Anàlisi espectral

Freqüència. Fourier. Fft. Telecomunicacions. Emissió i recepció senyals imatge i sonido. Matlab # Análisis espectral. Frecuencias. Ondas. Nyquist

  • Enviado por: Andreu Fontava
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

CFGS-Telecomunicacions

Sistemes tècnics d'emissió i recepció de senyals d'imatge i so

INTRODUCCIÓ A L'ANÀLISI ESPECTRAL

GUIÓ DE LA PRÀCTICA

Introducció:

L'objectiu d'aquesta pràctica és fer una introducció a l'anàlisi espectral, per fer-ho ens basarem en un suport informàtic anomenat MATLAB, resumint, MATLAB és un entorn de càlcul matemàtic que permet implementar tota mena d'algoritmes de càlcul numèric mitjançant un llenguatge d'alt nivell (basat en C), visualitzar gràfiques en dues i tres dimensions i fins i tot, si es disposa del hardware apropiat, pot funcionar com a sistema d'adquisició de dades en temps real.

Analitzar espectralment un senyal, consisteix en transformar-lo d'alguna forma per tal de veure'n una representació en el domini de la freqüència. Qualsevol senyal elèctric presenta un espectre característic, és mercès a aixó que han estat possibles infinitat d'aplicacions tant en comunicacions com en sistemes d'adquisició i processament de dades p.ex.:

  • La pràctica de la multiplexació en freqüència s'arrela als conceptes de Banda base i mesclat en freqüència, els quals no tindrien sentit sense l'eina matemàtica adient que permetés definir els senyals en un domini NO temporal.

  • Sense l'anàlisi espectral mancaria el criteri de decisió en l'elecció del mètode de modulació adient per transmetre un senyal determinat a través de un canal.

  • Els sintetitzadors de so o veu artificial, així com els moderns sistemes de reconeixement de veu, han estat desenvolupats integrament pensant en termes de freqüència.

  • En el mon de la recerca, instruments com els espectròmetres, emprats per a esbrinar quins elements i amb quina concentació són presents en un compost, serian absolutament impensables si aquests haguessin volgut ser desenvolupats desde una altra perspectiva diferent a la de la mesura de les freqüències radiades pels elements del compost.

L'eina matemàtica emprada per a realitzar la transformació al domini de la freqüència és l'anomenada transformada de Fourier. La qual es defineix com:

On X(f) és l'expressió freqüencial del senyal i x(t) és l'expressió temporal.

Cal pensar que aquest és un métode purament analític el qual tant sols és possible sobre el paper mitjançant equacions, evidentment els analitzadors d'espectre, mesuradors de camp i sistemes d'adquisició i processament no en saben de resoldre equacions, així doncs aquests aparells el que estan fent és aproximar la transformada de Fourier mitjaçant un métode numèric anomenat FFT (Fart Fourier Transform) tot mostrejant el senyal amb un número finit de punts dins d'un interval de temps.

La resolució i la rapidesa amb la qual es realitza el càlcul depen del nombre de punts i la durada de l'interval on es realitza el mostreig. Observant l'expressió de la transformada de Fourier, veiem que per a resoldre-la analíticament hem de contemplar tot l'eix temporal (positiu i negatiu) de forma contínua, aixó vol dir un nombre de punts per a fer el mostreig i durada de l'interval infinits. Aixó és una idealitat i haurem d'arribar a un compromís entre aquest dos paràmetres.

En el nostre cas prendrem 8192 punts, suficient com per estudiar l'espectre de senyals en Banda base i modulats en l'entorn d'uns quants centenars de kiloherzt. A l'hora d'escollir l'interval, naturalment la teoria diu que contra més llarg més resolució tenim, però a la pràctica si prenem un interval massa gran amb un número finit de punts la freqüència de mostreig tendirà a fer-se petita amb el conseqüent problema de l'aliasing i error en el càlcul de la FFT.

Com a criteri per arribar al compromís podem emprar el teorema de Nyquist, és a dir escollirem un interval de temps, tal que, per un número de punts donat (potència de 2) la freqüència de mostreig sigui com a mínim el doble de la màxima component del senyal sota estudi.

El període de l'interval està relacionat en cada cas amb el nombre de cicles de l`ona generada, així doncs:

Procediment operatiu

Seguidament passarem a analitzar els espectres de cinc formes d'ona “tipus” on comprovarem d'una banda en què consisteix la sintetització de senyals, mitjançant sèries de Fourier i d'altra ens farem una clara idea respecte a l'ample de banda real que ocupa la informació un cop modulada en AM i FM en l'espectre.

  • Obriu MATLAB i introduiu l'ordre “sfourier” al intèrpret de comandes.

  • Inmediatament s'obrirà un quadre de diàleg amb les opcions possibles, pitjeu-ne una.

  • Ara l'intèrpret de comandes solicitarà que s'introdueixin les dades necessàries per a generar el tipus de senyal seleccionat. (És important pensar les dades que s'intodueixen de forma que aquestes siguin plausibles i NO de forma aleatòria, d'altra banda és possible que resulti impossible interpretar les gràfiques resultants)

  • Un cop introduides la totalitat de les dades, el programa generarà les gràfiques resultants.

  • Pel cas de les ones sintetitzades (l'ona quadrada i la dent de serra) s'en generen tres gràfiques, dues en el temps i una tercera en la freqüència, la primera representa a la ona fonamental i les seves armòniques, tantes com hagin estat seleccionades, la segona és l'ona pròpiament dita un cop sintetitzada i la tercera és l'espectre de la mateixa.

  • Per la resta resta d'opcions tant sols s'en generen dues gràfiques, en el temps i la freqüència.

  • Per tal d'examinar amb més detall les gràfigues podeu introduir les següents ordres al intèrpret de comandes “zoom” i “ginput” ambdues sense tancar la finestra gràfica.

  • Zoom: Permet ampliar una àrea de la gràfica delimitada amb el botó esquerre del ratolí. Per desfer el zoom picar sobre la gràfica amb el botó dret.

    Ginput: Retorna el valor en coodernades, segons l'escala de la gràfica, d'un punt seleccionat amb el botó esquerre del ratolí, per veure els resultats picar “return”.

    El to pur o sinus

    És bàsic veure quin és l'espectre d'un sinus, ja que aquesta és la funció u ona bàsica a partir de la qual s'en podran sintetitzar altres de més complexes mitjançant l'equació de les sèries de Fourier:

    v(t) = Vo+V1·sin(ð·t+ð1)+V2·sin(2ð·t+ð2)+V3·sin(3ð·t+ð3)+V4·sin(4ð·t+ð4)+ … +Vn·sin(nð·t+ðn)

    Segons aquesta famosa equació, qualsevol ona periòdica pot ser expressada com la superposició d'ones sinusoidals relacionades armònicament. Teòricament, el número d'armònics és infinit; és a dir n no té un límit superior. Tan mateix, en el laboratori, n'hi ha prou amb entre 5 i 10 armònics per a sintetitzar una ona periòdica complexe dins d'una tolerància del 5%.

    Cada un dels termes de l'equació de les sèries de Fourier és un to pur o sinus, que rebrà també el nom de “component espectral”

    Genereu una ona sinusoidal de freqüència 1KHz i 1V d'amplitut de forma que es compleixin le següents condicions:

  • Es compleixi el teorema de Nyquist. fmostreig > 2·fmàx

  • Que l'amplitut de la component espectral sigui aproximadament la meitat de l'amplitut en l'eix temporal. TF{Vsin(ð0·t)} = ½[Vδ(ððð0)+Vδ(ððð0)]

  • Acontinuació ompliu el següent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representació espectral.

    fmostreig =

    nº de cicles =

    La ona quadrada

    En aquest apartat sintetitzarem una forma d'ona quadrada d'amplitut 1V i freqüència fonamental 1KHz. El procediment és el següent:

  • Executar la rutina diverses vegades amb diferent número d'armònics per tal de comprovar que contra més termes de la sèrie de Fourier prenem nés acurada resulta l'ona generada

  • Comprovar que es compleix el teorema de Nyquist.

  • Comprovar que les amplituts de les components espectrals resultants s'ajusten a les de la fòrmula indicada a la gràfica.

  • Acontinuació ompliu el següent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representació espectral.

    f. 1a. armònica =

    Amplitut 1a. armònica =

    f. 2a. armònica =

    Amplitut 2a. armònica =

    f. 3a. armònica =

    Amplitut 3a. armònica =

    f. 4a. armònica =

    Amplitut 4a. armònica =

    f. 5a. armònica =

    Amplitut 5a. armònica =

    f. 6a. armònica =

    Amplitut 6a. armònica =

    fmostreig =

    nº de cicles =

    La ona dent de serra

    En aquest apartat sintetitzarem una forma d'ona dent de serra d'amplitut 1V i freqüència fonamental 1KHz. El procediment és el següent:

  • Executar la rutina diverses vegades amb diferent número d'armònics per tal de comprovar que contra més termes de la sèrie de Fourier prenem nés acurada resulta l'ona generada

  • Comprovar que es compleix el teorema de Nyquist.

  • Comprovar que les amplituts de les components espectrals resultants s'ajusten a les de la fòrmula indicada a la gràfica.

  • Acontinuació ompliu el següent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representació espectral.

    f. 1a. armònica =

    Amplitut 1a. armònica =

    f. 2a. armònica =

    Amplitut 2a. armònica =

    f. 3a. armònica =

    Amplitut 3a. armònica =

    f. 4a. armònica =

    Amplitut 4a. armònica =

    f. 5a. armònica =

    Amplitut 5a. armònica =

    f. 6a. armònica =

    Amplitut 6a. armònica =

    fmostreig =

    nº de cicles =

    Amplitut modulada convencional

    Si bé fins ara hem estat analitzant senyals sintetitzades, l'espectre de les quals consistia sempre en un to fonamental acompanyat d'un cert número d'armòniques, ara “aparcarem” les sèries de Fourier i veurem l'espectre d'un possible senyal d'AM convencional.

    L'espai designat per a les emissions de radio en AM va desde 144KHz fins als 1611KHz, si assumim una amplada de banda per a la moduladora d'entre 4.5KHz i 5KHz, l'amplada de banda per un canal no pot ser mai més gran de 10KHz.

    Simularem, així doncs, una AM amb una ona portadora de 199KHz i 0.5V d'amplitut i una ona moduladora de 5KHz i 0.3V d'amplitut. Un cop introduides les dades, l'intèrpret de comandes, retornarà el valor de l'índex de modulació i generarà les gràfiques.

    Acontinuació ompliu el següent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representació espectral.

    f. de l'ona portadora =

    Amplitut =

    f. de la banda lateral inferior =

    Amplitut =

    f. de la banda lateral superior =

    Amplitut =

    fmostreig =

    nº de cicles =

    M =

    Freqüència modulada

    Simularem, una FM amb una ona portadora de 500KHz i 1V d'amplitut i una ona moduladora de 5KHz on variarem la seva amplitut per tal d'aconseguir FM normal i FM de banda estreta. Un cop introduides les dades, l'intèrpret de comandes, retornarà el valor de l'índex de modulació i generarà les gràfiques. Recordem que si B>>1 tenim FM normal, d'altra banda si B<<1 tenim FM de banda estreta.

    Acontinuació ompliu el següent quadre i dibuixeu de forma aproximada la forma d'ona generada i la seva representació espectral.

    Freqüència modulada normal; Am = 10V

    f. de l'ona portadora =

    Amplitut =

    BW =

    BL inferior =

    BL superior =

    fmostreig =

    nº de cicles =

    B =

    Freqüència modulada de banda estreta; Am = 1V

    f. de l'ona portadora =

    Amplitut =

    BW =

    BL inferior =

    BL superior =

    fmostreig =

    nº de cicles =

    B =

    Introducció a l'anàlisi espectral