L'amic retrobat; Fred Uhlman

Literatura universal contemporánea siglo XX. Narrativa histórica # Argument. Personatges. Ambient. Estil literari

  • Enviado por: Sebastian De La Serna I Pompeia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

  • Fitxa bibliogràfica 3

  • Tema del llibre 3

  • Argument 4

  • Aspectes interessants a ressaltar

  • Títol 5

  • Estructura 5

  • Personatges 5

  • Ambient 6

  • Época 6

  • Estil i llenguatge 7

  • Autors citats 7

  • Tècniques narratives 8

  • Punt de vista de l'autor 8

  • Biografia de Fred Uhlman 8

  • Opinió 9

  • Bibliografia 10

  • Fitxa bibliogràfica

  • Uhlman, Fred: L'amic retrobat, Columna. Columna Jove. Barcelona.

    1ª edició: 1966, 41ª edició: juliol del 2004.

  • Tema del llibre

  • L'autor ens transmet els seus sentiments durant la juventut respecte a l'amistat. Utilitza el seu propi cas per explicar-nos que l'amistat, per a ell és una cosa molt important i que, una amistat real és difícil d'aconseguir i de conservar i que és molt important no donar per perduda una amistat quan no se'n ténen proves definitives ja que pot fer que, com a ell li va passar, la nostra vida perdi el sentit i que ens sentim molt malament en diferents aspectes.

  • Argument

  • En Hans Schwarz era un noi jueu de setze anys que vivía a Stuttgart i que no tenia amics. De fet, els de la seva classe no eren gaire amigables i a més, ell tenia un concepte d'amistat massa elevat pel nivell dels seus companys.

    Un dia, va arribar un noi que era justament la classe d'amic que ell volia: intel·ligent, cult, de família distingida, etc.

    Al principi, no es relacionaven, encara que els dos teníen necessitat de fer-se amics.

    Al cap d'un temps i gràcies a que Hans intenta contínuament cridar l'atenció de Konradin, estableixen la seva amistat.

    Aquesta amistat va fructificant fins que arriba un moment en el que assoleixen un altre tipus de relació, una relació de parella homosexual amagada sota una relació d'amistat.

    Amb el temps, Hans presenta, per compromís, la seva família a Konradin peró no és correspost amb la conseqüent resposta per part de Konradin ja que sempre que Hans va a casa de Konradin, és quan els seus pares no hi son, la qual cosa fa pensar a Hans que el seu amic se n'avergonyeix d'ell i fa que trontolli una mica la seva relació.

    Però el que més posa en perill la relació entre aquests dos nois és quan van a veure Faust i Konradin no saluda a Hans. Aixó fa que Hans es senti ferit però al dia següent, aclaren les coses i resulta que aquest tracte per part de Konradin és causat perqué la seva mare detesta els jueus. Llavors Hans entén que Konradin no el va saludar pel bé de tots dos i que Konradin també ho té difícil per ser amic seu i llavors Hans el perdona. A partir d'aquest dia, la seva amistat va decaient cada cop més.

    Passat un temps, els disturbis creats pels nazis que afectaven altres ciutats arriben a Stuttgart i fan que comenci una gran pressió sobre els jueus. En Hans ho viu personalment a l'escola, on dos companys busquen baralla amb ell i un professor nou deixa veure clarament la seva mentalitat

    pro-hitleriana.

    Quan els disturbis començen a ser considerables, el seu pare envia a Hans cap a Nova York, amb la família que hi té allà.

    Hans s'assabenta de que el seu pare, una nit va obrir el gas mentre la seva mare dormía i, d'aquesta manera van morir tots dos ofegats per no tenir que suportar més la pressió nazi i per poder morir a la seva pàtria, Alemania.

    Hans, intenta oblidar els seus 17 primers anys de vida peró li és molt difícil ja que, de tant en tant, es troba a algun alemany que fa que recordi aquest període de temps.

    El llibre conclou amb l'informe dels seus companys d'escola morts, entre els quals està Konradin executat per estar implicat en un complot per assassinar Hitler.

  • Aspectes interessants a ressaltar

  • Títol

  • Es titula d'aquesta manera perquè, encara que no físicament, “espiritualment” retroba el seu amic.

    Ell pensava que l'havía perdut ja que Konradin, a la seva última carta, expressava la seva opinió favorable sobre Hitler (“Et sorprendrà que et digui que jo crec en aquest home.” “la seva personalitat i sinceritat em van impressionar” Pàgs 84 i 85) , i Hitler perseguía els jueus la qual cosa establía una separació abismal entre aquests dos grans amics.

    Llavors, quan en Hans se n'assabenta de que Konradin va morir executat per voler acabar amb Hitler (“VON HÖHENFELS, Konradin, implicat en el complot per assassinar Hitler. Executat.” Pàg 93), una persona que era completament oposada a ell, i que, a la fi Konradin estava del seu bàndol, veu que “retroba” a un amic, el seu amic.

  • Estructura

  • Està estructurada en capítols numerats, no gaire extensos que van desde una pàgina (capítol 10) fins a 10 pàgines (capítol 15).

  • Personatges

  • Hans Schwarz: Té 16 anys. Té un cos atlètic i és capaç de fer exercicis difícils (“demanava a un dels nois més àgils que emulés la seva actuació i de vegades m'escollia a mi” Pàg 21 “exigia un control complet, un equilibri perfecte [...], jo tenia una mica de les dues primeres” Pàg 22).

    És un noi jueu al que li agrada molt la cultura (el llibre conté nombroses cites en alemany, obres, autors i personalitats importants a nivell internacional i històric). És molt tímid, orgullós i una mica elitista pel que fa al concepte d'amics. També és molt intel·ligent i li agrada col·leccionar coses. En les relacions amb els seus pares és molt fred (“Després em preguntava com m'anava l'escola i jo li responia sempre en un to brusc que `molt bé'” “ provava de posar-me la mà a l'espatlla, però cada vegada ho feia menys perquè notava la meva resistència a aquelles demostracions d'afecte ” Pàgs 49 i 50).

    És homosexual (“Tot el que en sé és que vam estar caminant amunt i avall més d'una hora, com dos joves enamorats, encara nerviosos, encara temerososl'un de l'altre, perrò jo sabía que allò només era el començament ” Pàg 25)

    Konradin Von Höhenfels: És un noi ros (“la manera de passar-se la mà pels cabells rossos.” “aquell noi de cabells d'or” Pàg 13) que vesteix bé i té la mateixa edat que Fred (16). És d'una família important i coneguda de l'aristocràcia alemanya d'abans de la II Guerra Mundial.

    També és molt cult i intel·ligent i li agrada col·leccionar objectes de diferents tipus (“va exposar els seus tresors. Va treure les monedes gregues d'una bosseta de llana [...]Però això no era tot: hi havia molts més tresors, més preciosos que cap dels meus” “veure com es delia ensenyant-me la seva col·leció” Pàgs 60 i 61). És homosexual (“Teu, Konradin v. H.” Pàg 86).

  • Ambient

  • Físic: Ells es belluguen sobretot entre l'escola i casa seva. Hi ha vegades en que van a passar caps de setmana o part de vacances a altres llocs (“Els dissabtes, Konradin i jo acostumàvem a agafar un tren dels lents i anàvem a passar la nit a una de les moltes fondes de fusta [...]. De vegades anàvem a la Selva Negra” Pàg 28).

    L'ambient referent a les persones, en principi no és gaire hostil, encara que a classe, no ténen gaire companyerisme. A casa, En Fred viu en un ambient confús respecte a la religió ja que el seu pare no creu en l'infern ni en Déu i la seva mare està entre el catolicisme i el judaisme.

    En Konradin, per la seva banda viu en una casa en la que mana sobretot la mare en el tema de la religió. La seva mare odia els jueus i al seu pare li és bastant igual el que faci.

  • Època

  • Comença en l'any 1932 (“va entrar a la meva vida el febrer del 1932” Pàg 7). A partir d'aquesta data, començen a haver aconteixements a Alemanya, que desembocaran en la II Guerra Mundial (els disturbis ocorreguts fan que Hitler acabi al poder, la qual cosa ocasiona la guerra en qüestió).

    Està ben ambientada ja que ens explica l'ambient que es vivia abans de la pujada de Hitler al poder. Al començament ens mostra l'ambient que hi havia a la seva escola abans de que comencessin a haver-hi disturbis. Més tard, ens diu que els enfrontaments son encara lluny (“Al defora del nostre cercle màgic corrien rumors de malestar polític, però el centre de la tempesta era lluny -a Berlín, d'on arribaven notícies d'emfrontaments entre nazis i comunistes” Pàg 31).

    I, finalment, ens explica el moment en el que la presió nazi creix (“I la fi no va trigar gaire. El vendaval que havia començat bufant a l'est ja havia arribat a Suàbia. [...] i no va amainar fins que, uns dotze anys més tard, Stuttgart era destruïda en tres quartes parts” Pàg 75).

  • Estil i llenguatge

  • Utilitza un estil cult ja que en el seu llenguatge, també cult, cita nombroses celebritats, ja sigui en literatura, en política o en història (“de Cézanne, [...] Van Gogh. I llibres: els clàssics alemanys, Schiller, Kleist, Goethe, Hölderlin [...] Baudelaire, Balzac, Flaubert i Stendhal” Pàg 43).

    El llenguatge, és cult també perqué utilitza moltes expressions llatines i alemanyes, ja sigui al referir-se a expressions (“dulce et decorum pro Germania mori, estava segur que pro amico també era dulce et decorum” Pàg 18; “non scholar sed vita discimus” Pàg 20), persones (“Hölderlin-Hyperion” Pàg 29), llocs (“Una vegada vam anar a Hohenstaufen i Teck i Hohenfels.” Pàg 29), tipus d'establiments (“Els Höhenrestaurants” Pàg 31) o a gastronomía (“pastissos de crema mit Schlagsahne” Pàg 49).

  • Autors Citats

  • Goethe: 1749-1832

    (“els clàssics alemanys, Schiller, Kleist, GoethePàg 43)

    Neix l'agost de 1749 a Frankfurt. Va estudiar a la Universitat de Leipzig i va escriure els seus primers llibres Laune des Verliebten i Annette.

    Entre 1973 i 1975 escriu poemas i peçes teatrals i comença a treballar en Faust i Egmont i crea Werther. El 1786 Acaba Egmont. El 1807 finalitza la primera part de Faust i la publica el 1808. Mor el 1832. Entre el 1825 i el 1826 crea la segona part de Faust. Mor el 1832.

    Honoré de Balzac: (1799-1850) (“La meva col·lecció de llibres francesos incloïa Baudelaire, Balzac” Pàg 43)

    Nascut a Tours el 1799 en una família benestant estudià a Paris, Tours i Vendôme. Publicà una serie de novel·les amb diferents pseudònims fins que el 1829 i ja amb el seu propi nom publicà Le dernier chouan. Aquesta i La Psicología del matrimoni marquen l'inici de la seva popularitat.

    Va escriure més de cent novel·les i deixà moltes sense conclusió.

    Son moltes les obres mestres d'aquest autor i entre elles es destaquen:

    Louis Lambert, La duchesse de Langeais, Les paysans, etc.

  • Tècniques narratives

  • Utilitza descripcions de persones (“El meu pare, amb el front alçat, els cabells grisos i el bigoti petit” Pàg 51), de llocs, de sentiments...

    Introdueix fragments d'obres literàries (“O ens temptava el Neckar amb les seves `brises gentils, heralds d'Itàlia/ i tu amb els teus pollancres, riu estimat' o el Danubi amb” Pàg 28) i d'expressions per donar més énfasi a determinades explicacions.

  • Punt de vista de l'autor

  • Doncs l'autor utilitza la primera persona durant la major part de l'obra (“Va entrar en la meva vida” Pàg 7), exceptuant quan hi intervé algun altre personatge però aquests són casos minoritaris i puntuals.

  • Biografia de Fred Uhlman



  • Fred Ulhman va néixer a Stuttgart el 1901 i va morir a Londres el 1985.

    Quan tenia 23 anys, éssent advocat laboralista antinazi, va marxar d'Alemanya, es va nacionalitzar com a nord-americà i va arribar a fer-se un cert renom com a pintor. Però la fama li va arribar amb la novel.la L'amic retrobat basada en la seva pròpia experiència, publicada el 1966 i prologada per Arthur Koestler, que la va qualificar d'obra mestra. Aquesta obra es va convertir ràpidament en un best seller mundial.

    Després de la mort de l'autor, es va conèixer l'altre punt de vista de la història amb la maeixa sensibilitat i intensitat que la primera meitat, L'ànima valenta. Va deixar com a llegat El retorn, un manuscrit inèdit.

  • Opinió

  • El tema bàsic d'aquesta obra és l'amistat, i ha resultat curiós per a mi que dues persones poguessin tenir una amistat tan difícil en alguns moments.

    L'estructura crec que és apropiada i que fa que no sigui gaire feixuc el fet de llegir el llibre.

    L'argument el considero bo i fa que vagis seguint el fil de la història fins a arribar al final.

    El léxic i l'estil. És possible que el llenguatge hagi sigut el que menys m'ha agradat ja que hi havia moments en els que la densitat de paraules escrites en alemany i noms propis era tal, que dificultaven considerablement la lectura. Una altra cosa eren les expressions en llatí, molt més fàcils d'entendre i molt més properes a la nostra cultura, la qual cosa feia que la seva lectura resultés molt més agradable.

    Els personatges, que sòn bàsicament en Hans i en Konradin, no m'han resultat gaire familiars ja que no conec a ningú que s'hi assembli. El fet de que siguin homosexuals no m'ha agradat gens, encara que, d'aquesta manera, he conegut dos nous tipus de persona.

    L'ambient el considero l'adequat. Tant una familia com l'altra son considerades per mí necessàries per poder formar aquesta novel·la. L'ambient que es viu al país el considero molt encertat en el sentit de que crec que té que ser aquest per ser adequat a la novel·la.

    Personalment considero que aquesta novel·la és bona, encara que no és l'estil novel·lesc pel qual em decanto en les meves lectures personals.

    M'ha agradat llegir-la perqué així he pogut conéixer el que van patir determinades persones abans del régim nazi i m'ha ajudat a fer-me una idea del que van tenir que passar moltes altres durant el mateix període de temps.

    La veritat és que entenc que l'autor es centri en els jueus majoritàriament com a víctimes dels nazis ja que ell mateix ho és peró voldria dir que no van ser l'únic col·lectiu que va ser perseguit pels nazis sinó que, els Testimonis de Jehovà també van ser perseguits i condemnats als camps de concentració, trencant families, amistats, etc. Això els que no eren directament executats, és clar.

    A part d'aixó considero que l'obra, globalment, és bona.

  • Bibliografia

  • Fred Uhlman, L'amic retrobat.

    http://www.andreusotorra.com/vinyetaliteraria/docus/uhlmanf.html

    http://www.bib.uab.es/human/goethe.htm

    Diccionario Enciclopédico Salvat.

    Sebastian de la Serna i Pompeia

    3 ESO b

    Llengua catalana i literatura

    Àngela Sánchez

    “L'amic retrobat

    Pàgina