2.- [Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]LLEGIR L'ARQUITECTURA[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ][Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]CONTINGUTS[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
1. L'estudi d'un edifici històric: el procediment.[Author ID0: at ]
2. La documentació general o catalogació[Author ID0: at ]
3. L'anàlisi formal.[Author ID0: at ]
4. La interpretació[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
5. Aplicació del procediment a un edifici històric.[Author ID0: at ]
6. Les catedrals gòtiques del segle XIII.[Author ID0: at ]
7. El llenguatge arquitectònic de les catedrals gòtiques.[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
TEMPORITZACIÓ: 10 hores[Author ID0: at ]
METODOLOGÍA: Visualització de exemples i esquemes a través dels mitjans de multimèdia i vis[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]i[Author ID0: at ]ta a l'església i claustre.[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ][Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:05:00 2005 ]
Esquema per l'anàlisi d'una obra arquitectònica
L'arquitectura és l'art de construir i dissenyar espais.
A. Documentació general o catalogació:
1. Catalogació: nom de l'edifici, arquitecte, cronologia, lloc on s'ha construït.
2. Materials constructius i decoratius: pedra, maó, ferro, estuc, marbre, d'altres.
3. Tractament del mur: ciclopi, isòdom, encoixinat, etc.
4. Sistema constructiu: arquitravat, voltat, amb materials industrials.
B. L'anàlisi formal:
1. Espai interior:
1.1- estudi de la planta (distribució bàsica de l'espai)
1.2- La il·luminació, (si té algú sentit simbòlic.
2. Elements de suport:
2.1- Identificar fins a quin punt el mur contribueix a suportar el pes de la coberta.
2,1- Descriure les columnes o pilars i analitzar l'existència de contraforts o estreps.
3. Elements suportats:
3.1- Descriure la coberta, tant de l'interior com de l'exterior.
3.2- El tipus d'arc (la seva funció dintre de l'edifici i la forma).
4. Espai exterior:
4.1- Dimensions (si són reduïdes o gegants),
4.2- Línies predominants de la construcció (gust per la verticalitat o per l'horitzontalitat, i si el disseny general juga amb les línies corbes o amb les rectes).
4.3- Parts de la façana, i relació amb l'interior.
4.4- Relació general de l'espai exterior amb l'entorn urbanístic, deduint si l'edifici destaca o queda dissimulat.
C. Anàlisi estilística
1. Estil de l'autor i característiques generals de l'època, tot relacionant amb els elements formals de l'obra.
D. La interpretació:
1. Contingut i significat:
1.1- caràcter de l'edifici (religiós, civil, públic, privat...).
1.2- Elements simbòlics en la distribució de l'espai, la decoració, el lloc on s'ubica, la il·luminació.
2. Funció
2.1- De l'edifici i la seva relació amb la forma.
2.2- El paper de l'arquitecte.
3. Explicacions:
3.1- Relació amb la cultura de l'època i la personalitat de l'autor o de qui encarrega l'obra.
4. Valoracions:
4.1- Comparació amb altres obres, realitzades amb anterioritat o amb posterioritat a l'obra analitzada. Qualificar-la com a obra clau d'un estil o època de la Història de l'Art o com una obra menor.
Documentació general o catalogació
1. Catalogació:
Nom de l'edifici, arquitecte, cronologia, lloc on s'ha construït.
2. Els materials
El tipus de materials emprats i la manera de treballar-los expressen el nivell de desenvolupament tecnològic de l'època, així com de la riquesa dels propietaris o de la cultura del col·lectiu.
També depenen, sovint, de la funció o funcions que té l'edifici i de la significació que hom li vol donar. Distingim entre materials de construcció i materials de decoració.
A) Materials constructius
A l'arquitectura contemporània, sobretot després de la Revolució Industrial, els materials emprats són principalment el ferro, des del segle XIX ha permet construir formes, volums i dimensions abans impensables; l'acer que en el segle XX encara ha ampliat més les possibilitats constructives, el formigó armat i el vidre. Però al llarg de la història de l'arquitectura hi ha hagut diversos materials com:
-
Fang: Utilitzat sense cocció, o assecat al sol, i en estat quasi natural -la tova- c[Author ID1: at Thu Dec 15 17:06:00 2005 ]C[Author ID1: at Thu Dec 15 17:06:00 2005]orrespon a situacions d'endarreriment tècnic, pobresa de mitjans, funcions humils.
-
Maó: Argila cuita al forn, té més resistència i qualitat que el fang. [Author ID1: at Thu Dec 15 17:07:00 2005 ]Ha estat utilitzat en la construcció des d'èpoques molt antigues, tot i que no ha estat considerat gairebé mai com un material noble.
-
Fusta: Fou un material bàsic de les primeres construccions, però va ser substituït progressivament per la pedra en l'arquitectura monumental.
-
Pedra Ha estat, sens dubte, el material més utilitzat per a les construccions històriques que s'han conservat. Acostuma a anar lligada a cert nivell tècnic, de riquesa i a funcions socialment rellevant. Hi ha diferents tipus de pedra i diferents formes de treballar-la. Si són regulars en forma de paral·lelepípede s'anomenen carreus i si són completament irregulars i de grans mesures s'anomenen blocs.
-
Aglomerats: Mescla de sorres, pedres, calç o guix amb aigua; els romans varen generalitzar l'ús de la mescla anomenada morter.
B) Materials decoratius
Com els guixos, els estucs, les porcellanes, els placats de pedra, els mosaics, la ceràmica o el vidre; tots aquests materials permeten dissimular els murs i crear tota mena d'efectes decoratius i moltes vegades és un recurs per donar impressió de grandesa usant pocs diners. Parlem aleshores d'una arquitectura no sincera.
C) El tractament del mur o aparell
Fa referència a la disposició dels carreus o bloc, la qual cosa dona lloc a diferents tipus d'aparells, destaquen:
-
Mur ciclopi: blocs irregulars de gran tamany
-
Mur de mamposteria: pedres petites unides amb morter o fang
-
Mur isòdom: format per carreus iguals
-
Mur pseudoisòdom: el que presenta carreus regulars, però combinant fileres de diferents altures.
-
Mur poligonal: format per pedres tallades en forma de polígon irregular.
-
Mur reticular: format per carreus quadrat, però posats en forma de rombe.
-
Mur encoixinat: es produeix quan la zona d'unió dels carreus és rebaixada i el centre queda en relleu.
-
Mur d'espina de peix o espiga: format per files de maó o pedra inclinat respectivament a dreta i esquerra.
TIPUS D'APARELL
ciclopi isòdom pseudo-isòdom poligonal
reticular d'espiga encoixinat mamposteria
3. Sistemes constructius
El sistema constructiu fa referència a l'estructura o esquelet bàsic d'un edifici.
A la història de l'arquitectura es distingeixen tres: el sistema arquitravat o allindat, el sistema voltat i el sistema del nous materials sorgits a la Revolució Industrial.
L'anàlisi formal
El segon pas consisteix a descriure la forma, la qual s'ha d'analitzar a partir de dues grans dimensions: els elements de suport i els suportats, d'una banda, i l'espai interior i l'exterior, de l'altre.
Elements de suport
Són elements constructius verticals que aguanten el pes de la coberta.
-
El mur: és l'element de suport més emprat al llarg de la història, són superfícies verticals, rectes o corbes, que limiten l'espai, poden desenvolupar un paper sostenidor important o no tenir cap funció de suport, com per exemple el mur-cortina, propi de l'arquitectura actual.
-
La columna: element vertical, de secció circular. A part de la seva funció de suport, dóna plasticitat i ritme als espais interiors i exteriors (permet ser tractada com si fos una escultura). Les parts bàsiques d'una columna són: la base, el fust i el capitell.. Una varietat de la columna és la columna adossada, que està adherida a un pilar o a un mur.
-
El pilar: element vertical de secció quadrada o poligonal, al contrari que la columna, dona a l'edifici un aspecte estàtic. Si el pilar està adossat al mur se'n diu pilastra.
-
Els contraforts o estreps, estan adossats a l'exterior del mur i recullen les pressions verticals i obliqües de la coberta.
-
Mènsula, és un suport que sobresurt del mur i no descansa a terra.
contrafort o estrep
pilastra
pilar
mènsula cartela
Elements suportats
Són els elements que serveixen per cobrir les obertures i els espais arquitectònics, i condicionen el sistema constructiu. Al llarg de la història s'han desenvolupat tres:
A) El sistema arquitravat o allindat
Utilitza cobertes rectes (llindes o arquitraus) que exerceixen una pressió vertical sobre qualsevol tipus de suport, la qual cosa dificulta que no es pugui cobrir espais molt amples sense elements de suport.
L'estructura allindada més senzilla consta d'un sistema de bigues en horitzontal suportades per murs, columnes o pilars; és el sistema constructiu més antic i les primeres mostres les trobem als dolmens prehistòrics.
Un sistema més complex és la llinda [Author ID1: at Thu Dec 15 17:08:00 2005 ]encavallada[Author ID1: at Thu Dec 15 17:08:00 2005 ], estructura de fusta que conforma la teulada a dues vessants i es revesteix posteriorment de teules, pl[Author ID1: at Thu Dec 15 17:08:00 2005 ]a[Author ID0: at ]ques de pedra o de metall, etc. [Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:08:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:08:00 2005 ]
La complexitat de la llinda dona lloc a l'entaulament format per tres parts: arquitrau, fris i cornisa. Grècia va crear els clàssics ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti) amb la combinació de elements diferents en les columnes i els entaulaments, i Roma va afegir el toscà i el compost, creant d'aquesta manera el llenguatge clàssic a l'arquitectura, que es repetirà en aquelles èpoques que fan al·lusió als ordres antics. Característiques dels cinc ordres:
-
Dòric, les columnes amb estries són robustes i descansen directament, sense base, damunt l'estilobat; el capitell, sense ornamentació, consta de: equí de forma corba i àbac o paral·lele pípede sobre el qual descansa l'arquitrau.
A l'entaulament, l'arquitrau és llis, el fris està compost per tríglifs i metopes i la cornisa remata aquesta part.
La coberta a dues aigües dona lloc al frontó de forma triangular que emmarca el timpà.
-
Jònic, es diferència del dòric per la columna que descansa sobre una base, el fust més esvelt amb les estries menys profundes i, sobretot, en el capitell que consta d'un equí adornat per volutes o corbes espirals als extrems i un àbac més estret.
A l'entaulament, l'arquitrau està dividit en tres bandes (platabandes), cadascuna de les quals sobresurt respecte de la inferior i el fris corregut, decorat o no amb relleus.
-
Corinti, es diferencia del jònic per ser més esvelt i sobretot pel seu capitell adornat amb dues files superposades de fulles d'acant i volutes angulars anomenades caulicles; un àbac prim, en forma de rectangle curvilini.
-
Toscà, té les mateixes característiques que el dòric, però amb base o amb fust llis.
-
Compost, caracteritzat pel seu ric capitell que combina les volutes jòniques i el capitell grec corinti.
B) Sistema voltat
El sistema voltat, està format per elements suportats corbs que exerceixen pressions laterals i obliqües sobre els elements de suport, la qual cosa afavoreix que es puguin cobrir espais més amples. L'element bàsic és l'arc, que dóna lloc a la volta i les cúpules.
L'ARC:
És l'element més important, més emprat i amb més funcions en les estructures voltades. A més de tenir funcions estructurals cobrir o suportar_ fa molt sovint funcions decoratives i fins i tot simbòliques.
-
Parts de l'arc: cada una de les pedres que el formen tenen el nom de dovelles; la del mig té la funció més important per això té el nom de clau. La part de dintre és l'intradós i l'exterior l'extradós. La pedra o element que suporta l'arc és la imposta, a més de la línia d'imposta, la fletxa, la llum i el brancal.
Segons la seva funció:
-
Arc de descàrrega: és un arc cec que serveix per a a descarregar o reduir el pes de la paret damunt la llinda d'una porta o d'una finestra.
-
Arc toral o faixó: sosté o reforça la volta de canó d'una nau, la seva disposició, per tant, és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.
-
Arc former: paral·lel a l'eix longitudinal del temple, separa o uneix, juntament amb la columna o pilar, les naus centrals i laterals.
-
Arc triomfal: és l'arc que dóna accés al presbiteri.
TIPUS D'ARCS
de mig punt apuntat ferradura túmid
lobulat mixtilini carpanell conopial
cec descàrrega toral former
LA VOLTA:
La seva funció consisteix en cobrir espais entre dos suports, té l'avantatge de cobrir espais de gran amplada, però l'inconvenient de produir grans pressions laterals que necessiten contraforts. La tipologia és molt variada:
-
Volta de canó: té la forma semicilíndrica que descriu un arc de mig punt en desplaçar-se. Genera un enorme pes sobre els murs i per això requereix uns elements de suport molt consistents. És la volta típica de l'arquitectura romànica.
-
Volta de creueria o ogival: és la que està formada per dos o més arcs apuntats que es creuen en el centre. És típica del gòtic.
-
Volta d'aresta: és la resultant de creuar dues voltes de canó.
-
Volta d'arcs entrecreuats: és la formada per l'encreuament d'arc que no passen mai pel centre. És típicament musulmana.
-
Volta de quart d'esfera o de forn: equivalent a un quart d'esfera que cobreix generalment l'espai d'un absis semicircular.
volta de canó creueria aresta arcs entrecreuats
LA CÚPULA
És la volta generada per la rotació d'un arc i acostuma a cobrir les parts més importants o significatives dels edificis. Pot cobrir una superfície rodona, quadrada, poligonal o el·líptica. Quan la cúpula cobreix un espai quadrat, el pas es resol mitjançant trompes o petxines.
De vegades la cúpula s'enalteix apoiant-la damunt un tambor i coronant-la amb la llanterna o llanternó, que serveix per il·luminar l'interior.
C) El sistema d'estructura o esquelet intern
Es dóna en l'actualitat i és conseqüència de la utilització dels nous materials de la Revolució Industrial, com el ferro, l'acer o el formigó armat, que permeten crear estructures completes, a mena d'esquelet i projectar elements sortints que multipliquen les possibilitats compositives. Aquest sistema allibera completament el mur de la seva funció de suport i fa possible l'aparició de grans superfícies de vidre.
Volums i espais
El volum és tot allò que és macís en l'obra, tot el que és espai ocupat per materials. El buit que queda atrapat pels volums és l'espai interior o arquitectònic de l'edifici. Entre una obra en la que quasi tot és volum (les Piràmides d'Egipte), i una en la que quasi tot és espai (un Estadi d'esports), hi ha infinites maneres de conjugar ambdós elements.
Una obra en la que predomina el volum, o sigui l'espai ocupat pels materials, tendeix a aclaparar l'espectador, és poc útil i té més aviat funcions decoratives o simbòliques. Exemples: Piràmides i Temples egipcis, temples de la Grècia clàssica o monuments funeraris.
L'arquitectura que tendeix a l'equilibri entre volum-espai destaca l'ús particular o social dels interiors de l'obra. A partir de la Roma clàssica s'inicia a l'arquitectura la preocupació per l'espai interior. Ex.: cases romanes, esglésies medieval, palaus renaixentistes.....
El predomini de l'espai sobre el volum fins a la quasi dissolució d'aquest i la comunicació entre espai interior i espai exterior son dues tendències obertes per l'arquitectura contemporània. Ex. pavelló alemany de Mies van der Rohe, la casa Savoia de Le Corbusier.
Així doncs en l'anàlisi del volum-espai cal considerar els següents aspectes:
-
Predomini del volum o de l'espai.
-
Grans unitats de volum que estructuren l'obra. Línies predominants o formes geomètriques de la construcció (regulars o irregulars; rectilínies _quadrats, rectangles, triangles..._ o curvilínies _esfera, cilindri, elipse..._; verticalitat o horitzontalitat
-
Percepció unitària i clara de l'espai interior o percepció fragmentada i confusa. Si existeix algun tipus de direccionalitat o punt ordenador (en una església, l'altar; en un cinema, la pantalla; en un estadi de futbol, el centre del camp...), són els punts en funció dels quals s'organitza la composició general de l'interior.
-
Comunicació entre l'interior i l'exterior o separació i ruptura entre ambdós (arquitectura sincera o no sincera).
-
Il·luminació, si té algú sentit simbòlic.
-
Relació de l'edifici amb el context on està ubicat: integrat, aïllat, ressalta, passa desapercebut, ordena l'entorn al seu voltant, ocupa un espai preeminent o secundari. Segons les dimensions pot estar a prop del colosalisme o més a l'abast de les mides humanes.
-
Estudi de l'estructura de la façana i de les formes externes.
Una obra arquitectònica normalment és impossible de percebre en la seva totalitat. Per conèixer-la és molt útil disposar de la seva representació gràfica en superfície i en les tres dimensions:
-
La planta, és la representació de la secció horitzontal d'un edifici, generalment fet a escala; hi apareixen els murs, les columnes o pilar, les obertures i les línies projectades corresponents a les voltes de creueria i d'arestes. És veu fàcilment i globalment la distribució de volums i espais i la intenció que l'arquitecte hi posa en la concepció de l'edifici. Alguns tipus de plantes han sigut la de creu llatina, creu grega, circular o el·líptica.
-
Altre representació gràfica és l'alçat.
Anàlisi estilística
Els elements del estil són les formes que són constants amb altres edificis de la mateixa època o del mateix autor. Aquest estil acostuma a venir definit per:
-
L'època, per exemple arquitectura Renaixentista.....
-
Les tendències artístiques, arquitectura modernista, arquitectura gòtica llevantina...
-
Pel tarannà dels autors o autores, arquitectura de Miquel Àngel, Gaudí, Le Corbusier....
La interpretació
En el quart apartat hem de considerar l'edifici com un conjunt, el qual ens parlarà per si mateix, però també serà reflex d'una època amb totes les seves peculiaritats econòmiques, polítiques o socioculturals. D'aquesta manera la nostra explicació es fixarà en el contingut o significat, la funció i les raons històriques que expliquen el conjunt. Tot això només ho podem saber a partir de fonts de l'època o de les explicacions que trobarem a les enciclopèdies o llibres especialitzats.
En primer lloc, cal identificar el caràcter de l'edifici, si es tracta d'una construcció pública, privada, civil o religiosa; així com la seva funció o finalitat per la qual ha sigut construït, distingint entre funció utilitària (culte religiós, seu del poder polític o militar, residència de comunitats, habitatge, activitats de caire econòmic, de serveis, recreatives, esportives o culturals..) i funció simbòlica (didàctica, propagandística, política, ideològica, estètica...).
En segon lloc, cal investigar els elements simbòlics en la distribució de l'espai, en la decoració, el lloc on s'ubica, la il·luminació; els quals ens permeten percebre la mentalitat o imaginari que la condiciona i s'expressa en ella. Captar el significat és la tasca més complexa de l'anàlisi d'una obra; per la qual cosa, i com a guia, ens podríem plantejar les següents reflexions:
El context explica l'obra:
-
En quina mesura el nivell tecnològic i científic explica l'obra.
-
En quin sentit les “modes”, els gustos, els valors artístics expliquen l'obra.
-
En quines formes i funcions de l'edifici podem trobar ressonàncies de la societat, la política, les activitats productives, els costums de l'època.
-
En quins aspectes formals i de contingut l'autor/a aplica els seu estil, el varia, innova...
L'obra explica el context:
-
Què aporta l'edifici al coneixement de l'època, la tendència artística, o l'autor, a l'evolució, a la continuïtat o al canvi en relació a l'abans i al després.
-
I sobretot: quins valors culturals, ideals i estètics expressa l'obra.
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:10:00 2005 ]Informació sobre el claustre del col·legi San Miquel[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
Les germanes de Sant Francesc comencen a aixecar un monestir el 1456 i el 1462, encara sense ac[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]bar i autoritzades pel papa, ja l'ocupen sota l'advocació de Santa Maria de Jerusalem. Tenen la pr[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]o[Author ID0: at ]tecció de la Regina Joana Enriquez, mare del Rei Ferran “el Catòlic” i muller de Joan II d'Aragó. Amb la contribució reial les obres an[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]ven en augment, si bé amb dificultats per les guerres.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
El seu emplaçament coincidia en el que avui es plaça de Jerusalem (Garduña), al darrera del mercat de la B[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]o[Author ID0: at ]queria amb façana als carrers de Jerusalem i de la Morera, entre el del Carme i Hospital.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Els manuals de l'època posen de relleu que es contractà el claustre en 1468 amb el Mestre d'Obres Bartolomeu Mas, juntament amb l'artífex Gaspar Montmany. Al igual que l'església era de gust gòtic de planta rectangular similar al del veí Hospital de la Santa Creu, encara que el de Jerusalem era més esculturat en les claus i impo[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]s[Author ID0: at ]tes, especialment en la galeria alta que és d'arcs rebaixats amb gràcils columnetes i coberta d'artessonat amb teulada. Conté escenes de la vida del Pare Sant Fra[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]n[Author ID0: at ]cesc i escuts al·lusius als Reis Catòlics, amb la clàssica “magrana”, mostra d'haver-se acabat de[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]s[Author ID0: at ]prés de la conquesta de Granada. Això ens confirma la llarga duració de les obres fins a les darrer[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]i[Author ID0: at ]es del segle XV.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
L'any 1868 fou destronada per la Revolució la Reina Isabel II, i els revolucionaris es fan amos de la situació. La Junta Revolucionària pren la decisió de enderrocar el Convent de Jerusalem, juntament amb altres per convertir-los en mercats i cuartels.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
El bisbe de Barcelona per donar més temps a les monges, va demanar que es preservi el claustre com obra artística, digna del Reis Catòlics, però no li van fer cas i la Comunitat es va traslladar al Mone[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]s[Author ID0: at ]tir de Pedralbes, que era de la mateixa orde de las clarisses. La demolició la van començar el 18 de nove[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]m[Author ID0: at ]bre de 1868.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Per aquells dies s'estableix una gran institució benèfico-hospitalària a la nostra ciutat: “L'ASSIL DE SANT JOAN DE DÉU”, del que n'és propulsor el venerable P. Bènet Nenni, que adquireix les pedres de l'artístic clau[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]s[Author ID0: at ]tre desmuntat i el reconstrueix en la nova Casa del carrer Rosselló - Muntaner, que avui regenten, en acr[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]e[Author ID0: at ]ditat col·legi, els P.P. Missioners del Sagrat Cor.[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Tots els fragments estan trets del llibre d'ANTONI PAULÍ MELÈNDEZ:[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ] El reial monestir de Santa Maria de Jer[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]u[Author ID0: at ]salem de Barcelona[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ], editat per Tipografia Emporium, Barcelona, 1970. [Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
La data de fundació de la orde probablement va ser l'any 1462. Calia reedificar bona part de la casa per a co[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]n[Author ID0: at ]vertir-la en un monestir i la ciutat concedí la pedra per poder començar la construcció que la reina Joana, muller de Joan II, confià, poc abans de morir a Bartolomeu Mas. Seguint el costum de l'època es sol·licita al papa, Sist IV, franciscà, la concessió d'indulgències als que contribuïssin ec[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]o[Author ID0: at ]nòmicament a la construcció de la casa i església (16 de març de 1477), que comptà sempre amb la protecció de Jo[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]na, germana de Ferran II i esposa del rei de Nàpols, Ferran I. Ferran II amb donacions successives dotà el monestir amb 6000 sous anuals, ratificats més tard per Carles I.[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
El 26 de setembre de 1868 era destronada la reina Isabel II i la Junta revolucionària de Barc[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]e[Author ID0: at ]lona es féu càrrec del govern de la ciutat. El 10 d'octubre decidí incautar-se del monestir de Jerusalem donant a les religioses un termini de vuit dies per abandonar-lo. L'acció del pare Menni, el restaurador del Germans de sant Joan de Déu i de la família Plandolit, salvà almenys part del claustre, que aniria a parar a la residència dels Missioners de Nostra Senyora del S[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]grat Cor (1882).[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
La regla de les primeres religioses: a part dels tres vots fonamentals de la vida consagrada, s'estableix la claus[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]u[Author ID0: at ]ra total. La vida a l'interior del monestir es fa predominantment en silenci, que esdevé total i absolut de compl[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]e[Author ID0: at ]tes a tèrcia, mentre que de nona a vespres es pot tenir un temps per a converses edificants. S'autoritza a tenir béns cuidats per un procurador, s'autoritza el treball anual, però a condició que el seu fruit vagi a un fons comú, i s'estableix un temps d[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]e[Author ID0: at ]dicat a l'estudi del cant i de l'ofici diví.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Textos extrets del llibre de JOAN BADA I ELIAS: [Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]Monestir de Santa Maria de Jerusalem, 1494 - 1994[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ], Barcelona, 1993.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Cap els anys 1870-1875 s'estableix a Barcelona una gran institució benèfica i hospitalària, l'Asil de San Joan de Déu, concretament a la confluència dels carrers Rosselló i Muntaner. Aquesta institució constituïa una protecció del patrici D. Nonito Palndolit, que va adquirir les pedres de l'enderrocat claustre de Jerus[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]lem i les oferí al pare Benet Nenni. Coneixedor aquest del seu valor moral i artístic, va fer reconstruir l'antic claustre dins del nou edifici. La compra del clau[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]s[Author ID0: at ]tre li costà l'excomunió a l'esmentat pare Nenni, ja que no havia complert els requ[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]i[Author ID0: at ]sits necess[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]ris d'ordre superior pel que fa l'adquisició de bens eclesiàstics. Les obres del nou hospital foren dirigides per l'arquitecte diocesà D. Francisco de Paula i Villar. Foren, doncs, els Pares de Sant Joan de Déu els qui c[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]o[Author ID0: at ]mençaren a muntar l'ala sud de l'antic claustre, segons se'n fan ressò diferents articles del Diari de Barcelona.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
L'any 1883, el benefactor acabà els diners i els Pares de San Joan varen haver de marxar. L'edifici fou aleshores ocupat pels actuals propietaris, els Pares Missioners del Sagrat Cor de Jesús, els quals varen continuar la r[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]e[Author ID0: at ]construcció de les ales est i oest.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Durant els desgraciats successos de la Setmana tràgica, el 27 de juliol de 1909 l'església i el claustre foren i[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]n[Author ID0: at ]cendiats. Aquest sortí poc danyat i tant sols desaparegué una de les gàrgoles de pedra del terrat, encara que el foc provocà desperfectes en alguns pilars.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Novament, en el clima de revolta que precedí la Guerra Civil, el 21 de juny de 1936, l'edifici tornà a ser cremat i saquejat: la cara sud del claustre adossat a l'església va caure en part i a l'ala est, que servia d'accés a la sala d'actes, s'hi van cremar varies bigues, la qual cosa va pr[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]o[Author ID0: at ]vocar l'enfonsament de part del sostre.[Author ID0: at ]
[Author ID0: at ]
Durant la guerra, en haver d'habilitar part del Col·legi com a grup escolar de la Generalitat, es va encom[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]nar la restauració del claustre l'arquitecte Sr. Marí Canosa: es substituïren el terrat i els finestrals que hi havien estat afegits per la teulada amb aler que primitivament havia tingut i que són actualment visibles.[Author ID0: at ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
Dentro de un monasterio se puede distinguir la parte destinada a la oración y la vida de la comunidad y las depe[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]n[Author ID0: at ]dencias de tipo económico (cuadras, almacén, hospedería, enfermería, etc). El recinto de los monjes se organiza en torno al claustro, al cual se abren las diversas dependencias: iglesia, la sala c[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]pitular, el refectorio (o comedor), la biblioteca y la cocina, en la planta baja, y los dormitorios, en la planta alta. En cuanto a la simbología, si el templo es la Iglesia triunfante, el claustro es la represent[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]ción del Paraíso, donde los hombres justos vivirán en eterna y perfecta harmonía, de ahí la preocup[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]a[Author ID0: at ]ción por la decoración.[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
[Author ID1: at Thu Dec 15 17:09:00 2005 ]
Análisis de obras arquitectónicas
Análisis de obras arquitectónicas
Análisis de obras arquitectónicas
