L'amic retrobat; Fred Uhlman

Literatura universal contemporánea siglo XX. Narrativa histórica # Argument. Personatges. Ambient. Estil literari

  • Enviado por: Maica
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

TREBALL DE LECTURA

FITXA TÈCNICA

Títol: L'amic retrobat

Títol original: Reunión

Autor: Fred Uhlman

Col·lecció: Columna jove

Traducció: Dolors Udina

Nombre de pàgines: 93

Quaranta-dosena edició: novembre del 2004

ANÀLISI DEL CONTINGUT

  • Tema: resumir en una frase la idea essencial de la novel·la

  • Argument: explicar la història en vuit o deu línies

  • Títol: comentar el significat

  • Estructura: situar les parts del llibre en el desenvolupament de la història

  • Temps i espai:

  • comentar l'època històrica en què se situa la novel·la i el temps narratiu (durada i ordre del discurs)

  • concretar els escenaris geogràfics per on transcorre el relat

  • El tema d'aquest llibre tracta sobre l'amistat de dos nois, un d'ells jueu, que amb l'arribada de Hitler al poder posarà punt final a la seva amistat.

    Pel que fa a l'argument tracta sobre un noi de setze anys, Hans Schwarz, i d'un noi aristòcrata, Konradin von Hohenfels. El segon arriba a l'escola més famosa de Württemberg i, amb la seva arribada sorgeix una gran amistat entre ell i en Hans. Però la seva amistat no durarà gaire, ja que la mare d'en Konradin està d'acord amb Hitler amb la idea que els jueus són una raça inferior. Com que en Hans és jueu se n'ha d'anar cap a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Al cap de trenta anys Hans rep una carta de la seva antiga escola d'Alemanya, demanant-li diners per poder fer estàtues dels alumnes morts durant la guerra. En la carta apareixien els noms dels alumnes morts. Entre ells apareix el nom del seu amic Konradin, executat en un complot per matar Hitler.

    Crec que gràcies a la carta que el col·legi li envia a en Hans, tenen l'oportunitat de trobar-se de nou (a través dels records) al qual Hans, feia molt anys, havia oblidat pensant que la seva amistat s'havia acabat el dia que ell se'n va anar a viure a Amèrica.

    La introducció de la història va des del primer capítol, on Hans descriu la seva aula i és quan arriba Konradin, fins el cinquè capítol on Hans i Konradin es fan amics. El nus de la història va des del sisè capítol, fins el divuitè, on Hans ja fa trenta anys que viu a Amèrica, s'ha casat amb una noia i ha tingut un fill i, el desenllaç de la història, és el capítol dinou, quan Hans rep una carta de la seva antiga escola on li demana diners per poder fer unes estàtues per als nois morts durant la guerra.

    Aquest llibre se situa al 1933 amb l'arribada de Hitler al poder fins, més o menys, l'any 1965, aproximadament. L'acció dura 31 anys i una mica més, perquè l'amistat entre els dos dura un any i poc més i perquè a la pàgina 87 diu “Fa 30 anys que sóc aquí”. La major part del llibre transcorre a Wüttemberg, Alemanya i l'altra part (últim capítol) a Amèrica.

    Els protagonistes són:

    Hans Shwartz: Noi de setze anys, i de família suàbia. Tot el que sabia era que volia viatjar i creia que un dia esdevindria un gran poeta. Fill de jueu. Tímid, orgullós, i que tenia por de ser ferit. Mans petites, graponeres i tacades de tinta. Anava a l'escola més famosa de Württemberg, al Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart.

    Konradin von Hohenfels: Va néixer el 19 de gener de 1916 a Burg Hohenfels, Württemberg. Tenia les mans blanques i netes com una patena. Era sempre extremadament educat, somreia quan algú li dirigia la paraula i aguantava literalment la porta quan algú volia sortir de la classe. El seu port altiu, l'elegància, el bon aspecte... Estava sol i distant dels altres nois, però això semblava no afectar-li gaire. Era un noi diferent, portava pantalons llargs, amb un tall i uns plecs perfectes i que no penjaven com els dels altres alumnes. El vestit que duia semblava molt car: era d'un gris clar amb una mostra d'espiga. La camisa era blau cel i, la corbata, blau fosc amb piquets blancs.

    Els personatges secundaris són:

    Max Loehr: Era el professor de gimnàstica. Un home sorollós, petit i elàstic. Era conegut com Muscle Max. Tenia unes ganes boges de desenvolupar al màxim pits i braços dels alumnes en la poca estona que els tenia a la seva disposició. Exigia un control complet, un equilibri perfecte i també molt de valor.

    Her Zimmermann: Era un home de pell olivenca amb els cabells, el bigoti i la punxeguda barba tintats de gris. Mirava cap al món amb un pinça-nas encastat a la punta del nas amb l'expressió d'un gos bastard que busca menjar. Era un home que probablement no tenia més de cinquanta anys, però que feia l'afecte que en tenia vuitanta. Era amable i gentil i feia olor d'home pobre. Duia un vestit apedaçat, brillant i verdós que li servia per a tota la tardor i per als llargs mesos d'hivern. Després tenia un segon vestit per a posar-se a la primavera i a l'estiu.

    Alumnes: Fan de companys d'en Hans i en Konradin. Tres dels alumnes mes destacats són els anomenats “Caviar de la classe”. Eren tres nois, Reutter, Müller i Frank, coneguts amb aquest sobrenom perquè es mantenien estrictament allunyats de la resta amb el convenciment que ells i només ells havien de deixar la seva empremta en el món. Anaven a sentir òperes i obres de teatre, llegien Baudelaire, Rimbaud i Rilke, parlaven de la paranoia i de l'id, eren admiradors de Dorian Gray i de La saga dels Forsyte i, evidentment, l'un de l'altre. El pare d'en Frank era un industrial ric i es trobaven regularment a casa seva on coneixien actors i actrius, un pintor que anava a París de tant en tant i unes quantes senyoretes amb ambicions i connexions literàries. Se'ls permetia de fumar i es dirigien a les actrius pel seu nom de pila.

    Pare d'en Hans: Era un home que no li agradava parlar molt de religió. Era metge. Detestava el sionisme. Considerava que la simple idea era una ximpleria total. Normalment era tranquil i pacífic. Tenia un front alçat, els cabells grisos i un bigoti petit, tenia un cert aire de distinció i un aspecte tan poc jueu que una vegada en un tren un home de la S.A. l'invità a unir-se al partit nazi. Tenia valor i claredat mental, feia amics molt fàcilment i feia la feina meticulosament i sense concessions.

    Mare d'en Hans: Semblava anar tirant perfectament satisfeta amb la seva confusió. Anava a la sinagoga el Dia de l'Expiació però el dia de Nadal cantava Stille Nacht, Heilige Nacht. Acostumava a donar diners als jueus per assistir els nens jueus de Polònia i als cristians per la conversió dels jueus al cristianisme. Era una dona molt maca i amb la pell blanca.

    Mare d'en Konradin: Dona de pell color oliva i els ulls en forma d'ametlla. Procedeix d'una família polonesa distingida i odia als jueus. Li fan por els jueus tot i que no n'ha conegut mai cap.

    Pare d'en Konradin: Detesta la idea de ferir els sentiments de la seva esposa, la mare d'en Konradin, perquè encara està molt enamorat d'ella. No es preocupa amb qui va el seu fill ni a qui veu. Per a ell un Hohenfels serà sempre un Hohenfels, sigui allà on sigui i amb qui sigui. Havia estat ambaixador a Turquia i al Brasil.

    Herr Pompetzki: Va ser el nou professor d'història. Venia d'algun lloc entre Danzig i Königsberg cosa que probablement el feia prussià que ensenyava a l'escola i la seva manera de parlar tancada, menjant-se paraules, sonava estranya a l'oïda d'uns nois acostumats al dialecte obert i mandrós dels suabis. Pels comentaris que fa en les pàgines 77, 78, 79 i 81 es pot veure que és un home racista. Pels comentaris que fa, s'inicia una discussió a classe, entre en Hans i dos nois anomenats Bollacher i Schulz.

    Hitler: És un home insignificant, només de sentir-lo un se sent transportat pel poder de la seva convicció, per la seva voluntat de ferro i per la seva intensitat demoníaca i intuïció profètica. Home amb molta personalitat i sinceritat.

    ANÀLISI DE LA FORMA

  • Gènere literari

  • Classificació temàtica

  • Punt de vista (narrador)

  • Tècniques narratives

  • Recursos lingüístics i literaris

  • És una novel·la que està basada en la vida real, no és de ciència-ficció ni res d'això. L'amic retrobat està basat en la pròpia experiència de l'autor. La classificació temàtica d'aquesta novel·la és “El món en guerra” i “L'amistat”. Aquesta novel·la està escrita en primera persona, és una mena d'autobiografia de Fred Uhlman, però no del tot, i és subjectiva. Les tècniques narratives que utilitza l'autor són el diàleg, encara que el fa servir molt poc, narració, aquesta tècnica narrativa la fa servir molt, i la descripció. La descripció la fa servir per descriure als seus companys, l'escola a la que va, els professors, etc. Entre ells no hi ha equilibri, perquè hi ha més narració que diàleg, i més descripció que diàleg. En la novel·la no he trobat cap frase feta, no hi ha gaire abundància de verbs i, hi ha poca abundància descriptiva, comparada amb la narració.

    AUTOR

  • Informació biogràfica

  • Situar l'autor dins d'un corrent literari

  • Citar alguns autors contemporanis seus

  • 'L\'amic retrobat; Fred Uhlman'
    Fred Uhlman va néixer a Stuttgart, Alemanya, el 18 de gener de 1901. L'amic retrobat, escrit al 1960, no és un llibre autobiogràfic, encara, com diu el propi autor conté elements característics del gènere. Els alumnes, professors i l'ambient d'aquesta novel·la són un reflex de l'escola on Uhlman va exercir els seus estudis: el famós Karl Alexander Gymnasium, la institució d'ensenyança mitja antiga i prestigiosa de Wüttemberg. I, és l'amor per aquesta regió, a la que pertany el llac Constanza i la Selva Negra, el que enlluerna totes i cada una de les pàgines de L'amic retrobat. Un amor que, va acompanyar a Uhlman l'any 1933, quan, essent un advocat laborista antinazi, emigra als Estats Units i arriba a fer-se un cert renom com a pintor. Des d'aquesta data, va residir a París, en Espanya i després, en Londres, dedicant-se cada vegada mes a la pintura, activitat que va ocupar durant els seus últims anys de vida. Fred Uhlman va morir l'any 1985, poc després de publicar la seva autobiografia.

    Alguns autors contemporanis de Fred Uhlman són per exemple: Christopher Isherwood (1906-1986), autor d'obres com “All the conspirators”, “The memorial” o “The dance of death”, Anaïs Nin (1903-1977), autora d'obres com “Invierno de artificio”, “En una campana de cristal” o “Escaleras hacia el fuego”, Mary Renault (1905-1983), autora d'obres com “El cantante de salmos” i “Ladera norte” i un altre autor contemporani a Uhlman, Marguerite Yourcenar (1903-1987), autora d'obres com “A beneficio de inventario”, “Ana Soror” o “Archivos del norte”.

    COMENTARI PERSONAL

  • Opinió personal del llibre

  • Aspectes positius d'aprenentatge obtinguts amb la lectura

  • Episodis o moments destacats i preferits de l'obra

  • Aquest llibre m'ha agradat molt perquè explica el valor de l'amistat i els sentiments que comporta i, tota aquesta amistat l'explica en un temps on una amistat com aquella no estava gens ben vista. També perquè aquest llibre està escrit quan va passar la Segona Guerra Mundial, on van enviar molts jueus a camps de concentració, encara que en el llibre no ho digui. M'agrada perquè l'estiu passat vaig anar de viatge a Polònia, als camps de concentració d'Auschwitz i Birkenau i vaig poder tenir la sensació d'estar allà dintre mentre succeïa la guerra. Aquella olor a mort, vitrines plenes de cabell humà, de cames ortopèdiques, de roba de nens petits, maletes, ulleres, etc. La gent, sortia plorant de l'interior dels barracons, de les cambres de gas, etc. La veritat és que anar allà impressiona molt.

    He après que l'amistat s'ha de valorar molt i que es tenen que valorar les coses que tens. M'agrada molt el primer capítol, quan Hans descriu la classe, el professor... i quan arriba Konradin, com el descriu. També m'agrada molt l'últim capítol quan Hans rep la carta de la seu antic col·legi demanant-li diners per poder fer estàtues per als nois mort durant la guerra, junt amb tots els noms dels morts.