estiloides del cúbit.

Un cop subcutània:

  • Nervis digitals dorsals: recullen la sensibilitat cutània del dors de la mà i de la meitat cubital del 4rt dit i tot el 5è dit.

  • Branca palmar: arriba al palmell de la mà superficialment al retinacle flexor. Recull la sensibilitat cutània del palmell de la mà cubital a l'eix del 4rt dit.

Al palmell de la mà:

  • Branca superficial: dóna els nervis digitals palmars que recullen la sensibilitat cutània palmar de la meitat cubital del 4rt dit i de tot el 5è..

  • Branca profunda: és motora. Inerva els músculs abductor, el flexor curt i l'oponent del dit petit (els músculs hipotenars). Segueix un trajecte transversal cap a l'eminència tenar, entre els tendons dels flexors i els interossis. Inerva els 4 interossis dorsals, els 3 palmars i el III i IV lumbrical, i a l'eminència tenar inerva a l'adductor del polze i al cap profund del flexor curt del polze.

· Nervi cutani medial de l'avantbraç

S'origina al fascicle medial del plexe braquial i porta axons de C8 i T1. Es col·loca junt al nervi medià i aproximadament a la meitat del braç perfora la fascia braquial i es fa subcutani. Un cop subcutani dóna una branca anterior i un posterior que recullen la sensibilitat cutània de la regió medial de l'avantbraç.

· Nervi cutani medial del braç

S'origina al fascicle medial del plexe braquial i porta axons només de T1. Molt proximalment, gairebé encara a l'aixella, perfora la fascia braquial i es fa subcutani. Recull la sensibilitat cutània de la cara medial del braç.

· Nervi axil·lar o circumflexe

S'origina al fascicle posterior del plexe braquial i porta axons de C5 i C6. Es situa per darrera el coll quirúrgic de l'húmer. Passa a la paret posterior de l'húmer per l'espai humero tricipital o quadrilàter de VELPEAU que està delimitat pel coll quirúrgic de l'húmer, el cap llarg del tríceps, el rodó menor (per dalt), i el rodó major (per sota). El nervi passa junt a l'artèria circumflexa humeral posterior per sota la càpsula de l'articulació glenohumeral.

A la part posterior del coll quirúrgic de l'húmer, el nervi queda cobert per deltoides, entre aquest i l'húmer.

És motor i sensitiu.

  • Branques motores: n'hi ha dues i interven el rodó menor i el deltoides.

  • Nervi cutani lateral superior del braç: és la branca sensitiva, recull la sensibilitat cutània de la regió deltoidal (espatlla) i la part proximal de la cara lateral del braç.

· Nervi radial

S'origina al fascicle posterior del plexe braquial i porta axons de C5, C6, C7, C8 i T1.

Va de l'aixella al compartiment posterior del braç i es col·loca al solc del nervi radial de l'húmer. Està protegit pel cap lateral del tríceps braquial.

Proximalment al colze deixa de ser posterior i passa al compartiment anterior perforant el cepte intermuscular lateral, i col·locant-se, al colze, entre el múscul braquial (per dins) i els músculs braquioradial i l'extensor radial llarg del carp.

Al braç:

  • Nervi cutani posterior del braç: branca sensitiva.

  • Nervi cutani lateral-inferior del braç: branca sensitiva.

  • Nervi cutani posterior de l'avantbraç: branca sensitiva.

  • Branca muscular: inerva el tríceps braquial i l'anconal.

Al colze:

  • Branca articular: pel colze.

  • Branca muscular: inerva el braquioradial i l'extensor llarg del carp.

S'acaba el nervi i dóna una branca profunda i una superficial.

        • Branca profunda: és motora. Arriba al compartiment posterior del braç passant per l'arcada de Froshe, entre el cap superficial i el profund del múscul supinador. Al compartiment posterior del braç dóna branques:

  • Nervi interossi posterior de l'avantbraç: va per darrera la membrana interossia i inerva l'articulació del canell.

Inerva el múscul supinador, l'extensor radial curt del carp, l'extensor dels dits, l'extensor del dit petit, l'abductor llarg del polze, l'extensor llarg i curt del polze i l'extensor del dit índex.

        • Branca superficial: Baixa coberta pel múscul braqueoradial i al terç distal de l'avantbraç es fa dorsal, profundament al braqueoradial, i va al dors de la mà on es fa subcutània i es divideix en:

  • Nervis digitals dorsals: recullen la sensibilitat del dors de la mà i els dits radialment al 4rt dit, MENYS les falanges distals (la recull el medià).

Vasos de l'extremitat superior

· Artèries

  • Artèria braquial: circula junt al nervi medià i té les mateixes relacions. Junt amb el nervi medià i les dues venes braquials, l'artèria forma el paquet vasculonerviós del braç. Dóna les següents branques:

    • Artèria braquial profunda: acompanya al nervi radial.

Al colze seguint el trajecte del nervi medià s'acaba i a l'avantbraç es divideix en dues artèries:

        • Artèria radial: Acompanya la branca superficial del nervi radial i al terç distal va sola pel canal del pols.

Al canell es fa dorsal passant profundament per la tabaquera anatòmica i arriba al primer espai intermetacarpià on travessa el I interossi dorsal i arriba profundament al palmell de la mà.

Al canal del pols dóna una branca

- Branca palmar superficial: travessa l'eminèncial tenar i arriba superficialment al palmell de la mà.

        • Artèria cubital: passa a través de l'arc fibrós del múscul flexor superficial dels dits i acompanya al nervi cubital. Superficialment pel canal de Guyon, arriba al palmell de la mà on dóna una branca

  • Branca palmar profunda: creua l'eminència hipotenar i arriba a la regió profunda del palmell de la mà.

Les artèries s'anastomosen (es fusionen) termino-terminalment entre sí.

  • Arc palmar superficial : Unió de l'artèria cubital i la branca palmar superficial de l'artèria radial. Situat per davant dels tendons flexors. Es relaciona amb els nervis digitals palmars (del nervi medià i el cubital). Cobert per l'aponeurosi palmar.

  • Arc palmar profund: Unió de l'artèria radial i la branca profunda de l'artèria cubital. Situat per darrera dels tendons flexors. Es relaciona amb la branca profunda del nervi cubital.

D'aquests arcs surten els artèries digitals palmars.

· Venes

  • Profundes: Acompanyen a les artèries, tenen el mateix trajecte. Hi ha dues venes per artèria.

  • Superficials o subcutànies: S'inicien al dors de la mà i formen la xarxa venosa dorsal de la mà. Surten tres venes constants situades a la cara anterior de l'avantbraç:

    • Cefàlica: radial.

    • Basílica: cubital

    • Mediana: al colze es bifurca en:

      • Mediana cefàlica

      • Mediana basílica

Al braç hi ha dues venes:

    • Cefàlica: puja per la regió antero-lateral del braç, entre el deltoides i el pectoral major i per sota la clavícula es fa profunda perforant la fàscia braquial. Desemboca a la vena axil·lar.

    • Basílica: puja per la regió anterior i medial del braç. Proximalment al colze (a la meitat del braç aprox.) perfora la fàscia braquial i es fa profunda. Desemboca a les venes braquials.

· Limfàtics

  • Vasos

    • Profunds: segueixen a les artèries i venes profundes. Van a parar als nòduls limfàtics braquials.

    • Superficials: els dels dits i el dors de la mà continuen pel dors de l'avantbraç; els del palmell de la mà circulen per la cara anterior de l'avantbraç. Es reuneixen a la cara antero-medial del braç i desemboquen als nòduls braquials.

  • Nòduls:

    • Profunds: segueixen els grans vasos.

    • Supratroclears: son els superficials.

Fàscies de l'extremitat superior

· Cintura escapular

  • Membrana costo-coracoidea: expansió de la membrana que uneix la fàscia del múscul subclavi i la del pectoral menor.

  • Lligament suspensori de l'aixella o de Gerdy: uneix les fàscies del pectoral menor i del coracobraquial. Té forma triangular i la base s'insereix a la pell de la base de l'aixella.

  • Fàscia axil·lar: es situa a la pell de la base de l'aixella, profundament s'estén entre la fàscia del pectoral major i del dorsal ample.

· Braç

  • Fàscia braquial: està entre la pell i els músculs del braç. Proximalment es continua amb les fàscies de la cintura escapular i distalment amb la de l'avantbraç. Profundament envia dues expansions a l'húmer: els ceptes intermusculars lateral i medial.

  • Fàscia avantbraquial: està entre la pell i els músculs de l'avantbraç. Proximalment es continua amb la fàscia braquial i distalment es condensa per formar els retinacles flexor i extensor.

·

  • Fàscies palmars

    • Fàscia interossia palmar: Cobreix palmarment els músculs interossis.

    • Fàscia tenar: Engloba els músculs tenars, va entre la vora palmar del 1r metacarp fins la vora palmar del 3r metacarp.

    • Fàscia hipotenar: Engloba els músculs hipotenars. Va entre la vora palmar del 5è metacarp fins a la vora cubital del mateix.

    • Fàscia o aponeurosi palmar: Va entre els fàscies tenar i hipotenar. És la més gruixuda i en forma triangular, el vèrtex es continua amb el tendó del múscul palmar llarg (si hi és) o amb el retinacle flexor. La base s'insereix a les srticulacions metacarpofalàngiques dels 4 últims dits. La vora radial es continua amb la fàscia tenar i la vora cubital amb la fàscia hipotenar. La cara profunda té relació amb els tendons flexors, l'arc palmar superficial i els nervis digitals.

      • Lligament metacarpià transvers superficial: reforça la fàscia.

  • Fàscies dorsals

    • Fàscia interossia dorsal: per darrera els interossis dorsals.

    • Fàscia del dors de la mà: passa entre la pell i els tendons extensors. Va de la vora radial del 1r metacarp fins a la vora cubital del 5è metacarp.

CAP

Ossos

· Crani: S'anomena el neurocrani, esta format per format per 8 ossos; 4 senars i 2 parells. Protegeix l'encèfal formant la cavitat cranial. Dins els temporals hi ha l'òrgan vestibulo-coclear (receptor auditiu i equilibri).

EXOCRANIAL

  • Senars: a la línia mitja.

    • Frontal

      • Escata

        • Eminències frontals: prominències (“banyes”).

        • Glabella: regió interciliar (entre les celles).

        • Arcs supraciliars: contenen el seno frontal (cavitat)

        • Vora o arc supraorbitari

        • Apòfisi zigomàtica: “al final de les celles”.

        • Línia temporal superior

        • Línia temporal inferior: les dues son paral·leles.

        • Cara temporal: sota les línies.

    • Edmoide

    • Esfenoide: articula la cara amb el crani. Situat darrera les coanes dels palatins.

      • Cos: part central quadrada. S'articula amb el vomer

      • Ales menors

      • Ales majors

        • Cara temporal

        • Cara cerebral

          • Forat rodó

        • Cara zigomàtica

          • Forat oval

          • Forat espinós

      • Apòfisi pterigoides

        • Làmina lateral

        • Làmina medial

        • Fossa pterigoidea

    • Occipital

      • Escata

        • Protuberància occipital externa

        • Línia nucal superior

        • Línia nucal inferior

        • Cresta occipital externa: va a parar a la protuberància occipital externa.

      • Forat magne

      • Porció basilar: davant del forat magne.

      • Còndils: als costats del forat magne. Cares articulars el·líptiques.

  • Parells: als laterals.

    • Parietal: n'hi ha dos.

      • Línia temporal superior

      • Línia temporal inferior: son la continuació de les de la escata del frontal.

    • Temporal: n'hi ha dos.

      • Escata: regió circular.

      • Apòfisi zigomàtica

      • Tubercle articular: per la mandíbula.

      • Fossa mandibular: sota el tubercle.

      • Conducte auditiu extern: forat de l'orella.

      • Apòfisi mastoide: darrera el conducte.

      • Apòfisi estiloide: llarga en forma de punxa, sota el conducte.

      • Forat estilomastoidal: entre l'apòfisi estiloide i la mastoide.

      • Porció petrosa: entre l'esfenoide i l'occipital.

        • Conducte carotidi

· Cara: S'anomena esplacnocrani. Format per 14 ossos només un dels quals esta separat. Està relacionada amb vísceres (ulls, llengua...).

  • Mandíbula: és l'os lliure.

      • Cos

      • Protuberància mentoniana: a la línia mitja, “barbeta”.

      • Forats mentonians

      • Línies obliqües

      • Porció alveolar: s'hi implanta l'arcada dentaria inferior.

      • Branca mandibular: hi ha la dreta i l'esquerra.

      • Gonion o angle: unió de la branca i el cos.

      • Apòfisi coronoide mandibular

      • Escotadura mandibular

      • Cap de la mandíbula

      • Coll de la mandíbula

  • Massís facial: protegeixen els sentits de la visió (ulls), l'olor, el gust (llengua), l'inici del tracte respiratori (fosses nasals) i el digestiu (boca), i estructures relacionades amb la masticació (dents) i la mímica.

    • Nasals: n'hi ha dos. Estan damunt l'obertura piriforme.

    • Maxil·lars: n'hi ha dos. Tenen cavitat aèria dins: seno maxil·lar (estan buits).

      • Escotadura nasal: vora del maxil·lar que delimita el nas.

      • Apòfisi frontal: regió de les òrbites.

      • Vora infraorbitaria: delimita l'òrbita.

      • Forat infraorbitari

      • Apòfisi zigomàtica: expansió lateral.

      • Apòfisi alveolar: sobre les dents, s'hi implanta l'arcada dentaria superior.

      • Apòfisis palatines: formen el paladar dur.

    • Lacrimals: n'hi ha dos.

    • Zigomàtics: n'hi ha dos.

      • Apòfisi frontal: a dalt.

      • Vora orbitària: lateral.

      • Apòfisi temporal: va cap enrera.

    • Cornets inferiors: n'hi ha dos.

    • Palatins: n'hi ha dos.

      • Làmines horitzontals: formen el paladar dur.

      • Coanes: n'hi ha dos, son els orificis posteriors de les fosses nasals.

    • Vomer: n'hi ha un. Separa les coanes dels palatins. És el cepte nasal.

· Cavitats

  • 2 Òrbites

  • 2 Fosses nasals i l'obertura piriforme: entrada a les fosses nasals, al mig del massís facial.

  • Cavitat bucal: entre la cara i la mandíbula.

· Orificis de la base

  • Forat “rasgat”o foramen lacerum: entre el cos de l'esfenoide, la porció basilar occipital i el vèrtex de la porció petrosa temporal.

  • Forat jugular: entre la porció petrosa temporal i l'occipital.

· Divisions del crani

  • Volta cranial: part lateral i superior. Formada per l'escata del frontal, els parietals, les ales majors de l'esfenoide, l'escata del temporal i la part de sobre la protuberància occipital externa.

  • Base cranial: part inferior. Formada per la resta d'ossos.

ENDOCRANIAL

Hi ha 3 foses:

  • Fosa cranial anterior: limitada anteriorment per l'escata del frontal i posteriorment per l'ala menor de l'esfeniode.

Hi trobem l'edmoide:

· Crista galli

· Làmines criboses: tenen forats per on passen els axons dels receptors olfatoris.

· Fosses nasals: hi ha els receptors olfatoris.

Al costat de l'edmoide hi ha les porcions orbitàries del frontal, i per darrera hi ha una part del cos de l'esfenoide. Darrera del frontal hi ha les ales menors de l'esfenoide.

Hi ha el conducte òptic que va a la òrbita.

  • Fosa cranial mitja: limitada anteriorment per l'ala menor de l'esfenoide i posteriorment per la vora superior de la porció petrosa del temporal.

Hi trobem el cos de l'esfenoide que fa una depressió anomenada sella turca o fossa hipofisària perquè hi ha la glàndula hipofisis. També hi ha la cara anterior de la porció petrosa del temporal i la cara cerebral de les ales majors de l'esfenoide on hi ha tres forats:

· Forat rodó

· Forat oval: també es veu des de la cara zigomàtica.

· Forat espinós: també es veu des de la cara zigomàtica.

L'ala major i menor estan separades per la fissura orbitària superior que comunica amb l'òrbita.

  • Fosa cranial posterior: limitada anteriorment per la vora inferior de la porció petrosa del temporal i posteriorment per l'escata de l'occipital.

Trobem l'occipital:

· Canal basilar: darrera l'esfenoide. Canal de la porció basilar.

· Cresta occipital interna: darrera el forat magne.

· Protuberància occipital interna

També hi trobem la cara posterior de la porció petrosa del temporal, el conducte auditiu intern, el forat rasgat i el jugular.

Fosses del crani

  • Mandíbula

    • Espina mentoniana: a la regió interna, darrera la protuberància mentoniana.

    • Línia milohioidal: a la regió interna i lateral del cos mandibular.

    • Forat mandibular: a la cara interna de la branca mandibular. Origina el:

      • Conducte alveolar inferior: uneix el forat mandibular amb el mentonià.

  • Fossa temporal: n'hi ha dues, una a cada costat. Son ovalades i les delimita la línia temporal superior del frontal, la línia temporal superior del parietal, l'apòfisi zigomàtica del temporal i la vora posterior del zigomàtic.

  • Fossa infratemporal: delimitada anteriorment pel maxil·lar, superiorment per la cara zigomàtica de les ales majors de l'esfenoide, medialment per la làmina lateral de l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide, i lateralment per la branca de la mandíbula.

  • Fossa pterigopalatina: petita i profunda, està a la regió més medial.

Articulacions

· Volta

Totes son sinartrosis sinfibrosis o sutures dentades menys l'articulació que uneix l'escata del temporal amb el parietal i l'esfenoides que és escamosa.

  • Sutura coronal: és la unió del frontal i els parietals.

  • Sutura sagital: és la unió dels dos parietals.

  • Sutura lambdoidal: és la unió dels parietals amb l'occipital.

  • Bregma: és el punt d'unió de la sutura coronal i la sagital

  • Lambda: és el punt d'unió de la sutura sagital amb la lambdoidal.

  • Pterion: és la unió del frontal, el parietal, l'esfenoide i el temporal.

  • Asterion: és la unió del parietal, el temporal i l'occipital.

Els punts d'unió no estan consolidats en els nadons ja que son els punts de creixement dels ossos. El que triga més en soldar-se és el bregma.

· Base

Son sinartosis. L'articulació que uneix el cos de l'esfenoide amb la porció basilar de l'occipital és una sincondrosi originàriament, que després, als 20 anys es torna una sinostosi, es fusionen els ossos. L'articulació que uneix la porció pertosa del temporal amb l'esfenoide i l'occipital té dos sincondrosis, la esfenotemporal o esfenopetrosa i la temporoccipital o pertoccipital.

· Articulació temporomandibular (ATM)

És l'única diartrosi del cap i és una bicondilia (es mouen els dos còndils alhora). Posa en contacte el temporal amb la mandíbula.

  • Cares articulars:

    • Temporal

      • Tubercle articular o còndil temporal: A davant, és convexe.

      • Fossa mandibular o cavitat glenoidea: Al darrera, és ovalada i allargada transversalment, obliquada i orientada dorsomedialment.

    • Mandíbula

      • Caps o còndils de la mandíbula: obliquats orientats dorsomedialment.

Són incongruents i hi ha un disc articular (fibrocartílag articular tipus menisc)

· Cara superior: doble corba còncava per davant i convexa per darrera.

· Cara inferior: còncava tota ella.

· Frenell discal posterior: feix de fibres elàstiques per evitar que la mandíbula marxi endavant. Uneix la vora posterior del disc amb la paret posterior de la fossa mandibular.

  • Medis d'unió

    • Càpsula: es laxa i va d'una cara articular a l'altre. S'insereix a tota la vora perifèrica del disc articular per estabilitzar i centrar el disc. La cavitat articular queda dividida en 2 cavitats cada una amb la seva sinovial:

      • Cavitat temporodiscal

      • Cavitat discomandibular

    • Lligament intrínsecs

      • Lligament lateral: reforça l'articulació lateralment.

      • Lligament medial: reforça l'articulació medialment

    • Lligaments extrínsecs

      • Lligament esfenomandibular

      • Lligament estilomandibular

      • Lligament pterigomandibular: va entre l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide i la mandibula per darrera del 3r molar.

Son lligaments molt pobres i el que realment estabilitza l'articulació són els músculs.

Funció

· Descens/Ascens de la mandíbula: obrir i tancar la boca. Descens: els còndils de la mandíbula fan una rotació inferior sobre el seu eix transversal i una propulsió. I es col·loquen sota els tubercles mandibulars. Ascens: els còndils fan una rotació superior i una retropulsió.

· Propulsió/Retropulsió de la mandíbula: el mentó va endavant i enrera. Primer hi ha un lleuger descens dels còndils.

· Lateralització o diducció de la mandíbula: el mentó va a dreta i esquerra. Els dos còndils no fan el mateix moviment. El còndil homolateral de la lateralització fa una rotació en l'eix vertical, i el contralateral es propulsa.

Músculs del cap

· Músculs mastegadors: tots serveixen per moure la mandíbula i estan inervats pel mateix nervi, el nervi trigemin o cranial V (nervi cranial que surt de l'encèfal).

  • Temporal: n'hi ha dos, un a cada costat.

S'origina a la fossa temporal i a la cara profunda de la fàscia temporal que és molt dura i el cobreix. Té un gran tendó que passa per dins de l'arc zigomàtic i s'insereix a l'apòfisi coronoide de la mandíbula.

La seva funció és elevar la mandíbula, i les fibres més inferiors i posteriors fan la retropulsió de la mateixa.

  • Masseter: n'hi ha dos, un a cada costat i cada un té dues porcions:

    • Porció superficial: és obliqua. S'origina a la vora inferior del zigomàtic i s'insereix a la cara externa de l'angle de la mandíbula.

    • Porció profunda: és vertical. S'origina a la cara profunda de l'arc zigomàtic i s'insereix a la cara externa de la branca de la mandíbula.

La seva funció és elevar la mandíbula

El múscul temporal i el messeter són els més potents de tot el cos.

  • Pterigoidals

    • Lateral: ocupa la fossa infratemporal del crani i té dos caps d'origen:

      • Esfenoidal: és superior. S'origina a la cara zigomàtica de l'ala major de l'esfenoide.

      • Pterigoidal: és inferior. S'origina a la làmina lateral de l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide.

S'insereix al coll de la mandíbula i al disc articular.

La seva funció si es contrau bilateralment és fer la propulsió i ajudar al descens de la mandíbula, i si es contrau unilateralment fa la lateralització contralateral de la mandíbula.

    • Medial: és oblic. S'origina a la fossa pterigoidal (entre làmines) de l'esfenoide i s'insereix a la cara interna de l'angle de la mandíbula.

La seva funció és elevar la mandíbula.

· Músculs facials, mimics o cutanis: tots estan inervats pel mateix nervi, nervi facial o cranial VII. Es distribueixen al voltant dels orificis de la cara i modifiquen la posició de la pell, ja que com a mínim un dels seus extrems és cutani. Tenen funció mimica.

  • Músculs que actuen sobre les parpelles i les celles

  • Occipito-frontal: és digàstric, darrera hi ha els ventres occipitals (dreta i esq) i davant hi ha el ventre frontal. El tendó és l'aponeurosi epicraneal que és una làmina que cobreix la volta cranial.

S'origina a les línies nucals superiors de l'occipital i s'insereix a la pell ciliar i interciliar.

La seva funció és aixecar les celles i les parpelles indirectament. Mímica de la sorpresa i l'atenció.

  • Pròcer: n'hi ha dos (dret i esq). S'originen als ossos nasals i s'insereixen a la pell interciliar.

La seva funció és baixar la part medial de les celles. Mímica de la ira, la agressivitat.

  • Orbicular dels ulls: n'hi ha dos (dret i esq). És un esfínter que envolta la fenedura palpebral. Té el mateix lloc d'origen i inserció i són els ossos medials de l'òrbita. (origen, dóna la volta i inserció). Format per dos porcions:

    • Palpebral: forma les parpelles i serveis per tancar-les suaument.

    • Orbitària: és la perifèria i tanca l'òrbita per davant, és més robusta. Permet tancar les parpelles amb força.

  • Corrugadors de les celles: estan per sota el ventre frontal. S'originen a l'extrem medial de l'arc superciliar i s'insereixen a la pell medial de la cella.

Fa la mímica de la tristesa al contrari que el pròcer.

  • Músculs que actuen sobre les orelles

  • Auriculars: n'hi ha tres: l'anterior, el superior i el posterior. Estan poc desenvolupats o absents. Orienten l'orella.

  • Músculs que actuen sobre el nas

  • Nasal: té dos caps:

    • Transvers: s'origina al dors del nas i s'insereix a la pell del solc nasolabial.

    • Alar: està dins l'ala del nas (nariu).

La seva funció és dilatar les narius.

  • Músculs que actuen sobre la boca

  • Orbicular de la boca: és un esfínter al voltant de la fenedura labial, forma els llavis. La seva funció és tancar la fenedura labial.

  • Buccinador: forma la paret de les galtes, tanquen la fenedura labial pels costats. S'origina a l'apòfisi alveolar del maxil·lar a l'alçada dels molars i a la porció alveolar de la mandíbula a l'alçada dels molars, també s'origina la lligament pterigomandibular. S'insereix a la pell de la comissura dels llavis.

La seva funció dependrà de si:

Boca plena i tancada: participa en la deglució.

Boca plena i oberta: expulsa el que hi hagi enfora (bufar, xiular...).

Boca buida: desplaça les comissures enrera. Mímica del somriure.

  • Elevador de l'angle de la boca: és profund. S'origina a la cara anterior del maxil·lar per sota el forat infraorbitari i s'insereix a la pell de la comissura del llavi i a la pell lateral del llavi superior.

Fa la mímica de l'agressivitat extrema.

  • Elevador de l'ala del nas i el llavi superior: superficial. S'origina a l'apòfisi frontal del maxil·lar i s'insereix a la pell de l'ala del nas i el llavi superior.

Fa la elevació de l'ala i el llavi superior. Mímica de l'agressivitat extrema i el riure.

  • Elevador del llavi superior: superficial. S'origina a la vora inferior de l'òrbita i s'insereix a la pell del llavi superior.

Fa la elevació del llavi superior. Mímica de agressivitat o alegria (riure).

  • Zigomàtic menor i major: superficial. S'origina a la cara lateral del zigomàtic i el menor s'insereix a la pell del llavi superior i el major s'insereix a la pell de la comissura.

Fa la elevació del llavi superior i de la comissura. Menor mímica de l'agressivitat i el riure i major mímica del somriure.

  • Risori: superficial. S'origina a la fàscia del múscul masseter i s'insereix a la comissura dels llavis.

Mímica del somriure.

  • Depressor de l'angle de la boca: S'origina a la línia obliqua de la mandíbula i s'insereix a la comissura dels llavis.

Fa la funció de desplaçar la comissura avall. Mímica de la pena i l'enuig.

  • Depressor del llavi inferior: S'origina a la línia obliqua de la mandíbula i s'insereix a la pell del llavi inferior.

Fa la funció de baixar el llavi inferior. Mímica de la agressivitat.

  • Mentonià: S'origina a la porció alveolar de la mandíbula a nivell dels incisius i s'insereix a la pell del mentó.

La seva funció és elevar el llavi i portar-lo enfora. Mímica del menyspreu i la tristesa.

COLL

Ossos

· Columna cervical: són 7 vèrtebres que formen una lordosi. Les característiques pròpies de les vèrtebres cervicals son:

  • Cos vertebral: és més petit perquè aguanten menys pes. És rectangular amb l'eix major transversal.

  • Forat vertebral: és gran, de forma triangular de base anterior.

  • Apòfisi transversa: té un forat transvers. A C3, C4, C5 i C6 és bífida i es divideix en dos tubercles, l'anterior i el posterior.

  • Apòfisi espinosa: és bífida de C2 a C6.

  • Apòfisi articular: està orientada a 45º del pla transversal. Com més alta és la vèrtebra més transversal és l'apòfisi.

        • Atlas: és C1.

          • Nocos

          • 2 masses laterals

            • Cara articular superior: per l'occipital

            • Cara articular inferior: per axis

          • Arc anterior

            • Tubercle anterior: és una apòfisi, està per davant.

            • Cara articular de la dent de l'axis: està per darrera.

          • Arc posterior

            • Tubercle posterior

          • Apòfisis transverses

          • Forat vertebral: molt gran.

        • Axis: és C2.

          • Dent de l'axis o apòfisi odontoide: cos de l'axis evolucionat.

            • Cara articular anterior

            • Cara articular posterior

          • Cares articulars superiors: n'hi ha dues i s'articulen amb les masses laterals.

          • Apòfisis transverses

          • Apòfisi espinosa

· Ioides: és un os petit situat per davant de C4. Es palpa a l'angle del terra de la boca i la part anterior del coll. No s'articula amb cap os, queda lliure i es lliga a través de lligaments i músculs. Fa de nexe d'unió entre la llengua i la laringe. Té el cos rectangular i dues banyes majors i dues de menors.

Articulacions

· Articulacions del coll: vèrtebres de C2 a C7. Igual que les altres.

  • Articulació dels cossos vertebrals: És del tipus Amfiartòsi (semimòbil).

  • Disc intervertebral: Lligament interossi que ocupa l'espai intervertebral.

        • Lligament longitudinal anterior: darrera els cossos vertebrals.

        • Lligament longitudinal posterior: davant els cossos vertebrals.

Aquests lligaments perifèrics van de l'occipital al sacre , donen estabilitat a la columna i dificulten la luxació de les vèrtebres.

  • Articulació dels arcs vertebrals: És del tipus diartròsi. A la regió toràcica artrodies i a la regió lumbar trocoide. trobarem:

        • Lligaments extrínsecs:

  • Lligaments grocs: N'hi ha dos, el dret i l'esquerre. Estan situats entre làmines i són grocs perquè contenen molta elastina propietat única d'aquests lligaments. Ens permeten doblegar la columna i ajuden a la musculatura.

  • Lligaments interespinosos: estan entre les apòfisis espinoses, ocupen l'espai intervertebral i uneixen les apòfisis.

  • Lligaments supraespinosos: Uneixen els vèrtex de les apòfisis espinoses. Està molt desenvolupat i es torna Lligament nucal. És triangular situat en el pla sagital i mig, separa els dos grups de músculs nucals. Manté passivament la posició del cap.

    • Vora posterior: entre l'apòfisi espinosa de C7 a la protuberància occipital externa.

    • Vora superior: s'insereix a la cresta occipital externa.

    • Vora anterior: s'insereix al tubercle posterior de l'atlas i a les apòfisis espinoses de C2 a C6 (que per això són bífides)

  • Lligaments intertransversos: estan entre les apòfisis transverses. No ocupen tot l'espai intervertebral i uneixen els vèrtex de les apòfisis transverses.

· Articulacions entre cap i coll

  • Articulació atlanto-axial mitja: posa en contacte l'arc anterior de l'atlas amb la dent de l'axis;que queda dins un anell osteofibrós on l'os és la part anterior de l'arc i les fibres son:

    • Lligament transvers de l'atlas: uneix les dues masses laterals de l'atlas, i evita una separació de l'atlas per davant de l'axis.

Hi ha dues articulacions dins l'atlanto-axial mitja, la que articula la dent amb l'atlas (per davant) i la que articula la dent amb el lligament (per darrera). Les dues son diartòsis trocoides (cilindre).

Els lligaments són:

    • Lligament de la dent de l'axis: és molt petit, està a la línia mitja.

    • Lligaments alars: dret i esquerra. Entre la dent de l'axis i els còndils de l'occipital.

    • Fibres longitudinals: surten del centre del lligament transvers de l'atlas.

      • Superiors: tapen el lligament de la dent de l'axis. Van del lligament transvers a la vora anterior del forat magne.

      • Inferiors: Van del lligament transvers a la cara posterior de l cos de l'axis.

    • Lligament cruciforme de l'atlas: el formen el lligament transvers i les fibres longitudinals superiors i inferiors.

    • Membrana tectoria: tapa per darrera al lligament cruciforme. Va de la porció posterior del canal basilar de l'occipital, per darrera el lligament cruciforme, fins a la cara posterior del cos de l'axis. Continua avall com a lligament longitudinal posterior.

  • Articulació atlanto-axial lateral: uneix el cos de l'axis amb les masses laterals de l'atlas. Són dues diartrosis artròdies, amb les seves parts toves pròpies. Té dos lligaments:

    • Lligament atlanto-axial anterior: per davant.

    • Lligament atlanto-axial posterior: per darrera. Va entre l'arc posterior de l'atlas i les làmines de l'axis.

  • Articulació atlanto-occipital: uneix les masses laterals de l'atlas amb els còndils de l'occipital. Són dues articulacions amb les seves estructures pròpies cada una. Els lligaments són més laxos del normal, són membranes.

    • Membrana atlanto-occipital anterior: per davant, entre l'arc anterior de l'atlas i la vora inferior del forat magne.

    • Membrana atlanto-occipital posterior: per darrera, entre l'arc posterior de l'atlas i la vora posterior del forat magne.

Funció

· Flexió / Extensió del cap: Endavant / endarrera. Articulació atlanto-occipital en un eix transversal (passa pels còndils de l'occipital). El coll amplia el moviment.

· Lateralització dreta / esquerre del cap: Als costats. Articulació atlanto-occipital en un eix sagital (entre els còndils de l'occipital). El coll amplia el moviment.

· Rotació dreta / esquerre: moure el “tronc”. Articulació atlanto-axial en un eix longitudinal (travessa la dent de l'axis). El coll amplia el moviment.

*LIMITACIONS*

Músculs del coll

· Grup posterior o nucal

Són la continuació dels músculs paravertebrals. Sempre n'hi ha dos, el dret i l'esquerra, i els separa el lligament nucal, que fa de cepte.

  • 1r pla: profund

    • Músculs suboccipitals: N'hi ha 4 a la dreta i 4 a l'esquerra. Estan entre l'occipital, l'atlas i l'axis. Fan els moviments fins del cap.

      • Recte posterior menor del cap: s'origina al tubercle posterior de l'atlas i s'insereix entre la línia nucal inferior i el forat magne de l'occipital, al costat del la cresta occipital externa.

      • Recte posterior major del cap: esta per fora el recte menor. S'origina a l'apòfisi espinosa de l'axis i s'insereix entre la línia nucal inferior i el forat magne de l'occipital, lateralment al major.

Els rectes posteriors major i menor reforcen la membrana atlanto-occipital posterior.

La seva funció quan es contrauen unilateralment és fer la lateralització homolateral del cap; i si es contrauen bilateralment fan l'extensió del cap.

      • Oblic inferior del cap: s'origina a l'apòfisi espinosa de l'axis i s'insereix a l'apòfisi transversa de l'atlas. La seva funció és fer la rotació homolateral del cap.

      • Oblic superior del cap: s'origina a l'apòfisi transversa de l'atlas i s'insereix al 1/3 lateral de la línia nucal inferior de l'occipital. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral del cap; i si es contrau bilateralment fa l'extensió del cap.

    • Músculs interespinosos cervicals: uneixen les apòfisis espinoses veïnes. N'hi ha a la dreta i a l'esquerra i s'acaben a C2 per deixar l'atlas lliure i que faci la rotació. La seva funció és fer l'extensió de coll.

    • Músculs intertransversos cervicals: uneixen les apòfisis transverses veïnes. N'hi ha 2 a la dreta, anterior i posterior, i 2 a l'esquerra, anterior i posterior. També s'acaben a C2. La seva funció és fer les lateralitzacions homolaterals del coll.

    • Múscul transvers espinós cervical: no hi ha semiespinós.

      • Rotadors cervicals: s'acaben a C2 per permetre la rotació.

        • Curt: va de una apòfisi transversa a la làmina de la vèrtebra superior.

        • Llarg: va de una apòfisi transversa a la espinosa de la vèrtebra superior.

      • Multífids cervicals: s'acaben a C2 per permetre la rotació. Són múltiples fascicles que van de una apòfisi transversa a la espinosa de la 2a, 3a i 4a vèrtebra superior.

La seva funció és fer la rotació contralateral.

  • 2n pla: menys profund

    • Espinós cervical: està enganxat a la columna. Són fascicles que uneixen les apòfisis espinoses de C2, C3 i C4 amb les espinoses de C6, C7, T1 i T2.

    • Semiespinós cervical: està entre l'espinós i el longuíssim.

      • Semiespinós de coll: uneix les apòfisi transverses de T1 a T6 amb les espinoses de C2 a C5.

      • Semiespinós del cap (complexe major): és molt gran i per això canvia de pla (li tocaria al pla profund). S'origina a les apòfisis transverses de C4 a T6 i s'insereix entre les dues línies nucals de l'occipital. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral del coll i el cap; i si es contrau bilateralment fa l'extensió del cap i el coll. El simple to muscular que té fa que el cap es mantingui en el pla transversal.

    • Longuíssim cervical:

      • Longuíssim cervical del coll (transvers del coll): s'origina a les apòfisis transverses de T1 a T6 i s'insereix a les transverses de C2 a C7. Si es contrau unilateralment fa la lateralització homolateral del coll; i si es contrau bilateralment fa l'extensió del coll.

      • Longuíssim cervical del cap (complexe menor): s'origina a les apòfisis transverses de C3 a T3 i s'insereix a l'apòfisi mastoide del temporal. Si es contrau unilateralment fa la lateralització homolateral del cap i el coll; i si es contrau bilateralment fa l'extensió del coll i del cap.

          • Iliocostal cervical: s'origina a l'angle de les 6 primeres costelles i s'insereix a les apòfisis transverses de C3 a C6. Si es contrau unilateralment fa la lateralització homolateral del coll; i si es contrau bilateralment fa l'extensió del coll.

  • 3r pla: menys superficial

    • Espleni del cap: s'origina a les apòfisis espinoses de C5 a T3 i s'insereix al 1/3 o ½ lateral de la línia nucal superior i a l'apòfisi mastoide del temporal. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització i la rotació homolaterals; si es contrau bilateralment fa l'extensió del cap i el coll.

    • Espleni del coll: s'origina a les apòfisis espinoses de T3 a T5 i s'inseriex a les transverses de C3 i C4. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització i la rotació homolaterals; si es contrau bilateralment fa l'extensió del cap i el coll.

    • Elevador de l'escàpula: s'origina a l'angle superior de l'escàpula i els seus fascicles s'insereixen a les apòfisi transverses de C1 a C4. Si es contrau unilateralment fa la rotació i la lateralització homolaterals del coll i si ho fa bilateralment fa l'extensió de coll.

  • 4rt pla: superficial

    • Trapezi porció descendent: s'origina la línia nucal superior i la protuberància occipital externa i s'insereix al 1/3 lateral de la vora posterior de la clavícula. La seva funció sobre el coll si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral i la rotació contralateral del coll i si ho fa bilateralment és fer l'extensió del coll i el cap.

· Grup lateral

  • Pla profund

    • Recte lateral del cap: és petit. S'origina a l'apòfisi transversa de l'atlas i s'insereix a l'occipital. És el primer intertransvers. Fa la lateralització homolateral del cap. (dibuix grup anterior).

    • Escalens

      • Anterior: s'origina a les apòfisis transverses de C3 a C6 i s'insereix al tubercle de Lisfranc de la 1a costella. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la rotació contralateral i la lateralització homolateral del coll, i si es contrau bilateralment fa la flexió de coll. Si el coll està fixat és inspirador ja que eleva les costelles. El seu to manté les costelles lleugerament elevades perquè no aixafin els pulmons.

      • Mig: és el més gran dels 3. està darrera l'anterior. S'origina a les apòfisis transverses de C2 a C7 i s'insereix per darrera el tubercle de Lisfranc de la 1a costella. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la rotació contralateral i la lateralització homolateral del coll, i si es contrau bilateralment fa la flexió de coll. Si el coll està fixat és inspirador ja que eleva les costelles. El seu to manté les costelles lleugerament elevades perquè no aixafin els pulmons.

Entre l'escalè anterior, el mig i la 1a costella hi ha l'hiat interescalènic.

      • Posterior: és el més petit dels 3. s'origina a les apòfisis transverses de C5 a C7 i s'insereix a la vora superior de la 2a costella. Fa la lateralització homolateral i eleva la 2a costella, per tant també és inspirador.

  • Pla superficial

    • Esternoclidomastoideo: té 2 caps d'origen:

      • Cap esternal: cara anterior del manubri de l'estern.

      • Cap clavicular: cara superior de l'extremitat esternal de la clavícula.

Un cop fusionats els caps s'insereix a l'apòfisi mastoide i a la línia nucal superior de l'occipital. Té un trajecte helicoidal. En bipedestació la contracció bilateral fa una extensió de cap i coll i la unilateral una lateralització homolateral i una rotació contralateral. En decúbit supí és un flexor de cap i coll.

· Grup anterior

  • Pla profund

Estan adherits a la columna cervical.

    • Recte anterior del cap: és petit. S'origina a la massa lateral de l'atlas i s'insereix a la porció basilar de l'occipital, davant del forat magne.. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral del cap i si es contrau bilateralment és fer la flexió del cap. Reforça la membrana atlanto-occipital anterior.

    • Llarg del cap: s'origina a les apòfisis transverses de C3 a C6 i s'insereix a la porció basilar de l'occipital, davant el forat magne. La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral del cap i el coll i si es contrau bilateralment és fer la flexió del cap i el coll. Reforça la membrana atlanto-occipital anterior.

    • Llarg del coll: té forma de triangle i tres porcions:

      • Porció medial: múltiples fascicles que uneixen els cossos vertebrals de C1 a T3.

      • Porció superolateral: uneix les apòfisis transverses de C3 a C6. Des d'aquí s'insereix al tubercle anterior de l'atlas.

      • Porció inferolateral: uneix les apòfisis transverses de C5 a C7 i d'aquí va als cossos vertebrals de T1 a T3.

La seva funció si es contrau unilateralment és fer la lateralització homolateral del coll i si es contrau bilateralment és fer la flexió del coll.

  • Pla superficial

    • Músculs hioidals:

      • Suprahioidals: son 2 drets i 2 esquerres. Estan sobre l'hioides.

        • Milohioidal: s'origina a la línia milohioidal de la mandíbula i s'insereix al rafe (tendinós) milohioidal i al cos de l'hioides. Forma el terra de la boca i la seva funció és:

  • Mandíbula fixa: eleva l'hioides. Això fa que també s'elevi la laringe i la llengua (deglució).

  • Hioides fix: descens de la mandíbula.

  • Hioides i mandibula fixes: aproxima la mandíbula a l'hioides: flexió de cap.

        • Genihioidal: s'origina a l'espina mentoniana i s'insereix a l'hioides. La seva funció és la mateixa que el miohioidal.

        • Digàstric: té dos ventres:

  • Ventre posterior: és oblic avall i endavant. S'origina medialment a l'apòfisi mastoide. Sobre l'hioides dóna el tendó intermedi, aquests estan lligats per una banda fibrosa que li permet reflexar-se. Actua només sobre l'hioides i el porta amunt i enrera: deglució.

  • Ventre anterior: és oblic amunt i endavant. Està sota el miohioidal. S'insereix internament a la protuberància mentoniana. La seva funció és igual que la del miohioidal.

        • Estilohioidal: s'origina a l'apòfisi estiloide, acompanya al ventre posterior del digàstric i s'insereix a l'hioides. La seva funció és portar amunt i enrera l'hioides: deglució.

      • Infrahioidals: son 2 drets i 2 esquerres. Estan entre el tòrax i l'hioides, davant les vísceres del coll (laringe...). tots tenen forma de cinta, allargats i rectangulars.

  • Profunds

              • Estrenotiroidal: s'origina a la cara posterior del manubri de l'estern i s'insereix al cartílag tiroides (la nou, part de la laringe).

              • Tirohioidal: s'origina al cartílag tiroides i s'insereix a l'hioides.

  • Superficials

        • Esternohioidal: és medial. S'origina a la cara posterior del manubri de l'estern i s'insereix a l'hioides.

        • Omohioidal: és lateral i digàstric:

  • Ventre inferior: s'origina a la vora superior de l'escàpula i dóna el tendó intermedi davant de la vena jugular interna.

  • Ventre superior: s'insereix a l'hioides.

La funció dels infrahioidals és:

  • Mandíbula fixa: descens de l'hioides i la laringe.

  • Mandubula lliure: depressor de la mandíbula a traves de l'hioides.

  • Hioides i mandíbula fixes: flexor de cap.

· Grup lateral

  • Pla superficial: són subcutanis.

    • Platisma: cobreix tots els músculs del grup anterior del coll. S'origina a la fàscia masseterina, a l'angle de la boca i a la vora inferior de la mandíbula. S'insereix a la pell de la regió toràcica alta, sota les clavícules. Actua sobre la cara i la seva funció és col·laborar en el descens de la mandíbula, i en la mímica de la repugnància ja que baixa molt les comissures de la boca.

Inervacions del coll

· Músculs nucals o posteriors: inervats per les branques posteriors dels nervis espinals de C1 a C8.

  • Nervi suboccipital: branca posterior de C1, només és motora i inerva els 4 músculs suboccipitals (rectes i oblics).

  • Nervi occipital major o de Arnold: branca posterior de C2, inerva el semiespinós del cap, el longuíssim del cap i l'espleni del cap. També recull la sensibilitat de la regió occipital.

  • Branques posteriors de C3 a C8: inerven la resta de músculs nucals i recullen la sensibilitat de la regió nucal.

· Músculs anteriors i laterals: inervats per les branques anteriors dels nervis espinals de C1 a C4. s'uneixen per formar el plexe cervical, el qual té 4 arrels, 3 nanses cervicals (1a, 2a i 3a). Les branques profundes són motores i les superficials sensitives.

  • Branques profundes: inerven els músculs escalens i els paravertebrals, i el diafragma (inervat pel nervi frènic que surt de la branca anterior de C4)

  • Branques superficials: es fan superficials al 1/3 mig de la vora posterior de l'esternoclidomastoideo, al punt neural d'ERB.

      • Nervi occipital menor: neix de la 2a nansa cervical, recull la sensibilitat de la regió occipital i mastiodal.

      • Nervi auricular major: neix de la 2a nansa cervical, recull la sensibilitat de la regió mastoidal, auricular i parotidea (davant orella).

      • Nervi transvers del coll: neix de la 2a nansa cervical, recull la sensibilitat de la regió suprahioidal i infrahioidal.

      • Nervi supraclavicular: neix de la branca anterior de C4, quan es fa superficial es divideix en 3; després es continuen amb els nervis cutanis del braç.

        • Nervis supraclaviculars medials: recullen la sensibilitat de la regió esternoclidomastoidal i esternal.

        • Nervis supraclaviculars intermedis: recullen la sensibilitat de la regió supraclavicular i subclavicular.

        • Nervis supraclaviculars laterals: recullen la sensibilitat del munyó de l'espatlla.

      • Branca posterior de la nansa cervical: neix de la branca anterior de C2 i C3, després s'anastomosa, davant la vena jugular interna, amb la branca anterior de la nansa cervical que ve del nervi hipoglòs (cranial). La nansa cervical dóna 3 branques motores que van respectivament al múscul esternotiroidal, al esternohioidal i al omohioidal. (el múscul tirohioidal està inervat directament pel nervi hipoglòs).

· Resta de músculs:

  • Suprahioidals

      • Nervi trigèmin: milohioidal i ventre anterior del digàstric.

      • Nervi hipoglòs: genihioidal.

      • Nervi facial: ventre posterior del digàstric i estilohioidal.

      • Nervi accessori: esternoclidomastoidal i trapezi porció descendent.

Vasculació del cap i el coll

Artèries

La irrigació del capi el coll ve donada per 3 artèries que neixen de l'arc de l'ahorta:

  • Tronc braquio-cefàlic: per darrera de l'articulació esterno-costal es divideix en 2 artèries:

    • Artèria caròtida comuna dreta

    • Artèria subclavia dreta.

  • Artèria caròtida comuna esquerra

  • Artèria subclavia esquerra

· Artèria caròtida comuna (dreta i esquerra)

S'origina a la part anterior i lateral del coll, està protegida pel múscul esternoclidomastoidal. No dóna branques i per sota l'angle de la mandíbula es divideix en 2:

  • Artèria caròtida interna: no dóna branques. Entra al crani a través del conducte carotidi i irriga l'encèfal i l'ull.

  • Artèria caròtida externa: dóna moltes branques. Irriguen la cara, el crani i els teixits relacionats amb ell (os, pell...).

· Artèria subclavia (dreta i esquerra)

passa per sobre la 1a costella i per l'hiat interescalènic, entre l'escalè anterior i el mig. Per l'hiat també hi passen les arrels del plexe braquial. Després l'artèria entra a l'aixella per sota la clavícula i passa a ser: artèria axil·lar. Les branques que dóna són:

  • Artèria vertebral: passa per dins els forats intertransversos (ments el de C7) i quan ha passat l'atlas perfora la membrana atlanto-occipital posterior i pel forat magre entra al crani i irriga l'encèfal.

  • Artèria toràcica interna: va per dins el tòrax, per darrera els 7 primers cartílags costals i travessa el diafragma pel trangle estreno-costal.

  • Tronc tiro-cervical: dóna branques i irriga la glàndula tiroides i estructures cervicals.

  • Tronc costo-cervical: irriga part del coll i dóna les 2 o 3 primeres artèries intercostals.

Venes

La sang venosa que surt de l'encèfal, ho fa pel forat jugular i aquí neix:

  • Vena jugular interna: es col·loca per fora l'artèria caròtida comuna i recull la sang del cap i el coll.

  • Vena jugular externa: recull la sang del cap i el coll i desemboca a les venes subclavies.

  • Vena jugular anterior: recull la sang del cap i el coll i desemboca a les venes subclavies.

La fusió de la vena jugular interna i la subclavia (sang del cap, coll i EESS) té lloc per darrera l'articulació esterno-clavicular, i es formen 2 venes, dreta i esquerra:

        • Venes braquio-cefàliques: es fusionen entre sí a la dreta i d'aquesta fusió es forma:

            • Vena cava superior: per darrera rep la sang de la vena àziga (sang del tòrax). Va al cor.

Limfàtics

· Nòduls superficials

  • Nòduls occipitals

  • Nòduls mastoidals

  • Nòduls parotidis

  • Nòduls jugulars anteriors

  • Nòduls jugulars externs

· Nòduls profunds

  • Nòduls submandibulars

  • Nòduls submentonians

  • Nòduls jugulars interns

Regions del coll

Considerem coll la regió que té com a límit superior el pla imaginari que va de l'hioides a la protuberància occipital externa; i com a límit inferior el pla imaginari que va de l'escotadura jugular a l'apòfisi espinosa de C7.

· Regió infrahioidal

Regió anterior i mitja en forma de triangle, on la base és l'hioides, el vèrtex l'escotadura jugular i les cares son les vores anteriors dels músculs esternoclidomastoidals. Hi trobem els músculs infrahioidals, la cacitat visceral del coll i els músculs paravertebrals.

· Regions esternoclidomastiodals

Hi trobem els músculs ECM i profundament el paquet vasculonerviós del coll format per l'artèria caròtida comuna, la vena jugular interna i el nervi vague.

· Regions supraclaviculars

El límit inferior és la clavícula, l'anterior el múscul ECM i el posterior la vora anterior del múscul trapezi. Hi trobem el ventre anterior del múscul omohioidal, els 3 escalens, l'elevador de l'escàpula, els esplenis i els 3 troncs del plexe braquial.

· Regió nucal

Tota la regió que va de la vora anterior d'un trapezi a l'altre. Hi trobem els múscles nucals.

Fàscies del coll

Fàscia cervical:

Té 3 làmines:

  • Làmina superficial: està sota la pell i engloba el múscul. Té 2 parts, els límits de les quals és la vora anterior del trapezi:

    • Posterior o fàscia nucal: s'insereix a la línia mitja del lligament nucal.

    • Anterior: cobreix la regió supraclavicular, el seu límit anterior és el múscul ECM, al qual engloba; i també cobreix la regió infrahioidal. Està separada de la pell pel múscul platisma.

  • Làmina pretraquial: engloba tots els músculs infrahioidals i es fusiona amb la làmina superficial a l'alçada de la vora anterior del trapezi.

  • Làmina prevertebral: cobreix per davant els músculs paravertebrals i escalens, després es fusiona amb la làmina superficial a l'alçada de la vora anterior del trapezi.

Fàscia visceral del coll: envolta les vísceres.

Fàscies carotídies: envolten els paquets vasculonerviosos del coll.